Tots els episodis

62680 episodis disponibles

episodis

44761-44784 de 62680

Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
10'
Primer dia al Campus Catalunya de la URV
Inauguració i Primeres Impressions L'episodi recull el testimoni de diversos estudiants en el seu primer dia de classe al nou Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV). El canvi representa una millora significativa respecte a les antigues instal·lacions, especialment per als alumnes que venien del Seminari o d'edificis envellits. Millores Principals Els estudiants destaquen diversos aspectes positius de les noves infraestructures: Centralització de serveis: Ara disposen de bar, copisteria i secretaria en un mateix espai. Condicionament: Les aules són noves, espaioses, amb bona il·luminació i mobiliari modern, com les taules corregudes. Espais específics: Presència de laboratoris, platós de televisió i estudis de ràdio per a carreres com Comunicació o Infermeria. "Veníem d'un edifici que estava envoltat de pedres i sense calefacció... aquí està tot nou i ben acondicionat." Desafiaments i Crítiques Malgrat la satisfacció general, han sorgit alguns problemes logístics propis de l'estrena: Cues a la copisteria: Hi ha una forta queixa per la falta de personal i l'espai reduït d'aquest servei per atendre tres facultats alhora. Desorientació: L'edifici és tan gran i quadriculat que alguns alumnes encara es perden pels passadissos. Climatització: S'ha mencionat un excés de calor en algunes zones de l'edifici. Dades del Campus El campus ja acull unes 3.000 persones, incloent-hi estudiants i més de 600 docents. En un futur, s'hi afegirà la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia, consolidant la unificació de les facultats de la URV.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
24'
El Cuinarot: Gastronomia i Associació de Cuiners Costa Daurada
Explorant la Gastronomia de la Costa Daurada Aquest episodi del programa El Cuinarot se centra en la tasca fonamental que desenvolupa l'Associació de Cuiners Costa Daurada per a la promoció del producte local i el talent culinari del territori. L'Associació de Cuiners i la Culinària Regional El programa destaca com la col·laboració entre professionals permet elevar els estàndards de la cuina catalana al sud del país. • Promoció del producte de proximitat: S'emfatitza la importància d'utilitzar ingredients de km 0. • Xarxa de professionals: L'associació actua com un punt d'unió per compartir coneixements i tècniques. "La gastronomia és el reflex de la nostra terra i la passió dels nostres cuiners." Tradició i Innovació als Fogons Es discuteix com la tradició gastronòmica de la Costa Daurada s'adapta a les noves tendències sense perdre la seva essència. La visibilitat dels cuiners locals és clau per mantenir viva la cultura culinària de la regió.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
20'
L'elaboració del gelat artesà i les noves tendències
La Revolució del Gelat: Tradició i Innovació En aquesta edició d'El Cuinerot, explorem el fascinant món del gelat amb Gabriel Olivier, un expert gelater que col·labora estretament amb el sector de la restauració. La conversa desmitifica el gelat com un producte exclusiu de l'estiu i ens introdueix en un univers de sabors inesperats. Gelats Salats i Gastronomia Una de les tendències més trencadores és la creació de gelats salats dissenyats per acompanyar plats principals, fruit de la col·laboració entre cuiners i gelaters: Gelat de romesco per a acompanyaments locals. Gelat de patata per servir amb pop a la gallega. Innovacions com el gelat de gambes a la planxa o de wasabi amb xocolata. "L'alcohol no es congela fàcilment, però mitjançant tècniques precises aconseguim gelats molt lograts." Tècnica i Formulació El gelat és una combinació de matèries primeres naturals (llet, aigua, sucres) transformada per l'acció de l'agitació mecànica i el fred. A diferència de la cuina convencional, la gelateria és una ciència exacta: Inamovibilitat de la recepta: Un cop feta la base, no es pot rectificar el gust com en un guisat. Diferència estacional: A l'hivern es formulen gelats més calòrics per reduir la sensació de fred intens. Artesania vs. Indústria: El gelat artesà té molt menys aire (uns 30-35%) que l'industrial (fins al 150%), cosa que es tradueix en més pes de producte real i menys volum buit. Salut i Conservació a Casa Es desmenteixen mites sobre el gelat, com la seva relació amb les càries o el seu elevat contingut calòric. De fet, molts gelats de crema tenen menys calories que productes considerats dietètics com el formatge de Burgos. Per a una conservació òptima a casa, es recomana: 1. Treure el gelat del congelador uns 20-25 minuts abans de consumir-lo. 2. Deixar-lo a la nevera perquè recuperi la seva plasticitat sense perdre l'estructura. 3. Evitar recongelar-lo repetidament per prevenir la formació de cristalls de gel grossos.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
24'
Rosita: L'èxit de la Cervesa Artesana de Tarragona
Història i Filosofia de Cervesa Rosita L'episodi explora els orígens i l'evolució de Cervesa Rosita, un projecte de l'empresa La Gardènia. El nom neix de la voluntat de trobar una identitat femenina i arrelada a la història de les cases de Tarragona (especialment al Serrallo i la Part Alta), defugint d'altres noms més localistes com Tacleta per facilitar l'exportació. Imatge de Marca i Disseny • La identitat visual es va triar mitjançant un concurs internacional que va rebre més de 450 propostes. • L'etiqueta final va ser retocada per experts en màrqueting per dotar-la d'elements simbòlics com les espigues. • L'estratègia de marca ha estat clau per entrar en mercats exigents com els Estats Units i Madrid. Caràcter Artesanal i Producte El Pep, responsable de la marca, destaca la diferència fonamental amb les cerveses industrials: • El procés de fabricació dura un mes, en contrast amb el dia i mig del sector industrial. • És una cervesa tèrbola perquè realitza l'última fermentació dins de l'ampolla, cosa que permet que el producte evolucioni amb el temps (com el vi). • La temperatura ideal de consum se situa entre els 3 i 5 graus per no emmascarar-ne els matisos. Varietats i Innovació Actualment compten amb tres varietats principals: 1. Original: La recepta clàssica. 2. D'Ivori: Una variant més afruitada i suau, inspirada en la nina d'ivori de Tarragona. 3. Negra: Elaborada amb avellanes d'Alcover. "El millor maridatge de la Rosita és la tranquil·litat, la calma i una bona xerrada." Expansió i Futur del Negoci Malgrat la crisi econòmica, l'empresa ha tancat el seu primer any amb un balanç positiu, produint vora les 400.000 ampolles. Nous Horitzons Gastronòmics • Estan experimentant amb derivats com vinagres de cervesa, melmelades fetes amb la malta i fins i tot un projecte de gelat de cervesa en col·laboració amb el mestre gelater Gabri. • Exporten a països com Dinamarca, Austràlia (on venen packs de sis unitats per demanda local) i tenen plans per als Països Baixos. • La comercialització es fa a través de botigues especialitzades, hostaleria i la seva botiga en línia oficial.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
17'
El món del Calçot de Valls i la seva IGP
La tradició de la calçotada i la IGP Calçot de Valls En aquest episodi d'El Cuinerot, comptem amb la presència de Quico Amill, productor i representant de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Calçot de Valls, qui ens explica els secrets d'aquest producte emblemàtic de les comarques del Camp de Tarragona. El calçot ideal i el procés de cultiu Segons el Consell Regulador, el calçot perfecte ha de complir unes mides específiques: * Una cama blanca d'entre 15 i 25 centímetres. * Un diàmetre d'entre 1,7 i 2,5 centímetres. El procés de producció dura pràcticament un any. Comença al febrer amb la plantació del cebollí, que es cull com a ceba blanca al juliol. Després d'un període de repòs, es torna a plantar a finals d'estiu. El nom de "calçot" prové precisament de l'acció de calçar, que consisteix a anar cobrint els grills amb terra a mesura que creixen per aconseguir la llargada desitjada de la part blanca. Claus per a una bona calçotada Per gaudir d'una experiència autèntica, s'han de seguir certs passos tradicionals: 1. Cocció: S'han de coure a la flama viva, preferiblement amb redolta (rebrots de vinya de l'any anterior) per evitar l'excés de fum. 2. Preparació: Mai s'han de rentar amb aigua per no perdre les aromes del terreny calcari; només cal sacsejar-los per treure l'excés de terra. 3. La Salsa: Tot i que cada casa té el seu secret, els ingredients base són la metlla, l'avellana, el tomacó, la nyora, l'oli i l'all. "Un calçot que arribi al mercat rentat no pot ser mai IGP Calçot de Valls. Ha de retenir els aromes del terreny." Impacte econòmic i noves tendències La calçotada ha passat de ser un dinar de pagès a un motor econòmic vital per a la restauració i l'agricultura de la zona. En els últims 25 anys, el nombre de restaurants dedicats a aquest ritual s'ha triplicat. Com a curiositat gastronòmica, es suggereix el calçot amb pijama (arrebossat a la romana) com una alternativa per cuinar a casa sense necessitat de fer foc.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
22'
Tècniques i fonaments de la Medicina Tradicional Xinesa
Introducció a la Medicina Tradicional Xinesa L'episodi explora diverses pràctiques de la medicina tradicional xinesa (MTX) més enllà de la coneguda acupuntura. Felip Caudet explica que aquestes tècniques es basen en una comprensió del cos i la salut totalment diferent a la visió occidental, centrada en l'equilibri de l'energia (Chi) i la sang. Conceptes fonamentals El Chi (o Ki): Entès com l'energia vital que obtenim de la respiració i l'alimentació. Desequilibri: La malaltia es percep com un desequilibri per excés o per defecte en la circulació d'aquestes substàncies. Punts d'acupuntura: Són zones de baixa resistència elèctrica on és més fàcil estimular el cos per la seva configuració anatòmica. Tècniques detallades El programa descriu diversos mètodes terapèutics: Acupuntura: Aplicació d'agulles en punts específics. Tot i la seva fama pel tractament del dolor, és una medicina generalista i reguladora. Moxibustió: Aplicació de calor mitjançant l'artemisa (una herba sedant i analgèsica). És ideal per enfortir el sistema immunitari en canvis estacionals. Ventoses: Ús de recipients per crear el buit sobre la pell. Estimula la circulació i, mitjançant massatges, pot desenganxar teixits i músculs congestionats. Shiatsu i Ito-termie: Tècniques japoneses derivades que combinen la pressió digital amb l'escalfor per harmonitzar el cos. "El que no es cura amb acupuntura, es cura amb moxibustió." Prevenció i Professionalitat S'emfatitza que aquestes teràpies són excel·lents com a medicina preventiva i per a malalties cròniques, tot i que per a urgències agudes (com una apendicitis) cal acudir a la medicina convencional. Finalment, es remarca la importància de posar-se en mans de professionals titulats i col·legiats per evitar riscos.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
25'
Guia completa de l'esquinç: lesions i tractament
Tot sobre els esquinços: de l'estructura a la recuperació En aquest episodi, el fisioterapeuta Felip Caudet ens ofereix una visió detallada sobre una de les lesions més habituals: l'esquinç. S'explica des d'una perspectiva pedagògica què passa dins del nostre cos quan ens lesionem i quins passos hem de seguir per a una òptima recuperació. Què és realment un esquinç? Un esquinç es defineix literalment com un estrip en les estructures internes del cos, similar a quan s'estripa un tros de roba. Tot i que pot afectar els músculs (comú en futbolistes), l'esquinç típic i tòpic es produeix en els lligaments. • Lligaments: Són estructures poc elàstiques que uneixen dos ossos en una articulació per donar-li estabilitat. • Edat i flexibilitat: Amb el pas dels anys, les fibres perden elasticitat i es tornen més rígides, augmentant el risc de lesió. Els tres graus de gravetat Grau 1 (Lleu): Un petit estrip d'algunes fibres. El dolor és controlable i la recuperació ràpida. Grau 2 (Parcial): És el que sol causar més dolor i reacció inflamatòria. El lligament està trencat a mitges. Grau 3 (Total): Ruptura completa del lligament, sovint requerint intervenció quirúrgica. Reacció del cos i primers auxilis Quan ens lesionem, el cos genera un edema (acumulació de líquid) com a mecanisme de defensa per crear un coixí natural i evitar el moviment. "L'atenció de primera que podeu dedicar-li és fonamental: pareu l'activitat immediatament i apliqueu fred." Què fer (i què no fer): • Fred: Apliqueu gel (protegit amb una roba) per reduir la inflamació i el flux sanguini inicial. • No a l'aigua calenta amb sal: Inicialment és perjudicial perquè augmenta la inflamació. L'aigua calenta només és útil en fases avançades (després de 15-20 dies) per facilitar el moviment. • Argila (Fang): Un remei molt recomanat. Té un doble efecte: primer absorbeix el calor de la inflamació i després ajuda a reactivar la circulació per reparar els teixits. El paper del fisioterapeuta És crucial no confiar-se només en la desaparició del dolor. La reparació del teixit pot no començar fins al cap de 20 dies. El fisioterapeuta ajuda a que la cicatriu interna no sigui defectuosa i evita l'atrofia muscular derivada de la immobilització mitjançant tècniques com massatges, manipulacions o els bandatges neuromusculars (kinesiotaping).
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
20'
L'auriculoteràpia: Beneficis i fonaments científics
Introducció a l'Auriculoteràpia L'auriculoteràpia és una disciplina de la salut que se centra en l'estimulació de punts específics del pavelló auricular (l'orella externa) per tractar diverses afeccions del cos. En aquesta sessió, el fisioterapeuta Felip Caudet explica com l'orella funciona com un mapa reflex de tot l'organisme. Fonaments i Història Encara que té arrels en la medicina tradicional xinesa i referències en textos d'Hipòcrates, l'auriculoteràpia moderna neix a França a mitjans del segle XX: Paul Nogier: Neuròleg francès que el 1956 va sistematitzar el mapa de l'orella en observar com es curaven casos de ciàtica estimulant punts auriculars. Mapa Somatotòpic: Es descriu l'orella com la figura d'un fetus invertit, on el lòbul correspon al cap i la part superior a les extremitats inferiors. Embriologia: L'eficàcia de la teràpia es basa en el fet que l'orella conserva teixits de les tres capes germinatives (músculs, òrgans i sistema nerviós) en un espai reduït. Aplicacions i Tractaments L'auriculoteràpia és una de les teràpies reflexes més estudiades científicament i s'utilitza principalment per a: Gestió del dolor: Problemes musculars, esquelètics i crònics. Deshabituació tòxica: Ajuda per deixar de fumar o tractar addiccions a l'alcohol i drogues. Trastorns emocionals: Tractament de l'estat d'estrès, l'insomni i l'angoixa. Problemes orgànics: Trastorns digestius o del sistema genitourinari. "L'orella és una estructura que segueix mantenint les tres capes germinatives al mateix lloc, fent possible que tot el cos hi estigui reflexat." Metodologia Profesional Actualment, els professionals formats (com els fisioterapeutes a través de cursos acreditats pel Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya) utilitzen diverses tècniques d'estimulació: Agulles d'acupuntura: El mètode tradicional de punció. Llàser: Una alternativa indolor ideal per a persones amb por a les agulles o per a infants. Palpadors o pressió: Massatges específics en els punts reflexos. Llavors o boles: Elements que es deixen enganxats amb esparadrap per a una estimulació continuada.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
24'
L'angoixa: Comprendre els símptomes i solucions
L'angoixa i la seva naturalesa En aquest episodi, el professional de la salut Felip Cabdet analitza profundament l'angoixa, un trastorn sovint malinterpretat però amb una gran incidència en la societat actual. Desmitifica la paraula explicant que, en origen, l'angoixa és un mecanisme biològic positiu que ens activa per satisfer necessitats bàsiques o fugir de perills. Símptomes i manifestacions físiques L'angoixa es torna patològica quan les respostes del cos són descontrolades. Les manifestacions més comunes inclouen: • Taquicàrdia i acceleració del ritme cardíac. • Sensació d'ofec, pressió al pit i taquipnea (respiració ràpida). • Suors, tremolors i rigidesa muscular. • En casos extrems, pot derivar en trastorns de pànic o pèrdua de coneixement. Estratègies de gestió i benestar Es destaca que el sistema nerviós vegetatiu (el que no controlem voluntàriament) és el responsable d'aquests episodis. Per gestionar-lo, es proposen diversos pilars: Suport Professional: La farmacologia i la teràpia psicològica són indispensables en casos greus. Alimentació: Una dieta rica en vitamina B (fulla verda, llegums, germinats) ajuda a nodrir el sistema nerviós. Hàbits Saludables: Mantenir una freqüència de menjars estable per evitar hipoglucèmies i practicar esport regularment. Tècniques de Relaxació: Ús d'infusions com la valeriana o la passiflora i l'enciam com a aliment relaxant. "L'angoixa positiva és la que activa mecanismes nerviosos i hormonals perquè el cos busqui cobrir una necessitat, com quan tens gana i busques menjar." Exercicis pràctics de respiració Per aturar un atac de manera immediata, s'ofereixen dues tècniques: • Respiració Abdominal: Posar les mans a la panxa i notar com s'infla en inspirar pel nas i es buida lentament per la boca. • Respiració Quadrada: Un cicle de quatre fases (inspirar, aguantar, expirar, aguantar) de quatre segons cadascuna per regular l'estat nerviós.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
25'
Claus per a una bona digestió i el seu funcionament
Funcionament del sistema digestiu La digestió és un procés complex que comença molt abans que el menjar arribi a l'estómac. Es tracta del mecanisme pel qual el cos esmicola els aliments fins a fer-los prou petits perquè puguin travessar les parets de l'intestí i passar a la sang. Fases i tipus de processos • Processos mecànics: Com la masticació, on s'utilitza la força física per desfer l'aliment. • Processos químics: Intervenen substàncies com els àcids estomacals o els enzims. Recorregut de l'aliment La Boca: L'inici químic es produeix amb la saliva, que conté tialina per digerir els sucres. L'Estómac: Aquí es digereixen principalment les proteïnes mitjançant l'àcid clorhídric. L'Intestí Prim: És el lloc on s'allibera la bilis (per als greixos) i on es produeix l'absorció de nutrients. L'Intestí Gruixut: La seva funció principal és la reabsorció d'aigua i la formació de la femta. "La digestió se l'ha de deixar fer ben feta, s'ha de respectar i posar-li les coses fàcils." Consells pràctics per millorar la digestió Per evitar problemes com l'acidesa o els tall de digestió, s'ha de tenir en compte: • Mastegar i ensalivar bé: Facilita el treball a la resta d'òrgans. • Menjar en calma: Evitar distraccions com el televisor per ser conscients del que mengem. • Ordre dels aliments: Menjar fruita o vegetals crus abans de l'àpat per preparar l'estómac i evitar fermentacions. • La temperatura: Beure infusions calentes en lloc de begudes molt fredes o sorbets, que poden alentir el procés. • La postura: Mantenir el tronc recte i, si es fa migdiada, començar sobre el costat esquerre del cos per respectar la curvatura natural de l'estómac.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
26'
Grip i refredats: claus per prevenir i curar
Gestió de la Grip i el Refredat amb Felip Caudet En aquest episodi, s'analitza l'arribada del període epidèmic de la grip i com diferenciar-la d'un refredat comú. Felip Caudet ofereix pautes clares per ajudar el cos a recuperar-se de manera natural, posant èmfasi en el fet que el guariment prové del propi sistema immunològic i no exclusivament dels medicaments. Diferències Clau entre Grip i Refredat • El refredat afecta principalment les vies respiratòries altes (nas, gola, sinus). • La grip presenta una simptomatologia sistèmica: dolors musculars, articulars, fatiga intensa i febre alta (sovint superior a 38,5 °C). • Mentre que el refredat es pot patir diverses vegades l'any, la grip és una malaltia vírica que rarament es repeteix en un mateix període anual. Recomanacions i Tractament "La cura no vindrà a través del que nosaltres fem, sinó a través del que el nostre cos pugui fer; hem de donar-li eines perquè es defensi." • Descans i hidratació: És fonamental beure uns dos litres d'aigua al dia per eliminar les toxines generades durant la "batalla immunològica". • L'ús d'antibiòtics: S'adverteix que els antibiòtics NO maten els virus. El seu ús només és justificat per prescripció mèdica en cas d'infeccions bacterianes secundàries. • Dieta lleugera: Menjar poc però amb aliments rics en vitamina C (taronges, pebrots) i vitamina A (pastanaga, tomàquet) per ajudar a la regeneració i defensa. • Remeis naturals: S'esmenten les infusions de saug, menta o ortiga per afavorir la sudoració, i la mel com a potent antimicrobià. Prevenció i Contagi La higiene de mans i l'evitació d'espais tancats amb molta gent són mesures bàsiques. També se subratlla la importància de la vacunació en grups de risc i la pràctica cívica de no encomanar la malaltia als altres.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
22'
Jardineria Sostenible i el Jardí Mediterrani
Cap a un nou model de jardineria L'expert Joan Manent exposa la importància de dissenyar jardins que s'adaptin al nostre clima, especialment després d'estius de forta sequera. L'objectiu és crear espais sostenibles, eficients i amb un manteniment mínim. Plantes autòctones i adaptades Es prioritza l'ús de vegetació que consumeixi poca aigua un cop establerta: * Aromàtiques: L'espígol, el romaní (també en varietat rastrera) i la farigola, que aporten color i fragància. * Arbustos: El marfull (ideal per a zones d'ombra), les veròniques i les fotínies, que mantenen el verd tot l'any. * Arbres: Oliveres, oliveres, magraners i mimoses, destacant la seva bellesa estacional. * Alternatives a la gespa: S'aconsellen les grames (més resistents a la manca d'aigua) o l'ús de graves, escorça de pi i plantes entapissants. Tecnologia i planificació del reg Un bon disseny de jardí ha d'anar acompanyat d'un sistema de reg intel·ligent: * Reg gota a gota: Més eficient que els aspersors, ja que permet que l'aigua arribi a les arrels profundes. * Sistemes de control: Ús de pluviòmetres, sondes d'humitat i programadors estacionals per no malbaratar aigua quan plou o fa vent. Espècies exòtiques i ornamentals Tot i no ser autòctones, hi ha plantes que s'adapten perfectament al clima mediterrani: * L'hibiscus (especialment el vermell) i la buguenvíl·lia, que aporten un aire tropical. * L'estrelitzia (au del paradís) i els phormiums (fòrniums) per la seva vistositat. "Si tenim les plantes en una zona sense humitat constant, funcionen molt més bé i no agafen ni la meitat de malalties."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
27'
Guia completa sobre el cultiu i cura dels rosers
Introducció als Rosers i la seva Història L'expert Joan Manent ens explica que la rosa moderna tal com la coneixem té només uns dos segles d'antiguitat, fruit de la barreja entre varietats silvestres europees i asiàtiques. El roser pertany a la família de les rosàcies, compartint llinatge amb fruiters com les maduixeires, les pomeres i els presseguers. Característiques de la Planta • Flors: Poden ser simples (5 pètals), dobles o múltiples. Les varietats més antigues, com la rosa de te, solen ser les més aromàtiques. • Fruits: Després de la floració apareix una baia (el gaverrer) molt rica en vitamina C, utilitzada en melmelades i cosmètica. • Punxes: Actuen com a mecanisme de defensa i regulació. Plagues i Malalties Comuns Els rosers són plantes resistents però propenses a certs atacs externs: • Pugons: Insectes petits que xuclen la substància de la planta. Un mite desmentit és que les formigues els porten; en realitat se'ls mengen pel seu sucre. • Marietes: Són aliats naturals que controlen les plagues de pugó. • Fongs: Els més habituals són l'oïdi (cendrosa), la roia (punts taronges) i el míldiu. "Molts pagesos planten rosers a les puntes de les vinyes com a sistema d'alerta, ja que el roser emmalalteix abans que la vinya." Tècniques de Cultiu i Manteniment Plantació i Substrat Per a una bona plantació, cal fer un forat d'uns 30-40 cm amb un bon drenatge de grava i fem madur. És vital que l'empelt quedi sempre per sobre de la terra per evitar que es podreixi. Reproducció i Poda • Esqueixos: El mètode més comú. Es tallen tiges d'uns 10 cm amb 3 o 4 "ulls" i s'enterren en terra humida. • Poda: S'ha de realitzar a l'hivern, buscant que la planta s'obri per deixar passar la llum i l'aire. • Conservació: Perquè una rosa tallada duri més, es recomana posar una aspirina a l'aigua del gerro.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
20'
Consells de jardineria per reparar els danys del vent
Gestió de danys i manteniment del jardí En aquesta sessió de jardineria amb el Joan Manent, s'aborden els problemes derivats de les fortes ventades i les tasques essencials per preparar el jardí per a la primavera. El vent no només trenca branques, sinó que deshidrata profundament tant el sòl com les plantes. Reparació de plantes i arbres afectats Enfiladisses: Abans de tornar-les a lligar, cal reduir la massa vegetal. És millor deixar només les branques principals per evitar que el pes les torni a fer caure. Arbres fruiters i ornamentals: Si una branca s'ha obert, es pot intentar lligar si el tall és net, però sovint és millor fer un tall net i esperar que rebrotin. Pins i arbres grans: Si queden descompensats, es tornen perillosos per a futures ventades. En aquests casos, es recomana la intervenció d'un professional. Tasques de temporada i manteniment Reg d'urgència: Després del vent, és vital regar amb abundància. El vent asseca els testos i les plantes, deixant-les deshidratades i més lleugeres (cosa que les fa més inestables). Millora del sòl: Ara és el moment de repicat de terres (uns 20-30 cm de profunditat) i afegir matèria orgànica (fem de cavall, turba o triturat de poda). Gespa: Cal retirar les fulles seques per evitar fongs i humitat. També és època d'escarificar (airejar) per oxigenar el terreny. El cultiu de bulbs Els bulbs són una solució senzilla i agraïda per tenir flors durant tot l'any. El Joan destaca: Plantació: S'han de plantar a una profunditat d'unes dues o tres vegades la mida del bulb. Orientació: És fonamental col·locar l'ull (la part que brolla) mirant cap amunt. Varietats: Hi ha bulbs per a cada estació: tulipans (primavera), dàlies (estiu), crocos (tardor) i ciclàmens (hivern). "Si l'arbre ha quedat descompensat, s'ha de reduir moltíssim la copa i intentar que torni a sortir branca nova. És una desgràcia, però s'ha de tornar a començar de nou."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
22'
La interpretació psicològica dels somnis amb Sònia Navarro
Els misteris dels somnis i la seva importància En aquesta sessió, la psicòloga Sònia Navarro explora el món dels somnis com una crossa fonamental per a la salut mental. Somiar no és només un procés biològic, sinó una necessitat del psiquisme per gestionar les preocupacions diàries i connectar amb l'inconscient. Les fases del son i el moment de somiar El procés de dormir s'estructura en diverses etapes crucials: Fase No-REM: Inclou el son lleuger (fases 1 i 2) i el son profund (fases 3 i 4), on les constants vitals s'alenteixen i el cos es relaxa. Son REM (Paradoxal): És l'etapa on realment apareixen les imatges oníriques. Es caracteritza per una alta activitat cerebral, moviments oculars ràpids i irregularitats cardíaques. Lleis de la vida onírica La psicologia estableix que el llenguatge dels somnis és essencialment simbòlic i es regeix per normes diferents a la vigília: Absència d'espai i temps: Es poden produir salts temporals i geogràfics impossibles en la realitat. Manca d'escala de valors: En el somni ens permetem accions que despertarien rebuig o por en la vida conscient. Llenguatge arquetípic: Molts elements (aigua, foc, caure, perdre dents) funcionen com a símbols universals que representen emocions reprimides o pors. Interpretació de somnis comuns Durant el programa, es responen consultes sobre temes recurrents: Perdre el cabell: Sovint relacionat amb la por a perdre la força o la identitat. Volar: Sol denotar una necessitat vital de llibertat o evasió de la quotidianitat. Caure les dents: Símbol vinculat habitualment a la ràbia continguda i no expressada. Caure a l'abisme: Representació de l'angoixa i la percepció de perill en el dia a dia. "Somiar és una connexió amb el nostre inconscient; coses prohibides en la vida conscient estan permeses en la vida onírica." Tècniques per recordar i utilitzar els somnis Per millorar el record oníric, es recomana no aixecar-se immediatament al despertar-se per evitar que el conscient bloquegi les imatges i apuntar-ho tot en una llibreta. Navarro també introdueix el concepte d'incubació de somnis, una tècnica per programar la ment perquè treballi en la resolució de problemes durant la nit.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
23'
Psicologia del son: Claus per vèncer l'insomni
Fonaments de la Son i l'Insomni En aquesta sessió amb la psicòloga Sònia Navarro, s'analitzen les causes per les quals ens costa agafar el son i com es pot gestionar el descans d'una manera més eficaç. Perquè la son es produeixi de forma natural, cal que coincideixin dos factors clau: • Desactivació fisiològica: El cos ha de presentar un estat de relaxació on la temperatura corporal baixa, i la respiració, la freqüència cardíaca i la pressió arterial disminueixen. • Desactivació cognitiva: Es tracta de desconnectar la ment i aturar els pensaments cíclics o les preocupacions que mantenen el cervell en alerta. Estratègies de Desconnexió Per facilitar la transició cap a la son, es recomana: • Evitar fer esport a última hora de la tarda o a la nit, ja que l'activitat física intensa activa l'organisme de forma immediata. • Establir rituals de pre-son que ajudin a desconnectar, com ara prendre una infusió, fer una dutxa o escoltar música suau. • Mantenir el dormitori exclusivament per a dormir, evitant treballar, mirar la televisió o utilitzar dispositius electrònics al llit. "Hem de pensar que ens passem una tercera part de la nostra vida dormint i sovint no li donem la importància que realment té." Recomanacions Específiques La Migdiada La migdiada pot ser molt beneficiosa per al sistema immunològic i la creativitat, però s'ha de fer correctament per no interferir en el descans nocturn: - Ha de ser de curta durada (màxim 15-20 minuts). - S'ha de fer a primera hora de la tarda, just després de dinar. Tècniques de Relaxació Es discuteixen mètodes per induir el ritme biològic slow, especialment el ritme alfa: - Entrenament autogen de Schultz: Concentrar-se en sensacions de pes i relaxació en diferents parts del cos (parpelles, mandíbula, braços, etc.). - Visualització d'imatges: Imaginar escenaris tranquils per tallar l'activitat cognitiva negativa. La Son en els Infants Els nens també necessiten rituals i un ordre establert (bany, sopar, dormir) per preparar el seu cos. S'ha de vigilar que cremin prou energia física durant el dia per arribar cansats al llit, ja que sovint tenen un cansament cognitiu però no físic.
$L'èxit i el fracàs amb la psicòloga Sonia Navarro - episode art$
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
L'èxit i el fracàs amb la psicòloga Sonia Navarro
L'Èxit i el Fracàs: Dues cares de la mateixa moneda En aquesta conversa amb la psicòloga clínica Sonia Navarro, s'explora la dimensió psicològica de l'èxit i el fracàs. El punt de partida és la redefinició etimològica dels termes: l'èxit ve de exitus (sortida) i el fracàs implica fer-se trossets. Aquesta visió ens permet entendre que el fracàs no és un final, sinó una oportunitat per reconstruir-nos i triar amb quines parts de nosaltres ens volem quedar. Les tres maneres d'enfrontar el no assoliment d'objectius Segons l'experta, la nostra actitud davant un resultat negatiu és el que determina el futur: "Soc un fracassat": Una visió totalitària que immobilitza la persona i impedeix tornar-se a aixecar. "He fracassat en això": Es focalitza en l'error, però corre el risc de quedar-se encallat en la part negativa. "No he tingut èxit en això": La visió més saludable. Permet analitzar què ha passat com una corba en el camí i mantenir la porta oberta a futurs intents. Conceptes clau per a un camí d'èxit real Saber què volem: Sense un full de ruta o mapa realista, és impossible arribar a la destinació. El propòsit intern: Diferenciar l'èxit occidental (diners, fama, possessions) de l'èxit intern. Si hi ha un propòsit real, la persona és capaç de persistir malgrat les dificultats. L'error com a mestre: Els fracassos són necessaris per aprendre. Com deia Edison amb la bombeta, cada intent fallit és una manera més de saber com no es fan les coses. Proactivitat: L'èxit no arriba sol; cal posar-se en marxa i ser el motor del propi canvi. "L'èxit és la capacitat d'anar d'un fracàs al següent sense perdre l'entusiasme." Per acabar, es destaca que l'èxit també pot ser en les coses més senzilles i mundanes, com trobar temps per a la família o mantenir-se fidel als propis valors fins al final de la vida.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
22'
Què vol dir ser bona persona? Reflexions amb Sònia Navarro
L'essència de ser bona persona En aquest episodi del programa Camins d'anada i tornada, la psicòloga Sònia Navarro ens convida a reflexionar sobre el concepte de la bondat i què s'amaga realment darrere dels nostres actes altruistes. A partir d'una reflexió de Lluís Jac, s'analitza si som bons per naturalesa o per mecanismes apresos. El personatge vs. el jo real Navarro ens explica que sovint actuem des d'una màscara o personatge social per obtenir reconeixement. Cal diferenciar: Actuar per recompensa: Fer favors esperant un retorn o per mantenir la consciència tranquil·la. Actuar des del cor: Realitzar actes positius sense esperar cap reconeixement extern, de forma serena i coherent amb un mateix. Els perills de la "bondat extrema" Es debat sobre les persones que són "tan bones que semblen tontes". La psicòloga adverteix que molts d'aquests individus es deixen utilitzar per un mecanisme de defensa o per una educació religiosa basada en el sacrifici: "Si jo necessito ajudar els altres per sentir-me bé, vol dir que ho necessito jo, no que ho necessitin els altres." Consells per a una bondat saludable Per evitar la frustració i el sentiment d'estar sent utilitzat, es proposen diversos canvis d'enfocament: Revisar les conductes: No fer favors que no ens hagin demanat explícitament. Saber dir "no": Entendre que posar límits no és ser una mala persona, sinó ser fidel als propis valors. Prioritat personal: Per ser realment bo amb els altres, primer cal estar bé amb un mateix. L'egoisme sa és la base d'una bondat autèntica i no forçada. L'episodi conclou que el canvi no és racional, sinó emocional, i requereix un procés d'autoconeixement per deixar d'actuar des de l'espera de la recompensa.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
23'
Decidir amb el cor o la raó: El dilema emocional
Sintonitzar ment i cor per a una vida equilibrada En aquest episodi, la psicòloga clínica Sònia Navarro reflexiona sobre la clàssica dicotomia entre el cor (emocions) i la raó (intel·lecte) a l'hora de prendre decisions vitals. La tesi principal és que l'equilibri no rau a triar-ne una, sinó a aconseguir que ambdues parts vagin en una mateixa direcció per evitar conflictes interns i bloquejos. Els perills dels extrems Segons Navarro, actuar exclusivament sota un dels dos prismes pot tenir conseqüències negatives: • Predomini de la raó: Moltes persones fan el que haurien de fer, ignorant el que senten. Això genera una lluita interna que acaba per esgotar la persona espiritualment i emocional. • Predomini de l'emoció: Actuar de forma purament impulsiva sense cap filtre lògic pot portar a ensopegades constants i a la falta de continuïtat en els projectes. El concepte d'amor segons Eric Fromm Es recupera la figura del psicòleg humanista Eric Fromm per explicar que l'ésser humà es defineix per la capacitat de raó i d'amor. Dins de l'amor, es distingeixen tres components clau: 1. Eros: La passió i l'enamorament (més lligat al cor). 2. Filia: L'amistat i el projecte comú (on intervé la raó). 3. Àgape: La compassió i el benestar de l'altre. Autoconeixement i gestió de la por A través de la consulta d'un oient, es discuteix com la por i la ràbia sovint "contaminen" la nostra raó, fent-nos creure que seguim la lògica quan, en realitat, estem paralitzats per emocions negatives. La clau per decidir millor és: "Hauríem de pensar sentint i sentir pensant." Consells per a la presa de decisions • Enlentir el pensament: Integrar la informació emocional en la racional requereix temps; les decisions impulsives solen ser errònies. • Qüestionar les creences: Cal posar en dubte els nostres prejudicis i hàbits apresos per poder observar les situacions "en blanc" i sense filtres irracionals. • Autoobservació: Escoltar què ens motiva realment darrere de cada elecció.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
La vida: Més enllà de la lluita i el sacrifici
Transformant la lluita en esforç conscient En aquesta sessió de psicologia clínica, la Sònia Navarro reflexiona sobre la concepció de la vida com una batalla constant. Sovint ens han ensenyat que per ser feliços hem de lluitar contra tot: la vellesa, el dolor, la manca de feina o les malalties. Aquesta actitud genera un desgast energètic i emocional que pot conduir a l'estrès i a patologies físiques. Diferències clau entre conceptes: L'esforç: És un camí positiu cap a uns objectius marcats. Implica posar els mitjans necessaris per assolir fites, gestionant el que anomenem "bona sort". La lluita: Té una connotació negativa i sovint implica anar contra un mateix o contra els altres. Es viu com una resistència que bloqueja l'aprenentatge. L'impacte de les creences i la identitat: La psicòloga destaca com la nostra autoestima sovint depèn excessivament del rol professional. Si ens definim només pel que fem (sóc advocat, sóc economista), perdre la feina es tradueix en una pèrdua de la identitat, fet que pot portar a situacions tràgiques. "La vida no és ni un bé ni un mal; és una ocasió per al bé i per al mal." Consells per a una millor gestió emocional: Permetre's el dol: No hem d'estar sempre al "peu del canó". Acceptar la tristesa o la fragilitat evita crisis d'angoixa. Canvi d'actitud: Davant l'adversitat (com l'atur o una malaltia), cal preguntar-se què en puc aprendre en lloc de quedar-se en la queixa. Acceptar la fragilitat: Reconèixer que no som invencibles ens allibera de la "cuirassa" de fortalesa falsa que ens aïlla dels altres.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
19'
Psicologia de les supersticions i el pensament màgic
Les supersticions des d'una perspectiva psicològica En aquest episodi, la psicòloga clínica Sònia Navarro analitza el fenomen de les supersticions, definint-les com un conjunt de creences irracionals sense fonament racional que busquen atreure la bona sort o evitar la negativa. Tipus de supersticions Es distingeixen dues grans categories segons l'objectiu del pensament: Negatives: Creences que certs fets o objectes porten mala sort, com ara el dimarts i 13, trencar un mirall o veure un gat negre. Positives: Rituals per atreure benestar, com portar roba vermella per Cap d'Any o trobar un trèvol de quatre fulles. El mecanisme psicològic: La profecia autocomplida La psicòloga emfatitza que el pensament funciona com una energia que condiciona la nostra conducta. Quan una persona creu fermament que li passarà alguna cosa dolenta per una superstició: Entra en un estat de superalerta. Magnifica qualsevol incident negatiu quotidià. Acaba generant, de manera inconscient, la situació que temia (conegut com a profecia autocomplida). Superstició vs. Obsessió És crucial diferenciar entre la superstició i el Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC). Mentre que la superstició se sol fer per tradició o creença lleugera, l'obsessió genera una angoixa extrema que només s'alleuja mitjançant conductes compulsives repetitives. "La por és la font principal de la superstició. Quan conquerim la por, comença la saviesa." — Bertrand Russell Per desempallegar-se de les supersticions negatives, Navarro suggereix buscar l'origen històric de la creença per racionalitzar-la i entendre que no té un sentit real en la nostra vida actual.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
Entrevista a Moncho Moreno: L'art i la bellesa real
Moncho Moreno i el món de l'estètica professional L'estilista Moncho Moreno reflexiona sobre la seva trajectòria com a professional del maquillatge i la perruqueria, destacant l'evolució del sector on ara els professionals són reconeguts com a veritables artistes i figures públiques. Les claus de l'èxit i la professió Moreno atribueix el seu prestigi a tres factors fonamentals: * Treball constant i exigència: La constància és la base per recollir els fruits. * Cultura i formació: Un bon estilista ha de ser una persona culta, que consumeixi cinema, teatre i art per estar a l'última. * Talent innat: Tot i que la tècnica s'aprèn, l'acabat final i el sentit estètic són art pur i sorgeixen de l'interior. Relació amb el món de les 'Celebrities' L'estilista explica amb naturalitat la seva relació amb figures de renom internacional com Claudia Schiffer, Penélope Cruz o la reina de Jordània. Destaca que, més enllà del glamur, treballar amb elles li ha aportat seguretat i coneixement, però manté una visió realista de la fama: "No tothom neix celebrity... molta gent es fa o es converteix en alguna cosa de sobte." Consells de bellesa i visió actual Dones: Recomana la senzillesa per accentuar els trets naturals. Un kit de supervivència bàsic ha d'incloure: màscara de pestanyes, il·luminador, colorete i gloss. Homes: L'home busca un aspecte saludable i natural, destacant l'ús dels pols d'Egipte per aconseguir un to bronzejat sense perdre la naturalitat. Tecnologia: Es mostra crític amb el Photoshop, considerant que pot ser destructiu perquè treu valor a la feina artesanal de l'estilista i crea una imatge irreal que no es correspon amb la persona al carrer.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
21'
Cinquena edició del Festival Trencard: Art i Música Emergent
Presentació de la 5a edició del Festival Trencard En aquesta edició, el programador del festival, Javi Plana, presenta les novetats i la filosofia del Trencard, un esdeveniment que s'ha consolidat com un espai per a les noves poètiques i l'art emergent a Tarragona. El festival destaca per la seva aposta per la multidisciplinarietat i per trencar la bidireccionalitat tradicional entre artista i espectador. Eixos Principals del Festival Intercanvi i Formació: Enguany s'estrena l'espai Crear, una zona dedicada a l'intercanvi d'experiències artístiques amb creadors locals i internacionals. Multidisciplinarietat: Es busquen espectacles que fusionin música, teatre d'objectes i arts visuals per crear propostes híbrides. Continuidade: L'objectiu és que el festival no sigui un esdeveniment tancat de 10 dies, sinó que generi activitats i sinergies durant tot l'any. Artistes Destacats i Programació "El que volem és que el festival tingui una vocació de moure's constantment i generar energia durant tot l'any." L'edició d'aquest any compta amb noms de relleu dins l'escena alternativa: Cabo San Roque: Inauguren el festival al Teatre Metropol amb una proposta que barreja música i teatre d'objectes. Nubla: Representa la vessant més pop-experimental i naïf del cartell. Estanislau Verdet: Presenta el seu nou disc amb un estil definit com a surrealisme contemporani. Llorenç Barber: Pioner de l'art sonor, oferirà un concert de campanari portàtil i xerrades formatives. Guillermo Cides: Músic que torna al festival per commemorar la cinquena edició amb el seu instrument peculiar, el Stick. Innovació en els Espais El festival es reparteix per diversos punts de la ciutat com el Conservatori de Música, la Sala Zero (lloc de concert de Nubla) i l'Antic Ajuntament. Plana subratlla la importància de "tonejar" els espais, és a dir, modificar i interactuar amb l'entorn físic per oferir experiències úniques al públic, que defineix com a jove, inquiet i curiós.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
21'
Projecte Comenius: Patrimoni i Cooperació a l'IES Pere Martell
El Projecte Comenius a Tarragona Representants de l'IES Pere Martell de Tarragona expliquen la seva participació en un projecte Comenius multilateral que uneix tres instituts europeus: un d'Itàlia (Florència), un de la República Txeca i el centre tarragoní. Aquesta iniciativa, que té una durada de dos anys, se centra en l'estudi interdisciplinari de monuments emblemàtics de cada ciutat participant. Objectius i Monuments Seleccionats El projecte busca combinar la tecnologia, l'art i la història mitjançant la creació de diversos productes realitzats pels alumnes: Pont del Diable (Tarragona): El centre català s'encarrega de la producció audiovisual i el disseny de continguts divulgatius sobre aquest aqüeducte romà. Palazzo Vecchio (Florència): L'institut italià és el responsable de crear maquetes i escultures artístiques dels monuments. Escola de la República Txeca: L'institut txec aporta la recerca històrica i documental, centrant-se en el seu propi edifici de caràcter modernista. Dinàmica de Treball i Intercanvi El projecte es basa en trobades periòdiques a les diferents seus, utilitzant l'anglès com a llengua vehicular. Durant aquests dies, alumnes i professors txecs i italians visiten Tarragona per avançar en el projecte i conèixer el patrimoni local. "L'essència d'aquest projecte és l'intercanvi entre alumnes de diferents països sobre una idea comuna que enriqueix el seu valor personal i acadèmic." Impacte i Futur L'IES Pere Martell destaca la importància d'aquests projectes europeus (Comenius, Leonardo da Vinci) per motivar l'alumnat i situar el centre en el mapa internacional. A més del treball acadèmic, el projecte inclou: Intercanvi cultural i gastronòmic: Visites guiades i recepcions oficials a l'Ajuntament. Desenvolupament tecnològic: Creació d'un blog i una web per fer el seguiment de les tasques en l'entorn digital. Hores extraescolars: Un compromís voluntari dels alumnes que demostra la seva alta motivació.