Tots els episodis

62680 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

44809-44832 de 62680
  • Agustí Busom i el nou disc 'Estels' - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    24'

    Agustí Busom i el nou disc 'Estels'

    El projecte 'Búss' i la producció amb Marc Parrot L'entrevista se centra en la presentació de l'últim treball discogràfic de Agustí Busom, titulat Estels, sota el seu projecte personal Búss. Aquest disc ha estat produït per Marc Parrot als estudis Gravaciones Silvestres. Busom destaca que treballar amb Parrot ha estat un privilegi, permetent-li delegar part del control que solia exercir sobre les seves obres. Procés de creació i evolució sonora • El disc es va gravar durant uns 25 dies a principis de 2008, en un entorn tranquil que es reflecteix en el so de l'àlbum. • A diferència del seu anterior treball, Campistraus (que era més elèctric i agressiu), Estels busca sons acústics i amables. • L'estètica del disc inclou picades d'ullet a l'art de Joan Brossa, amb jocs de lletres i dissenys invertits. Temàtica central: L'enamorament L'eix vertebrador de totes les cançons és el procés de l'enamorament, des de la incertesa inicial i les "papallones a l'estómac" fins a la cerca de la pau i la convivència compartida. "Aquest disc intenta explicar una mica el que ens passa per dins quan creus que t'estàs enamorant bojament." Directes a Tarragona i Reus L'artista presenta el seu format de banda en directe, dividint els concerts en dues parts: una dedicada íntegrament a l'atmosfera de Estels i una segona part més variada amb temes d'altres discos. Les actuacions properes tindran lloc a la Sala Zero (Tarragona) i a La Palma (Reus).

  • El Ducati Tour a Tarragona: Motos de Llegenda i Calçotada - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    12'

    El Ducati Tour a Tarragona: Motos de Llegenda i Calçotada

    Experiència i Passió al Ducati Tour L'esdeveniment Ducati Tour ha aterrat a Tarragona per oferir una experiència immersiva al món de la mítica marca italiana. A través del concessionari Agustí Motos, situat al polígon de Riuclar, els aficionats han pogut provar de primera mà models exclusius en una ruta dissenyada per sentir la potència i la tecnologia d'aquestes màquines. Models Destacats de la Gamma Durant la jornada, s'han presentat i provat diversos models que defineixen la identitat de Ducati: Multistrada: Destacada per la seva polivalència en tot tipus de camins, amb 95 cavalls i un pes d'uns 180 quilos. Monster 1100 i 1100S: La gamma més emblemàtica i venuda. El model Sport (S) incorpora suspensions Öhlins i components de carboni. 848 Superbike: Una moto bicilíndrica lleugera i fàcil de portar, directament comparable amb les grans esportives de 600cc. Hypermotard 1100: Un híbrid innovador entre carretera i cross, ideal per a carreteres de muntanya molt virades. L'Exclusivitat de la Desmosedici RR Sens dubte, la protagonista absoluta ha estat la Desmosedici, una rèplica de MotoGP matriculada per a carrer amb un preu aproximat de 67.000 euros. "És una autèntica obra d'art d'edició limitada (1.500 unitats) per a verdaders apassionats que busquen el màxim en tecnologia i potència." Cultura i Tradició Local La jornada no només ha estat motor, sinó que s'ha fusionat amb la gastronomia del territori. Després d'una ruta per localitats com Vilallonga del Camp o Perafort, els participants han gaudit d'una calçotada, un tancament de festa perfecte per baixar l'adrenalina i estrènyer vincles entre els motoristes. Fabricació i Identitat Les Ducati es defineixen com motors fets per apassionats de la motocicleta. Es fabriquen de forma artesanal a Borgo Panigale (Bolonya), on cada operari realitza tot el procés de muntatge d'una unitat, lluny de les cadenes de producció massives.

  • Explorant la Pertinença i la Interacció - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    0'

    Explorant la Pertinença i la Interacció

    Reflexions sobre la Pertinença Personal L'episodi s'inicia amb una pregunta profunda i existencial que marca el to de tota la conversa: "Hi ha un lloc per a mi?". Aquesta qüestió no només busca un espai físic, sinó una validació de la pròpia identitat dins d'un col·lectiu. Dinàmiques de Participació Es destaca la importància de donar veu a l'audiència per enriquir el debat. Els punts clau esmentats són: La inclusió d'espais per a preguntes i respostes. La voluntat de crear un diàleg obert entre ponents i assistents. La necessitat de sentir-se part d'un projecte o comunitat. "I recordeu que també es podran fer preguntes." Aquesta cita subratlla la intenció de fer de la sessió un acte participatiu on ningú quedi exclòs.

  • Prova de motos Ducati a Tarragona amb el Ducati Tour - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    5'

    Prova de motos Ducati a Tarragona amb el Ducati Tour

    Experiència amb les motocicletes Ducati a Tarragona El col·laborador Pep Sonyer ha participat en una jornada de proves organitzada per la marca Ducati a Tarragona. Durant el programa, comparteix les seves sensacions després de baixar d'una d'aquestes màquines de alta gamma, destacant la potència i l'exclusivitat d'uns vehicles que són pràcticament de competició adaptats per al carrer. Detalls dels models i la marca Exclusivitat: A diferència de les marques japoneses que fabriquen milions d'unitats, Ducati és una marca molt més exclusiva, amb una producció anual de només 35.000 a 38.000 exemplars a tot el món. Models destacats: S'han provat unitats de la Ducati Monster 696 i models de la gamma Sport Classic. També s'ha esmentat la espectacular Desmosedici RR, una rèplica de MotoGP matriculada amb un cost de 67.000 euros. Sensacions de conducció: Es defineixen com a motos amb un caràcter fort, amb embragatges i tecnologies molt properes a les de les carreres, descrites pel Pep com un "> Ferrari però amb dues rodes". Activitats del Ducati Tour Ruta dels periodistes: Un grup de 12 periodistes ha realitzat un recorregut per l'interior de la província, passant per localitats com Vilallonga del Camp, Perafort i el Morell, finalitzant amb una calçotada a Cal Vidal. Portes obertes al públic: El concessionari Agustí Motos, situat al polígon Riu Clar, permetrà que qualsevol persona pugui provar aquestes motos durant el cap de setmana (dissabte i diumenge) de 10 del matí a 6 de la tarda.

  • Entrevista a Francesc Mauri sobre el Canvi Climàtic - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    14'

    Entrevista a Francesc Mauri sobre el Canvi Climàtic

    Perspectives sobre l'Escalfament Global i la Meteorologia En aquesta conversa amb el meteoròleg Francesc Mauri, s'analitza l'estat actual del clima i les evidències del canvi climàtic tant a escala global com local, concretament a les comarques de Tarragona. Evidències i causes del canvi climàtic Mauri destaca que l'escalfament del planeta és una realitat innegable recolzada pel 99% de la comunitat científica. Tot i que la natura té cicles propis, la influència humana és ara un factor clau: Inversió de la tendència natural: Mentre que geològicament el planeta hauria de tendir cap a una glaciació, l'activitat humana ha invertit aquest procés cap a l'escalfament. Gasos d'efecte hivernacle: La crema de combustibles fòssils (petroli, carbó i gas) n'és la causa principal. Consum accelerat: S'esmenta que l'ésser humà consumeix en un sol any l'equivalent a un milió d'anys de dipòsit geològic d'energia fòssil. Impacte a nivell local (Catalunya) El canvi no és només global, sinó que ja presenta dades tangibles al nostre territori segons els estudis de la Universitat Rovira i Virgili: Augment de temperatura: Catalunya ha pujat 1 grau en els últims cent anys, per sobre de la mitjana mundial. Precipitacions irregulars: Tot i que en alguns punts plou la mateixa quantitat, la pluja és més sobtada i mal repartida. Turisme: Es preveu que l'increment de la calor pugui desplaçar el turisme cap a zones del nord d'Europa. La complexitat de la previsió meteorològica Mauri admet que, malgrat l'avenç tecnològic, la predicció perfecta no existeix: "El pronòstic 100% fiable és impossible tècnicament i no existirà mai." Cap a un futur sostenible L'entrevista conclou amb una crida a aprofitar els moments de crisi per canviar el model energètic cap a les energies renovables i vehicles menys contaminants, reduint la dependència absoluta del petroli.

  • Inici del cicle de concerts DO Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    8'

    Inici del cicle de concerts DO Tarragona

    El cicle de concerts DO Tarragona arrenca amb força L'entrevista amb Laura Moreno, coordinadora del certamen, detalla l'inici del cicle de concerts que protagonitzaran els 16 grups finalistes de l'edició anterior. Aquest esdeveniment representa la culminació del premi per als participants, permetent-los mostrar el seu talent en un entorn professional. Detalls de la programació i ubicacions Els concerts es duran a terme setmanalment amb algunes novetats logístiques respecte a anys anteriors: Horari: S'ha avançat l'inici dels concerts a les 22:00 hores cada dijous per facilitar l'assistència del públic. Sales: Les actuacions es repartiran entre dues sales emblemàtiques de la ciutat: La Vaqueria i El Cau. Durada: El cicle s'estendrà des d'ara fins al mes de juny, amb una petita pausa durant Setmana Santa i Carnaval. Diversitat musical i futur del certamen Un dels punts forts d'aquesta edició és l'amplia varietat d'estils musicals presents, que van des del heavy i el pop indie fins a la rumba i el folk. Moreno destaca que aquesta diversitat és positiva tant per a les sales com per al públic tarragoní. Pel que fa al context de crisi i retallades, la coordinadora afirma amb contundència: "Davant la crisi, la música i la cultura han de continuar." Finalment, s'ha anunciat que el grup Bogarde, guanyador del certamen, serà l'encarregat de cloure la temporada el proper mes de juny.

  • Viure amb TDAH: L'experiència de l'associació APIDA - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    26'

    Viure amb TDAH: L'experiència de l'associació APIDA

    El TDAH des de la perspectiva dels infants L'episodi compta amb el testimoni directe de la Noa, la Vanessa, la Michelle i el Joe, nens i adolescents que conviuen amb el Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH). A través de la seva experiència, s'explica com el trastorn afecta la seva vida diària, especialment en l'entorn escolar, on la dificultat per a la concentració i el compliment de normes és més evident. Reptes socials i emocionals Els joves destaquen que el TDAH no només afecta l'atenció, sinó també la gestió emocional. Alguns dels punts clau discutits són: • La sensació d'incomprensió o de ser vistos com a nens "rars" o "a la lluna". • Les dificultats per gestionar la impulsivitat i el temperament davant de professors o amics. • La importància de l'autocontrol i de demanar perdó quan hi ha reaccions desproporcionades. El paper de les associacions i l'ajuda professional L'associació APIDA (Associació de familiars de nens amb dèficit d'atenció de Tarragona) es presenta com un pilar fonamental per a les famílies. Ofereix un espai on els nens se senten compresos i realitzen tallers de reforç escolar i intel·ligència emocional. "A l'associació t'adones compte que no ets una persona diferent, que hi ha més persones igual que tu i que te sents compresa." El camí cap al diagnòstic i el tractament Les psicòlogues i la presidenta de l'entitat, Xus Tàpia, emfatitzen que el diagnòstic precoç és crucial. Es detalla que: • El tractament sol ser multidisciplinari, combinant la part mèdica, psicològica i pedagògica. • La medicació, tot i estar molt estudiada i ser efectiva en un 70%, sovint té una durada limitada (unes 8-12 hores), coincidint amb l'horari escolar. • El procés de diagnòstic a l'estat espanyol pot ser lent, arribant a trigar fins a quatre anys, el que suposa un temps d'aprenentatge perdut per a l'infant. Futur i normalització L'episodi conclou amb una visió optimista, afirmant que amb un bon seguiment, aquests nens poden portar una vida totalment normal. Es destaca que les seves capacitats, si es canalitzen correctament cap a activitats que els apassionen (com la música o la biologia), els poden convertir en veritables experts o "genis" en les seves àrees d'interès.

  • Alexandra Linuesa: Cuina casolana i invents en temps de crisi - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    18'

    Alexandra Linuesa: Cuina casolana i invents en temps de crisi

    Una iniciativa emprenedora davant l'atur L'Alexandra Linuesa comparteix la seva història personal de superació. Davant d'una situació laboral precària i dificultats econòmiques, ha decidit transformar la seva habilitat per la cuina casolana en un petit negoci. Ofereix menús artesanals a domicili per un preu de 6,50 euros, amb la particularitat que només elabora vuit racions diàries per garantir la qualitat i el tracte personalitzat que un restaurant gran no pot oferir. Cuina saludable i creativa La seva proposta gastronòmica destaca per ser una fusió entre la tradició i la innovació vegetariana: Ingredients de proximitat: Prioritza productes naturals i de primera qualitat. Tècniques innovadores: Utilitza soja texturitzada i xampinyons per recrear textures càrnies en plats com macarrons o mandonguilles. Plats estrella: Entre les seves especialitats figuren la paella (feta amb arròs integral), la truita de carxofa i carbassó, i el seu pastís de formatge. "Cuino per vuit i les vuit primeres persones que truquen els hi porto el dinar. Ho faig amb calma, amb cura i amb carinyo." La faceta d'inventora: El Miccionador L'entrevista revela una vessant sorprenent de l'Alexandra: la seva capacitat com a inventora. Ha patentat un dispositiu anomenat Miccionador, dissenyat específicament per a dones. Característiques de la patent Funció: Permet a les dones orinar de peu o en situacions de mobilitat reduïda (postrades al llit o en cadira de rodes) de manera higiènica. Disseny: Consta d'una mena d'embut flexible amb un sistema d'eixugat incorporat. Objectiu: Millorar l'autonomia femenina en espais públics o per motius de salut. L'Alexandra explica la complexitat del procés de patentar a l'OEPM (Oficina Espanyola de Patents i Marques) i fa una crida a possibles inversors per portar aquest producte al mercat global, especialment aprofitant la potència de la indústria plàstica de Tarragona.

  • L'Associació Cultural Ariadna i la programació a la Bequeria - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    16'

    L'Associació Cultural Ariadna i la programació a la Bequeria

    L'Associació Cultural Ariadna: Una trajectòria de 12 anys L'entitat, connectada en els seus orígens a l'entorn de l'institut post-ICAR, ha viscut una evolució significativa. Segons el seu representant, Nani Blasco, l'associació ha passat d'un enfocament juvenil i informal a un projecte més institucional i consolidat, centrat en l'activitat cultural constant a la ciutat de Tarragona. Projectes Destacats L'entitat impulsa una agenda diversa que inclou: * Cafès filosòfics: Espais de diàleg intergeneracional que es reprendran al març. * Còmic i Polipoesia: Col·laboracions com la Segona Setmana del Còmic amb els dibuixants de l'Európolis. * L'Associació de Persones Llibre: Treball conjunt amb Silva Editorial. El vincle amb la sala Bequeria Ariadna s'ha convertit en una peça clau per a la gestió de la Bequeria, una de les sales amb més història de Tarragona. L'objectiu és transformar la programació purament musical en un projecte cultural integral que inclogui cinema, poesia i presentacions de llibres. "No es treu gens de capital, és quasi una quixotada cultural." Cicles Culturals a la Bequeria Cinema Clàssic: Projeccions de grans pel·lícules de reposició i curtmetratges d'autors locals per fomentar el diàleg entre el cinema clàssic i el contemporani. Ritme i Humor: Un cicle que barreja cantautors amb l'estil stand-up comedy, amb artistes com Juan Tone i Paco en la Luna. Concerts D.O.: Suport als autors locals de Tarragona en col·laboració amb l'Ajuntament. Filosofia i Servei Públic L'associació es defineix com apolítica i té la missió de ser un pont entre els artistes i la ciutadania. El seu enfocament no és només satisfer els interessos dels socis, sinó detectar quines carències culturals té la ciutat i oferir vehicles de producció i difusió per als creadors que no tenen recursos empresarials.

  • Problemes i queixes per l'aparcament a l'estació de l'AVE - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    12'

    Problemes i queixes per l'aparcament a l'estació de l'AVE

    Polèmica per l'aparcament a l'Estació del Camp de Tarragona Recentment, el gestor d'infraestructures Adif ha instal·lat pilons i tanques per evitar que els usuaris aparquin gratuïtament a les zones enjardinades i voreres del recinte. Aquesta mesura ha generat una forta indignació entre els viatgers, que es veuen obligats a triar entre un pàrquing oficial molt costós o deixar el vehicle a l'exterior en condicions precàries. Les tarifes del pàrquing oficial L'alternativa reglamentària és el pàrquing subterrani, però els usuaris el consideren prohibitiu: * El preu per un dia complet és de 12,30 euros. * Viure a Madrid un parell de dies pot suposar un cost de prop de 30 euros, una xifra que alguns testimonis comparen amb el preu del propi bitllet de tren. * Aquesta situació fa que el viatge compartit o els desplaçaments professionals perdin rendibilitat econòmica. L'opció de les zones exteriors Com a alternativa, s'han comptabilitzat prop de 80 cotxes aparcats al voral de la carretera d'accés, a uns 5-6 minuts caminant de l'estació. Els usuaris denuncien diversos problemes en aquesta zona: * Inseguretat: Els vehicles queden desprotegits davant de possibles robatoris o actes vandàlics. * Mals accessos: El ferm és de sorra, amb sotracs, forats i pedres, sense cap mena d'asfaltatge. * Perill per als vianants: Cal caminar per vorals estrets mentre els cotxes surten de l'estació a gran velocitat. Testimonis dels usuaris Els viatgers expressen el seu malestar per la falta de planificació i serveis: "Et veus obligat a deixar el cotxe abandonat a la meitat del camp; no hi ha dret que paguem el que paguem i no tinguem alternatives." Alguns usuaris comparen la situació amb altres infraestructures, com l'Aeroport de Reus, on existeixen opcions d'aparcament gratuït a l'aire lliure, i demanen que, si més no, es condicioni la zona exterior per poder aparcar amb dignitat sense risc de sancions de fins a 200 euros.

  • Camps de Solidaritat de SETEM: Formació i Sensibilització - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    8'

    Camps de Solidaritat de SETEM: Formació i Sensibilització

    Projecte de Camps de Solidaritat L'organització SETEM presenta la 19a edició dels seus Camps de Solidaritat, una iniciativa que combina la formació teòrica a Catalunya amb una estada vivencial en països del sud. L'objectiu principal és fomentar el compromís social i reduir les desigualtats globals mitjançant el coneixement directe de realitats alternatives. Estructura i Funcionament del Programa El programa es divideix en dues fases clarament diferenciades: Fase de Formació (Abril - Juny): Els participants assisteixen a sessions els caps de setmana per preparar-se abans de marxar. Fada d'Estada (Juny - Setembre): Viatge a països de l'Àfrica, Àsia o Amèrica Llatina per col·laborar amb organitzacions locals. "L'objectiu és permetre una experiència directa en un país del sud per després poder-se comprometre d'una manera més concreta des d'aquí." Tipologia de Projectes i Destins SETEM ofereix actualment 31 camps en 17 països diferents, centrant-se en àmbits com: Reivindicació de la terra: Suport a moviments camperols que lluiten contra l'expulsió de les seves terres per part de grans multinacionals (ex. Argentina, Hondures, Brasil). Comerç Just: Participació en cooperatives de cafè i altres productes per entendre els circuits de comercialització ètica. Drets Humans i Educació: Suport a projectes de desenvolupament social i defensa de drets fonamentals. Logística i Filosofia de l'ONG Pel que fa a la part econòmica, els voluntaris assumeixen les seves despeses (viatge i inscripció) i sovint fan camis per crear un fons comú per a la manutenció. SETEM destaca que la seva filosofia se centra en la educació pel desenvolupament i la sensibilització, impulsant campanyes com la de Roba Neta o les Finances Ètiques. Les inscripcions finalitzen el 13 de febrer, i cal passar una entrevista personal per determinar l'encaix del voluntari en el projecte més adequat.

  • Danys i desperfectes pel temporal de vent a les Gavarres - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    6'

    Danys i desperfectes pel temporal de vent a les Gavarres

    Resum de la situació post-temporal L'episodi de fortes ventades del passat dissabte ha deixat un rastre de desperfectes considerables a la zona comercial de les Gavarres i els seus voltants. Tot i que actualment el vent bufa de forma moderada i es manté la normalitat en l'afluència de públic, les restes del temporal encara són visibles en diversos punts estratègics. Desperfectes principals detectats Caiguda de rètols de gran format: El senyal identificatiu de l'entrada al complex va caure sobre la vorera, bloquejant l'accés al pàrquing i causant danys a algun vehicle. Dificultats en infraestructures: Sostres de pàrquings volats (com al Carrefour). Caiguda de torres de focus i fanals (zona Decathlon), deixant àrees sense enllumenat. Senyals de trànsit i tanques publicitàries a terra. Afectacions a la mobilitat: L'accés a l'autopista AP-7 va patir talls temporals a causa de la caiguda d'objectes i danys a les teulades de les cabines del peatge. Testimonis directes Segons expliquen els testimonis presencials de l'incident del rètol: "Vam veure que el cartell havia caigut a terra de cop; el vent bufava a més de cent quilòmetres per hora i va destrossar la part davantera d'un cotxe." Estat actual i seguretat Malgrat que encara hi ha ferralla i material com metacrilat pendent de recollir, els serveis d'emergència i els bombers ja van retirar els obstacles principals. No es recomana fer reparacions a l'exterior de forma intensiva mentre l'alerta per vent continuï activada, tot i que l'activitat comercial funciona amb total regularitat.

  • La Fira del Teu Dia: Tot per a bodes i esdeveniments - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    13'

    La Fira del Teu Dia: Tot per a bodes i esdeveniments

    Explorant la Fira del Teu Dia L'episodi ens submergeix en la Fira del Teu Dia, un esdeveniment que reuneix 60 expositors especialitzats en el sector de les bodes i celebracions al Palau de Fires i Congressos. Durant el recorregut, es mostren des de serveis clàssics com limusines, perruqueria i vestits, fins a novetats actuals com els tallers de protocol i bones maneres. Gastronomia i Còctels Personalitzats Una de les parades destacades és l'estant d'Ego Cocktail Catering, on la Sarai presenta una proposta original per a l'aperitiu: Còctels exclusius: Creacions adaptades als gustos o colors de la celebració. Beguda especial de la fira: Un còctel rosa de vodka, pomelo i síndria, dissenyat per ser refrescant i de baixa graduació. Versatilitat: Ofereixen serveis no només per a bodes, sinó també per a inauguracions i esdeveniments corporatius. Espais i Masies amb Encant Es presenten opcions per a banquets en entorns singulars i modernistes: Villa Urrutia: Un edifici noble d'estil modernista envoltat de natura, que ofereix casaments exclusius amb zona chill-out i discoteca pròpia. Mas Foc: Una masia familiar situada entre Reus i Constantí que destaca per la seva cuina de proximitat i un estany natural amb una glorieta per a cerimònies civils. Planificació i Mitjans Digitals L'organització integral i la presència a la xarxa també tenen el seu espai: Jordi Calaf (Event Planner): Introdueix la figura de l'organitzador de bodes per optimitzar la inversió dels nuvis, garantir la qualitat i oferir transparència total en els costos dels proveïdors. Guia Nupcial: Un portal que combina un directori web amb una televisió per internet (guianopcial.tv) per mostrar tendències, passarel·les i oferir videomissatges als assistents a la fira. "La gràcia és optimitzar aquesta inversió i maximitzar-la... assegures que els diners que et gastes els estàs gastant amb el que tu vols."

  • Exposició Ñoc: Homenatge al dissenyador Quiqui - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    14'

    Exposició Ñoc: Homenatge al dissenyador Quiqui

    Homenatge a Vidal de Blas, 'Quiqui' L'antic ajuntament de Tarragona acull l'exposició "Ñoc, la realitat reinventada", una mostra dedicada a la figura i l'obra del prolífic dissenyador gràfic Vidal de Blas, conegut popularment com Quiqui o Guigui. L'exposició, impulsada pels seus amics i familiars, neix amb la voluntat de mantenir viu el seu record i reivindicar l'autoria de moltes icones visuals que formen part del paisatge quotidià de la ciutat. Objectius de la mostra La iniciativa persegueix tres fites fonamentals: * Preservar la memòria: Evitar l'oblit de l'artista un cop passat l'aniversari de la seva mort. * Restituir la paternitat de la seva obra: Molts tarragonins reconeixen els seus cartells i logotips (de discoteques, botigues o entitats) però desconeixien qui era l'autor. * Divulgar el seu estil únic: Mostrar la seva base d'estil pop evolucionat des dels anys 60 i 70. Un llegat gràfic ingent L'exposició recull una selecció del seu vast arxiu, que inclou: - Més de 150 cartells publicitaris i d'esdeveniments. - Anagrames i logotips emblemàtics, com el de l'Empresa Municipal d'Aigües de Tarragona o el del Festival de Música de Cambrils. - Felicitacions, targetes de visita i treballs de disseny completament artesanals, fets amb cúter i dibuixats lletra per lletra, abans de l'era digital. La personalitat rere el geni A banda de l'obra gràfica, la mostra inclou fotografies i una selecció de les seves frases cèlebres, que reflecteixen el seu caràcter generós i enginyós. Entre les seves sentències destaquen: "M'agradaria morir viu" "Avui en dia fins i tot canten els muts" El títol de l'exposició, Ñoc, fa referència a l'onomatopeia que l'artista utilitzava constantment per expressar sorpresa, enuig o per posar punt final a una frase.

  • Dansa contemporània i agenda cultural a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    20'

    Dansa contemporània i agenda cultural a Tarragona

    Dansa Contemporània: RQR i l'Anàlisi Químic de l'Amor L'episodi comença amb una entrevista a Mario García, membre de la companyia de dansa contemporània RQR, que presenta a la Sala Trono de Tarragona l'obra titulada "No solo de neuronas vive el cerebro enamorado". Els punts clau de la seva intervenció inclouen: Adaptació a l'espai: Tot i les dimensions reduïdes de la Sala Trono, la companyia aprofita la intimitat i la proximitat amb el públic per potenciar un duet basat en la complicitat de deu anys de treball conjunt. Improvisació estructurada: L'obra té una base clara però permet la llibertat de moviment, adaptant-se a l'instant i a l'entorn físic. Concepte científic de l'amor: Lluny del romanticisme clàssic, la peça analitza l'amor com un procés químic i neurobiològic, utilitzant moviments inicialment secs que evolucionen cap a la tendresa. "Volíem fer una anàlisi més científica i analítica de l'amor... Fugir de la idea de l'amor romàntic de sacrifici que hi ha a la literatura." Agenda de Música i Cinema: TCC i Animats Ivan Torres, cap de premsa de Animats Serveis Culturals, desgrana les propostes per al cap de setmana a Tarragona: Música en directe Jazz a El Groove: Actuació de Júlia Valle Trio. Valle és destacada com un referent femení del jazz a Catalunya, acompanyada de contrabaix, bateria i teclat. Pop Independent a la Sala Zero: La visita internacional de Damon i Naomi (ex-Galaxie 500), una oportunitat única per veure referents del pop dels 90. Rock i Noise: Les bandes Decapante (Madrid) i Jugoplástica (Galícia) oferiran sons més contundents a la Sala Zero i al Loop Bar respectivament. Cinema i Audiovisuals Cicle de Cinema: Es destaca la pel·lícula Prometeme d'Emir Kusturica a l'Antiga Audiència, fidel al seu estil característic. Bollywood: El cicle de cinema asiàtic a Caixa Tarragona presenta Om Shanti Om, un homenatge a la història del cinema popular indi.

  • La Gran Festa de la Calçotada a Valls 2009 - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    16'

    La Gran Festa de la Calçotada a Valls 2009

    Celebració de la Gran Festa de la Calçotada Valls es prepara per a una nova edició de la seva festivitat més emblemàtica, la Gran Festa de la Calçotada, que marca l'inici del període àlgid de consum d'aquest producte. Rafael Castells, secretari de la Cambra de Comerç de Valls, detalla un programa ple d'activitats tradicionals i novetats que esperen atraure entre 30.000 i 40.000 visitants. Activitats Principals i Concursos La festa destaca per la combinació de tradició gastronòmica i cultura popular: Concurs de Menjar Calçots: Arriba a la seva 24a edició. L'any anterior, el guanyador va consumir 250 calçots (més de 3 quilos de producte net). Degustació Popular: S'han preparat racions per a 5.000 persones a un preu popular de 6 euros, que inclouen calçots, salsa, vi, pa i avellanes. Mercats: A més del mercat de la calçotada i d'artesania, enguany s'estrena un mercat agroecològic. Cercaviles: Destaquen la de percussions (Festival Perkufest) i la de la calçotada, amb el Gegant del Calçot i nombrosos grups de grallers i cultura popular. Novetats i Altres Actes L'edició d'enguany inclou elements que complementen la jornada gastronòmica: Trobada de vehicles clàssics: Més de 50 automòbils històrics d'arreu de Catalunya. Exposició canina: Una mostra amb prop de mil gossos amb pedigrí. Projecció internacional: Enguany s'ha fet una campanya especial al sud de França, amb un gran interès detectat a ciutats com Tolosa i Perpinyà. Centenari de la Cambra de Comerç L'any 2009 coincideix amb els 100 anys de la Cambra de Valls. Per commemorar-ho, s'inicia un cicle de conferències amb personalitats destacades, com Javier Gómez Navarro, per analitzar l'economia i les estratègies per sortir de la crisi. "Valls s'inunda d'aquesta olor dolcenca que crea ambient i tipisme; és el motor econòmic i turístic dels mesos d'hivern."

  • El nou centre penitenciari del Catllà serà realitat el 2011 - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    17'

    El nou centre penitenciari del Catllà serà realitat el 2011

    Acord per a la construcció del nou centre penitenciari L'Ajuntament del Catllà i la consellera de Justícia, Montserrat Tura, han ratificat el projecte per a la nova presó de Mas d'Enric, que es preveu que estigui enllestida a finals de 2011. Tot i que el projecte s'hauria d'haver executat entre 2007 i 2008, la licitació oficial de les obres per part del Consell Executiu marca l'inici definitiu d'una inversió de 114 milions d'euros. De "gerro d'aigua freda" a oportunitat estratègica L'alcalde del municipi, Josep Maria Gabaldà, recorda que l'anunci inicial el 2005 va ser rebut amb oposició. No obstant això, la visió actual és molt més positiva gràcies a diversos factors: Infraestructures compartides: La presó resoldrà el dèficit històric del tractament d'aigües residuals (sanejament) que afectava diverses urbanitzacions del municipi. Creació d'ocupació: En un context de crisi econòmica, especialment en el sector de la construcció, una obra d'aquesta magnitud esdevé un motor de treball important. Preservació de l'entorn: Malgrat que el centre ocupa unes 10 hectàrees, l'expropiació total és de 70 hectàrees, la qual cosa garantirà un pulmó verd per a la zona limítrofa amb Tarragona. Compensació econòmica: L'Ajuntament rebrà un 1% de la inversió total (aproximadament 1,1 milions d'euros) en concepte d'obres d'interès social, pagat en tres anys. Tecnologia i Reinserció L'alcalde destaca que el disseny modern prioritza la tecnologia per sobre dels murs i torres de vigilància tradicionals, minimitzant l'impacte visual. "No suposa ni menys seguretat ni una depreciació dels habitatges; al revés, és la zona més vigilada." El centre tindrà una capacitat per a 750 reclusos i comptarà amb mòduls específics per a dones i joves, a més de tallers ocupacionals i instal·lacions esportives per fomentar la reinserció social.

  • Entrevista a Álex Díez: De Los Flechazos a Cooper - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    25'

    Entrevista a Álex Díez: De Los Flechazos a Cooper

    De l'Escena Mod al Pop Contemporani L'entrevista repassa la trajectòria d'Álex Díez, figura clau del pop espanyol, des de la seva etapa d'onze anys amb la mítica banda mod Los Flechazos fins a la consolidació del seu projecte actual, Cooper. Díez explica que, tot i mantenir la seva identitat vocal i compositiva, Cooper aposta per un so de guitarres més contemporani, proper al power pop i allunyat de l'òrgan Hammond característic de la seva anterior banda. Evolució Musical i Filosofia de Cooper El projecte Cooper es defineix com una proposta més introspectiva i personal. Durant la conversa es destaquen diversos punts clau: • L'estil sonor: Un pop clàssic basat en guitarres i harmonies vocals, influenciat per bandes americanes i l'escena indie actual. • Les lletres: Díez reivindica la importància de transmetre emocions, afirmant que els moments de nostàlgia són els més productius per a la composició. • L'actitud davant l'edat: Amb sinceritat, el músic parla de la seva maduresa i de mantenir la seva imatge natural (cabell canós) com a part de la seva autenticitat artística. Directe i Relació amb el Públic L'Àlex detalla com són els concerts de Cooper: vertiginosos, sense pauses ni discursos entre cançons, per mantenir l'energia a dalt. També recorda anècdotes de la seva carrera, com la gravació a Gal·les amb Los Flechazos o un incident accidentat a Tarragona als anys 90. "No passa res per no tenir capacitat de sorprendre si tens capacitat de transmetre, i jo crec que això ho tenim." Presentació de 'Lemon Pop' L'entrevista serveix de prèvia per al concert a la sala El Cau de Tarragona, presentant el seu darrer treball, l'EP Lemon Pop. Aquest disc és considerat un homenatge als festivals que han servit de refugi i plataforma per a les bandes de pop del país en els darrers anys.

  • Christopher Nupen i la llegat de Jacqueline Dupré - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    11'

    Christopher Nupen i la llegat de Jacqueline Dupré

    L'essència de Jacqueline Dupré a través del cinema El prestigiós director de documentals de la BBC, Christopher Nupen, reflexiona sobre la figura de la cèlebre violoncel·lista Jacqueline Dupré. Nupen, qui va mantenir una amistat íntima amb l'artista durant 26 anys, destaca la seva humanitat excepcional i el seu talent inigualable: Un caràcter radiant: Dupré és descrita com una persona d'una honestedat i amabilitat aclaparadora, capaç de millorar l'esperit de qui l'envoltava. El misteri del talent: Per a Nupen, la seva capacitat artística, especialment en el concert d'Elgar, és un misteri que no s'ha d'explicar, sinó sentir. La música i el cinema: El director defensa que el cinema és el millor mitjà per perpetuar la memòria de l'artista de manera veraç. "No és possible ser cineasta sense organització i humor. Si no, la vida és massa breu." La malaltia i el somriure perdurable L'episodi aborda la tragèdia personal de Dupré, qui va haver d'abandonar la seva carrera als 28 anys a causa de l'esclerosi múltiple, morint als 42. Malgrat el declivi físic, Nupen recorda la seva capacitat de riure i somriure fins als seus últims dies, un tret que defineix la seva personalitat a les cinc pel·lícules que van gravar junts. Crítica a la televisió actual Nupen expressa la seva preocupació per la manca de programació musical de qualitat a les televisions contemporànies: La televisió ha perdut la seva funció com a eina per apropar la música clàssica a les noves generacions. Mentre que el DVD permet una experiència pausada, la televisió actual té massa pressa. Existeix una por per part dels programadors per por a la falta d'audiència, però Nupen sosté que, si el producte és de qualitat, el públic respon positivament.

  • La manca de Batxillerat a Sant Salvador: El conflicte continua - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    9'

    La manca de Batxillerat a Sant Salvador: El conflicte continua

    Decepció rere la reunió amb Ensenyament Jesús Garrido, director de l'AMPA del centre de Sant Salvador, expressa el seu descontentament després de la trobada amb el delegat territorial, Vicent Villena. Tot i que s'havia plantejat una possible "excepció a la regla" per les característiques socials del barri, la reunió no ha ofert els resultats esperats. Els punts crítics del conflicte Estudi social en lloc de compromisos: El departament proposa realitzar un estudi profund de la situació social del barri per justificar el Batxillerat, però no hi ha garanties per al proper curs. Estratègia de dilació: L'AMPA sospita que l'estudi és una manera de "guanyar temps" perquè passin els terminis de preinscripció i els alumnes es vegin forçats a marxar a altres centres com els de Pallaresos. Riscos de l'escolarització externa: Garrido alerta sobre el risc de fracàs escolar. Argumenta que els joves, en haver de desplaçar-se a Tarragona centre, perden el control de l'entorn familiar i és més probable que optin per "fer campana". Reivindicacions i futur del barri "L'únic que volem sentir després de deu anys és que a Sant Salvador hi haurà Batxillerat." L'institut no és vist només com un centre educatiu, sinó com un motor social per al barri que inclouria: 1. Ús de la biblioteca per a tots els veïns. 2. Aprofitament del poliesportiu. 3. Un entorn controlat per reduir l'abandonament dels estudis. Conclusió: Davant la falta d'un compromís tancat, el barri i les entitats veïnals han decidit mantenir les mobilitzacions i protestes per defensar el dret dels joves a estudiar al seu propi entorn.

  • Negociació sobre l'oferta de batxillerat a Sant Salvador - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    3'

    Negociació sobre l'oferta de batxillerat a Sant Salvador

    La reunió entre el Departament d'Educació i la comunitat educativa ha servit per abordar la situació de l'oferta de batxillerat al centre de Sant Salvador. El departament ha reiterat la seva postura inicial, basada en criteris tècnics comuns a tot Catalunya, però ha obert una porta al diàleg. Els punts clau de la proposta són: Taula de treball: Es convida a l'AMPA, el professorat, la corporació local i grups parlamentaris a elaborar documentació que acrediti l'especificitat del centre. Criteri d'excepcionalitat: El decret vigent permet flexibilitzar l'oferta si es justifica un perfil social específic o algun tret diferencial clar. Recursos i limitacions: Actualment hi ha una ràtio d'alumnes insuficient per a les dues línies normatives i un excentre d'oferta a la ciutat de Tarragona. Compensacions: S'estudiaran fórmules per alleujar el sobrecost del transport per als alumnes que s'hagin de desplaçar. "No és factible tenir un excés d'oferta si no està justificat, ja que representaria el tancament d'oferta en algun altre lloc." Finalment, el departament subratlla que cal evitar el greuge comparatiu amb altres territoris i que la prioritat actual és la inversió en els nivells d'educació obligatòria.

  • Exposició dels 250 anys dels Armats de la Sang de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    12'

    Exposició dels 250 anys dels Armats de la Sang de Tarragona

    Homenatge al llegat dels Armats de la Sang L'Ateneu de Tarragona acull una exposició retrospectiva excepcional per commemorar els 250 anys d'història dels Armats de la Sang, una figura emblemàtica de la Setmana Santa tarragonina. La mostra ofereix un recorregut detallat des dels orígens de la cua romana fins a l'actualitat, destacant l'evolució del seu vestuari i material. Peces històriques i vestuari En l'exposició es poden observar elements clau que han definit la imatge dels armats al llarg de les dècades: - Estatges històrics: Es mostren maniquins amb vestits de l'època posterior a la guerra (1939-1986) comparats amb l'equipament actual. - Evolució dels cascs: Diferències entre els materials antics (dels anys 40) i els moderns introduïts l'any 1986. - Instruments singulars: Destaca un tabal d'aram de l'any 1940, conegut pel seu so metàl·lic i únic que diferencia el grup d'altres formacions similars. Cultura i memòria viva L'acte d'inauguració inclou la presentació d'unes cobles commemoratives compostes per Joan Rossell i Carol, editades juntament amb els Gogistes Tarragonins. Aquestes peces literàries estan dedicades a la memòria de figures claus com Josep Maria Salvador, qui fou Capità Manaies durant 16 anys. "No fan d'armat, sinó que són armats: una distinció que remarca el compromís i el sentiment de pertinença dels membres actuals." Actes del 250è aniversari El coordinador general, Carles Batxas, ha detallat que el calendari de celebracions no s'atura aquí: 1. Trobada d'exarmats: Un sopar de germanor per a tots aquells que han format part de la cohort. 2. Publicació d'un llibre: Un estudi profund sobre la història de la companyia que sortirà per Sant Jordi. 3. Acte de cloenda (18 de febrer): Presentació d'un DVD sobre la desfilada commemorativa realitzada el 2008 a les muralles de Tarragona.

  • Exposició de Robert Capa: 70 anys de la Guerra Civil - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    11'

    Exposició de Robert Capa: 70 anys de la Guerra Civil

    Inauguració de l'exposició de Robert Capa a Tarragona El programa connecta amb la unitat mòbil al Palau de Congressos de Tarragona, on s'inaugura una exposició fotogràfica de Robert Capa. La mostra recull imatges preses fa exactament 70 anys, documentant l'impacte de la Guerra Civil a la ciutat i el camí cap a l'exili de milers de persones el gener de 1939. Testimonis de la Batalla de l'Ebre L'eix central de la crònica és l'entrevista al Josep i la Rosa, un matrimoni de l'Espluga de Francolí que ha assistit a l'acte per recordar el passat. La Rosa, filla de Corbera d'Ebre, comparteix un relat punyent sobre la seva infantesa durant el conflicte: El record de viure en un refugi a l'hort familiar amb només 10 anys, trobant-se a primera línia de foc entre els dos bàndols. La descripció de la destrucció total del poble de Corbera i la crueltat de la Batalla de l'Ebre i la Serra de Cavalls. La reflexió sobre la barbàrie de la guerra, on ambdós bàndols van cometre atrocitats contra innocents, incloent-hi joves de la lleva del biberó. El llegat de Robert Capa L'exposició no només mostra la retirada, sinó que convida a una reflexió profunda sobre el patiment humà. Es destaca una cita cèlebre del fotògraf: "He vist centenars de milers de persones fugir d'aquesta manera a dos països: Espanya i la Xina... El món on volien viure ha pres aquesta fatídica direcció." L'acte serveix per mantenir viva la memòria històrica a través de les imatges de l'exili per la carretera N-340 i les vivències dels qui, set dècades després, encara s'emocionen en recordar els fets.

  • La Festa de l'Encamisada de Falset: Història i Tradició - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    15'

    La Festa de l'Encamisada de Falset: Història i Tradició

    La Festa de l'Encamisada: Tradició viva a Falset Aquest cap de setmana, la capital del Priorat celebra la seva festa més emblemàtica: l'Encamisada. En aquesta entrevista, Anton Vidal, president del Centre d'Estudis Falsetans, ens desvela els detalls d'una celebració que barreja llegenda, devoció a Sant Antoni i un fort sentiment de comunitat. Orígens i Llegenda La festa té el seu origen en una llegenda local vinculada a un setge que va patir Falset. Segons s'explica, els vilatans van aprofitar una nit de boira espessa per camuflar-se: * Es van posar camises blanques per confondre's amb la boira. * Gràcies a aquesta estratègia, van guanyar el setge. * En senyal de gratitud, van anar en processó a donar gràcies a Sant Antoni, donant lloc al nom de la festa. La Vestimenta Tradicional Un dels elements clau és el rigor en el vestuari. L'organització insisteix que els participants vagin vestits seguint la moda catalana de principis del segle XIX: * Homes: Porten barretina, camisa blanca, armilla, faixa (sovint lila, color de la bandera de Falset), pantalons de vellut i sabates de nou-toms. * Dones: El vestit és més elaborat, incloent mitges blanques, nagues, faldilla, corpinyo, gandaia i mitenes. Cavalleries i Carros Tot i que antigament els animals eren de treball, avui dia la majoria són llogats, tot i que un 15% dels veïns manté els seus propis animals tot l'any per participar-hi. Durant la rua, els carros es guarneixen amb herbes aromàtiques del bosc i flors de paper. Actes Principals del Cap de Setmana L'estructura de la festa és la següent: * Dissabte al vespre: Primera encamisada (un sol tom) encapçalada pels dimonis i la banda de música. * Diumenge al matí: Benedicció dels animals a dos quarts de nou, seguida d'un esmorzar popular amb llonganissa i vi. Posteriorment, es repeteix la rua i se celebra la missa major, on es balla la Jota de Falset al voltant de l'altar. "Simplement per passejar en la rua vestits de català, ja es participa de la festa."