Tots els episodis

62680 episodis disponibles

episodis

44737-44760 de 62680

Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
28'
Fenòmens Digitals: Google Latitude, Facebook i Privacitat
Exploració de les Xarxes Socials i la Privacitat En aquest episodi, es discuteix l'auge de les noves eines tecnològiques de geolocalització i les xarxes socials, posant un èmfasi especial en la seva història, funcionalitat i, sobretot, en el debat sobre la privacitat de les dades dels usuaris. Google Latitude i la Geolocalització L'eina Google Latitude es presenta com un servei per a mòbils i ordinadors que permet localitzar contactes en temps real sobre un mapa. Alguns punts clau inclouen: • Funcionalitat: Permet compartir la posició exacta amb amics autoritzats i és compatible amb sistemes Android, BlackBerry i iPhone. • Control de la privacitat: Google permet reduir la precisió de la ubicació (nivell de ciutat en comptes de carrer) o fins i tot simular una ubicació falsa. • Riscos: L'ús de la geolocalització pot comportar la recepció de publicitat no desitjada basada en la proximitat a comerços. L'Evolució de Facebook Es repassa la trajectòria de Facebook des de la seva creació el 2004 a la Universitat de Harvard per Mark Zuckerberg. • Expansió: El pas de la comunitat anglòfona a l'obertura internacional el 2008 va permetre superar els 120 milions d'usuaris, incloent-hi la versió en català gràcies a la col·laboració ciutadana. • El concepte d'amistat: Es discuteix la jerarquia d'usuaris, des d'amics fins a la categoria de fans per a figures públiques que superen el límit de 5.000 contactes. El Debat de la Seguretat a la Xarxa El programa adverteix sobre els perills de compartir massa informació personal. S'esmenten situacions reals com: • Conseqüències laborals: Treballadors acomiadats en ser descoberts en vídeos de festes mentre deien estar de baixa. • Phishing i estafes: El risc de donar dades bancàries per correus falsos que imiten entitats oficials. "L'usuari és lliure de fer saber als seus contactes i a Google on va i on no va; la responsabilitat final és sempre de l'usuari." Tancament Musical L'episodi finalitza amb una reflexió sobre el valor del format vinil i la presentació del grup d'Igualada Utòpics, destacant el seu tema "Les Tardes i les Nits" com una proposta avançada al seu temps (1990).
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
25'
25 anys de l'ordinador personal i el Macintosh
Evolució i aniversari de la informàtica personal En aquesta edició de la secció La Terra és Plana, en Veta analitza l'impacte i la història dels ordinadors des de la seva introducció a les llars fa un quart de segle. Es destaca com el 2009 coincideix amb diversos aniversaris rodons, especialment els 25 anys de la sortida al mercat de l'ordinador personal de consum. Els inicis: De l'IBM PC al Macintosh • L'IBM PC (1981): Tot i ser el primer a rebre el nom de Personal Computer (PC), el seu preu de 3.280 dòlars i el seu disseny el feien un estri destinat gairebé exclusivament a oficines i empreses amb gran capacitat econòmica. • El Macintosh d'Apple (1984): El 24 de gener de 1984 marca un punt d'inflexió. Apple va introduir el primer ordinador realment pensat per a l'usuari domèstic. Tot i que el seu preu de 2.500 dòlars encara era elevat, va aportar innovacions clau: - La incorporació de la interfície gràfica (en lloc de comandaments de text). - L'ús del ratolí com a eina de navegació. - Un disseny més lleuger i compacte. Curiositats de la cultura pop: HAL 9000 i IBM Es discuteix la llegenda urbana sobre l'ordinador HAL 9000 de la pel·lícula 2001: Una odissea de l'espai. La teoria popular afirma que el nom HAL és un joc de lletres anterior a IBM (H anterior a la I, A a la B, L a la M). Tot i això, els autors han explicat que prové de l'acrònim Heuristic Algorithmic Computer. "No explica a on anem, però almenys sabem d'on venim, que és molt important." El futur i la miniaturització El programa conclou contrastant els 11 quilos dels primers equips amb els 600 grams dels ultraportàtils moderns (com el Sony Vaio P Series), que inclouen GPS, 3G i 2GB de RAM, demostrant una evolució tecnològica vertiginosa en només 25 anys.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
21'
Bicentenari de Darwin i la Teoria de l'Evolució
Commemoració de Charles Darwin L'any 2009 marca una fita doble en la història de la ciència: el bicentenari del naixement de Charles Robert Darwin (1809) i el 150è aniversari de la publicació de la seva obra cabdal, L'origen de les espècies. Evolucionisme vs. Creacionisme En l'episodi es debat la vigència d'aquestes teories i com Darwin va revolucionar el concepte científic: Evolucionisme: Es basa en la selecció natural i l'evolució d'espècies a partir d'ancestres comuns. Tot i ser acceptada científicament, la selecció natural no es va consolidar plenament fins als anys 30. Creacionisme: La creença que la vida prové d'un acte diví. Es destaca que, sorprenentment, als Estats Units aquesta teoria encara manté una forta presència en certs sistemes educatius. El "Punt d'Evolució": Es planteja el misteri de per què els homínids van començar a utilitzar eines i a dominar l'ambient. Curiositats sobre el Llegat de Darwin El nom de Darwin ha transcendit la biologia per integrar-se en la tecnologia i la cultura popular: NASA: El Projecte Darwin investiga la vida en sistemes extrasolars. Informàtica: La base del sistema operatiu OSX d'Apple es denomina Darwin. Anís del Mono: L'etiqueta d'aquesta coneguda marca de Badalona presenta un mico amb la cara de Darwin com a homenatge de l'amo a la teoria de l'evolució. "L'evolució és fet i teoria al mateix temps, proporcionant una explicació lògica de la diversitat de la vida." Actualitat Tecnològica i Música S'esmenta breument la presentació de Windows 7 com a millora del sistema Vista i es tanca amb el grup La Madame i la seva cançó de 1988 Creus que és una bona idea?, basada en enquestes curioses de l'època.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
15'
Entrevista a Teràpia de Xoc: El fenomen jove de la Garrotxa
L'ascens meteòric de Teràpia de Xoc En aquesta entrevista al programa Ja Tardes, coneixem el Ferran Massagú (Massa) i el Jaume Sucarrats (Suc), membres fundadors de Teràpia de Xoc. Amb una mitjana d'edat sorprenent (entre 15 i 19 anys), el grup d'Olot explica com ha passat de tocar a l'escola a convertir-se en el Grup Revelació 2007 als Premis Enderrock. Formació i reconeixements Orígens: El grup es va formar fa tot just dos anys, passant ràpidament de les aules a la gravació d'una maqueta local que va exhaurir totes les còpies. Fitxatge: Arran del seu èxit inicial, van signar amb la prestigiosa discogràfica RGB Suports. Trajectòria: El seu primer disc es titula Escapa't amb mi, i el seu senzill més destacat és 'Compta amb mi'. Estil i influències Tot i que se'ls etiqueta sovint com a Powerpop, els músics prefereixen no limitar-se a una sola definició. Les seves influències són una barreja eclèctica: * Àmbit internacional: Rock britànic (Arctic Monkeys, The Libertines) i punk americà (Green Day, Sum 41). * Àmbit català: Els referents clàssics de casa com Lax'n'Busto, Els Pets, Whiskyn's o Sopa de Cabra. El valor del Directe Per a Teràpia de Xoc, el directe és la peça clau en la indústria actual: "L'idea d'un directe nostre no és veure quatre pringats tocant la guitarra, sinó que hi hagi espectacle i que la gent pugui saltar i cridar." El grup valora especialment haver compartit escenari amb herois locals com els Lax'n'Busto a la Plaça Major d'Olot, complint així el seu somni fundacional.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
7'
Montblanc: Patrimoni Medieval i Llegenda de Sant Jordi
Explorant Montblanc: Cor Medieval de la Conca de Barberà Aquest episodi ens convida a descobrir Montblanc, la capital de la Conca de Barberà, destacant el seu impressionant llegat històric i el seu dinamisme cultural actual. La vila es presenta com un destí imprescindible on el patrimoni tangible i l'estil de vida s'entrellacen. El Llegat Històric i la Llegenda Montblanc és coneguda arreu per ser l'escenari on, segons la tradició recollida per Joan Amades, Sant Jordi va matar el drac. La Setmana Medieval: L'esdeveniment estrella que se celebra des de 1987 entre finals d'abril i principis de maig. Durant aquestes dates, la vila es transforma: S'engalanen les muralles i torres amb banderes senyorials. Es representen actes com el Dracum Nocte, el mercat i el sopar medieval. Es recrea la vida militar i de carrer de l'època. Atractius Turístics i Fires Contemporànies Més enllà de la tradició medieval, Montblanc ha sabut crear nous espais d'atracció: Terrània: Festival internacional de ceràmica (setembre). Clicània: Fira dedicada als clics de Playmobil (octubre). Fira de Sant Martí: Dedicada als productes agroalimentaris locals (novembre). Patrimoni arquitectònic: Destaca el recinte emmurallat, les esglésies, els palaus i el celler modernista. Gastronomia i Serveis L'oferta turística de la vila és completa, adaptant-se a visitants de dia o d'estada llarga: Productes locals: Destaquen els derivats del porc (llonganisses i botifarres), la rebosteria i el Cava Pont Vell de la cooperativa. Restauració: Una xarxa de restaurants amb cuina tradicional i, cada cop més, inspiració medieval. Allotjament: Diverses opcions que inclouen cases rurals, hotels i un càmping de gran capacitat. "Qualsevol època de l'any és bona per passejar-se pels carrers i les places de Montblanc i descobrir la història que guarden les seves pedres." Com visitar la vila Es recomana realitzar una visita guiada d'unes dues hores per comprendre la profunditat històrica del municipi, acabant sempre amb un tast de productes locals per arrodonir l'experiència.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
8'
Cunit: Patrimoni, Platges i Tradicions del Baix Penedès
Descobrint Cunit: Un Municipi Obert al Mar Cunit, situat a la comarca del Baix Penedès, és un municipi que combina harmònicament el seu llegat històric amb una oferta turística familiar i de qualitat. Amb una població de 12.800 habitants, destaca pel seu microclima suau i la seva gran activitat social i cultural durant tot l'any. Patrimoni Històric i Cultural El municipi compta amb joies arquitectòniques i arqueològiques de gran valor: * Església de Sant Cristòfol: Un temple d'estil neoclàssic que conserva una capella romànica del segle XII, considerada la construcció d'aquest estil més propera al mar. * Fondo del Roig: Un jaciment que conté una granja ibèrica del segle IV-III aC en excel·lent estat de conservació. * Patrimoni Rural: Les cinc masies històriques que testimonien el passat agrícola i la vida dels antics terratinents. Natura i Esport L'atractiu natural de Cunit es divideix entre la costa i la muntanya: * Platges: Disposa de 2,5 quilòmetres de litoral amb sorra fina i aigües tranquil·les, protegides per característics espigons. * Activitats a l'aire lliure: El programa Tot Natura ofereix itineraris guiats, a més de competicions consolidades com la Mitja Marató. Gastronomia i Festes La identitat cunitenca es manifesta a través de la taula i la gresca: * Gastronomia: Destaca el Xató (formant part de la seva ruta regional), l'arròs sucós i, especialment, el Garrofí, un dolç natural creat pels restauradors locals amb farina de garrofa. * Festes Major: Celebracions vibrants on el foc és protagonista amb els diables i el drac. * Carnaval: Reconegut com el millor del Baix Penedès, amb més de 5.000 participants. "Cunit no és només un lloc de pas; és una joia monumental i natural on garantim diversió i tranquil·litat."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
10'
El Perelló: El plaer de la muntanya vora el mar
Descobrint el Perelló: Natura, Història i Gastronomia El Perelló, situat a la comarca del Baix Ebre, es defineix pel seu lema: "el plaer de la muntanya vora el mar". Amb uns 3.200 habitants, aquest municipi ofereix una combinació única d'entorn marítim i paratges naturals protegits. Patrimoni i Paisatge L'oferta turística i cultural és molt diversa, destacant elements que van des de la prehistòria fins a l'època romana: Patrimoni de la Humanitat: Les pintures rupestres de Cabra Feixet, situades al barranc de les Nines, són un dels tresors més preuats del municipi. Costa i Muntanya: El poble compta amb 6 quilòmetres de costa amb platges de pedreta fina i l'entorn natural de la serra de Boix-Cardó. Vistes Panoràmiques: Des de l'ermita de Sant Cristòfol es pot gaudir d'una de les millors vistes de tot el Delta de l'Ebre. Història viva: El pas de la Via Augusta i la presència de pous romans i molins de vent testimoniegen el seu passat. Gastronomia: El Poble de la Mel El Perelló és reconegut com el principal productor de mel de Catalunya. La qualitat dels seus productes és el pilar de la seva economia local: La Mel: Es poden trobar totes les varietats i derivats (cremes, licors, caramels). L'Oli d'Oliva: Emparat per la DO Baix Ebre-Montsià, destaca per la seva baixa acidesa i collita directa de l'arbre. Embotits i Rebosteria: Són famoses les botifarres d'arròs (evitant el terme baldana), els pastissets d'ametlla, els cocs de mel i les "caixetes". Festes i Tradicions El calendari festiu és actiu durant tot l'any, destacant: "Tenim la festa major més matinera de les Terres de l'Ebre, per Sant Antoni el 17 de gener." Fira Abril: La gran fira de la mel i l'oli que atrau apicultors d'arreu. Corpus: Conegut per les seves elaborades catifes de colors fetes amb flors, sal o closca d'arròs. Festa del Foc i de l'Aigua: Una celebració juvenil amb correfocs i remullades populars a l'estiu.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
8'
El Maset: Patrimoni, Vi i Tradicions al Cor del Priorat
El Maset: Un Tresor al Cor del Priorat El Maset (anomenat Marroig a la transcripció) és una petita població de 560 habitants situada a la comarca del Priorat, coneguda per la seva tranquil·litat i el seu ric patrimoni històric i gastronòmic. El municipi destaca pel seu paisatge únic i per formar part de la DO Montsant. Patrimoni Històric i Cultural Església Parroquial: Un edifici de grans dimensions que destaca en el perfil del poble, originalment concebut per ser cap d'arxiprestat. Ermita de les Pinyeres: Considerada el cor dels marrotxans, és el lloc on es trobava l'antic poblat i l'església romànica original. Jaciment del Puig Roig: Un jaciment preibèric amb la planta completament excavada que comptarà amb una aula didàctica per a visites educatives. Antics Rentadors: Espai recentment restaurat com a lloc de repòs i homenatge als Jornals de Vila, la feina voluntària dels veïns. Gastronomia i Productes Locals La riquesa del Maset es troba en els seus productes de proximitat, especialment el vi negre i l'oli de la DO Siurana. Altres productes destacats inclouen: * Les olives arbequines de l'empresa La Marrotxana. * Pastisseria típica: Els bocinets i els cocs de farina i sucre. * Embotits artesanals com la botifarra de ceba. * Plats tradicionals com la truita amb suc i el bacallà (el vadejo). Festes i Tradicions "És una festa popular, típica, tradicional i que no es troba en un altre poble." Festa Major d'Hivern (Sant Sebastià): Celebra el peculiar ball de coques i jotes subhastades. Aplec de les Pinyeres: Trobada familiar i popular el dissabte de Pasqua. Festa Major (Sant Bartomeu): Destaca el dia dels tropos amb carrosses i correfocs. Diada de l'11 de setembre: Esmorzar popular de llesca amb raïm i aplec de sardanes. Turisme i Activitats El poble ofereix allotjament en cases rurals i l'hotel Catacurian, que s'especialitza en estades gastronòmiques i cursos de cuina. A més, el municipi gaudeix d'una vida musical molt activa amb formacions com la Marroig Band i una escola de música pròpia.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
11'
Freginals: Tranquil·litat i natura a la Serra del Montsià
Descobrint Freginals: Un recer de pau al Montsià Freginals és un petit municipi de la comarca del Montsià amb uns 450 habitants. Es defineix com una població eminentment agrícola on el temps sembla aturar-se, oferint als visitants una experiència d'autenticitat i calma absoluta. Atractius Naturals i Patrimoni La ubicació del poble és privilegiada, situat als peus de la Serra del Montsià. Entre els seus punts d'interès destaquen: La Roca Foradada: Un mirador natural excepcional a més de 700 metres d'altitud des d'on es pot contemplar una vista panoràmica del Delta de l'Ebre. Itineraris interpretatius: Rutes que permeten descobrir la flora, la fauna i construccions de pedra en sec, com la barraca de Quicolis. Oliveres mil·lenàries: El paisatge està dominat per un "mar d'oliveres" que produeixen un oli d'oliva de gran qualitat, descrit com or líquid. Gastronomia i Cultura La cuina de Freginals és casolana i es basa en els productes de proximitat. El plat més emblemàtic és el Tarnasco (carn de xai), sovint acompanyat de verduretes dels horts locals o carxofes del Delta. Pel que fa a les festivitats, destaquen: * Festes Majors de Sant Bartomeu (24 d'agost): Amb la singular cursa de cintes. * Festa del Santíssim (16 d'octubre): Una celebració que commemora el final d'una tempesta històrica el 1831 i que ara té un caire cultural amb poesia i música. "Freginals és un poble acollidor on la gent encara pot deixar la porta oberta de casa; la vida continua sent molt tranquil·la." Equipaments i Futur L'alcalde, Josep Lluís Fernández, destaca la bona connexió amb Amposta i l'obertura imminent d'un Centre d'Interpretació de la Serra del Montsià, que servirà com a espai didàctic per donar a conèixer la biodiversitat i la història de la zona a escoles i turistes.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
7'
Descobrint Passanant i Belltall: Patrimoni i Silenci
Descobrint el Municipi de Passanant i Belltall El municipi de Passanant i Belltall, situat a la Conca de Barberà, inclou cinc nuclis de població: Passanant, Belltall, la Sala de Comalats, Glorieta i la Pobla de Ferran. Aquest territori destaca pel seu silenci, els paisatges d'altiplà i la seva arquitectura de pedra ben conservada. Atractius i Patrimoni En els diferents nuclis trobem punts d'interès històric i paisatgístic: * Passanant: Ofereix les restes rehabilitades de l'antic castell de la Vila, amb vistes panoràmiques que arriben fins al Pirineu. * Belltall: Destaca el Passeig de l'Om, una zona d'esbarjo i jardins, i la plaça del Fossar amb esteles funeràries. * La Sala de Comalats: Un poble que sembla un pessebre, amb una Torre de Guaita de l'any 1047. * Glorieta i la Pobla de Ferran: Racons tranquils amb fonts rehabilitades i vistes espectaculars a l'Urgell. Gastronomia i Tradició L'economia i la cultura local estan fortament lligades a la terra, amb influències de la comarca veïna de l'Urgell: * Alls de Belltall: Producte estrella que aspira a una denominació d'origen. * Plats típics: La topina i les orelletes són els referents gastronòmics. * Allotjament: Diverses cases de turisme rural i l'emblemàtic restaurant Cal Feliuet, amb més de cent anys d'història. Cultura i Esdeveniments L'entorn ha atret nombrosos artistes, consolidant esdeveniments com: "Passanant Foto és una trobada fotogràfica de gran èxit a nivell nacional que aplega aficionats i professionals cada mes de maig." A més, el municipi celebra fires d'intercanvi i festes tradicionals com la del 12 de maig o la matança del porc popular.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
9'
Masdenverge: Pau, gastronomia i natura al Montsià
Descobrint Masdenverge: Cor de les Terres de l'Ebre Masdenverge, situat a la comarca del Montsià, es presenta com una destinació estratègica per als amants de la natura, trobant-se a pocs quilòmetres del Parc Natural del Delta de l'Ebre i del Parc Natural dels Ports. Amb una població d'uns 1.115 habitants, el poble destaca pel seu caràcter acollidor i la seva oferta de turisme rural. Atractius Turístics i Activitats El municipi ofereix una combinació perfecta entre esport i relax: Rutes a la natura: Destaca la ruta en BTT cap als barrancs de la Galera, ideal per observar la vegetació mediterrània. Equipaments lúdics: Disposa de piscines, camps de gespa, pistes de tenis i una biblioteca municipal. Allotjament: Compta amb tres cases rurals de qualitat, una de les quals és un antic molí de rosquilles que conserva estris històrics. Gastronomia Autòctona La gastronomia és un dels pilars fonamentals de Masdenverge, amb plats que reflecteixen la tradició pagesa i la riquesa del territori: El Recapte: Un plat tradicional fet amb fesols, col, arròs i botifarra eixuta. La Borreina: Unes postres singulars creades a partir d'una fulla d'herba enfarinada, fregida i untada amb mel. Productes locals: Oli d'oliva de gran qualitat (vinculat a la cooperativa de Santa Bàrbara), taronges, mandarines i carn d'ovella de pastors locals. Cuina de riu: Als restaurants locals es poden degustar l'anguila i la truita de riu. Festes i Tradicions La vida comunitària gira al voltant de diverses celebracions al llarg de l'any: Festa Major: Se celebra la primera setmana d'agost, amb actes multitudinaris com la paella popular o l'estofat de bou. Fira del Caçador: Un esdeveniment multisectorial celebrat a l'octubre. Jornades Culturals: Inclouen intercanvis internacionals on estudiants de tot el món practiquen el català. La Correguda del Conill: Una tradició històrica on el trofeu d'una cursa és, literalment, un conill. "Som un poble petit, però molt gran de cor."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
6'
El Morell: Qualitat de vida entre la indústria i la tradició
Descripció i Ubicació Estratègica del Morell El Morell és un municipi de 3.400 habitants situat al cor del Tarragonès. La seva ubicació és privilegiada, ja que es troba al bell mig del triangle format per les ciutats de Tarragona, Reus i Valls. El poble limita amb el riu Francolí i destaca per la seva convivència única entre l'entorn rural, el complex industrial petroquímic i les zones naturals. Patrimoni Històric i Llocs d'Interès El pas de la història ha deixat empremta al municipi, especialment de l'època romana, ja que es trobava a l'antiga via que unia Tàrraco amb Lleida: Restes romanes: S'hi ha trobat una vila i un miliari (columna per assenyalar distàncies a Roma). Edificis emblemàtics: L'Ajuntament, el Castell i l'església de Sant Martí. Espais naturals: La Granja dels Frares (un oasi ambiental dins del complex petroquímic), el barranc de les Bruixes i els rius Glorieta i Francolí. Gastronomia: El Regne de l'Avellana El producte estrella i signe d'identitat del Morell és l'avellana. Aquest fruit sec és la base de l'economia tradicional i la gastronomia local: La Grava: Restaurant de referència que elabora plats d'alta qualitat amb l'avellana com a element central. Forns tradicionals: Elaboració de coques i pastissos d'avellana, destacant la recuperació d'un antic forn de llenya. Capacitat de serveis: Tot i la seva mida, el poble ofereix més de 500 places de menjador diàries, hotels i fondes. Qualitat de Vida i Serveis Municipals L'alcalde, Pere Guinovart, destaca que el municipi ofereix equipaments propis d'una ciutat de 15.000 habitants (institut, pavelló, CAP, piscines) però mantenint la proximitat d'un poble petit: "És un poble on la convivència i la qualitat de vida s'han primat, treballant sempre per aquestes condicions." Festes i Tradicions El calendari festiu és molt actiu, destacant: * Les festes de Sant Antoni, Sant Senent i Sant Martí. * La festa popular de la Granja dels Frares (juliol). * La Fira Multisectorial, que s'organitza cada dos anys durant el mes de maig.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
8'
Montferri: Patrimoni modernista i tradició al Gaià
Descobrint Montferri: Un Tresor a l'Alt Camp Montferri, un municipi de 380 habitants, destaca per la seva riquesa arquitectònica i el seu entorn natural privilegiat a la Vall del Gaià. L'alcalde, Javier Esplugues, convida a conèixer la cordialitat dels seus veïns i l'oferta cultural del poble. El Santuari de la Mare de Déu de Montserrat És l'element més emblemàtic de la vila. Es tracta d'una joia del modernisme projectada per l'arquitecte Josep Maria Jujol l'any 1926. El santuari és conegut per: La seva estructura que imita les formes de les muntanyes de Montserrat. Haver estat construït amb la col·laboració dels pagesos locals, usant grava del riu Gaià. La seva finalització definitiva l'any 1998 seguint els plànols originals de Jujol. "Aquesta és una visita pràcticament inexcusable." Patrimoni Històric i Natural A banda del santuari, el municipi ofereix altres punts d'interès: Castell de Rocamora: Documentat des del 1072, actualment funciona com a restaurant especialitzat en calçotades. Torre de Montferri: Una antiga torre d'aguaita cristiana que ofereix vistes panoràmiques de tot el Camp de Tarragona. Església de Sant Bartomeu: Situada al nucli urbà, amb una nau principal d'estil gòtic. Entorn Natural: Rutes per la llera del riu Gaià i la serralada de Montferri. Gastronomia i Productes Locals El poble forma part de les denominacions d'origen D.O. Penedès i D.O. Tarragona. Els visitants poden gaudir de: Cava artesanal: Elaborat íntegrament al municipi per dues caves locals. Cervesa artesana: Producció de quatre tipus de cervesa al mateix poble. Cuina de proximitat: Sopars a la fresca i plats típics de temporada. Festes i Tradicions El calendari festiu és actiu durant tot l'any, destacant la Festa Major d'hivern per Sant Sebastià (gener), l'aplec al Santuari amb una arrossada popular (abril) i la Festa Major d'estiu per Sant Bartomeu (agost). També s'organitzen jornades mediambientals i fires dedicades al col·leccionisme de plaques de cava.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
9'
Perafort i Puigdelfí: tradició, gastronomia i història
Perafort i Puigdelfí: Un oasi de pau al Tarragonès El municipi de Perafort, que inclou el nucli de Puigdelfí, és un indret que combina la tranquil·litat rural amb una ubicació estratègica a prop de Tarragona i la Costa Daurada. Amb uns 1.160 habitants, destaca per la seva qualitat de vida i una oferta gastronòmica i cultural que atrau visitants d'arreu de Catalunya. Gastronomia: El regne de les coques i els calçots La gastronomia és, sens dubte, el vaixell insígnia del municipi: Les coques de Perafort: Una tradició familiar de segona generació. Són famoses les seves coques dolces adobades, així com les de ceba, espinacs i recapte. Es caracteritzen per la seva mida (un metre de llarg) i la seva qualitat artesanal. Calçotades: Gràcies a la seva proximitat a Valls, el municipi és un punt de referència per menjar calçots, amb restaurants emblemàtics com Can Vidal, situat en una masia de 1777. Patrimoni Històric i Modernitat El municipi és un mosaic que va des de l'època romana fins a l'actualitat: Llegat Romà: Es conserven dues tombes romanes de grans dimensions a l'Avinguda Catalunya, considerades de les més antigues d'Europa, a més d'un pou i viles pendents d'excavació. L'Alta Velocitat: Perafort comparteix amb La Secuita l'estació de l'AVE (Camp de Tarragona), fet que el converteix en un pol de creixement i serveis. El Balcó de la Indústria: A Puigdelfí es pot gaudir d'una vista panoràmica espectacular, especialment nocturna, del polígon industrial nord de Tarragona. Festes i Tradicions Festes Majors: Sant Pere (estiu) a Perafort i Sant Sebastià (hivern) a Puigdelfí. Trobada de Cuques: Un esdeveniment que reuneix bestiari popular i més de mil persones al juny. Carnaval: Celebrat una setmana després del de Tarragona, permet gaudir de les millors comparses de la capital en un ambient més proper. "Si un vol quedar bé aquí al municipi, el que fa és regalar una coca de Perafort, la qual està superapreciada per tothom."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
5'
Descobrint Llorenç del Penedès: Cultura i Tradició
Llorenç del Penedès: Un referent de vida associativa Llorenç del Penedès, situat al cor de la comarca del Baix Penedès, és un municipi de prop de 2.000 habitants que destaca per la seva extraordinària dinàmica coassociativa. Amb més de 30 entitats actives, el poble és un exemple de vitalitat cultural i participació ciutadana. Patrimoni i espais emblemàtics Dins del nucli urbà i els seus voltants, trobem diversos punts de gran interès històric i visual: * L'Església: Destaca per albergar una pica baptismal preromànica del segle VIII i el seu característic campanar amb teulada verda. * El Sindicat Agrícola: Una obra de l'arquitecte Cèsar Martinell, exponent del cooperativisme agrari i l'arquitectura modernista comercial. * Espais verds: La Rambla Marinada i els Jardins d'Oriol Martorell ofereixen entorns agradables per al passeig. Gastronomia i productes locals Tot i compartir plats típics de la regió com el xató i les calçotades, Llorenç ofereix productes propis d'alta qualitat: * Oli d'Arbequina: Produït al centre agrícola local. * Vins i Caves: Elaborats al celler cooperatiu del municipi. * Comerç local: Hi destaca la carnisseria Cal Borrell, amb més de cent anys d'història, i una oferta de restaurants de cuina casolana. La Festa Major i l'espectacle dels Castells de Mitjanit Si hi ha una data assenyalada és el 9 d'agost, vigília de la Festa Major. Durant aquesta nit, el poble viu una activitat frenètica amb un acte únic: "Els Castells de Mitjanit són una actuació única a Catalunya, amb la participació d'afeccionats que només assagen uns dies abans." L'esdeveniment es tanca amb una cindriada popular, on es reparteixen milers de racions d'aquesta fruita per refrescar la nit. A més, durant el juliol, se celebra un cicle de concerts a la fresca cada divendres de caràcter gratuït.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
5'
Els Guiamets: Natura, Vi i Tranquil·litat al Priorat
Descobrint els Guiamets Situat a la comarca del Priorat, el municipi dels Guiamets (anomenat Guillemets a la transcripció) destaca per ser una zona de transició on el relleu abrupte dóna pas a paisatges més suaus i plans. Amb uns 350 habitants, aquest poble ofereix un entorn ideal per al descans i el contacte directe amb la natura. Patrimoni i Indrets d'Interès El municipi compta amb diversos punts clau per a la visita turística: - L'Església de Sant Lluís: Edifici parroquial emblemàtic del nucli. - El Celler Cooperatiu: Fundat el 1917, és un referent en l'elaboració de vins negres, blancs i misteles, mantenint maquinària antiga de gran valor històric. - La Tosseta: Un jaciment on s'han trobat eines de sílex del paleolític superior. - El Pantà dels Guiamets: Amb una capacitat d'11 milions de metres cúbics, és un espai perfecte per a la pesca esportiva i activitats aquàtiques. Gastronomia Tradicional La producció local és el pilar de l'economia i l'atractiu del poble: - Vins i Olis: Productes de gran qualitat, especialment l'oli amb DO Siurana. - Pastisseria Artesana: Elaboració tradicional de capsetes, pastissets i magdalenes com es feia fa dècades. - Productes de la terra: Mel de romer i plats típics prioratins com els fesols amb llonganissa. "Venir al poble és venir a descansar, a gaudir de la natura i del paisatge... contaminació zero." Festes i Tradicions El poble celebra dues festivitats principals: 1. Festa d'Hivern (28 de desembre): Coincidint amb els Sants Innocents, se celebra amb un esmorzar popular al voltant d'una foguera al carrer. 2. Festa Major d'Agost: Se celebra al voltant del dia 20 amb cinc dies d'activitats culturals, musicals i esportives.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
5'
Godall: Natura, traducció i el Carnaval de la farina
Benvinguts a Godall Situat al cor de la comarca del Montsià, entre el Pla de la Galera i la Serra de Godall, aquest poble de 817 habitants destaca pel seu caràcter acollidor i un entorn natural privilegiat. Patrimoni Natural i Rutes El municipi ofereix una gran varietat d'espais d'interès natural, molts d'ells integrats en la Xarxa Natura 2000. Els visitants poden gaudir de: Rutes i Excursions: Com el camí de les bruixes que porta al mirador de les Talaies. Orografia única: Avencs, coves i el barranc de la Caldera. Pintures Rupestres: Declarades Patrimoni de la Humanitat. Patrimoni Arquitectònic: Destaca l'església d'estil neogòtic tardà. El Carnaval de Godall: Una festa ancestral És, sens dubte, la celebració més emblemàtica del poble. Amb una durada de cinc dies (de divendres a dimarts), ha aconseguit mantenir la seva essència tot i les prohibicions històriques. "La gent que ve a Godall no se sent forastera per carnaval, perquè les màscares treuen a ballar els que no van disfressats." Els elements clau són: * Batalles de farina: Especialment els dissabtes i dimarts. * Mascarulles: Disfresses tradicionals que conviden tothom a la festa. * Balls populars: Gratuïts i oberts a tot el públic. Gastronomia i Productes Locals La tradició agrícola i artesana es reflecteix en productes d'alta qualitat: Oli d'Oliva: Producte estrella amb denominació pròpia i elaboració 100% local a la cooperativa. Productes de Forn i Carnisseria: Elaboració pròpia de carns, coc en sal (típic de Carnaval) i coc amb mel. Influència Mediterrània: Dolços com els pastissets, fruit de l'herència cultural del territori. Calendari de Santes i Fires Fira de l'Oli i l'Espàrrec: Segon cap de setmana de març. Festes Majors: Sant Salvador (patró del poble). Setmana Santa: Amb la tradicional processó de l'encontre el diumenge de Pasqua.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
8'
Descobrint la Canonja: Història, Tradició i Municipalitat
La Canonja: Un poble amb identitat pròpia La Canonja, situada a la comarca del Tarragonès, és actualment una entitat municipal descentralitzada de 5.200 habitants en ple procés de recuperar la seva total municipalitat. Tot i la seva proximitat a Tarragona, el municipi lluita per mantenir i reivindicar la seva essència a través de la cultura, el patrimoni i la gastronomia. Patrimoni i personatges il·lustres La vila destaca per una gran vitalitat intel·lectual i artística, especialment en l'àmbit musical i escultòric. Figures clau: El mestre Gols (fundador de l'Orfeu Canongí), el violinista Antoni Brossa, i l'escultor Salvador Martorell. Arquitectura: Destaquen el Castell de Masricart (segle XII) i l'església de Sant Sebastià. Arqueologia: S'ha descobert recentment un jaciment de mamuts de gran rellevància científica, comparat pels experts amb Atapuerca. Gastronomia i productes autòctons El municipi reivindica dos elements singulars de la seva terra: Brasset de Fabiola: Un postre tradicional elaborat amb galetes (biscuit) remullades en cafè, coco i nata. Préssec Canongí: Una varietat de fruita extremadament dolça i aromàtica que l'Ajuntament ha aconseguit recuperar mitjançant la clonació amb el suport de l'IRTA. Cultura i reivindicació política L'alcalde, Roc Muñoz, posa èmfasi en la voluntat de segregació de Tarragona per esdevenir un municipi independent. Aquesta força es canalitza a través de les entitats i les festes populars: Festa Major d'Estiu: 15 d'agost. Festa Major d'Hivern: 20 de gener (Sant Sebastià). Cicle de Masricart: Activitats culturals de primavera i tardor. "La plena municipalitat és el nostre objectiu... la força de la història de la Canonja i la seva gent ens demostra que és un poble que no vol morir." La crida final és tant per als veïns com per als visitants, convidant-los a descobrir un poble viu que ofereix molt més que una simple zona de pas entre grans ciutats.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
13'
Gandesa: Patrimoni modernista i memòria a la Terra Alta
Descobrint Gandesa: Capital de la Terra Alta Gandesa, amb uns 3.300 habitants, s'alça com un nucli clau pel seu patrimoni històric, arquitectònic i gastronòmic. La visita al municipi ofereix un recorregut que va des del modernisme industrial fins als escenaris de la Guerra Civil. Patrimoni Arquitectònic i Històric El Celler Cooperatiu: Conegut com la Catedral del Vi, és una obra mestra de l'arquitecte César Martinell (deixeble de Gaudí) construïda el 1919. Destaca pel seu ús del maó, la volta catalana i un disseny funcional que ja aplicava models d'elaboració moderna. Memòria de la Batalla de l'Ebre: El municipi allotja un important centre d'estudis i museu sobre la Guerra Civil, ubicat a les Escoles Velles, on s'exhibeix material bèl·lic, audiovisuals i bibliografia sobre el conflicte. Nucli Antic: Inclou l'església romànica-gòtica amb la portalada de l'Escola de Lleida, el Palau del Castellà i diverses cases pairals senyorials que testimonien l'esplendor històrica de la ciutat. Gastronomia i Cultura del Vi La identitat de Gandesa està estretament lligada a la DO Terra Alta. Els seus vins es caracteritzen per: Vins Blancs: Alta graduació i aromes fruitades. Vins Negres: Amb cos i un color intens. Especialitats: Vins dolços i rancis de gran qualitat. En l'àmbit culinari, el plat estrella és la clotxa, un menjar tradicional de pagès que consisteix en un pa buidat i farcit de tomàquets, alls escalibats i arengada (o carn a la brasa), tot ben amanit amb oli d'oliva. "No podem marxar de Gandesa sense provar els pastissets i les casquetes de cabell d'àngel." Entorn Natural i Festivitats La Fontcalda: Un paratge idíl·lic vora el riu Canaletes amb un santuari i una font d'aigua medicinal que brolla a 28 graus. Festes: Destaquen la Festa del Vi (novembre) i la Festa Major (setembre), que inclou una històrica carrera pedestre on antigament els premis eren animals vius com galls o conills.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
7'
Descobrint la Bisbal del Penedès: Tradició i Paisatge
La Bisbal del Penedès: Un Tresor al Baix Penedès La Bisbal del Penedès es presenta com un municipi de 3.500 habitants situat estratègicament entre les serres del Montmell i de Santa Cristina. Amb una gran quantitat de nuclis de població i urbanitzacions, el poble destaca pel seu esforç recent a recuperar el seu aspecte rural mitjançant la remodelació de carrers i l'ús d'il·luminació de baix consum amb disseny antic. Patrimoni i Espais d'Interès L'arquitectura i la història són pilars fonamentals de la localitat: - L'Església de Santa Maria: Destaca pel seu campanar de torre buidada amb un coronament d'aspecte medieval. - Castell de la Bisbal (Casal del Salvà): Documentat des de l'any 1100, actualment s'està rehabilitant per esdevenir el centre cultural del municipi. - L'Ermita de Santa Cristina: Situada en un punt elevat, ofereix vistes panoràmiques que abasten des de Montserrat fins a la mar Mediterrània. - Rentadors Públics: Un dels pocs exemples que es conserven a la comarca, convertit en un espai de descans i frescor. Gastronomia i Productes Locals La riquesa de la terra es manifesta en productes de gran qualitat: - Vins i Enoturisme: El municipi compta amb tres grans bodegues que ofereixen visites guiades i degustacions. - Oli d'Oliva Verge Extra: Elaborat amb varietat arbequina, destaca per la seva baixa acidesa (inferior al 0,2%). - Forns de Llenya: Encara es pot trobar pa tradicional cuit amb mètodes artesanals. Festes i Tradicions L'activitat cultural és constant, però arriba al seu punt màxim durant l'estiu: - Diada Castellera del 15 d'agost: Una de les cites més importants del món casteller a Catalunya. - Festa dels Tres Toms: Molt reconeguda pel nivell d'exigència del seu recorregut per als carruatges. "El 15 d'agost és el dia de la nostra festa major... un dia que ens agrada compartir amb tots els veïns de Tarragona i de la resta de Catalunya."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
8'
Riudecols: Patrimoni, tradició i vida al Baix Camp
Descobrint Riudecols i el seu entorn Riudecols és un municipi de la comarca del Baix Camp amb una població que oscil·la entre els 1.200 i 1.300 habitants. Situat en una zona de muntanya però molt proper a la costa i a ciutats com Reus i Tarragona, destaca per la seva combinació de tradició agrícola i una indústria d'alta precisió que va permetre el seu creixement a partir dels anys 50. Patrimoni i nuclis agregats de població El municipi es vertebra a través del nucli principal i dues pedanies destacades: Riudecols (nucli): Conserva restes de l'antiga muralla i portals d'entrada. Destaca l'església de Sant Pere (1872) amb el seu campanar inacabat i el casal municipal amb un lladroner monumental. Les Voltes: Nucli que acull l'església de la Concepció (segle XIX), un edifici de nau única amb pintures rellevants al seu interior. Les Irles: On es troben les restes d'una antiga capella dedicada a Sant Bartomeu, destruïda durant la Primera Guerra Carlina, i la Torre dels Moros, una antiga torre de guaita. Tradicions, festivitats i gastronomia La vida social de Riudecols està marcada per un calendari festiu intens i la conservació de costums arrelats: Setmana Santa: És una de les celebracions més tradicionals de la comarca, amb la representació de l'Agonia, la lectura de les Set Paraules i la processó del Divendres Sant amb la participació dels Armats. Festes Majors: Se celebren tres festes principals: Santa Eulàlia (febrer, amb un dinar per a la gent gran), Sant Pere (juny, el patró) i la Mare de Déu del Roser (octubre). Espiritualitat: L'ermita de Puigcerver és un punt clau compartit amb el municipi d'Alforja, on es realitzen romeries tradicionals. Gastronomia: El municipi produeix oli de Siurana i destaca un plat típic conegut com el mandongo, elaborat amb botifarra, tripes i fesols. "Riudecols és una zona bastant tranquil·la que permet passejar per tots els camins de la vila i connectar amb els pobles veïns en excursions de poques hores." Accessibilitat i caràcter L'alcalde, Pere Solanelles, defineix els veïns com a gent acollidora i destaca les bones comunicacions del poble a través de la N-420, facilitant l'accés des de Falset o Reus, cosa que el converteix en un indret ideal per a aquells que busquen tranquil·litat sense estar aïllats.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
9'
Jesús: Patrimoni, Tradició i l'Oli del Baix Ebre
Descripció i Història de Jesús El poble de Jesús, situat a la comarca del Baix Ebre, és una entitat municipal descentralitzada des de l'any 1994. Es troba a només dos quilòmetres de Tortosa, a la riba dreta del riu Ebre, i té una població aproximada de 4.000 habitants. El nucli urbà té el seu origen en un convent franciscà del segle XV anomenat Santa Maria de Jesús. Patrimoni i Vida Religiosa L'herència del poble està profundament vinculada a les comunitats religioses. Entre els edificis més destacats trobem: Església de Sant Francesc: Una construcció barroca edificada sobre l'antic convent. Convent de les Teresianes i de les Carmelites: On destaquen les figures de Santa Rosa Maria Moles i Sant Enric d'Ossó. Hospital de la Santa Creu: Un centre sociosanitari emblemàtic a Catalunya amb més de 300 llits i serveis oncològics avançats. Tradicions i Festes Populars Jesús destaca pel seu ric teixit associatiu i un calendari festiu molt actiu: Fira de l'Oli de les Terres de l'Ebre: Celebrada l'últim cap de setmana de febrer, és una fira monogràfica amb activitats culturals i concursos. Catifes de Flors: Elaborades amb motiu del Sagrat Cor de Jesús, transformen els carrers en autèntiques obres d'art. Pessebre Vivent: Una representació que arriba a la seva 24a edició als jardins del convent de les Teresianes. Festa Major: Té lloc al juliol, on l'acte central és la paella popular que aplega més de 2.000 persones. Gastronomia i Artesania La producció agrícola, tot i ser sovint una segona ocupació, marca la gastronomia local: "En l'apartat gastronòmic hi trobarem les baldanes d'arròs, la carn de cordé, els pastissets i les coques d'assegir." També és rellevant la recollida de rovellons als ports i la figura de Joan Panisello, ceramista de renom internacional nascut a la vila.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
24'
Control i Gestió de Materials Radioactius en la Ferralla
Conferència Internacional a Tarragona Tarragona es converteix en l'epicentre mundial de la seguretat nuclear amb la celebració de la Conferència Internacional sobre Control i Gestió de Materials Radioactius en la Ferralla. Lucila Ramos, subdirectora del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), explica que l'objectiu és compartir experiències sobre el material radioactiu trobat de manera inadvertida en la ferralla comuna, utilitzada principalment per a la producció d'acer. El Protocol Espanyol: Un Referent Mundial Arran de l'incident d'Acerinox l'any 1998, Espanya va desenvolupar el Protocol per a la Vigilància dels Materials Metàl·lics. Aquest sistema ha estat lloat internacionalment per: • La seva efectivitat en la detecció precoç de fonts radioactives. • La coordinació entre la indústria siderúrgica, el CSN, el Ministeri d'Indústria i ENRESA. • La prevenció d'incidents que podrien contaminar grans produccions de metall. Gestió i Processament del Material Detectat Quan un camió arriba a una instal·lació siderúrgica, ha de passar per pòrtics de detecció que fan saltar alarmes si detecten radioactivitat. El procés posterior és el següent: Segregació: Es separa el material afectat de la resta de la ferralla neta. Caracterització: S'analitza si el material és d'origen natural o una font artificial perduda. Trasllat a ENRESA: Si es considera residu radioactiu, l'empresa nacional el gestiona i l'emmagatzema en centres com El Cabril (Còrdova). Reptes de la Indústria Internacional "El repte major és aconseguir l'harmonització: que cada país sigui capaç de detectar les seves pròpies fonts i no traslladi el problema a altres països." La conferència reuneix experts de 63 països per tractar desafiaments com: • La millora de la tecnologia de detecció. • La percepció social del risc radiològic. • La gestió de les conseqüències econòmiques dels accidents industrials.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
8'
Pitàgores: El líder carismàtic d'una secta de fa 2.500 anys
Pitàgores i la seva secta filosòfica L'expert Francesc Casadasús, professor de la Universitat de les Illes Balears, ens apropa a la figura de Pitàgores més enllà del seu famós teorema matemàtic. En aquesta sessió al CaixaFòrum, es descriu com un líder carismàtic que va fundar el que es podria considerar una secta hermètica amb regles de vida molt particulars. Conceptes Revolucionaris Pitàgores va ser el primer a introduir a Occident nocions que xocaven frontalment amb la mentalitat de l'època: La immortalitat de l'ànima: Defensava que l'ànima no moria amb el cos. La transmigració: Creia que l'ànima es reencarnava en altres éssers vius (animals o vegetals). L'hermetisme: Els coneixements de l'escola eren secrets i no podien sortir del cercle d'iniciats. L'estil de vida pitagòric Els seguidors de Pitàgores seguien una dieta i unes normes de conducta estrictes: Vegetarianisme radical: Estava prohibit menjar carn a causa de la creença en la reencarnació. Prohibició de les faves: Existeixen moltes teories sobre aquest veto, des de motius de salut (fabisme) fins a interpretacions polítiques (les faves s'usaven per votar; així, evitar-les implicava abstenir-se de la política institucional). Curiositats sobre la vida i la mort dels filòsofs El diàleg també explora com la tradició antiga, recollida per autors com Diògenes Laerci, donava una importància cabdal a la forma en què morien els filòsofs, intentant buscar una coherència entre la seva fi i el seu pensament. "Pitàgores va reconèixer la veu d'un amic seu en els lladrucs d'un gos a qui estaven pegant." Finalment, es fa un apunt sobre Diògenes el Cínic, aclarint que la síndrome de Diògenes actual és una denominació errònia, ja que el filòsof original rebutjava tota propietat i no era un acumulador.