Tots els episodis

62648 episodis disponibles

episodis

48025-48048 de 62648

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Futur de la Tabacalera: Gran complex cultural a Tarragona
El Futur de la Tabacalera: Un Projecte Estratègic per a Tarragona L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i la tinent d'alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell, exposen el full de ruta per a la transformació de l'antiga fàbrica de tabacs en el motor cultural de la ciutat. Després de tancar el complex procés administratiu i de titularitat al gener, el projecte entra en una fase decisiva. Eixos principals del projecte Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT): L'espai principal de la Tabacalera acollirà la nova seu del museu, consolidant un salt endavant en la gestió del patrimoni històric-artístic. Complex Cultural Municipal: Els sis edificis posteriors seran gestionats per l'Ajuntament com a centres de creació per a artistes contemporanis (com els de l'Arxiu 3), oficines culturals i, possiblement, la nova seu de l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica). Ruta Arqueològica de la Part Baixa: La recuperació d'aquest espai permetrà connectar la Necròpolis, la basílica del Parc Central i el Teatre Romà en una nova ruta que dinamitzarà la zona sud de la ciutat. "Aquest espai serà un gran complex públic i cultural... Tarragona guanya un equipament que difícilment pot tenir cap altra ciutat a Catalunya." Preservació de la Memòria Industrial Tot i la nova funcionalitat, el govern municipal es compromet a mantenir l'essència de l'edifici: * Creació d'un centre d'interpretació de la història de la Tabacalera en un dels antics magatzems. * Recuperació de l'inventari històric (maquinària, arxius i mobiliari) per evitar la pèrdua de la memòria obrera. * Manteniment de les festes tradicionals, com la de Santa Rosa, per mantenir el vincle amb els antics treballadors. Calendari i Gestió S'espera que en el termini d'un any es defineixi la forma jurídica de col·laboració entre l'Estat (titular) i la Generalitat (gestor). A més, s'ha confirmat que les obres de l’Escola Oficial d’Idiomes a l’entorn de la Tabacalera començaran abans de finals d’any per estar operativa el 2010.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
47'
Història i Llegat de la Tabacalera de Tarragona
La Història de la Fàbrica de Tabacs L'episodi explora la trajectòria de la fàbrica de tabacs de Tarragona (Tabacalera), des de la seva planificació fins al seu tancament i futur ús com a patrimoni de la ciutat. Orígens i Ubicació Estratègica • La decisió de construir la planta es remunta al 1922, sota el mandat del ministre Francesc Cambó. • Tarragona va ser triada per raons objectives: un port de primera classe, connexió amb proveïdors estrangers i una situació geogràfica equidistant entre València i la frontera francesa. • Es buscava evitar la conflictivitat laboral i el pistolerisme de Barcelona, oferint un entorn més tranquil per a la producció mecanitzada. Descobertes Arqueològiques i Endarreriments • La construcció es va allargar deu anys. Un dels motius principals va ser la descoberta de la Necròpolis Paleocristiana durant les obres, la qual cosa va obligar a moure l'edifici uns metres. • També van influeir les inundacions del riu Francolí l'any 1930 i la depressió econòmica de l'època. Impacte Social i Laboral • La fàbrica va representar una fita per a l'economia local, arribant a tenir més de 800 treballadors. • Es destaca especialment l'autonomia que va donar a les dones, que gaudien de sous dignes i prestacions socials (maternitat, lactància) inexistents en altres sectors. • Treballar a la Tabacalera aportava un estatus social elevat i sovint esdevenia una empresa endogàmica, on treballaven diverses generacions de la mateixa família. Funcionament i Producció "Arribava la fulla de tabac i en sortia el producte acabat, disposat per al mercat. Era un procés absolutament mecanitzat." • En els moments de màxima esplendor (1945-1975), la planta era la més productiva del monopoli a Espanya. • Es produïen marques icòniques com Fortuna i Ducados. La maquinària era capaç de fabricar fins a 10.000 cigarretes per minut. Futur del Patrimoni • Actualment, es planteja la creació d'un centre d'interpretació històrica per no perdre el referent del passat industrial de la ciutat. • L'edifici també acollirà el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
1h 26min
La Tabacalera de Tarragona: Història i Memòria Oral
Memòria Històrica i Laboral de la Fàbrica de Tabacs L'episodi ofereix un recorregut emotiu i detallat per la història de la Tabacalera de Tarragona, centrat en el testimoni directe dels seus protagonistes. Es destaca el paper fonamental de la fàbrica com a motor econòmic i social de la ciutat durant gairebé un segle. El Paper de la Dona i la Lluita pels Drets Un dels blocs més potents del podcast és la discussió sobre el treball femení. Les convidades narren les dificultats i les victòries en un entorn que, tot i oferir millors condicions que altres sectors, mantenia una forta jerarquia de gènere: • Conflicte per les excedències: Es detalla la batalla judicial de 33 dones que, després de demanar excedències per maternitat o viduïtat, van haver de recórrer als tribunals per ser readmeses. • Accions de protesta: Es recorden moments històrics de gran tensió com el tancament de nou dies al despatx del director i les encadenades a la comissaria. • Discriminació salarial: S'explica com les dones ocupaven els nivells més baixos de l'escalafó i com van lluitar per l'equiparació salarial i el dret a usar pantalons en comptes de bates. Vida Social i Grup d'Empresa La Tabacalera no era només un lloc de producció, sinó un nucli social: • Activitat esportiva: L'empresa fomentava l'esport, destacant l'equip d'hoquei patins que va arribar a ser campió d'Espanya. • Cultura i oci: Existien corals, grups de teatre i s'organitzaven grans festivals per la festivitat de Santa Rosa (la patrona), amb orquestres de renom. • Endogàmia laboral: Era habitual que diverses generacions d'una mateixa família treballessin a la fàbrica, creant vincles de gran fidelitat. "Vam ser molt fortes, molt més del que ara ens pensem; era una lluita per la nostra dignitat laboral." El Tancament i el Futur de l'Espai El programa aborda el traumàtic anunci del tancament l'any 2003 i el periple fins a la cessió definitiva de l'activitat el 2007: • Negociacions sindicals: Els representants de CCOO i UGT expliquen la dificultat de gestionar prejubilacions, trasllats (com els casos d'Alacant o Logronyo) i la recol·locació dels treballadors més joves. • Patrimoni industrial: Es discuteix la transformació de l'edifici en un centre interpretatiu i museístic per preservar la memòria d'una institució que va arribar a tenir més de 1.000 treballadors.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
1h 56min
Especial Tabacalera: Un recorregut pel seu passat i futur
Un viatge a la història de la Tabacalera El programa especial de Tarragona Ràdio commemora el primer aniversari del tancament de l'antiga fàbrica de tabacs, fent un repàs exhaustiu des de la seva fundació fins a les perspectives de futur com a complex cultural. Orígens i context econòmic • La decisió d'instal·lar la planta a Tarragona es remunta al 1922, sota el mandat del ministre Francesc Cambó, tot i que no va començar la producció fins al 1932. • Es van triar els terrenys agrícoles de la zona baixa per la proximitat al port i la necessitat d'abastir el mercat de Barcelona. • El descobriment de la necròpolis paleocristiana durant les obres va obligar a desplaçar la ubicació original de l'edifici. Impacte social i laboral • La fàbrica va arribar a tenir més de 800 treballadors, oferint condicions laborals i prestacions socials molt superiors a la mitjana de l'època. • Les dones, conegudes com les tabaqueres, van guanyar una autonomia econòmica inèdita a la ciutat. • El Grup d'Empresa Tabaquer (establert el 1947) va dinamitzar la vida social amb equips de bàsquet, corals i la famosa festivitat de Santa Rosa. Arquitectura i producció industrial • L'edifici destaca per la seva monumentalitat i funcionalitat, amb naus que allotjaven maquinària capaç de fabricar 10.000 cigarretes per minut. • Marques emblemàtiques com Fortuna i Ducados van ser els pilars de la producció fins als últims dies. El futur del complex • L'Ajuntament de Tarragona ja ha assumit la titularitat de l'espai per transformar-lo en un gran complex cultural. • El projecte estrella és la ubicació del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) en la nau principal. • Es preveu la creació d'un centre d'interpretació sobre la història industrial de la fàbrica per preservar la memòria de les tabaqueres.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Visita històrica a l'antiga Tabacalera de Tarragona
Memòria viva de la indústria tarragonina L'antiga fàbrica de tabacs de Tarragona, coneguda com la Tabacalera, obre les seves portes per a una visita amb l'últim director de la planta, José María Izaguirre. Tot i l'aturada de l'activitat, l'edifici encara conserva l'olor característica del tabac i unes dimensions arquitectòniques que impressionen per la seva buidor actual. Organització de l'espai i producció L'estructura de la fàbrica es dividia en diverses àrees especialitzades per completar tot el cicle del producte: Edificis de magatzem: Sis blocs situats a la zona de Vidal i Barraquet destinats a guardar el tabac en rama. Procés primari: Nau esquerra on s'humectava, picava i s'assecava la fulla. Zona d'oreo: Espai central on el tabac reposava abans de ser processat. Procés secundari: Nau de la dreta on es fabricaven, envasaven i encaxonaven les cigarretes (marques com Fortuna, Ducados o Nobel). Tecnologia i vida quotidiana "Arribàvem a fer 50 o 60 milions de paquets en un mes. Era un procés totalment automatitzat amb màquines que produïen 10.000 cigarretes per minut." L'entrevista també destaca curiositats històriques i logístiques: Restes arqueològiques: La fàbrica es va haver de desplaçar del seu projecte original en descobrir-se la Necròpolis paleocristiana. Fins i tot sota els fonaments actuals hi ha una cripta i restes romanes conservades. Habitatges interns: Antigament, els directius i enginyers vivien dins del recinte amb les seves famílies per garantir el bon funcionament de la planta. Sentiments contraposats: El senyor Izaguirre descriu el pas de la vida frenètica de les operàries a l'actual silenci com una barreja de tristesa per la pèrdua de l'activitat i alegria pel futur ús públic de l'espai.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
Campanya de neteja intensiva als carrers de Tarragona
Campanya de neteja intensiva a Tarragona L'espai radiofònic de Tarragona Ràdio connecta amb la unitat mòbil per fer un seguiment de la campanya intensiva de neteja que l'Ajuntament de Tarragona està duent a terme al centre de la ciutat, concretament a l'entorn de la plaça Ponent i els carrers Sevilla i Eivissa. Detalls de l'operatiu La tinent d'alcalde de Medi Ambient, Carme Crespo, explica les claus d'aquesta intervenció: * Recursos humans: Un dispositiu d'unes 20 persones que inclou operaris de l'empresa Foment (neteja viària), Matxa (neteja d'embornals i clavegueram), Parcs i Jardins i efectius de la Guàrdia Urbana. * Actuacions: S'utilitza aigua i sabó per netejar zones on habitualment hi ha cotxes aparcats, es desobstrueixen els embornals i es realitza el manteniment de les zones verdes. * Freqüència: L'objectiu és que cada zona de la ciutat rebi aquesta neteja a fons dues vegades l'any. * Prevenció de plagues: La neteja profunda del clavegueram ajuda a reduir la proliferació de rates i escarabats. Conflictes amb el veïnat i el trànsit Tot i que el consistori avisa amb 72 hores d'antelació mitjançant cartells i mitjans de comunicació, el desplegament ha generat cert descontentament: * Retirada de vehicles: La Guàrdia Urbana ha hagut de retirar diversos cotxes amb la grua perquè impedien el pas de les màquines. * Afectació al trànsit: Els talls de carrers en hora punta han provocat retencions a la plaça Ponent, dificultant l'accés a treballadors i transportistes. "Que ho fessin per la nit, que no molestarien a ningú. Ara mateix aquí hi ha un embús impressionant." Aquesta visió contrasta amb el problema sonor que suposaria l'ús de maquinària pesant durant les hores de descans nocturn, evidenciant que en la gestió municipal de la neteja, com diu el locutor, "mai plou a gust de tothom".
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
La tradició dels Tres Toms i el Gremi de Pagesos
Actualitat i tradició dels Tres Toms a Tarragona El senyor Joan Oliver, president del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, analitza l'evolució de la festa dels Tres Toms i el paper de l'entitat en la preservació de la cultura local. La conversa destaca com una tradició agrícola s'ha transformat en un esdeveniment ciutadà d'èxit. Evolució històrica i adaptació Orígens i transformació: La festa ha passat de ser una celebració interna de la pagesia a un acte cultural massiu. Antigament, els pagesos adornaven els seus carrets amb palmeres i beneïen les coques. Vincles socials: Oliver recorda la relació històrica entre els pescadors del Serrallo i la pagesia de l'horta, que s'ajudaven mútuament en les feines del camp. Modernització: Davant la mecanització del camp i la industrialització als anys 90, el Gremi i l'Ajuntament van apostar per potenciar la part cultural i d'exhibició de la festa. Logística i organització de l'edició actual Pressupost i suport: La celebració compta amb un pressupost d'uns 28.000 a 30.000 euros, finançat per l'Ajuntament i la Diputació de Tarragona. Gestió del benestar animal: S'emfatitza la importància de mantenir la distància entre carruatges perquè els cavalls no se sotin nerviosos. Canvis en el circuit: A causa de la coincidència amb una fira al Parc de la Ciutat, la concentració es trasllada parcialment al carrer Ramon i Cajal, que quedarà tallat al trànsit. Patrimoni i futur del Gremi Llegat de Jujol: L'entitat custodia un important patrimoni arquitectònic i artístic, especialment vinculat a l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol. Obertura a la cultura: L'Església de Sant Llorenç s'ha consolidat com un espai per a concerts (com el de Dixieland amb Javier Pied), buscant atraure nous públics i revaloritzar el patrimoni. "No és una festa que facin els pagesos, la fa la ciutat. L'Ajuntament ha d'estar molt predisposat."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
Jaume Renyer i el futur d'ERC: canvi i autodeterminació
Renovació Interna i Estratègia Política a ERC L'entrevista a Jaume Renyer a Tarragona Ràdio se centra en la situació pre-congressual d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i la presentació d'una alternativa de canvi davant l'anunci de Josep-Lluís Carod-Rovira de no optar a la reelecció de la presidència del partit. Els eixos de la proposta de canvi Renyer, vinculat al sector crític Esquerra Independentista juntament amb Uriel Bertran, proposa una transformació del partit basada en tres pilars fonamentals: Definició ideològica: Consolidar un perfil clar de partit republicà, diferenciat de les tesis liberals o socialistes. Autodeterminació com a eix central: Situar el dret a decidir al centre de l'estratègia política, considerant que el cicle autonòmic i l'Estatut actual estan esgotats. Direcció col·legiada: Superar l'actual model de quotes de poder personalistes per una direcció més coral i unificada. Crítica a la situació actual L'entrevistat es mostra crític amb la falta d'anàlisi dels mals resultats electorals recents i la gestió interna: "Hi ha hagut dos clans o grups d'afinitat que han pactat pau per territoris, però no hi ha hagut debat en profunditat de les qüestions estratègiques." Perspectives de futur i governabilitat Pel que fa al Govern de la Generalitat, Renyer manté que s'han de complir els compromisos actuals fins al 2010 per evitar crisis institucionals innecessàries, però condiciona qualsevol pacte futur (post-2010) a la defensa explícita de l'exercici del dret d'autodeterminació.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Tarraco: Mirada Actual a través de la fotografia
Una nova perspectiva del patrimoni romà L'exposició Tarraco Mirada Actual, comissariada per Xantal Grande i impulsada per la Fundació Caixa Tarragona, presenta una relectura del patrimoni històric de l'antiga Tarraco. El projecte neix de l'encàrrec a fotògrafs de renom internacional per aportar una mirada externa, fresca i contemporània sobre l'arqueologia i l'entorn de la ciutat. Artistes i enfocaments destacats La mostra es caracteritza per la seva heterogeneïtat, fugint de la fotografia convencional per endinsar-se en la creativitat i la investigació teòrica: Jordi Bernadó: Utilitza la ironia i una estètica propera a la publicitat per teatralitzar elements quotidians, establint vincles visuals entre Roma i Tarragona. Bleda i Rosa: Presenten un treball d'investigació quasi científica sobre la Villa dels Munts (Altafulla), explorant la vida privada, l'agricultura i les termes. Toni Catany: Proposa un viatge oníric i poètic per la Part Alta de Tarragona durant la nit, jugant amb el silenci i la llum de la lluna sobre la pedra. Joan Fontcuberta: Crea mosaics digitals gegantins fets de milers de petites imatges extretes de Google, reinterpretant peces del Museu Arqueològic com la Medusa. Jorge Ribalta: Ofereix una mirada documental en blanc i negre sobre la gestió del patrimoni, incloent magatzems, arxius i espais en obres. Javier Rivas: Reflexiona sobre les tensions entre la modernitat i la història, fotografiant les restes romanes integrades en espais com el pàrquing del Parc Central. Lluís Casals: Centra la seva mirada en l'entorn natural i el paisatge de Centcelles, capturant el pas de les estacions. El valor de l'encàrrec "Una proposta, un encàrrec a un artista, sempre està en el fil de la navalla... però aquí els artistes s'han compromès i per a molts ha estat l'inici d'un nou projecte personal." L'exposició, que estarà oberta fins al maig, és una oportunitat per als tarragonins de redescobrir la seva identitat des d'un distanciament necessari i una qualitat artística excepcional.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
10'
La IV Trobada Mundial de Casals Catalans a Tarragona
Trobada de les Comunitats Catalanes a l'Exterior El proper mes d'abril, Tarragona es convertirà en la seu de la quarta trobada mundial de comunitats catalanes a l'exterior, conegudes tradicionalment com a casals catalans. Aquesta iniciativa, impulsada pel Govern de la Generalitat, se celebra cada quatre anys amb caràcter itinerant per tot el territori català per fomentar la formació i l'intercanvi cultural. Característiques de les Comunitats Actualment, hi ha 117 entitats reconegudes oficialment arreu del món. Per obtenir aquest reconeixement, els grups han de complir certs requisits: Estar legalment constituïts en el país d'acollida. Tenir com a objectiu la promoció de la cultura i la realitat catalana. Basar-se en els valors democràtics i la participació lliure. Evolució i Distribució Geogràfica La major densitat de casals es troba a Amèrica (Centre i Sud), amb algunes entitats que superen els 150 anys d'història fruit de les migracions del segle XIX, seguit d'Europa pel pes de l'exili polític i econòmic del segle XX. Àngel Cortadellas destaca que el paper d'aquestes entitats ha evolucionat cap a la diplomàcia pública: "No són la representació d'un govern... han de ser entitats absolutament implicades en el seu lloc... que no siguin un gueto de persones que enyoren el país, sinó entitats implicades en la vida dinàmica del lloc de destinació." Objectius de la Trobada a Tarragona L'esdeveniment, que coincidirà amb la setmana de Sant Jordi, se centrarà en diversos eixos estratègics: Fòrum Jove: Incentivar la renovació dels equips directius amb la participació de menors de 30 anys. Treball en xarxa: Potenciar l'ús de les plataformes digitals per connectar les comunitats entre elles. Formació: Millorar la gestió econòmica i associativa de les entitats. Cultura in situ: Viure les tradicions catalanes directament a Tarragona, participant en la Diada Castellera i altres actes festius.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
Portes obertes a la Universitat Rovira i Virgili
Jornades de Portes Obertes a la URV Entrevista a Maria Bargalló, vicerectora d'Estudiants i Comunitat Universitària de la Universitat Rovira i Virgili (URV), sobre les sessions informatives per a futurs alumnes. Aquestes jornades tenen com a objectiu principal facilitar la presa de decisions dels estudiants de secundària abans de la preinscripció universitària. Organització i Dates Clau Les jornades s'estructuren en dos dies per permetre la màxima flexibilitat i accessibilitat: Primera jornada: Demà (26 de març). Segona jornada: El 9 d'abril. Horaris: S'organitzen sessions al matí (9:30 h i 11:30 h) combinades de manera que un estudiant pugui visitar fins a quatre centres diferents entre els dos dies. Accés: No es requereix inscripció prèvia i l'entrada és lliure tant per a estudiants com per a famílies. Contingut de les Sessions L'objectiu és oferir una visió real del dia a dia universitari mitjançant: Contacte directe amb professors, personal d'administració i serveis, i estudiants actuals. Visites a les instal·lacions i laboratoris per conèixer els espais de treball. Informació administrativa sobre l'accés i les gestions acadèmiques. Entrega de materials informatius detallats sobre cada ensenyament. Perfil de l'Estudiant i Oferta Acadèmica La vicerectora destaca que la majoria dels joves encara tenen dubtes sobre quina carrera triar i sovint assisteixen a diverses xerrades per comparar. Els àmbits amb més demanda solen ser les Ciències Socials (com Magisteri o Economia) i les Ciències de la Salut (Medicina i Infermeria). Respecte a l'oferta formativa, es descriu el curs com un any de trànsit cap al nou espai europeu, amb pocs canvis excepte per les noves entrades comunes en Història i Història de l'Art.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
7'
Nou pagament al pàrquing de la Facultat de Ciències Jurídiques
Privatització de l'aparcament universitari a Tarragona L'aparcament de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha començat a aplicar tarifes de pagament per als usuaris externs. Aquest espai, que compta amb unes 600 places, es presenta com una alternativa econòmica respecte als preus de la ciutat. Tarifes i modalitats d'abonament L'empresa concessionària, el Grup Vixana, ha establert els següents preus: Preu per hora: 0,75 € (molt inferior als 2,41 € dels pàrquings municipals). Abonament 24 hores: 55 € mensuals. Abonament diürn (7h a 20h): 40 € mensuals. Abonament nocturn (20h a 8h): 35 € mensuals. Situació de la comunitat universitària Actualment, els estudiants, professors i personal (PAS) encara poden aparcar de franc mostrant el carnet de la URV, però aquesta gratuïtat té data de caducitat: En un termini de dues setmanes, els universitaris hauran de pagar. El preu previst per a ells serà d'uns 30 euros mensuals o una tarifa reduïda per dia. Conflicte i protestes Els estudiants han expressat el seu rebuig total a la mesura, argumentant que el cost de la vida universitària esdevé insostenible: "Entre la matrícula, les fotocòpies i l'aparcament, al final no serà una universitat pública, es convertirà en universitat privada." El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha convocat una nova mobilització per al proper dijous a les 12:00h per protestar contra el que consideren una mesura definitiva i impositiva per part de la universitat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Salvador Arimanya i la història dolça de Tarragona
Un llegat de dolçor i servei a Tarragona L'emblemàtic pastisser Salvador Arimanya presenta el seu llibre de memòries i receptes, un recull que repassa la trajectòria de Cal Arimany, un referent gastronòmic i social de la ciutat de Tarragona. Durant l'entrevista, Arimanya desgrana no només la seva evolució professional, sinó també una filosofia de vida basada en el servei al client i l'excel·lència en l'ofici. Trajectòria i evolució dels obradors Inicis i aprenentatge: Salvador va començar a la Pastisseria Palau, on va adquirir la base de l'ofici en una època de postguerra marcada per l'escassetat de matèries primeres com el sucre i la farina. Expansió a Tarragona: Des de la seva primera pastisseria al carrer Portalet (1949), passant pel carrer Canyelles (1953), fins a la gran transformació de la Rambla (1971), on el negoci va evolucionar a restaurant i espai de trobada social. Cal Arimany: Més que una pastisseria, va esdevenir un centre de la vida ciutadana, acollint rodes de premsa i esdeveniments en les seves nombroses sales. El llibre: Un receptari per a tothom El llibre no pretén ser un manual per a especialistes, sinó una eina pràctica per a l'ús domèstic. Segons l'autor: "Aquest llibre està pensat perquè no estigui a la prestatgeria. És d'aquells que han d'estar tacats per l'ús." Contingut divers: Inclou des de biscuit i cremes fins a receptes més elaborades com semifreds, sorbets, panellets i torrons. Tècnica artesanal: Arimanya defensa l'ús de les mans per barrejar certs ingredients, ja que és "menys ofensiu" que els batedors industrials. Matèria primera: L'autor destaca la importància de la qualitat, explicant anècdotes sobre la recerca del millor cacau a Sant Sebastià o la selecció de la millor ametlla. Valors i records personals L'obra està dedicada al seu pare, l'Enric, que va morir quan en Salvador era molt jove en una de les èpoques més dures del segle XX, i a la seva esposa, el seu gran suport i companya de passió culinària. L'entrevista clou amb la història de les famoses galetes Maginet, una tradició que va néixer d'una promesa de qualitat al senyor Terrassa i que s'ha mantingut viva fins avui.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Inici de la preinscripció escolar 2008-2009 a Tarragona
Retorn a la normalitat i procés d'escolarització Després de les vacances de Setmana Santa, la ciutat de Tarragona reprèn l’activitat lectiva coincidint amb l’inici del període de preinscripció escolar per al curs 2008-2009. Aquest procés afecta els nivells d'educació infantil, primària i secundària obligatòria. Detalls de l'oferta de places El regidor d'Ensenyament, Joan Saneuges, detalla que l'oferta actual a la ciutat supera la demanda prevista, garantint l'escolarització de tot l'alumnat: P3 (Educació Infantil): 1.758 places disponibles, amb dues noves línies als centres Olga Xirinacs i Riuclar. Educació Primària: 742 places d'oferta inicial. Educació Secundària (ESO): 1.062 places. Es destaca el fenomen de la matrícula viva, referit a l'arribada d'uns 1.200 alumnes un cop iniciat el curs, provinents majoritàriament d'altres punts de Catalunya (com Barcelona o el Camp de Tarragona) més que no pas de la immigració estrangera. Infraestructures i projectes de futur L'Ajuntament i la Generalitat treballen en el nou mapa escolar per pal·liar el creixement demogràfic: Noves construccions: Previsió de dos nous instituts a Campclar i a la zona centre, i l'ampliació de l'escola del Serrallo. Llars d'infants: Es preveu la construcció de cinc noves llars d'infants municipal per reduir el dèficit actual de 1.000 places. Entre els projectes destaquen les de les Clarisses (pendent de replantejament per restes arqueològiques), César August, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau. Proves pilot innovadores S'anuncien dues iniciatives per optimitzar recursos i serveis: Patis Oberts: Ús de les instal·lacions esportives dels centres fora de l'horari lectiu (fins a les 22:00h i caps de setmana) amb vigilància i monitors. Bus Escolar Gratuït: Prova pilot a primària a partir del mes de maig per avaluar l'ús del transport públic per part de l'alumnat. "L'objectiu és que els centres educatius siguin instal·lacions dignes que puguin fer servir tots els ciutadans a partir de les cinc de la tarda."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Presentació de les Activitats de Primavera Jove al CATA
Programació d'Activitats de Primavera Jove Francesc Guirrell, coordinador del CATA, presenta l'edició d'enguany de la Primavera Jove, una iniciativa que destaca per un augment significatiu en el nombre d'activitats i espais distribuïts per tota la ciutat de Tarragona. La programació se centra en la participació activa dels joves i el teixit associatiu local. Eixos Principals i Metodologia Participació Juvenil: Les activitats no són imposades pels tècnics, sinó que neixen de processos participatius, enquestes i grups de discussió amb els propis joves. Com diu el Francesc: > "Busquem que siguin els propis joves els promotors d'aquesta 'energia urbana', la fórmula de joventut, cultura i comunitat." Descentralització: L'oferta arriba a barris de Ponent, la Part Alta, el Serrallo i Sant Salvador, utilitzant equipaments de proximitat i centres educatius. Gratuïtat i Accessibilitat: S'ofereixen més de 1.300 places gratuïtes gràcies al finançament de projectes d'alternatives d'oci i consum (com els fons del Pla Nacional contra la Droga). Cursos i Tallers Destacats La programació inclou més de 45 activitats que barregen cultura urbana, formació tècnica i lleure: Cultura Urbana: Disciplines com el Hip-hop, Bollywood, Scratch i creació de graffiti. Formació i Arts Escèniques: Cursos de mim, clown, pantomima i formació tècnica en sonorització i il·luminació al Teatre Metropol. Música i Tradició: Des de la guitarra rítmica i el Gospel fins a instruments exòtics com el digeridú, passant per la cultura popular (gralla i ball de bastons). Compromís Social: Xerrades sobre diversitat sexual, igualtat de gènere, arts marcials per a dones i tallers de comunicació per a homes. Aventura i Territori: Espeleologia urbana a la cova de la ciutat, rutes per refugis antiaeris i activitats multiesportives al carrer. Informació i Inscripcions Les inscripcions són directes (sense preinscripció prèvia) i ja estan obertes per a joves d'entre 12 i 35 anys. Es poden formalitzar a través del web tarragonajova.cat o de manera presencial al Teatre Metropol (obligatori per a menors d'edat).
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
1h 7min
Sermó de les Set Paraules a l'Ermita de Sant Magí
Reflexions de Divendres Sant L'emissió recull el tradicional Sermó de les Set Paraules, un acte litúrgic celebrat a l'ermita de Sant Magí del Portal del Carro a Tarragona. A través de diverses intervencions, es mediten les darreres frases pronunciades per Jesús a la creu, vinculant-les amb la realitat social i espiritual actual. El Perdó i la Responsabilitat Social La primera part de l'acte se centra en el concepte del perdó i la ignorància humana: • Es critica un cristianisme purament teòric que no es tradueix en accions. • Es reflexiona sobre la responsabilitat dels educadors i pares en la pèrdua de valors cristians entre els joves. • Es fa una crida a viure la fe a través de l'exemple constant i no només mitjançant preceptes externs. L'Home davant el Patiment i el Dubte Les reflexions posteriors aborden la vulnerabilitat humana i la necessitat de transcendència: • L'acceptació del dolor: Es presenta la figura de Jesús com un mirall per a aquells que se senten sols o desemparats. • Ecologia i societat: Es denuncia el "robatori" de recursos naturals i l'alienació en les ciutats modernes (les "torres de Babel"). • El dubte existencial: Es llegeix un fragment del poeta Palau i Fabra que expressa la lluita interna entre la falta de fe i la necessitat de creure. El Compliment de la Missió L'acte clou amb la meditació sobre el final de la vida: "No direm simplement tot s'ha acabat, sinó tot s'ha complert perquè haurem confiat plenament en Déu Pare." En aquesta etapa, s'emfatitza que la mort no és el final, sinó el tancament d'un projecte de vida basat en l'amor, la justícia i la solidaritat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
3h 20min
La Processó del Sant Enterrament a Tarragona
La Processó del Sant Enterrament: Tradició i Espiritualitat Aquest episodi ofereix una retransmissió detallada i una anàlisi profunda de la Processó del Sant Enterrament de Tarragona, celebrada el Divendres Sant. Des del Pla de Palau, els interlocutors descriuen el pas de les diferents confreries i misteris, subratllant el valor artístic, històric i religiós d'aquest esdeveniment que ha estat declarat Festa Patrimonial d'Interès Nacional. L'Evolució Històrica i el Marc Patrimonial La processó s'emmarca en el centre històric de la ciutat, aprofitant el llegat romà i medieval per recrear la passió de Crist. Es destaca: • L'impuls organitzatiu a partir de l'any 1928, que va professionalitzar la propaganda i va atreure més visitants. • La dualitat entre el fet folclòric (espectacle popular) i el fet religiós (fons espiritual). • L'efemèride dels 250 anys dels Armats, celebrada amb especial relleu durant aquesta edició. Els Misteris i les Confreries Es descriu detalladament el pas de diverses associacions, analitzant la iconografia de les obres i els autors que les van crear: • Gremi de Marejans: Amb el pas del Sant Sopar i el Sant Enterrament, una de les entitats més antigues (segle XIV). • Associació La Salle: Destacant el misteri de l'oració a l'hort de l'escultor Massaguer Rius. • Confraria del Crist del Bon Amor: Coneguda com la dels andalusos, amb un estil diferenciat. • Gremi de Pagesos: Amb l'emblemàtic pas de La Pietat de Josep Maria Jujol i el Sant Sepulcre. Paral·lelisme amb Sant Fructuós Un element clau d'aquesta edició és la commemoració del 1750 aniversari del martiri de Sant Fructuós, bisbe de Tàrraco. Al llarg de la retransmissió, es realitzen paral·lelismes constants entre: • Els passatges de l'evangeli sobre la Passió. • Les Actes del Martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi. "Mai no us mancarà pastor, i no podran fallir l'amor i la promesa del Senyor, perquè això que ara veieu és breu com el sofriment d'una hora." Simbologia i Sentit Teològic El podcast reflexiona sobre el significat del dolor a la imatgeria de la Setmana Santa, la importància del silenci, recuperat en els darrers anys amb el so de timbals i sacs de gemecs, i el paper de la dona, que va revitalitzar la participació en la processó a partir de la seva incorporació oficial.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
22'
Novetats i Promoció de la Setmana Santa a Tarragona
La Setmana Santa com a motor de la ciutat L'entrevista a Tarragona Ràdio destaca la Setmana Santa no només com un acte de devoció, sinó com un element clau per a la promoció econòmica i turística de la ciutat. Els interlocutors coincideixen que la identitat pròpia de les celebracions tarragonines és el que realment atrau els visitants de l'exterior. Novetats del Pla de Millores Joan Álvarez detalla les modificacions tècniques per millorar l'experiència tant per als participants com per al públic: Avançament horari: La recollida de passos i la processó comencen 30 minuts abans per aprofitar millor la foscor i permetre el descans dels portants. Fluïdesa del recorregut: S'han aplicat mesures per evitar els talls visuals a la processó, assegurant que el públic no pensi que l'acte ha acabat abans d'hora. Millores estètiques: Destaca la retirada de la font de la plaça de la Font per permetre el pas dels misteris en línia recta. Control del so: S'ha demanat a les bandes de música que suavitzin el volum en els carrers estrets del nucli antic per respectar la solemnitat. Identitat i Estètica Es posa un èmfasi especial en el comportament dels confrares (evitar l'ús de rellotges, ulleres de sol o menjar xiclet) per mantenir la dignitat de l'acte. "Nosaltres sabem que tenim la millor Setmana Santa de Catalunya, però només sabent-ho els tarragonins no en fem prou; cal donar-la a conèixer a fora." Promoció Turística Sergi de los Rios explica l'estratègia per posicionar Tarragona: Presentacions oficials a ciutats com Barcelona. Aparicions en mitjans de prestigi com La Vanguardia i la revista Descobrir Catalunya. Enfocament en la diferenciació: no imitar el model andalús, sinó potenciar la sobrietat i tradició catalana.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Dispositiu de Trànsit per la Setmana Santa a Tarragona
Gestió de la Mobilitat durant la Setmana Santa L'entrevista amb Eusebi de l'Olmo, responsable del Servei Català de Trànsit a Tarragona, detalla les previsions i mesures per fer front al gran volum de vehicles durant les vacances. Operació Sortida i Retorn Dates clau: L'operació sortida es concentra entre dijous sant a la tarda i divendres sant al matí. El retorn es preveu esglaonat entre el diumenge i el dilluns de Pasqua. Factors variables: La tornada depèn sovint de la meteorologia; si el temps és bo, els conductors tendeixen a apurar fins al darrer moment. Vies problemàtiques: S'espera afectació a l'AP-7, la N-340, la C-32 i la C-14, aquesta última especialment transitada per viatgers provinents de Lleida i l'Aragó. Infraestructures i Restriccions Obres en curs: Es destaca que les millores a l'AP-7 i la C-14 poden generar complicacions puntuals, tot i ser necessàries per a la fluïdesa futura. Noves vies: L'obertura de l'A-7 fins a Mont-roig del Camp ha millorat la situació a Cambrils, eliminant la travessia urbana. Vehicles pesants: S'apliquen restriccions als camions de més de 7.500 kg, que hauran de romandre en zones d'estacionament específiques durant les hores punta. Sinistralitat i Seguretat Viària L'entrevistat alerta sobre un repunt de la mortalitat a les carreteres de Tarragona durant el primer trimestre de l'any. Tot i que les dades poden estar distorsionades per accidents puntuals de gran magnitud, com el d'Alcanar, la policia mantindrà una vigilància intensa. "No hem d'estar només atents al dia que sortim i al dia que tornem, sinó també els dies de petits recorreguts turístics." Consells de conducció Informació constant: Mantenir la ràdio encesa per conèixer les incidències i rutes alternatives. Preparació física: Sortir descansat, evitar àpats copiosos i, evidentment, zero consum d'alcohol. Seguretat passiva: Ús obligatori de l'armilla reflectant en cas d'aturada al voral i mantenir els sistemes de retenció i cascs.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
57'
Setmana Santa a Tarragona: Cinema, Futbol i Tradicions
L'episodi d'avui del Matí de Tarragona Ràdio, realitzat en directe des de la plaça del Rei, ofereix una mirada polièdrica a la Setmana Santa. El programa combina l'actualitat esportiva local amb un exhaustiu repàs a la tradició religiosa i la seva representació en la cultura popular. Actualitat Esportiva i Meteorològica El programa inicia amb un repàs a la situació del Nàstic de Tarragona. Joan Andreu Pérez informa des del Nou Estadi sobre la darrera sessió preparatòria abans del partit contra l'Albacete, destacant l'elevada afluència d'aficionats aprofitant les vacances. Cinema i Religió En una de les seccions més extenses, els col·laboradors de cinema analitzen la iconografia de Jesucrist a la gran pantalla. Es discuteixen títols clàssics i moderns, destacant: • Ben-Hur i Los Diez Mandamientos com a pilars del cinema bíblic i el Peplum. • La humanitat i l'estètica a L'evangeli segons Sant Mateu de Pasolini. • La intensitat sensorial de The Passion of the Christ de Mel Gibson. • La sàtira intel·ligent de Life of Brian dels Monty Python. Tradicions Artesanals de Tarragona El programa tanca amb una conversa amb artesans locals sobre la fabricació de vestes (Casa Guas) i siris pasquals (Can Cordaret): - Les vestes: S'explica la importància de mantenir els patrons tradicionals i com s'adapten els teixits a la modernitat (popelín). - La cereria: Xavier Pagès de Can Cordaret (botiga fundada el 1751) detalla el procés de pintura a mà i la pèrdua de l'aroma natural de la cera d'abella en favor de productes artificials. - Encens: Es discuteix la recuperació de barreges d'encens medievals i renaixentistes per a les confraries.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Fotògrafs de Tarragona: Mirades de la Setmana Santa
La Setmana Santa darrere l'objectiu En aquesta edició del Matí de Tarragona Ràdio, un grup de fotògrafs amb llarga trajectòria (Jordi Freixa, Josep Ferrer, Joan Carles Ramon, Josep Maria Riós i Francesc Virgili) comparteixen la seva experiència immortalitzant la Setmana Santa de Tarragona. Més enllà de l'aspecte religiós, destaquen el valor documental i artístic d'unes imatges que configuren la memòria visual de la ciutat. Els reptes de la fotografia de carrer Els convidats expliquen que fotografiar aquests esdeveniments avui dia és molt més complex que fa unes dècades: Massificació i educació: L'excés de públic i la proliferació de telèfons mòbils dificulten la cerca de l'angle perfecte. Planificació vs. Reportatge: Tot i que coneixen bé els llocs i la llum, la màgia resideix en resoldre les dificultats sobre la marxa i captar l'imprevist. La cerca del moment: Malgrat que els actes es repeteixen cada any, busquen noves mirades a través d'una mà, una mirada o canvis en la llum sobre la pedra. Moments i sensacions irrepetibles Els fotògrafs posen l'accent en aquells aspectes que sovint passen desapercebuts, però que tenen una gran càrrega emocional: La innocència dels nens que participen en les desfilades. La dificultat de "fotografiar el silenci" en actes com el Via Crucis del divendres al matí. La solemnitat de l'entrada del Crist de la Sang a la Catedral sota la llum de les atxes. "Quan tu fas una fotografia que t'agrada, és com si fos un petit fill teu; totes tenen el seu encant i una significació diferent." Una tasca maratoniana El programa destaca que els fotògrafs són, possiblement, els qui més quilòmetres fan durant la Processó del Sant Enterrament, anant i tornant per captar els millors moments. També s'anuncia una propera exposició a l'Ateneu de Tarragona el mes de juny, on es podran veure treballs que sovint queden fora dels circuits tradicionals o dels concursos.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
22'
250 anys dels Armats de la Sang de Tarragona
Història i Evolució de la Cohort Romana Els Armats de la Sang de Tarragona celebren el seu 250è aniversari, una fita que posa en relleu la seva trajectòria des de la fundació al segle XVIII fins a l'actualitat. Tot i que hi ha referències anteriors, la primera nota oficial de la seva assistència a la processó data del 1758. Originalment, la cohort estava formada per 14 elements, augmentant progressivament fins als 32 actuals, acompanyats pel Capità Manaies, un trompeta i sis timbalers. Al llarg dels anys, el grup ha viscut moments de crisi, especialment als anys 70, quan es va haver de pagar personal per mantenir la tradició, fins al canvi de rumb l'any 1982 amb la instauració del voluntariat. Organització i Tradició Social Actualment, formar part dels Armats és un privilegi amb una llarga llista d'espera. Les places es cobreixen només per baixa o per la jubilació obligatòria als 60 anys, mesura introduïda per garantir la renovació i la vitalitat del grup. Més enllà de la Setmana Santa, la cohort ha creat un fort vincle social: Organització de dinars, esmorzars i reunions durant tot l'any. Professionalització dels assajos i les formacions. Creació de la figura del suplent per cobrir baixes en actes menors. Simbologia i Identitat Tècnica La identitat dels Armats de la Sang es defineix per elements sonors i visuals únics que els diferencien d'altres cohorts catalanes: El so: Destaca l'arrossegament del peu per terra (amb xapes metàl·liques a la sola) i el cop rítmic de la llança. L'equipament: Els escuts actuals són considerats relíquies amb més de 90 anys d'història. L'esforç físic és considerable, ja que la llança pesa uns 4 quilos. Les passades: Evolucions coreogràfiques com la piràmide, la cadena o el nou encreuament de tres, que s'executen en punts emblemàtics com el Pla de la Catedral. "Ser armat és una activitat ciutadana i social integrada a la processó... vestir-se de romà a Tarragona té la seva gràcia." Actes Commemoratius del 250è Aniversari Per celebrar aquesta efemèride, s'han organitzat diversos actes que culminen en una desfilada commemorativa el 6 d'abril, amb la participació de cohorts convidades de Girona, Mataró, Torredembarra i Montblanc. També es preveu la presentació d'una obra musical dedicada i diverses exposicions fotogràfiques per documentar aquest llegat històric i cultural de la ciutat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
L'Any Jubilar de Sant Fructuós i l'Oficina del Pelegrí
L'Impacte de l'Any Jubilar a Tarragona L'episodi se centra en l'activitat de l'Oficina del Pelegrí, situada al Seminari de Tarragona, com a centre neuràlgic de l'Any Jubilar. Ariadna Pianigiani, responsable de l'oficina, explica com la ciutat s'ha bolcat en aquesta celebració que commemora el martiri de Sant Fructuós i els seus diaques, Auguri i Eulogi. Afluència de Visitants i Itineraris • L'oficina ja ha rebut prop de 4.000 pelegrins d'arreu del món, incloent-hi països com els Estats Units, el Japó, França i Bèlgica. • Els itineraris històrico-arqueològics permeten redescobrir el patrimoni local, destacant punts clau com: - La Catedral de Tarragona - L'Amfiteatre, lloc físic del martiri. - La Necròpolis i el conjunt de Centcelles. La Columna Vertebral: El Voluntariat El projecte compta amb una borsa d'uns 150 voluntaris de totes les edats. La seva tasca és fonamental per acompanyar els grups i oferir informació detallada sobre la història dels màrtirs. "Els voluntaris són la columna vertebral d'aquesta oficina; s'erigeix gràcies a la seva voluntat i disponibilitat." Projectes Socials i Solidaritat Internacional L'Any Jubilar no es limita a l'àmbit religiós, sinó que impulsa un fort compromís social amb projectes tant locals com internacionals: • A Tarragona: Creació de la Casa Sant Auguri per a l'acollida de persones transeünts. • A l'Àfrica: Construcció de cases d'acollida a Ruanda i a la República Democràtica del Congo (projecte Ecoloyabondeco per a nens del carrer). • A Terra Santa: Suport als cristians de Palestina mitjançant la venda de la llàntia del jubileu. Aspectes Tècnics de la Indulgència Es detallen els requisits per obtenir la indulgència plenària: pelegrinar a un lloc jubilar, rebre el sagrament de la confessió, participar en la missa i pregar per les intencions del Sant Pare. També es destaca la importància de les Actes Martirials, les més antigues de la Península Ibèrica, conservades com a testimoni físic del martiri de l'any 259.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
L'elaboració artesana de les mones a la Pastisseria Conde
Tradicions i Qualitat en la Pastisseria Artesana Josep González, de la Pastisseria Conde a Tarragona, explica els detalls de la campanya de Pàscua i la importància de mantenir el caràcter artesanal en l'elaboració de les mones. Durant l'entrevista, es posa èmfasi en la diferència abismal entre el producte de pastisseria i el de gran superfície. Tendències i Mides Actuals Reducció de mides: S'ha passat de mones de 5 quilos a mides més petites, d'entre mig quilo i dos quilos, adaptant-se a celebracions més familiars. Producte fresc: Les mones no s'exposen fins al Dijous Sant per garantir que estiguin acabades de fer. Personalització: L'avantatge de l'obrador és poder fer mones a mida, triant fruites com el meló o les cireres segons el gust del client. Xocolata d'Alta Qualitat vs. Industrials "No posem cap producte que mantingui l'humitat, sinó que és natural tot. Per això, en tres o quatre dies la mona s'asseca." Ingredients purs: Utilitzen exclusivament cacau i mantega de cacau, sense els additius que porten les mones industrials per aguantar mesos. Creativitat en xocolata: Destaquen les figures amb la imatge de jugadors del Gimnàstic de Tarragona (com Pinilla) i construccions complexes com xalets de tres xocolates. L'Impacte del Turisme i les Tradicions El pastisser comenta que, tot i que hi ha afluència de visitants, el perfil del turista ha canviat, essent ara més curós amb la despesa. Tot i això, la tradició catalana d'anar al camp a menjar la mona es manté viva i és el motor principal de les vendes.