Tots els episodis

62649 episodis disponibles

episodis

48001-48024 de 62649

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Tarragona celebra els 250 anys dels Armats de la Sang
Commemoració històrica de la tradició romana a Tarragona L'entrevista a Tarragona Ràdio destaca la celebració del 250è aniversari dels Armats de la Sang. El punt central d'aquesta efemèride és la gran desfilada commemorativa que tindrà lloc el proper diumenge 6 d'abril, aplegant més de 300 armats d'arreu de Catalunya. Detalls de la desfilada i grups participants L'acte comptarà amb la participació de cinc formacions emblemàtiques: * Manaies de Girona: Coneguts pel seu gran nombre i la presència de cavalls. * Armats de Mataró: Que portaran una quàdriga al recorregut. * Armats de Torredembarra i Montblanc: Grups amb forts vincles històrics amb Tarragona. * Armats de la Sang de Tarragona: Com a amfitrions de la jornada. El recorregut, de gairebé 3 quilòmetres, s'iniciarà al Portal del Roser i recorrerà punts emblemàtics com el carrer Cavallers, la Rambla Nova i el Passeig de Sant Antoni, on s'ubicarà la tribuna d'autoritats. Organització i logística Els organitzadors, Carles Batges i Vicenç Gabriel, expliquen la complexitat d'un esdeveniment que originalment s'havia de fer el 9 de març, però que es va moure per la coincidència amb cites electorals. "Esperem que realment sigui una festa important per la ciutat i que quedi en la història dels armats a Tarragona." El sentit de ser Armat Els membres de la formació, Carles Micó i Jordi Freixa, descriuen l'experiència des de dins: * L'orgull i la responsabilitat de representar la ciutat. * La sensació de viatjar 2.000 anys enrere en desfilar per la Part Alta. * El relleu generacional: Micó es jubila després de 18 anys de servei, tancant la seva etapa militar romana amb aquest acte extraordinari. Actes de futur Tot i que la desfilada és el punt culminant, la celebració continuarà amb: 1. Una trobada d'exarmats. 2. Presentació de les noves cobles al juny. 3. Una exposició retrospectiva fotogràfica i la reedició d'un llibre històric a la tardor.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
Fira d'Educació per a la Mobilitat Segura a Tarragona
Resum de l'Esdeveniment i Entrevistes Tarragona Ràdio connecta en directe amb el Palau de Fires i Congressos per cobrir la primera edició de la Fira d'Educació per a la Mobilitat Segura. L'espai combina l'aprenentatge lúdic per a infants amb el debat tècnic sobre la circulació urbana. Reptes de Mobilitat a Tarragona El tinent d'alcalde de Mobilitat i Seguretat Ciutadana, Carles Castillo, analitza la situació actual de la ciutat, destacant diversos punts clau: Complexitat orogràfica: La dispersió dels barris i el relleu accidentat dificulten la connexió interna. Errors de planificació històrica: Castillo cita el pàrquing de Jaume I i l'entrada de l'aparcament de la Rambla com a decisions passades que ara bloquegen la peatonalització i el flux de vehicles. Projectes de futur: S'està treballant en un pla general de carrils bici per connectar barris i el centre de forma global, evitant solucions temporals o "pegats". L'Exemple de Superació d'Albert Llobera La fira compta amb la presència del pilot andorrà de ral·lis Albert Llobera, qui competeix al màxim nivell malgrat la seva minusvalia. "Encara que es tingui una discapacitat, també s'ha de comptar amb algú." Llobera destaca la importància d'educar els nens en la resiliència i la normalització de la discapacitat a través del seu documental (nominat als Goya) i la seva experiència al Campionat del Món de Ral·lis. Informació Pràctica de la Fira Patrocinadors: L'esdeveniment és gratuït gràcies al suport d'empreses com Fundació Abertis, Repsol, i la Fundació La Caixa. Objectiu: Reduir els accidents de trànsit a través de l'educació divertida i els tallers interactius. Horaris: Obert fins diumenge amb horaris intensius durant el cap de setmana.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
30'
I Fira d'Educació per a la Mobilitat Segura a Tarragona
Inauguració de la I Fira d'Educació per a la Mobilitat Segura El programa es trasllada al Palau de Congressos de Tarragona amb motiu de la inauguració d'aquest esdeveniment, que s'emmarca en la commemoració del 150è aniversari de la Guàrdia Urbana. L'objectiu principal és conscienciar la població, especialment els escolars, sobre la importància de la seguretat viària davant les negatives estadístiques d'accidentalitat del primer trimestre a la demarcació. Els eixos de la fira i activitats destacades • L'educació en escolars: Es preveu l'assistència de prop de 3.800 nens i nenes. La Guàrdia Urbana pretén que aquesta iniciativa no sigui puntual, sinó el punt de partida per a una col·laboració estructural amb els centres educatius. • El Roadshow i la conscienciació juvenil: Una activitat d'alt impacte per a joves a partir de 16 anys que simula la realitat d'un accident mitjançant testimonis de policies, bombers, metges i víctimes reals. • La gent gran com a educadors: Es destaca el paper dels avis no només com a vianants que han de conèixer les seves limitacions, sinó com a referents que transmeten valors de seguretat als seus nets. • Jornades tècniques: El dissabte se celebra una jornada amb experts com Ole Thorson i el catedràtic Luis Montoro per debatre el futur de la mobilitat urbana. Simulacions i tallers pràctics • Conducció eficient: S'ofereix un taller amb la Generalitat de Catalunya per aprendre tècniques que permeten estalviar combustible i reduir l'impacte ambiental (per exemple, evitar el punt mort en baixades o apagar el motor en semàfors llargs). • L'efecte de l'alcohol: Els nens proven unes ulleres especials que simulen la visió sota els efectes de l'alcohol mentre intenten conduir un tricicle en un circuit de zig-zag. • Primeres cures i RCP: L'espai del SEM ensenya maneres de reaccionar davant una aturada cardiorespiratòria mitjançant l'ús de maniquins. "El pitjor moment de la nostra feina és haver d'anar a comunicar la mort d'una persona a la seva família; d'això no t'hi acostumes mai." El circuit de la ciutat El recinte firal s'ha transformat en una recreació de Tarragona amb carrers, passos de vianants i semàfors reals on els nens practiquen amb bicicletes i aprenen a respectar la senyalització sota la supervisió d'agents i animadors.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
El mural viu de Carles Arola al mercat de Tarragona
Un mural participatiu i en constant evolució L'artista Carles Arola està transformant l'exterior de la carpa del mercat a la Plaça Corsini de Tarragona amb una obra mural que destaca per la seva interacció amb la ciutadania. L'obra no és un projecte tancat, sinó que es defineix com una creació viva que s'enriqueix diàriament amb les aportacions dels vianants i paradistes. Característiques de l'obra i la tècnica L'enganyatall (trompe-l'œil): L'artista utilitza aquesta tècnica clàssica per crear falses perspectives que confonen l'ull de l'espectador, fent-li dubtar entre el que és realitat i el que és pintura. Materials: S'aplica una imprimació tot terreny sobre la superfície llisa del mercat per permetre l'adherència de la resina acrílica. Procés creatiu: L'autor treballa in situ, adaptant-se a la llum natural i incorporant elements de la cultura popular local. Els protagonistes del mural El mural combina figures anònimes amb personatges reals i icònics de Tarragona: 1. Gent del mercat: Peixeteres històriques (com l'Anna i la seva mare) i paradistes de diversos sectors (fruita, verdura, carn). 2. Seguici Popular: Figures emblemàtiques com el Magí de les Timbales, el Capità Lleuger o l'Àliga. 3. Suggeriments populars: Gràcies al diàleg amb la gent, s'han inclòs elements com un cistell de rovellons de Berga o una referència al personatge del Maginet. Una mirada al patrimoni pictòric Arola reivindica la importància de recuperar el patrimoni de les façanes policromades dels segles XVII i XVIII, que encara es poden intuir en alguns punts protegits de la Part Alta de la ciutat. "És una cosa viva que vas construint dia a dia amb tots els inputs que t'arriben de la gent i del que observes dintre la plaça." L'obra, que s'ha convertit en un reclam turístic i cultural, té previst finalitzar-se al voltant de l'estiu.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Tallers de Risoteràpia als Centres Cívics de Tarragona
El riure com a medicina i eina social El programa radiofònic connecta en directe amb el Centre Cívic de la Part Alta de Tarragona per cobrir l'inici d'un taller de risoteràpia. Aquesta iniciativa, impulsada per la Conselleria de Comunicació i Participació, busca millorar la salut física i emocional dels ciutadans a través de la carcalla i el joc. Fonaments i beneficis de la risoteràpia L'Anna López, responsable dels tallers, explica que el riure no és només una expressió de felicitat, sinó un procés amb base científica: Alliberament químic: En riure se segreguen endorfines, serotonina i dopamina, conegudes com les hormones de la felicitat. Energia negativa: Seguint estudis de Freud, s'argumenta que el riure ajuda a descarregar energia negativa del còrtex cerebral. Connexió humana: El taller fomenta valors com el contacte visual, les abraçades i la desinhibició, recuperant la capacitat de joc pròpia de la infància. Impacte en els participants El programa recull testimonis emocionants de persones que ja participen en aquestes sessions a diferents barris com Sant Pere i Sant Pau: Dolores destaca que el taller l'ajuda a sentir-se més tranquil·la i arropada per la comunitat. Enriqueta, participant novella, afirma sentir una alliberació emocional profunda: "Tinc una cosa dintre el cor que vull llançar-la... ara sóc feliç en un moment." Xaro defineix l'activitat com una germandat que ajuda a superar la timidesa i la depressió sense necessitat de teràpies convencionals. Un projecte inclusiu i gratuït Els tallers són subvencionats i gratuïts, facilitant l'accés a tothom. Es destaca l'èxit d'integració a barris com Camp Clar i Torreforta, on participen col·lectius de diverses ètnies, demostrant que el riure és un llenguatge universal que trenca barreres culturals.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Rafael Vallbona i 'Forasters': Relat i Memòria
Memòria i ficció a la Barcelona del segle XX L'escriptor Rafael Vallbona presenta la seva novel·la Forasters, una obra que neix de la casualitat i d'una profunda recerca documental sobre l'espionatge a l'Alta Cerdanya durant la Segona Guerra Mundial. Tot i estar fonamentada en fets reals i personatges històrics, l'autor defensa la llibertat del relat per sobre del rigor científic de la historiografia. Claus de la novel·la La realitat com a decorat: Vallbona utilitza la història no com una cronologia rígida, sinó com un escenari versemblant on transiten els personatges. El gènere mestís: L'obra és definida per l'autor com un thriller o novel·la policíaca que s'allunya de l'academicisme per buscar la connexió directa amb el lector. L'espia fascinant: Destaca la figura de Rodolfo Lemoyen, un personatge real, estafador i aventurer, que exemplifica la complexitat moral de l'època. El retrat de Barcelona L'autor s'inspira en les memòries de Josep Maria de Sagarra per retratar una ciutat de contrastos brutals: L'alta burgesia enriquida que consumia xampany francès a preus desorbitats. La classe obrera que lluitava en condicions nefastes, exemplificada en la gran empresa La Canadenca. El trànsit d'una societat convulsa i violenta cap a una de més cohesionada socialment a través de la identitat cultural. "Jo escric la realitat, però no la reprodueixo mimèticament. La faig versemblant; faig històries que puguin haver passat." L'ofici d'escriure i el lector Vallbona reivindica l'escriptura com un acte de plaer personal que s'acaba completant amb la mirada del lector. Per a l'autor, el bon lector és aquell que es deixa emportar per la rierada de paraules, arribant a interpretar els personatges de maneres que el mateix escriptor no havia previst originalment.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
Enginyeria solidària: canviant vides al Senegal amb aigua solar
Un projecte d'enginyeria amb impacte social L'Ernest Gil, professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV), explica l'experiència d'un grup de docents i alumnes que han viatjat al Senegal, concretament al poble de Guerlè, per instal·lar un sistema de bombament d'aigua mitjançant energia solar. Aquesta iniciativa neix de la col·laboració entre l'ONG Gadis i la URV Solidària. Detalls del projecte tècnic L'actuació ha consistit en la recuperació d'un pou de 70 metres de profunditat que estava en desús. Les claus del projecte són: Instal·lació d'una bomba submergible i plaques fotovoltaiques. Substitució de l'antic sistema de gasoil, que era massa car per a la comunitat local. Construcció d'una infraestructura metàl·lica robusta per al manteniment del sistema. Impacte i conscienciació L'objectiu va més enllà de la simple infraestructura tècnica. Es busca: Seguretat hídrica: Garantir l'accés a l'aigua tant per al reg com per a l'ús humà. Transformació sanitària: Com diu una cita rellevant del programa: > "El millor projecte sanitari que podeu fer en aquest lloc és l'aigua." Formació d'alumnes: Sensibilitzar els futurs enginyers sobre la cooperació internacional. Un entorn de dificultatsLogístiques L'expedició, formada per tres alumnes i el professor Gil, va haver de fer front a nombrosos reptes durant els 15-17 dies d'execució. Des d'avaries constants en els grups electrògens llogats fins a la manca d'eines bàsiques en una zona de savana a 400 km de l'interior del país. Malgrat tot, l'èxit es va assolir quan, finalment, l'aigua va començar a brollar, permetent reactivar futurs cultius d'hortalisses per diversificar una dieta basada principalment en l'arròs.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
URV Solidària: Enginyeria i aigua solar al Senegal
Cooperació universitària per a l'accés a l'aigua El professor de l'ETSE, Ernest Gil, i el coordinador d'URV Solidària, Joan Fuster, expliquen un projecte humanitari clau al poble de Guerlè, al Senegal. La iniciativa ha permès instal·lar un pou d'aigua profund (70 metres) que funciona exclusivament amb energia solar, evitant així la dependència del costós gasoil. Detalls del projecte al Senegal El projecte va néixer de la col·laboració amb l'ONG Gadis i s'ha desenvolupat durant un any de planificació i 15 dies d'execució sobre el terreny. Els punts clau inclouen: Tecnologia sostenible: Ús de panells solars i bombes elèctriques per extreure aigua en una zona de sabana. Impacte sanitari: Tot i ser un projecte d'enginyeria, la seva finalitat és millorar la salut i l'alimentació (cultiu d'hortalisses). Formació d'alumnes: Tres estudiants de la URV hi van participar voluntàriament per adquirir sensibilitat social. "El millor projecte sanitari que podeu fer en aquest lloc és l'aigua." Dificultats i logística en països en desenvolupament L'Ernest Gil destaca que la complicació no és la tecnologia, sinó la carència de recursos bàsics: * Avaries constants de vehicles i grups electrògens llogats. * Necessitat d'afilar broques manualment i construir estructures metàl·liques sota condicions extremes. * Transport de materials crítics en maletes des d'Espanya. Altres iniciatives d'URV Solidària Joan Fuster detalla que la universitat actua com a promotora de diversos projectes globals: 1. Índia (Bihar): Rehabilitació d'escoles i creació de sistemes de clavegaram bàsic liderat per un alumne de doctorat indi. 2. Mèxic (Chiapas): Suport en àmbits sanitaris i de drets humans (jurídic). 3. Perú: Projecte tecnològic per reduir la contaminació en mines d'or. La institució subratlla que, tot i disposar de gran capital humà (estudiants i professors de tots els àmbits), la capacitat d'ajudar està limitada pels recursos econòmics i la necessitat de fer un seguiment post-implementació.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Nous radars i sinistralitat viària a Tarragona
Ampliació de la xarxa de radars i seguretat viària El director del Servei Català de Trànsit a Tarragona, Eusebi de l'Olmo, analitza la situació actual de la xarxa viària i les noves mesures per reduir els accidents a la demarcació. La mesura estrella és la instal·lació de 9 nous radars fixos durant el 2008, que se sumaran als 15 ja existents per arribar a un total de 24. Distribució dels nous controls L'elecció dels punts es basa en estudis detallats d'accidentalitat on la velocitat és un factor clau: * Nacional 340: 3 nous radars (es manté com la via més conflictiva). * AP-7: 2 radars. * Nacional 420: 2 radars. * Nacional 240 i C-37: 1 radar cadascuna. L'eficàcia d'aquests dispositius està contrastada, amb una reducció mitjana d'accidents del 35% en els trams controlats (aproximadament 2,5 km abans i després de l'aparell). Balanç de sinistralitat del primer trimestre Les dades d'aquest inici d'any són qualificades com a "pèssimes" per les autoritats: * S'han registrat 23 víctimes mortals, el doble que l'any anterior (11 morts). * La zona més crítica ha estat Terres de l'Ebre amb 15 víctimes, degut principalment a accidents múltiples molt greus. * Es detecta un increment de la perillositat a la xarxa secundària, on els accidents són més dispersos i difícils de combatre. Educació i prevenció a llarg termini Més enllà de la vessant sancionadora, Trànsit aposta fort per la formació viària: "Qualsevol actuació que prenguem en l'àmbit de la seguretat viària és poca. No és una batalla que tinguem guanyada." S'ha presentat nou material didàctic per a escoles i instituts centrat en la transmissió de valors, el respecte a la vida i la valoració del risc, amb l'objectiu de formar als conductors del futur.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Bruixeria, espiritisme i creences des de l'antropologia
Introducció i trajectòria del convidat L'antropòleg Joan Prat, catedràtic d'antropologia social a la Universitat Rovira i Virgili i Premi Nacional Monturiol, és un referent en l'estudi de l'etnologia a Catalunya. En aquesta conversa, s'analitza la vigència de les creences màgiques i les figures arquetípiques en la societat contemporània. La persistència de la bruixa La figura de la bruixa no ha desaparegut, sinó que s'ha transformat: - Moviments neopagans i feministes: Grups com la Wicca reivindiquen la bruixeria com una herència de les dones perseguides històricament. - Tradició rural: Persisteix la memòria de determinades cases o llinatges familiars associats a la pràctica de la bruixeria. - Rol social històric: Es destaca que moltes dones acusades de bruixeria eren, en realitat, les llevadores, metgesses i farmacèutiques de l'època, dipositàries d'un coneixement que passava de mares a filles. El paper de l'antropologia davant l'irracional Tot i que l'antropologia busca el pensament racional, Joan Prat admet que la ciència no sempre pot explicar certs fenòmens percebuts com a poders extraordinaris. L'important per a l'antropòleg és que, si una cultura creu en figures com el diable, aquestes figures existeixen pels efectes reals que provoquen en la ment i la conducta dels individus. Espiritisme i geografia màgica Es comenta la tradició espiritista a Catalunya, sovint lligada a la modernitat i a moviments progressistes com l'anarquisme a finals del segle XIX. També s'explora la geografia mítica: - Indrets com Montserrat o coves i arbres centenaris. - Personatges que guarden tresors (dracs, serps o els moros en la tradició gallega). El bagatge cultural de la immigració Amb el flux migratori actual a Tarragona, les persones no només porten objectes, sinó tot el seu món simbòlic. Això genera una nova hibridació: - Xamanisme llatinoamericà. - Creences marroquines sobre santons i llocs màgics. - Mites de l'Europa de l'est sobre el vampirisme i els no-morts. "Un no viatja només amb els pantalons i amb la maleta, sinó que viatges amb tot el cúmul d'elements culturals amb els que t'has socialitzat."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Segona edició del programa 'Tu ajudes' de Caixa Tarragona
Participació dels clients en l'Obra Social L'entitat financera Caixa Tarragona consolida la seva iniciativa pionera "Tu ajudes", un programa que permet als clients decidir directament el destí dels fons de l'obra social. Segons explica Javier Bas, director de l'obra social, l'objectiu és traslladar la consciència que l'activitat social de la caixa existeix gràcies als seus clients. Funcionament de les votacions El sistema es basa en la conversió d'activitat bancària en capacitat de vot: Punts Tu Ajudes: Es generen de forma paral·lela als punts preferents mitjançant nòmines, rebuts o l'ús de targetes. Canals de participació: Els clients poden votar a través de l'oficina electrònica (internet) o físicament amb paperetes a les urnes de les oficines. Termini: El període de votació s'ha ampliat aquest 2008 fins al 30 d'abril. Increment de projectes i pressupost Aquesta segona edició destaca per un creixement notable en totes les seves xifres: S'han presentat 452 projectes, un augment del 73% respecte a l'any anterior. El pressupost total s'ha incrementat fins als 1,4 milions d'euros (un 30% més). El límit d'ajuda per a cada projecte és de 30.000 euros. Tipologia i distribució geogràfica Els projectes es divideixen en set àmbits, on destaquen la integració social (34%), la cultura (18%) i la dependència (16%). Geogràficament, tot i que la majoria es concentren a Tarragona, l'Ebre i Barcelona, també n'hi ha de Lleida, Madrid, Saragossa i Castelló. "L'obra social de Caixa Tarragona és teva, tu decideixes."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
La 18a Bicicletada Popular de Tarragona
La Gran Festa de la Bicicleta a Tarragona L'episodi detalla l'organització de la 18a edició de la bicicletada popular de Tarragona, una cita consolidada que preveu la participació d'unes 8.000 persones. Ramon Quadrat i Roser Barberà, del Patronat Municipal d'Esports, expliquen que no es tracta d'una competició, sinó d'una jornada lúdica i familiar per gaudir de la ciutat sense cotxes. Característiques de l'esdeveniment Caràcter no competitiu: Es defineix com un passeig en família on el ritme el marquen les entitats veteranes per evitar velocitats excessives. Itinerari i canvis: La sortida serà al Vial Vidal i Barraquer a les 10:00 h. Enguany hi ha modificacions a la zona dels molls per obres i un canvi en el punt d'arribada, que s'ubicarà entre els ponts de Ramon i Cajal i la carretera de València. Logística i seguretat: L'organització disposa d'un autobús i furgonetes escombra per recollir qui no pugui completar els 17-18 km del recorregut. Recomanacions i Inscripcions L'ús del casc és obligatori i es recomana fer una posada a punt de la bicicleta abans del diumenge. Sobre les inscripcions: Es poden realitzar al Parc Central (Eroski) fins dissabte a la nit o a la Fira de la Mobilitat Sostenible. La inscripció inclou una assegurança d'accidents i el dret a obsequis i avituallament. "És un dia on la família es troba per anar amb bicicleta i aprofitar per fer recorreguts que durant el dia a dia no es poden fer pel trànsit."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Noves iniciatives d'ocupació i formació a Tarragona
Entrevista amb Lola Herrera sobre l'impuls laboral a la ciutat La regidora de Formació i Empresa de l'Ajuntament de Tarragona, Lola Herrera, detalla les línies estratègiques del Servei Municipal d'Ocupació per fer front a la desacceleració econòmica. L'enfocament principal es divideix en la formació en noves professions, el foment de l'autonomia empresarial i el desplegament territorial dels serveis als barris. Projectes de formació i noves professions L'Ajuntament aposta per sectors amb alta demanda i futur professional: Casa d'Oficis d'Energia Solar: Un projecte d'un any on joves es formen en fontaneria i electricitat per acabar instal·lant plaques solars en instituts públics. Atenció Familiar: Cursos adreçats especialment a dones de més de 25 anys per atendre el col·lectiu creixent de la gent gran, vinculat a la Llei de Dependència. Escola Taller Quinta de Sant Rafael: Restauració d'aquest edifici modernista i la seva tanca, iniciant-se cap al setembre amb 24 alumnes. Emprenedoria i dinamització econòmica S'han destacat eines per a la creació d'empreses i la connexió laboral: Simulació d'Empreses: Programa de sis mesos on 24 persones practiquen la gestió global d'una organització (recursos humans, vendes, producció) per facilitar l'autoocupació. Saló FITA: L'Ajuntament assumeix l'impuls d'aquest punt de trobada entre oferta formativa i empreses, que se celebrarà al Palau de Congressos els dies 16 i 17 d'abril. Gestió del Pàrquing Jaume I En qualitat de presidenta de l'empresa municipal d'aparcaments, Herrera ha informat sobre l'estat crític del Pàrquing Jaume I: "No volem gastar més diners inútilment; s'han gastat massa i ja és prou." S'ha contractat l'empresa Ágora per realitzar un diagnòstic tecnològic en cinc setmanes que determini si la tecnologia del pàrquing és realment viable per a la seva obertura definitiva.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
24'
Fotoperiodisme a Tarragona: L'art de captar la realitat
Els protagonistes d'aquesta sessió discuteixen la rellevància i els desafiaments del fotoperiodisme actual a les comarques de Tarragona, amb motiu de la inauguració de l'exposició Imatges 2007. La professió de fotoperiodista Ignasi Soler, president del Col·legi de Periodistes a Tarragona, destaca la dificultat de la professió, subratllant que l'informador gràfic té un compromís visual que va més enllà de l'escriptura. • L'instant irrepetible: A diferència de la ràdio o la premsa escrita, el fotògraf no pot esmenar la seva obra; ha d'estar present i captar el moment precís. • Independència informativa: Una bona fotografia té prou entitat per transmetre informació sense necessitat de text. L'experiència de Xavier Cervera El fotògraf freelance Xavier Cervera comparteix la seva trajectòria i filosofia de treball, centrada en la premissa de "donar solucions i no crear problemes". Reptes del fotògraf freelance • Disciplina i adaptabilitat: Treballar pel compte propi implica gestionar diversos clients i mantenir una recerca constant de temes nous. • La invisibilitat: Cervera defensa que l'anonimat del rostre del fotògraf és un avantatge per moure's amb llibertat i aconseguir imatges espontànies. • Aproximació humana: En reportatges complexos, com els realitzats sobre toxicomania al barri de Can Tunis, la clau és guanyar-se la confiança dels subjectes abans de treure la càmera. "S'ha d'intentar buscar una imatge que sorprengui el lector i que no sigui previsible; és un repte diari fer alguna cosa nova." L'exposició Imatges 2007 L'exposició recopila la tasca dels professionals del Camp de Tarragona durant l'últim any. El procés de selecció és rigorós, passant per una primera tria dels autors i un posterior comissariat per garantir l'equilibri de temes (cultura, política, castells, esports). L'exposició estarà a la sala de Caixa Tarragona fins al 4 de maig, per després iniciar un itinerari per Reus, Torredembarra, el Vendrell i Vila-seca.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Aranxa Sagardó: Dansa, Patrimoni i el Cirque du Soleil
Aranxa Sagardó i el projecte 'Històries d'Art' La coreògrafa Aranxa Sagardó presenta el seu projecte més recent a Tarragona, titulat Històries d'Art. Aquesta proposta, emmarcada dins del departament de Patrimoni de la ciutat, consisteix en una trilogia coreogràfica que busca donar vida a espais monumentals no explotats habitualment per a la dansa. Una trilogia en espais singulars L'espectacle és una experiència itinerant i efímera que es divideix en tres jornades, cadascuna en un espai emblemàtic: Casa Castellarnau (Records i somnis - Estrena avui): L'escena comença a l'escala i es trasllada al Saló Noble. Compta amb música en directe de violoncel (Bach), interpretada per David Blay. Circ Romà (Essència - Dijous): Una proposta més ancestral i connectada amb les arrels, acompanyada pel so enèrgic de la Txalaparta. Tabacalera (Dissabte): Punt d'unió entre el passat i el futur de la ciutat, on es fusionen el violoncel i la txalaparta. Innovació i Exclusivitat L'aposta de Sagardó destaca per diversos elements diferenciadors: Format reduït: Només 50 espectadors per passi per garantir una experiència pell amb pell. Sentit intel·lectual: Al tercer dia, s'entrega un DVD amb videoart que serveix com a clau per resoldre l'enigma visual i emocional de la trilogia. Sustentabilitat artística: Sagardó ha anunciat que l'any vinent passarà el relleu a un altre artista local per continuar dinamitzant el patrimoni. "És una aposta efímera... un regal tant per a nosaltres que ho vivim com per a la gent que ve, perquè el contacte directe amb el ballarí és una experiència forta." Internacionalització: El Cirque du Soleil Paral·lelament als seus projectes locals, Aranxa Sagardó s'ha incorporat a l'equip del Cirque du Soleil per a l'espectacle de l'Expo de Saragossa, titulat El despertar de la serpiente. Sagardó, que va passar un càsting internacional de manera quasi casual, exerceix de coreògrafa i assistent, sent l’única espanyola en l'equip de direcció. Destaca la humanitat i autenticitat del procés de selecció, on s'integren 72 intèrprets de diverses disciplines.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
44'
Ple Municipal de Tarragona: Mocions i gestió de l'aigua
Resum del Ple Municipal La sessió plenària de l'Ajuntament de Tarragona s'ha centrat en el debat de diverses mocions de l'oposició, la gestió dels recursos hídrics en un context d'emergència i el control de projectes urbanístics i culturals pendents. Debats sobre Cultura i Patrimoni • Llibre de pregons: El grup de Convergència i Unió ha sol·licitat la publicació dels pregons dels darrers vuit anys. El govern ha rebutjat la moció argumentant la creació d'una nova comissió de publicacions per regularitzar aquests processos. • Il·luminació del Rectorat de la URV: S'ha debatut la manca de llum a l'edifici modernista de l'antic escorxador. Mentre l'oposició demana una actuació immediata, el govern recorda que la titularitat de la gestió podria correspondre a la pròpia universitat. Gestió de l'Aigua i Emergència Nacional El tema estrella han estat les preguntes sobre el possible transvasament d'aigua des dels pous de Tarragona cap a l'àrea metropolitana de Barcelona: • L'alcalde defensa el caràcter de "emergència nacional" i la necessitat de ser solidaris dins de Catalunya. • L'oposició denuncia manca de diàleg i demana informes tècnics que garanteixin que no hi haurà salinització dels aqüífers. Precs i Preguntes S'han tractat diversos temes de gestió quotidiana: • Teatre Metropol: Explicacions sobre les fases de reforma per al seu centenari. • Seguretat Viària: Reclamació d'una rotonda a l'accés de la Universitat Laboral i millores en els protocols d'estacionament a les escoles. • Candidatura Jocs del Mediterrani 2017: Crítiques a la provisionalitat de l'equip organitzatiu. "Sóc un catalanista convençut i per tant, des d'aquesta ciutat, serem solidaris amb tot el territori."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
3'
Els fitòlits: Claus microscòpiques del passat vegetal
Introducció als fitòlits L'investigador Dan Cabanes, de l'IPES, ens acosta al món dels fitòlits, un mot que etimològicament significa "pedra de planta". Aquestes estructures són fonamentals per a la recerca arqueològica i paleoecològica. Formació i naturalesa Els fitòlits es generen a partir del silici (o carbonat) que les plantes absorbeixen de forma líquida a través de les arrels. Aquest element se solidifica a les parts aèries dels teixits vegetals i crea: Un motlle de la cèl·lula vegetal. Una estructura mineral que pot perdurar milions d'anys. Una resistència que no ofereix la matèria orgànica convencional (com el pol·len) en determinades condicions. Aplicacions científiques destacades La seva capacitat de conservació permet realitzar descobertes sorprenents en diversos àmbits: Paleontologia: S'han utilitzat per determinar la dieta d'un dinosaure herbívor als Estats Units (datat de fa 65 milions d'anys), demostrant que pasturava en praderies. Paleoecologia: Reconstrucció dels antics paisatges i de l'entorn vegetal. Arqueologia humana: Identificació dels cereals conreats pels nostres avantpassats o del tipus de combustible utilitzat a les llars de foc. El procés d'extracció al laboratori Atesa la seva mida microscòpica (entre 20 i 100 micres), no es poden veure a simple vista. El procés per obtenir-los inclou: Recollida del sediment del jaciment. Tractament químic amb àcids per eliminar les impureses no desitjades. Ús de líquids densos per separar els fitòlits per pes. "Són peces clau per saber, per exemple, què menjaven els dinosaures als Estats Units."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Humor i anàlisi de la crisi del Nàstic al Futbolí
Resum de l’episodi En aquesta edició del programa Futbolí de Tarragona Ràdio, els col·laboradors analitzen amb una barreja de sarcasme i resignació l'última derrota del Nàstic contra el Numància. L'espai es caracteritza per un to distès on es barregen les crítiques esportives amb seccions de música, curiositats del món del futbol i anècdotes viscudes durant la retransmissió del partit. Els punts clau de la jornada Crítica a la defensa: Es destaca la definició de Jordi Blanc, qui descriu els jugadors com a "pepes" i "monges" per la seva passivitat a l'hora de defensar els còrners i les jugades d'estratègia. L'arbitratge i els horaris: Es comenta l'actuació de l'àrbitre canari, fent broma sobre com el canvi d'hora i el viatge podrien haver influït en el seu rendiment. El fenomen Chiki-chiki: Els col·laboradors presenten diverses versions del popular tema d'Eurovisió, incloent-hi una versió personalitzada pels oients que parodia la situació de l'equip: > "Nuestra defensa es un coladero... y este medio campo es una ruina." Curiositats i altres lligues Presència animal: Es recorda l'aparició d'un gat negre a la gespa de l'estadi com una de les imatges més celebrades per l'afició dins del despropòsit general del joc. Gastronomia al Nou Estadi: S'explica l'anècdota del servei de pizzes durant la retransmissió i la recuperació de la mítica pizza Vesuvio. La Clericus Cup: Es repassen de forma humorística els aparellaments de la Lliga Vaticana de futbol, utilitzant el terme mexicà "pasto" per referir-se a la gespa. Prediccions esotèriques: Es recupera un fragment del programa Boira on, a través de les cartes del tarot, es prediu que el Nàstic es salvarà del descens "pels pèls i tocant l'infern".
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
8'
Dones de Tarragona declaren per autoinculpació d'avortament
Declaracions als jutjats de Tarragona per l'autoinculpació col·lectiva Avui han començat a declarar davant del jutjat d'instrucció número 6 de Tarragona les primeres dones de les 170 que es van autoinculpar per haver avortat. Aquesta acció s'emmarca en una protesta d'àmbit estatal per reclamar el dret al propi cos i la despenalització total de la interrupció del embaràs. Punts clau de les declaracions Dolors Salvador, una de les dones que ha declarat avui, ha ratificat la seva autoinculpació per un avortament realitzat l'any 1989 a l'estranger. L'objectiu de l'acció no és només personal, sinó una denúncia pública per donar suport a les dones imputades a Madrid i Barcelona i exigir un canvi legislatiu. S'ha destacat que Tarragona és l'únic lloc de Catalunya on les citacions segueixen endavant, ja que a Barcelona els casos han estat arxivats. Reivindicacions del col·lectiu "L'avortament ha de ser lliure, gratuït per a tothom i dins la xarxa pública; s'ha d'acabar que els jutjats intervinguin en fets que són un dret propi de les dones." Les activistes demanen: 1. Que el govern sigui "valent" i modifiqui la llei actual per garantir un avortament lliure i gratuït. 2. L'arxivament immediat de totes les causes obertes per aquests fets. 3. El suport explícit de les institucions, com l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya. Suport institucional i properes accions Les dones compten amb l'assessorament jurídic de l'Institut Català de les Dones (ICD) i de moviments feministes. S'ha anunciat una nova jornada de declaracions per al proper dimarts, on declararà Teresa Fortuny, acompanyada d'una concentració de suport a les 19:00 h davant del jutjat de guàrdia.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
7'
I Mostra de Joves Pianistes a Tarragona
Presentació de la I Mostra de Joves Pianistes Marta Sardanya, directora de l'Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona, presenta la primera edició d'aquesta mostra musical. L'objectiu principal és oferir als joves intèrprets una plataforma per iniciar-se en el concertisme i potenciar el seu talent fora de les aules. Detalls del Concert Inaugural Data i lloc: Dissabte a les 19:00 h a l'Auditori de Caixa Tarragona. Participants: S'han seleccionat 16 alumnes d'entre 7 i 25 anys d'un total de 34 aspirants. Repertori: Una tria variada que inclou obres de Montsalvatge, Bach i Prokofiev. Accés: Entrada lliure i gratuïta per a tot el públic. "El més important és que els alumnes tinguin auditoris i sales als municipis per poder tocar i iniciar-se en el món del concertisme." Continuïtat i Itinerància A diferència d'un concurs convencional, aquesta mostra no busca un guanyador únic, sinó que se centra en l'experiència de tocar en públic: * Gira de concerts: S'han programat set actuacions en diverses poblacions com Valls, Salou, Solivella i el Vendrell. * Enregistrament: Els seleccionats tindran l'oportunitat de gravar un CD, tal com es va fer en les edicions anteriors dedicades a la guitarra. * Futur del projecte: L'organització preveu avaluar l'èxit d'aquesta edició per decidir si l'any vinent es repetirà amb el piano o s'obrirà a altres instruments com la corda o la percussió.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Jordi Jané analitza el pes de CiU al Congrés
Anàlisi del panorama polític i negociacions post-eleccions L'entrevista amb Jordi Jané, diputat de Convergència i Unió (CiU) per Tarragona, se centra en el paper estratègic de la federació nacionalista davant la constitució de les Corts i la investidura de la IX Legislatura. Jané subratlla que CiU ocupa una posició central a l'hemicicle com a tercera força política. La constitució del Congrés i la Mesa Un dels punts clau és la configuració de la Mesa del Congrés el proper 1 d'abril. El diputat destaca diversos aspectes: Representació institucional: Com a tercera força, CiU exigeix mantenir la presència que ha tingut fins ara (vicepresidència i secretaria) per garantir la pluralitat de la cambra. Nomenament de José Bono: CiU decidirà la seva posició el dilluns previ. Jané destaca que no es tracta d'una votació personal, sinó d'una decisió de bloc disciplina per la federació. Candidatura personal: Davant els rumors sobre la seva possible tria com a vicepresident, Jané afirma que acceptarà el que el partit decideixi, prioritzant sempre el servei a les comarques de Tarragona. Condicions per a la investidura Pel que fa al suport a José Luis Rodríguez Zapatero, Jané recorda que el seu grup ha posat condicions clares basades en el respecte a Catalunya: Transparència fiscal: Publicació de les balances fiscals per conèixer l'aportació real de Catalunya a l'Estat. Polítiques socials: Increment de les pensions de viudetat fins al 100% i apostes decidides per la família. Desplegament de l'Estatut: Compliment íntegre de la normativa aprovada. Prioritats pel territori de Tarragona L'entrevista conclou amb un repàs de les infraestructures i temes pendents a la demarcació, on Jané es compromet a treballar conjuntament amb altres formacions (com el PSC de Francesc Vallès): "Tarragona contribueix moltíssim i exigim que aquesta contribució es tingui en compte a l'hora de prendre grans decisions." Infraestructures viàries i ferroviàries: Desdoblaments de l'A-7/N-340 i el desenvolupament del Corredor Mediterrani. Denúncia contra Renfe: La primera iniciativa parlamentària serà demanar explicacions pel pèssim servei de bitllets de l'AVE a l'estació del Camp de Tarragona des de l'arribada del tren a Barcelona-Sants.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
22'
Memòria sindical i personal del tancament de la Tabacalera
Crònica d'un tancament anunciat a Tarragona L'episodi repassa el procés viscut des de l'estiu del 2003, quan l'empresa Altadis va anunciar el tancament definitiu de la planta de Tarragona, un fet que va marcar un punt d'inflexió per a centenars de treballadors i per a la mateixa ciutat. Els representants sindicals Jordi Aluja (CCOO) i Javier Morato (UGT) recorden la complexitat d'aquells anys i la lluita per minimitzar l'impacte d'aquesta decisió. Estratègies de resistència i suport social Mobilització ciutadana: Es van recollir prop de 17.000 signatures de suport, una xifra molt significativa en relació amb la població de la ciutat. Accions de protesta: Talls de trànsit simbòlics cada dimecres i concentracions sonores amb xiulets a les portes de la fàbrica. Suport institucional: Malgrat el conflicte laboral, es destaca el paper de figures polítiques locals com l'exalcalde Nadal i l'aleshores cap de l'oposició per buscar solucions un cop el tancament era inevitable. "La tasca sindical no és altra cosa que intentar posar totes les traves possibles per intentar capgirar aquest anunci de tancament." La situació dels treballadors i els trasllats El tancament no va ser immediat, ja que la producció es va mantenir fins al març de 2007, generant un clima d'angoixa i incertesa. Les sortides es van dividir principalment en tres col·lectius: Prejubilacions: Treballadors de més de 50 o 53 anys que van poder acollir-se a plans de sortida pactats. Trasllats laborals: Un grup reduït de persones (unes 6 del col·lectiu més jove) van decidir marxar a altres plantes, com la d'Alacant. Rescissions de contracte: Persones que van optar per buscar feina a la zona de Tarragona per mantenir l'arrelament familiar, encara que això suposés perdre poder adquisitiu. El futur de l'edifici: de fàbrica a centre cultural Els interlocutors expressen l'esperança que l'antiga fàbrica es converteixi en un centre d'interpretació que serveixi per aglutinar els ex-treballadors en una entitat o associació, mantenint viva la memòria històrica d'una indústria que va ser el motor econòmic de Tarragona durant dècades. Finalment, s'esmenta el litigi actual sobre el salari en espècie (el tabac que rebien històricament els treballadors), un dret convertit en valor monetari que actualment es troba pendent d'una sentència judicial.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Memòria viva de la Tabacalera de Tarragona
Història i llegat de la fàbrica de tabacs Aquesta conversa aplega dues generacions de la família Palau i el seu company Salvador Navarro, tots ells testimonis clau de la trajectòria de la Tabacalera a Tarragona. Salvador presenta un llibre commemoratiu del 50è aniversari (1982), que recorda la col·locació de la primera pedra el juliol de 1923, un esdeveniment que va marcar l'inici de la que seria la primera fàbrica de la ciutat a superar els mil treballadors. Vida social i activitat del grup d'empresa Un dels pilars de la vida a la fàbrica era el seu grup d'empresa, que fomentava una intensa activitat social, cultural i esportiva, sovint amb el suport econòmic i facilitats horàries per part de la direcció: Esport de competició: Josep Palau (pare) destaca la creació de l'equip d'hoquei patins, que va arribar a ser campió d'Espanya. Rivalitat i convivència: Se celebraven els "triangulars" (olimpíades entre fàbriques de diferents ciutats) amb una competitivitat extrema que a vegades acabava amb incidents, però que sempre cloïen amb un sopar de germanor. Cultura i festes: Es realitzaven festivals per la patrona, Santa Rosa, amb la participació d'orquestres de renom com la Maravella i activitats com teatre, coral i balls. Relacions personals: Es recorda l'elevat nombre de matrimonis formats entre treballadors a causa de les llargues jornades compartides. El procés de tancament i el panorama actual Josep Palau (fill) representa l'última etapa de la fàbrica, havent viscut el tancament definitiu el març de l'any passat. Com a membre del comitè intercentres, va haver de negociar els acomiadaments en un procés que va afectar unes 3.000 persones a tot l'Estat. "Quan se tanca una porta s'obre una finestra, mirar darrere de poc te serveix, encara que et dolgui." Actualment, la situació laboral per a alguns ex-treballadors és complexa a causa de l'edat (entorn dels 50 anys) i la dificultat de reincorporar-se al circuit laboral, tot i els compromisos de recol·locació per part de les institucions. Malgrat tot, els antics companys mantenen el contacte i l'amistat, compartint records i gestionant encara serrells legals com les indemnitzacions pendents per la prestació de tabac.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
30'
Les Dones de la Tabacalera: Memòria i Lluita Laboral
Història de la Dona a la Tabacalera de Tarragona L'episodi explora el paper crucial que van tenir les dones des de la inauguració de la fàbrica de tabacs a Tarragona, destacant el seu pes en la plantilla i les seves condicions laborals pioneres. Condicions Laborals i Prestacions Els treballadors de la Tabacalera eren considerats privilegiats a la ciutat gràcies a una sèrie de beneficis: • Equiparació salarial superior a altres sectors de l'època. • Paga de beneficis que dinamitzava el comerç local, especialment joieries i botigues d'electrodomèstics. • L'ús d'un economat mitjançant vals de compra, especialment per Nadal. • El dret a rebre un paquet de tabac diari com a part del salari en espècie. El Conflicte de les Excedències i la Lluita Judicial Un dels temes centrals és la batalla legal de 33 dones que, després de demanar una excedència (per maternitat o viduïtat de sota la legislació de 1956), van rebre la negativa de l'empresa a ser readmesses. "L'empresa no volia més dones, feia silenci administratiu o deia directament que no... Vam haver d'anar a judici i els vam guanyar tots." Activisme i Mobilitzacions Històriques Les convidades recorden accions de protesta contundents per defensar els seus drets: • Tancament de 1975: Una setmana tancades al menjador per la reestructuració que reduïa les plantilles a les màquines. • Ocupació del despatx del director (1984): Nou dies de tancament amb sacs de dormir per exigir la readmissió de les dones d'excedència. • Encadenaments i manifestacions que van marcar la crònica social de Tarragona. Evolució del Treball i Jerarquia • Processos: Des del desbanat (preparació manual de la fulla amb forta calor i pols) fins a la maquinària moderna. • Rols de gènere: Històricament, els homes ocupaven els llocs de mecànics i caps, mentre les dones eren operàries. Amb el temps, van aconseguir ser caps d'equip i mecàniques, malgrat les resistències inicials. • Uniformitat: La lluita pel dret a portar pantalons en lloc de bates i l'ús obligatori de còfies per seguretat.