Tots els episodis

62617 episodis disponibles

episodis

50329-50352 de 62617

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
Informe 2006-2007 del Síndic de la URV: Balanç i Reptes
Balanç del curs 2006-2007 a la Universitat Rovira i Virgili El síndic de la URV, Francisco Zapater, presenta un informe marcat per una baixa conflictivitat, amb una reducció del 9% respecte al curs anterior. Aquesta estabilitat s'atribueix a un període de maduresa i equilibri de la institució que ja dura gairebé una dècada. El paper del síndic destaca per: La mediació com a eina central: La majoria de conflictes es resolen mitjançant el diàleg, evitant resolucions imposades. Efecte dissuasori: Tot i que les recomanacions no són vinculants, el seu pes moral fa que el compliment s'apropi al 100%. Perfil extern: Zapater destaca la seva independència en no formar part prèviament de la comunitat universitària. Àrees de millora i ombres detectades Tot i el panorama positiu, el síndic assenyala diversos punts que requereixen atenció: Silenci administratiu: S'ha detectat un augment en la manca de resposta a peticions d'alumnes per part de l'administració i del professorat. Informació verbal vs. escrita: Molts conflictes sorgeixen de malentesos en la informació donada durant la matrícula. El síndic recomana prioritzar la comunicació escrita. Salut pública i baixes: Queixes puntuals sobre l'incompliment de la llei antitabac i preocupació per les baixes laborals de caràcter psicològic, on demana un equilibri entre el respecte als drets i l'ús responsable. "Catalunya és un país dúctil i reflexiu, i això es produeix també a les universitats catalanes." El col·lectiu dels estudiants Actualment, els estudiants són el grup que menys utilitza la sindicatura en proporció al seu volum (12.000 alumnes). Això es deu al desconeixement de la figura, a la resolució de conflictes entre iguals o a la curta durada de la seva estada a la universitat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
25'
7a Festa de l'Oli Nou a Tarragona: Tradició i Qualitat
L'Arribada de l'Oli de la DOP Ciurana a Tarragona L'episodi d'avui se centra en la celebració de la setena edició de la Festa de l'Oli a la Rambla Nova de Tarragona. Aquest esdeveniment, que ja s'ha consolidat com una cita imprescindible, aplega prop de 20 cooperatives i molins particulars de la Denominació d'Origen Protegida Ciurana per oferir el producte estrella de la temporada: l'oli nou. Detalls sobre la Collita i la Qualitat El president del Consell Regulador, Josep Bages, ens explica directament des de la seua finca a Montbrió del Camp el procés de recollida actual: • Es calcula que la collita està aproximadament al 50-55% d'execució. • S'utilitza maquinària moderna coneguda com a "aplaudiments", que permet collir l'oliva directament de l'arbre. • Dada clau: Per garantir la màxima qualitat, l'oliva mai es recull de terra, evitant així possibles impureses o defectes en el gust. Respecte al preu, es destaca que es manté estable respecte a l'any passat, fixant-se en 22 euros la garrafa de 5 litres (4,40 €/litre), una xifra competitiva atesa la seva qualitat superior. "L'oli d'oliva és com una droga; quan el comences a consumir, si no el tens, el trobes a faltar." Novetats i Sostenibilitat a la Fira Enguany, la fira aposta fortament pel medi ambient amb la introducció de vaixella compostable per a l'esmorzar popular. Plats, gots i coberts fets de fibra de midó permetran una gestió de residus més neta, convertint-los en adob mitjançant el compostatge. L'Esmorzar Popular i el Tast d'Olís • Esmorzar: Per només 2 euros, els assistents podran gaudir de pa de Reus, tomacons, botifarra blanca i negra, i vi de la zona. • Tast Dirigit: Experts del panell de tast oficial ensenyaran a identificar notes de tomàquet o clorofil·la i a diferenciar un oli Verge Extra. Premis i Cultura amb el Gremi de Pagesos Joan Oliver, president del Gremi de Pagesos de Tarragona, anuncia que el proper 30 de novembre tindrà lloc el lliurament de la Medalla de Sant Llorenç. Aquest acte premia el compromís amb la tradició agrícola i la cultura tarragonina, reconeixent figures com Jaume Guasch, Pilar Rius o la investigadora Teresa Muntanya.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
4'
L'espectacle de Javier Corcovado a la Tardor Literària
Javier Corcovado a Tarragona: Poesia i Soroll L'artista madrileny Javier Corcovado, figura emblemàtica de l'escena alternativa, arriba a Tarragona com un dels reclams principals de la cloenda de la Tardor Literària. Malgrat trobar-se en un estat de salut delicat per un fort refredat, l'autor ha confirmat la seva actuació a la Bequeria, on proposa una experiència que trenca les barreres entre gèneres. Estructura de l'espectacle L'actuació es divideix en dues parts clarament diferenciades, amb la col·laboració de Paula Grau: Primera part: El silenci. Una lectura de poemes centrada en el concepte del silenci, realitzada sense cap tipus d'acompanyament sonor per emfatitzar la paraula nua. Segona part: L'experimentació sonora. Un bloc purament musical d'estil noise (soroll), on s'utilitzaran: Bases pregravades. Un sintetitzador. Una guitarra tormenta i una guitarra preparada amb afinacions específiques. Projectes actuals i visió artística Corcovado destaca la importància de la llibertat creativa que li atorga la seva etiqueta d'artista inclassificable. Durant l'entrevista, també ha esmentat els seus projectes més recents: La presentació de la seva novel·la i el nou poemari titulat Yo quisiera ser un perro (El Gaviero Ediciones) a la fira de Guadalajara, Mèxic. L'agraïment cap a iniciatives com la Tardor Literària per la seva tasca en la difusió de l'obra dels escriptors. "És molt important la llibertat, que et dóna la capacitat d'amar."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Tabac: Mortalitat al Camp de Tarragona i estratègies de prevenció
Impacte del tabaquisme al Camp de Tarragona L'episodi analitza les dades alarmants de la darrera enquesta de salut de Catalunya, on es revela que més de 600 persones moren anualment al Camp de Tarragona per causes directament vinculades al consum de tabac. El doctor Enric Rovira, epidemiòleg del Departament de Salut, desglossa les principals causes de mortalitat i les estratègies per revertir aquesta situació. Principals malalties vinculades El tabaquisme no només afecta el sistema respiratori, sinó que té un impacte multisistèmic en la salut de la població: * Càncer: Destaca especialment el de pulmó, laringe, cavitat oral i faringe. * Aparell respiratori: Malalties cròniques com la bronquitis. * Aparell circulatori: Risc elevat d'infarts i patologies cardiovasculars. * Altres impactes: També es vincula amb la síndrome de la mort sobtada del lactant i provoca un augment de l'absentisme laboral i la despesa farmacèutica. Evolució del consum i perfils L'expert destaca canvis significatius en les tendències de consum : * Homes vs. Dones: Tot i que històricament els homes encapçalaven les xifres, actualment es detecta una estabilització i fins i tot un lleuger descens en el consum femení, evitant una possible "epidèmia" futura. * Gent jove: S'observa una preocupant tendència a l'avançament de l'edat d'inici, situant-se en alguns casos entre els 10 i 11 anys. * Llei del tabac: S'atribueix a la normativa el mèrit de "desnormalitzar" l'hàbit i prioritzar els espais lliures de fum. El procés de deixar de fumar La Generalitat ha posat en marxa una campanya amb materials específics representats pels colors d'un semàfor, adaptats a cada fase de l'abandonament de l'hàbit: "Deixar de fumar és un procés; no és un 'deixo de fumar i ja està'. La majoria de persones necessiten ajuda i acompanyament." Es recomana el suport de professionals de l'atenció primària, farmàcies i hospitals, ja que, a més de la motivació personal, existeix un arsenal terapèutic (fàrmacs, pegats, xiclets) que pot facilitar els primers dies, que són els més difícils.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Prevenció de la violència masclista en joves
Prevenció i Consciència contra la Violència Masclista En el marc del Dia contra la violència masclista, aquesta conversa analitza la situació actual de les dades de maltractament i la importància vital de la prevenció des de les etapes més primerenques. Malgrat l'existència de lleis i recursos, les ponents subratllen que les estadístiques es mantenen estables perquè ara els casos es visualitzen i es tipifiquen millor, tot i que encara falta una coordinació institucional real. Punts Clau del Debat Estadístiques i Invisibilitat: S'ha passat d'un problema d'àmbit privat a un de públic. El nombre de víctimes no creix necessàriament, sinó que surt a la llum gràcies a la pressió social i mediàtica. El paper dels mitjans: Es critica la frontera entre la informació que crea consciència i l'ús de drames personals per generar espectacle televisiu. Prevenció en l'adolescència: El focus de l'entitat Dara és educar els joves per desmuntar mites com l'amor romàntic o la gelosia com a prova d'afecte. La Influència Cultural i el "Postureig" Polític L'entrevista inclou testimonis de joves que demostren tenir la lliçó teòrica apresa, però s'adverteix d'una desconnexió amb la realitat: Existeix un discurs políticament correcte que els adolescents coneixen, però sovint no l'apliquen a les seves relacions de parella quotidianes. La cultura de consum, incloent-hi el reggaeton i la publicitat, transmet missatges de submissió i possessió que els joves consumeixen sense esperit crític. És fonamental treballar els estereotips de gènere des de la base per evitar que l'home se senti "criminalitzat" i que la dona no identifiqui el control com a amor. "Una cosa de la qual no es parla no existeix. Però cal parlar-ne bé: entre informar i crear un espectacle hi ha una frontera molt feble."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
L'educació sota l'ocupació a Palestina
L'educació en temps de conflicte: Informe des de Tarragona Una unitat mòbil es desplaça a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a Tarragona per recollir el testimoni de joves palestines que presenten l'informe “L'educació sota l'ocupació”. L'objectiu és visibilitzar els problemes quotidians que pateixen els estudiants a Cisjordània, més enllà de les xifres de víctimes que solen aparèixer als mitjans. Dificultats principals per a l'aprenentatge Les protagonistes, l'Aksan Bargutia i l'Asama Afif, detallen els obstacles sistèmics que enfronten: Mobilitat restringida: La fragmentació del territori mitjançant el muro i els nombrosos checkpoints (punts de control) converteix trajectes curts en odissees de moltes hores, posant en risc la seguretat de l'alumnat. Crisi econòmica: El cost d'estudiar es duplica per la necessitat de viure a prop de les universitats per evitar els talls de trànsit. Molts joves han d'abandonar els estudis per treballar i mantenir les famílies. Impacte en el professorat: Des del 2006, el boicot institucional ha deixat molts professors sense sou, obligant-los a compaginar la docència amb altres feines de subsistència. L'educació com a objectiu polític Segons les ponents, existeix una estratègia deliberada per part d'Israel per debilitar el sistema educatiu palestí: "Tot el procés d'educació és el target de l'Estat d'Israel, partint de la revisió dels currículums escolars per ensenyar una història que no és la nostra." Crida a la comunitat internacional La solució proposada per les organitzacions de joves és el boicot internacional en diverses vessants: 1. Boicot acadèmic i cultural. 2. Boicot econòmic (no comprar productes d'origen israelià). 3. Boicot esportiu per aïllar les polítiques d'apartheid. Es recorda que el 56% de la població palestina té menys de 25 anys, fet que converteix la vulneració del dret a l'educació en un atac directe al futur del poble palestí.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Manifestació estudiantil a Tarragona contra el feixisme
Protesta estudiantil per la mort d'en Carlos Palomino Estudiants de secundària i universitaris s'han manifestat a Tarragona en el marc d'una jornada de vaga estatal. La mobilització neix com a resposta a l'assassinat d'en Carlos, un jove de 16 anys mort a Madrid a mans d'un militar d'extrema dreta durant una manifestació feixista. Motius i seguiment de la vaga Denúncia de la impunitat: El secretari general del Sindicat d'Estudiants, Joan Lalocilli, critica que es permetessin manifestacions d'extrema dreta en barris amb alta immigració. Seguiment massiu: S'estima un seguiment del 80% a l'educació secundària, mentre que les dades a la universitat encara s'estan recollint. Homenatge a les víctimes: Durant la marxa s'ha realitzat una sentada col·lectiva a la Font del Centenari on s'han llegit els noms de 45 víctimes del feixisme i s'ha guardat un minut de silenci. Crònica i recorregut de la marxa La manifestació ha començat a la Plaça Imperial Tarraco i ha recorregut la Rambla Nova fins a arribar a la delegació d'ensenyament. Tot i una assistència inicial modesta, el nombre de manifestants ha crescut fins a unes 200 persones durant el recorregut. "Prou agressions feixistes, prou impunitat a l'extrema dreta." Pel que fa a l'afectació viària, la Guàrdia Urbana ha hagut de desviar el trànsit en diversos punts de la ciutat, tot i que la jornada s'ha desenvolupat sense incidents destacables i amb un perfil de joves majoritàriament vinculats a moviments socials.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
5'
Debat i perspectives sobre la violència de gènere
Fonaments i Orígens de la Violència El diàleg comença explorant la naturalesa de la violència de gènere, definida com una discriminació entre sexes o una manifestació de desigualtats físiques. Els participants coincideixen que, en essència, tots els éssers humans som iguals i que el sofriment és universal: "En teoria tots som iguals, tots som persones humanes. Si ens punxem, tots sengrem." Causes Socials i Psicològiques S'identifiquen diversos factors que alimenten aquest fenomen: Herència històrica: Es descriu com una construcció humana de molts segles basada en la idea d'inferioritat femenina. Trastorns i frustracions: Alguns opinen que molts agressors actuen per trastorns mentals o per descarregar ràbia i problemes personals contra els altres. Cercle educatiu: Es destaca la importància de la llar. Els nens que creixen veient violència a casa tendeixen a normalitzar-la i repetir-la en l'edat adulta. El paper de la societat i la publicitat Es produeix una crítica notable a la hipocresia social. Es menciona que el sistema patriarcal s'imposa a través de la propaganda i la publicitat, que sovint cosifica la dona. Els interlocutors suggereixen que és contradictori criticar el masclisme mentre es mantenen anuncis que perpetuen estereotips de gènere. Justícia i Mesures Preventives El debat finalitza amb propostes sobre com abordar el problema: Educació des de la base: Ensenyar la igualtat de condicions des de la infància. Severitat legal: Hi ha un clam compartit perquè la llei sigui més severa. Alguns participants expressen la seva frustració proposant mesures punitives més dures per generar por en l'agressor i evitar la reincidència. No criminalització: S'apunta també la necessitat de no criminalitzar tots els homes, argumentant que els maltractadors són un percentatge petit de la població.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Seminari de Bones Pràctiques en Inclusió Social a Tarragona
Un punt de trobada per a l'excel·lència social La Creu Roja de Tarragona organitza la cinquena edició del seminari de bones pràctiques en la inclusió social, una cita de referència que, per primer cop, se celebra fora de Madrid. L'esdeveniment aplega prop de 100 professionals i voluntaris de tot l'Estat per debatre i compartir experiències d'èxit en l'àmbit associatiu. Eixos principals i objectius del seminari Promoure el debat: Analitzar la qualitat de la intervenció social en un entorn cada cop més heterogeni. Mesurar l'impacte: Avaluar de quina manera les accions contribueixen a canviar l'entorn social i, si és possible, el marc legislatiu. Inclusió plena: L'objectiu final és que els usuaris aconsegueixin una integració total en la societat. Temàtiques destacades d'aquesta edició Enguany, s'han seleccionat cinc projectes que reuneixen requisits d'excel·lència en àrees crítiques: 1. Intervenció amb menors amb drogodependències. 2. Ús de noves tecnologies per a la inclusió de persones amb síndrome de Down. 3. Prevenció i atenció a joves embarassades en risc d'exclusió. 4. Salut sexual entre el jovent. La importància de l'experiència compartida "El seminari pretén posar en contacte les entitats que treballem amb aquests projectes per adaptar les experiències que han obtingut èxit." Segons Anna Sabater, és vital crear espais on compartir allò que no està en els "guions pautats", posant el focus en la satisfacció de l'usuari i en la capacitat de les entitats per ser un motor de canvi real en una societat que evoluciona molt ràpidament.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
25'
Entrevista a Josep Fèlix Ballesteros: Pressupostos i Futurs de Tarragona
Balanç Polític i Pressupostos 2008 L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, analitza la situació de la ciutat després de l'aprovació dels pressupostos municipals per al 2008. Destaca que són els comptes amb el suport més ampli dels darrers vuit anys (15 vots a favor) i que marquen l'inici del canvi real. Eixos Principals del Mandat • Ensenyament: Creació de l'Institut Municipal d'Educació i l'objectiu d'assolir gairebé el 100% de places en llars d'infants. • Espai Públic: Implementació durant el primer trimestre de 2008 de la Brigada d'Intervenció Ràpida, amb el compromís de solucionar desperfectes en menys de 72 hores. • Seguretat: Increment de la plantilla de la Guàrdia Urbana amb 100 nous agents en quatre anys i el desplegament dels Mossos d’Esquadra al novembre de 2008. Projectes Estratègics i Urbanisme L'alcalde repassa l'estat de diversos projectes claus que havien quedat encallats o en fase de tramitació: • POUM: Previsió d'aprovació definitiva per a la tardor de 2008, prioritzant el diàleg amb els veïns afectats. • Façana Marítima: Treball conjunt entre administracions per definir el traçat ferroviari i la ubicació de la futura estació. • La Tabacalera: Confirmació que l'edifici serà de propietat municipal abans de final d'any per acollir el Museu Nacional Arqueològic. Obres de Proximitat i Grans Superfícies "Mentre hi ha vida hi ha esperança." Respecte al Fortí de la Reina, l'alcalde manté la discreció per la via judicial però referma la voluntat d'evitar l'enderroc. D'altra banda, les obres del Corte Inglés avancen amb la previsió d'obertura el 2009, i el projecte de la Ciutat Esportiva del Nàstic a Campclar començarà de forma imminent després de tancar els tràmits de propietat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
Promoció turística i marques ciutat a la xarxa
L'impacte de les noves tecnologies en el turisme L'entrevista amb Assumpció Huertas analitza com la revolució tecnològica ha transformat radicalment el sector turístic. Ja no es tracta només d'informar, sinó de permetre que el viatger organitzi, comercialitzi i visqui una experiència prèvia al viatge mateix. Conclusions de l'estudi de marques ciutat L'estudi, basat en l'anàlisi de 40 ciutats turístiques mundials, revela mancances significatives en la gestió de les webs oficials: Falta d'emocionalitat: Les marques sovint es limiten a descriure característiques objectives (clima, platges, monuments) en lloc de transmetre valors com la innovació o la modernitat. Infradesenvolupament de la marca: Moltes vegades la marca s'identifica només amb la institució i no amb el conjunt de la ciutadania. Mancança d'interactivitat: Sovint les webs són simples "fulletons digitalitzats" sense una interconnexió real amb el teixit empresarial (hotels, museus) ni recursos personalitzats per a l'usuari. "La gent comença a planificar el viatge i comença a viure aquell viatge abans de la seva pròpia realització. I això ja és una pròpia experiència de viatge." Exemples de bones i males pràctiques Amsterdam: Citada com a referent d'èxit per la seva marca I amsterdan, que és inclusiva, emocional i consensuada amb els ciutadans. El Caire: Esmentada com a exemple de destinació amb una web poc interactiva i que no aprofita el potencial de la seva marca. Futurs projectes de recerca L'autora anuncia un nou projecte de la Universitat Rovira i Virgili centrat en la Costa Daurada, on col·laboraran els departaments de comunicació, turisme i informàtica per millorar la presència digital del territori.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
Ruta literària i vampírica al poble del Barca amb Pep Blai
La Tardor Literària: Una proposta fosca al Montsant L'escriptor i periodista Pep Blai, juntament amb la Xus Garcia (col·lectiu La pell del llavi), presenten una innovadora ruta literària contemporània basada en la novel·la Vampiria Sound. L'activitat es trasllada al petit poble del Barca, un enclavament gairebé deshabitat als peus del Montsant, ideal per recrear l'atmosfera de misteri i terror de l'obra. Eixos principals de l'activitat Escenaris reals: El recorregut visita els espais on es va escriure i on transcorre part de la novel·la, aprofitant l'aïllament del poble per recuperar l'esperit dels contes de por i les llegendes. Relació amb la música: Estant l'obra centrada en el món del rock i el pop, la ruta inclou referents a grups com Led Zeppelin o Skinny Puppy, i anècdotes sobre personatges foscos com Charles Manson. Mitologia i realitat: Es barregen històries de vampirs amb crònica negra catalana, com el cas de l'Enriqueta Martí, la vampira del Raval. "Es tracta de retrobar aquell esperit dels contes de por al mig de la muntanya; a veure, som grans, no crec que a ningú li agafi un atac de cor..." Participació i logística L'esdeveniment no és només una visita guiada, sinó una experiència participativa que culmina en un foc de campament al refugi de muntanya on els assistents poden compartir les seves pròpies històries i poemes. Atrezzo i kit: Els participants rebran un kit vampíric i es recomana portar llanternes, ja que l'activitat coincideix amb la lluna plena. Inscripcions: L'aforament és limitat a 24 places amb opció de transport en autobús i estada al refugi.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Anàlisi dels Pressupostos de Tarragona per al 2008
Balanç dels Pressupostos Municipals de Tarragona El tinent d'alcalde d'Hisenda, Pau Pérez, valora de forma molt positiva l'aprovació dels comptes per a l'any 2008, destacant el respecte polític i la profunditat del debat amb l'oposició. Considera que l'abstenció del Partit Popular reflecteix un canvi d'actitud cap a una oposició més constructiva, mentre que critica el "perfil baix" de Convergència i Unió. Estructura i Filosofia del Pressupost Els comptes es defineixen sota tres eixos principals: * El pressupost del canvi: Centrat en la proximitat i en les necessitats de les persones. * Contenció i deute: Malgrat una situació financera heredada complexa, amb una hipoteca fins al 2023, s'ha aconseguit un creixement del 7% amb un increment de taxes molt moderat (2,5%). * Gestió eficient: L'objectiu és reduir el pes del deute del 110% al 90% mitjançant l'increment de recursos i una gestió més austera. Àrees Prioritàries d'Inversió El govern municipal aposta per potenciar quatre pilars fonamentals: 1. Seguretat: Ampliació de la plantilla amb 50 nous guàrdies urbans. 2. Ensenyament: Creació de l'Institut Municipal i inversions en llars d'infants. 3. Manteniment: Llançament de la Brigada d'Intervenció Ràpida amb un increment del 140% en recursos. 4. Neteja: Millora dels serveis bàsics de la ciutat. Pla d'Inversions i Patrimoni Pérez destaca la presentació d'un Pla d'Inversions a quatre anys, un exercici de transparència per complir les promeses electorals. Respecte a la gestió patrimonial, el govern referma el seu compromís de no vendre patrimoni municipal per a despesa corrent, exceptuant casos estratègics com les naus de l'EMT per sanejar l'empresa de transports. "Aquest és el pressupost de la proximitat i de les persones; no venim a trencar res, sinó a canviar les coses per a la gent." Projectes Crítics: El Pàrquing Jaume I Sobre la situació del polèmic aparcament, el tinent d'alcalde admet que és un "desastre heredat". L'objectiu actual és aconseguir obrir-lo algun dia sense que el deute de l'empresa d'aparcaments acabi repercutint directament en els comptes generals de l'Ajuntament.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
Tarragona celebrarà l'Any Jubilar dels Màrtirs el 2008
Presentació de l'Any Jubilar a l'Arquebisbat de Tarragona L'Arquebisbat de Tarragona es prepara per commemorar el 1750è aniversari del martiri de Sant Fructuós (bisbe) i els seus diaques, Sant Auguri i Sant Eulogi. Aquest esdeveniment, que tindrà lloc durant tot l'any 2008, ha estat concedit pel Papa com un Any Jubilar de gran rellevància tant religiosa com ciutadana. Objectius i Naturalesa de la Celebració L'any jubilar (del llatí jubilum, que significa goig) no només busca el reconeixement històric, sinó que se centra en diversos eixos fonamentals: Dimensió religiosa: Es pretén que sigui un procés de conversió i renovació de la vida cristiana sota el lema de creure en l'Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor. Popularització dels sants: Apropar les figures de Sant Fructuós i els seus diaques al gran públic, superant l'àmbit estrictament acadèmic o clerical. Acció social: El jubileu inclou projectes solidaris com l'atenció a persones sense sostre a Tarragona i el suport a missions a Ruanda, el Congo i Terra Santa. Activitats Destacades i Col·laboració Institucional Mossos Miquel Barberà i Dídac Bertran han subratllat la col·laboració amb l'Ajuntament de Tarragona i la Diputació per organitzar un programa extens: Inauguració: Tindrà lloc el 20 de gener de 2008 amb un gran pontifical. Congrés d'Història: Al juny, se celebrarà un simposi internacional sobre el cristianisme primitiu amb més de 30 ponents mundials. Representacions del Martiri: Es realitzaran recreacions històriques a l'Amfiteatre Romà, el lloc original dels fets. Clausura cultural: L'estrena d'un gran oratori compost per Valentí Miserachs amb lletra de Joan Roig. "Nosaltres ens consideraríem fracassats si no aconseguíssim el que religiosament volem aconseguir: un revulsiu de vida cristiana." La Ruta de Sant Fructuós Es proposa un itinerari pels punts claus de la ciutat relacionats amb els màrtirs: l'Amfiteatre, la Necròpolis (lloc d'enterrament), l'altar de la Catedral i la capella de Sant Pau al Seminari, on s'ubicarà l'oficina del pelegrí.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Sostenibilitat i consciència amb Joaquín Araujo
Consciència Climàtica i Responsabilitat Social En aquesta conversa, el naturalista Joaquín Araujo reflexiona sobre la crisi climàtica actual i la falta de consciència real en la societat. S'estableix una analogia entre el comportament social i l'adolescència, on es percep el futur com una cosa llunyana que no requereix acció immediata. Tot i l'abundància d'informació científica, no hi ha una correcte transmissió cap a la responsabilitat individual. Els Negocis i el Discurs Mediàtic L'autor critica com el canvi climàtic s'ha convertit en un fenomen mediàtic i un nínxol de negoci per a grans corporacions: Les mateixes empreses que van gestionar els combustibles fòssils ara controlen les energies netes. S'alerta sobre la massificació i concentració de sistemes d'energia renovable en lloc d'apostar per la descentralització. Es denuncia la manca de planificació territorial en la col·locació de molins eòlics i horts solars. El Malbaratament i la Cultura de l'Inutilitzable Un dels punts clau de l'entrevista és la crítica al sistema de consum actual, on el 80% dels productes de la vida quotidiana s'usen una sola vegada i es tiren. "Hem convertit les dues ànimes del món, l'aire i l'aigua, en autèntics abocadors." Es posen exemples quotidians com l'excés d'embolcalls en camises o galletes, destacant el gran cost energètic i l'impacte ambiental que suposa aquest model d'opulència occidental. L'Acció Individual i l'Exposició a Tarragona Araujo, que ha plantat personalment més de 20.000 arbres, defensa que el canvi depèn tant dels governs com del compromís de cada ciutadà. També presenta l'exposició "La lucidesa de la llum" al Port de Tarragona, un espai per a la divulgació ambiental amb material didàctic i documentals.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
TDAH: Reptes, jornades i la visibilitat d'un trastorn invisible
TDAH: Més enllà de la infantesa i les etiquetes socials En aquesta conversa, la presidenta de l'associació APIDA, Joaquina Porro, i la Xus, integrant de l'entitat, exposen la realitat del Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH). La discussió se centra en la complexitat del diagnòstic, l'heretabilitat i l'impacte emocional en les famílies i en els mateixos adults que descobreixen el trastorn tardanament. Conceptes clau i manifestacions És fonamental diferenciar entre les dues variants principals, tot i que sovint es confonen: * Dèficit d'atenció: Sovint es manifesta com a fracàs escolar i pot passar desapercebut durant anys, ja que no presenta una conducta disruptiva. Segons les convidades, molts nens són titllats de "lents" o "poc capaços". * Hiperactivitat: Es caracteritza per un moviment constant i inconstant; el nen no pot finalitzar les tasques iniciades perquè el seu focus d'atenció canvia sense sentit aparent. * Component hereditari: S'estima que un 56% del TDAH és hereditari. Molts pares i mares diagnostiquen el seu propi trastorn després de veure els símptomes en els seus fills. L'impacte de la mirada social Un dels punts més crítics de l'entrevista és la denúncia de l'estigmatització. Com que és una "discapacitat invisible", moltes persones interpreten les dificultats de comportament com a falta d'educació. "La primera etiqueta que li pengem a un nen que es mou és la de mal educat. És la primera qualificació que porta, i la gent no pensa en les raons de fons." Estratègies i suport L'associació organitza jornades per a professionals i famílies (actualment la cinquena edició) amb un gran èxit de participació (200 persones). Les ponents destaquen la importància de: 1. Aprendre estratègies d'organització: L'ús constant d'agendes i llistes per compensar les distraccions. 2. L'empatia familiar: El paper dels psicòlegs per ajudar els pares a "posar-se en la pell del fill". 3. El futur professional: Tot i la por pel futur, subratllen que les persones amb TDAH poden ser veritables genis o artistes si troben una feina que els apassioni i capti totalment la seva atenció.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
Simulacre de sirenes de risc químic a Tarragona
Simulacre de risc químic al Camp de Tarragona L'episodi cobreix en directe l'execució d'un simulacre d'activació de sirenes de risc químic, seccionat en fases per afectar diferents zones industrials. La crònica se centra especialment en el barri de Bonavista i el Polígon Sud de Tarragona. Punts clau de la jornada Activació de les sirenes: S'han activat les alarmes corresponents al Polígon Sud, la zona del Port i municipis adjacents com La Canonja. Incidències tècniques: S'ha detectat una descoordinació temporal significante. L'inici de la prova ha començat amb 3 minuts de retard i el senyal de fi d'alerta s'ha emès amb uns 20 minuts de demora respecte a l'horari previst. Reacció ciutadana: S'ha observat una manca de coneixement en alguns veïns. Mentre que alguns no n'estaven informats, d'altres han admès que la seva reacció inicial seria fugir en lloc de confinar-se. Recomanacions de seguretat Les autoritats i els responsables veïnals recorden que, en cas d'un incident real, el protocol d'actuació és: 1. Confinar-se: Entrar a l'edifici més proper i tancar portes i finestres. 2. Informar-se: Escoltar la ràdio per rebre instruccions oficials i evitar col·lapsar les carreteres. "L'objectiu de la prova és que la gent tingui molt clar que el que ha de fer quan escolta les sirenes és sobretot confinar-se i no agafar el cotxe." Valoració i dades del PLASEQTA En total s'han activat 48 sirenes arreu de la demarcació (Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre). Malgrat els fallos en el senyal de tancament, la valoració general de Protecció Civil i les associacions de veïns ha estat positiva com a exercici de preparació.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
Simulacre de sirenes per risc químic a Tarragona
Exercici de Protecció Civil al Camp de Tarragona La Direcció General de Protecció Civil, amb el suport dels Bombers i el Pla PLASECTA, ha realitzat un simulacre d'activació de la xarxa de sirenes d'avís de risc químic. L'objectiu principal és comprovar el funcionament dels dispositius i conscienciar la població sobre les mesures de seguretat en cas d'accident real. Funcionament i objectius de l'alerta Confinament: La instrucció fonamental davant el so d'alerta és que la població entri a l'edifici més proper per protegir-se de possibles danys. Xarxa de sirenes: S'han activat 48 sirenes en diverses fases a municipis com Tarragona, Vilaseca, Salou, Flix, Constantí i La Pobla de Mafumet. Zones d'afectació: El simulacre s'ha dividit en el polígon nord (activat a les 11:30 h) i el polígon sud (previst per a les 12:00 h). Valoració del simulacre a Sant Salvador Durant la connexió en directe des del barri de Sant Salvador, s'ha constatat una reacció inesperada dels veïns: 1. Reacció inversa: Molts ciutadans, en lloc de confinar-se, han sortit als balcons per veure què passava. 2. Incidències tècniques: L'alerta ha començat amb uns cinc minuts de retard respecte a l'horari previst. 3. Manca de cobertura: Alfonso Ruiz, president de l'associació de veïns, ha destacat que calen més punts d'alarma en zones que han crescut, com Santa Isabel o Sant Ramon, on el so no arriba correctament. "Molts veïns, en escoltar les sirenes, han fet justament el contrari del que es demana: han sortit al balcó a observar." Properes passes Es preveu un nou simulacre real el dia 28 de novembre a la planta de Repsol, on es simularà una fuita tòxica per avaluar la resposta integral de la població i els serveis d'emergència.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Nou simulador pioner per a conductors de vehicles pesants a Tarragona
Implementació d'un simulador d'alta tecnologia a Riuclar Josep Lluís Aymat, secretari general de la FEAT (Federació d'Empresaris de l'Autotransport de Tarragona), presenta el nou projecte d'un simulador de conducció de vehicles pesants situat al polígon de Riuclar. Aquesta eina, pionera a Catalunya, ha estat desenvolupada per l'empresa francesa Thales i ha requerit una inversió superior al milió d'euros. Una eina formativa avançada El simulador no és un joc, sinó una infraestructura complexa que permet: Reproduir condicions reals de la carretera amb realisme absolut. Entrenar situacions de risc extrem (gel a la calçada, ports de muntanya, meteorologia adversa) sense perill real. Fomentar una conducció racional i econòmica. "És una eina que permet el virtuosisme dels conductors sense necessitat d'arriscar la vida." Objectius i impacte del projecte Formació Professional: S'espera que més de 700 alumnes anuals passin pel centre per obtenir les qualificacions inicials i els reciclatges periòdics (CAP). Sostenibilitat: L'ús d'aquesta tecnologia permetrà estalviar uns 35.000 litres de gasoil a l'any en evitar pràctiques amb vehicles reals. Seguretat Viària: Millora la preparació dels xòfers davant imprevistos en rutes internacionals. Context del sector del transport (2007) L'entrevista també aborda la preocupació pel preu del combustible, que s'ha convertit en el principal cost per a les empreses (aproximadament un 35% del total). La volatilitat dels preus genera tensions financeres, ja que les empreses sovint no poden repercutir immediatament l'augment dels costos als seus clients.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
23'
Seguretat i mobilitat a Tarragona amb Carles Castillo
Seguretat Ciutadana i les Noves Comissaries El tinent d'alcalde de Seguretat Ciutadana, Carles Castillo, analitza la situació de les infraestructures policials a la ciutat després del ple municipal. El debat se centra principalment en la ubicació de la segona caserna dels Mossos d'Esquadra. • Projecte de Batastini: L'equip de govern manté l'aposta per situar la comissaria al pàrquing de Batastini, tot i que s'ofereix a estudiar alternatives de l'oposició si són "serioses". L'objectiu és intentar mantenir el màxim de places d'aparcament possibles mitjançant construccions en alçada. • Prioritat a Campclar: La prioritat absoluta per a la Generalitat i l'Ajuntament és la comissaria regional de Campclar, clau per al desplegament de l'1 de novembre de 2008. • Guàrdia Urbana: Es preveu una ampliació de la caserna de Joan XXIII, que va quedar petita en el projecte original. Castillo anuncia l'increment de la plantilla amb 100 nous agents al llarg de la legislatura. La figura dels Agents de Mobilitat Una de les grans novetats per al 2008 és la creació de la figura dels agents de mobilitat. "Això ens permetria treure tots els agents de la Guàrdia Urbana que estem dedicant al trànsit i dedicar-los a seguretat ciutadana." Mobilitat i Peatonalització al Centre Històric L'Ajuntament treballa en diversos projectes per millorar la circulació i potenciar l'ús de l'espai públic per als vianants: • Reforma del Mercat Central: Es busca el consens amb els comerciants del carrer Canyelles per a una peatonalització progressiva. • Part Alta: Es planteja una peatonalització total i real, utilitzant tecnologia com càmeres fotogràfiques per controlar l'accés de vehicles no autoritzats, ja que les restriccions actuals no es compleixen. • Sostenibilitat: Compromís per construir almenys 15 quilòmetres de carril bici i estudiar sistemes de lloguer de bicicletes similars al de Barcelona. Empresa Municipal de Transports (EMT) Castillo admet una situació econòmica crítica a l'EMT heretada dels governs anteriors. Les estratègies per al futur immediat inclouen: • Optimització de línies: Revisions de les freqüències en trajectes amb pocs usuaris per reduir el dèficit. • Bus Nit: Creació d'una línia nocturna humil per a joves els caps de setmana per reduir el risc d'accidents per alcoholèmia. • Patrimoni: No es descarta la venda de les naus del polígon Francolí si la situació financera ho requereix, però evitant malvendre els actius municipals.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
Centenari d'Artur Bladé: Homenatge i rutes literàries
Homenatge a la figura i l'obra d'Artur Bladé i Desumvila Amb motiu de la celebració del centenari del naixement de l'escriptor Artur Bladé i Desumvila, s'han organitzat un seguit d'actes institucionals i culturals a Tarragona i Benissanet per reivindicar la seva figura. Per què cal llegir Bladé avui dia? L'entrevistat, Albert Pujol, de l'Associació Cultural Bladé i Desumvila, destaca diversos aspectes fonamentals de l'autor: Gran memorialista: Bladé és reconegut per la seva capacitat de retratar la realitat amb una precisió fotogràfica i un estil clàssic ric en matisos. Memòria emocional: Malgrat els anys d'exili, va mantenir una capacitat prodigiosa per descriure els paisatges naturals i humans de la seva terra. La descoberta poètica: Durant aquest centenari s'han recopilat poemes inèdits que mostren una faceta més íntima i desconeguda de l'autor. "Un escriptor que no es llegeix és pràcticament un escriptor mort." L'exili i el retorn L'obra de Bladé està profundament marcada per la seva experiència vital: 1. L'etapa a Mèxic: Com molts intel·lectuals, va haver de fugir de l'ocupació nazi a França i establir-se a Mèxic, on va participar activament en la vida cultural catalana a l'exili. 2. Vessant periodística: Va exercir com a cronista i articulista, una feina que li servia per guanyar-se la vida però on també demostrava la seva gran qualitat literària. 3. L'arrelament al territori: La seva vida es dividia entre Benissanet i Tarragona, ciutat on es va implicar en entitats com Òmnium Cultural i freqüentava espais mítics com la Llibreria de la Rambla. Actes destacats del centenari Seminari a Tarragona: Un punt de trobada d'experts per analitzar la seva trajectòria, situat a la Casa de la Generalitat. Ruta literària a Benissanet: Una activitat prevista per a aquest dissabte que recorre els escenaris reals que apareixen en els seus textos, permetent als assistents connectar la lectura amb el territori.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
Posa't la Gorra: La lluita contra el càncer infantil
Posa't la Gorra: Solidaritat i Suport a les Famílies L'episodi tracta sobre la cinquena edició de la festa infantil Posa't la Gorra a Port Aventura, organitzada per l'associació FANOC (Associació de Nens amb Càncer). L'objectiu principal és divulgar i normalitzar la realitat dels nens i nenes amb càncer, així com donar suport a les seves famílies en les necessitats que la sanitat pública no arriba a cobrir. Les Mancances del Sistema i la Realitat Familiar Tot i que el sistema sanitari català és considerat punter (especialment l'hospital de la Vall d'Hebron), existeixen múltiples problemàtiques paral·leles: Desplaçament i logística: L'impacte d'haver de traslladar el nucli familiar a Barcelona durant llargs períodes d'ingrés. Impacte econòmic: La reducció d'ingressos quan els pares deixen de treballar per ser cuidadors i l'increment de les despeses de viatge i estada. Salut emocional: La necessitat d'atenció psicològica tant per als pares com per als germans, que sovint són els grans oblidats del procés. Reivindicacions Socials i Legals L'entitat treballa activament per millorar la legislació actual, destacant punts clau com: La creació d'una baixa laboral per al cuidador, de manera que atendre un fill malalt estigui justificat i retribuït. Garantir la continuïtat escolar a través de professors a domicili, ja que el ritme d'aprenentatge sovint s'estronca per la malaltia. El combat contra el tabú social i la por, promovent la transparència i la normalització. "El nen continua sent un nen, vol jugar i vol viure el dia a dia malgrat la malaltia." La Festa a Port Aventura L'esdeveniment del proper 25 de novembre serà una jornada lúdica amb tallers, pallassos i la lectura d'un manifest reivindicatiu. L'ús de la gorra simbolitza la solidaritat amb els nens que perden el cabell i serveix per recaptar fons per mantenir els serveis de voluntariat i suport psicològic.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
34'
La Tardor Literària i Premis Ciutat de Tarragona
Presentació de la Tardor Literària a Tarragona El programa compta amb la presència de Joan Pasqual, coordinador d'àrea de cultura de l'Ajuntament de Tarragona, i Mariona Saball, coordinadora de la Tardor Literària. Es destaca que aquesta iniciativa es basa en la transversalitat i la col·laboració amb diverses entitats culturals de la ciutat. Les característiques del certamen • Implicació de col·lectius de joves creadors com la plataforma La Pell del Llavi. • Unió de diferents llenguatges artístics: música, dansa i teatre vinculats a la lletra. • El punt àlgid és el lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. Detalls de la Nit de Premis L'acte de lliurament presenta un canvi de format aquest any: • Se celebrarà a l'Hotel Imperial Tarracó. • L'estructura s'ha invertit: primer es farà el lliurament oficial per donar tot el protagonisme als autors i, posteriorment, el sopar de celebració. • L'estètica de l'acte tindrà un component sorprenent sota el fil conductor de "el mar i la literatura". Participació i premis "El Premi Pin i Soler de novel·la té una dotació de 21.000 euros, una xifra molt important per a un premi literari." S'han rebut nombroses candidatures: • Premi Pin i Soler (novel·la): 20 originals. • Premi Tinet (narrativa curta): 241 originals. • Premi Vidal Alcover (traducció): 12.000 euros de dotació en format beca. Entrevistes als guanyadors Josep Romeu (Premi Joan Amades de Cultura Popular) L'autor presenta una visió crítica sobre l'estat actual de les tradicions: • Considera que moltes tradicions es mantenen per rutina o comercialisme (folclorisme) i no com a expressió natural del poble. • El seu llibre analitza els orígens universals i mítics de les festes de Nadal. • Reflexiona sobre la globalització i com festes com Halloween desplacen la castanyada. Eugeni Perea (Premi Rovira i Virgili de Biografies) L'historiador i arxiver parla de la seva obra Els polders de la memòria: • És un dietari de ficció que barreja realitat personal, història i literatura. • Utilitza la metàfora del polder holandès per explicar la lluita constant contra l'oblit. • Reivindica la tradició dels dietaris com a fragments de vida quotidiana i història viscuda. Estat del Teatre Metropol Finalment, Joan Pasqual aclareix el tancament del Teatre Metropol per obres. Afirma que la decisió es va prendre per seguretat dels treballadors i per resoldre problemes estructurals de l'edifici, més enllà de simples qüestions cosmètiques.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
Karra Elejalde presenta el seu recital de relats a Tarragona
Karra Elejalde porta la literatura al CaixaForum de Tarragona L'actor, guionista i director Karra Elejalde ha conversat sobre la seva propera actuació a la ciutat de Tarragona, emmarcada en un cicle cultural organitzat per l'Obra Social La Caixa. L'espectacle, titulat Brac i Cefalies Mistèricas, tindrà lloc aquest diumenge al Centre Social i Cultural. L'essència de l'espectacle: Simplicitat i veu Elejalde destaca que la seva proposta no és un muntatge teatral convencional, sinó una lectura de relats curts on l'objectiu principal és que brillin els autors. Els punts clau del format són: Selecció d'autors de prestigi: Es llegiran textos de Benedetti, Cortázar, Leopoldo María Panero, Roberto Bolaño, Javier Tomeo i Pío Baroja. Acompanyament musical: L'actor estarà acompanyat per un trompetista que crearà ambients sonors per donar suport als contes. Cerca de l'equilibri: L'acompanyament mai ha de restar importància al text original; es busca una execució pulcra i de fàcil comprensió. Connexions culturals i trajectòria Durant l'entrevista, s'ha parlat de la seva experiència prèvia amb la txalaparta i la poesia, un instrument que té molta força també a Tarragona. Elejalde, actualment resident a Molins de Rei, ha confirmat que segueix molt actiu professionalment: "Sempre hi ha projectes. Tinc dues pel·lícules per rodar i una altra per estrenar." Agenda del cap de setmana literari L'activitat s'emmarca en una tardor literària intensa a la ciutat, que també inclou: * Accidents Polipoètics (divendres vespre). * Jaume Sisa (dissabte). * Karra Elejalde (diumenge a les 20:00h).