Tots els episodis

62617 episodis disponibles

episodis

50401-50424 de 62617

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
La Festa del Vi de Gandesa i la seva evolució
Celebració de la Festa del Vi de Gandesa L'entrevista amb l'alcalde de Gandesa, Miquel Aubà, destaca la consolidació de la Festa del Vi, un esdeveniment que va néixer fa dues dècades per iniciativa d'un grup d'amics i que avui és un referent comercial i gastronòmic de la Terra Alta. Gastronomia i Tradició L'element central de la vessant gastronòmica és la clotxa, el dinar popular de diumenge que consisteix en: * Un pa buidat de molla. * Farcit amb tomàquet, alls, sardina a l'arancada i oli d'oliva. * Acompanyat sovint de botifarra i olives. El Sector Vinícola i la DO Terra Alta L'alcalde explica la transformació del sector, que ha passat de la producció de volum a la cerca de la màxima qualitat: * Es presenten els vins de la nova collita, incloent blancs, rosats i de criança. * Malgrat una climatologia adversa quant a pluges, s'ha aconseguit un producte excel·lent gràcies a les noves tecnologies i el triatge de varietats. * La festa serveix de punt de trobada per a sommeliers i restauradors que busquen vins afruitats i selectes. Actes i Patrimoni L'esdeveniment té lloc al voltant del Celler Cooperatiu de Gandesa, obra de César Martinell i declarat recentment com una de les Set Meravelles de Catalunya. La programació inclou: 1. Inauguració oficial amb autoritats. 2. Lliurament de guardons als millors vins. 3. Concerts i activitats de carrer. "Hem passat de vendre vi a granel a buscar un mercat que ja no és tan consumista, però que cerca qualitat i cultura del vi."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
8'
Polipoesia i avantguarda al Cicle Oniris de Tarragona
Explorant la Polipoesia a la Vaqueria El col·lectiu Oniris presenta una proposta cultural innovadora a Tarragona centrada en la polipoesia i la poesia experimental. Aquest dissabte a la nit, el local de la Vaqueria es convertirà en l'escenari d'una experiència que trenca amb el format clàssic del recital de versos per oferir una visió moderna i avantguardista. Artistes i Espectacles Destacats L'esdeveniment es divideix en dues parts diferenciades que combinen humor, tècnica sonora i acció: Human Trash i la Pobilla del Tònica: Una parella artística que ofereix acció poètica amb un estil irònic, sarcàstic i amb "mala bava". La seva actuació es caracteritza per la interactivitat amb el públic i un ritme intens. Jaap Blonk: Músic i poeta holandès de prestigi internacional, expert en poesia sonora i fonètica. El seu treball se centra en l'experimentació formal amb la veu, les vocals i les paraules, interpretant peces que recorden el dadaisme i el surrealisme. Detalls de l'Esdeveniment "No és poesia tipus recital... si intervenen altres vessants artístiques i es fa d'una forma més creativa, ja se li diu polipoesia." Horari: Tot i que la publicitat indica les 22:30h, l'organització convoca a les 22:00h per assegurar la puntualitat i el silenci necessari per als artistes. Ubicació: La Vaqueria (Tarragona). Ambient: Es demana respecte per l'artista, especialment durant l'actuació de Jaap Blonk, que requereix màxima concentració. Properes Cites El cicle continuarà el 3 de novembre amb la visita de Javier Corcovado, qui oferirà una proposta de poesia musicada i teatre d'abast internacional.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Altafulla celebra la seva Festa Major d'Hivern 2023
Sant Martí a Altafulla: Una Festa Major d'Hivern Plena de Llum Altafulla inicia la seva Festa Major de Sant Martí, una celebració que s'allarga durant tres caps de setmana i que inclou més de 55 activitats per a tots els públics. El regidor de festes, Fonxo Blanc, destaca que, malgrat la tradició de bruixes del poble, Altafulla és un municipi de llum, música clàssica i patrimoni. Actes Destacats de la Programació Cultura Popular i Tradició: La jornada castellera de les colles del Baix Gaià, la processó de Sant Martí i la proclamació de la pubilla i l'hereu. Activisme Social: La participació dels Diables d'Altafulla amb la seva emblemàtica Baixada de Trastos, un acte surrealista i divertit pels carrers costeruts de la Vila Closa. Exposicions i Memòria Històrica: Commemoració dels 50 anys de les antigues escoles (Teresa Manero) amb una mostra d'estris i mobiliari d'època, a més de xerrades sobre el món casteller. Música i Homenatges: Presentació del CD de poemes i havaneres de Josep Maria Bellido i el gran concert de Lorenzo Santamaría. Modernitat i Participació El regidor posa èmfasi en la integració dels nous residents (els nous altafullencs), que s'han convertit en motor essencial per a entitats com el Ball de Bastons o la recuperació de la colla castellera. Així mateix, s'aprofiten les festes per a la millora d'infraestructures, com la renovació de la biblioteca municipal. "Altafulla és un escenari arquitectònic preciós a l'expectativa que s'hi facin actes." La celebració combina l'esperit amateur, com la pujada ciclista a l'Ermita de Sant Antoni, amb grans esdeveniments que reuneixen tota la comunitat en un ambient de germanor.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
Curs d'Iniciació a la Fotografia de l'AF Tarragona
Iniciació a la fotografia digital i analògica L'Agrupació Fotogràfica de Tarragona organitza un nou curs d'iniciació dirigit a persones que volen aprendre des de zero o millorar la seva tècnica. El curs, coordinat per Joaquim Cabezas, consta d'11 sessions distribuïdes en: 9 classes teòriques per entendre el funcionament de la càmera. 2 sortides pràctiques per aplicar els coneixements al carrer sota supervisió. L'impacte de la revolució digital Joaquim Cabezas destaca com la tecnologia digital ha democratitzat la fotografia gràcies a la immediatesa i la reducció de costos, superant clarament el sistema analògic. Tot i això, molts usuaris cometen errors comuns degut a la falta de formació, com ara: L'abús del format horitzontal (apaisat) fins i tot quan el subjecte requeriria un enquadrament vertical. La dependència excessiva de la pantalleta LCD, que sovint provoca que les fotos quedin tòrtes. L'ús del mode automàtic sense aprofitar el potencial creatiu de la màquina. "Les millors fotografies de la teva vida són les que no has fet perquè s'ha acabat el carret; el sistema digital evita que et quedis penjat." Contingut i inscripcions El curs no només ensenya tecnologia, sinó que inclou una classe de fotografia creativa sobre composició, il·luminació i ordre visual. A més, l'Agrupació funciona com un centre cultural amb biblioteca, laboratori i secció de vídeo per als seus socis. El termini d'inscripció finalitza el 5 de novembre, i les classes comencen el dimecres 7 de novembre a la seu de l'entitat al carrer Governador González.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
Preparatius i millores al cementiri per Tots Sants
Situació i preparatius per la Diada de Tots Sants L'episodi detalla l'activitat frenètica al cementiri de Tarragona durant la vigília de Tots Sants. Es destaca la gran afluència de visitants i la necessitat de seguir les recomanacions de la Guàrdia Urbana per evitar el col·lapse de les vies d'accés. Gestió de la mobilitat i horaris Consells de transport: Es demana l'ús del transport públic o anar-hi a peu, ja que els aparcaments estan saturats. Horari especial: Les instal·lacions romandran obertes de forma ininterrompuda de 9:00 a 19:00 hores. Circulació interna: L'entrada s'ha d'efectuar per la porta principal i la sortida per la porta lateral del carrer Rovira i Virgili. El comerç floral i la tradició La Dolors, de la Floristeria Romeu (amb sis generacions de tradició), explica l'evolució del sector: Canvi en les preferències: El jovent opta per roses i rams moderns, mentre que la gent gran manté la tradició del crisantem. Preus i servei: Hi ha rams des de 10 fins a 50 euros per adaptar-se a totes les butxaques. Projectes de reforma i inversions (GCEMTA) Els responsables de l'empresa mixta GCEMTA (Hospital de Santa Tecla i Ajuntament) detallen el pla de millores: Obres executades: S'han destinat uns 230.000 euros aquest 2007 per arreglar teulades, façanes i la recollida d'aigües. Futur: Es preveu una ampliació del cementiri a la finca adjacent per dignificar l'espai. "Volem que sigui un lloc digne i que la gent que visita els seus difunts s'hi trobi ben acollida."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
Redescobrim les obres mestres amb Rafael Esteve
Redescobrim la Música Clàssica per a Tothom Aquesta entrevista presenta el cicle Redescobrim les obres mestres, una iniciativa de l'obra social de "la Caixa" amb l'objectiu d'atansar la música clàssica al gran públic de manera didàctica i sense barreres d'especialització. El responsable del curs, Rafael Esteve Alemany, professor del Conservatori Superior del Liceu, explica com aquestes sessions ajuden a desxifrar els codis de les grans composicions. Punts Clau de les Sessions Democratització de l'art: L'expert remarca que les obres mestres no van ser escrites per a una elit, sinó per a tota la humanitat. L'accés a través del coneixement: Tot i que la sensibilitat és personal, disposar de claus històriques i simbòliques permet gaudir de la música amb més profunditat sense caure en la racionalització excessiva. Metodologia didàctica: Les trobades es divideixen en dues parts: Contextualització històrica, artística i personal de l'autor. Audició detallada per fragments per aplicar els continguts apresos. El Repte de la Música Contemporània L'entrevista també aborda per què ens costa més connectar amb la música actual en comparació amb l'època de Bach o Mozart. Esteve assenyala que, anteriorment, només s'escoltava música contemporània fins que el Romanticisme va començar a recuperar obres del passat. "Quan més entens d'una cosa, més vies d'accés posseixes, però també hi ha el perill de la racionalització excessiva que impedeix gaudir." Detalls del Cicle El curs inclou obres de Bach (començant per la Passió segons Sant Mateu), Beethoven, Mozart i Mendelssohn. Està adreçat a un públic adult, independentment de si tenen coneixements musicals previs o no, ja que s'eviten els tecnicismes innecessaris.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
4'
Recuperació del castanyer a les muntanyes de Prades
La lluita contra la malaltia del xancre L'entrevista amb Javier Rotllán, responsable del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, detalla els esforços per salvar els castanyers de les muntanyes de Prades, afectats greument per un fong introduït als anys 80. Valor ecològic i riscos El castanyer no només és valorat per la seva producció de fruits, sinó per funcions vitals en l'ecosistema: * Biodiversitat: És un pilar fonamental per a la fauna i flora del bosc. * Prevenció d'incendis: La seva baixa combustibilitat el converteix en un excel·lent tallafoc natural. * Impacte econòmic: La malaltia ha provocat l'abandonament de molts cultius i una davallada en la producció de la famosa castanya de Prades. El tractament: La "vacuna" biològica Per combatre el fong que ataca l'escorça (provocant el xancre o "càncer de l'arbre"), s'està aplicant un mètode innovador: 1. S'inocula un virus que debilita el fong. 2. Es redueix la virulència de l'atac. 3. L'arbre activa les seves pròpies defenses per sobreviure. "Inculem un virus que afecta aquest fong que li fa disminuir la seva virulència... les mateixes defenses de l'arbre permeten que continuï en vida." Seguretat per al consum Rotllán aclareix que la malaltia no afecta la seguretat ni la qualitat del fruit. Les castanyes collides a terra a les muntanyes de Prades són totalment aptes per al consum humà, ja que el fong només ataca l'estructura del tronc i les branques.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
Projecte a peu de carrer i el Concurs de Crits a Ponent
Transformació Social i Dinamització Comunitària a Ponent En aquesta entrevista, en Jordi Collado, educador de la Fundació Casa L'Amic, explica la tasca fonamental que realitza l'equip del projecte A peu de carrer als barris de Ponent de Tarragona. L'objectiu principal és conèixer la realitat del territori i fomentar la participació ciutadana mitjançant la presència directa a l'espai públic. Els Reptes de l'Educació de Carrer L'educació de carrer s'enfronta a diversos obstacles sociològics i administratius: * Vèncer la por i la desconfiança: Existeix un recel mutu entre els veïns (tant autòctons com nouvinguts) i l'administració, que els educadors intenten trencar mitjançant la proximitat. * Recuperació d'espais: Es busca que la plaça torni a ser l'espai natural de relació, transformant zones desateses en punts de trobada positius. * Crítica a la rigidesa administrativa: En Jordi destaca la dificultat per aconseguir millores senzilles, com la instal·lació d'una cistella de bàsquet a Torreforta, que va trigar quatre anys a materialitzar-se. Celebració de la Castanyada i Halloween: El Concurs de Crits Per dinamitzar el barri de Riuclar i la Plaça del Progrés, s'ha organitzat una jornada especial amb diverses activitats lúdiques: * Tallers creatius: Maquillatge de ferides, creació d'imants i figures amb globus. * Segon Concurs de Crits: Una iniciativa original on es premia la potència i la capacitat d'impactar dels participants. "Volem crear espais positius d'aprenentatge que han estat sempre als carrers. El segle XXI és com el segle XX, però amb més por, i cal revertir això." L'activitat serveix com a excusa per a la dinamització comunitària, demostrant que amb pocs recursos es pot transformar la percepció d'un barri i enfortir la xarxa social.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
Caos ferroviari a Tarragona i afectació als usuaris
Anàlisi de la crisi ferroviària a l'estació de Tarragona Més d'una setmana després de l'inici dels talls i canvis en el servei de Renfe per les obres de l'AVE, la situació a l'estació de Tarragona es manté crítica. La unitat mòbil de Tarragona Ràdio ha recollit testimonis i ha analitzat el dispositiu informatiu i logístic in situ. Impacte en els usuaris i el servei Retards generalitzats: Es registren demores d'entre 50 minuts i més d'una hora en els trens regionals cap al sud i el nord. Caos a Sant Vicenç de Caldés: Els viatgers identifiquen aquest punt com el focus de major confusió, amb una greu manca d'informació sobre els enllaços de Rodalies cap a Barcelona. Logística d'autocars: S'ha organitzat un servei alternatiu d'autocars des del passeig marítim per evitar el col·lapse davant l'estació, a més de la instal·lació de tendals per protegir els usuaris de la pluja. Testimonis i estat d'ànim La sensació predominant és de psicosi i esgotament. Els usuaris denuncien que la situació altera completament la seva vida quotidiana i personal. "Arribes a casa més cansat psicològicament; a mi personalment, estic farta ja. Això un dia explotarà." Sectors econòmics perjudicats L'afectació va més enllà dels passatgers de tren: 1. Taxistes: Reporten una forta davallada de la clientela, ja que molts usuaris opten directament per l'autocar o el vehicle privat des de Barcelona. 2. Hostaleria de l'estació: Es percep que els viatgers van més accelerats i no s'aturen a consumir perquè ja arriben amb retard a les seves cites. Manca d'horitzó de resolució Actualment, no hi ha una data confirmada per al restabliment de la normalitat. Aquesta incertesa augmenta la perplexitat d'uns usuaris que se senten resignats a fer trajectes que ara duren fins a tres hores.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
Nova presidència i gestió del CERFUM a Tarragona
Entrevista a Carles Cepero, nou president de CERFUM Amb motiu de la festivitat de Tots Sants, Tarragona Ràdio entrevista Carles Cepero, qui ha estat nomenat recentment president del consell d'administració de CERFUM (Empresa Mixta de Serveis Funeraris Municipals de Tarragona). Durant la conversa, es repassa l'estat de l'entitat, les dades de servei i l'estratègia de futur. Estructura i Naturalesa de l'Empresa Cepero destaca que CERFUM és una empresa mixta, un model que combina la gestió pública i privada: * 51% de capital municipal: L'Ajuntament de Tarragona manté la majoria per garantir la cobertura i la qualitat del servei als ciutadans. * 49% de capital privat: Participat actualment per l'empresa Funespaña. * L'objectiu és mantenir aquesta proporcionalitat per assegurar un paraigua de protecció local. Activitat i Serveis del Tanatori Pel que fa a les instal·lacions i el volum de feina, el nou president aporta dades rellevants sobre el funcionament del tanatori: * Qualitat del servei: Se centra en l'atenció personalitzada i el suport a les famílies en moments de dol. * Dades d'activitat: S'observa una lleugera reducció en les sales de vetlla utilitzades (de 808 l'any 2006 a 774 el 2007). * Noves tendències: Tot i que les incineracions van a l'alça (241 casos el 2007 en front de 401 enterraments), la tradició de l'enterrament catòlic continua sent majoritària a la ciutat. * Infraestructures: Actualment no es preveuen grans inversions o ampliacions per al 2008, ja que les instal·lacions actuals es consideren suficients. Visió de Futur i Continuïtat Cepero manifesta la seva voluntat de mantenir una línia continuista en la gestió, recolzada en l'alt nivell de satisfacció dels usuaris i la bona relació entre els socis públics i privats. "El que es tracta és que la família, en els moments difícils, rebi un servei d'atenció i de qualitat que dilueixi una mica la tristor de la circumstància."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
Setmanes Culturals als barris de l'Albada i el Port
Les Associacions de Veïns com a motor de convivència Amb l'arribada de la tardor, les associacions de veïns de Tarragona transformen l'esperit de la festa major en jornades socioculturals. El programa combina l'oci amb el debats sobre temes d'interès ciutadà, fomentant un espai de convivència i diàleg directe amb l'administració. Actualitat del Barri del Port L'Associació de Veïns del Port va inaugurar la seva setmana amb la presència de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros. Durant l'acte, els veïns van traslladar diverses inquietuds: La problemàtica de la seguretat ciutadana i la delinqüència. L'estat del manteniment dels carrers i el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). La reivindicació històrica sobre el pas a nivell de la Plaça dels Carros i la Façana Marítima. Reivindicacions i novetats a l'Albada El barri de l'Albada, caracteritzat per una població molt jove i una alta participació (70% de socis), celebra la inauguració oficial del seu nou local social. El Repte del Nom: Una de les queixes principals és que, malgrat pagar impostos des de fa cinc anys, el nom de l'Albada encara no és oficial als mapes de l'Ajuntament per tràmits administratius a la Generalitat. Taula Rodona: Es preveu un debat sobre el futur del barri amb representants de tots els partits polítics. Passió Grana i el Nàstic La setmana cultural també dedica un espai important a l'esport, concretament al cinquè aniversari de la penya Passió Grana. Els representants veïnals reflexionen sobre l'actualitat del Nàstic de Tarragona: "La clau de l'èxit és agafar experiència i no perdre mai la il·lusió." Es debat sobre la necessitat de recuperar la passió dins la plantilla i les expectatives davant la construcció del nou estadi.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
27'
Balanç de Sergi de los Ríos als 4 mesos de govern
Valoració del Pacte de Progrés i Nova Gestió El segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona i portaveu d'Esquerra Republicana, Sergi de los Ríos, fa un balanç molt positiu dels primers quatre mesos de coalició amb el PSC. Segons el regidor, la ciutat no només ha viscut un canvi de cares, sinó una transformació profunda en les maneres de fer, prioritzant la planificació davant la improvisació. Relació amb el PSC i l'Oposició • El govern es defineix com una unitat transversal, on les àrees de gestió estan creuades per evitar compartiments estancs. • De los Ríos nega rotundament ser una "comparsa" del PSC, tal com afirma el PP, i reivindica la corresponsabilitat en tots els èxits i decisions del consistori. • Destaca la recuperació del respecte institucional i la proximitat amb la ciutadania i les entitats. Estratègia en Promoció Econòmica i Congressos Davant les crítiques sobre una possible davallada de l'activitat congressual per al 2008, el portaveu defensa la seva gestió: "Hem passat de tenir mitja persona dedicada a atraure congressos a tenir-ne dues. Estem posant mètode on abans hi havia improvisació." Turisme i Fires • S'està realitzant una tasca de sala de màquines per definir un full de ruta comercial i turístic. • Es preveu una renovació del calendari firal per al 2008, eliminant aquells certàmens que no han funcionat i potenciant les fires especialitzades. Seguretat i Infrastructures: Mossos i Mercat Central La Segona Caserna dels Mossos L'acord per ubicar una caserna central a l'aparcament de Batestini és vist com un gran èxit. Tarragona serà l'única ciutat, a banda de Barcelona, amb dues casernes. Actualment, es negocia amb la Generalitat una compensació per recuperar les places de pàrquing perdudes en un altre punt de la ciutat. Èxit del Mercat Provisional i Futur del Central L'obertura de la carpa a la plaça Corsini ha suposat una remuntada comercial: • S'ha recuperat clientela antiga i s'ha atret un públic més jove. • Pel que fa a l'edifici antic, el regidor es mostra prudent amb els terminis a l'espera de les excavacions arqueològiques i la redacció del projecte executiu, que haurien de finalitzar a principis de l'any vinent.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
2'
L'OBC a Tarragona: Concert de Chopin i Schumann
L'OBC arriba a Tarragona sota la batuta de Pablo González En aquesta entrevista, el director Pablo González ens presenta el programa que l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) portarà a l'auditori de Tarragona. L'actuació s'emmarca en una gira d'èxit que ja ha passat per Barcelona i que continuarà cap a Girona. Un viatge pel Romanticisme musical El programa se centra en dos dels grans exponents del Romanticisme, oferint contrastos estilístics fascinants en obres escrites amb només deu anys de diferència (entre 1830 i 1840): Frédéric Chopin: Es presentarà el seu concert per a piano, una obra caracteritzada per la seva lírica i melodies captivadores que connecten fàcilment amb el gran públic. Robert Schumann: Representa la continuïtat de la tradició del simfonisme beethovenian, aportant una estructura i profunditat orquestral diferent a la de Chopin. "Són dues obres que mostren diferències estilístiques importants malgrat ser d'una època molt similar." Debut i Gira Aquesta col·laboració és especialment significativa, ja que marca la primera vegada que Pablo González dirigeix l'OBC. Després de la bona acollida a Barcelona, el director es mostra entusiasmat per actuar davant del públic tarragoní, descrit com a molt agraït i amant de la clàssica. A més del repertori romàntic, la gira de l'orquestra també inclou properament obres de Tchaikovsky i música de cinema fantàstic.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
Bicentenari de Sant Antoni Maria Claret i els Gojos
Presentació de l'Oda Renovada a Pasqua L'entrevista a Carles Batxes, president dels Gogistes Tarragonins, se centra en la presentació de l'obra Renovada a Pasqua a l'Església de la Sang de Tarragona. Aquesta peça ha estat editada especialment per commemorar el bicentenari del naixement de Sant Antoni Maria Claret. Diferències entre Gojos i Odes Durant la conversa s'aclareix la naturalesa de la publicació: El Goig: És una composició que combina lletra i música, concebuda com una pregària popular. L'Oda: En aquest cas, es tracta d'una peça poètica sense música, integrada en la col·lecció d'himnes i poemes de l'associació. L'obra és un diàleg a dues veus escrit per mossèn Climent Forner, on el poble s'adreça al pare Claret i aquest respon. Tradició i Difusió Internacional L'Associació de Gogistes Tarragonins, fundada l'any 1980, ha realitzat una tasca ingent amb més de 860 publicacions. Tot i ser una tradició molt arrelada a Catalunya, Batxes destaca que: Els gojos tenen el seu equivalent a Castella com a "gozos". L'edició de l'obra de Claret tindrà una difusió mundial gràcies a la xarxa de missions claretianes a l'Amèrica Llatina i l'Àfrica. Aquestes obres no són només religioses, sinó que recullen la història i el testimoni d'una època a través de les seves notes històriques. "El goig és cultura popular, religiositat, història i tradició; té molt de món per poder tocar." L'acte a l'Església de la Sang La tria de l'ubicació no és casual. Sant Antoni Maria Claret va tenir una relació molt estreta amb Tarragona, on fins i tot va dissenyar el seu propi escut episcopal l'any 1850. L'acte de presentació comptarà amb la presència del pare Eduard Canals i la recitació del rapsode Francesc Sancho.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
26'
Mirades a Torreforta: Interculturalitat i Joves
El Programa Ta-Ta-Ta i la Convivència a Torreforta L'episodi se centra en la presentació del projecte Ta-Ta-Ta, una iniciativa de la Conselleria de Joventut de l'Ajuntament de Tarragona que busca fomentar la transversalitat social i la convivència intercultural al barri de Torreforta. El fruit principal d'aquest taller ha estat el documental "Mirades a Torreforta", realitzat íntegrament per joves del barri sota la coordinació de professionals del sector social i audiovisual. Creació Audiovisual com a Eina d'Integració • Els joves participants, sense experiència prèvia, han après el maneig de tecnologies digitals (càmeres i micròfons). • El documental té una durada de 20 minuts i ofereix una visió personal sobre la cultura musulmana i magribina. • El procés ha servit per crear un espai de confiança entre els joves i els mediadors del Centre Cívic. L'Experiència del Khalid Manó L'episodi inclou el testimoni del Khalid, un jove d'origen marroquí que va arribar a Tarragona fa pocs anys. En la seva intervenció, destaca: "Al principi va ser molt complicat... et canvies de família, et vas a un lloc que no saps res." • Desenvolupament personal: El taller li ha permès descobrir una passió pel cinema i la fotografia. • Barreres lingüístiques: El Khalid explica que les dificultats de relació sovint es deuen més a la comunicació que a diferències culturals profundes. • Visió de futur: Expressa el seu desig de formar-se com a electricista o continuar vinculat al món del documental. Impacte Social i Futur del Projecte L'acollida del documental al barri ha estat molt positiva, generant reflexions entre els veïns autòctons sobre els seus propis prejudicis. Les coordinadores, Marta Esparvé i Begoña Parra, subratllen que aquest és només el primer d'una sèrie de treballs que pretenen utilitzar-se com a eina pedagògica en instituts i centres educatius per visibilitzar la realitat dels joves nouvinguts.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
26'
Olga Xirinacs: El suïcidi com a enigma i crònica social
Exploració del suïcidi des d'un balcó privilegiat L'escriptora Olga Xirinacs presenta el seu nou llibre, una obra que neix de l'observació directa des del seu balcó a la Rambla de Tarragona, un punt conegut històricament per ser escenari de suïcidis. L'autora planteja el suïcidi no només com un acte individual, sinó com un enigma que interpel·la tota la societat. La mirada de l'escriptora: Compassió vs. Estadístiques Xirinacs s'allunya dels freds informes mèdics o estadístics per oferir una visió basada en la compassió. Segons l'autora: "El suïcidi és sempre un enigma que va camí del misteri; el suïcida deixa sempre un missatge, doncs forma part de la societat i amb el seu acte ens interpel·la a tots." • L'obra recull 20 casos, alguns reals i altres novel·lats. • Destaca la importància de l'escenificació: el suïcida sol buscar un gran escenari per al seu últim acte. • Inclou referències musicals, especialment les corals de Johann Sebastian Bach, per tractar la mort d'una manera més dolça i menys traumàtica que la tradició catòlica catastrofista. El paper de l'entorn i la societat En la conversa es discuteix el tabú professional dels mitjans de comunicació al voltant d'aquest tema i la necessitat de parlar-ne obertament per superar la por de la societat. Es mencionen casos específics com: • El suïcidi juvenil motivat per desenganys amorosos o pressió acadèmica (bullying). • L'experiència personal de l'autora dissuadint persones a punt de saltar. • La conscienciació a Tarragona, que destaca per ser una zona amb molts testaments vitals, fruit de la por al patiment prolongat. Reflexió sobre la llengua i el mercat editorial L'entrevista conclou amb una breu reflexió sobre la decisió de l'autora d'escriure aquesta segona novel·la en castellà. Xirinacs defensa la dualitat lingüística (citant referents com Pere Gimferrer) i l'ús del castellà com un pont per arribar a mercats internacionals com la Fira de Frankfurt, facilitant la traducció a altres idiomes.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
Cooperació i alfabetització de dones a Berkane
Cooperació i Co-desenvolupament a la Província de Berkane Eduardo Bone i Diana Gonzalvo comparteixen la seva experiència recent al Marroc, concretament a la província de Berkane, on han realitzat el seguiment d'un projecte de cooperació que va començar l'any 2005. Aquesta iniciativa, finançada per la Diputació de Tarragona, té com a objectiu principal fomentar el co-desenvolupament i crear líders locals per reduir la necessitat de l'emigració forçada cap a Catalunya. L'alfabetització com a eina d'empoderament femení Un dels pilars fonamentals de la visita ha estat el projecte d'alfabetització de dones rurals. El perfil de les beneficiàries inclou: Dones de més de 40 anys que no van tenir accés a l'educació bàsica. Persones que viuen en comunitats rurals conservadores on el paper de la dona és molt limitat. Aprenentatge pràctic: des d'utilitzar un telèfon mòbil o electrodomèstics fins a comprendre conceptes de drets humans i matemàtiques bàsiques per ajudar en el teixit comercial. Percepcions sobre l'emigració i el desenvolupament El diàleg també aprofundeix en la visió que es té de l'emigració des de l'altra banda del Mediterrani: El mite de l'abundància: Els mitjans de comunicació i el retorn vacacional d'emigrants amb recursos generen una imatge d'Europa vinculada a l'èxit econòmic immediat, ocultant realitats com els deutes i la precarietat. Riquesa humana vs. progrés material: Els cooperants destaquen que, malgrat la manca d'infraestructures comercials, la regió de Berkane és rica en recursos agrícoles i calor humana. L'aprenentatge del cooperant: Eduardo i Diana subratllen la importància de despullar-se de l'eurocentrisme. "Moltes vegades el seu sentit comú i la seva creativitat per espavilar-se amb pocs recursos és superior al nostre; nosaltres no anem a ensenyar, anem a intercanviar."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Anàlisi de la derrota del Nàstic a Sòria i el 'futbolí'
La ressaca del partit a Sòria: El Nàstic perd contra el Numància L'espai d'avui se centra en la derrota del Gimnàstic de Tarragona al camp del Numància. El programa comença amb la narració del gol anul·lat al darrer minut, una jugada polèmica que hagués pogut canviar el resultat final de 1-0. L'equip de retransmissió destaca la frustració d'un partit on la fortuna no va acompanyar els grana. El 'futbolí': Souvenirs i humor professional Com és tradició, el programa barreja la informació esportiva amb un to distès: El souvenir: Quim Pons porta unes paciències de Sòria (galetes) per compartir a l'estudi, generant bromes sobre la duresa del dolç i la necessitat de tenir "paciència" amb la temporada actual del club. Efectes especials: Davant la falta de pressupost, els col·laboradors fan el so d'un timbre (ding-dong) de manera artesanal per a les seccions d'humor. Roda de premsa: Es comenta la tensió de Javi López davant les preguntes sobre la mala ratxa de l'equp. Dades curioses i saviesa futbolística L'espai també recull moments singulars: Àngel García deixa frases cèlebres com: > "La pilota és rodona i capritxosa". Descobreixen que el Numància té un capellà oficial, mossèn Carmelo Enciso, mentre es pregunten si el Nàstic en necessitaria un per canviar la sort. Es fa un seguiment de l'Ancona (Itàlia), que és líder del seu grup amb 24 punts, connectant amb l'ambient de beatificació al Vaticà. Properes cites Es recorda que aquesta nit el programa Sempre Nàstic comptarà amb Òscar Arpón com a convidat i una tertúlia amb figures com Agustí Mallol.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
22'
Balanç del PP sobre els primers quatre mesos de govern a Tarragona
Anàlisi Crítica de la Gestió Municipal En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Alejandro Fernández, portaveu del grup municipal del Partit Popular, realitza un balanç del que considera uns primers quatre mesos "decepcionants" del nou equip de govern (PSC i ERC). Segons Fernández, el govern de l'alcalde Josep Feliç Ballesteros encara actua en campanya electoral permanent, evitant assumir responsabilitats i culpant l'anterior administració dels problemes actuals. Urbanisme i el POUM Fernández critica l'actitud del govern respecte al Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM), acusant-los d'utilitzar una falsa imatge de diàleg per amagar una cara fosca: Assenyalament de l'oposició: Acusa l'alcalde de culpabilitzar el PP i CiU del patiment de les famílies afectades pel pla general. Visió de futur: El PP condiciona el seu suport al nou pla si aquest garanteix una mobilitat moderna i un disseny del segle XXI, prioritzant l'habitatge protegit per evitar la marxa dels joves de la ciutat. "Assenyalar l'oposició i fer-los responsables del patiment de milers de famílies és una actitud irresponsable que voreja els mètodes de règims totalitaris." Infraestructures i Relació amb la Generalitat Un dels punts de major fricció és la subordinació que, segons el portaveu, mostra l'Ajuntament davant la Generalitat de Catalunya: Façana Marítima: Fernández afirma que Ballesteros ha "enganyat" la ciutadania en passar del soterrament promès a un desviament del tren previst per al 2026. Caserna dels Mossos: Tot i estar a favor de la seguretat, critica la ubicació a l'aparcament de Batestini, ja que suposa eliminar un pàrquing dissuasori vital sense oferir alternatives. Obsessió per les oficines: Lamenta que projectes com la presó o el Banc d'Espanya s'acabin convertint en dependències administratives en lloc d'espais culturals o zones verdes. Promoció de Ciutat i Turisme Finalment, es qüestiona durament la gestió de l'àrea de promoció, ara sota responsabilitat d'ERC: Critica el turisme polític (viatges de regidors sense empresaris) i la congelació del pressupost del Patronat de Turisme. Es mostra contrari a dedicar recursos a conferències d'altes personalitats externes com Al Gore, considerant que no aporten una promoció real per a Tarragona.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
25 anys de la victòria del PSOE: El canvi de 1982
La Fita Històrica del 28 d'Octubre de 1982 L'episodi commemora el 25è aniversari de les eleccions generals de 1982, una data considerada clau per a la consolidació de la democràcia a Espanya. Amb la participació de l'exdiputat Jaume Antic i el periodista Tomàs Carot, s'analitza l'impacte d'aquella victòria aclaparadora del PSOE liderat per Felipe González. El Significat del "Canvi" Fi de la Transició: Per als interlocutors, l'arribada de l'esquerra al govern va completar el cicle democràtic iniciat després del franquisme. Majoria aclaparadora: Els 202 escons van superar totes les previsions, facilitats per la desintegració de la UCD d'Adolfo Suárez i el transvasament de vots cap a Aliança Popular i el socialisme. Normalització política: Es va trencar la por al "perill roig", demostrant que un govern d'esquerres podia gestionar l'Estat sense revanchismes. Viure la Campanya a Tarragona Clima cívic: Tot i la proximitat del cop d'estat del 23-F, la campanya es va viure amb una il·lusió desbordant i una participació massiva, lluny de la crispació actual. Anècdotes territorials: Es recorden els mítings multitudinaris al Camp de Mart de Tarragona i al pavelló del Reus Deportiu. El paper del PSC: A la demarcació de Tarragona, els socialistes van obtenir tres diputats (Jaume Antic, Ignasi Carnicer i Jaume Custodi) i van arrasar al Senat. Balanç i Llegat 25 Anys Després "La democràcia està consolidada i, quan la gent arriba a l'hora de votar, posa cadascú al lloc que es mereix." Els convidats conclouen que, malgrat els encerts i errors dels diferents governs posteriors, l'any 1982 va marcar un gir social i europeista (el denominat socialisme mediterrani) que va modernitzar les estructures de l'Estat i va assentar les bases de l'estabilitat política actual.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
24'
Cultura a Tarragona: El Teatre Metropol i la Tardor Literària
Gestió dels Equipaments Culturals Tancament i Reformes del Teatre Metropol S'ha anunciat el tancament temporal del Teatre Metropol a partir de l'1 de novembre per motius de seguretat i dignificació de l'edifici. Les obres, que duraran aproximadament un mes i mig, se centraran en: • Solució de goteres i millora de l'aïllament. • Instal·lació de noves sortides d'emergència i baranes. • Millores en la seguretat per als treballadors de tramoia. La regidora Sandra Coloma ha confirmat que l'activitat cultural s'ha reubicat en espais com el Palau de Congressos i l'IES Martí Franquès. L'objectiu és reobrir el teatre per a les festes de Nadal amb la representació dels Pastorets. Projectes de Futur: Teatre Tarragona i Camp de Mar • Teatre Tarragona: S'estan desencallant les obres amb la previsió de donar dates de reinici la setmana vinent. Es vol que sigui un equipament polivalent al servei de la ciutadania. • Auditori del Camp de Mar: Es reconeix que l'espai està mal cuidat i necessita una intervenció profunda. S'ha encarregat un projecte de reforma per dignificar aquest marc incomparable. La Tardor Literària i Premis Ciutat de Tarragona Consolidació del Model Literari La regidora ha elogiat l'herència de la Tardor Literària, considerant-la un model a seguir per altres ciutats. Els punts clau d'aquesta edició són: • L'ús de les noves tecnologies per apropar la literatura als joves. • La integració de formats contemporanis més enllà del recital tradicional. Premis Literaris Es mantindrà el format de la Nit de Premis de l'edició anterior per prudència pressupostària, tot i que s'està innovant en la comunicació dels finalistes a través del web oficial. > "El compromís és mantenir el prestigi de les lletres tarragonines malgrat la situació econòmica precària."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
8'
La Tardor Literària de Tarragona i el terror gòtic
Una edició dedicada al terror gòtic i la sensualitat En aquesta edició de la Tardor Literària, el col·lectiu La pell del llavi, representat per Xus García, presenta una programació centrada en el terror gòtic i la literatura del segle XIX. La intenció és explorar la sensualitat, la llibertat individual i l'emoció a través de figures clàssiques de la literatura de por. Propostes destacades del col·lectiu La programació inclou activitats innovadores que busquen la interacció amb el públic: Mail Art (Art Postal): Una crida a la població per personalitzar caretes blanques representant els seus propis monstres interiors. Espectacle "Obscuritat": Un recital poètic al Teatre El Magatzem (31 d'octubre) que homenatja autors "torturats" com Mary Shelley, Lord Byron o Walt Whitman. Intervencions de carrer: Accions a Reus i Tarragona, com l'espectacle "L'ombra del vampir", on es pretén "enveir" poèticament els vianants. Ruta Vampírica: Una activitat innovadora basada en la novel·la Vampíria Sound de Pep Blai, que inclou una nit de contes de terror i la possibilitat de dormir en un refugi. Filosofia de La pell del llavi El col·lectiu aposta per treure la cultura al carrer per evitar que sigui una cosa estàtica. "La gent es troba l'art i la cultura sense haver d'entrar en un museu o un teatre, sinó que, tot passejant, es troben envaïts per aquesta sensació poètica." L'objectiu final és consolidar la literatura a Tarragona i oferir una visió més literària i profunda que la celebració comercial de Halloween, connectant amb els referents originals de Dràcula o Frankenstein.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Música i poesia: Fina Anglès i el Cor Tempus
Presentació de l'espectacle 'Música Poètica' L'entrevista presenta el muntatge que tindrà lloc a l'Auditori de Caixa Tarragona dins del cicle Tarragona estrena. L'espectacle és una proposta interdisciplinària que combina el recital de poesia, el concert coral i la tertúlia literària, protagonitzat pel Cor Tempus i l'escriptora Fina Anglès. Estructura i contingut de l'obra El repertori està dividit en dues parts ben diferenciades que busquen connectar l'espectador amb el text i la melodia: Primera part: Centrada en el cançoner tradicional (com la coneguda Cançó de bressol del Camp de Tarragona) i poemes d'autors i compositors internacionals (anglesos i flamencs). Segona part: Gira al voltant de l'amor corprenedor, mostrant una evolució des del desamor fins a l'amor correspost. Inclou autors com: Tomàs Garcés i Salvat-Papasseit. Rafael Alberti i Pere Quart. Poesia xinesa traduïda per Maria Manent. Filosofia i posada en escena L'objectiu principal de la col·laboració és que el públic pugui fer-se seus els missatges estètics i de contingut. Fina Anglès destaca la importància de la veu dita i la veu cantada sobre una escenografia sòbria, acompanyada d'algunes imatges. "Ajudar que l'altre entengui o que s'ho faci seu, però que sigui l'altre qui s'ho fa seu, això fa feliç a les persones." Perfil dels participants L'escriptora subratlla la qualitat del Cor Tempus, format per joves universitaris amb una formació musical seriosa, destacant que treballar amb ells és una experiència que la "vivifica". Tot i que l'espectacle requereix certa maduresa per comprendre la profunditat dels textos, es considera apte per a nens si els pares volen introduir-los en l'estètica auditiva i visual.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
40è Aniversari de l'Hospital Universitari Joan XXIII
Commemoració de Quatre Dècades al Servei de Tarragona L'Hospital Universitari Joan XXIII inicia un any d'actes per celebrar el seu 40è aniversari (1967-2007). La doctora Pilar Gavilán, directora del centre, destaca l'evolució de l'hospital, que ha passat de ser un centre local a convertir-se en un referent regional de tecnologia i assistència. Evolució i Nous Serveis L'hospital ha viscut un creixement constant, similar a un trencaclosques que s'ha anat completant amb peces d'alta tecnologia. Entre les fites recents destaquen: Millores en Pediatria: Implementació del triatge d'urgències per separar pacients segons la complexitat. Infraestructures: Rehabilitació de plantes d'hospitalització i modernització del bloc quirúrgic. Hemodinàmica: Col·laboració amb l'Hospital de Sant Joan de Reus per a tractaments coronaris al territori. Recerca i Docència: Projecte d'un nou edifici per a investigació i l'observatori de salut i medi ambient. Reptes de Futur i Cooperació La doctora Gavilán subratlla la importància de la col·laboració amb altres centres (Valls, Tortosa, Reus) per optimitzar recursos. Sobre la gestió actual, es posa l'èmfasi en: Llistes d'espera: Ús dels quiròfans de tarda per a cirurgia major ambulatòria. Atenció Social: Reforç de la unitat de treball social i servei de traductors per als nouvinguts. Atenció Domiciliària: Estratègia per descongestionar l'hospital, mantenint els pacients estables al seu entorn. "Joan XXIII té un edifici de 40 anys amb mancances estructurals que se supleixen amb la voluntat i dedicació dels seus 1.200 professionals." Programa d'Actes Celebratius La celebració inclou comissions de treballadores sota diversos eixos: * Joan XXIII Cultural: Visites al patrimoni romà. * Joan XXIII Solidari: Agermanament amb un hospital del Senegal. * Joan XXIII Infantil: Festes per als més petits i col·lectius de pacients.