Tots els episodis

62612 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

50449-50472 de 62612
  • 2007-10-22 PREMIS COMUNI ACTE - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    1h 10min

    2007-10-22 PREMIS COMUNI ACTE

    Acte de Lliurament dels Premis de Comunicació L'acte posa la cloenda a la Setmana de la Comunicació de Tarragona, que enguany s'ha centrat en el fenomen mediàtic del futbol. La celebració ha servit per consolidar la ciutat com a capital de la comunicació al sud de Catalunya, amb el suport d'institucions com l'Ajuntament, la Universitat Rovira i Virgili i Repsol. Guardonats en la Categoria de Patrimoni Aquesta categoria reconeix treballs que difonen la riquesa arqueològica i històrica: • Miquel Riera (Revista Presència): Premi en l'àmbit general pel reportatge Neandertals, els germans del passat. El jurat ha destacat el seu rigor i la capacitat d'actualitzar la informació sobre l'espècie humana. • Carina Filella (Diari El Punt): Premi en l'àmbit local pel treball Els secrets dels esquelets romans, que analitza la recerca pionera sobre la població de Tàrraco fa 2.000 anys. Guardonats en la Categoria de Societat i Riscos Premi dedicat a la divulgació de la cultura de prevenció en diversos àmbits: • Equip de Callejeros (Cuatro): Premi en l'àmbit general pel reportatge Pastillas para no dormir. L'equip ha decidit donar la dotació del premi a la fundació Proyecto Hombre. • Maria Fernández Noguera (Diari El Punt): Premi en l'àmbit local per un estudi periodístic sobre els efectes de les emissions electromagnètiques de la telefonia mòbil. Distincions Especials a la Trajectòria L'acte ha retut homenatge a tres figures clau per a la comunicació tarragonina: Ramon Martí, "L'Avi" Reconeixement a la seva tasca desinteressada a Tarragona Ràdio i el seu compromís amb el teixit cultural i turístic de la ciutat a través del Sindicat d'Iniciativa. Lluís Figuerola Distinció per la seva trajectòria de 30 anys a la ràdio i per ser un dels pioners en les retransmissions castelleres en català durant l'època de la dictadura. Javier Pons Actual director de Televisió Espanyola, guardonat per la seva brillant carrera que es va iniciar als mitjans locals de Reus, Salou i Tarragona. Durant el seu discurs, ha reivindicat el paper dels mitjans de proximitat com a pedrera de talent. "El talent estarà sempre al centre del perquè passen les coses als mitjans de comunicació."

  • Taller de lectura pública i expressió a l'Escola de Lletres - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    17'

    Taller de lectura pública i expressió a l'Escola de Lletres

    Presentació del taller i els convidats Ens recolza la presència d'Oriol Grau i l'actriu Alexandra Palomo per presentar el nou Taller de lectura pública que s'impartirà a l'Escola de Lletres de Tarragona. L'Alexandra, amb una àmplia trajectòria en televisió (Homo Zapping) i teatre, serà l'encarregada de dirigir les sessions sota la coordinació de l'Oriol. Per què un taller de lectura pública? L'objectiu principal és posar remei a una mancança detectada: autors que escriuen textos magnífics però que, en llegir-los en veu alta, no aconsegueixen transmetre'n l'essència. Públic objectiu: Pensat per a qualsevol persona a partir de 18 anys (metges, mestres, adolescents o aficionats), no només per a actors. El focus: Treballar l'expressió corporal, la gestualitat i vèncer la timidesa. La importància de la comunicació no verbal Durant la conversa s'emfatitza que la comunicació va molt més enllà de les paraules. L'Oriol Grau destaca la necessitat que professions de cara al públic, com els metges, aprenguin a mirar als ulls i utilitzar un to de veu adequat: "Un metge t'ha de mirar els ulls, t'ha de tocar sense por ni vergonya, t'ha de calmar amb el seu to de veu." Metodologia: El joc com a eina de desconnexió L'Alexandra i l'Oriol coincideixen que la millor manera de trencar les barreres personals i la vergonya és a través del joc infantil. Aquest permet: Crear una simbiosi i consciència de grup. Desconnectar de la rutina laboral de forma ràpida. Treballar el ritme i l'energia mitjançant la música i el moviment. Dades pràctiques i inscripcions El curs es durà a terme a la Sala Trono de Tarragona: * Inici: 5 de novembre. * Horari: Dilluns de 19:00h a 21:00h. * Inscripcions: Escola de Lletres (Carrer Sant Llorenç, 3).

  • Solidaritat del Nàstic al món i el repte de Tarragona 2017 - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    16'

    Solidaritat del Nàstic al món i el repte de Tarragona 2017

    L'entrevista a Mario Rigao, secretari general d'UGT a Tarragona i president executiu de la Fundació Nàstica al Món, detalla els nous horitzons de l'entitat i el seu paper com a comissionat per als Jocs del Mediterrani. Projectes Internacionals de la Fundació La Fundació ha posat en marxa els seus dos primers projectes de cooperació internacional, amb una inversió inicial de 10.000 euros cadascun, centrats en la creació d'infraestructures esportives com a eina d'integració social: - Nicaragua (Palacagüina): Destinat a una comunitat amb forta tradició futbolística, on l'esport s'associa a l'escolarització. - Ruanda: Un projecte en zones rurals gestionat a través de l'Arcabisbat de Tarragona. - Algèria (Hassi Messaoud): Tercer projecte en vies de desenvolupament situat al cor del desert. "L'esport és una fórmula positiva d'avançar, d'integració social i de generar una certa cultura de treball en equip." La filosofia de la Fundació prioritza l'activació econòmica local comprant el material directament a les zones de destí en lloc d'enviar-lo des de Tarragona. Candidatura Tarragona 2017 En el seu rol com a comissionat de l'Ajuntament, Rigao explica els passos crítics per a la candidatura dels Jocs del Mediterrani: - S'està treballant en un dossier de candidatura complex que s'ha de presentar el gener de 2009. - L'objectiu immediat és demostrar "musculatura" davant el Comitè Olímpic Espanyol per dissuadir altres ciutats i consolidar-se com l'única opció estatal. - Es preveu una presentació ciutadana abans d'acabar l'any per implicar el col·lectiu de voluntaris i el territori.

  • Balanç de Joan Aregio sobre el govern de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    22'

    Balanç de Joan Aregio sobre el govern de Tarragona

    Balanç dels primers quatre mesos de mandat El portaveu de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Tarragona, Joan Aregio, defineix l'inici del govern del PSC i ERC com a decebedor. Segons Aregio, l'equip de govern ha venut fum i no està complint les seves promeses electorals. "Tinc la sensació que moltes de les coses que s'havien promès [...] eren fum i estic segur que moltes d'elles no es realitzaran." Crítiques a la gestió econòmica i herència rebuda Aregio desmenteix que la situació financera municipal sigui tan crítica com afirma l'alcalde Ballesteros. Argumenta que: * S'estan incrementant despeses en festes majors (400.000 euros més). * S'ha decidit no vendre espais de l'empresa de transports que ja estaven planificats. * Es continua contractant personal i realitzant viatges malgrat el discurs d'austeritat. Projectes d'infraestructures i mobilitat Façana Marítima: El cap de l'oposició defensa el projecte original de soterrament de les vies i critica el nou dibuix de desviament per l'interior, considerant-lo poc seriós i un retrocés de 15 anys. Pas a nivell de la Plaça dels Carros: Tot i celebrar-ne la supressió, recorda que és un projecte antic i lamenta el "càstig" polític que ha rebut la ciutat en etapes anteriors. Transport escolar: Denuncia que el curs ha començat sense que els autobusos gratuïts promesos siguin una realitat. Equipaments i pactes de ciutat Aregio ha proposat un pacte d'equipaments per defensar els interessos de Tarragona davant altres administracions. Les seves prioritats inclouen: * La Tabacalera com a seu definitiva del Museu Nacional Arqueològic. * Oposició a l'ús de zones verdes per a oficines de la Generalitat (al costat de la presó). * Mantenir la centralitat de la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Camp Clar. Estil d'oposició i futur L'entrevistat defensa que la seva oposició és constructiva, citant propostes com el cinema al Teatre Metropol o la figura del regidor de barri. Tot i així, afirma que seguirà exercint el seu dret a control i fiscalització, demanant explicacions sobre l'ús de targetes de crèdit o exigint dimissions quan ho consideri necessari.

  • Crisi del transport ferroviari a Tarragona i actualitat local - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    56'

    Crisi del transport ferroviari a Tarragona i actualitat local

    Caos Ferroviari i Afectacions a la Xarxa de Tarragona L'episodi d'avui se centra en el desgavell ferroviari provocat per les obres de l'alta velocitat a Barcelona, que ha obligat a tallar el trànsit entre Barcelona i Belvitge. Aquesta situació afecta directament els usuaris tarragonins de la següent manera: • Els trens regionals acaben el seu recorregut a Sant Vicenç de Calders, on cal fer transbord a Rodalies. • Els trens de llarga distància s'aturen a l'estació de Tarragona, des d'on s'ha habilitat un servei alternatiu per carretera. • Es reporten fortes crítiques per la manca d'informació clara i els llargs retards que pateixen els viatgers. "És una vergonya que ens informin quan ja estem dins del tren i haguem d'acabar en un autobús amb hores de retard." Negociacions Polítiques i Millores Urbanes L'actualitat institucional destaca la reunió entre l'Ajuntament de Tarragona i el Ministeri de Foment a Madrid per abordar projectes clau: Infraestructures i Mobilitat • Plaça dels Carros: S'inicien les negociacions per al soterrament del pas a nivell, previst per al 2008. • Façana Marítima: L'alcalde Ballesteros busca definir la implicació de l'Estat per alliberar la zona de mar i desviar la línia del tren. • Accés per Pont d'Armentera: El consistori admet que la prova pilot per evitar cues no ha funcionat i es demanen noves solucions. Societat, Esports i Cultura • Salut: El col·lectiu d'afectats per l'obesitat mòrbida reclama més recursos públics i denuncia llistes d'espera de més de dos anys. • Integració: Torreforta inicia un cicle d'activitats per fomentar la convivència amb els nouvinguts. • Esports (Nàstic): Situació crítica del Nàstic de Tarragona després de la derrota contra l'Albacete (0-2). L'equip suma quatre jornades sense guanyar i l'entrenador Javi López admet l'apatia del conjunt. • Cultura: L'estrena de Carmina Burana al Palau de Congressos i els resultats de la diada castellera de l'Esperidió marquen l'agenda.

  • Fórmula 1 i actualitat del Nàstic al Futbolí - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    18'

    Fórmula 1 i actualitat del Nàstic al Futbolí

    Debat sobre la Fórmula 1 i la crisi del Nàstic En aquesta edició del programa El Futbolí, la conversa gira al voltant de la decepció pel rendiment del Gimnàstic de Tarragona i el gran protagonisme que va tenir la Fórmula 1 durant el cap de setmana. Tensions a l'estudi i gelosia professional L'episodi comença amb un to irònic i distès entre els presentadors: * Es comenta la bona relació de la Iolanda García amb l'Elder de la setmana anterior, el que genera un moment de gelosia humorística amb el Quim. * Es critiquen els souvenirs gratuïts (robats d'avions o hotels) que el Quim regala habitualment. El Mundial de Fórmula 1 al Brasil L'actualitat esportiva va quedar marcada pel Gran Premi del Brasil, on Kimi Raikkonen es va proclamar campió del món: * Es destaca la contradicció de molts aficionats que són, a la vegada, del Nàstic i de Fernando Alonso, vivint un doble drama el mateix diumenge. * > "Hi ha moments que no passa res... jo crec que no passa mai res a la Fórmula 1 en la vida." * Es comenten les reaccions dispars a la redacció, entre seguidors d'Alonso, Lewis Hamilton i Raikkonen. La situació límit del Nàstic Pel que fa al futbol local, el sentiment és d'absoluta decepció: * Qualifiquen el joc de l'equip de "lamentable" i prefereixen parlar de l'entorn abans que del partit en sí. * Es critica la proliferació de pancartes personalitzades al Nou Estadi (aniversaris, missatges a jugadors), considerant-les mancades de creativitat. * Es fa un resum sonor on els mateixos protagonistes admeten que l'equip està apàtic i que va ser el pitjor partit a casa. Futbol internacional i altres modalitats Es repassa la trajectòria de jugadors amb passat tarragoní com Tobias Grahn (Hertha de Berlín) i Makukula (Vitoria Setúbal). S'esmenta amb entusiasme la bona ratxa de l'Ancona a la Lliga C1 italiana, on és líder. Finalment, es convida els oients al programa Sempre Nàstic per analitzar a fons la crisi amb convidats com el Flaco Abram.

  • Gestió Municipal i Projectes de Futur a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    23'

    Gestió Municipal i Projectes de Futur a Tarragona

    Balanç dels Primers 120 Dies de Govern L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, analitza els seus primers quatre mesos de mandat. Malgrat la situació econòmica heredada, destaca la il·lusió i l'energia de l'equip de govern progressista (PSC i ERC) per tirar endavant projectes clau. Urbanisme i el nou POUM El nou tinent d'alcalde d'Urbanisme ha iniciat converses per resoldre les al·legacions al Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). L'alcalde afirma que prop del 70% de les demandes veïnals són assumibles, destacant: • Cases Barates i Torreforta: S'acceptaran gran part de les al·legacions amb fonament. • Muntanyeta de Sant Pere: Es farà un pla de millora de l'espai públic (voreres, enllumenat) d'acord amb els veïns. • Teatre Romà: Es revisarà el perímetre per evitar expropiacions innecessàries. Equipaments i Cultura L'ajuntament treballa en un pla integral d'equipaments per pal·liar la manca de programació anterior. Els projectes més rellevants són: • Museu Nacional Arqueològic: Es descarta que es quedi a la plaça del Rei; el nou museu s'ubicarà previsiblement a la Tabacalera. • La Sabinosa: Es planteja un model d'excel·lència internacional basat en la Universitat de la Mediterrània. • Palau d'Esports: Necessitat d'un pavelló d'entre 5.000 i 7.000 espectadors a la zona de Ponent per optar a esdeveniments com els Jocs del Mediterrani. Candidatures Estratègiques i Promoció Ballesteros defensa la compatibilitat de les candidatures per als Jocs del Mediterrani i la Capitalitat Cultural Europea 2016 com a motors d'inversió i promoció. "L'objectiu de la promoció de ciutat és tan important com el propi fet d'obtenir les candidatures." Situació Econòmica i Infraestructures S'ha revelat l'existència d'uns 6,5 milions d'euros en factures sense consignació, un llast important per als pressupostos. Tot i això, es mantenen les prioritats en seguretat, neteja i habitatge social. Respecte a les infraestructures ferroviàries, l'alcalde viatja a Madrid per tractar: 1. El soterrament del pas a nivell de la plaça dels Carros. 2. L'alliberament de la façana marítima i el desviament del traçat ferroviari pel nord, mantenint l'estació al nucli urbà.

  • 25è aniversari de l'Agrupament Escolta Xaloc - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    17'

    25è aniversari de l'Agrupament Escolta Xaloc

    Celebració d'un quart de segle de l'escutisme a Tarragona L'Agrupament Escolta Xaloc celebra els seus 25 anys de trajectòria a la ciutat de Tarragona. Durant l'entrevista, els caps de l'agrupament —Roger Gomis, Cèlia Ginés i Anna Llorenç— expliquen la vigència d’aquest moviment i la importància del voluntariat jove per mantenir actives aquestes entitats de lleure. Valors i mètode de treball L'escoltisme, conegut popularment com anar al cau, es basa en una educació no formal mitjançant el joc i el compromís personal: Educació en valors: Es treballen conceptes com la solidaritat, el respecte i el treball en equip d'una manera pràctica i vivencial. Estructura per edats: Els infants i joves es divideixen en branques segons la seva edat, des dels Castors (6 anys) fins als Trucs (19 anys). La Promesa: Es manté com l'acte simbòlic més important on el nen o jove referma el seu compromís amb el grup i el seu creixement personal. Equip de caps: La feina dels monitors és totalment voluntària. Els caps destaquen que l'aprenentatge és mutu i que les decisions es prenen per consens. Actes del 25è aniversari L'agrupament ha preparat un calendari d'activitats que s'allargarà durant tot el curs escolar per commemorar aquesta efemèride: Acte de presentació: Inauguració a la plaça Prim amb xerrades, presentació de la mascota i berenar popular. Actes interns: Sopar xalucaire al desembre i una calçotada al febrer per als membres i exmembres. Festa de la Barretina: Concerts i tallers al març, organitzats conjuntament amb l'agrupament Encamí (que celebra 20 anys). Cloenda: Acte de tancament al juny per finalitzar les celebracions del quart de segle. "No anem allí a fer de cangur; anem a treballar, a passar-nos-ho bé i a seguir un mètode de cohesió de grup durant tot el curs."

  • Programació del Correllengua 2007 a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    12'

    Programació del Correllengua 2007 a Tarragona

    El Correllengua 2007 a Tarragona Miquel de Marcos, membre de l'Assemblea d'Unitat Popular, detalla les activitats i l'essència d'aquesta celebració itinerant que defensa la llengua i la cultura catalana. Origen i significat de la iniciativa Història: Va néixer el 1993 a Mallorca, inspirat en la Korrika del País Basc. Simbolisme: L'element cohesionador és la flama, que recorre diversos pobles i ciutats dels territoris de parla catalana. Objectiu: Una proposta sorgida de la societat civil per promoure l'ús de la llengua d'una forma lúdica, festiva i reivindicativa. Programació d'actes destacats Divendres: Acte de caràcter intel·lectual als Serveis Territorials de Cultura amb la participació d'Alfons López Tena i Hèctor López Bofill. Es presenta el llibre Catalunya sota Espanya i el Cercle d'Estudis Sobiranistes. Dissabte (Jornada central): Activitats a la Plaça del Rei. Matí: Jocs infantils gegants i l'actuació de l'animador Noé Rivas. Vespre: Sopar popular obert a tothom. Nit: Concerts de Roger Benet, Amnea i el grup RELC de Mataró. L'Estat de la Llengua L'entrevistat reflexiona sobre l'ús social del català i subratlla la responsabilitat individual dels parlants: "L'important és que cadascú tingui clar que la llengua és seva i que viurà mentre ell l'utilitzi." Es destaca també el suport institucional rebut enguany per part de l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat, facilitant una celebració més digna i amb més actes.

  • Entrega dels Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    22'

    Entrega dels Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona

    Reconeixement a la tasca periodística diària L'episodi se centra en la celebració i lliurament dels Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona, destacant la importància de reconèixer la feina quotidiana dels professionals de la informació. Les convidades a l'estudi, Maria Fernández i Carina Filella, ambdues periodistes d'El Punt, comparteixen la seva experiència com a guanyadores en les categories locals de Patrimoni i Societat de Riscos. Temàtiques premiades i rigor periodístic Durant la conversa, s'aprofundeix en els continguts dels reportatges guardonats: Arqueologia i ossos: La Carina explica com el seu treball es va centrar en l'estudi de les restes òssies per entendre la població de fa 2.000 anys, allunyant-se de la visió tradicional de les "pedres". Tecnologia i salut: La Maria exposa el seu reportatge sobre l'impacte de les antenes de telefonia mòbil, un tema controvertit tractat des de l'objectivitat i el contrast de dades legals entre Catalunya i països com Suïssa. Divulgació històrica: Es connecta telefònicament amb Miquel Riera, guanyador pel seu reportatge sobre els Neandertals, destacant la seva capacitat de parlar i la necessitat d'explicar la prehistòria de forma plana. La trajectòria de Javier Pons L'episodi compta amb la participació de Javier Pons, director de Televisió Espanyola, qui rep un homenatge a la seva carrera. Pons reflexiona sobre diversos punts clau: L'evolució de la televisió pública cap a un model més independent i lliure de pressions polítiques. El valor dels mitjans locals com a escola de talent i espai de proximitat. La vigència de clàssics de la televisió com Historias para no dormir de Chicho Ibáñez Serrador. "Els mitjans locals són fonamentals, primer per la proximitat amb la gent i segon per ser un viver amb capacitat de generar talent."

  • Inauguració del nou Mercat Provisional de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    21'

    Inauguració del nou Mercat Provisional de Tarragona

    Festa i gran expectació en la obertura del mercat El programa connecta amb la plaça Corsini de Tarragona per cobrir la inauguració oficial del mercat provisional. L'ambient es descriu com una autèntica festa ciutadana amb una afluència massiva de públic i la presència de tota la corporació municipal. Intervencions de les autoritats Josep Fèlix Ballesteros (Alcalde): Destaca l'èxit de la transició al nou espai i afirma que els paradistes estan venent entre un 30% i un 40% més. També remarca la millora en la lluminositat i la neteja de les instal·lacions. Sergi de los Rios (Tinent d'Alcalde i President d'Espimsa): Subratlla que el mercat és el "cor comercial" de la ciutat i un escenari de vida que va més enllà de la compra-venda. Ferran Figueras (Gerent de l'obra): Expressa la seva satisfacció en veure el projecte culminat i el bon funcionament comercial dels primers dies. "Aquesta alegria que es contagia entre els venedors i els clients és el que fa que aquest mercat tingui una vida impressionant." Actualitat política i econòmica L'alcalde aprofita la compareixença per respondre a l'actualitat pressupostària, denunciant una herència negativa de 6 milions d'euros en factures sense consignar per part de l'anterior equip de govern. Tot i això, promet uns pressupostos per a l'any vinent amb un alt contingut social. Crònica de la visita inaugural Passejada institucional: L'alcalde i el tinent d'alcalde recorren les parades entre petons, abraçades i fotografies mediàtiques, destacant la imatge a la peixeteria Rita. Venedores d'època: Un grup de dones vestides de manera tradicional reparteix clavells als assistents, tot i que l'aglomeració de gent fa que les flors s'exhaureixin ràpidament. Música en directe: L'acte ha estat amenitzat pel grup de jazz The Mauri Verdicchi.

  • Pau Casals i l'exili: documents i cartes inèdites al Vendrell - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    13'

    Pau Casals i l'exili: documents i cartes inèdites al Vendrell

    Pau Casals i l'exili: L'home rere el mite El Museu Pau Casals del Vendrell presenta una exposició excepcional que aprofundeix en una de les etapes més personals i compromeses del músic: l'exili. La mostra, que recull fotografies i cartes inèdites, permet descobrir un Casals que va actuar gairebé com una ONG unipersonal durant els seus primers anys a Prada de Conflent. Un compromís humà i filantròpic L'exposició posa el focus en l'ajuda directa que el músic proporcionava als refugiats republicans: * Documents inèdits: Es mostren llistes manuscrites per ell mateix i cartes de refugiats que li sol·licitaven ajuda des dels camps de concentració. * Ajuda humanitària: Juntament amb el seu amic Joan Alavedra, Casals gestionava el lliurament d'aliments i medicaments mitjançant un camió llogat, posant en risc la seva pròpia carrera professional. * Continuïtat temporal: Aquesta tasca no va ser puntual, sinó que es va mantenir a través de la Spanish Refugee Aid (SRA) fins pràcticament la seva mort l'any 1973. Simbolisme polític i defensa de la cultura La figura de Casals va transcendir l'àmbit musical per convertir-se en un símbol d'unió nacional: * La Presidència a l'exili: Es detalla com l'any 1954 se li va proposar ser President de la Generalitat a l'exili per unificar el moviment catalanista, oferta que va rebutjar per coherència amb la seva faceta de músic. * Protesta i silenci: El músic va decidir silenciar el seu violoncel a partir del 1945 com a denúncia per la inacció de les potències democràtiques davant el règim de Franco. * Diplomàcia cultural: Cartes a presidents com Truman o Kennedy per denunciar la persecució del català i la situació de l'Estat espanyol. Activitats complementàries L'exposició es complementa amb un ric ventall cultural: * Cicle de conferències: Experts com Francesc Vilanova o Josep Maria Figueres analitzen l'entorn històric de l'exili. * Concerts i música: L'Auditori Pau Casals ofereix cicles de música d'autors també exiliats com Robert Gerhard. "Va dedicar i sacrificar part de la seva carrera professional en favor de tota aquesta gent pel seu sentiment humà i de proximitat."

  • El Tarragonès Medieval: Història i Patrimoni - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    13'

    El Tarragonès Medieval: Història i Patrimoni

    Un nou llibre sobre l'Edat Mitjana al Tarragonès La historiadora Maria Bonet i el fotògraf Pep Escoda presenten una obra en col·laboració que busca reivindicar el patrimoni medieval de la comarca del Tarragonès. El llibre és fruit d'un treball multidisciplinari entre cinc especialistes amb l'objectiu d'apropar la història i l'art al públic general, defugint dels tecnicismes acadèmics però mantenint un rigor absolut. Reivindicació d'un període clau Superació d'estereotips: Es combat la idea de l'Edat Mitjana com una "època fosca", mostrant-la com un període esplèndid i fonamental per a la configuració actual del territori. L'ombra de la romanitat: Els autors assenyalen que a Tarragona el llegat romà sovint eclipsa la importància de la ciutat medieval, malgrat que l'urbanisme actual de la Part Alta s'ha de considerar una peça única construïda ex novo al segle XII. Sostenibilitat històrica: Es destaca com l'organització medieval respectava l'equilibri entre població i recursos naturals. El procés creatiu i el treball de camp El fotògraf Pep Escoda subratlla la dificultat de capturar el vessant medieval en un entorn on l'urbanisme modern ha transformat el paisatge de forma irreversible. El mètode de treball s'ha basat en: Treball de camp intens: Recorregut poble per poble, buscant enclaus militars i castells sovint amagats o de difícil accés. Contextualització: Les imatges no només mostren pedres, sinó que integren el patrimoni en el seu entorn paisatgístic. Col·laboració experta: Maria Bonet va guiar la localització dels punts d'interès basant-se en documentació històrica. "La ciutat és una entitat orgànica que creix arrelada en una base, i aquesta base, en el cas de Tarragona, és fonamentalment medieval."

  • Anàlisi política de Joaquim Nin a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    21'

    Anàlisi política de Joaquim Nin a Tarragona Ràdio

    Balanç de Convergència Democràtica i el futur de Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el president de la Intercomarcal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Joaquim Nin, repassa la situació política quatre mesos després de les eleccions municipals. Tot i lamentar la pèrdua de l'alcaldia de Tarragona, Nin destaca la solidesa de la federació al territori i la voluntat de recuperar la Generalitat. Els resultats electorals i la gestió local L'anàlisi de Nin se centra en la resiliència del partit malgrat el canvi de color polític a la capital: Recuperació de municipis: S'han recuperat alcaldies importants com El Vendrell i s'han obtingut resultats "espectaculars" a Tortosa o Amposta. La pèrdua de Tarragona: El conferenciant admet que la transició de candidat no es va fer correctament i assumeix part de la responsabilitat en la derrota. Crítica al nou govern: Nin acusa el nou equip de govern d'aplicar el "manual polític" en culpar l'anterior gestió de l'existència de factures pendents, una pràctica que considera habitual però poc honesta. El paper de l'oposició i lideratge Respecte a la figura de Joan Areggio, Nin defensa aferrissadament la seva tasca com a cap de l'oposició: Defensa la discrepància política davant el que anomena un cert "estalinisme" de les esquerres que no accepta la crítica. Reivindica Areggio com un "actiu" per al futur i no descarta la seva candidatura per al 2011. "Nosaltres no ens desfarem com un terròs de sucre... som gent molt arrelada al territori i hem fet més llistes i més vots que ningú." Relacions amb Unió i horitzó electoral Finalment, l'entrevista aborda la salut de la federació de Convergència i Unió: Refundació del catalanisme: Esmenta el projecte liderat per Artur Mas per adaptar el partit al segle XXI. Unitat de la federació: Nin reconeix que hi va haver moments de tensió i perill de ruptura, però assegura que actualment la relació amb Unió Democràtica és bona i aniran junts a les properes eleccions al Congrés. Pactes territorials: Reivindica la capacitat de CDC per pactar amb diferents forces (PP, ERC o PSC) segons les necessitats de cada municipi o la Diputació.

  • Suport i conscienciació sobre les cardiopaties infantils - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    16'

    Suport i conscienciació sobre les cardiopaties infantils

    La realitat de les cardiopaties congènites L'Àngels Esteve, responsable de l'Associació d'Ajuda als Afectats amb Cardiopaties Infantils, explica que aquesta condició és una malformació de l'estructura del cor que es produeix des de l'embaràs. Tot i que els avenços mèdics permeten una alta supervivència, el col·lectiu és molt heterogeni, amb més de 300 diagnòstics diferents. Impacte familiar i social Rebre el diagnòstic d’una cardiopatia genera un fort impacte emocional en les famílies. L'associació treballa per acompanyar-les en diversos àmbits: Àmbit familiar: Gestió del dol, suport als germans i adaptació a les llargues hospitalitzacions. Àmbit escolar: Treball conjunt amb el Departament d'Ensenyament per crear protocols d'emergència i adaptacions curriculars que evitin el fracàs escolar. Autonomia i futur: Suport en l'etapa adolescent i l'entrada al món laboral, trencant les barreres que sovint imposa la por al desconeixement de la malaltia. El paper de les associacions L'objectiu principal és la normalització. S'utilitzen eines com llibres de contes i xerrades per explicar la malaltia a les aules, fomentant l'autoestima dels nens i la comprensió dels companys. "Hi ha més de 15.000 nens i nenes afectats a Catalunya; no estem parlant de tres persones, és un col·lectiu molt rellevant que cal tenir en compte." 13a Festa al Tibidabo Aquest diumenge se celebra una jornada solidària al Parc d'Atraccions Tibidabo per recaptar fons i sensibilitzar la societat. L'esdeveniment inclou tallers, la presentació d'un nou llibre altruista i descomptes per als assistents que col·laborin amb l'entitat.

  • Incendi en un transformador a Tarragona deixa vora 500 clients sense llum - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    4'

    Incendi en un transformador a Tarragona deixa vora 500 clients sense llum

    Resum de l'incident elèctric a Tarragona L'emissora recull la crònica d'un incident elèctric significatiu ocorregut a la ciutat de Tarragona, concretament en l'àrea que comprèn els carrers Ramón i Cajal, Francesc Bastos i Mallorca. L'origen va ser un incendi en un transformador subterrani que va tenir lloc ahir a la tarda i que podria haver estat causat per una burilla mal apagada. Afectacions i restauració del servei Afectats: Aproximadament vora 500 pisos (entre 1.000 i 1.500 persones) han patit les conseqüències del tall. Durada: Els veïns i comerciants van estar prop de sis hores sense subministrament elèctric. Mesures d'emergència: La companyia FECSA Endesa va instal·lar quatre grups electrògens (generadors) per restablir el servei provisionalment durant la nit. Situació actual: S'estan retirant els cables provisionals i els generadors per connectar els edificis a la xarxa general reparada. Es preveu que la situació estigui normalitzada completament sobre les 12:30h. Impacte en el teixit comercial Els comerciants de la zona, especialment carnisseries i forns de pa, han expressat la seva preocupació per la possible pèrdua de gènere a causa de la falta de refrigeració. "Es va comprometre la companyia que si hi ha alguna cosa que s'ha fet mal bé... doncs que ells estan disposats a cobrir-ho amb el seguro que tenen." Danys col·laterals Tot i que la llum està tornant, alguns veïns han reportat problemes persistents amb ascensors i senyals de televisió, que els tècnics aniran revisant un cop la xarxa estigui totalment estabilitzada.

  • 2007-10-17 SEMPRE NASTIC - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    1h 3min

    2007-10-17 SEMPRE NASTIC

    Futbol i Mitjans de Comunicació L'episodi serveix de cloenda a la Setmana de la Comunicació de Tarragona 2007 (Comunica07), on s'ha analitzat l'impacte del futbol com a rei mediàtic. S'han discutit temes clau: • La guerra de drets televisius entre Sogecable i Mediapro pel monopoli del futbol. • L'evolució de la ràdio esportiva nocturna i la rivalitat Madrid-Barça. • La relació entre els clubs, els jugadors i la premsa, destacant l'hermetisme dels grans equips. Actualitat del Gimnàstic de Tarragona Situació Tècnica i de l'Equip • L'entrenador Javi López rebutja les excuses per la falta de resultats i es nega a ser un "lloró" davant les múltiples lesions i expulsions. • Crítica a la situació de Miku, que va viatjar amb la selecció de Veneçuela sense arribar a jugar ni un minut, perjudicant la dinàmica del club. • Millora mèdica: El porter Rubén Pérez ha rebut l'alta, mentre que Oscar López és dubte per una possible operació de lligaments. Projectes Institucionals • L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros confirma que el nou estadi estarà totalment cobert i tindrà una capacitat inicial de 17.000 espectadors, ampliable a 25.000. • El president Xavier Salvador destaca la bona sintonia amb l'Ajuntament i l'objectiu de consolidar el club a l'elit. "No vull buscar l'excusa fàcil... Jo assumeixo el que hi ha i tiro endavant." Història i Experiències Periodístiques • Homenatge a periodistes veterans com Enric Tricaz i Manel Pastor, qui han recordat la dificultat de les retransmissions antigues i anècdotes en camps hostils bascos i madrilenys.

  • Afectats pel POUM de Tarragona i el conflicte veïnal - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    20'

    Afectats pel POUM de Tarragona i el conflicte veïnal

    La problemàtica del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) L'entrevista amb Santiago Blanco, portaveu de la coordinadora d'afectats pel POUM a Tarragona, exposa la profunda inquietud de centenars de famílies davant la planificació urbanística de la ciutat. El conflicte se centra en l'afectació de vivendes consolidades i la manca de comunicació prèvia per part de l'Ajuntament. Punts clau de la negociació Canvi d'interlocutor: Els veïns expressen trasbals per la pèrdua de l'interlocutor anterior, tot i que mantenen l'esperança que el nou tinent d'alcalde de territori, Xavier Terrés, mantingui una línia basada en els valors humans més que en els criteris purament tècnics. Zones afectades: Es preveu que en indrets com l'Avinguda d'Andorra, el carrer Goya o les Cases Barates l'afectació es tiri enrere. Per contra, zones com Torreforta, la Muntanya de Sant Pere i les Parcel·les Rion continuen en una situació d'incertesa. Impacte econòmic i social: La preocupació principal és la pèrdua de la propietat real. Segons Blanco, un habitatge afectat esdevé invendible o perd el seu valor de mercat, bloquejant els plans de pensions naturals de moltes famílies i gent gran. Crítica al procés administratiu L'afectació ha sorprès molts veïns que no en van tenir constància fins que el pla ja estava aprovat inicialment. "La gran sorpresa va ser conèixer l'afectació una vegada ja estava aprovada... bona part dels 1.500 afectats no sabíem que estàvem afectats fins a demanar una llicència d'obres." La protesta contra Joan Miquel Nadal Blanco justifica la protesta i cassolada realitzada durant el sopar d'homenatge a l'exalcalde Joan Miquel Nadal com un acte lliure per expressar el rebuig a qui consideren el "pare" del pla general. Defineix l'homenatge com una "burla" per a les 1.500 famílies que viuen amb l'angoixa de perdre casa seva.

  • Cicle de Concerts de Tardor a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    16'

    Cicle de Concerts de Tardor a Tarragona

    Presentació del Cicle de Tardor L'episodi se centra en la celebració del cicle de concerts organitzat pel Col·legi d'Enginyers Industrials de Tarragona, una cita musical amb més de trenta anys de tradició a la ciutat. El coordinador del col·legi, Abelardo Freijanes, i el tenor tarragoní Albert Cid expliquen els detalls d'aquesta edició. Evolució i Col·laboracions Història: El cicle va néixer fa 33 anys essent pràcticament l'única oferta musical estable a la ciutat durant aquella època. Aliances: Destaca la col·laboració inestimable de Joventuts Musicals, que ha donat suport organitzatiu des dels inicis. Estils: Tot i que va començar amb un enfocament clàssic, ha anat incorporant jazz, música de cambra, lírica i grans orquestres simfòniques. Aposta pel Talent Jove L'organització té l'objectiu de donar visibilitat a joves intèrprets professionals de la zona. En aquesta ocasió, el tenor Albert Cid explica la seva experiència: * Ha passat de ser públic de petit a actuar com a professional. * Destaca la dificultat d'entrar en els circuits professionals de la música vocal. * Ressalta la importància de la comunicació no verbal i la interpretació actoral damunt l'escenari. Programació Destacada Albert Cid (23 d'octubre): Concert titulat "L'Amor en la Música" a l'auditori de Caixa Tarragona, acompanyat de piano i soprano. El repertori inclou peces alemanyes (amor romàntic), italianes (apassionat), catalanes (Eduard Toldrà/Salvat-Papasseit) i espanyoles. Orquestra Simfònica de Kazakhstan (27 d'octubre): Actuació al Palau de Congressos. Conjunt de Cambra (30 d'octubre): Últim concert al Teatre Metropol abans del seu tancament per reformes. "Fa 33 anys érem pràcticament els únics que oferíem música a Tarragona."

  • Reptes i oportunitats de la globalització econòmica - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    15'

    Reptes i oportunitats de la globalització econòmica

    Una guia per entendre la globalització L'entrevista a Jordi Gual, cap de l'àrea d'estudis de la Caixa, aborda un cicle de conferències dissenyat per apropar l'economia al públic generalista. L'objectiu principal és trencar la barrera entre el coneixement acadèmic críptic i la informació superficial dels mitjans, oferint una divulgació científica accessible. Punts clau de la globalització Creixement econòmic: Se subratlla que la globalització ha permès taxes de creixement mundial inèdites en els darrers 30 anys, millorant el benestar de milions de persones. Deslocalització i competitivitat: Es reconeix el temor de la societat davant la pèrdua de llocs de treball, però es proposa com a solució l'aposta per productes i serveis avançats i mesures pal·liatives per als col·lectius afectats. Economies emergents: S'analitzen països com la Xina o l'Índia no com una amenaça, sinó com un motor de progrés que obliga l'occident a evolucionar. Estabilitat financera: Es recorda la capacitat de l'economia moderna per gestionar bombolles especulatives, aprenent de lliçons històriques com el Crac del 29. Una visió optimista del sistema Tot i les desigualtats existents, especialment al continent africà, Jordi Gual defensa que l'economia no és un "joc de suma zero". "L'economia moltes vegades és un joc de suma positiva: si els països emergents ens donen productes més barats, nosaltres els hem de correspondre oferint serveis més avançats; al final hi sortirem guanyant les dues parts." Importància de la informació per al ciutadà L'entrevista conclou destacant que conèixer les variables econòmiques és essencial per a la ciutadania, ja que permet prendre decisions informades en l'àmbit personal i professional, afectant directament l'economia domèstica.

  • Futbol, Periodisme i Estratègies Mediàtiques - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    3h 15min

    Futbol, Periodisme i Estratègies Mediàtiques

    Gestió de la Comunicació als Clubs de Futbol La jornada comença analitzant el canvi dràstic en la relació entre futbolistes i mitjans. S'ha passat d'una proximitat quasi familiar a una massificació de mitjans que obliga els clubs a actuar com a para-xocs. Els ponents destaquen tres nivells en el panorama futbolístic: • Nivell 1 (Barça i Madrid): Intenten controlar totalment el flux d'informació, sovint restringint l'accés directe als jugadors. • Nivell 2 (Espanyol): Busquen incentivar la seva presència mediàtica per créixer socialment, establint una estructura professional mediadora. • Nivell 3 (Segona A/B): Encara mantenen una cordialitat humana i una accessibilitat més gran per necessitat de visibilitat. El Futbolista com a Producte Antoni Pinilla i Santi Castillejo aporten la visió del jugador, reconeixent que el futbol és ara un producte de consum massiu. Això implica que els esportistes han de cuidar la seva imatge professional tant com el seu rendiment al camp, sovint veient-se superats per la pressió mediàtica i les peticions d'entrevistes 24 hores al dia. La Rivalitat Barça-Madrid i el Paper de la Premsa S'analitza com els diaris esportius (Sport, Mundo Deportivo, AS, Marca) han de respondre a les necessitats dels seus lectors, que busquen passió més que fredor informativa. • La instrumentalització de les promocions (rellotges, bufandes) és sovint més lucrativa per a les empreses periodístiques que la pròpia primícia informativa. • S'obre el debat sobre si la premsa és més hooligan que els propis aficionats, concloent que la rivalitat és el que realment sustenta el negoci del futbol a Espanya. Futbol Local vs. Globalització En la darrera part, es discuteix l'impacte de la globalització: • És més fàcil per a un jove informar-se del West Ham via internet que anar a veure el club del seu barri. • Diaris com el Diari de Tarragona reivindiquen el valor de la proximitat amb el Nàstic com a element diferenciador davant els grans grups estatals. • Es menciona el repte pendent de l'esport femení, que encara no aconsegueix quotes de pantalla significatives per una qüestió de lideratges socials encara en construcció.

  • Càritas Tarragona inaugura nous locals al carrer de l'Assalt - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    7'

    Càritas Tarragona inaugura nous locals al carrer de l'Assalt

    Renovació i Centralització de Serveis a Tarragona Carme Borbonés, directora de Càritas Diocesana de Tarragona, ha presentat les noves instal·lacions al carrer de l'Assalt. Aquest trasllat respon a la necessitat de dignificar l'atenció a les persones vulnerables i optimitzar els recursos de l'entitat en un espai centralitzat i funcional. Objectius de les Noves Dependències L'obertura d'aquest centre permet unificar diversos serveis que anteriorment estaven dispersos per la ciutat: Atenció Interparroquial: Es traslladen les activitats de Prat de la Riba per aglutinar la resposta de totes les parròquies. Servei de Nouvinguts: Anteriorment situat al carrer de Peixateries Velles, ara s'integra per facilitar l'assessorament professional. Centre Català de Solidaritat: Es preveu la incorporació de part de les activitats que es realitzaven al carrer Cervantes. El Projecte de "Robet Social" a Camp Clar L'entitat també ha anunciat un nou projecte al barri de Camp Clar (davant la parròquia de Santa Tecla) que s'inaugurarà previsiblement entre gener i febrer de 2008. Aquest espai no serà només un punt de lliurament de roba, sinó que funcionarà com una botiga normalitzada: Formació Laboral: El projecte serveix per ensenyar hàbits de treball (classificació, planxa, tractament tèxtil) a persones en risc d'exclusió. Aportació Simbòlica: Es fomenta la responsabilitat dels usuaris mitjançant pagaments mínims que es reinverteixen en beques de formació. "Aquí trobareu resposta, aquí trobareu una mà amiga, aquí trobareu algú que serà capaç de compartir aquesta situació de feblesa."

  • Poligeneració: l'eficiència energètica del futur - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    6'

    Poligeneració: l'eficiència energètica del futur

    Què és la poligeneració? La poligeneració és un procés tecnològic que permet la generació simultània d'energia elèctrica, fred i calor. L'objectiu principal és augmentar l'eficiència energètica del procés, aconseguint el mateix resultat amb un menor consum de combustibles. Característiques i beneficis Major rendiment: S'aprofiten residus que abans es perdien, com els gasos d'escapament. Reducció de la dependència: Permet la generació in situ, la qual cosa ofereix una major seguretat en el subministrament elèctric davant de possibles talls a la xarxa. Sostenibilitat: Integra l'ús d'energies convencionals (gas, gasoil) amb energies renovables. Exemples de l'aplicació real Actualment, aquesta tecnologia ja no és ciència-ficció, sinó una realitat tangible en diversos sectors: Sector Industrial: Moltes plantes del complex petroquímic de Tarragona ja utilitzen la cogeneració per ser autònomes. Sector Pesquer (Projecte Peixe Verde): En vaixells de pesca, s'aprofiten els gasos del motor per generar el fred de les càmeres frigorífiques i desalar aigua. Entorns Urbans: S'està implementant en hospitals i nous desenvolupaments urbanístics, com el projecte a Cerdanyola del Vallès. "Aquests gasos d'escapament que fins ara anaven a l'atmosfera, ara els podríem aprofitar per fer el fred de les càmeres o fer més energia."

  • Inauguració i primeres impressions del Mercat Central - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    8'

    Inauguració i primeres impressions del Mercat Central

    Crònica de l'obertura de les noves instal·lacions L'episodi recull l'ambient i les opinions dels primers clients durant la jornada d'inauguració del Mercat Central de Tarragona. Els testimonis coincideixen a destacar la modernitat i la funcionalitat del nou espai. Impressions dels compradors Les clientes entrevistades (Maria, Francisca i Mari Carme) subratllen diversos aspectes positius del nou recinte: Lluminositat i amplitud: Es destaca que el nou mercat és molt més clar i agradable que l'anterior. Organització per colors: El sistema de senyalització facilita la compra per sectors: vermell per a la carn, verd per a fruites i verdures, i blau per al peix. Fidelitat dels clients: Molts dels assistents són clients de tota la vida que es desplacen des de localitats properes com La Secuita o Constantí per la qualitat del producte, especialment el peix. Detalls tècnics i curiositats L'emissora Tarragona Ràdio capta també algunes anècdotes de la jornada: Preus de temporada: Es comenta l'alt preu dels rovellons, que arriben a costar entre 32€ i 34€ el quilo. Nomenclatura: Existeix un debat obert sobre si el mercat ha de mantenir el nom de Mercat Central o adoptar-ne un de nou. La instal·lació: Segons el cronista, l'estructura és una carpa ignífuga amb un cost aproximat de 3.100.000 euros. "Nosaltres ens hem d'adaptar, la vida es renova i hem de tirar endavant."