Tots els episodis

62617 episodis disponibles

episodis

50425-50448 de 62617

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
5'
PortAventura rep el seu visitant 40 milions
Celebració històrica a PortAventura El parc temàtic ha assolit una fita significativa en arribar als 40 milions de visitants en els seus 12 anys d'història. El protagonista d'aquesta jornada ha estat en Jordi Ruiz, un barceloní de 40 anys que visitava el parc amb la seva família i que s'ha vist sorprès per una rebuda multitudinària. Premis i reconeixements La direcció del parc, encapçalada per Mercedes de Pablo, ha lliurat a la família Ruiz diversos obsequis exclusius: Un passi Platinum, el nivell més alt d'accés que permet l'entrada a PortAventura Park, Caribe Aquatic Park i el Beach Club. Una estada completa per a tota la família durant la temporada de Nadal. Una reacció de sorpresa i nervis L'afortunat i la seva dona, la Feli Sánchez, han descrit l'experiència com una barreja de sorpresa i aclaparament: "Ens hem pensat al principi que era una broma, un espectacle més del parc." L'ambient ha estat festiu, amb la presència de mitjans de comunicació, la banda de música i personatges icònics del parc com el Shrek, que han envoltat la família en el moment de creuar els accessos. Creixement del parc Durant l'esdeveniment s'ha destacat la bona salut del complex, que ja compta amb uns 30.000 passis de temporada i manté una tendència de creixement constant any rere any, consolidant-se com un referent en el sector de l'oci.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
2'
Entrevista a Jordi Ruiz: Experiència a PortAventura
Resum de l'Entrevista En aquesta conversa, coneixem en Jordi Ruiz, un visitant de Barcelona de 40 anys que es troba gaudint d'un cap de setmana a PortAventura amb la seva família. L'entrevista capta el moment de sorpresa i l'emoció d'haver estat seleccionat per a una acció especial al parc. Detalls sobre la Visita Família: Està acompanyat per la seva dona, la Feli, i els seus dos fills, en Jorge i l'Erika. Freqüència: Són visitants habituals des de fa uns deu anys, amb una periodicitat d'un cop per any. Preferències: El que més els agrada del parc és la temàtica de Halloween i els seus espectacles. Reacció al Premi En Jordi confessa que inicialment s'ha quedat "apagat" i pensava que es tractava d'una broma. Tot i l'ensurt inicial per la sorpresa, es mostra molt content per l'experiència. "Jo em he quedat apagat, creia que era broma o era algo... La veritat que sí (m'he espantat), però estaré content." Durada de l'Estada La família va arribar el dia anterior i finalitza la seva estada avui a les 19:00h, completant així un cap de setmana de diversió.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
4'
Arribada del visitant 40 milions a PortAventura
Crònica d'un moment històric per al parc PortAventura ha celebrat aquest matí una fita significativa en la seva trajectòria: l'arribada del seu visitant número 40 milions. Després d'una breu espera i molta expectativa, el comptador informàtic ha saltat en el moment en què un home, acompanyat de la seva família, ha creuat les portes del complex. Dades rellevants de l'esdeveniment Trajectòria: El parc ha assolit aquesta xifra en només 12 anys de vida. Afluència: S'ha destacat que aquest volum de visites equival a unes set vegades la població total de Catalunya. Perfil del visitant: Es tracta d'un home d'edat mitjana (aproximadament 50 anys) d'origen local, que anava acompanyat de la seva parella i fills. Premis i reconeixements L'afortunat visitant ha estat rebut amb música, animació i una gran presència de mitjans de comunicació. Com a obsequi, ha rebut: 1. Un passi Platinum: Una modalitat nova que permet l'accés a Caribe Aquatic Park i altres instal·lacions exclusives. 2. Una estada gratuïta per a tota la família durant la temporada de Nadal. "És una xifra molt important, gairebé set vegades la població de Catalunya que ha passat per aquí en poc més d'una dècada d'història." L'emissió s'ha tancat amb la directora del parc, Mercedes de Pablo, mostrant la seva satisfacció per l'èxit continuat del projecte.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
3'
PortAventura espera el seu visitant 40 milions
Expectació a PortAventura per una xifra històrica El parc temàtic PortAventura viu una jornada especial amb l'arribada imminent del turista número 40 milions. Aquest esdeveniment representa una fita simbòlica molt rellevant per a les instal·lacions des de la seva inauguració. Premis per al visitant afortunat La persona que creui la porta i es converteixi en el visitant 40 milions rebrà diversos obsequis exclusius: Un passi Platinum: Es tracta d'un nou sistema que s'inaugurarà oficialment d'aquí a pocs dies i que permet l'accés a tots els recintes del parc, incloent-hi el Beach Club i altres resorts. Una estada familiar: El guanyador i la seva família podran gaudir d'una estada al parc durant la temporada de Nadal. Dispositiu i ambient al parc Actualment, hi ha una gran expectació mediàtica amb més d'una trentena de professionals de la comunicació esperant el moment clau. El control del recompte es fa a les entrades principals, tot i que la mecànica exacta de l'activació de l'alarma no s'ha revelat detalladament. "En el moment que entri... tots els focus miraran cap a aquesta persona que hagi creuat l'entrada." Fins al moment de la connexió, havien entrat prop d'un centenar de persones, amb una presència destacada de turistes estrangers (anglesos i russos) i grups d'estudiants.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Pep Escoda i l'exposició fotogràfica sobre Pini Soler
Homenatge visual a l'obra de Pini Soler L'antiga audiència de Tarragona acull una iniciativa artística singular que vincula la literatura amb la fotografia. Un grup de vuit artistes locals ha interpretat visualment diversos fragments de l'obra de l'escriptor Pini Soler, creant un diàleg entre la paraula escrita i el paisatge urbà contemporani. La perspectiva de Pep Escoda El fotògraf Pep Escoda detalla el seu procés creatiu i els reptes d'aquesta col·laboració: Interpretació de la muralla: A l'Escoda se li va assignar un text sobre la muralla de Tarragona i la seva visió des del Cabisbat. Malgrat el canvi urbanístic i el trànsit actual, l'artista ha buscat enquadraments que transformen l'espai. Tècnica i mística: Per a aquest projecte, s'ha utilitzat una càmera Rolleiflex dels anys 50. Segons el fotògraf, l'ús de càmeres antigues i de pel·lícula analògica aporta una textura i un gra que el digital no pot replicar de manera natural. El retrat col·lectiu: Com a complement a les fotografies d'espais, Escoda ha realitzat retrats de tots els autors participants caracteritzats com el mateix Pini Soler, utilitzant la mateixa il·luminació, americana negra i mirada perduda. Una mirada diversa sobre la ciutat L'exposició destaca per la riquesa de perspectives, ja que els vuit fotògrafs (com Esperança Cobo, Lluís Vive o Sílvia Iturria) tenen estils i edats molt diferents. Les obres van des del blanc i negre fins al color, i fins i tot propostes conceptuals fetes des de l'estranger. "En fotografia tenim l'avantatge d'apartar coses i crear un punt de vista diferent; depèn d'on agafis una casa, pot semblar un desert o un fragment del Marroc."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
Participació i unificació veïnal a Tarragona
Context de l'Entrevista L'entrevista a Tarragona Ràdio compta amb la presència de Manel López Pasca, tinent d'alcalde responsable de l'àrea de relacions ciutadanes de l'Ajuntament de Tarragona. El diàleg se centra principalment en el teixit associatiu de la ciutat i els nous mecanismes de participació. La Unificació de les Federacions de Veïns Un dels temes centrals és la possible fusió de les dues federacions de veïns actuals. López Pasca expressa la seva sorpresa davant la decisió recent de l'assemblea de la federació encapçalada per Helena Regidor de no tirar endavant la unificació. Objectius de la unió: Tenir un interlocutor únic amb l'Ajuntament per guanyar força i eficàcia. Obstacles identificats: Reticències personals i disputes històriques entre líders. Una forta politització que es remunta a l'any 1989. López Pasca afirma: > "Crec que si no ho fan a curt o a mig termini, s'equivocaran". Nou Reglament de Participació Ciutadana L'Ajuntament treballa en un reglament pioner per a la ciutat, inspirat en models com el de Sant Sebastià, que preveu estar llest entre el 2008 i el 2009. Consells Sectorials: Creació del Consell de Barri, Consell dels Nens i Consell de la Gent Gran. Transparència i control: Es vol que les entitats participin en comissions informatives (amb veu però sense vot) i en l'elaboració de pressupostos participatius. Gestió de Subvencions i Entitats El regidor anuncia un canvi en la política de subvencions per a les associacions de veïns (actualment 63 a la ciutat): Criteri de treball: Es prioritzaran els projectes reals i la seva execució. Qui treballi i presenti projectes potents rebrà més recursos. Inspeccions: Es preveuen controls per part de tècnics municipals per assegurar que les activitats subvencionades es portin a terme de manera efectiva. Coordinadora de Cases Regionals i Acció Exterior Cases Regionals: Es projecta una coordinadora per unificar les 8 cases regionals de Tarragona per organitzar esdeveniments conjunts, com una cantada de Nadal el desembre. Ciutats Agermanades: Es pretén crear una fundació i cercar subvencions de la Comunitat Europea per potenciar aquests vincles. Viatges Institucionals: López Pasca defensa els viatges de l'equip de govern (com els fets a Baeza o Úbeda) com a visites de treball per establir llaços amb els llocs d'origen de molts tarragonins, rebatejant-los com a "posar Tarragona al món".
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
8'
27è Simpòsium de Farmacèutics de la Indústria a Tarragona
Balanç del 27è Simpòsium de l'AEFI a Tarragona La ciutat de Tarragona s'ha convertit en la seu de la 27a edició del simpòsium organitzat per l'Associació Espanyola de Farmacèutics de la Indústria (AEFI). L'esdeveniment ha servit com a punt de trobada estratègic entre el sector privat i l'administració pública per abordar el futur del sector biosanitari. Eixos temàtics i novetats del sector Durant les dues jornades de debat, s'han tractat qüestions fonamentals per a l'evolució de la farmàcia industrial: Biotecnologia: Identificada com el motor principal de la investigació de medicaments en el futur. Processos de control: Implementació de sistemes de microbiologia ràpida i tecnologia PAD (Procés Analític o Tecnològic). Regulació i registres: S'ha aprofundit en la normativa de registre de medicaments i productes sanitaris. Globalització: La tendència cap a una major concentració de laboratoris a escala mundial. El gran repte: L'accés i el finançament Un dels punts més complexos discutits ha estat l'equilibri entre la viabilitat econòmica i el benefici social: "La indústria farmacèutica també és una activitat industrial... volen tenir els seus guanys per poder invertir a investigar, però cal mirar pel bé comú." S'ha destacat la necessitat d'un consens global per fer assequibles tractaments costosos, com els de la SIDA, especialment en països en vies de desenvolupament. Participació i conclusions L'acte ha comptat amb una xifra notable de participació: * Més de 400 assistents. * 50 ponents especialitzats. * 15 taules rodones simultànies amb representants de l'Agència Espanyola del Medicament i la Generalitat de Catalunya. La conclusió principal és que el sector gaudeix de bona salut, tot i ser un entorn cada cop més competitiu, i que cal seguir treballant per reivindicar el paper social de la indústria biosanitària.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
Èxit del Celler Capafons-Ussó al Priorat i Montsant
Reconèixement internacional i trajectòria familiar L'entrevista celebra que el celler Capafons-Ussó hagi estat seleccionat entre els 100 millors del món per una prestigiosa revista americana. Francesc Capafons, representant de la cinquena generació, explica l'evolució des de la venda a granel fins a l'embotellat de vins d'alta gamma iniciat als anys 90. Els vins del Celler El celler elabora vins tant a la DO Montsant com a la DOQ Priorat, destacant productes amb identitats molt marcades: Rogenc (Montsant): Un rosat de Sirà amb l'estructura d'un negre però la frescor d'un rosat. Masies Planes: El vi de referència de la DO Montsant pel celler. Mas de Masos (Priorat): Considerat la "joia de la corona". És un vi complex que evoluciona durant hores a la copa. L'Enllaç (Priorat): Un vi blanc singular i de llarga vida, cupatge de Viognier i Garnatxa blanca. Reptes i mercat: Montsant vs. Priorat Es debat la puixança del Montsant, que ofereix preus més competitius i produccions més grans (10 milions de quilos) en comparació amb les condicions extremes i costoses del Priorat. Capafons destaca la importància de la militància del consumidor local per demanar vins de la terra als restaurants de Barcelona i Tarragona, on sovint encara predominen denominacions de fora. "El vi no s'ha de guardar, s'ha de beure. El traiem al mercat quan ja està en la seva plenitud." Internacionalització Tot i l'èxit, es subratlla que encara queda molta feina per fer en mercats com els Estats Units, on el coneixement dels vins catalans és limitat i hi ha una forta competència de vins italians i francesos.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Carles Arola i el nou mural del mercat de Tarragona
L'art mural com a eina de transformació urbana L'artista i muralista Carles Arola explica el seu nou projecte per decorar les façanes del mercat provisional de la plaça Corsini a Tarragona. L'obra, que cobrirà uns 2.000 metres quadrats, busca integrar elements de la cultura popular i el pols vital de la ciutat en un espai de gran concurrència pública. Punts clau de la intervenció artística Temàtica i memòria: El disseny inclourà records del mercat central de les últimes dècades, combinant elements quotidians (formatges, pernil, peix) amb figures del seguici popular (gegants, el drac, els negritos). Solució urbanística: Arola defensa el muralisme no només com a ornament, sinó com una via contemporània per donar vida a espais inerts i recuperar la tradició de les façanes pintades del segle XVIII i XIX. El repte de la tela en blanc: L'artista descriu el moment d'inici de l'obra com un pas crucial i angoixant, especialment en una superfície de dimensions tan grans, on la primera línia defineix tota la composició. Una filosofia de l'art públic "L'arquitectura, quan està en plenitud, és polícroma. Hem de recuperar el goig de viure i la policromia a les nostres ciutats." Arola reflexiona sobre la manca d'agosarament en l'urbanisme actual i la tendència a utilitzar materials monòtons. Reivindica la restauració de pintures antigues encara existents en balcons i edificis històrics de la Part Alta de Tarragona com un valor diferencial i de personalitat per a la ciutat. El procés de treball L'execució es farà a l'aire lliure, permetent una interacció constant amb els veïns i vianants, un aspecte que el pintor considera enriquidor malgrat els inconvenients meteorològics. El calendari previst apunta a tenir una primera façana enllestida per Nadal i el conjunt total cap a la primavera.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Superar la fibromiàlgia: El camí de la Mari Àngels
Relat d'una transformació personal davant la malaltia La Mari Àngels, arquitecta de professió, comparteix la seva experiència vital amb la fibromiàlgia, una malaltia sovint invisibilitzada i malentesa. Després d'anys de patir un ventall extens de símptomes com dolor crònic, fatiga, insomni i angoixa, va decidir fer un canvi radical quan la medicina convencional no li oferia solucions definitives. L'origen emocional i psicològic Segons la seva vivència, la fibromiàlgia no és només un problema físic, sinó que està profundament lligada a la forma de pensar i de gestionar les emocions. Destaca alguns factors clau: Autoexigència extrema: L'intent de ser la "dona perfecta", arribant a tot arreu sense mostrar feblesa. Ira continguda: La repressió de les pròpies necessitats per mantenir un equilibri extern a costa del benestar intern. Manca d'autoestima: Buscar constantment l'aprovació dels altres en lloc d'escoltar el propi cos. Les claus de la recuperació El camí cap a la curació no va ser un manual tancat, sinó un procés de trencament d'estructures: Canvi d'alimentació: La integració de la dieta macrobiòtica va ser decisiva, eliminant el colon irritable en només 15 dies. Teràpies holístiques: L'ús d'acupuntura i altres mètodes centrats en l'aspecte emocional. L'alineació personal: Començar a actuar segons el que realment se sent i es pensa, deixant enrere la "falsa submissió". "Vaig ser tan dura que no vaig entendre el missatge del meu cos." Una nova vida als 60 anys Actualment, la Mari Àngels es defineix com a exfibromiàlgica. Ha abandonat l'arquitectura per dedicar-se a ajudar altres persones que passen pel mateix procés, demostrant que és possible recuperar la vitalitat i l'alegria de viure mitjançant la disciplina i un canvi d'actitud profund.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Fundació del nou Rotary Club Tarraco-August
Presentació del nou Rotary Club a Tarragona El proper dissabte es constituirà oficialment a Tarragona el Rotary Club Tarraco-August, una nova branca de l'entitat que neix amb la premissa de ser mixta (homes i dones). Aquesta iniciativa sorgeix de la voluntat de modernitzar l'estructura rotària a la ciutat, ja que el club existent fins ara, amb 25 anys d'història, ha decidit mantenir la seva configuració només masculina. Valors i objectius de l'entitat El cor de l'associació es basa en dos pilars fonamentals: - L'amistat entre els seus membres. - El servei a la comunitat mitjançant la gestió de projectes. Els interlocutors aclareixen que Rotary no és una ONG, sinó una associació de professionals i empresaris que utilitzen la seva influència i contactes per optimitzar recursos en favor de causes socials. A nivell internacional, destaca la seva lluita històrica per l'erradicació de la pòlio. Característiques i Funcionament Rotació de càrrecs: Per evitar la perpetuació, els càrrecs de presidència canvien anualment. El símbol de la roda dentada representa precisament aquest engranatge social que mai s'atura. Xarxa internacional: Ser membre d'un club permet ser acollit en qualsevol dels més de 32.000 clubs que hi ha arreu del món, facilitant relacions personals i professionals en desplaçaments. Seu social: Tradicionalment, els clubs no tenen patrimoni propi i es reuneixen en hotels per mantenir la flexibilitat i obertura. "El Rotary és bàsicament amistat i desenvolupar projectes d'ajut mitjançant la gestió d'influències." L'acte constitucional La celebració tindrà lloc aquest dissabte al Mas Folch, on es lliurarà la carta constitutiva oficial. L'acte comptarà amb la presència de destacades autoritats rotàries d'àmbit nacional i internacional, així com representants de la societat civil de Tarragona.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Odissea ferroviària: El caos dels trens entre Tarragona i Barcelona
Anàlisi del col·lapse ferroviari L'episodi se centra en el testimoni directe del periodista Josep Sunyer, qui ha realitzat un viatge de crònica d'anada i tornada entre Tarragona i Barcelona. El relat descriu una situació de caos organitzatiu, deficiències en la informació i un fort impacte emocional en els usuaris que depenen d'aquest transport per treballar. Els punts crítics del trajecte Durada excessiva: El trajecte d'anada i tornada ha suposat un total de cinc hores, una xifra insostenible per a la mobilitat quotidiana. Complexitat i desorientació: El canvi de nodes de transport (com haver de desplaçar-se de Sants a Plaça d'Espanya) genera molta confusió, especialment en la gent gran o persones amb mobilitat reduïda. Informació contradictòria: Es detecta personal informador amb poca experiència o formació que ofereix dades oposades sobre la gratuïtat de certes línies o els recorreguts. Condicions del viatge: Els passatgers han de viatjar en vagons massificats, amb més de 50 persones soles per vagó, i amb errades tècniques flagrants. Anecdotari de la precarietat L'episodi recorda situacions límit viscudes pels passatgers, com la manca d'aire condicionat o errors en la megafonia que poden desorientar totalment l'usuari: "La veu de megafonia indicava que érem a punt d'arribar a Passeig de Gràcia quan realment estàvem a Torredembarra." Perspectives de futur La millor alternativa actual (tot i les deficiències) és la línia per l'interior (Vilafranca), amb un temps de prop d'una hora i 45 minuts. Es preveu que aquesta situació de talls i incidències es prolongui durant almenys 15 dies més.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
3'
Odissea ferroviària: 5 hores entre Tarragona i Barcelona
Crònica d'un trajecte marcat pels retards i els transbordaments L'experiència viscuda pel periodista Josep Sunyer descriu una situació crítica en la connectivitat ferroviària entre Tarragona i Barcelona. El que hauria de ser un desplaçament rutinari s'ha convertit en una jornada de gairebé cinc hores per fer el trajecte d'anada i tornada. Detalls dels trajectes realitzats Anada (Interior): Sortida a les 07:00 h des de Tarragona, utilitzant la línia C2 per Vilafranca del Penedès. Temps total: 1 hora i 45 minuts. Tornada (Multimodal): Un combinat de metro fins a Plaça Espanya, autocar fins a Gavà, i tren fins a Sant Vicenç de Caldés i Tarragona. Temps total: 3 hores. Impacte en els usuaris El reportatge destaca les dificultats extremes que pateixen els treballadors i estudiants que depenen d'aquest servei: Pèrdua de temps: Els usuaris perden 5 hores diàries, reduint la seva jornada vital útil de 24 a 19 hores. Transbordaments complexos: El temps no només es perd en el transport, sinó en les esperes entre enllaços (40 minuts a Sant Vicenç de Caldés, 20 minuts a Gavà). Adaptacions laborals: Moltes persones s'han vist obligades a demanar jornades reduïdes perquè el temps de desplaçament fa inviable una jornada completa. "La seva jornada no té 24 hores sinó 19, perquè està emprenyant 5 hores només en el transport d'anar i tornar a la feina." Conclusions del trajecte Aquesta situació es defineix com una autèntica odissea que posa a prova la pacìència dels ciutadans, evidenciant les mancances estructurals de la xarxa de rodalies i regionals al sud de Catalunya.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
Odissea ferroviària: el col·lapse de Rodalies
Crònica d'un viatge ple d'obstacles L'episodi narra l'experiència directa del reporter Josep, qui realitza un seguiment en temps real de les dificultats que pateixen els usuaris de Rodalies i Renfe. El testimoni posa de manifest el col·lapse del sistema ferroviari i l'impacte en la vida quotidiana dels ciutadans. Els punts clau del periple Retards i trajectes interminables: Un viatge que normalment dura poc més d'una hora s'ha convertit en una odissea de més del doble de temps. Des de Tarragona fins a Barcelona-Sants, el recorregut s'ha allargat fins a gairebé les 5 hores de trajecte total. Transbordaments constants: Per completar el viatge, els passatgers s'han vist obligats a combinar diversos mitjans: metro (Línia 3), autocars de substitució i diferents línies de tren (C4 per interior i C2 per la costa). Línies alternatives: S'analitza l'eficiència de la línia de l'interior (Vilafranca) en comparació amb la de la costa (Garraf), sent aquesta última la que presenta més complicacions durant el dia de la crònica. Testimonis dels afectats L'episodi recull veus de diferents perfils d'usuaris: 1. Marta: Una treballadora que viu a Altafulla i treballa a la Zona Universitària de Barcelona. Ha d'aixecar-se a les 6 del matí i triga el doble de temps per arribar a la feina. 2. Estudiants: Joves que es desplacen al campus de Vilanova i la Geltrú i que es veuen perjudicats en època d'exàmens. 3. L'usuari esporàdic: Un senyor que no agafava el tren des de fa 25 anys i es retroba amb un servei saturat. "Un trajecte que es fa amb una hora o una hora i deu, doncs triguem el doble... El doble si va bé." Problemes de gestió i compensacions Es debat la qüestió de la gratuïtat de certs trams i la incertesa sobre com es compensarà els usuaris que ja disposen d'abonaments mensuals o setmanals. La indicació de la companyia, de moment, és que els afectats facin les reclamacions pertinents a través dels canals oficials.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Caus i retards ferroviaris entre Tarragona i Barcelona
Crònica del caos ferroviari: El trajecte Tarragona-Barcelona L'emissora Tarragona Ràdio realitza un seguiment in situ de les greus afectacions que pateixen milers d'usuaris dels trens de mitja distància (Catalunya Express) i Rodalies. El periodista Josep Sunyer està narrant en primera persona l'odissea de desplaçar-se entre les dues ciutats arran d'una avaria que ja dura tres dies. Principals dificultats detectades Transbords infinits: El trajecte de tornada des de Barcelona implica l'ús de combinacions de metro, autobús alternatiu i fins a dos trens diferents per arribar al destí. Manca de coordinació: S'ha evidenciat que els trens de l'estació de Gavà no esperen l'arribada dels autobusos llançadora, provocant esperes innecessàries de més de 20 minuts. Increments del temps de viatge: Un trajecte que habitualment dura una hora pot arribar a les dues hores i mitja, superant fins i tot el temps de la ruta per l'interior. El testimoni dels usuaris Els passatgers expressen sentiments d'indignació i resignació. Entre les crítiques més repetides destaquen: "Això és un desastre. He de caminar metres i metres, agafar el tren, el metro, l'autobús... Està molt mal muntat." Els estudiants que es desplacen al campus de Castelldefels i els treballadors s'han vist obligats a matinar excessivament o arribar sistemàticament tard. Impacte en col·lectius vulnerables S'ha subratllat que la gent gran és el grup que pitjor s'endú la situació, ja que es troben sovint desorientats davant els canvis constants d'andana i mitjà de transport sense una senyalització o suport adequat. Les obres de l'AVE i la inversió en infraestructures són el centre de les converses entre els afectats, que reclamen solucions urgents per a la xarxa convencional de Rodalies.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
4'
Odissea ferroviària: trajecte Tarragona-Barcelona en temps de canvis
Seguiment en directe de la mobilitat ferroviària L'episodi d'avui se centra a analitzar de primera mà les dificultats dels usuaris que es desplacen diàriament entre Tarragona i Barcelona. El periodista Josep Sunyer realitza un experiment in situ per avaluar les alternatives de transport arran de les incidències o canvis en el servei ferroviari. Detalls del trajecte d'anada i tornada Anada: El viatge entre l'estació de Tarragona i Sants per la línia de l'interior ha tingut una durada total d'una hora i 45 minuts, amb vagons força plens on molts passatgers viatjaven drets. Tornada: S'està provant la ruta per la costa, que implica: Autobús des de Plaça Espanya fins a Gavà. Rodalies de Gavà a Sant Vicenç de Calders. Tren regional de Sant Vicenç de Calders fins a Tarragona. Previsió: Es calcula que aquest trajecte de tornada pot superar les dues hores de durada. Altres continguts del programa Justícia: Entrevista amb Ramon Gutiérrez sobre les mesures penals alternatives per a adults i menors a les comarques tarragonines. Turisme: Balanç de la temporada a la Costa Daurada amb Joan Antoni Pedró, vicepresident de l'associació hotelera de Salou, Cambrils i la Pineda. "És l'experiment que estem realitzant per comprovar in situ el que han de patir cada dia milers d'usuaris que agafen els trens entre Tarragona i Barcelona."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
Mesures penals alternatives al Port de Tarragona
Mesures Penals Alternatives: Una aposta pel medi obert L'entrevista amb Ramon Gutiérrez, director dels serveis territorials de Justicia a Tarragona, detalla el programa de mesures penals alternatives (MPA). Aquestes accions permeten que persones condemnades, tant adults com menors, compleixin les seves penes realitzant prestacions socials en benefici de la comunitat en lloc d'ingressar en un centre penitenciari. Característiques del programa Àmbit d'aplicació: Es realitzen en el medi obert i representen aproximadament el 50% de les penes en la jurisdicció d'adults. Perfil del penat: Solen ser persones sense un perfil delictiu habitual, sovint condemnades per delictes relacionats amb la seguretat vial (conducció sota els efectes de l'alcohol). Durada: Les jornades de treball oscil·len normalment entre 1 i 90 dies, tot i que en casos excepcionals poden ser superiors. Voluntarietat: El penat ha d'assumir voluntàriament la mesura per garantir-ne l'èxit educatiu. Impacte i col·laboració institucional Actualment, hi ha un centenar d'entitats col·laboradores a la demarcació de Tarragona, incloent-hi: Institucions Públiques: Com el Port de Tarragona, ajuntaments i diversos departaments de la Generalitat. Entitats Socials: Creu Roja, Càritas i fundacions sense ànim de lucre. Tasques diverses: Des del manteniment de boscos i suport administratiu fins a l'atenció en menjadors socials o col·laboració amb protecció civil. "Qui està pagant la presó és el ciutadà que manté al penat; amb les mesures alternatives, és el penat qui retorna un benefici directe a la societat." Futur dels equipaments judicials Gutiérrez també avança l'estat del nou centre penitenciari de Mas Enric (El Catllar), que es troba en fase de redacció del projecte amb la previsió que les obres comencin l'any vinent i tinguin una durada d'uns 24 mesos.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
Balanç de la temporada turística 2007 a la Costa Daurada
Balanç de la Temporada Turística a la Costa Daurada L'entrevista amb Joan Antoni Padrón, vicepresident de l'associació hotelera de Salou, Cambrils i La Pineda, ofereix una visió detallada del tancament de la temporada 2007. Malgrat una lleugera davallada en les xifres, el sector es mostra satisfet amb l'ocupació, que s'ha situat al voltant del 75-76%. Tendències del Mercat i Comportament del Client Es detecten canvis significatius en la manera com els turistes planifiquen i gaudeixen de les seves vacances: Concentració de la temporada: S'ha observat un escurçament del període d'activitat, especialment degut a les restriccions escolars al mercat britànic, que impedeixen els viatges fora dels mesos centrals. Estades més curtes: La tendència actual és fer vacances més freqüents però de menor durada. Això implica que, per mantenir l'ocupació, ha calgut atreure un major volum de clients individuals. Davallada del consum: S'estima una reducció del 15% en la despesa en el destí, atribuïda a l'increment de l'euro i a la pujada de les hipoteques que afecta la butxaca del consumidor. Mercats Estrangers i l'Efecte Internet El comportament per nacionalitats presenta contrastos: Mercat Rus: En ple creixement i amb una tendència clarament a l'alça. Mercat Britànic: Es troba en una fase de transformació cap a un duopoli de grans agències, mentre es manté la incertesa sobre l'impacte d'aquest canvi. Internet: S'ha convertit en una eina bicefàlica; aporta agilitat en les reserves, però dificulta la planificació empresarial degut a la immediatesa de les contractacions d'última hora. Reptes de Personal i Futur Un dels problemes estructurals més greus és la manca de personal qualificat. La dificultat per cobrir horaris de caps de setmana i festius ha provocat que: Entre un 35% i un 40% dels treballadors del sector siguin estrangers. Les empreses hagin d'invertir temps i recursos en la formació i l'adaptació lingüística dels nous empleats. "Els hotels, durant el període que estan oberts, estan al voltant del 75-76% d'ocupació. Pràcticament podem dir que hem repetit l'ocupació de l'any passat."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Estratègies d'estalvi energètic i consciència ambiental
L'educació com a motor del canvi En aquesta conversa, s'emfatitza la importància de les campanyes escolars per fomentar l'estalvi d'energia. La Fundació Tàrraco Energia Local realitza una tasca continuada durant tot el curs, centrant-se en alumnes de tercer i quart d'ESO per a l'estalvi a la llar, i en el primer cicle per a concursos de pòsters. Gestos quotidians per a una vida sostenible El diàleg destaca que no calen grans inversions econòmiques —com canviar totes les finestres— per marcar la diferència. Es proposen hàbits senzills i directes: Aprofitament de la llum natural: Pujar persianes i evitar encendre llums innecessaris. Eliminació del consum fantasma: Apagar els dispositius completament en lloc d'usar el stand-by i desconnectar carregadors de mòbils. Ús eficient de l'aigua: Instal·lació d'airejadors a les aixetes, ús de la dutxa en lloc del bany i reducció del volum de la cisterna del vàter. Compra responsable i certificacions Es recomana fixarSA en les ecoetiquetes i buscar sempre electrodomèstics amb la certificació energètica A. També s'anuncia que s'està treballant en la certificació d'edificis per garantir que els habitatges nous estiguin preparats per a la gestió de residus i l'aïllament tèrmic. "En qualsevol gest de la nostra vida, des que ens rentem les dents fins que conduïm, podem fer estalvi d'energia." El repte de la gestió de residus S'identifica que encara existeixen molts dubtes sobre el reciclatge domèstic (com on llençar el poliestirè o el tetrabrick). L'Anna Pérez recorda la importància vital de mai llençar l'oli de cuina per l'aigüera, ja que és altament contaminant, i l'obligació de portar-lo a la deixalleria.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Retards rècord i caos a Rodalies Tarragona
CRÒNICA DEL CAOS FERROVIARI A TARRAGONA L'emissora connecta amb la unitat mòbil desplaçada a l'estació de tren de Tarragona, on la situació informativa és crítica a causa dels constants retards a les línies de Rodalies. La incidència afecta tant el sentit sud (Tortosa i Reus) com el sentit nord, generant una acumulació de trens que confon els usuaris sobre els horaris reals. Afectacions i queixes dels passatgers Estudiants i turistes: S'ha registrat un grup de 50 estudiants xinesos que han arribat amb més d'una hora de retard per visitar la Universitat Rovira i Virgili. Impacte laboral: Els treballadors que es desplacen a Barcelona denuncien pèrdues de fins a quatre hores de trajecte, el doble del que és habitual. Greuge comparatiu: Els usuaris de Llarga Distància es queixen que la gratuïtat del servei només s'aplica a determinats trams de Rodalies (C2 i C4), mentre ells segueixen pagant abonaments cars sense compensacions. L'alternativa de l'autobús Molts passatgers han optat per l'estació d'autobusos de Tarragona per evitar el col·lapse ferroviari. Les línies cap a Barcelona estan operant per sobre de la seva ocupació habitual a causa de la desconfiança envers el pla operatiu de Renfe. Repte periodístic: 'Operació Barcelona' La presentadora, Iolanda García, ha proposat al reporter Josep un repte per a l'endemà: 1. Agafar un tren a primera hora (7:20 h). 2. Realitzar tot el trajecte fins a Barcelona fent els transbords necessaris i comprovant la gratuïtat dels trams promesos. 3. Informar en directe de l'experiència real de l'usuari, inclosa la tornada amb l'ús d'autobusos substitutoris. "Alguns usuaris diuen que la gratuïtat de cap de les maneres compensa la pèrdua de temps que comporten aquests canvis."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
XI Mostra de Teatre de l'ONCE a Tarragona i Lleida
XI Mostra de Teatre de l'ONCE: Talent sense barreres L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio posa el focus en la XI Mostra de Teatre de l'ONCE, un esdeveniment biennal que aquest cap de setmana aterra a les demarcacions de Tarragona i Lleida. Amb la participació de prop de 160 actors i actrius amb discapacitat visual, aquesta trobada reivindica la cultura com un espai plenament inclusiu. Una programació diversa i ambiciosa La mostra compta amb la presència de 10 grups teatrals provinents de diversos punts de l'Estat (Madrid, Càdis, Galícia, Valladolid, entre d'altres). Segons explica Reyes Duc, cap de Promoció Artística, el repertori és totalment heterogeni i inclou: * Clàssics universals d'autors com Shakespeare, Tirso de Molina o Lorca. * Peces de teatre contemporani com Jean Genet. * Comèdies i obres experimentals. Metodologia i tècniques d'adaptació El procés per pujar a l'escenari implica un treball constant que neix de tallers socioculturals i es professionalitza amb els anys. Per superar les barreres de la vista, s'utilitzen metodologies específiques: * Reconeixement espacial: L'actor ha de memoritzar l'entorn, els mobles i les distàncies. * Expressió corporal: Es treballa mitjançant la imitació de gestos i un entrenament especial de la veu. * Audiodescripció: Perquè el públic amb ceguesa pugui gaudir de l'obra, s'ofereix una narració en directe que descriu escenografies, vestuaris i accions sense diàleg. L'activitat a Tarragona Juani Fuentes, delegada de l'ONCE a Tarragona, destaca l'enorme acollida que està tenint el certamen, amb exemples com el ple de 600 persones al Teatre Fortuny de Reus. El grup local, format per nou persones, ha apostat enguany per una obra de gran complexitat: Les Criades de Jean Genet. "Amb una mica d'esforç i treball per solucionar les barreres de la vista, els nostres actors tenen un nivell que els ha portat a festivals nacionals i internacionals amb gran èxit." Finalment, es recorda que l'ONCE no només aposta pel teatre, sinó que manté una activitat constant en àmbits com els escacs, l'esport, la rehabilitació i la integració laboral, essent la formació i l'autonomia els pilars fonamentals de la institució.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Balanç de Lluís Balart sobre els 120 dies del govern de Tarragona
Balanç polític d'Iniciativa per Catalunya Verds a Tarragona L'exregidor i president local d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Lluís Balart, analitza l'actualitat política de Tarragona després dels primers 120 dies del nou govern format pel PSC i ERC. Tot i haver quedat fora de l'Ajuntament en les darreres eleccions municipals, la formació manté una activitat política intensa i una valoració crítica però constructiva de la gestió municipal. Valoració de l'equip de govern (PSC-ERC) Balart ofereix una visió matisada sobre l'inici del mandat: Aspectes positius: Destaca el canvi de signe polític i una major sensibilitat cap a les demandes ciutadanes. Posa com a exemple la capacitat de decisió en l'aturada de llicències per a antenes de telefonia mòbil. Aspectes negatius: Crítica la falta de concreció i de calendaris clars. Lamenta episodis de gestió qüestionable com la "crisi del tauró", que considera que es va gestionar amb ocultació i falta de veracitat. "Una crisi no es pot resoldre negant-ne l'existència o donant informació equivocada." Projectes de ciutat i Urbanisme L'entrevista repassa els grans eixos que marquen l'agenda tarragonina: Revisió del POUM: ICV rebutja el model anterior (l'anomenat "POUM de Nadal") per la seva falta de participació ciutadana. Proposen un creixement basat en l'habitatge social i la sostenibilitat (Agenda 21). Infraestructures ferroviàries: Es valora positivament la proposta de portar el tren per l'interior, situant una estació central que millori la intermodalitat i alliberi la façana marítima. Equipaments públics: Sobre el futur de la Tabacalera o el Banc d'Espanya, defensen usos unitaris i emblemàtics que evitin l'acumulació d'edificis buits a la ciutat. Futur intern i renovació del partit De cara al curs 2007-2008, ICV es planteja: Cicle electoral: Prioritat absoluta en les properes eleccions generals amb el candidat Lluís Sonyer. Renovació interna: Un procés de debat per renovar els òrgans dirigents on Balart ja anuncia que deixarà, com a mínim, un dels seus dos càrrecs actuals per evitar l'acumulació. Tallers de política municipal: Espais oberts a la ciutadania per elaborar un programa renovat i original per recuperar la representació municipal el 2011.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
23'
Joves emprenedors: realitat, reptes i èxits
Introducció als guanyadors dels premis d'emprenedoria En aquesta conversa, coneixem els representants de tres empreses destacades per la seva tasca innovadora a Tarragona. Els convidats comparteixen la seva visió sobre què significa realment emprendre avui en dia, més enllà dels títols i els reconeixements. Les empreses i els seus perfils • Tèrmicsol (Patxi Sillero): Especialitzada en energies renovables, especialment en l'energia solar tèrmica i fotovoltaica. Busquen un mercat de qualitat davant els canvis legislatius. • Auriga Serveis Culturals (Anna Catà): Dedicada a la difusió del patrimoni i la cultura per a públics diversos, des d'escoles fins a gent gran. • Empren (Josep Maria Ngalia): Una consultoria d'enginyeria que ofereix solucions tecnològiques integrals, tant per al sector privat com per al municipal. La realitat de crear una empresa pròpia Els interlocutors coincideixen que el pas de treballador per compte d'altri a empresari neix de la voluntat de fer les coses "a la seva manera" i millorar el que ja existeix al mercat. Tanmateix, adverteixen que el procés està ple d'obstacles: • Burocràcia i tràmits: El sistema legal i administratiu pot ser un laberint complex d'altes, assegurances i formes jurídiques. • Inversions inicials: Els primers beneficis mai són per a l'empresari; es destinen a cobrir infraestructures, materials i impostos. • L'equip i els socis: La convivència amb els socis és comparable a un matrimoni, on la confiança i l'alineació de visions són crítiques per evitar el "divorci" empresarial. "Per ser emprenedor s'ha de tenir aquesta dosi d'inconsciència que després et fa tirar endavant." Mites vs. Realitat del jove emprenedor Es debat la imatge sovint distorsionada que la societat té de l'emprenedoria. No es tracta de "jugar al golf" o tenir horaris flexibles, sinó d'una dedicació de 14 hores diàries, treballar caps de setmana i, sovint, ser l'últim a cobrar la nòmina. Els valors i el futur • La conciliació familiar és un repte pendent que esperen assolir quan el projecte es consolidi. • Tot i la duresa, la gratificació principal és ser amo del propi destí i no dependre de les decisions d'una gran corporació. • L'entorn familiar sol ser patidor però recolza els projectes en veure la felicitat i la il·lusió dels emprenedors. Projectes de futur i il·lusions L'episodi tanca amb els projectes que més els motiven actualment: des de grans instal·lacions fotovoltaiques sostenibles fins a la creació de riquesa en el territori a través de projectes d'enginyeria i la satisfacció personal d'estudiar i transmetre el patrimoni cultural.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
2007-10-23 FEDERACIONS VEÏNS
Debat sobre la unificació de les federacions veïnals Els presidents de les dues principals entitats veïnals de Tarragona, Helena Regidor (FAVT) i Josep Maria González (Segle XXI), analitzen la possibilitat de reprendre les negociacions per a una unificació històrica. El context actual ve marcat per l'arribada d'un nou equip de govern municipal, que ha mostrat interès a racionalitzar la interlocució amb els barris. Punts clau de la negociació Predisposició actual: La Federació Segle XXI ja ha nomenat una comissió de quatre persones per iniciar el diàleg, prioritzant cares noves per evitar reticències passades. Per contra, la FAVT celebrarà una assemblea imminent on es preveuen veus crítiques. Obstacles principals: Es reconeix que els fracassos anteriors es van deure a intents de control polític, discrepàncies personals i la creació d'associacions artificials per guanyar pes en les votacions. Estratègia de col·laboració: Ambdós representants coincideixen que, abans de la unió formal, cal treballar conjuntament en temes concrets com: La pujada d'impostos i la gestió de subvencions. Problemàtiques mediambientals (com la cimentera). La participació ciutadana real en les decisions de l'Ajuntament. El paper de les institucions "Nosaltres som el moviment veïnal i ell [el regidor] és polític. Li he demanat que no es posi per res amb nosaltres." Hi ha un consens total en el fet que el procés ha de ser independent del poder polític. Malgrat que l'Ajuntament impulsa la idea, els líders veïnals insisteixen que la negociació ha de ser "cara a cara" per evitar que les federacions siguin vistes com a entitats polititzades. Finalment, es fa una autocrítica sobre la pèrdua de força del moviment, lamentant que la fragmentació hagi provocat l'aparició de plataformes ciutadanes paral·leles per gestionar temes com el POUM.