Tots els episodis

62609 episodis disponibles

episodis

50521-50544 de 62609

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
22'
Joan Aregio analitza la política i l'urbanisme a Tarragona
Resum de l'entrevista política L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Joan Aregio, portaveu de Convergència i Unió (CiU), marca l'inici del curs polític a la ciutat després de les vacances d'estiu. El líder de l'oposició aborda la seva recent autocrítica i els reptes del nou mandat municipal sota el govern de PSC i ERC. El Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) Aregio justifica la seva decisió de demanar disculpes públicament mitjançant una carta als ciutadans afectats per les expropiacions i reformes urbanes: Autocrítica i rectificació: Reconeix que el seu grup va cometre un error de maneres i de falta de comunicació amb els veïns. Suport a les al·legacions: Es compromet a donar suport a les reclamacions veïnals en els punts on no hi hagi consens, especialment en projectes de substitució d'habitatges. Defensa del Pla General: Tot i l'autocrítica en punts concrets (un 5% del total), manté que la resta del POUM és un bon projecte per a la ciutat, citant tancaments com el de la Budallera o la Mora. L'estratègia de l'oposició El portaveu defineix com serà el seu paper a l'Ajuntament davant el nou equip de govern de Josep Fèlix Ballesteros: Oposició constructiva: Aregio afirma que no bloquejarà projectes beneficiosos per a la ciutat, distanciant-se del manual d'oposició que, segons ell, va exercir el PSC anteriorment. Regidor de Barri: Destaca que algunes de les seves propostes electorals ja estan sent adoptades o considerades pel govern actual. Projectes en marxa: Vaticina que el govern s'atribuirà èxits de projectes que ja estaven "madurs" del mandat anterior, com la façana marítima, la Tabacalera o el Banc d'Espanya. Gestió de projectes polèmics Pàrquing Jaume I: Respon a les crítiques del govern sobre el sobrecost de l'obra, argumentant que s'hi han barrejat partides que no corresponien exclusivament al pàrquing (com el centre cívic o la urbanització de la plaça). Banc d'Espanya: Es mostra contrari a la proposta del PSC de cedir part de l'edifici de Lletres a l'administració central a canvi del Banc d'Espanya, recordant que ja havia ofert magatzems de la Tabacalera per a aquest fi. "Hi ha dues coses: mantenir la posició o rectificar si creus que t'has equivocat. Jo faig una cosa tan senzilla com rectificar."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Festa Major de Sant Agustí a Vilanova d'Escornalbou
Vilanova d'Escornalbou celebra el seu dia gran L'emissora Tarragona Ràdio ha visitat Vilanova d'Escornalbou, un municipi del Baix Camp situat al peu de la serra de l'Argentera, per conèixer els detalls de la seva Festa Major en honor a Sant Agustí. Amb poc més de 500 habitants, la vila destaca per la seva tradició agrícola i minera, així com per l'impuls del seu teixit associatiu durant aquestes dates. La jornada de Sant Agustí (28 d'agost) El dimarts 28 d'agost marca el punt central de les celebracions. L'alcalde, Sergi Ciurana, destaca els actes més tradicionals de la jornada: Repicada de campanes a primera hora del matí per anunciar la diada. La Missa de les cuineres, una tradició històrica que permetia a les persones encarregades del dinar complir amb el precepte religiós d'hora. Ofici solemne i processó al migdia. El Ball de Vermut amb l'orquestra La Geronina, una activitat singular que manté la música en directe durant tot el dia (vermut, concert de tarda i ball de nit). Activitats de cloenda i cultura Les festes finalitzen el dimecres amb una combinació d'actes lúdics i tradicionals: Animació infantil, jocs i titelles per a la mainada. Xocolatada popular i fi de festa amb una tronada. Exposicions culturals de fotografia, pintura i flors seques organitzades per l'Ajuntament i l'associació de dones. "Hem d'anar innovant perquè les festes no siguin repetitives, però respectant sempre les tradicions que ens identifiquen." Teixit associatiu i la Baronia d'Escornalbou L'èxit de la programació recau en la comissió de festes, formada per representants de diverses entitats com la secció recreativa, l'AMPA, els jubilats, la cooperativa agrícola i la colla gegantera. A més, el diumenge 2 de setembre se celebra la Rosada Popular al Castell d'Escornalbou, un aplec que agermana els pobles de la baronia: l'Argentera, Duesaigües, Riudecanyes i Vilanova d'Escornalbou.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
EMATSA: Nova seu a Sant Pere i Sant Pau
EMATSA inaugura la seva nova seu central a Tarragona L'empresa municipal mixta d'aigües de Tarragona, EMATSA, ha centralitzat els seus serveis en una nova seu situada a la muntanyeta de Sant Pere i Sant Pau. Aquest canvi respon a la necessitat d'agrupar departaments que anteriorment es trobaven dispersos pel territori, millorant així l'eficiència operativa i l'atenció al client. Característiques de la nova instal·lació Arquitectura d'avantguarda: L'edifici ha estat dissenyat per l'arquitecte municipal Rogelio, oferint un espai singular i modern. Centre de Control Integrat: Permet la gestió del 100% de la xarxa d'aigües de la ciutat, incloent pous i clavegueram. Accessibilitat i Comoditat: Disposa d'amplis aparcaments i millor accessibilitat per als usuaris que es desplacen en cotxe o autobús, evitant les cues i els problemes de trànsit del centre. Espai Cultural: La planta baixa disposarà d'una sala de gran format oberta a col·lectius artístics i culturals de la ciutat. Gestió i Model de l'Empresa "EMATSA és una empresa mixta plenament consolidada, amb un 51% de capital públic i un 49% de part privada (Sorea). Aquest model funciona amb un 98% d'eficàcia garantida." L'entrevista també destaca: 1. Trajectòria: L'empresa està a punt de celebrar el seu 25è aniversari (l'any 2008), consolidant-se com un referent en la gestió del cicle de l'aigua. 2. Qualitat del servei: Es manté un seguiment rigorós de la cloració i els paràmetres de qualitat, amb sistemes de detecció automàtica de disfuncions. 3. Expansió territorial: Més enllà de Tarragona ciutat, l'empresa ja dona servei als Pallaresos i té previst col·laborar estretament amb el Catllar.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
Com gestionar la síndrome postvacacional al setembre
La síndrome postvacacional: Realitat o mite? L'entrevista amb Eugeni Salazar, president del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya a Tarragona, defineix aquest fenomen no com una malaltia, sinó com un conjunt de símptomes d'adaptació fisiològica i psicològica quan es torna a la rutina laboral. Característiques i símptomes principals La transició del descans a les exigències laborals pot provocar diversos trastorns temporals: Fisiològics: Cansament, mal d'estómac i problemes per agafar el son. Psicològics: Falta de concentració, ansietat, certa angoixa i irritabilitat. Durada: Sol durar entre dos dies i dues setmanes. Si els símptomes persisteixen més d'un mes, podríem estar davant d'altres patologies com el burnout (estar cremat). Estratègies de prevenció i combat Per minimitzar l'impacte d'aquesta inadaptació, l'expert recomana: Adaptació progressiva: No tornar del viatge el diumenge per començar a treballar el dilluns; calen 3 o 4 dies de marge a casa per recuperar els ritmes de son i menjar. Fraccionar les vacances: És més saludable repartir els dies lliures durant l'any en lloc de fer un bloc sencer de 30 dies. Positivització: Intentar veure la feina com una eina de desenvolupament personal i no com un càstig. "El que necessita el nostre cervell és una sèrie de rutines i una planificació per funcionar correctament i evitar l'estrès." El paper de les empreses S'estima que entre un 35% i un 40% de la societat espanyola pateix aquesta síndrome. Les empreses comencen a ser conscients que no els interessa tenir treballadors desmotivats i, per tant, algunes apliquen polítiques de flexibilitat i adaptació en la reincorporació.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
8'
El Monument al Pilar de 8 a la Plaça del Pou d'Altafulla
En aquesta edició de la Ruta Amagada, el programa es trasllada a Altafulla per descobrir la història i les anècdotes que envolten el monument dedicat al Pilar de 8 amb folre i manilles, situat a la cèlebre Plaça del Pou. Context Històric i Creació El monument, inaugurat l'any 1989, commemora una de les grans gestes de l'edat d'or dels castells. Segons explica Fonxo Blanc, regidor de Cultura d'Altafulla: L'obra recorda el pilar de vuit que els germans Geonillo de Valls van realitzar per Sant Martí de 1878. L'escultura és obra de l'artista Martí Royo, feta amb dues tones de ceràmica refractària. Presenta una fisonomia singular, ja que es troba pràcticament encaixonada en una cantonada de la plaça, adossada a una edificació que imita l'arquitectura tradicional local. Moments Èpics i Anècdotes La secció destaca la forta connexió entre el monument i els Castellers de Vilafranca, especialment per l'efemèride del 14 de novembre de 1999: Aquell dia, la colla vilafranquina va descarregar el Pilar de 8 davant de l'estàtua, un moment descrit com un dels més emotius per a la població. Es destaca la curiositat de Fèlix Miret (quart del pilar), qui va arribar a viure a la casa adossada al monument. La presència d'aquesta l'escultura ha servit d'impuls per a la colla local, els Castellers d'Altafulla. "El 14 de novembre del 99 segueix sent el dia més feliç de ma vida... la plaça també va fer renèixer la colla amfitriona." Actualitat i Projecció L'episodi clou amb el reconeixement a Fonxo Blanc, qui ha estat nomenat pregoner de la Festa Major de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès, destacant la importància cultural i de fraternitat que representen els castells en l'actualitat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
La campanya de la verema i la gestió de temporers
Gestió de la campanya agrícola al Camp de Tarragona Josep Maria Coll, coordinador territorial de la Unió de Pagesos, detalla l'inici del punt àlgid de la verema a la regió. Aquesta temporada mobilitza uns 1.100 treballadors, la gran majoria procedents de països com Romania, Colòmbia i el Marroc. Logística i contractació L'organització destaca pel seu model de contractació en origen (85% del total), que garanteix la seguretat social i el compliment del conveni. Per optimitzar els costos del viatge, s'aplica un sistema de rotació territorial: * Els treballadors comencen al Penedès. * Es desplacen progressivament cap a la Conca de Barberà i el Priorat. * En acabar, poden reubicar-se en altres campanyes estatals (Huelva o Sòria). Allotjament i integració El sindicat gestiona un sistema d'allotjament que és referent a Europa per les seves bones pràctiques: * Albergs municipals o cooperatius: Gestionats per la Unió de Pagesos amb encarregats que vetllen per la convivència. * Cases rurals de pagès: Habitatges supervisats per tècnics per assegurar condicions dignes. "Volem que quan siguin aquí es trobin el més còmodes possible, perquè ja són lluny de casa seva." Reptes del sector i futur de la pagesia Coll expressa la seva preocupació per la manca d'un relleu generacional i la incertesa política. Denuncia l'intrusisme financer que devalua els preus i reivindica la importància de consumir producte català autòcton per mantenir el territori endreçat i prevenir incendis.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Festa Major de Santa Rosalia a Torredembarra
Celebració de la Festa Major de Santa Rosalia Torredembarra dona el tret de sortida a la seva Festa Major, una festivitat que s'allarga del 28 d'agost al 4 de setembre. Aquesta celebració destaca per ser la més participativa de la vila, combinant elements de cultura popular, tradició i música en un calendari que es manté fix cada any. Novetats i Seguici Popular Aquesta edició presenta dues novetats principals que reforcen el teixit associatiu: El Ball del Patatúf: Un nou ball que s'integra al Seguici Petit, pensat per a infants de 4 i 5 anys. Els nens vesteixen de blanc amb barretina i les nenes porten cintes. El Pregó: Enguany anirà a càrrec del Grup de Dones de Torredembarra. "Aquestes entitats són molt integradores i ajuden a mantenir les nostres arrels, especialment per a les noves famílies que arriben a la vila." Estructura de la Festa La regidora de festes, Susana Navarro, divideix la celebració en dues grans vessants: Vessant Cultural: Centrada en les entitats, els balls parlats, les cercaviles de diables i el seguici popular. A diferència de la Festa del Quadre, aquesta és menys votiva i més participativa al carrer. Vessant Festiva: Inclou concerts de grups com Rauxa, Hotel Cochambre, La Carrau i El Belda i el Conjunt Badabadoc. Actes Destacats del Cap de Setmana Dissabte 1 de setembre: Ball de Serranes amb la cobla local i concerts nocturns. Diumenge 2 de setembre: Jornada castellera a la Plaça de la Vila al migdia i Cercavila del Seguici Infantil a la tarda.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Balanç de la Creu Roja a les platges de Tarragona
Balanç de la temporada d'estiu 2007 L'entrevista amb Anna Sabater, coordinadora provincial de la Creu Roja, ofereix una visió detallada de la campanya de vigilància a les platges de la demarcació de Tarragona. Malgrat un estiu meteorològicament atípic i inestable, el balanç és considerat molt satisfactori per la institució. Meteorologia i Banderes Aquest estiu s'ha caracteritzat per una gran inestabilitat, cosa que ha alterat significativament l'estat de la mar: Reducció de banderes verdes: Han disminuït un 15% respecte a l'any anterior. Increment de banderes vermelles: S'han gairebé triplicat, passant de 50 l'any passat a 130 aquest 2007. Banderes grogues: Han augmentat un 11%, principalment per l'estat de la mar i no tant per la presència de meduses. L'Èxit de la Prevenció El pilar fonamental del servei ha estat la prevenció. Les mesures preventives s'han duplicat, fet que ha permès reduir les incidències greus: Menys assistències: S'ha registrat una disminució del 7% en les intervencions directes. Reducció de rescats: Els rescats aquàtics han baixat un 32% i les evacuacions en ambulància un 20%. Zero ofegats: A la data de l'entrevista, no s'ha hagut de lamentar cap mort per ofegament a les platges cobertes per la Creu Roja. Incidències i Serveis Socials Meduses: Han estat les protagonistes en l'àmbit de les cures, representant el 41% de les assistències total. Accessibilitat: S'ha destacat la presència de cadires amfíbies en 10 municipis, facilitant el bany a persones amb mobilitat reduïda. L'estrella mediàtica: L'aparició d'un tauró a la platja del Miracle de Tarragona va generar un increment de la vigilància i patrullatges preventius per evitar riscos entre els banyistes curiosos. "El pilar del nostre projecte és la prevenció; si fem prevenció, disminueixen les incidències que puguem tenir a les platges."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
La Gastronomia de Navarra amb el xef Koldo Rodero
Explorant els Tresors Gastronòmics de Navarra En aquesta conversa, el reconegut xef Koldo Rodero, guardonat amb una estrella Michelin i prestigiós gastrònom de Pamplona, ens endinsa en els pilars fonamentals de la cuina navarresa, basada principalment en l'excel·lència del seu producte natural i l'artesania del cultiu. Els Emblemes de la Terra Rodero destaca diversos productes amb denominació d'origen que defineixen la identitat de la regió: L'Espàrrec de Navarra: Anomenat l'"or blanc", es diferencia pel seu microclima i la recol·lecció totalment manual i artesana. Es reivindica el seu consum en fresc durant els mesos d'abril, maig i juny. L'Alvocat de Tudela: Considerada pel xef com la millor del món gràcies a la influència del riu Ebre. El Formatge del Roncal: Definit com el "Ferrari dels formatges", elaborat amb llet crua d'ovella. Verdures úniques: Es posa en valor el card vermell, la borratja (la reina de les verdures) i les potxes, un entremig entre llegum i verdura. Productes Substituts i Enganys "En nom del pebrot del piquillo, s'han venut molts que no ho són... per això hi ha un consell regulador que fa de filtre." Begudes i Postals de Navarra El xef comenta l'evolució dels vins de Navarra, que han passat de la producció exclusivament de garnatxa a introduir varietats com cabernet o merlot, competint en qualitat amb els Rioja. També destaca el patxaran, un licor macerat amb aranyons que, malgrat les modes, continua sent un referent autòcton. Gastronomia, Salut i Futur Finalment, es parla del Congrés de Cuina de Navarra, que en la seva nova edició es focalitza en la relació entre gastronomia i salut. Rodero reflexiona sobre la importància de comptar amb científics i biòlegs per abordar temes com: La diabetis i el colesterol. L'impacte dels aliments transgènics. La influència de figures com Ferran Adrià com a catalitzadors de la cuina moderna.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
Explorant el Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca
Un recorregut per la història a Reus El Museu Salvador Vilaseca de Reus es presenta com una institució clau per entendre el passat arqueològic de les terres de Tarragona. En una entrevista amb el seu director, Jaume Massó, es desgrana el valor d'aquest espai que forma part de la xarxa museística de la ciutat. L'herència del Dr. Salvador Vilaseca El museu porta el nom del Doctor Salvador Vilaseca, un metge de professió però apassionat de les ciències naturals i l'arqueologia. La seva tasca durant més de 40 anys va permetre: Realitzar excavacions sistemàtiques a diverses comarques catalanes. Recollir una col·lecció que abasta des del paleolític inferior fins a l'època romana. Consolidar-se com una de les figures més rellevants de la prehistòria peninsular. Peces úniques i col·leccions destacades El fons del museu és d'una riquesa excepcional, destacant objectes que són referents a nivell estatal: Fòssils de la Boella: Restes amb una antiguitat de gairebé un milió d'anys. La plaqueta de Sant Gregori: Una peça amb una cérvola gravada de gran valor artístic i històric. Estàtua de la deessa Cibeles: Una de les poques figures d'aquesta tipologia trobades a la península. Ceràmica i fons romà: Peces que complementen el discurs històric del Museu de Tarragona. Educació i servei al visitant El museu no només es dedica a la conservació, sinó també a la difusió pedagògica mitjançant tallers participatius gestionats per l'empresa Còdul, que apropen la història als més joves a través del joc. "És un museu de referència en l'àmbit estatal i molts investigadors venen a veure aquests materials perquè són molt complets."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
El debut del Nàstic a Segona contra l'Alavés
Preparatius per al debut a la Lliga de Segona Divisió El Nàstic de Tarragona encara la recta final per al seu debut a la Lliga BBVA (Segona Divisió) aquest proper diumenge contra l'Alavés. En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Antoni Vallverdú, expresident i actual conseller de l'àrea social de la SAE, analitza l'estat del club i l'optimisme que envolta l'entorn grana. Xifres de socis i massa social L'expectació és màxima i les dades confirmen el suport incondicional de l'afició: * El club frega els 10.000 socis, una xifra superior a les expectatives inicials de la directiva després del descens. * Vallverdú destaca que, tot i algunes baixes d'abonats "conjunturals" de l'etapa a Primera, la massa social fidel s'ha mantingut. * Es preveu un ambient de gala al Nou Estadi amb l'arribada d'uns 10.000 espectadors i una petita representació de l'afició vitoriana. Logística i detalls del partit Horari: El partit es jugarà a les 20:00 h, una hora escollida per evitar la calor i facilitar l'assistència dels aficionats que van a la platja. Dispositiu de seguretat: Es manté un desplegament similar al de la temporada passada a Primera, amb 90 vigilants jurats, policia local, Mossos d'Esquadra i protecció civil. Obertura de portes: L'estadi obrirà a les 18:30 h i les oficines estaran operatives per recollir carnets. Preus de les entrades: Per als no socis, els preus seran de 20 € (Gols), 30 € (Preferent/Lateral) i 50 € (Tribuna). Visió esportiva i social Vallverdú es mostra satisfet amb la confecció de la plantilla i la unió del vestuari: "L'important és que hi hagi un bon equip dintre el vestuari... si hi ha unió, la unió fa la força i traurem bons resultats." Finalment, es destaca el gran activisme de la Federació de Penyes, que aquest diumenge presentarà la nova mascota a l'estadi, consolidant una vida social molt activa al voltant del club.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
21'
Operació Retorn: Mossos analitzen el trànsit a Tarragona
Operació Retorn i Mobilitat a l'AP-7 Els responsables de trànsit dels Mossos d'Esquadra al Camp de Tarragona, l'inspector Agustí Migó i el sotsinspector Josep Cuevas, analitzen la situació viària a les portes del tancament de l'agost. Destaquen que la mobilitat d’aquest estiu ha estat molt esglaonada, trencant amb el patró tradicional de caps de setmana fixos per a la sortida i tornada. Punts Crítics i Seguretat Viària L'autopista AP-7 continua sent la via prioritària i la més complexa per la seva limitada capacitat i l'alt volum de vehicles. Es descarta, per probabilitat, que es repeteixin embussos històrics de 70 km, tot i que qualsevol avaria menor pot generar retencions importants. S'observa una contenció en el nombre d'accidents, però un augment preocupant de les víctimes mortals en sinistres puntuals. Factors de Risc i Conscienciació Els inspectors remarquen que no s'ha de baixar la guàrdia en les vies secundàries, on la relaxació del conductor sol provocar l'oblit de mesures bàsiques. Els principals factors de sinistralitat detectats són: Sistemes de seguretat passiva: Entre un 30% i un 35% d'usuaris encara no utilitza correctament el cinturó o els sistemes de retenció infantil. Alcohol i drogues: S'han detectat xifres significatives de positius en els controls realitzats. Velocitat i distracció: L'ús del mòbil i el cansament són causes crítiques en els accidents greus. "Una simple frenada brusca pot ser la diferència entre que un nen quedi il·lès o la mort si no va ben lligat." Finalment, es valora positivament l'impacte del permís per punts a llarg termini i el futur debat sobre l'enduriment del Codi Penal per millorar la coherència en les sancions.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
8'
Pamplona: Patrimoni, Muralles i Turisme Urbà
Exploració del Patrimoni Històric de Pamplona En aquesta edició dedicada al turisme urbà, s'entrevista la senyora Paz Prieto, regidora de Cultura i Turisme de l'Ajuntament de Pamplona. L'eix central de la conversa és la importància de les fortificacions i la Ciutadella com a motor turístic i urbanístic de la ciutat. Les Muralles i la Ciutadella Les estructures defensives són el principal referent visual de la ciutat. Durant l'entrevista es destaquen diversos punts clau: Restauració imminent: S'està duent a terme un ambiciós pla de restauració de les fortificacions, incloent-hi la rehabilitació de diversos baluards (com el de Gonzaga) per preservar el llegat històric. Usos actuals: La Ciutadella ha passat de ser una instal·lació militar (abandonada per l'exèrcit l'any 1964) a un espai cultural i de lleure. Els antics edificis militars allotgen ara sales d'exposicions, mentre que els fossats formen la coneguda Vuelta del Castillo. Evolució històrica: Es repassa la unificació dels tres burgs medievals l'any 1423 i les posteriors millores ordenades per Carles V al segle XVI. Altres Atractius turístics Més enllà de les muralles, la regidora recomana la visita a altres punts emblemàtics: L'Ajuntament: Destaca la seva façana barroca i la fama mundial pel llançament del chupinazo. La Catedral: Especialment el seu claustre gòtic i la barreja d'estils (romànic, gòtic i neoclàssic). El Barri Antic: Carrers històrics com la calle Estafeta, famosa pels encierros. Modernitat: El contrast entre la tradició i la modernitat es visualitza amb l'edifici Baluarte (Palau de Congressos), situat just davant de la fortalesa antiga. "El paisatge urbà de Pamplona no s'entén sense visitar la seva ciutadella i les seves muralles." Turisme i el Camí de Sant Jaume Malgrat la meteorologia inestable pròpia de finals d'agost, la temporada turística es valora molt positivament. La ciutat rep un flux constant de visitants, molts d'ells provinents del Camí de Sant Jaume, fet que consolida Pamplona com una destinació cultural de primer ordre.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
4'
La Moleta del Remei i la Ruta dels Ibers a l'Ebre
El jaciment com a centre neuràlgic La Moleta del Remei, situada a Alcanar, no era només un refugi, sinó un enclavament principal d'un territori del qual depenien tres poblats més. Gràcies a la seva ubicació estratègica en un turó, dominava la costa i controlava les relacions comercials entre el món ibèric interior (zones del Montsià i l'Ebre) i el mercat mediterrani. La Ruta dels Ibers Aquest jaciment s'integra dins la Ruta dels Ibers, un projecte del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) iniciat als anys 90. Aquesta iniciativa divideix el territori segons les tribus de l'època; en aquest cas, la Moleta representa la tribu dels Ilercavons. L'objectiu és oferir un producte turístic i cultural complet que inclou altres punts com el Castellet de Banyoles a Tivissa. Calendari d'activitats i visites Encara que el jaciment es visita de forma puntual, s'estan potenciant jornades especials per apropar el patrimoni a la ciutadania: * Jornades Europees del Patrimoni (29-30 de setembre): Coincidint amb el mercat íber d'Alcanar, s'ofereixen visites guiades i tallers infantils. * Cap de Setmana Ibèric (6-7 d'octubre): Una celebració anual monogràfica que enguany se centra en el paisatge i l'explotació dels recursos naturals. Per a més informació o per concertar visites, els interessats poden recórrer a: "Una manera ràpida és a la pàgina web del Museu d'Arqueologia de Catalunya o a l'Oficina de Turisme d'Alcanar."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Entrevista a Roberto Jiménez: El seu debut amb el Nàstic
Roberto Jiménez i el camí cap al debut en lliga El porter del Gimnàstic de Tarragona, Roberto Jiménez, analitza la seva arribada al club i les seves expectatives davant l'inici imminent de la competició oficial contra l'Alabès. Cedid per l'Atlètic de Madrid, el jove porter destaca la importància de la seva formació i la meta d'ajudar l'equip a retornar a la Primera Divisió. Competència i evolució del grup Roberto subratlla que la pretemporada ha servit per consolidar un model de joc atractiu sota les ordres del tècnic. Tot i la forta competència a la porteria amb Rubén Pérez i Juanmi, Roberto ho veu com una oportunitat per aprendre: Adaptació ràpida: Enfatitza la bona acollida del vestidor i la humilitat dels veterans. Estil de joc: L'equip busca un futbol d'iniciativa que sorprèn positivament els mateixos jugadors. Pressió positiva: La plantilla accepta el repte de ser un dels "galls" de la categoria amb l'objectiu clar de l'ascens. Selecció Espanyola i futur professional L'entrevista també repassa la seva recent convocatòria amb la selecció espanyola sub-21. El porter reconeix que, tot i l'orgull de representar el seu país, li sap greu perdre's partits clau de lliga per les concentracions internacionals. "Jo ara mateix no penso en l'Atlètic de Madrid... només penso en el Nàstic, em sento molt futbolista del Nàstic i intentaré que aquest equip aconsegueixi el millor aquest any." Finalment, Roberto es mostra encantat amb la ciutat de Tarragona, descrivint-la com el lloc idoni per concentrar-se plenament en el futbol i créixer professionalment en una lliga tan exigent com la Segona Divisió A.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
21'
Evolució i perspectives del mercat hipotecari
Anàlisi del Mercat Hipotecari i Noves Solucions Financeres En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Ramon Puig, director de màrqueting de Caixa Tarragona, analitza la situació actual del sector de l'habitatge davant la desacceleració econòmica i la pujada dels tipus d'interès. L'expert destaca que, tot i el clima de recessió, el sistema financer espanyol es manté sòlid gràcies a unes polítiques de risc molt rigoroses. Principals canvis en el sector Desacceleració del creixement: S'ha confirmat una reducció de la demanda respecte a l'any anterior, cosa que obliga les entitats a "espavilar-se" i crear productes més competitius. Adaptació als tipus d'interès: L'increment de l'Euríbor ha encarit les quotes mensuals, forçant la recerca de mecanismes per evitar que el mercat s'aturi. Baixa morositat: Tot i la pujada de preus, la morositat és molt reduïda i es limita a col·lectius molt concrets que ja anaven al límit de la seva capacitat de pagament. Solucions per a clients amb dificultats Per a aquells que ja tenen una hipoteca i pateixen les revisions, les entitats ofereixen diverses alternatives: 1. Allargament de terminis: S'estan estandarditzant les hipoteques a 50 anys, permetent que la quota sigui assumible per al client tot i que el període de pagament s'estengui. 2. Productes de protecció: Introducció de mecanismes com els swaps (canvi de tipus variable a fix) i els caps (assegurances que posen un sostre o topall a la pujada del tipus d'interès). 3. Períodes de carència: Possibilitat de pagar només interessos durant els primers anys per reduir la càrrega financera inicial. Perspectives de futur i l'Euríbor Segons Puig, ens trobem en una zona d'estabilitat. L'Euríbor històricament se situa entre el 4% i el 5%, que és la situació "raonable" a la qual els usuaris s'hauran d'acostumar. "El sistema financer espanyol és dels més avançats del món; som referents i estem molt més preparats que altres mercats davant situacions d'incertesa."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
Renovació del conveni entre la Confraria de Tarragona i Pesca Fresca
Acord estratègic per a la comercialització del peix El president de la Confraria de Pescadors de Tarragona, el senyor Ortiz, analitza la renovació per tres anys del conveni amb la multinacional Pesca Fresca. Després d'un any de prova satisfactori, l'acord es consolida com una via per garantir la viabilitat econòmica del sector pesquer local. Punts clau del nou conveni Especialització en peix blau: A diferència del primer acord, el nou contracte se centra quasi exclusivament en la comercialització del peix blau (sardina i seitó), on la multinacional actua com a principal comprador. Continuïtat de la subhasta per al peix blanc: S'ha decidit que el peix blanc continuï venent-se per subhasta a la llotja, ja que és un producte de consum més local i amb menor volum de captures. Estabilitat financera: Un dels majors beneficis és la garantia del pagament setmanal, evitant els greus problemes d'impagaments que havien generat dèficits a la confraria anteriorment. Fixació de preus: Els preus es determinen segons la referència del mercat i d'altres confraries properes com les de l'Ametlla de Mar o Vilanova. Superació de conflictes i perspectives de futur L'inici de la relació va ser rebut amb escepticisme i fins i tot boicots per part d'altres majoristes que es veien amenaçats. No obstant això, Ortiz afirma que la situació s'ha normalitzat: "Hem de conviure entre tots i realment ens hem d'entendre; no es tracta d'enfonsar ningú." Els projectes de futur inclouen la creació d'una Organització de Productors més àmplia a nivell estatal i la possible millora de les instal·lacions per oferir productes amb major valor afegit, com els envasats al buit. Preocupació per la manca de captures Actualment, el sector s'enfronta a una baixada en picat de les captures de sardina i seitó a tota la costa mediterrània nord, un fenomen que no té una explicació clara per part dels biòlegs i que afecta directament el rendiment de l'acord.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
La Festa Major de l'Arbós: tradició i cultura popular
Celebració de la Festa Major de l'Arbós L'Arbós del Penedès es prepara per celebrar la seva Festa Major del 24 al 29 d'agost, una de les festivitats més arrelades i tradicionals de Catalunya. L’entrevista amb Joan Serres, regidor de festes de l'Ajuntament, detalla la gran riquesa d'actes programats i l'organització darrere de l'esdeveniment. Inici de la festa i cultura La celebració arrenca el divendres 24 amb una forta aposta per la cultura local: * Exposicions col·lectives: Pintura, fotografia i artesania realitzada pels veïns del poble. * Noves infraestructures: Jornada de portes obertes a la nova biblioteca i presentació de projectes municipals com la piscina oberta i el futur auditori. * Dansa i folklore: Actuacions a la plaça de la Vila amb colles convidades de Mollet del Vallès i trobades de puntaires. Organització i logística El regidor destaca un canvi en la gestió del programa: * No existeix una comissió de festes formal des de l'any 2002; la gestió recau directament en la regidoria amb el suport de persones de confiança i líders de col·lectius joves. * La contractació de grans grups musicals com Els Pets es realitza amb molts mesos d'antelació (gener o febrer) per garantir la seva presència. L'Arbós: bressol de tradicions La vila destaca pel seu impressionant teixit associatiu, amb elements que són patrimoni viu: * Diables i Gegants: Colles centenàries que són el pilar de la festa. * Món casteller: Una diada històrica que atrau les millors colles de Catalunya (Vilafranca, Colla Jove de Tarragona, etc.). * El Foc: Els actes més emblemàtics són el Castell de Foc de dissabte i la Carretillada dels Diables de l'Arbós el diumenge a la nit, esdeveniment conegut com l'espectacle de la Plaça del Foc. "El poble de l'Arbós sempre ha sigut benvingut per tothom... estem oberts a tothom que vingui i participi i pugui lluir de la festa major."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
Pamplona: La ciutat jardí i el seu patrimoni verd
Pamplona: Un referent en biodiversitat urbana En aquesta conversa al Matí de Tarragona Ràdio, s'explora com la ciutat de Pamplona s'ha convertit en un model de sostenibilitat i conservació urbana. José Reyes, director de l'àrea de conservació de l'Ajuntament de Pamplona, detalla la gran riquesa natural de la capital navarresa. Les dades de la ciutat verda Pamplona compta amb més de 4 milions de metres quadrats de zones enjardinades. La ràtio de zona verda per habitant triplica el mínim de 10 m² recomanat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Disposa de més de 200.000 arbres i una biodiversitat arbòria que supera les 500 espècies diferents. "Pamplona es pot considerar com un jardí botànic integrat dins de la mateixa ciutat." Projectes clau i espais destacats Parc Fluvial de l'Arga: Un pulmó de més de 12 quilòmetres de longitud que connecta la ciutat mitjançant ponts romànics, molins recuperats i zones de passeig. Actualment, s'està treballant en l'ampliació cap als rius Elorz i Sadar. Barri de Mendillorri: Destaca pel seu gran llac central i un disseny de parc anglès amb àmplies masses arbustives. Fauna urbana: La ciutat acull espècies curioses com el ratpenat gegant (noctàbul), a més de diverses varietats d'ànecs i fauna fluvial. Finalment, es destaca que aquest èxit no seria possible sense la coordinació municipal i, sobretot, la gran conscienciació ciutadana envers el respecte pel medi ambient.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
El Museu de la Mel del Perelló: 200 anys de tradició
Descobrint el món de les abelles al Perelló En aquesta entrevista, Rafel Múria, responsable del Museu de la Mel i representant de la cinquena generació d'una família d'apicultors, ens submergeix en la història i el funcionament d'aquest espai cultural i empresarial situat al Perelló (Baix Ebre). Amb gairebé 200 anys d'història, l'empresa familiar ha sabut transformar un ofici tradicional en una experiència didàctica i turística única. Una experiència immersiva i educativa El museu no és només una exposició, sinó un centre d'aprenentatge actiu on es pot conèixer a fons el món de l'apicultura: Tallers didàctics: Activitats per a escoles i famílies, com la creació d'espelmes de seda o pastissos de mel. Contacte directe: El museu compta amb dos aixams vius (uns 60.000 exemplars) que permeten observar el comportament de les abelles. L'ofici d'apicultor: Els visitants es poden vestir amb el vestit blanc de protecció i visitar les arnes amb l'equip humà del museu. Patrimoni i innovació L'entrevista destaca el valor històric del museu, preservant documents com el Libro de diseños del Ligajo de Colmenas, un registre antic de les marques amb què els apicultors identificaven les seves caixes. "Aquesta marca encara avui en dia va dins de les nostres arres, perquè és la marca que diu d'on venim i qui som." Paral·lelament, l'empresa continua innovant amb productes derivats com: 1. Mel artesanal: Recollida directament de flors de la zona, principalment de romer. 2. Productes dietètics: Complements a base de gelea reial i pol·len per reforçar el sistema immunològic i aportar energia. Informació de visita El museu està obert durant tot l'any amb horaris comercials, inclosos els dissabtes i diumenges (excepte les tardes de juliol i agost). És un equipament clau per a les comarques tarragonines que fomenta la conservació d'un ofici en perill de retrocés.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
1h 2min
El Mercat Central de Tarragona: Vida, Professions i Futur
Una Mirada Integral al Cor Comercial de Tarragona Aquest episodi especial de Matí de Tarragona Ràdio es submergeix en la realitat quotidiana del Mercat Central, explorant des de la duresa dels horaris dels paradistes fins als reptes que suposa la futura remodelació de l'edifici. La Realitat dels Paradistes i el Producte • L'ofici i la vocació: Professionals com la Claustra i el Jaume Pedascol expliquen el seu dia a dia, que comença sovint a la una de la matinada per anar a triar el millor producte a Barcelona. • Especialització i qualitat: Es destaca el valor diferencial del producte fresc davant les grans superfícies. El pollastre, el peix blau de Tarragona i els plats preparats de qualitat centren la demanda actual de la gent jove. • La falta de relleu professional: Un dels punts més crítics discutits és la manca de centres de formació per a carnissers o peixaters. "Si perdem la professió de saber tallar bé un filet o netejar un peix, hi perdem tots." El Funcionament Intern i la Logística • Seguretat i infraestructura: El Jaume Garravé, agutzil del mercat, detalla la complexitat de mantenir un edifici vell de 18 anys i la gestió d'incidències com les goteres, els coloms o la seguretat dels clients. • El Bar com a punt de trobada: El Josep, responsable del bar del mercat, actua com a "confessionari" i punt d'intendència per als paradistes que comencen la jornada de matinada. Reptes de Futur i Model de Ciutat • El Mercat Provisional: Davant les obres de remodelació, es discuteix l'ús de la carpa de la Plaça Corsini. Tot i les reticències inicials, els venedors esperen que serveixi per modernitzar horaris i climatització. • Turisme de ciutat: El tinent d'alcalde Sergi de los Rios i representants comercials debaten sobre la necessitat de portar un turisme que pernocti a la ciutat, anant més enllà de l'excursió de mig dia des de Salou o Cambrils. • Campanyes promocionals: Es presenta la iniciativa "L'ànima del mercat", un concurs de fotografia per documentar l'essència humana del mercat abans de la seva transformació.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Reforma del Mercat Central de Tarragona i els reptes del comerç
Futur del Mercat i Impacte de les Obres L'episodi aborda la situació crítica i esperançadora del Mercat Central de Tarragona davant la seva imminent remodelació. Els representants del comerç i l'Ajuntament coincideixen que l'obra era indispensable per evitar la degradació definitiva de la zona cèntrica. Punts Clau de la Intervenció: Trasllat a la Carpa Provisional: Després de l'estiu, els paradistes es traslladaran a una estructura a la plaça Corsini. No és un simple envelat, sinó una infraestructura climatitzada i sòlida per garantir la qualitat del producte fresc. Fidelització del Client: Es destaca que, tot i les molèsties (pols, soroll i falta d'aparcament), la clientela tarragonina és molt fidel, però el repte és no perdre el client esporàdic. Visió de Futur: El termini previst de les obres és d'entre 3 i 4 anys. Sergi de los Rios emfatitza que cal girar el discurs negatiu i convidar la gent a visitar el mercat provisional com una novetat positiva. "Sense aquest pas, al mercat li quedava poc temps de vida... volem que en tingui molta més i amb més qualitat." Turisme i Dinamització Ciutadana El debat s'amplia cap al model de ciutat, on els botiguers reclamen més "vidilla" i activitats lúdiques que retinguin el visitant al centre. Canvi de Perfil Turístic: Es proposa passar del turisme de sol i platja (excursió d'un matí des de Salou) a un turisme de ciutat que pernocti a Tarragona, a l'estil de Barcelona. Promoció Cultural: S'insisteix que el títol de Patrimoni de la Humanitat no és suficient per si sol si no va acompanyat d'una millor promoció i oferta comercial. Concurs de Fotografia: Es presenta la campanya "L'ànima del mercat", un concurs fotogràfic amb premis rellevants (viatges a Quènia o Mèxic) per documentar l'essència del mercat durant aquest període de transició.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
La vida quotidiana al bar del mercat: servei i tradició
El dia a dia al bar del mercat En Josep, responsable d'un dels bars del mercat, descriu una jornada que comença amb l'activitat frenètica de bon matí. La seva funció va més enllà de servir cafès; és una figura clau en la intendència per als transportistes i paradistes que inicien la càrrega i descàrrega. Evolució del consum i horaris El ritme de consum a la barra canvia segons l'hora del dia: * Primera hora: Domini absolut del cafè amb llet, tallats i pastes. * Mig matí: Pas cap als entrepans i els primers refrescos o cerveses. * Consum responsable: S'ha notat una davallada significativa en el consum de licors i carajillos a causa de les taxes d'alcoholèmia i el canvi de perfil del client, amb moltes dones que fan la compra. La diferència entre el bar de carrer i el de mercat Treballar dins del mercat implica unes condicions particulars. En Josep destaca que el client de mercat té pressa, ja que combina la consumició amb les compres o altres gestions. "Aquí la gent es pren la consumició rapidet perquè tothom perd l'autobús o ha d'anar al metge; combinen el tallat amb l'encàrrec de la compra." Un dels problemes principals és la manca de mobiliari (taules i tamborets), la qual cosa fa que alguns clients prefereixin anar a bars de l'exterior per poder seure amb més comoditat. El valor humà i el futur El mercat es defineix com una petita ciutat on el tracte és familiar i directe, lluny de la fredor dels grans supermercats. En Josep subratlla punts clau de la seva professió: * Fidelització: Cal guanyar-se el client cada dia amb qualitat i bon servei. * Confidencialitat: Es defineix com un "mossèn" que escolta els problemes i confidències dels clients sense revelar-los mai. * Esperança en el futur: Hi ha una gran il·lusió per la nova carpa provisional, que oferirà millors condicions de climatització i comoditat tant per a venedors com per a compradors.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
18'
L'ofici de mercat: Tradició, qualitat i nous reptes
La transformació del sector de l'aviram i el peix En Jaume Pedascol i la Claustre exploren com ha evolucionat el consum a les parades del mercat. Actualment, el pollastre s'ha convertit en l'alma mater per a més de 70 referències de derivats, ja que el consumidor modern busca productes preparats i de fàcil cocció. Canvis en els hàbits i horaris de compra Horaris obsolets: El model tradicional d'obrir a les 5 o 6 del matí ja no és funcional. La venda real comença a partir de les 9 o 10 del matí. Adaptació al client: La conciliació laboral obliga els paradistes a ser-hi quan la gent pot comprar: migdies i divendres a la tarda. Producte preparat: Especialment per Nadal, la demanda ha passat de la peça sencera a plats ja desossats, farcits i quasi cuinats. El valor de la professionalització Un dels punts més crítics de la conversa és la falta de relleu generacional preparat. Els venedors reclamen: "Si perdem aquesta professió de saber tallar bé un filet o netejar un peix, perdem tots. Cal formació professional impulsada per l'administració." El futur: El nou mercat central Els paradistes viuen amb il·lusió el trasllat a la nova carpa provisional i el projecte del nou mercat. Tot i que suposa un esforç logístic, ho veuen com la culminació d'una espera de molts anys per tenir instal·lacions modernes amb millors càmeres i serveis. Connexió emocional i empatia El mercat es diferencia de les grans superfícies pel tracte personalitzat. La confiança és la clau: el client es deixa aconsellar sobre quin peix és més fresc o quina peça de carn és millor per a cada recepta, creant un vincle social que va més enllà de la simple transacció comercial.