Tots els episodis

62612 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

50473-50496 de 62612
  • Estrena del nou mercat provisional a la plaça Corsini - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    16'

    Estrena del nou mercat provisional a la plaça Corsini

    Crònica de l'obertura del nou Mercat Central Tarragona Ràdio ha realitzat una connexió en directe amb la unitat mòbil per viure la jornada inaugural del mercat provisional situat a la carpa de la plaça Corsini. L'ambient s'ha descrit com a multitudinari, comparant l'afluència de gent amb la de la Rambla, malgrat una avaria externa en una canonada propera que finalment no ha afectat el subministrament de l'edifici. Impressions dels usuaris i venedors L'espai ha rebut una acollida molt positiva tant per part dels clients habituals com dels antics comerciants: - Millores destacades: Els visitants han subratllat la gran lluminositat, la neteja, l'amplitud dels passadissos i la climatització de la carpa. - Organització visual: El mercat utilitza un codi de colors per facilitar l'orientació (verd per verdura, blau per peix, vermell per carn, etc.). - Adaptació: Molts clients han admès sentir-se una mica desorientats en aquest primer dia per trobar les seves parades de confiança, però valoren positivament el canvi. Situació dels comerciants Els paradistes i els dos bars de la instal·lació han reportat estar desbordats i col·lapsats de feina en aquestes primeres hores. Tot i que molta gent ha vingut originalment per la novetat i la curiositat, l'activitat comercial ha estat constant des de l'obertura. "Això es tenia que fer. Ja feia anys que ho teníem que haver fet... és preciós i meravellós." Caràcter del projecte Es recorda que aquesta instal·lació és provisional (amb una durada estimada de 18 mesos a 3 anys) mentre s'executa la remodelació integral de l'edifici històric adjacent, que inclourà noves ampliacions i aparcaments.

  • Comunica 07: El futbol com a fenomen mediàtic - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    20'

    Comunica 07: El futbol com a fenomen mediàtic

    Anàlisi del Congrés Comunica 07 a Tarragona L'episodi se centra en el seguiment de la setmana de la comunicació Comunica 07, organitzada per Tarragona Ràdio, que enguany dedica les seves jornades a analitzar el paper del futbol com a fenomen mediàtic. A través de diverses taules rodones amb periodistes, exjugadors i àrbitres, s'exposen les dinàmiques que regeixen el món de l'esport a la televisió i la ràdio. Els eixos de debat sobre el futbol Durant les sessions a l'Auditori de Caixa Tarragona, s'han extret conclusions clau sobre l'estat actual de l'esport rei: Saturació de l'oferta: S'adverteix que l'excés de partits i canals temàtics pot provocar un cert avorriment o desinterès progressiu en l'espectador. La figura de l'àrbitre: El col·lectiu arbitral, representat per Juan Andújar Oliver, es presenta com el blanc de totes les crítiques i el personatge més controvertit de les retransmissions. Hooliganisme mediàtic: Es debat si els narradors han de mantenir la neutralitat o si la passió i el "fanatisme" ajuden a connectar millor amb l'audiència. Economia i drets: S'analitza la gestió econòmica dels clubs, titllada d'irracional, on es gasten els diners dels contractes televisius abans de rebre'ls. L'espectacularització de les tertúlies Un dels punts més polèmics ha estat la deriva de les tertúlies esportives cap a formats propis de la premsa del cor. "Si el públic demana que parli de la vida sexual de Beckham, ho acabaré fent; l'únic que importa és el número d'audiència." Aquesta visió xoca amb la de figures com Pitxi Alonso, que advoca per un retorn a l'anàlisi purament tècnica i futbolística, tot i reconèixer que això podria reduir el share. Diferències entre Ràdio i Televisió El periodista Frederic Porta destaca la proximitat emocional de la ràdio en comparació amb la televisió. Es defineix la ràdio com un mitjà més sentimental i lliure, mentre que la televisió exigeix una prudència més gran a causa de la seva naturalesa més freda i massiva.

  • L'obesitat mòrbida: malaltia, estigma i cirurgia - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    32'

    L'obesitat mòrbida: malaltia, estigma i cirurgia

    Introducció a la realitat de l'obesitat mòrbida L'episodi aborda l'obesitat no com un problema estètic o de voluntat, sinó com una malaltia crònica i complexa. A través del testimoni de diverses dones de l'associació CASOM, s'explora l'impacte físic i psicològic d'arribar a pesos superiors als 140-170 quilos. La lluita contra l'ansietat i el menjar Les convidades descriuen la relació amb el menjar com una obsessió compulsiva: • La sensació de culpabilitat constant després de menjar de manera descontrolada. • La pèrdua de la noció de sacietat abans de la intervenció quirúrgica. • La dificultat de mantenir una vida social normalitzada quan el pes impedeix la mobilitat bàsica. Intervenció Mèdica: El paper del Doctor Jordi Salas El doctor Jordi Salas, cap de nutrició humana de la URB, intervé per clarificar conceptes científics clau: "Per ser obès es necessiten dues condicions: tindre els gens en contra i un ambient desfavorable." Factors determinants de la malaltia • Component genètic: Existeix una susceptibilitat hereditària que predisposa l'organisme a acumular greix. • Entorn obesogènic: L'estil de vida actual, sedant i amb excés de calories, facilita l'expressió d'aquests gens. • Augment de la prevalença: Les dades mostren que l'obesitat augmenta dràsticament amb l'edat, arribant al 30% en la dècada dels 60 anys. El camí de la cirurgia i el sistema públic L'episodi posa el focus en la cirurgia bariàtrica (reducció d'estómac i bypass gástric) com l'única alternativa efectiva per a l'obesitat mòrbida, tot i que se seleccionen els pacients amb rigor. Obstacles i denúncies del col·lectiu • Llistes d'espera: Es denuncien esperes de fins a 6 anys per a una operació en el sistema públic. • Cirurgia reconstructiva: La pèrdua de 50 o 60 quilos genera un excés de pell que requereix noves intervencions per recuperar la funcionalitat i l'autoestima. • Manca de recursos: A la província de Tarragona només es realitzen unes 25 operacions anuals, una xifra totalment insuficient per a la demanda existent. Estigma social i moda Es discuteix la discriminació laboral i social que pateixen les persones obeses, sovint vistes com a responsables de la seva situació. També es destaca la importància de desfilades de moda de talles grans per normalitzar la feminitat en tots els cossos.

  • Actuació i futur d'ERC: Entrevista a Lluís Aragonès - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    21'

    Actuació i futur d'ERC: Entrevista a Lluís Aragonès

    Conferència Nacional i situació interna d'ERC El President de la Federació Regional d'Esquerra al Camp de Tarragona, Lluís Aragonès, analitza l'actualitat del partit davant la propera Conferència Nacional. Tot i l'aparició de corrents crítics com Reagrupament.cat (Joan Carretero) o Esquerra Independentista, Aragonès destaca la gran vitalitat de l'organització: Participació massiva: Prop de 3.000 militants s'han inscrit per al debat de dissabte. Integració de la crítica: S'està fent un esforç per incorporar el màxim nombre d'esmenes de la militància a la ponència oficial. Dualitat de lideratge: Aragonès defensa el tàndem format per Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós com una fórmula d'èxit complementària que garanteix l'equilibri intern. Perspectives per a les Eleccions Generals de 2008 De cara a les eleccions al Congrés dels Diputats, el partit ja té definit el rumb: Candidatures: Joan Ridao encapçalarà la llista per Barcelona. A Tarragona, el procés de selecció començarà després de la Conferència Nacional i es tancarà al desembre. Relleu a Tarragona: L'actual diputat i alcalde de Montblanc, Josep Andreu, ha decidit voluntàriament no repetir per centrar-se en l'alcaldia. Objectius polítics: L'estratègia a Madrid serà clara — impedir un govern del Partit Popular i forçar el PSOE a no ser "presoner" de la dreta espanyola. Implantació al Camp de Tarragona i govern local L'entrevista subratlla el pes creixent d'ERC a la regió, destacant fets com l'entrada al govern de l'Ajuntament de Tarragona o la recuperació de l'alcaldia de Montblanc. "Esquerra Republicana està passant per una de les seves millors èpoques des de la restauració de la democràcia, amb una petjada clara en la capacitat de govern." Pel que fa a la ciutat de Tarragona, Aragonès valora molt positivament els primers 100 dies de pacte amb el PSC, destacant la bona sintonia entre Josep Fèlix Ballesteros i Sergi de los Rios i la transparència en temes clau com el POUM.

  • El Futbol a la Ràdio: Programes de Nit i Retransmissions - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    4h 6min

    El Futbol a la Ràdio: Programes de Nit i Retransmissions

    L'Impacte del Futbol a la Ràdio Aquest episodi analitza profundament el fenomen de la ràdio esportiva nocturna i l'evolució de les retransmissions en directe. A través de diverses taules rodones amb professionals de referència, s'explora com la ràdio ha passat de la informació estricta a un format de magazín basat en la reflexió, l'opinió i l'entreteniment. La Ràdio de Nit: Reflexió i Espectacle • L'herència de José María García: Es debat com el seu estil va marcar un abans i un després, convertint la nit en un espai per a l'opinió més que per a la notícia fresca. • Evolució al magazín: Programes com El Larguero o Tu Diràs aposten per un to distès, conegut com a "funció de teatre", on la complicitat amb l'oient i l'entreteniment són vitals. • Competència i drets: S'exposa la dificultat de competir amb el prime time televisiu i les barreres que posen els clubs per accedir als grans protagonistes. Les Retransmissions en Directe: Passió i Tècnica • L'essència del directe: Els periodistes coincideixen que la narració del partit és el moment de màxima felicitat professional i el motor que genera tota la resta d'informació. • Models de narració: Es discuteix la diferència entre el crit i la intensitat, destacant la importància de situar l'oient al camp i mantenir un ritme dinàmic. • L'equip coral: La retransmissió moderna ja no depèn només del narrador, sinó que és un treball en equip que inclou micròfons autònoms, analistes i interacció per SMS o correu. Futur i Reptes del Sector • Especialització vs. Generalisme: El debat sobre si hi ha "massa futbol" revela que, tot i la demanda aclaparadora del Barça i el Madrid, cal un esforç per cobrir esports minoritaris amb una funció pedagògica. • La influència de la televisió: Com la ràdio s'adapta al fet que molts oients miren el partit per la tele simultàniament, obligant a una anàlisi més profunda. "Sense el que passa el dia de partit, tota la resta de la informació que es genera no tindria sentit."

  • 20 anys de l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    28'

    20 anys de l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona

    Commemoració de dues dècades d'història L'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) de Tarragona celebra el seu 20è aniversari amb un acte institucional el 26 d'octubre a l'auditori de Caixa Tarragona. L'episodi repassa la trajectòria del centre des dels seus inicis modestos fins a esdevenir una institució clau a la ciutat. Evolució i creixement de la institució • L'escola ha passat de tenir 200 alumnes i 5 professors a superar els 3.000 alumnes i 40 professors. • Es compta amb més de 22.000 expedients acadèmics, reflectint el gran impacte social a la demarcació. • Actualment s'ofereixen 7 llengües: anglès, francès, alemany, àrab, rus, espanyol per a estrangers i català. La problemàtica històrica de l'edifici Un dels temes centrals és la manca d'una seu pròpia i definitiva. La directora, Jolanda Scott, expressa la seva frustració per ser l'única EOI de capital de província sense un edifici construït ad hoc. "A la Junta Central de directors ja em fan la brometa de dir-me la 'homeless' de Tarragona." Canvis acadèmics amb la LOE L'episodi detalla com la nova llei d'educació afecta les estructures dels títols i l'accés: • Nivell Bàsic: Certificat al final del segon any. • Nivell Intermedi: Substitueix l'antic cicle elemental. • Restriccions d'edat: Ara calen 16 anys per estudiar l'idioma que es cursa com a primera llengua a l'ESO/Batxillerat per evitar la duplicitat de serveis. Activitats del 20è aniversari Durant tot el curs es realitzaran activitats per celebrar l'efemèride: • Col·laboració amb l'orquestra de l'Institut Martí i Franquès. • Lectura de textos dins la Tardor Literària. • Exposicions culturals sobre el món àrab i fotografia organitzades pels mateixos alumnes.

  • 2007-10-15 UM NOU MERCAT - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    14'

    2007-10-15 UM NOU MERCAT

    Inici de l'Etapa Provisional del Mercat Central L'episodi detalla el trasllat frenètic dels paradistes del Mercat Central de Tarragona cap a la carpa provisional situada a la plaça Corsini. L'Albert Ribot, president dels venedors, explica el repte logístic que implica moure 69 punts de venda en un cap de setmana per garantir l'obertura al públic aquest dimarts. Millores i Modernització de les Instal·lacions Tot i ser una ubicació provisional d'uns anys, el nou espai ofereix millores significatives respecte a l'antic edifici: * Climatització integral: Un sistema modern per evitar les temperatures extremes que patien tant clients com venedors. * Equipaments nous: Càmeres frigorífiques, taulells i maquinària d'última generació per garantir la qualitat del producte fresc. * Distribució per sectors: Organització eficient per zones (carn, peix, fruita i verdura) identificades per colors (blau, verd, groc, blanc i vermell) per facilitar la compra. * Espais de restauració: Incorporació de bars modernitzats amb degustació de producte autòcton. Horaris i Inauguració Oficial "Aquí ningú marxarà fins que això estigui a punt; estem al 100% per oferir el millor producte en les millors condicions." L’horari establert inicialment serà de 07:30 a 14:00 hores per al públic, amb un període d'adaptació post-Nadal per ajustar-lo a les necessitats actuals. La inauguració oficial amb les autoritats tindrà lloc el proper dijous entre les 10:00 i les 11:00 del matí. Expectatives de Futur i Bateig del Mercat Els paradistes han realitzat una gran inversió econòmica i personal amb l'esperança d'incrementar les vendes. El model de carpa provisional de Tarragona ja es considera un referent a nivell estatal per a altres ciutats en processos de remodelació. Finalment, es llança una proposta a la ciutadania: buscar un nom propi i tarragoní per batejar el mercat, més enllà de la denominació genèrica actual.

  • Homenatge a Lluís Companys a Tarragona pel 67è aniversari - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    5'

    Homenatge a Lluís Companys a Tarragona pel 67è aniversari

    Commemoració de l'afusellament del President Companys L'entrevista a Òscar de los Rios, portaveu de la Comissió Cívica Lluís Companys, detalla els actes organitzats a Tarragona per commemorar el 67è aniversari de la mort del president. La comissió està formada per una àmplia representació de partits polítics, sindicats i entitats civils de la ciutat. Actes de la jornada Es programen dues activitats principals per recordar la figura de Companys: Matinal a la muntanya de l'Oliva: A les 7 del matí s'ha realitzat la lectura de la sentència de mort i una salva d'honors. S'ha triat aquest lloc perquè va ser un espai representatiu dels afusellaments durant l'època. Acte institucional a la tarda: A dos quarts de set, davant del monument a la Rambla Lluís Companys, es realitzarà un parlament a càrrec d'Enric Castelló, professor de la Universitat Rovira i Virgili. Caràcter de l'homenatge El portaveu destaca diversos aspectes sobre la naturalesa de l'esdeveniment: Absència de discursos polítics: Tot i que la comissió és plural, es busca un perfil acadèmic per al parlament per mantenir un to institucional i de memòria. Ofrenes florals: L'acte resta obert tant a entitats com a ciutadans a títol individual, finalitzant amb el cant d'Els Segadors (himne nacional de Catalunya). "Feia molta falta tenir aquest monument per recordar la memòria de Lluís Companys, però no ens hem d'oblidar dels successos que van passar." Posicionament sobre la Llei de Memòria Històrica Pel que fa al debat polític actual sobre la Llei de la Memòria Històrica, la comissió ha decidit no emetre una opinió conjunta. Atès que està integrada per formacions molt diverses (ERC, PSC, CiU, ICV, coordinadores sindicals, etc.), es respecta la visió particular de cada escola o partit polític membre.

  • Balanç de Cossetània Edicions a la Fira de Frankfurt - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    11'

    Balanç de Cossetània Edicions a la Fira de Frankfurt

    La cultura catalana com a convidada d'honor L'entrevista amb Jordi Ferrer, responsable de l'editorial tarragonina Cossetània, analitza l'experiència de ser l'eix central de la Fira del Llibre de Frankfurt. Ferrer destaca que, tot i el soroll mediàtic i les polèmiques polítiques, la fira ha servit per donar un tractament d'Estat a la cultura catalana, facilitant el seu reconeixement internacional. La fira com a mercat de drets editorials Ferrer aclareix que la feina a Frankfurt no és la venda directa de llibres al públic, sinó la compra i venda de drets d'autor entre editorials. Exportació: Cossetània ha aconseguit acords per editar una guia de la Costa Brava en alemany i té negociacions avançades per a llibres d'amanides en anglès i narrativa en italià. Importació: L'editorial ha adquirit els drets de llibres infantils (sèrie La vida al voltant d'un...) i ha renovat l'aposta per la narrativa eròtica d'una autora canadenca amb èxit de vendes. Resultats i feina invisible L'editor subratlla la intensitat de la trobada, amb més de 28 reunions en només dos dies. "A Frankfurt la gent que hem estat per la feina hem estat parlant de llibres; hi ha qui es preocupa que no tinguem reconeixement, però quan ens el donen, li donem més transcendència de la que té." Finalment, es remarca que la projecció de la literatura catalana en aquest esdeveniment ajuda a trencar la barrera de ser una cultura sense Estat, facilitant que editors estrangers s'interessin per autors d'aquí sense haver de fer prèviament una "lliçó de geopolítica".

  • Noves línies de cultura a l'Ajuntament de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    23'

    Noves línies de cultura a l'Ajuntament de Tarragona

    El canvi de rumb en la gestió cultural de Tarragona L'entrevista a Joan Pasqual, nou coordinador de l'àrea municipal de cultura des de l'1 de setembre, desvela el seu compromís per passar de la creació artística a la gestió política amb un objectiu clar: escoltar els agents actius de la ciutat per donar resposta a les demandes reals. Eixos estratègics de la nova gestió Pasqual articula el seu projecte polític al voltant de tres pilars fonamentals: • Equipaments: Prioritzar la redefinició d'espais i la seva posada a punt. • Xarxa de difusió: Fomentar que els creadors locals tinguin visibilitat i presència. • Programació: Passar d'una programació passiva a una que generi indústria cultural pròpia. "La cultura no la fa l'Ajuntament de Tarragona, sinó que la fan les persones." Redefinició dels espais escènics El coordinador detalla un ambiciós pla d'usos per als teatres de la ciutat: • Teatre Tarragona: Es planteja com l'eix central per a espectacles de caràcter professional i produccions amb valor afegit que puguin exportar-se. • Teatre Metropol: Es reorientarà per donar cabuda a entitats locals i associacions ciutadanes, funcionant gairebé com un centre cultural obert. • Camp de Mar i Centres Cívics: L'objectiu és que estiguin oberts tot l'any i descentralitzin la cultura cap als barris, utilitzant també parcs i places. Aposta per la contemporaneïtat Un dels projectes estrella és el Centre de Creació Contemporània, un nucli de formació i exhibició d'art actual que comptarà amb el suport de la Generalitat. Pasqual destaca la importància de mantenir referents com el Tinglado 2 del Port, que gaudeix d'un prestigi internacional sovint desconegut pels mateixos tarragonins. Finalment, l'àrea es fixa el repte d'ordenar la gran quantitat d'oferta existent per fer-la més visible tant a nivell intern com cap a la resta de Catalunya.

  • Futbol, arbitratge i la Setmana de la Comunicació - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    19'

    Futbol, arbitratge i la Setmana de la Comunicació

    El Futbol i la Setmana de la Comunicació a Tarragona L'episodi d'avui se centra en l'inici del Comunica07, la Setmana de la Comunicació a Tarragona, on el futbol actua com a eix central. S'analitza la relació entre els mitjans i l'esport, amb la participació de figures de primer nivell. Anàlisi del Nàstic - Xerez i la polèmica arbitral El programa repassa els moments clau del darrer partit del Nàstic de Tarragona, marcat per l'actuació de l'àrbitre Pino Zamorano: Expulsió i penal matiner: L'equip va patir una expulsió i un gol en contra als 50 segons de joc. Protagonisme arbitral: Es critiquen obertament les decisions de Pino Zamorano, tot i que es descobreix una dada curiosa: l'àrbitre es va lesionar a la mitja part i la segona part la va xiular el quart àrbitre sense que ningú se n'adonés inicialment. Tensió a l'equip: Es comenta la disputa entre els jugadors Tati Maldonado i Campano per decidir qui llançava un penal a favor. Convidats i Programació del Comunica07 Es presenta una agenda farcida de personalitats que participaran en taules rodones a l'Auditori Caixa Tarragona: Analistes i tècnics: Juan Andújar Oliver, Jordi Gonzalvo i Àlex Castells. Drets televisius i gestió: La presència destacada de Jaume Roures (Mediapro) per parlar de la guerra del futbol, juntament amb Francesc Escribano (TV3) i Eduard Pujol (Barça TV). Exjugadors i periodistes: Pichi Alonso, Lluís Canut i Albert Lesant. "Pino Zamorano estava al vestidor o camí de casa seva mentre tothom el seguia criticant per la segona part."

  • Reflexió sobre la salut i la hipermedicalització social - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    13'

    Reflexió sobre la salut i la hipermedicalització social

    La salut com a responsabilitat compartida En aquesta conversa, s'analitza com la societat actual ha desenvolupat una actitud hipocondríaca i una dependència excessiva del sistema sanitari. El senyor Segura destaca que la salut no és només absència de malaltia, sinó un afer col·lectiu que depèn de factors socials, econòmics i familiars. Els límits del sistema sanitari Es discuteix la tendència a voler solucionar problemes quotidians —com el desànim laboral o els conflictes personals— mitjançant la medicina. Això comporta riscos significatius: Medicalització de la vida: L'ús de medicaments com a "anestèsics" que oculten els senyals d'alerta dels problemes reals. Pèrdua de resistència: Una menor capacitat de la societat per afrontar processos banals o trivials (com un refredat). Iatrogènia i errors mèdics: S'estima que l'ús agressiu de la medicina és una de les principals causes de mortalitat en països desenvolupats. Ús banal del medicament: L'exemple de la Viagra "Tirar a mà d'aquesta mena de sortida fàcil pot ser, en casos en què no és necessari, dependre excessivament d'aquesta ajuda i exposar-se als efectes adversos." L'entrevista utilitza el cas de la Viagra per il·lustrar la dualitat de la farmacologia: d'una banda, és un gran avenç per a qui té un problema fisiològic real; de l'altra, esdevé una solució banal per a aquells que busquen una drecera sense necessitat mèdica. Sessions de reflexió a Tarragona Finalment, es fa una crida a la participació ciutadana en el cicle de xerrades a la Fundació La Caixa, destacant la ponència de Juan Gervás titulada "Malalties Reals o Inventades", per tal de fomentar un esperit crític sobre l'ús dels recursos públics i la pròpia salut.

  • Futbol, el Rei Mediàtic: Audiències i Tertúlies - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    3h 40min

    Futbol, el Rei Mediàtic: Audiències i Tertúlies

    Les Jornades 'Comunica 2007' a Tarragona L'episodi recull diverses taules rodones de la Setmana de la Comunicació 2007, centrades en la transcendència del futbol com a motor dels mitjans de comunicació i l'espectacle televisiu. Impacte del Futbol en la Televisió Es debat com el futbol s'ha convertit en l'eix de les graelles televisives. Tot i que les audiències han experimentat una fragmentació en els darrers deu anys, segueix sent l'únic producte pel qual el públic està disposat a pagar directament (Pay Per View). • Evolució de les audiències: De quotes del 50% fa una dècada a un 28% actual. • Drets televisius: Paradoxalment, a mesura que baixa l'audiència en obert, augmenta el preu dels drets de transmissió per la competència entre cadenes. El Rol dels Professionals a la Transmissió Es discuteix la funció de les tres figures clau d'un partit radiat o televisat: • El Narrador: El "director d'orquestra" que marca el ritme. • L'Analista Tècnic: Aporta una lectura profunda del joc que l'aficionat corrent no veu. • El Comentarista Arbitral: Una figura sovint polèmica que analitza les decisions des de la normativa, enfrontant-se al corporativisme del col·lectiu. El Fenomen de les Tertúlies Esportives La tertúlia s'analitza com un format que barreja informació, opinió i espectacle. Es defineix com la "representació tabernària" del que pensa l'aficionat. "La tertúlia és teatre, però també és taverna. La gent vol que la seva ràbia traspassi la pantalla." Polèmica i "Tomateig" Es critica la tendència del periodisme esportiu cap al safareig o la vida privada dels jugadors per cercar pics d'audiència, citant el cas de Ronaldinho. Tecnologia i Futur S'albira un futur on el futbol es consumirà en format multi-pantalla i on l'alta definició i estadístiques integrades (estil videojoc) seran la norma.

  • 2007-10-12 UM ADEU MERCAT - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    12'

    2007-10-12 UM ADEU MERCAT

    Inauguració del Mercat Provisional de Tarragona Tarragona Ràdio ha visitat les instal·lacions del nou mercat provisional, conegut com la CARP, per conèixer l'estat de les obres i els detalls abans de l'obertura oficial. El gerent de l'empresa constructora Golimbes, Ferran Figueres, ha confirmat que el recinte està pràcticament enllestit i que només s'estan ultimant els darrers serrells i les adaptacions personalitzades de cada parada. Característiques i Modernitat El mercat destaca per ser un dels més moderns de l'Estat espanyol, convertint-se en un referent de disseny i tecnologia: Sectorització visual: Cada sector comercial està identificat amb un color específic (blau per al peix, taronja per a la xarcuteria, etc.) per facilitar la guia dels clients. Equipament nou: A diferència d'altres mercats provisionals, tota la maquinària, vitrines i instal·lacions són totalment noves i fetes a mida. Innovació tecnològica: Les parades disposen de sistemes de telecomunicacions per a comandaments a distància, seguretat centralitzada i connexió de dades individualitzada. Climatització: S'ha instal·lat un sistema de calor i fred d'última tecnologia per garantir el confort durant tot l'any. Calendari i Reutilització "És un mercat provisional de referència a l'estat espanyol en aquest moment." L'obertura oficial està prevista per al proper dimarts, dia 16, seguint el següent calendari: Fins al 15 de maig: Trànsit i trasllat de les parades del mercat antic. 15 de maig: Últim dia d'obertura del mercat vell. 16 de maig: Obertura al públic de la carpa nova. 18 de maig: Acte d'inauguració oficial. Un dels punts clau és que la infraestructura de la carpa és reutilitzable i sostenible, cosa que permetrà a l'Ajuntament de Tarragona donar-li un nou ús quan finalitzin les obres de rehabilitació del mercat modernista original.

  • Nou cicle de màgia i concerts al Magatzem de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    12'

    Nou cicle de màgia i concerts al Magatzem de Tarragona

    Presentació del cicle Teatre Màgic Teresa Valls, presidenta del magatzem de la Cooperativa Obrera, presenta una proposta cultural inèdita a Tarragona: un cicle dedicat exclusivament al món de l'il·lusionisme. Aquesta iniciativa sorgeix de l'entusiasme del Mag Gerard, qui ha coordinat una programació que ja ha generat una gran expectació, amb llargues cues per adquirir les entrades. Detalls del cicle de màgia L'esdeveniment consta de quatre sessions principals: * Mag Gerard i Paula Fernández Pacheco: Estrena del cicle amb talent local. * Inès: Especialista en malabarismes i ombres xinesques. * Hausson: Presentant l'espectacle Poemància, basat en textos de Joan Brossa. * Màgic Andreu: L'emblemàtica figura del país tancarà el cicle. "És un cicle de màgia que agrada moltíssim i, segons els mateixos professionals, és una proposta gairebé única a Catalunya." Intercanvi musical internacional Paral·lelament a la màgia, Teresa Valls destaca la seva faceta com a presidenta de l'Estudi de Música. El proper dia 18, el Magatzem acollirà un concert d'una orquestra simfònica provinent de Weimar (Alemanya). Participants: 30 joves d'entre 13 i 17 anys. Repertori: Obres de Mendelssohn, Bach i Bizet. Context: Forma part d'un intercanvi amb l'escola de música L'Intèrpret de Lleida. El Magatzem com a motor cultural L'espai es referma com un punt neuràlgic per a la producció pròpia i local. Tot i ser un recinte de dimensions reduïdes, destaca per la seva excel·lent acústica gràcies a l'arquitectura de volta catalana. Valls ha ofert l'espai a l'Ajuntament de Tarragona per suplir les mancances escèniques durant les obres del Teatre Metropol.

  • Primera edició de la fira Descobre Llatinoamèrica a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    9'

    Primera edició de la fira Descobre Llatinoamèrica a Tarragona

    Presentació de la fira "Descobre Llatinoamèrica" Aquest cap de setmana, el Palau de Congressos de Tarragona acull la primera edició de la fira Descobre Llatinoamèrica, una iniciativa organitzada per la revista Mundo Latino. L'esdeveniment neix amb la voluntat de donar a conèixer la riquesa cultural del col·lectiu llatinoamericà a tota la societat tarragonina i catalana. Objectius i participació El certamen destaca pel seu gran poder de convocatòria i la seva voluntat d'integració: Més de 60 expositors: Una fira que ha hagut d'ampliar el seu espai a última hora per l'alta demanda d'estands. Integració cultural: L'objectiu principal és que els ciutadans locals descobreixin la realitat llatinoamericana més enllà dels tòpics. Caràcter emprenedor: Es vol posar en valor la capacitat de treball i l'esperit emprenedor dels immigrants llatins. "El que vull és que vingui el català, el que viu a Tarragona, per conèixer la cultura i els menjars." Activitats i oferta gastronòmica La fira ofereix una experiència immersiva a través de diversos sentits: Gastronomia: Degustacions de plats típics de països com Bolívia, Colòmbia o l'Argentina. Espectacles: Programació constant cada hora amb mariachis, bachata, merengue, salsa i reggaetón. Serveis: Presència d'empreses de sectors diversos com l'automoció, assegurances, immobiliàries i agències de viatges especialitzades. Informació pràctica Dates: Divendres, dissabte i diumenge. Horari: De 10:00 h a 21:00 h. Preu: Entrada simbòlica d'1 euro. Ubicació: Recinte exterior del Palau de Congressos, a tocar de l'estació de la Renfe.

  • VI Jornada Gresol: Excel·lència Empresarial a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    18'

    VI Jornada Gresol: Excel·lència Empresarial a Tarragona

    Presentació de la VI Jornada Econòmica Gresol L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Lluís de Grandes, president del comitè organitzador, detalla la propera trobada de la Fundació Gresol que se celebrarà el 26 d'octubre al Palau de Congressos de Tarragona. Aquesta és la primera vegada que la jornada, de caràcter itinerant, arriba a la capital tarragonina. Origen i Missió de la Fundació Gresol Nascuda el 1994 al barri del Serrallo, la Fundació té com a objectiu principal: Reforçar els vincles entre els empresaris de la Catalunya Nova. Crear un fòrum de debat sobre temes d'actualitat econòmica. Generar valor social i econòmic al territori. "Gresol és avui un prestigiós fòrum de trobada i de debat dels temes d'actualitat que tenen major incidència en el món econòmic." Trajectòria i Prestigi La fundació destaca internacionalment per haver guardonat personalitats com Nelson Mandela, Mikhail Gorbatxov o Adolfo Suárez. La jornada ha passat anteriorment per indrets emblemàtics com el Monestir de Poblet, Montblanc, Reus, Salou i Valls, consolidant-se com un referent del sector. Programa de l'Edició a Tarragona Sota el lema de l'excel·lència empresarial, la sisena edició comptarà amb tres taules rodones principals: Perspectives econòmiques: Amb la participació de Miquel Roca i el director de La Vanguardia, José Antich. Salut i benestar: Amb la consellera Marina Geli i experts en la dieta mediterrània. Energia i canvi climàtic: Amb representants de la Comissió Nacional de l'Energia i el projecte ITER. També s'inclourà un col·loqui polític amb Josep Antoni Duran i Lleida per analitzar l'estabilitat del marc jurídic i polític, essencial per a la inversió empresarial.

  • Tarragona a la Fira de Frankfurt: Promoció i Capitalitat 2016 - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    17'

    Tarragona a la Fira de Frankfurt: Promoció i Capitalitat 2016

    Presència Estratègica de Tarragona a Frankfurt La delegació de Tarragona, encapçalada per l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, participa activament en la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt amb l'objectiu de situar la ciutat com un referent cultural internacional. Aquesta presència se centra en dos eixos: la promoció del sector literari local i el rellançament de la candidatura per ser Capital Cultural Europea l'any 2016. El Dinar Literari a la Literature House L'acte central d'aquest dijous és un dinar literari a la Literature House de Frankfurt, una activitat exclusiva que diferencia Tarragona d'altres ciutats catalanes. Els punts clau de l'esdeveniment són: Presentació d'un vídeo promocional: Un audiovisual que destaca el patrimoni romà, la Catedral, els Castells i el Seguici Popular. Internacionalització: Presència de touroperadors europeus especialitzats en turisme cultural. Figures literàries: Intervencions dels escriptors Olga Xirinacs i Josep Anton Baixeres, que aporten el calat intel·lectual de la ciutat. Impuls a la Candidatura de Capital Cultural 2016 L'alcalde subratlla que la fira està servint per presentar una candidatura "sèria i sòlida". Malgrat que Tarragona era poc coneguda inicialment, l'interès de periodistes i institucions europees ha crescut exponencialment. "Volem que la candidatura sigui un objectiu estratègic de ciutat, assumit per l'Ajuntament i la societat civil per guanyar riquesa i presència externa." Balanç del Sector Editorial Adam Mañé, director dels serveis territorials de Cultura, destaca el paper de les editorials tarragonines com Cossetània, Arola o Edicions del Mèdol. S'han confirmat èxits en la negociació de traduccions i coedicions amb segells alemanys i anglesos, demostrant la viabilitat internacional de la producció literària del Camp de Tarragona.

  • La Festa de l'Aiguardent de Prat de Comte - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    11'

    La Festa de l'Aiguardent de Prat de Comte

    La Festa de l'Aiguardent: Tradició i Identitat Marc Vinyas, regidor de la Festa de l'Aiguardent i de Turisme de Prat de Comte, explica la rellevància d'aquesta celebració per al poble més petit de les Terres de l'Ebre. Amb només 200 habitants, el municipi es transforma durant un cap de setmana per rebre entre 5.000 i 6.000 visitants, una fita que requereix una organització minuciosa durant tot l'any. Origen i Recuperació Patrimonial La festa va néixer fa sis anys arran de la restauració de l'antiga destil·leria, un espai històric on els veïns elaboraven l'aiguardent de forma quotidiana. Aquesta iniciativa forma part d'un projecte més ampli de recuperació del patrimoni local que inclou: El molí d'oli ja restaurat. L'antic forn de pa, on actualment es couen les pastes tradicionals. Un futur molí fariner en procés de recuperació. "L'aiguardent forma part d'una cultura molt antiga i, si no es mantenen esdeveniments com aquests, la perdrem." Una Fira a les Cases del Poble A diferència de les fires convencionals, a Prat de Comte les cases particulars es converteixen en estands. Els visitants poden passejar amb un got de degustació i veure en directe el procés de destil·lació en alambins. Entre les varietats que es poden tastar hi ha: Els clàssics: blanc, torrat i d'herbes. Innovacions locals: aiguardent amb mel, flor d'ametller o la novetat de xocolata. Gastronomia i Cultura Convidada L'oferta es complementa amb més de 12.000 peces de rebosteria artesana (coquetes, redots, bufats) fetes per les dones del poble. A més, enguany destaca la col·laboració amb la cultura gallega a través del municipi de Valga, que aporta el seu folclore i la seva experiència històrica en la destil·lació de la canya.

  • Tarragona promociona la Capitalitat Cultural 2016 a Frankfurt - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    9'

    Tarragona promociona la Capitalitat Cultural 2016 a Frankfurt

    Presència de Tarragona a la Fira del Llibre de Frankfurt L'actualitat cultural de Tarragona s'ha desplaçat a la Fira del Llibre de Frankfurt, on una delegació encapçalada per la tinent d'alcalde Rosa Rossell treballa per promocionar la candidatura de la ciutat a Capital Europea de la Cultura 2016. Actes i protagonisme cultural Durant la inauguració de la fira, la cultura tarragonina va tenir un paper destacat: Imatges de Santa Tecla: En l'espectacle inaugural dirigit per Joan Ollé, aproximadament un 70% de les referències a la cultura popular (castellers, diables, l'Àliga) corresponien a les festes de Tarragona. Taula Rodona: Avui es presenta oficialment la candidatura en la sessió "Les ciutats generadores de cultura" a l'estand de la Generalitat. Dinar Literari: Demà tindrà lloc un acte exclusiu amb escriptors com Olga Xirinacs i Baixeres i la projecció d'un DVD promocional. L'impuls a la candidatura 2016 Rosa Rossell subratlla que Tarragona és l'única ciutat catalana amb aquest nivell de presència individualitzada a la fira. Malgrat l'èxit promocional, la regidora fa una crida a l'acció: "Ens hem de remangar i ens hi hem de posar seriosament, perquè si no ho fem, perdrem el tren. Som la ciutat de Tarragona qui ha de liderar aquest projecte." Es destaca la importància de moure la societat civil, els artistes i els literats per acompanyar l'Ajuntament en aquest procés que tindrà un punt clau l'any 2010, quan el govern estatal decidirà les ciutats candidates.

  • Programació Cultural de la Fundació La Caixa Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    18'

    Programació Cultural de la Fundació La Caixa Tarragona

    Presentació de la variada agenda d'activitats del Centre Cultural i Social de la Caixa a Tarragona per al mes d'octubre. El nou director del centre, Carles Marquès, detalla les propostes que inclouen exposicions, cicles de conferències i cinema documental. Mongòlia: Història, Cultura i Tradició L'eix principal d'aquest mes és la magnífica exposició sobre la vida a Mongòlia. Es destaca: * La recreació d'una tenda nòmada (ger), amb una estructura interior altament codificada i preparada per a canvis tèrmics extrems. * La importància dels cinc animals clau per a la seva cultura, especialment el camell com a transport de càrrega i el cavall com a símbol estètic. * El cicle de conferències amb periodistes com Toni Arbonès, que aporta la visió del "poble del cel blau", i experts que analitzen el contrapunt entre el passat imperial de Ching-Kish Khan i la democràcia parlamentària actual. Cinema i Documentals Es complementa l'exposició amb projeccions rellevants: * El documental elaborat per Toni Arbonès i Josep Lluís Alai. * La pel·lícula "La història del camell que plora", que retrata rituals ancestrals de la cultura mongola i la seva relació amb la natura. Reflexions sobre Salut i Globalització L'agenda també inclou espais de pensament contemporani: * Salut, Sanitat i Societat: Un cicle coordinat pel Dr. Andreu Segura que convida a reflexionar sobre la responsabilitat de l'usuari, la medicalització de situacions quotidianes i la paciència davant la malaltia. * Reptes de la Globalització Econòmica: Conferències amb ponents d'alt nivell com Luis Servén (Banc Mundial) i Sanjay Peters, per analitzar la pobresa, el creixement i com l'economia global afecta el nostre dia a dia. "No tota la responsabilitat l'hem de posar en el metge; hem de ser responsables i utilitzar els serveis d'urgències quan realment ho siguin."

  • La Nova Llei de Serveis Socials i Drets a Catalunya - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    19'

    La Nova Llei de Serveis Socials i Drets a Catalunya

    Cap a un Sistema Garantista de Serveis Socials L'entrevista amb el Senyor Tous destaca l'aprovació de la Llei de Serveis Socials, que entrarà en vigor l'1 de gener del 2008. Aquest marc legal suposa un canvi de paradigma: es passa d'un model assistencialista (basat en la caritat o la disponibilitat pressupostària) a un model garantista, on els ciutadans passen a tenir drets subjectius. Punts Clau del Nou Model La Cartera de Serveis: De manera similar al sistema de salut, es crea una cartera que recull anualment les prestacions i serveis als quals el ciutadà té dret. Universalització: La llei amplia l'accés a les classes mitjanes, col·lectiu que sovint quedava exclòs per no ser prou pobre per a les ajudes però massa pobre per al sector privat. Professional de Referència: Cada usuari tindrà assignat un treballador social de referència, equiparant la figura a la del metge de capçalera. El Quart Pilar: Es defineixen els serveis socials com el quart pilar de l'estat del benestar, integrant-se en el club dels "mestres, mossos i metges". Llei de la Dependència i Valoracions A Catalunya, la gestió de la dependència queda integrada dins d'aquest sistema únic. Al Camp de Tarragona es registren unes 4.000 sol·licituds, amb un 70% ja en procés de valoració. L'aplicació del Grau 3 durant el 2007 ha permès una transició ordenada gràcies a la coordinació amb l'atenció primària. Infraestructures i Equipaments a Tarragona L'administració manté diversos compromisos d'obra pública: 1. Residència de la Mercè: Remodelació total per al 2009 per convertir-la en un centre modern amb habitacions individuals. 2. Centre d'Acollida de Menors: Recepció d'obres per a noves unitats de nadons i d'urgències. 3. Centre d'Intervenció Especialitzada (CIE): Nou equipament per a dones maltractades al carrer Colom, previst per al 2008. "Passem del 'vostè què guanya?' al 'vostè què necessita?'. Aquest és el gran canvi de la llei."

  • Cicle de contes del món i novetats a l'hemeroteca - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    16'

    Cicle de contes del món i novetats a l'hemeroteca

    Exploració cultural a través de la tradició oral L'episodi d'avui se centra en la presentació de la iniciativa "La Caixa", un cicle de contes del món organitzat per l'associació cultural Punta en Bonda. Aquest projecte, que s'allargarà durant cinc setmanes, busca apropar les narracions de diferents països i cultures a la ciutat de Tarragona. La importància de la rondellística Els convidats, Alberto Cueri i Domingo Mevota, membres de l'associació, expliquen que la idea neix de la necessitat de compartir la diversitat cultural i la riquesa de la tradició oral. Entre els punts clau destaquen: Universalitat dels contes: Es planteja la hipòtesi que totes les narracions provenen d'una font única original que cada poble ha adaptat al seu entorn. Representació geogràfica: El cicle inclou narracions del Japó, el Marroc, Mèxic, Camerun i Catalunya. Objectius de l'associació: A més dels contes, treballen en projectes de desenvolupament a Guinea Equatorial i el primer diccionari hindú-català. "La nostra cultura ha sigut transmesa temps enrere sempre per contes, de boca en boca." L'Hemeroteca Caixa Tarragona: Tradició i modernitat Anna Bladés, directora de l'hemeroteca, presenta les darreres novetats del fons i els seus nous serveis tecnològics. L'espai, que compta amb més de 30 anys de servei, s'ha modernitzat per oferir: Noves Tecnologies: Una nova sala d'informàtica amb accés gratuït a Internet i consulta de premsa online. Pàgina Web: Estrena d'una interfície més dinàmica per consultar els fons des de casa. Fons de valor històric: L'hemeroteca guarda joies com els Diaries de Barcelona de 1800, la revista La Llumenera de Nova York o col·leccions de cartells de la democràcia. Internacionalització: Accés a 180 diaris de més de 60 països, facilitant que els residents estrangers puguin llegir les notícies del seu país el mateix dia.

  • Col·laboració en Dret Ambiental: URV i Ajuntament de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    12'

    Col·laboració en Dret Ambiental: URV i Ajuntament de Tarragona

    La col·laboració institucional entre la URV i el món local La Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha consolidat la seva relació amb l'Ajuntament de Tarragona per mitjà de la creació del nou Centre d'Estudis de Dret Ambiental Alcalde Pere Lloret. Aquesta iniciativa busca oficialitzar i potenciar una col·laboració que ja existia en àmbits com el dret local i el medi ambient. Els tres eixos del nou Centre d'Estudis El centre es fonamenta en les missions principals d'una institució acadèmica superior: Recerca: Convertir-se en un referent estatal i europeu en l'estudi jurídic del medi ambient. Formació: Complementar l'oferta actual, com el Màster de Dret Ambiental, un dels pocs que s'imparteixen a l'Estat. Transferència i difusió social: Proporcionar valor afegit a la societat i exercir com a servei públic de coneixement. El Dret Ambiental en la realitat quotidiana Durant la conversa, es subratlla que el dret ambiental no és una disciplina abstracta, sinó que incideix directament en els grans debats socials i en problemes territorials concrets com: La gestió dels recursos en conflictes internacionals (Iraq, Israel-Palestina). El POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) i l'urbanisme sostenible a Tarragona. La regulació de la contaminació acústica, lumínica i la gestió de residus. "La universitat no pot quedar-se tancada en la seva torre de marfil; ha de proporcionar eines perquè la societat prengui decisions ben informada." Projectes immediats: L'Ordenança de Medi Ambient Un dels primers encàrrecs concrets per al centre és l'actualització de l'ordenança de medi ambient local de Tarragona, que data del 1994. L'objectiu és adaptar-la a la normativa europea, estatal i autonòmica actual per regular aspectes que afecten directament la ciutadania, com el soroll o la neteja de brosses.