Antonio Rodríguez, nou regidor d'Espais Públics

Introducció i Context Municipal L'entrevista presenta Antonio Rodríguez, qui s'incorporarà properament com a regidor a l'equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona. La seva arribada es produeix per cobrir la vacant deixada per la mort sobtada de Josep Lluís Navarro. Rodríguez, de 40 anys, té una llarga trajectòria vinculada al moviment veïnal de Sant Pere i Sant Pau, a la Unió de Botiguers i milita al PSC des de fa dues dècades. Reptes en la Regidoria d'Espais Públics Rodríguez assumeix la cartera d'Espais Públics i la responsabilitat de la Brigada Municipal. El futur regidor destaca la seva il·lusió per una àrea que considera clau per la seva proximitat extrema a la ciutadania. Els seus objectius principals se centren en: Implementar la Brigada d'Intervenció Ràpida: un compromís electoral per resoldre incidències en un termini de 72 hores. Fomentar la proximitat i l'agilitat en les reparacions del dia a dia. Establir un contacte directe amb les associacions de veïns i comerciants per detectar deficiències. "És una regidoria molt propera al ciutadà i des de la que es poden fer les coses del dia a dia, les que s'han d'arreglar a la ciutat." Tràmits Administratius i Compatibilitat Actualment, s'està a l'espera de rebre les credencials de la Junta Electoral Central de Madrid. Es preveu que la presa de possessió oficial es realitzi entre finals d'octubre i principis de novembre. Rodríguez ha manifestat la seva intenció de compatibilitzar el càrrec amb la seva feina professional en una gestoria, tot i que donarà prioritat absoluta a les tasques municipals.

Entrevista a Albert Abelló: El futur de Tarragona

Albert Abelló, president de la Cambra de Comerç de Tarragona, analitza els reptes d'infraestructures i urbanisme que afronta el territori. L'entrevista se centra en la necessitat de prendre decisions valentes per garantir el creixement econòmic i la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. Urbanisme i el nou POUM La ciutat necessita un Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) amb urgència per resoldre problemes d'habitatge i equipaments. Abelló demana determinació a l'equip de govern davant les pressions veïnals i destaca la importància del diàleg en processos complexos com les expropiacions. Infraestructures Ferroviàries La Cambra aposta decididament per desviar el traçat ferroviari per l'interior, alliberant així la façana marítima de Tarragona. Es proposa la creació d'una nova estació a la zona del riu (Dicomar) que funcioni com un node connectat amb l'alta velocitat i l'aeroport. "L'estació situada on està actualment no té sentit en un futur. Alliberar la façana marítima és estratègic per a la ciutat." Mobilitat al Camp de Tarragona Eix Reus-Tarragona: Es reclama un carril de transport multimodal a la T-11 per connectar de forma eficient les dues ciutats, que mouen diàriament 60.000 vehicles. Aeroport de Reus: Es proposa un nou model de gestió territorial, integrat per la Generalitat, la Diputació i les Cambres, per captar companyies de forma autònoma i potenciar el turisme que es queda al territori. Organismes Territorials Abelló és crític amb el Consorci del Camp, titllant-lo d'inoperant. Defensa que, si una institució no compleix la seva missió ni dóna resultats, el més assenyat és tancar-la per evitar despeses inútils.

Ple de l'Ajuntament de Tarragona: Polèmica pel LOGO i seguretat

Debat i polèmica al Consell Plenari de Tarragona El ple ordinari del mes d'octubre a l'Ajuntament de Tarragona ha estat marcat per una forta tensió política, centrada especialment en la proposta d'un nou emblema municipal i els incidents de seguretat ocorreguts el passat dissabte al restaurant Fortí de la Reina. La polèmica de la Identitat Corporativa L'equip de govern ha presentat una proposta per iniciar l'expedient d'adopció d'un nou emblema municipal. La regidora Begoña Floría ha justificat aquesta decisió per la necessitat d'una imatge "unificada i clara", després que el logotip anterior (adjudicat per l'antic govern) generés dubtes legals i socials per un suposat plagi. • L'oposició (CiU i PP) ha criticat durament la mesura, titllant-la de "jugada política bruta". • Han retret que el nou disseny és gairebé idèntic al de l'any 1987 i han demanat que es reclamin els 53.000 euros pagats a l'empresa anterior si realment hi va haver plagi. • El govern defensa que el nou emblema ha estat realitzat per tècnics municipals sense cost addicional. Seguretat i incidents al Fortí de la Reina Un dels moments més tensos ha estat el prec del grup de CiU demanant la dimissió del regidor de Seguretat Mobilitat, Carles Castillo. L'oposició l'acusa de no haver garantit la seguretat en una concentració de veïns afectats pel POUM que va acabar amb insults i danys a vehicles de polítics. "Demanar la dimissió de l'oposició és cosa més d'en Chaves que de qualsevol estat democràtic." L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha rebutjat la dimissió, defensant la tasca de la Guàrdia Urbana i reiterant la seva condemna a qualsevol forma de violència, tot i que ha recordat que molts veïns estan en una situació de "ràbia continguda" per la gestió anterior del pla urbanístic. Altres acords municipals • Acomiadament de l'Agenda 21: Pregunta de l'oposició sobre la continuïtat del projecte després del cessament del seu responsable. • Modificacions de crèdit: Debat sobre el traspàs de partides de serveis socials cap a altres finalitats. • Tarifes d'aigua: S'aprova un increment del 3,95%, que el govern considera ajustat però l'oposició veu com un incompliment de les promeses electorals de no apujar impostos.

Francesc Morgades: cuina emocional i de tardor

Tancament del cicle estacional Francesc Morgades presenta el seu darrer llibre de la col·lecció El Cullerot, dedicat a les receptes de tardor. Amb aquest volum, tanca un cicle de quatre estacions que ha explorat diferents vessants de la gastronomia: des d'aprendre a cuinar i a comprar, fins a la conservació d'aliments. La cuina com a generadora d'emocions L'autor emfatitza que l'objectiu actual és disfrutar de la taula i generar emocions i records memorables. Proposa crear un dietari personal dels àpats que ens marquen, recordant no només el plat, sinó la companyia i el context. Organització i mètode a la llar Morgades defensa una estructura setmanal per facilitar la gestió del temps sense perdre la qualitat: • Planificació de matèries primeres: Anar a comprar un cop a la setmana amb una llista tancada de súper i mercat. • Estructura temàtica: El llibre proposa dies específics com el dia dels aprenents (per implicar els nens), el dia de la solidaritat (col·laboració familiar) i el dia del reciclatge (cuina d'aprofitament). • Optimització: L'ús del sofregit base o brous fets el diumenge per estalviar temps durant la setmana laboral. "Una cosa és alimentar-se i l'altre és menjar; cal recuperar el plaer i evitar la monotonia dels precuinats." Ciència, tecnologia i consells pràctics Com a llicenciat en ciències biològiques, Morgades aporta una visió científica a la cuina casolana: Tecnologia al servei del gust • Ús de la sonda tèrmica per aconseguir el punt exacte de cocció de la carn (entre 65 i 75 graus). • Cuinar els pits de pollastre al vapor amb aromes de cítrics per mantenir la sucositat de les fibres musculars. Salut a la taula • Reducció de sal: L'autor recomana salar els plats directament a la taula amb sal gruixuda per consumir-ne fins a un 10% de l’habitual. • Productes de temporada: Reivindica el xampinyó (cru en carpatxo) i les gírgoles com a alternatives econòmiques als bolets de preus excessius.

Entrevista a Carles Castillo sobre Mobilitat i Seguretat

Context i homenatge a Josep Lluís Navarro L'entrevista comença amb un reconeixement a la figura de Josep Lluís Navarro, tinent d'alcalde d'Urbanisme traspassat recentment. El regidor Carles Castillo expressa el dol de l'equip de govern i la voluntat de continuar treballant en la seva memòria. Setmana de la Mobilitat i l'EMT Es discuteix el nou enfocament de la Setmana de la Mobilitat: Canvi de model: S'abandona el tancament de carrers per centrar-se en campanyes de conscienciació participatives, especialment dirigides als joves. Crisis a l'EMT: Castillo denuncia una situació financera "molt fotuda" a l'Empresa Municipal de Transports, qualificant-la d'herència d'una gestió anterior basada en criteris polítics i no tècnics. Prioritats: L'objectiu immediat és un pla de sanejament econòmic abans de plantejar grans millores en freqüències o ampliacions de flota. Seguretat Ciutadana i Infraestructures El regidor analitza diversos punts crítics de la ciutat: Estació d'autobusos: Tot i l'ampliació de la seguretat privada, es demana una major implicació de la Policia Nacional per combatre els robatoris. Comissaries de Mossos: Es confirma que la seu central anirà a Camp Clar, però l'Ajuntament busca terrenys per a una comissaria de proximitat al centre. Nova Caserna de la Guàrdia Urbana: S'anuncia una execució en dues fases per adaptar el projecte (que havia quedat petit) a les necessitats futures i a la realitat econòmica actual. "No podrem millorar el servei a mig termini si no millorem les finances d'aquesta empresa que ens hem trobat."

Les Muralles de Tarragona i la gestió del patrimoni viu

La importància de les Muralles de Tarragona En aquesta conversa amb la tinent d'alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell, es destaca que les Muralles de Tarragona són el monument més emblemàtic i la principal carta de presentació de la ciutat. No es tracta només d'una estructura defensiva antiga, sinó d'un espai totalment integrat en la vida actual que acull: Visites guiades per a ciutadans i turistes. Activitats educatives per a escoles que han adoptat el monument. Cicles de concerts nocturns i passejos arqueològics. Un model de patrimoni viu contra la "ciutat morta" La visió de la gestió municipal rebutja convertir Tarragona en un museu estàtic o una "ciutat morta" com Pompeia. L'objectiu és la convivència entre la història i la modernitat: Evolució històrica: Es reconeix les muralles com un testimoni que ha incorporat elements medievals i fins i tot britànics. Aprofitament de l'espai: Exemples com la plaça de la Font (antic circ romà) o la Catedral (sobre l'antic temple de culte) demostren com la ciutat ha crescut sobre el seu propi llegat. Respecte i imaginació: Rossell advoca per ser respectuosos amb el passat però tenir la imaginació necessària per permetre el desenvolupament de la vida moderna sense bloquejar-la per cada troballa. "El que no podem fer és convertir Tarragona en les excavacions de Pompeia, en el sentit de convertir Tarragona en una ciutat morta." Noves troballes a la Casa Castellarnau Es fa referència a la recent descoberta d'un mur tardoromà al subsol de la Casa Castellarnau. Aquest descobriment és clau per entendre: L'evolució de les terrasses de la ciutat romana. La transició entre l'època romana floreixent i l'evolució posterior, un període encara poc estudiat. L'ús continuat de les estructures, ja que a l'Edat Mitjana ja es reutilitzaven aquests murs per a noves construccions.

Paquita i el repte dels fascicles de setembre

La feina feixuga dels quioscos a la tornada de les vacances L'entrevista a la senyora Paquita, una de les quiosqueres més emblemàtiques de la Rambla, posa de manifest les dificultats logístiques que pateixen aquests establiments durant el mes de setembre. Amb l'arribada dels nous llançaments de fascicles i col·leccions, el volum de feina i la gestió de l'espai es tornen gairebé inabastables. Els principals obstacles logístics Excedents de material: Les distribuïdores sovint envien més unitats de les sol·licitades (fins a 50 exemplars d'un sol llançament), col·lapsant el petit espai disponible. El pes i el transport: La Paquita ha de carregar i transportar les caixes des d'un magatzem extern fins al quiosc cada matí, fet que li provoca problemes físics, especialment a l'esquena. Gestió de residus: Un dels grans problemes és el volum de cartró d'exposició que acompanya cada peça. Ella mateixa s'ha d'encarregar de reciclar aquests materials un cop venut el producte. Varietat de productes i comportament del client Segons l'experiència de la Paquita, el públic respon de manera variada: Inici de col·lecció: Molta gent s'anima amb el primer o segon fascicle (sovint pel preu més reduït), però molts abandonen a mesura que passen les setmanes. Temàtiques diverses: Des de clàssics com Disney o el Barón Rojo fins a novetats com llibres d'autoajuda o els Power Rangers. Els regals de les revistes: Les publicacions femenines ara inclouen bosses o estris de cuina que ocupen tant espai com un colmado. "M'agradaria que les editorials fessin els cartrons més petits; ens porten una peça petita amb un cartró de grans dimensions que ens dificulta molt la vida." Un futur estètic però poc funcional La Paquita critica que els nous dissenys de quioscos impulsats per l'Ajuntament prioritzen l'estètica exterior per sobre de la funcionalitat i l'espai de treball del quiosquer, fent que la gestió diària del gènere sigui "insuportable".

La problemàtica del preu dels llibres de text

Crisi en la venda de llibres de text a les llibreries El president del Gremi de Llibreters de Tarragona, Pitu Rovira, analitza la situació crítica que viu la petita llibreria durant el retorn a l'escola. El sector ha patit una forta regressió a causa de la competència de les grans superfícies, que utilitzen el llibre de text com a reclam venent-lo a preu de cost. Factors clau del conflicte Liberalització de preus: Des de lleis estatals anteriors, s'ha permès un descompte que anul·la el marge de benefici de les llibreries tradicionals. Costos elevats: Els llibres de text tenen preus desorbitats (entre 28€ i 33€) en comparació amb les novel·les, tot i tenir tirades de desenes de milers d'exemplars. Manca de reutilització: A diferència del model francès, a Catalunya no s'ha consolidat el sistema on els llibres són propietat de l'escola i passen d'alumne a alumne. Denúncia de pràctiques irregulars L'aspecte més polèmic de l'entrevista és la denúncia de Rovira sobre el trànsit de diner irregular entre algunes editorials i centres educatius: "Aquest llibre hauria de valdre 8 o 10 euros i en val 32 perquè s'han de pagar els regals... Des d'una pantalla tàctil fins a un cotxe per al director." Segons el llibreter, els pares acaben pagant un sobrecost indirecte per subvencionar regals o millores a les escoles (com pintar l'edifici) que les editorials ofereixen per assegurar-se que el centre triï els seus textos.

Operació retorn i balanç de sinistralitat a Tarragona

Perspectives de l'Operació Retorn d'Agost L'entrevista amb Eusebi de l'Olmo, responsable del Servei Català de Trànsit (SCT) a Tarragona, analitza la situació viària en el tancament de les vacances d'estiu. Es preveu un flux important de vehicles, tot i que el retorn s'està produint de manera esglaonada des de mitjans d'agost. Diumenge a la tarda serà el moment més crític, especialment entre les 18:00h i les 22:00h. Es preveu la instal·lació d'un carril addicional a l'AP-7 des del Vendrell cap a Barcelona per augmentar la capacitat de la via. Les vies amb més risc de retencions són l'AP-7, l'N-340, la C-32 i la C-14. Respecte al col·lapse històric del 4 d'agost, De l'Olmo defensa la gestió realitzada: "Va ser una situació marcadament excepcional... només quedava com a alternativa aixecar els peatges troncals de Martorell, Vendrell i Tarragona." Balanç de Sinistralitat i Seguretat Viària Les dades d'accidents a la demarcació de Tarragona mostren una tendència positiva: Reducció de víctimes mortals: S'ha passat de 57 l'any anterior a 47 víctimes en el que portem d'any (una reducció del 17,5%). Visió a llarg termini: Respecte a la mitjana des de 1998, la mortalitat ha baixat un 50%. Factors clau: La millora dels vehicles, la conscienciació, el permís per punts i l'increment de controls policials. Principals Causes d'Accidents L'expert assenyala que sovint els sinistres són fruit d'un còctel de factors: Distraccions: El factor més difícil d'atacar des de l'administració. Alcoholèmia: Les dades són alarmants en cas d'infracció, on els positius pugen fins al 50%. Velocitat: Tot i una lleugera reducció (5-6 km/h) per l'efecte del carnet per punts, se segueixen superant els límits. Seguretat Passiva: Preocupa que encara hi hagi conductors i passatgers que no utilitzin el cinturó de seguretat, un acte que hauria de ser "mecànic". Finalment, es destaca el desplaçament de l'accidentalitat cap a la xarxa secundària i la futura reforma del Codi Penal per tipificar millor els excessos de velocitat i alcohòlemies com a delictes.

La Restauració de la Catedral de Santa Maria de Vitòria

En aquesta edició de Tarragona Ràdio, es tanca el concurs dedicat a Vitòria amb una entrevista a Gonzalo Arroita, gerent de la Fundació Catedral Santa Maria. El diàleg se centra en el projecte innovador "Obert per obres", que ha transformat la restauració d'aquest monument històric en un reclam turístic mundial. El concepte "Obert per obres" La Catedral de Santa Maria va haver de tancar als anys 90 pel risc imminent de col·lapse. En lloc de fer una obra a porta tancada, es va optar per fer partícip la ciutadania: * Visites aèries: Els visitants recorren el temple per unes passarel·les elevades mentre els arqueòlegs i restauradors treballen a sota. * Recuperació històrica: Les excavacions han tret a la llum la muralla del segle XI i la necròpolis original de la ciutat. * Funció social: El projecte aprofita el monument com a centre de formació, amb tallers per a infants i convenis amb universitats internacionals. Impacte Cultural i Personalitats La singularitat de la restauració ha atret figures de renom internacional que han actuat com a ambaixadors: "No crec que cap ciutat tingui un llibre d'història millor que aquest." — José Saramago Ken Follett: Es va inspirar en la catedral per escriure la segona part d'Els pilars de la Terra. Paulo Coelho: Dedica un capítol complet a la catedral en el seu llibre El Zahir. Altres visitants il·lustres inclouen Eduardo Mendoza, Carlos Ruiz Zafón i Arturo Pérez-Reverte. Futur i Compatibilitat d'Usos El futur de la catedral passa per combinar el culte religiós amb l'ús museístic. Entre els nous projectes destaca l'obertura de la torre amb un ascensor panoràmic i la creació d'un espai criptat per observar les restes arqueològiques sota la nau central.

Recorregut turístic per Vitòria-Gasteiz

Descobrint Vitòria-Gasteiz: Un viatge pel patrimoni i la natura Aquesta sessió ofereix una guia detallada per la ciutat de Vitòria-Gasteiz, destacant el seu equilibri entre zones verdes, història medieval i cultura gastronòmica. A través d'una experta local, s'explora des del pulmó verd de la ciutat fins als secrets més ben guardats de la seva arquitectura. Els punts emblemàtics del recorregut Parc de la Florida: El punt d'inici ideal. Es tracta d'un jardí romàntic i botànic amb gairebé 400 espècies d'arbres, famós pel seu pessebre a mida real i la seva proximitat al centre. Platja de la Verge Blanca: El cor social de la ciutat, conegut per la baixada de Celedón durant les festes i per ser el lloc de trobada preferit dels vitorians. Platja d'Espanya: Un espai neoclàssic porticat on es troba l'Ajuntament, ideal per relaxar-se a les seves terrasses. Nucli Històric (L'Ametlla): La zona medieval construïda sobre un desnivell que se supera mitjançant els Arquillos. Destaca la Catedral de Santa Maria, coneguda pel seu projecte de restauració obert al públic. Cultura, museus i oci Carrer Cuchillería: Conegut popularment com la Senda dels Elefants, és famós per la seva alta densitat de bars, la Casa del Cordó i el prestigiós Museu Fournier de Naips. L'Anella Verda: Un conjunt de parcs periurbans que envolten la ciutat, accessibles mitjançant un sistema gratuït de lloguer de bicicletes. Gastronomia: L'hora del poteo i els pinchos és sagrada, especialment a partir de migdia, amb restaurants històrics situats en edificis del segle XV. "En altres llocs tots els camins porten a Roma, però a Vitòria tots porten a la plaça de la Verge Blanca." Recomanacions pràctiques Visitar el Palau d'Escoriaza Esquivel per admirar la seva façana plateresca. Passejar per la muralla medieval i el barri d'Armentia fins a la basílica de Sant Prudenci. Gaudir de la gratuïtat de molts museus, com el d'Arqueologia o el d'Art Sacre. Moure's a peu o en bicicleta, ja que la ciutat és compacta i plena de racons amb encant.

La Diada de Sant Fèlix 2007: El gran repte de Vilafranca

Previ de la Gran Diada de Sant Fèlix a Vilafranca Tarragona Ràdio connecta amb la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès en els moments previs a la Diada de Sant Fèlix, considerada la cita més important de la temporada castellera. L'ambient és de màxima expectació amb una plaça plena de gent i el seguici popular en marxa. Els Castellers de Vilafranca i el 3 de 10 L'objectiu principal de la jornada és el repte històric dels Castellers de Vilafranca: descarregar per primera vegada el 3 de 10 amb folre i manilles. La colla local ja l'ha carregat en sis ocasions anteriorment, però mai l'ha completat fins a la descarregada. Fins al moment, només els Minyons de Terrassa han aconseguit aquesta fita. El programa previst de Vilafranca inclou fins a quatre castells de gama extra, com el 4 de 9 amb folre i l'agulla i el pilar de 8 amb folre i manilles. Previsions de les altres colles Minyons de Terrassa: Aposten per una actuació de gran nivell amb la torre de 9 amb folre i manilles i castells de nou. Colla Vella dels Xiquets de Valls: Malgrat un inici de temporada excel·lent, les caigudes recents a Gràcia i el Catllar han rebaixat les seves pretensions inicials, centrant-se en la tripleta màgica. Colla Joves Xiquets de Valls: Arriben amb ganes de recuperar terreny i intentaran també castells de nou per consolidar la seva temporada. Context Polític i Meteorològic "Podríem parlar d'una diada de Sant Fèlix gairebé canònica, amb tots els elements meteorològics tradicionals: calor i sol esclatant." L'arribada del president de la Generalitat, José Montilla, al balcó de l'ajuntament ha estat rebuda amb xiulets per part d'alguns sectors que reclamen la creació de la Vegueria del Penedès.

Prèvia de Sant Fèlix i records històrics castellers

Prèvia de la Diada de Sant Fèlix L'emissió de Tarragona Ràdio se centra en l'espera de la Diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès, una de les cites més importants del calendari casteller. El programa compta amb la participació de les quatre colles capdavanteres del moment: Castellers de Vilafranca Minyons de Terrassa Colla Vella dels Xiquets de Valls Colla Joves Xiquets de Valls Participació de l'audiència i pronòstics S'obre un concurs telefònic on es demana als oients si creuen que els Castellers de Vilafranca aconseguiran descarregar el 3 de 10 amb folre i manilles. Les opinions estan dividides, amb una lleugera tendència a l'escepticisme a causa de la dificultat extrema de la construcció. Memòria històrica: Grans fites a Vilafranca El programa recupera àudios de moments històrics per amenitzar l'espera: L'any 2004: La càrrega de la torre de vuit neta (2 de 8 sense folre), una estructura d'execució impecable i velocitat envejable. L'any 2005: Considerada la millor diada de la història, on es recorda especialment la càrrega de la primera torre de nou sense manilles. L'any 2006: L'intent de 3 de 10 que va quedar en carregat i la gran actuació dels Minyons de Terrassa amb el 5 de 9 amb folre. "No ho ha fet mai ningú en la història del món. L'emoció es pot palpar entre tots els castellers."

Programació i Novetats de Santa Tecla 2007

Presentació de les Festes de Santa Tecla 2007 L'episodi d'avui se centra en la presentació oficial del programa de les Festes de Santa Tecla 2007 a Tarragona. Es destaca la participació de figures clau i s'analitzen les novetats més rellevants d'una edició que compta amb més de 500 actes programats. Entrevista amb Alfred Fort, Pregoner de les Festes Alfred Fort, administrador general del Teatre Nacional de Catalunya i figura històrica en el disseny de l'estructura festiva tarragonina des de la Transició, ha estat triat com a pregoner. Durant la conversa destaca: • L'evolució de la festa des dels anys 70: > "Si algú hagués marxat a mitjans dels 70 i tornés ara, es pensaria que està en dos llocs totalment diferents". • La consolidació del Seguici Popular i el paper fonamental de la participació ciutadana. • El seu moment preferit: el matí del dia de la Mercè a la Plaça de la Font, destacant com la ciutat s'atura malgrat ser un dia laborable. Eixos Principals del Programa: Entrevista amb Sandra Coloma La regidora de festes, Sandra Coloma, detalla els pilars de la programació d'enguany: • Descentralització: S'aposta per portar la festa als barris, destacant el concert de Serrat i Sabina a Bonavista. • Nous Espais: S'estrenen escenaris com l'avinguda Vidal i Barraquer i el moll de pescadors del Serrallo. • Mobilitat i Seguretat: S'amplia el recorregut de la processó en 320 metres per evitar col·lapses i s'implanten busos nocturns per facilitar el transport. • Cerca Vila Petita: Es continua potenciant el Seguici Petit amb la incorporació de nous elements com el Bou Petit per garantir el relleu generacional. Destacats Musicals i Culturals L'edició d'aquest any destaca pels seus macroconcerts gratuïts a la Plaça de la Font: • El Sueño de Morfeo: Dijous 20 de setembre. • Els Pets i Gertrudis: Dilluns 17 de setembre. També s'inaugurarà oficialment la Casa de la Festa el dia 18, un espai destinat a allotjar i dignificar els elements del seguici durant tot l'any.

Diada de Sant Fèlix 2007: Triomf i Decepció a la Plaça

Crònica Completa de la Diada de Sant Fèlix 2007 Retransmissió en directe de la jornada castellera més emblemàtica des de la Plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès, amb la participació dels Castellers de Vilafranca, la Colla Joves Xiquets de Valls, els Minyons de Terrassa i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Els Castellers de Vilafranca: L'Obsessió del 3 de 10 La colla local ha viscut una jornada de contrastos extrems. Tot i mantenir-se en un graó superior a la resta en quant a dificultat tècnica, l'objectiu principal s'ha escapat: • L'ensopegada del 3 de 10: Dos intents desmuntats amb folre i manilles que han evidenciat problemes de compactació i estabilitat estructural. • Remuntada amb èxit: Han aconseguit descarregar la Torre de 9 i un espectacular Pilar de 8 amb folre i manilles que ha servit de cirereta per tancar la diada. • Autoexigència: En l'entrevista final, el cap de colla Lluís Esclassans ha parlat de "decepció" però no de fracàs, tot recordant que el seu castell mínim era el màxim de les altres colles. El Ressorgir de les Colles de Valls Les dues formacions vallenques han signat una actuació sòlida per recuperar la confiança perduda en jornades anteriors: • Colla Vella: Ha estat la colla més regular, completant la tripleta màgica (3 de 9, 4 de 9 i 5 de 8) amb una execució impecable, destacant la solidesa del seu folre. • Colla Joves: Després d'un mes i mig sense cassells de nou, han aconseguit carregar el 3 de 9 i descarregar un lluitat 4 de 9, a més d'una "catedral" (5 de 8) de postal. Minyons de Terrassa: Gama Extra Recuperada Els de la camisa malva han complert els seus objectius principals, tot aportant el primer gama extra de la seva temporada: • Han carregat la Torre de 9 amb folre i manilles. • Han demostrat un gran nivell tècnic amb el 3 i el 4 de 9 amb folre. "Hem fet una actuació extraordinària; el castell mínim nostre ha sigut el màxim d'ells, però ens hem d'exigir a nosaltres mateixos perquè anem un graó per sobre." — Lluís Esclassans, Cap de Colla de Vilafranca.

Projectes i infraestructures pel curs polític al Camp de Tarragona

Balanç d'estiu i prevenció d'incendis L'entrevista comença amb una valoració positiva de la campanya d'incendis, destacant que ha estat un dels millors estius dels darrers 20 anys gràcies a una meteorologia favorable i la millora dels efectius de bombers. Infraestructures viàries i ferroviàries Es discuteix el mapa d'infraestructures presentat pel president Montilla i la necessitat de revertir el dèficit acumulat. • Autopista AP-7: Es preveu l'inici del tercer carril al setembre i es debat sobre el protocol d'aixecament de barreres en casos de col·lapse excepcional. • L'alta velocitat (AVE): Valoració de l'estació del Camp de Tarragona vuit mesos després de la seva obertura, amb èmfasi en l'augment de freqüències i la millora d'accessos. Grans projectes urbans a Tarragona El delegat repassa els projectes clau que s'han de reactivar amb el nou govern municipal: La Façana Marítima i la Ciutat Judicial • Façana marítima: Es designa Joan Llort com a impulsor tècnic per presentar un projecte creïble a Madrid en un termini de sis mesos. • Ciutat Judicial: Es preveu que les obres avancin en paral·lel a la construcció del centre comercial El Corte Inglés. Seguretat i equipaments • Nova presó al Catllà: L'objectiu és tenir-la enllestida a finals de 2008 per pal·liar el dèficit de places penitenciàries. • Mossos d'Esquadra: Es busca conjugar la presència permanent a Camp Clar amb una comissaria central ben comunicada (zona dels Quatre Garrofers). • Equipaments educatius i esportius: Previsió d'inici d'obres a l'Escola Oficial d'Idiomes i la reobertura del Complex Sant Jordi per a l'estiu vinent. "Volem un país absolutament de primera i per això estem invertint com mai a Catalunya."

II Fira de Comerç de Sant Pere i Sant Pau

Consolidació comercial d'un barri viu L'Antonio Rodríguez, portaveu de la Unió de Botigues de Sant Pere i Sant Pau, presenta la segona edició de la Fira de Comerç, un esdeveniment que busca consolidar el barri com el segon nucli comercial més important de Tarragona, seguint el model d'èxit de la Via T. Objectius i estratègia L'objectiu principal és doble: * Fidelitzar el veïnat: Que els residents comprin al barri sense haver de desplaçar-se al centre. * Captar nous clients: Atraure visitants de les urbanitzacions i poblacions veïnes (com els Pallaresos o la Secuita) aprofitant la facilitat d'aparcament i la proximitat. Novetats i programació A diferència de l'any passat, on es van superar els 12.000 visitants, en aquesta edició s'ha millorat l'organització de l'espai: * Els estands s'ubicaran als laterals de la Rambla per deixar el passeig central lliure i evitar col·lapses. * S'han programat activitats per a totes les edats: tallers creatius, un toro mecànic, inflables i berenars populars. * La fira comptarà amb el padrí de luxe Josep Maria Andreu, president del Club Gimnàstic. Diversitat de l'oferta La fira no és només alimentació o roba; hi ha una representació de tots els sectors del barri, incloent gimnasos i escoles de dansa que ofereixen promocions especials com matrícules gratuïtes. "Volem demostrar a la gent que a Sant Pere i Sant Pau tenim de tot i a bon preu."

Presentació de les festes de Santa Tecla a Tarragona

Presentació Oficial de Santa Tecla S'ha presentat el programa d'actes de les festes de Santa Tecla, la festa gran de Tarragona, que tindrà lloc del 15 al 24 de setembre. Amb un total de 530 actes programats (40 més que l'any anterior), l'edició d'enguany destaca per la seva aposta per la música i la descentralització territorial. Cartell Musical de Primera Línia La música serà l'eix vertebrador de les festes amb actuacions destacades: Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina: El concert estrella de la gira conjunta, amb més de 7.000 entrades venudes i un aforament ampliat a 10.000 persones al barri de Bona Vista. El Sueño de Morfeo, Fangoria i Els Pets: Actuacions que se sumen a la programació de la Plaça de la Font. Pastora Soler: Una altra de les veus confirmades per a aquestes festes musicals. Infraestructures i Espais Les festes busquen arribar a tots els racons de la ciutat: Nous escenaris: S'estrenen espais a l'Avinguda Vidal i Barraquer i al Moll de Pescadors, una zona inèdita fins ara. Descentralització: Es preveuen activitats a diversos barris perifèrics per apropar la festa a tota la ciutadania. Espectacles de pagament: Només el concert de Sabina i Serrat i l'obra teatral "5 hombres y 5 mujeres.com" requeriran entrada. Novetats en la Processó Ritual "L'itinerari d'enguany s'amplia per evitar col·lapses i garantir un ritual molt més fluid." La processó de Santa Tecla veurà incrementat el seu recorregut, passant de 920 metres a 1.240 metres. Aquest canvi de més de 300 metres té com a objectiu millorar la seguretat i evitar les pauses excessives que es produïen en edicions anteriors.

La importància històrica de la Vila Romana dels Munts

Descobriment de la Vila Romana dels Munts En aquesta conversa amb l'Esther Ramon, conservadora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, s'explora la riquesa patrimonial de la Vila Romana dels Munts, situada a Altafulla. Es tracta d'un dels jaciments millor conservats de la Península Ibèrica, destacant no només pel seu valor històric, sinó per la seva excel·lent preservació arqueològica. Un xalet de luxe de l'època romana A diferència dels edificis administratius de Tàrraco, la vila era una residència senyorial d'alt nivell. Durant el segle II d.C., va ser la llar del Duumvir de Tàrraco, una figura equivalent a l'alcalde actual. Els aspectes més destacats de la seva arquitectura inclouen: L'Hortus: Un jardí espectacular que formava part del paisatge residencial. Conjunts Termals: La vila disposa de dos grups de banys: uns de privats dins la residència i uns altres a peu de platja on la piscina d'aigua freda era el mateix mar. Distribució social: El complex diferencia clarament la zona senyorial de les àrees de servei, que incloïen estables, cellers i magatzems. Experiències i visites El museu ofereix diverses formes d'apropar-se a aquest llegat: Visites teatralitzades: Durant l'estiu, els personatges de Caius i Faustina (els antics amos) fan de guies, acabant amb un refrigeri al jardí. Centre d'Interpretació: Un espai clau per entendre el funcionament de les viles romanes. "És un dels jaciments millor conservats de la península... era la residència del Duumvir de Tàrraco, una mena d'alcalde de l'època."

El Gaià: Descobrint el riu emmurallat i el seu entorn

Presentació del llibre "El Gaià, el riu emmurallat" En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el geògraf Jordi Blay i el fotògraf Ferran Aguilar presenten la seva nova obra publicada per l'editorial Arola Editors (mencionada com a Marc). El llibre és una aproximació divulgativa i visual a la conca del riu Gaià, un territori sovint desconegut malgrat la seva proximitat a grans nuclis urbans. Per què un "riu emmurallat"? L'expressió que dóna títol al llibre respon a diversos factors que defineixen la personalitat del Gaià: Geogràfics i territorials: El riu actua com una frontera o eix divisor entre el Camp de Tarragona i l'àrea d'influència de Barcelona (Penedès). Físics: En molts trams, el riu circula per valls encaixades amb forts pendents que formen parets naturals. Vegetals: El dens bosc de ribera crea una tanca visual que ressegueix tot el seu traçat. Arquitectònics: La presència històrica de castells i la barrera artificial de la presa del Catllà. El valor ecològic i la problemàtica de l'aigua Els autors destaquen que el Gaià posseeix una riquesa natural excepcional, amb fauna i flora que no es troben en altres llocs de Catalunya: Es menciona que fins als anys 60 encara hi havia presència de linx ibèric. Cabal ecològic: Es denuncia la manca d'aigua en el tram baix a causa de l'embassament propietat de Repsol, situació que entitats com l'Hort de la Sínia o el GEPEC miren de revertir. "Un riu és un riu en tant que porta aigua; si l'assequem completament, desapareix." Recomanacions dels autors Per conèixer l'essència del riu, els convidats suggereixen: L'ús humà de l'aigua: Visitar els antics molins, especialment el de la fàbrica del Catllà (segle XII). Patrimoni natural: L'indret de Santa Perpètua de Gaià, per la seva força geològica, els cingles i la presència d'aus rapinyaires com l'àliga cuabarrada.

Balanç de la llei antitabac i d'horaris en l'oci nocturn

Balanç d'un any de la llei antitabac En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Joaquim Boades, secretari general de la FECASARM, analitza el primer any d'aplicació de la normativa contra el tabaquisme als locals d'oci nocturn. Segons Boades, tot i que el compliment és alt, la llei encara presenta punts de fricció: Incompliment justificat: Els locals de menys de 100 metres quadrats se senten discriminats respecte a la restauració en no poder triar si volen ser espais amb fum. Èxit a les grans sales: Les discoteques amb espais compartimentats compleixen gairebé al 100%, i s'observa que les sales de no fumadors estan sovint més plenes que les de fumadors. Rol de l'administració: El sector agraeix que la pressió inicial hagi baixat, permetent una adaptació més progressiva. "Nosaltres no som policies ni podem fer de policies; era una llei molt difícil de fer complir per la càrrega que ens traslladava." La problemàtica dels horaris i els municipis turístics L'altre gran tema de debat és l'ampliació horària aprovada per la Generalitat, que la FECASARM considera insuficient en certs àmbits: Bars musicals: Han estat els grans oblidats, ja que el seu horari no s'ha ampliat malgrat el canvi d'hàbits socials (la gent surt cada vegada més tard). Municipis turístics: Localitats com Salou, Cambrils o Tarragona no han obtingut l'ampliació automàtica que sol·licitaven per a la temporada alta. Reivindicacions: La federació demanarà que l'ampliació de 30 a 45 minuts sigui automàtica per a localitats considerades turístiques segons la Llei de Turisme de Catalunya.

2007-08-29 ENVELAT TORRES JORDI + LA UNI

Vitoria-Gasteiz: Patrimoni, Natura i Cultura a l'Estiu

Descobrint Vitoria-Gasteiz amb Isabel Martínez En aquesta edició del concurs de turisme de Tarragona Ràdio, s'inicia una setmana dedicada a explorar Vitoria-Gasteiz, la capital política i administrativa d'Euskadi. L'entrevista amb Isabel Martínez, regidora de turisme de l'Ajuntament, ens apropa als encants d'una ciutat que combina història medieval, espais verds excepcionals i una rica oferta cultural. Atractius Turístics Principals La regidora destaca que Vitoria-Gasteiz és una ciutat polifacètica on destaquen diversos elements: Patrimoni Històric: El seu casc medieval, conegut com l'Ametlla per la seva forma característica, va ser declarat monument històric el 1997. Destaquen edificis com la Casa del Cordón, el Portalón (antiga hostatgeria convertida en restaurant) i els palaus del Renaixement (Villasuso, Escoriaza Esquível o Montehermoso). Catedral de Santa Maria: Coneguda com la "Catedral Vella", és famosa pel seu lema "Obert per obres", que permet als visitants veure el procés de rehabilitació en directe. Segons Martínez, fins i tot l'escriptor Ken Follett es va inspirar aquí per a la seva obra. Natura i l'Anell Verd: La ciutat disposa de 40 metres quadrats de zona verda per habitant. L'anomenat Anell Verd és un perímetre natural que envolta la ciutat, ideal per recórrer en bicicleta mitjançant el servei gratuït de préstec del municipi. Cultura, Museus i Gastronomia L'oferta museística és un altre dels pilars de la ciutat: Museu de Naips Heraclio Fournier: Un espai únic dedicat a la fabricació de cartes, indústria històrica de la ciutat. Artium: El museu d'art contemporani. Altres espais: El Museu de Belles Arts, el d'Arqueologia i el de l'Armeria. "Vitoria és una ciutat medieval i gòtica, però també compta amb una xarxa de parcs i jardins impressionants que fan de la visita una cosa inoblidable." Festes i Esdeveniments La ciutat viu el seu moment àlgid a l'agost amb les Festes de la Verge Blanca i la tradicional Baixada del Celedón el dia 4. A més, s'han mencionat esdeveniments de renom internacional com el Festival de Jazz de Vitoria i l'Azkena Rock Festival. Finalment, la regidora ha convidat els tarragonins a visitar el País Basc, tot destacant que és una destinació ideal per caminants, amants de la gastronomia i persones que busquen un tracte personalitzat i instal·lacions de qualitat.

L'atenció turística a Tarragona: Experiències i Serveis

Gestió de la Informació Turística a la Rambla Nova L'episodi analitza el funcionament del punt d'informació turística més visitat de Tarragona, situat a la Rambla Nova (antic quiosc de premsa). A través de l'experiència directa d'en Joan López, s'explora com es gestiona l'allau de visitants, especialment durant els dies grisos de l'estiu, quan la platja no és una opció. Eines i Recursos per al Turista La interacció amb el personal d'atenció, com el Jose, és fonamental per orientar un públic que sovint arriba completament desorientat. Els recursos principals són: • El Planell de la Ciutat: L'eina bàsica que divideix els monuments per colors segons l'època (vermell per a la romana, verd per a la medieval i blau per a la moderna). • Fulletons Específics: Rutes detallades per als qui volen aprofundir en la història. • Tarragona Card: Una targeta multifuncional que inclou l'entrada als recintes museístics, descomptes en comerços i bitllets d'autobús urbà per a períodes de 24, 48 o 72 hores. Perfils de Visitants i Demandes El programa destaca que no només els estrangers (francesos, anglesos o italians) fan ús del servei, sinó també gent de l'Estat i els propis tarragonins: • Turisme Familiar: Requereix recomanacions específiques com el trenet turístic o el Pretori per evitar l'avorriment dels infants. • Públic Local: Interessat principalment en la Ruta Medieval (menys coneguda) i en els programes de festes com Santa Tecla. • Errors Comuns: Molts turistes encara confonen el llegat romà amb el romànic. "La persona que està al punt d'informació és, d'alguna manera, la carta de presentació de la ciutat." Conclusions de l'Experiència La conclusió principal és que, independentment de la procedència o el clima, el turista necessita una orientació directa i amable per no perdre's i per descobrir els "racons bonics" que ofereix Tarragona més enllà dels centres comercials.