Tots els episodis

62606 episodis disponibles

episodis

50593-50616 de 62606

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
Hàbits de consum fora de la llar a Catalunya
Punts clau de l'estudi de consum a Catalunya L'entrevista amb Joan Gené, director general del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, analitza els resultats d'un estudi recent sobre com i què mengen els catalans fora de casa. Les dades revelen una tendència consolidada per motius laborals i una clara preferència per la qualitat. Principals conclusions de l'informe Freqüència elevada: El 80% dels catalans menja fora de casa com a mínim tres cops per setmana. Causes laborals: El motiu principal és la manca de temps i la dificultat per tornar al domicili durant la jornada de treball, un fet estès tant a l'àrea metropolitana com a ciutats mitjanes (Tarragona, Reus) i polígons industrials. Preferència per la tradició: Els consumidors busquen, majoritàriament, la cuina tradicional i el menú del dia. L'objectiu és menjar "com a casa" durant la setmana. Menjar ràpid en segon pla: Tot i l'oferta existent, el fast food se situa en una posició secundària, escollit principalment per preu i no per gust. Valor d'allò que és nostre L'estudi destaca un creixement en l'apreciació dels productes catalans de proximitat: Durant el cap de setmana (vessant d'oci), hi ha una demanda creixent de vins amb denominació d'origen, olis de qualitat i formatges artesans. Es fomenta el consum de productes de temporada, ja que són més sostenibles i segurs. "Si la nostra agricultura és consumida més a prop, és més sostenible i més segura." Cap a on va el sector? El departament utilitza aquestes dades per millorar la comercialització i distribució de l'agroindústria catalana, prioritzant aquells projectes que s'ajusten a les demandes reals d'un consumidor que vol menjar sa, a prop de la feina i a un preu assequible.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
22'
Entrevista a Eudald Roca, nou president del Consell Comarcal
Inici d'una nova etapa al Tarragonès L'alcalde de la Secuita, Eudald Roca (ERC), ha assumit recentment la presidència del Consell Comarcal del Tarragonès. En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Roca desgrana la seva visió de la institució i els reptes que l'esperen durant el seu mandat. Prioritats i línies d'actuació El nou president ha definit tres eixos estratègics per dinamitzar la comarca: Serveis Socials: Atenció prioritària a col·lectius vulnerables, polítiques d'igualtat i suport a la gent gran. Medi Ambient: Millora de la gestió de residus, assessorament ambiental als municipis i manteniment de camins. Turisme d'Interior: Potenciació del Tarragonès interior (rural i modernista) com a complement al motor de la costa. El paper del Consell i el suport als municipis Roca destaca que el Consell Comarcal és, sovint, el "gran desconegut", però la seva funció és vital per als petits municipis. L'objectiu és aplicar economies d'escala per oferir serveis que els ajuntaments no podrien gestionar sols, com el suport informàtic o tècnic. Infraestructures i l'impacte de l'AVE Un dels punts crítics és la situació de l'AP-7 i l'estació de l'alta velocitat Camp de Tarragona. Roca defensa que el Consell ha de ser la veu que canalitzi les demandes dels alcaldes davant la Generalitat i l'Estat: "El Consell Comarcal ha de servir de politja de transmissió de la veu dels alcaldes a institucions superiors." Respecte a l'arribada de l'AVE a Barcelona, preveu un impacte poblacional i econòmic immediat, tot advertint que cal una planificació rigorosa per evitar un creixement desordenat o la creació de "ciutats gueto". Un govern d'unitat La nova etapa manté un govern d'unitat on participen totes les forces polítiques, una decisió estratègica per evitar bloquejos i prioritzar el territori per sobre dels enfrontaments partidistes.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
La Festa Major de Ferran: Tradició i Organització Veïnal
La Festa Major de Ferran: Un Èxit de Col·laboració Veïnal El nucli de Ferran es prepara per celebrar la seva Festa Major, una festivitat que destaca per estar organitzada íntegrament pels seus veïns. Del 14 al 16 d'agost, el poble es transforma per acollir una programació que combina la cultura popular amb actes massius. Una Organització de Base i Jove L'estructura organitzativa recau en l'Associació de Veïns de Ferran, però enguany destaca la incorporació d'un grup de joves del poble a la comissió de festes. Aquest relleu generacional aporta idees noves i energia a la planificació, que comença mesos abans per gestionar permisos, contractacions i logística. L'Acte Estrella: La Sardinada L'esdeveniment més multitudinari és, sense dubte, la sardinada. Malgrat que Ferran té una població que no arriba als 80 habitants, aquest acte és capaç d'atraure: Més de 1.000 visitants que omplen els carrers. Acompanyament musical amb xaranga i havaneres. Un gran esperit de cooperació i treball en equip entre el veïnat per absorbir tal volum de gent. Novetats i Cultura Popular Una de les innovacions més curioses d'aquesta edició és el "sangriacant", un sistema tubular que subministra sangria per precipitació durant la xaranga, amb mides L i XL per als més atrevits. D'altra banda, la cultura popular té un paper central amb la participació de: * Els Castellers d'Altafulla. * Els Manotes i Gegants de la Riera de Gaià. * Les Òlives d'Ardenya (una incorporació nova). * Balls de bastons i orquestres per a les nits. "Tots estem allà fent pinya i tots estem a una. L'organització és la clau perquè no falti mai res."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
El Misteri de la Selva: de la Selva del Camp a Jerusalem
El Misteri de la Selva arriba a Jerusalem L'entrevista a Núria Caballés, membre del patronat del Misteri de la Selva, destaca la fita històrica que suposa portar aquesta representació medieval a l'església de l'Adormició de la Mare de Déu, a la muntanya de Sió (Jerusalem). Aquesta aventura corona un recorregut internacional que prèviament va passar per Montserrat i Roma. Representacions tradicionals i logística Dates locals: Les representacions a la Selva del Camp tindran lloc el 14 d'agost (22:30 h) i el 15 d'agost (20:00 h). Preparatius: Un equip de prop de 70 persones es mobilitza per al viatge a Jerusalem. Els assajos i la gestió del patronat es mantenen durant tot l'any per garantir la qualitat de l'obra. Riquesa lingüística i teatral L'obra conserva el text original en català de la segona meitat del segle XIV. Segons Caballés, no té sentit actualitzar-lo perquè es perdria la rima i l'essència d'una peça que és, sobretot, plàstica i sensorial. "És el moment on es veu la frescura del català del segle XIV... les paraules tenen força." Adaptació per a Jerusalem Per a la representació a Terra Santa, s'han aplicat alguns canvis per adaptar-se a la solemnitat de l'indret: 1. S'han suprimit les escenes dels dimonis i dels jueus. 2. L'espectacle tindrà un ritme més pausat i solemne. 3. S'ha editat un fulletó explicatiu traduït a l'anglès per al públic internacional. Un tresor del teatre popular El Misteri de la Selva es considera la representació assumpcionista més antiga d'Europa conservada íntegrament en llengua romànica. Malgrat ser un text religiós amb voluntat adoctrinadora original, avui dia destaca pel seu valor cultural i la seva pervivència des de la Transició.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
La cuina basca: Tradició, modernitat i producte
El secret de la gastronomia basca En aquesta conversa s'explora per què el País Basc és un referent gastronòmic mundial. Daniel García destaca que l'èxit radica en una combinació de factors: La tradició familiar i el paper fonamental de les societats gastronòmiques. L'ús de productes d'un entorn privilegiat: el mar Cantàbric, una horta exquisida i els recursos dels boscos (caça i bolets). Una climatologia que afavoreix la qualitat extrema de la matèria primera. Restaurat Zorcico: Entre la tradició i l'autor Al restaurant Zorcico, l'enfocament principal és unir els pilars històrics de la cuina amb la innovació. Daniel defineix la seva proposta com una cuina d'autor que busca actualitzar plats clàssics per adaptar-los als temps moderns. "L'important és que el plat sigui bo i que a la gent li agradi." Un exemple clar és la seva versió del marmitaco de bonic, on transformen un plat tradicionalment calòric i pesat en una versió més lleugera, jugant amb textures líquides i cremoses sense perdre l'essència del sabor original. L'Aula de Cuina i la passió pel producte L'entrevistat posa èmfasi en el concepte de sabors, eix central del seu menú degustació. La regla d'or és que el comensal pugui identificar el producte pel seu gust autèntic, sense que la tècnica emmascari la matèria primera. A més, destaca la iniciativa de l'Aula de Cuina, un espai per a: Desmitificar la dificultat de la cuina professional. Apropar la gastronomia als aficionats (metges, arquitectes, lampistes) que formen part del teixit social basc. Gaudir de la cuina com un element divertit i participatiu. Finalment, es fa referència a la gran fira de Sant Tomàs (21 de desembre), el moment àlgid on el producte del camp i dels caseríos arriba a la ciutat per preparar les festes de Nadal.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
8'
El Monestir de Poblet i la Riquesa de la Ruta del Cister
El Valor Històric i Arquitectònic de Poblet El Monestir de Poblet es destaca com un referent cabdal de la història de Catalunya i de la Corona d'Aragó. Durant l'entrevista, s'emfatitza el seu paper com a panteó oficial dels reis des del segle XIV, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós. Les visites, tot i ser breus (entre 40 i 60 minuts), intenten sintetitzar: L'evolució dels estils romànic i gòtic. La importància l'orde del Cister i la seva implantació a la Catalunya Nova. L'atracció internacional de visitants, incloent-hi mercats llunyans com el Japó. Entorn Natural i Turisme de Proximitat L'entorn de Poblet no es limita als murs del monestir. Els boscos de Poblet, que formen part del Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN), són un actiu fonamental. Es destaca el mirador de la Pena i el projecte de futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Curiosament, el turisme d'interior a la zona augmenta els dies de pluja, quan els visitants de la Costa Daurada busquen alternatives culturals. Vida Monàstica i Hostatgeria Un aspecte rellevant és el contrast entre els diversos monestirs de la ruta: Vallbona de les Monges: Enguany celebra el seu 850è aniversari. És singular perquè les monges són les propietàries del recinte i ofereixen un espai de recés terapèutic obert a tothom. Hostatgeria de Poblet: S'ha esmentat que actualment està en construcció una nova hostatgeria que permetrà l'allotjament de famílies i dones, trencant la limitació històrica que només permetia l'estada d'homes dins del monestir. "Hi ha tanta cosa dins del monestir... que en 40 minuts és bastant difícil d'explicar-ho tot." La Ruta del Cister com a Motor Regional La visita a Poblet s'ha d'entendre com a part d'un ecosistema més ampli que inclou Montblanc, l'Espluga de Francolí (amb la cova de la Font Major) i Vimbudí (amb el Museu del Vidre), consolidant la Conca de Barberà com un destí cultural i natural de primer ordre.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Presentació de la II edició de la Tàrraco Party
II Edició de la Tàrraco Party: Tecnologia i Convivència El programa aborda la segona edició de la Tàrraco Party, que tindrà lloc el setembre dins de les festes de Santa Tecla a Tarragona. Aquest esdeveniment es presenta com una trobada integral per a aficionats a la informàtica i la tecnologia, amb la col·laboració de la Jove Cambra Internacional, la xarxa de telecentres de l'Ajuntament i l'associació Binari People. Eixos Principals de l'Esdeveniment L'estructura del projecte tecnològic es divideix en tres àrees fonamentades: Tàrraco Party: Una LAN Party on 300 participants connecten els seus ordinadors en xarxa local per compartir fitxers i competir. Tecnofira: Zona d'expositors comercials i botigues oberta al públic general. Ciberàgora: Cicle de conferències i taules rodones sobre les TIC, amb reconeixement de crèdits per a estudiants de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Noves Tendències i Cultura Digital Durant l'entrevista es destaquen diversos conceptes clau que defineixen la cultura informàtica actual: Modding: La personalització estètica i tècnica de les torres d'ordinador, similar al tuning de cotxes. Cibersport: La professionalització dels videojocs amb equips patrocinats i entrenaments rigorosos. Socialització: L'ús de consoles de nova generació (Nintendo Wii, PS3) i jocs d'entrenament mental (Brain Training) per obrir el món digital a famílies i gent gran. "L'objectiu principal és aprendre i compartir coneixements en un ambient de companyerisme." Participació i Logística Les inscripcions es gestionen a través del web oficial, i el recinte firal disposarà d'una zona d'acampada per als participants que vulguin passar les 48 hores sense desconnectar. També s'emfatitza el paper dels telecentres en l'alfabetització digital de col·lectius com jubilats o persones a l'atur.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Imatge i Marxandatge de les Festes de Santa Tecla 2007
Presentació de la Imatge de Santa Tecla 2007 En un ambient de gran expectació, es presenta la nova imatge gràfica per a les festes de Santa Tecla 2007 a Tarragona. El protagonista absolut d'enguany és el Bou, que presideix tant el cartell com tots els productes oficials de la celebració. Disseny i Conceptes Creatius La Cecília Bufarull, de l'empresa L'Antàrtida, explica el procés de creació darrere del cartell: Conceptes: El disseny busca transmetre idees com el foc, la fecunditat i l'alegria de la festa. Estètica moderna i elegant: S'ha buscat un equilibri per agradar a tots els públics, combinant elements clàssics i moderns. Simbolisme: El cartell narra el retorn a la ciutat al setembre, el final de l'estiu i l'eclosió de la festa major. Colors: S'ha apostat pel verd llimona fluorescent i el vermell per marcar distàncies amb imatges clàssiques i aportar potència visual. La Samarreta Oficial i el Marxandatge El Xavier Rivera, cap de colla del Ball de Diables de Tarragona, detalla l'edició de la samarreta: Integració del disseny: Enguany el bou no és un simple quadrat estampat, sinó que el seu perfil s'integra i "entra" en el teixit de la samarreta negra. Producció i talles: S'han fabricat unes 4.500 unitats inicials, amb un èmfasi especial en les talles infantils (com la nova talla 1-2) a causa de l'alta demanda. Preu popular: Es manté el preu de 10 euros, una xifra que s'ha conservat estable durant més d'una dècada per facilitar l'accés a tothom. "Tothom torna per Santa Tecla... és l'última festa de l'estiu on explota tot." Disponibilitat Els productes oficials (samarretes, xapes, mocadors i domassos) estaran disponibles en els punts de venda habituals com el Negrito, la Capona, l'Habitòfol i el Mercat Central a partir de la setmana de la Diada Nacional.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Caminada nocturna a les llàgrimes de Sant Llorenç
Segona edició de la caminada nocturna a la Mussara En el marc de la Fira de l'Avellana de Riudoms, s'organitza la segona edició d'aquesta activitat que combina el senderisme amb l'observació del fenomen astronòmic conegut com les llàgrimes de Sant Llorenç (Perseids). Guillem Guinjuan, coordinador de l'esdeveniment, detalla els aspectes clau d'aquesta jornada: Recorregut i logística: Es tracta d'una ruta de 16 quilòmetres amb sortida des del punt d'informació de la fira a Riudoms. A diferència de l'any passat, la tornada es farà en cotxes particulars per permetre una observació més relaxada. Dificultat: S'estima una durada d'unes 4 hores. Tot i que inclou la pujada a la Mussara, es considera assequible per a gairebé tothom, malgrat que la gent no habituada pugui notar cansament l'endemà. Consells pràctics: Cal portar llanterna frontal, aigua i menjar. És molt recomanable portar roba d'abric, ja que a la Mussara (1.000 m d'altitud) les temperatures poden baixar fins als 13-14 graus. L'observació es fa millor a ull nu, estirats a terra i mirant cap a la constel·lació de Perseu. "El millor és anar en llocs alts, on hi hagi poca contaminació lumínica... el cel està més clar i es gaudeix més de l'espectacle." Inscripcions i detalls tècnics La inscripció és gratuïta per als federats i té un cost de 5 euros (per l'assegurança temporal) per a la resta. Les persones interessades es poden apuntar fins poc abans de la sortida, prevista entre les 21:30 i les 21:45 hores.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
18'
Projecte 'Banyat per la Ciència': Estudi de la Qualitat de l'Aigua
Estudi sobre la Qualitat de les Aigües de Bany al Mediterrani La doctora Maria José Figueras, de la Unitat de Microbiologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), presenta la segona fase del projecte de recerca 'Banyat per la Ciència'. Aquesta iniciativa sorgeix d'una col·laboració amb la Unió Europea per avaluar els nous estàndards de qualitat de l'aigua que s'aplicaran properament. Objectius i Context de la Recerca L'objectiu principal és corroborar si els nivells de qualitat establerts per la nova directiva europea protegeixen realment la salut dels banyistes en l'entorn mediterrani. El projecte és clau perquè: * Els estàndards actuals es basen en estudis fets a Anglaterra, on el clima i el temps de permanència a l'aigua són molt diferents. * Es busquen símptomes menors (otitis, diarrees de 24h, irritacions oculars) que normalment no es reporten als metges però que indiquen el risc real de l'aigua. * A partir de l'estiu vinent, les platges hauran de mostrar informació pública i accessible sobre la seva catalogació. Crida a Voluntaris i Metodologia Després de l'èxit a Salou amb 1.200 voluntaris, l'estudi es trasllada a Sant Pere Pescador els dies 22 i 23 de setembre. Es busquen 1.000 voluntaris nous amb els següents requisits: 1. Sessió de bany: 10 minuts a l'aigua amb tres immersions del cap. 2. Seguiment rigorós: Realització de quatre qüestionaris (abans del bany, el mateix dia, una setmana i tres setmanes després). 3. Restriccions: No banyar-se ni la setmana anterior ni la posterior a la prova. 4. Compensació: Els participants reben un entrepà, refresc i una compensació econòmica de 50 euros pel seu temps i compromís. "Aquesta és la primera legislació europea que inclou un articulat que diu que la comissió s'encarregarà que es faci un estudi d'investigació que avaluï si aquests nivells de qualitat que ell posa són adequats o no." Conclusions Preliminars Tot i que l'anàlisi final requerirà la suma de les dades de Salou i Sant Pere Pescador (un total de 2.000 participants), les primeres observacions a Salou van mostrar una qualitat excel·lent de l'aigua i una participació molt diversa, incloent-hi molta gent gran i famílies.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
3'
Accident múltiple a l'AP-7 a l'alçada d'Altafulla
Detalls de l'incident viari S'ha produït una col·lisió múltiple de gran magnitud al quilòmetre 235 de l'autopista AP-7, exactament a la zona de la Riera de Gallà, poc després d'Altafulla en sentit sud. L'accident ha implicat quatre vehicles que, segons les primeres informacions, han quedat completament incendiats després del xoc. Afectació al trànsit i estat de la via L'incident ha provocat un col·lapse total de la circulació a la zona: Talls de via: Inicialment, els tres carrils de l'autopista han quedat totalment tallats al trànsit. Retencions massives: Es registren cues de fins a 10 quilòmetres de vehicles completament aturats. Vies alternatives: La sortida cap a la Nacional 340 també es troba col·lapsada, ja que no pot absorbir el desviament massiu de vehicles. Situació de les víctimes Pel que fa a l'estat dels ocupants dels vehicles, la informació encara és incerta: "Aquesta és una informació que encara no podem confirmar... no en tenim constància [de víctimes]." Tot i la manca de dades oficials sobre ferits, la gravetat de l'accident es fa palesa pel fet que els cotxes han estat cremant una bona estona. Recomanacions per als conductors Es demana als usuaris que evitin tant l'AP-7 com la N-340 en sentit sud. S'aconsella buscar vies alternatives o utilitzar carreteres comarcals si encara no s'ha arribat al punt de bloqueig, ja que la recuperació de la normalitat serà lenta tot i l'obertura imminent d'un sol carril.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
L'expansió de Port Tarraco: Gastronomia, Iots i Cultura
Transformació de Port Tarraco El conseller delegat de la marina, Xavier Bisbal, detalla l'evolució d'aquest espai com a nou centre d'oci i negocis a Tarragona. L'estratègia se centra a integrar el port amb la ciutat, oferint instal·lacions de primer nivell tant per a la ciutadania com per al sector nàutic d'alt standing. Oferta Gastronòmica i Comercial L'obertura de nous establiments és imminent, consolidant una oferta variada: L'Arròs del Serrallo: Un restaurant temàtic especialitzat en arrossos amb servei de degustació i espais per a empreses (obertura prevista per a l'abril). Rosban: Un gran complex de 2.000 metres quadrats amb cuina tradicional i una terrassa amb vistes privilegiades. Noves botigues: S'han signat contractes amb grans grups comercials de productes coneguts que s'anunciaran properament. Esdeveniments i Nàutica de Luxe El Port es prepara per a una cita internacional sense precedents: Fira de Grans Iots: Al mes de maig, una fira holandesa omplirà el complex de vaixells de luxe. "És una primícia per a Tarragona, per a Espanya i per a tothom." Capacitat: La marina pot acollir embarcacions de fins a 120 metres d'eslora per a la seva hivernada. Dinamització Cultural i Accessibilitat L'espai ja és plenament operatiu per al gaudi públic: Cicle de Concerts: 13 actuacions gratuïtes els dijous a la nit (actualment a l'equador amb temàtica de tango). Art: Exposició de Fermí Carré amb més de 100 quadres sobre els carrers de la Part Alta. Facilitats: S'ofereixen dues hores d'aparcament gratuït per fomentar l'arribada de visitants i la continuïtat del passeig des del Serrallo.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
5'
Port Tarraco: La nova marina de luxe i oci de Tarragona
Port Tarraco: Més que una Marina de Luxe Josep Sunyer ens apropa a la vibrant actualitat de Port Tarraco, una zona que ja està oberta al públic i que actua com a marina d'hivern per a iots de gran eslora. El complex no només destaca per la seva funció nàutica, sinó que s'està convertint en un nucli d'oci i negocis estratègic per a la ciutat de Tarragona. L'oferta gastronòmica i de serveis El complex disposa de diversos edificis amb una oferta diversa i tematitzada: City Arms: Una taverna anglesa amb decoració londinenca que ja es troba operativa. L'Arròs del Serrallo: Un restaurant especialitzat que preveu la seva obertura de forma imminent. Serveis especialitzats: Presència de centres de fisioteràpia i diverses entitats bancàries, que han estat les primeres a establir-se. Infraestructura i Negoci L'espai destaca per la seva alta demanda empresarial: "Els locals grans, d'entre 400 i 600 metres quadrats, estan pràcticament llogats en la seva totalitat per grans empreses constructores i de telefonia." Punts Clau del Reportatge: - Ubicació privilegiada al Moll de Costa, a prop del Serrallo. - Els iots de luxe comencen a arribar a finals d'agost per fer-hi el manteniment durant l'hivern. - La zona combina l'activitat nàutica amb locals comercials de gran format totalment ocupats.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
La transformació de Bilbao: del declivi industrial al model d'èxit urbà
La transformació de Bilbao: del declivi industrial al model d'èxit urbà L'entrevista amb Ibon Areso, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Bilbao i arquitecte urbanista, repassa el procés de regeneració urbana que ha convertit una ciutat industrial en crisi en un referent mundial. El context de la crisi Durant els anys 70 i 80, Bilbao patia les conseqüències d'un monocultiu econòmic basat en la indústria pesada (siderúrgia i construcció naval). La crisi d'aquest sector va provocar: * Taxas d'atur de fins al 30-35%. * Degradació social i urbana extrema. * Deteriorament mediambiental sever. El Museu Guggenheim com a aposta estratègica Tot i que actualment és un símbol d'èxit, la seva instal·lació va ser una aposta arriscada i fortament criticada en el seu moment: * La ciutadania i el sector cultural ho veien com una frivolitat de 22.000 milions de pessetes en plena crisi. * Es titllava de colonialisme cultural o "cultura Coca-cola". * L'impacte econòmic va ser immediat: el primer any de funcionament, l'increment del PIB va ser de 24.000 milions de pessetes, recuperant la inversió en menys d'un any. "A nosaltres el que ens va moure va ser l'ocupació. Havíem de sortir d'aquella situació d'atur i buscar una nova economia. Això va ser el motor del canvi." Un procés més enllà del museu La regeneració no s'ha limitat a un edifici, sinó que s'ha centrat en l'eix de la ria del Nervión: * Recuperació del front d'aigua per a ús ciutadà. * Soterrament i eliminació de vies de tren per millorar la connectivitat. * Transició cap a una ciutat més amable que atregui el sector terciari i noves activitats de recerca. Reptes de futur Areso destaca que, un cop aconseguida la transformació física (el cos), el repte actual és donar-li una "ànima": fomentar activitats econòmiques punteres i de desenvolupament tecnològic per ser competitius a escala internacional.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
L'ofici artesà del Museu de l'Alabastre de Sarral
L'Alabastre de Sarral: Tradició i Art L'entrevista amb Isidre Magrè, director del Museu de l'Alabastre de Sarral, descobreix la riquesa d'una indústria històrica que es remunta a l'època romana. Sarral és conegut internacionalment per l'extracció i manufactura d'aquesta pedra, caracteritzada per la seva translucidesa i varietat cromàtica. Història i Indústria Orígens: L'extracció ja era activa amb els romans i va ser clau al segle XVI per a obres com el retaule de l'altar major de Poblet. Evolució: El 1917 es van mecanitzar els tallers, arribant a haver-hi fins a 42 tallers diferents al poble. Exportació: Actualment, l'alabastre s'exporta a tot el món, especialment per a projectes d'il·luminació i arquitectura moderna. El Procés Artesanal L'alabastre és mineralment un sulfat de calç dihidratat. Tot i que es pot tallar amb serres i torns, el factor humà és indispensable: "Al davant de cada màquina hi ha d'haver l'artesà per garantir una qualitat excel·lent." L'ofici s'ha transmès tradicionalment de pares a fills o mitjançant l'aprenentatge directe als tallers, ja que no existeixen estudis reglats específics per a aquesta pedra. El Museu i la Visita Inaugurat el 1998, el museu ofereix un recorregut per la història de la indústria local: * Taller de 1917: Una reproducció d'un taller antic amb maquinària original. * Sales d'exposició: Peces històriques i dissenys innovadors (com un tren en miniatura funcional). * Audiovisual: Mostra tot el cicle, des de la pedrera fins a la peça acabada. * Activitat "Toca l'alabastre": Tallers didàctics on el visitant pot crear la seva pròpia peça.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
L'atenció sanitària al Camp de Tarragona: llistes i queixes
Situació de les Llistes d'Espera i Atenció al Ciutadà Entrevista a Teresa Rabadà, cap de l'atenció al ciutadà de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, per analitzar l'estat actual del sistema de salut a la demarcació. L'augment de les llistes d'espera Tarragona s'ha convertit en l'única regió on s'ha registrat un increment en les llistes d'espera quirúrgiques, un fet que s'atribueix principalment a: Creixement demogràfic: L'increment de població a la regió (3,56%) és gairebé el doble que la mitjana catalana (1,78%). Major complexitat: Centres com l'Hospital Joan XXIII estan assumint intervencions complexes, com neurocirurgia o cirurgia cardíaca, que abans es derivaven a Barcelona. Tipologia d'intervencions: Especialitats amb gran demanda i llarga durada de quiròfan com les pròtesis de maluc i genoll. Accions i temps de garantia Tot i l'augment de pacients, es destaca que l'activitat quirúrgica s'ha incrementat un 10,68%. El Departament de Salut treballa amb: Monitorització: Seguiment mensual de 29 procediments crítics. Temps de garantia: Establiment de terminis màxims de 6 mesos per a determinades operacions. Derivacions: Possibilitat de derivar pacients a altres centres si se supera el temps garantit. Principals preocupacions dels ciutadans Actualment, les queixes han passat de centrar-se en la cirurgia a enfocar-se en l'accessibilitat: Dificultat per accedir a consultes externes (especialment dermatologia i urologia). Manca d'immediatesa en l'atenció primària (esperes de 3 a 4 dies per a una visita). Dificultat per trobar especialistes i la demanada de respostes ràpides a través de mitjans digitals. "La satisfacció general dels ciutadans amb la sanitat pública continua sent força elevada, tot i els problemes puntuals d'accessibilitat."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Jaume Fontanet: L'evolució de la Ginecologia i 40 anys de carrera
Trajectòria i Experiència Professional El Dr. Jaume Fontanet, reconegut ginecòleg tarragoní, reflexiona sobre els seus 42 anys de professió, durant els quals ha assistit aproximadament 5.000 parts i ha realitzat prop de 20.000 visites. El seu relat destaca la profunda càrrega emocional del seu ofici i la humanitat necessària per acompanyar les dones en moments tan crucials. "No em fa vergonya confessar que he plorat a la sala de parts; hi ha naixements molt emotius de fills molt desitjats." L'Evolució del Part i la Tecnologia Fontanet descriu un contrast fascinant entre el passat i el present de la ginecologia: Dels anys 60 a l'actualitat: Les dones han passat de parir majoritàriament a casa a fer-ho en clíniques medicalitzades. Avenços en el diagnòstic: Des de l'ús de la trompeteta (estetoscopi de Pinard) per escoltar el batec, fins a la sofisticació de les ecografies en 3D. Revolució social: L'aparició de la píndola anticonceptiva va suposar un canvi radical no només físic, sinó també sexual i social per a la dona. Debats sobre la Sanitat i la Prevenció L'entrevista aborda qüestions controvertides sobre el sistema de salut actual: Revisions anuals: Fontanet defensa la importància de la revisió ginecològica anual per oferir tranquil·litat a la pacient, malgrat que les polítiques públiques tendeixin a espaiar les citologies. Medicina preventiva: L'impacte positiu en la detecció precoç del càncer de mama i l'eficàcia de les citologies i la vacuna del papil·loma per eradicar el càncer de coll d'úter. Models de part: Es posiciona en contra del part a casa per seguretat, tot i que advoca per un hospital humanitzat on es respecti el desig de la mare de tenir un part natural, sempre sota supervisió tècnica. Vida Social i Jubilació a Tarragona Més enllà de la medicina, Jaume Fontanet és una figura activa en la cultura tarragonina: Ha estat vinculat a la màgia, al cinema amateur i a tradicions com els Armats de la Sang. Es mostra crític amb la pèrdua de pes institucional i patrimonial de la ciutat de Tarragona i expressa la seva voluntat de seguir participant en activitats ciutadanes amb més tranquil·litat durant la seva jubilació.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Les Festes de Sant Roc de Tarragona: 163 anys de tradició
Les Festes de Sant Roc: Un llegat centenari a Tarragona El barri de Sant Roc a Tarragona celebra una fita històrica amb els seus 163 anys de tradició ininterrompuda. Les festes, que tenen lloc entre el 13 i el 17 d'agost, són un punt de trobada per a la convivència veïnal i l'intercanvi generacional en carrers emblemàtics com el Cos del Bó o la Baixada de la Peixateria. Actes destacats i cultura popular La programació combina solemnitat i diversió amb elements molt arrelats: El Pregó: Enguany a càrrec de Josep Anton Burgassé, president de l'Autoritat Portuària. Concursos gastronòmics: El famós concurs d'allioli (tradicionalment fet només amb all i oli) i el concurs de truites. Cercavila de Gegants: Participació activa dels gegants del Port, del carrer Merceria, de Sant Pere i Sant Pau, i de Torreforta. Matines a cop de canó: Una tradició sorollosa que utilitza un canó antic per despertar el barri, adaptant la potència dels trons a les peticions dels veïns. Organització i comunitat La gestió de les festes recau en una Junta de Senyores (integrada majoritàriament per dones grans i un home), que s'encarrega de tota la burocràcia i la logística amb mesos d'antelació. Tot i la manca de relleu jove a la junta, el barri compta amb un gran volum de voluntaris durant els dies de celebració. "Portem 163 anys en festes sense parar... tots queden convidats i benvinguts." Les celebracions culminen amb un sopar de germanor el dia 17, on els veïns comparteixen menjars i taula en una llarga fila al carrer, reafirmant el sentiment de comunitat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
18'
Entrevista a Zacarías Henar: Comiat d'Educació i Balanç
Balanç i Comiat de la Direcció Territorial d'Educació Zacarías Henar, fins ara director dels serveis territorials d'educació a Tarragona, anuncia la seva sortida del càrrec per centrar-se en la seva nova responsabilitat com a regidor de governació a l'Ajuntament de Salou. Malgrat que la duplicitat de càrrecs és legal, Henar argumenta que la complexitat d'ambdues tasques exigeix una dedicació exclusiva que fa impossible compaginar-les amb garanties. Gestió i Transició del Càrrec Relació amb la Conselleria: Destaca la sort d'haver treballat amb els consellers Joan del Pozo i Ernest Maragall, definint el seu pas com una experiència "apassionant". Transició tranquil·la: El relleu es farà oficial a finals de setembre o principis d'octubre amb Vicent Villena, inspector d'educació, per no interrompre el procés crític de planificació de l'inici de curs. Projectes Clau i Infraestructures Henar repassa l'estat dels projectes més rellevants per a la ciutat de Tarragona: L'Escola Oficial d'Idiomes (EOI): Un dels temes més feixucs que ja queda encarrilat gràcies al traspàs de l'antiga fàbrica de la Chartreuse. > "Tindrem el projecte executiu ja acabat entre novembre i desembre de 2007." La Sisena Hora: Valoració positiva de la Generalitat tot i les reticències del sector, destacant la millora formativa i la necessitat d'adaptar el model organitzatiu tradicional. Nous Centres i Remodelacions: Confirmació de tres nous centres a Tarragona per al curs 2007-08 (Coses, Torreforta i adaptació del centre PACS). Remodelació integral de l'Institut Martí Franqués, que inclourà la construcció d'un nou gimnàs. Tramitació administrativa completa per a l'Institut de Sant Salvador. El Repte del Professorat i les Substitucions Es preveu un inici de curs més pausat que l'anterior. Tot i l'increment de grups i l'aplicació de la sisena hora, Henar assegura que les substitucions de mestres estaran més regulades gràcies a noves mesures d'incorporació de llicenciats i graduats de les facultats.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Lliurament de 30 habitatges protegits a Tarragona
Entrega de claus i escriptures a Sant Salvador L'Ajuntament de Tarragona ha celebrat l'acte oficial de lliurament de les claus de 30 habitatges de protecció pública situats al barri de Sant Salvador. L'acte, que s'ha dut a terme al Saló d'Actes, ha estat especialment lent a causa de la formalització de les escriptures davant notari de forma individual per a cada família. Característiques i perfil dels beneficiaris Els habitatges es divideixen en dues tipologies principals: Plantes baixes: 10 immobles d'uns 90 m², dels quals 4 estan totalment adaptats per a persones amb discapacitat. Dúplex: 20 habitatges d'aproximadament 87 m², molts d'ells amb àmplies terrasses. Els testimonis recollits mostren diversos perfils de beneficiaris: - Joves en procés d'emancipació: Com el Jordi i l'Olga, que destaquen la dificultat d'accedir al mercat lliure amb sous baixos. - Famílies monomarentals: La Mari Carmen, que viurà amb les seves tres filles en un dels dúplexs. - Persones amb necessitats d'adaptació: Com la parella formada per l'Anna i el Juan José. Aspectes econòmics i burocràtics Els preus dels habitatges oscil·len entre els 127.000 i els 157.000 euros (més IVA). Els adjudicataris han destacat: "Accedir a l'habitatge està molt difícil; si no fos per ingressos extres o estalvis previs, un treballador normal no podria fer-ho." L'espera s'ha allargat uns dos anys des de l'inici de la construcció el 2005. Molts beneficiaris han patit retards burocràtics des de finals de febrer fins a l'agost. Es disposa d'ajudes de la Generalitat de Catalunya, que en alguns casos arriben als 7.000 euros, tot i que alguns veïns consideren que són insuficients davant l'esforç d'una hipoteca mensual d'uns 600 euros.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
El 10è aniversari del Museu Guggenheim Bilbao
De símbol industrial a emblema cultural de Bilbao L'entrevista amb Marga Meoro, subdirectora de Comunicació i Màrqueting del Museu Guggenheim Bilbao, repassa la trajectòria d'una institució que ha transformat radicalment la ciutat de Bilbao en els seus primers deu anys de vida (1997-2007). El que va començar amb reticències socials i polítiques s'ha convertit en l'anomenat "efecte Guggenheim", un model de regeneració urbana copiat a tot el món. Els pilars de l'èxit Arquitectura d'avantguarda: L'edifici de Frank Gehry, construït amb titani i pedra calcària mitjançant programes aeronàutics, continua sent el principal reclam visual i un hito de la modernitat. Gestió internacional: La integració en la xarxa de la Fundació Guggenheim permet l'intercanvi de fons de les seus de Nova York, Venècia i Berlín, fent econòmicament viables exposicions de gran format. Superació d'expectatives: De la previsió inicial de 400.000 visitants anuals es va passar a 1.300.000 el primer any, consolidant un públic que ja no només veu el "continent" (l'edifici), sinó que valora el "contingut" (l'art). Exposicions i obres destacades Actualment, el museu ofereix una combinació d'art contemporani i clàssic: Anselm Kiefer: Una antològica monumental sobre els darrers deu anys de l'artista alemany, incloent obres creades especialment per al museu. Alberto Durero: Una mostra de la mestria dels gravats del mestre del Renaixement alemany. Richard Serra: L'obra permanent "La matèria del temps", un conjunt d'escultures massives d'acer que han marcat la història de l'art modern. "Es buscava traslladar una ciutat industrial a una ciutat de serveis mitjançant un ganxo cultural."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
La Festa de l'Aiguardent i el patrimoni de Prat de Comte
Revitalització del Patrimoni i l'Economia Local Marc Vinya, regidor de Turisme de Prat de Comte (el municipi més petit de la Terra Alta i de les Terres de l'Ebre), explica com la recuperació de la destil·lació tradicional ha transformat el poble. Des de l'any 2000, s'han rehabilitat espais com el forn morruno i la destil·leria per mantenir viva la cultura local. L'Esperit de Comte: Marca i Tradició L'Ajuntament ha formalitzat legalment la producció d'aiguardent sota la marca registrada "L'Esperit de Comte". Aquesta iniciativa permet comercialitzar el producte de forma totalment legal, evitant la venda clandestina d'antany. Les varietats principals inclouen: * Aiguardent blanc: El més tradicional i base per a maceracions. * Aiguardent torrat: Una opció més dolça amb sucre caramel·litzat. * Aiguardent d'herbes: La novetat d'aquesta setmana, amb propietats digestives. Turisme i Calendari de Gesta L'impacte de la fira va més enllà de la beguda, ja que ajuda a l'hostaleria i el comerç local, posant el poble al mapa turístic. El municipi ofereix dues cites clau: 1. Festa Major (Agost): Destaca per les seves curses tradicionals (pedres, ous i cresol), declarades festes d'interès comarcal. 2. Festa de l'Aiguardent (Octubre): Durant el pont del Pilar, on es poden veure els alambins i el forn en ple funcionament. "Hem volgut fer les coses ben fetes... venem aiguardent de forma totalment legal i en condicions, perquè la festa no es perdi per temes normatius." Fora de la fira, Prat de Comte ofereix visites guiades durant tot l'any als seus molins fariners i d'oli, apostant per un turisme cultural de qualitat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
Situació de l'atur i formació ocupacional a Tarragona
Context Actual del Mercat Laboral a Tarragona L'entrevista amb Ramon Inglés, director del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), destaca la situació excepcionalment positiva de la demarcació de Tarragona. Segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) per al segon trimestre: L'atur se situa en un 6%, la xifra més baixa dels últims 20 anys. Existeix una creació d'ocupació sostinguda amb un increment de l'afiliació a la Seguretat Social superior al 4%. Tarragona presenta dades d'atur una dècima per sota de la mitjana de Catalunya i dos punts per sota de la mitjana estatal. "Aquest 6% és un percentatge que ja es considera molt difícil de reduir, el que anomenem atur estructural." Programes de Formació Ocupacional El SOC impulsa 132 cursos amb més de 80 especialitats diferents repartits per les sis comarques de la demarcació per millorar l'ocupabilitat dels ciutadans. Els punts clau de l'oferta formativa són: Atenció a les persones: S'han introduït especialitats com geriatria, treball familiar i ajuda a domicili per donar resposta a la nova Llei de Dependència, que es preveu que crearà uns 40.000 llocs de treball a Catalunya. Sectors estratègics: Formació en noves tecnologies, hostaleria/turisme, comerç i la indústria química (sector capdavanter a Tarragona). L'assignatura pendent: El repte de casar l'oferta formativa amb les necessitats reals i immediates dels empresaris, evitant la rigidesa del sistema. Col·lectius Prioritaris i Inserció Malgrat la bona conjuntura, el SOC manté el focus en els col·lectius amb més dificultats d'accés al treball: Joves: Cursos realitzats en col·laboració amb els IES per a alumnes que finalitzen l'ESO i busquen una via directa al món laboral. Dones: Programes per afavorir la igualtat d'oportunitats. Majors de 50 anys: Suport específic per combatre l'exclusió per edat. Persones amb discapacitat: Considerat el col·lectiu amb més barreres per a la inserció.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
Salou celebra les Nits Daurades: Festes d'estiu i turisme
Les Nits Daurades de Salou L'espai radiofònic es desplaça a Salou, la capital turística de la Costa Daurada, per presentar una nova edició de les Nits Daurades, que tenen lloc del 10 al 15 d'agost. Aquesta celebració és el punt àlgid de l'estiu i aplega una gran quantitat d'activitats per a tots els públics. Un enfocament clarament familiar Marc Montagut, regidor de Turisme, destaca que el programa està dissenyat específicament per a les famílies. Salou, certificat com a Destinació de Turisme Familiar des del 2003, estructura els seus actes segons l'edat: Tarda (19:00h): Espectacles infantils per a la canalla. Vespre/Nit: Actes més genèrics per a pares i fills en espais multitudinaris com l'espigó del Moll o el casc antic. Impacte turístic i cultura local Les festes busquen la integració entre els residents i els visitants en un moment on l'ocupació és màxima. Es preveu que el 15 d'agost, el dia central, Salou aculli unes 300.000 persones. "És el moment on hi ha més gent, el moment on hi ha més Salou, es disfruta del sol i de la platja; per això la significació de Nits Daurades." A més, les festes serveixen per a mostrar la identitat catalana als turistes mitjançant la col·laboració d'entitats locals que organitzen: * Correfocs i trobades de gegants. * Audicions de sardanes i cantades d'havaneres. Seguretat i actes destacats Donada l'afluència massiva, l'Ajuntament reforça la seguretat amb aparcaments especials i un major desplegament policial. Entre els actes imprescindibles figuren: El pregó a càrrec de Toni Albà (dia 10). Concert de David Bisbal (dia 11). El Castell de Focs artificials (dia 15), l'acte més emblemàtic de les festes.