Tots els episodis

62577 episodis disponibles

episodis

53113-53136 de 62577

Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
7'
Recuerdos de la Tarragona deportiva y el Nàstic
Memòries de la Tarragona d'Abans En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix una visió nostàlgica i detallada de la configuració urbana i esportiva de la Tarragona de mitjan segle XX. El relat se centra principalment en l'antiga zona de l'Avinguda Catalunya i les instal·lacions primigènies del Gimnàstic. L'Epicentre Esportiu del Nàstic L'avi descriu amb precisió com el camp del Nàstic es trobava al final de l'Avinguda Catalunya, on actualment hi ha el carrer Rovira i Virgili. Les instal·lacions eren un complex poliesportiu complet que incloïa: Camps diversos: A més del futbol, hi havia un camp de tenis per a la gent podent, un camp d'hòquei terra i una pista de bàsquet. Poliesportivitat històrica: Es recorda que el club és un dels més antics pel seu vessant poliesportiu (atletisme, ciclisme, natació), més enllà del futbol. Campions locals: Es fa menció a Beres, medalla d'or el 1926, i a la tradició de ciclistes que guanyaven la Volta a Catalunya. Transformació Urbana i Llegendes El diàleg també transita cap a l'evolució dels espais que avui formen part del centre de la ciutat: El Camí de l'Àngel: Un antic sender que anava fins a les cases barates i que rebia el nom per una petita capella existent. La Plaça de Braus: S'explica com, després de la guerra, el lloc va quedar abandonat, generant rumors de fantasmes que en realitat eren persones que anaven a buscar ferro i ferralla. L'entorn rural: Sorprèn la descripció de finques de pagès, un picadero militar per a cavalls i el Jardí de Saavedra en una zona que avui està totalment urbanitzada. "Els fantasmes són creacions interessades." Finalment, es fa una pinzellada sobre el Camp de Mart, que va passar de ser un lloc d'instrucció militar abandonat a convertir-se en seu dels Festivals d'Espanya.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
7'
El Nàstic, eufòria popular i influències
Memòria Històrica i Passió Pel Nàstic L'Avi Ramon ofereix una mirada nostàlgica i crítica sobre l'època daurada del Gimnàstic de Tarragona i la seva relació amb la societat civil. La conversa destaca com el club no era només una entitat esportiva, sinó un reflex de la ciutat. L'Evolució del Sentiment Grana Els orígens populars: El club va créixer gràcies a la gent treballadora que anava al camp directament amb el mono de la feina. Jugadors emblemàtics: Es recorden figures com Martorell, Perdomo, Roc o Català, destacant la seva elegància i el fet que molts es van quedar a viure i es van casar a la ciutat. L'exigència de l'afició: Amb el pas del temps i el progrés a categories nacionals, l'eufòria inicial es va transformar en una exigència més gran cap a l'equip. Futbol, Poder i Relacions Socials La conversa deriva cap a una reflexió sobre com la presidència de grans clubs de futbol (citant tant antics directius del Nàstic com a Florentino Pérez) s'utilitza com una eina d'estatus social. "A vegades no és el diner, sinó que la gent busca que s'obrin portes per relacionar-se amb gent que li poden obrir unes altres portes que amb diner no s'obren." Segons l'avi, el futbol permet accedir a certs cercles polítics i europeus als quals no s'arriba només per riquesa, sinó per la representació institucional que dona un club. Conclusió i Identitat Es fa una crida a que els qui parlin o gestionin el club ho facin sentint realment els colors i evitant el derrotisme. L'episodi conclou amb un sentiment de catalanitat i el record de les havaneres tradicionals.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
6'
Records del Nàstic: del futbol amateur a l'elit
Memòries de l'Avi Ramon sobre el Nàstic de Tarragona En aquesta conversa, l'Avi Ramon reflexiona amb nostàlgia i esperit crític sobre l'evolució del futbol a Tarragona, centrant-se especialment en el Gimnàstic. El diàleg transita des dels vincles emocionals amb la ràdio fins a la transformació professional de l'esport. L'època daurada i el futbol de barri L'avi recorda els inicis quan els jugadors no eren professionals i l'esport es vivia amb una proximitat gairebé familiar: Els orígens amateurs: Memòries dels jugadors que portaven espardenyes i que anaven a entrenar després de les seves jornades laborals. La figura del mecenes: Es destaca el paper del senyor Bonet, propietari d'un magatzem de ferros, que va actuar com a protector de l'esport local i del Club Nàutic. Relació amb l'afició: Abans, els jugadors eren coneguts i saludats pel carrer com a part de la família, a diferència de l'actualitat, on la fama ve marcada per la pressió de la premsa i la televisió. Crítica a la professionalització i els gestors L'interlocutor no s'està de compartir la seva visió més "crua" sobre com es gestionen els clubs avui dia: "La vida és això, disfressada. Quan un equip lluita i puja, almenys mereix una compensació de jugar en aquella categoria superior." Interessos en els fitxatges: Lamenta que, sovint, quan un equip assoleix l'èxit de pujar de categoria, es descarta els jugadors que han lluitat pel descens per portar fitxatges forans per motius econòmics. Falta de solidaritat entre clubs: Critica la hipocresia de l'ajuda mútua entre equips catalans, mencionant casos on es perjudicava equips petits com el Torreforta per conveniència pròpia. El Nàstic a Primera Divisió Finalment, es fa una breu referència al pas del club per la Primera Divisió, recordant l'arribada d'equips grans com el Madrid o l'Atlètic d'Aviació, deixant la porta oberta a continuar la xerrada en properes edicions.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
7'
Secrets de la Salsa de Calçot i Tradicions Gastronòmiques
La Riquesa de la Convivència i la Gastronomia Local L'episodi comença amb una reflexió sobre la importància de les diades gastronòmiques que celebren molts pobles actualment. L'avi Ramon destaca com aquestes festes serveixen per posar en valor els plats originaris de cada zona i, sobretot, per fomentar la comunitat. L'Evolució de les Festes Majors Abans: Un caràcter molt més familiar. L'avi recorda com la gent anava als pobles veïns amb paners de pastissets, coc ràpid o corassons. La convivència era directa: es convidava als forasters a beure vi ranci i menjar sense condicions. Ara: Les celebracions són més massives i industrials. Tot i així, continuen sent un motor econòmic important per als municipis i una oportunitat per "fer germà". La Salsa de Calçot vs. El Romesco Un dels punts centrals de la conversa és la distinció tècnica entre aquestes dues salses, sovint confoses: L'element picant/base: L'avi aclareix que per a la salsa de calçot s'utilitza l'nyora, mentre que per al romesco s'ha d'utilitzar el pebrot de romesco. La textura: Recomana fer la picada amb morter en comptes de batedora industrial per notar aquells petits trossos de pell que donen el gust autèntic. Ingredients clau: La importància de les ametlles i avellanes de la terra (fent referència a Prades i el Priorat) per aconseguir una textura fina i un sabor inconfusible. "La convivència és el més bonic, ser oberts. Prescindim d'on ets i deixes de ser." Consells Final de l'Avi Finalment, l'avi demana empatia amb qui cuina: si la salsa no ha sortit del tot bé, és millor no ser crític, ja que s'ha fet amb tota la il·lusió. L'important és la satisfacció de compartir la taula.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
7'
L'evolució del bacallà i la cuina tradicional
El pas del bacallà de producte humil a plat de luxe L'avi Ramon reflexiona sobre com el bacallà ha canviat el seu estatus social amb el pas dels anys. Antigament, era considerat el plat de la classe treballadora perquè era el producte més assequible del mercat. Avui dia, però, s'ha convertit en un producte de preu elevat i sovint es presenta de formes molt més sofisticades. Records i receptes tradicionals Durant la conversa, s'evoquen diversos plats clàssics que formaven part de la dieta quotidiana: Patates amb bacallà i un picat d'allioli. Bacallà amb suquet i pèsols. Bacallà esqueixat i fregit amb tomàquet. L'antic ritual de comprar el bacallà sec i posar-lo en remull a casa per controlar-ne el punt de sal. La pèrdua de l'artesania a la cuina L'avi critica la cultura del malbaratament i la pressa actual. Posa l'exemple d'una senyora que llençava espines de salmó amb carn aprofitatible o el fet que avui dia tot es compri precuinat per falta de temps. "Per guanyar una miqueta més [de temps], perden moltes coses per l'altre costat." La importància de mantenir l'herència culinària Malgrat que s'estan perdent algunes tècniques artesanes, l'avi Ramon celebra que encara existeixin iniciatives que mantenen viva la tradició: Concursos populars: Com els de romesco, truites o xatonades. Transmissió familiar: La importància d'ensenyar als nens com es cuina per gaudir d'un procés que és molt agraït. Producte local: Records del Serrallo a Tarragona, on el contacte amb els pescadors era directe.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
9'
Memòries de Carnaval, el dimecres de cendra i reflexions sobre la justícia
Un cafè amb records del passat i la cultura catalana La conversa s'inicia en un ambient relaxat mentre l'avi Ramon gaudeix de les darreres glops d'un cafè de la Batza. Aquest moment serveix de preludi per introduir temes festius i històrics, centrant-se en les tradicions que marquen el final del Carnaval, com l'enterrament de la sardina i el Dimecres de Cendra. L'anècdota de les ploraneres a Sants L'avi Ramon relata una vivència dels anys 40 a Barcelona, concretament a la zona de Sants i la Creu Coberta. Recorda haver vist un seguici fúnebre que li va semblar inusual: Un grup de dones vestides de negre amb mantons, plorant desconsoladament. La sorpresa en descobrir que, en realitat, no era un funeral real, sinó la celebració de l'enterrament de la sardina. L'anècdota divertida de quan una de les "dones" es va aixecar la faldilla per rascar-se, revelant que sota les robes hi havia homes disfressats. Espiritualitat i política: De Cuba al Franquisme El diàleg deriva cap a les experiències de l'avi a Cuba durant un Dimecres de Cendra. Compara la situació social de l'illa sota el règim de Fidel Castro amb la dictadura de Franco a Espanya: Destaca la por de la gent a parlar lliurement en espais públics. Reflexiona sobre com el sistema beneficia uns pocs mentre altres pateixen injustícies. "La vida és d'assimilar quan t'hi trobes, i a vegades hi ha coses que no estan justificades, però veus que són conseqüències de fets." Reflexions sobre la societat i els boicots L'entrevista finalitza amb una anàlisi crítica sobre la política actual i els prejudicis territorials. L'avi Ramon expressa la seva incomprensió davant de conflictes com el boicot al cava català, assenyalant la interdependència econòmica entre regions (com el suro d'Extremadura). Reivindica la necessitat de ser prudents però ferms en les conviccions, acabant amb un to patriòtic i musical.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
6'
Records del Carnaval i la vida social a la Tarragona d'abans
La Tarragona de les festes i la societat de l'època L'Avi Ramon repassa com era la vida social i lúdica a la ciutat de Tarragona fa dècades, centrant-se especialment en les celebracions de Carnaval. Destaca que, tot i que la població era molt menor que l'actual, l'activitat en determinats punts era frenètica i carregada de simbolisme social. Espais emblemàtics i activitat econòmica El diàleg posa èmfasi en diversos llocs clau que marcaven el pols de la ciutat: El Teatre Principal: Un lloc ideal on es feien les grans festes i balls de màscares. Les entitats socials: Esmenta el Casino i l'Ateneu, aclarint que el Casino era una societat recreativa i no necessàriament un centre d'apostes. La zona del Port: Descrita com el motor econòmic gràcies als magatzems de vi i el moviment de carros. En aquesta zona, concretament a la plaça dels Carros, hi havia cafès famosos com el de les Set Portes. El Carnaval: Entre la tradició i la disfressa L'avi reflexiona sobre la naturalesa de la festa, afirmant que el Carnaval ha existit sempre, adaptant-se a les circumstàncies de cada moment: "Festes i no festes, coses i no coses, sempre han existit. Unes tapades, altres dissimulades... la vida sempre ha sigut igual." Festes privades: Quan la normativa era restrictiva o el carrer no ho permetia, la gent celebrava el Carnaval en cases particulars per mantenir l'anonimat. La moda i l'evolució: Es comenta com la roba ha servit històricament tant per ensenyar com per amagar, des dels merinyacs fins a la minifaldilla, responent sempre a les conveniències de l'època.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
7'
Records de Tarragona: El passat i el Carnaval
Diàleg sobre el pas del temps i la història de Tarragona En aquesta conversa, els interlocutors reflexionen sobre la vitalitat en la vellesa i les transformacions històriques de la ciutat de Tarragona durant les festes de Carnaval. La xerrada barreja experiències personals amb pinzellades d'història local. Vellesa, vitalitat i l'actitud davant la vida L'avi comparteix la seva filosofia sobre el procés d'envellir, destacant que no es tracta només d'aguantar els anys, sinó de gaudir-los. Tot i els dolors físics derivats de l'activitat, manté una actitud positiva: L'actitud personal: La vida segueix i és cadascú qui l'ha de portar endavant, sense deixar-se vèncer pel pes dels anys. El record com a motor: Rememorar fets del passat ajuda a sentir que el temps no passa tan ràpidament i manté la ment activa. Cita destacada: "Jo aconsello a les persones que diuen: home, em faig gran. No, no t'hi fas gran. La vida segueix." El context històric de Tarragona i el Carnaval Es detalla com la ciutat ha viscut èpoques de bonança econòmica que van permetre grans obres urbanístiques i celebracions luxoses: L'arribada de capital francès: Degut a la plaga de la fil·loxera a França, molts comerciants es van establir a Tarragona, impulsant el negoci del vi i els boters. L'urbanisme de la Rambla: Es comenta el somni que va suposar construir una Rambla tan ampla en un terreny difícil ple de roques, simbolitzant la puixança d'una època. Divisió social: Tot i que la Rambla era un espai compartit, existia una separació marcada entre la Part Alta i la Part Baixa de la ciutat, reflectida també en com es celebraven les festes privades de Carnaval.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
11'
Núria Gómez i l'essència de 'Petons de pluja'
Investigació i realitat en la literatura de Núria Gómez L'escriptora Núria Gómez de Nau detalla el profund procés de creació de la seva novel·la Petons de pluja. Més enllà de la ficció, l'autora subratlla que la seva obra neix d'una investigació rigorosa de quatre anys i d'experiències personals viscudes per donar veu i veracitat als seus personatges. Temes clau de l'obra Psicoanàlisi: L'autora aclareix que parla des de la pròpia experiència, havent passat per un procés de psicoanàlisi per entendre el patiment de l'ànima i com es desxifren els sentiments a la consulta. Fibromiàlgia: La protagonista, la Natàlia, pateix aquesta malaltia. Gómez ha col·laborat estretament amb el col·lectiu de malalts i metges per assegurar que el relat sigui mèdicament ortodox i fidel al dolor físic i la incomprensió social que l'envolta. Reivindicació femenina: L'escriptora destaca que sempre escriu des de la perspectiva de la dona, buscant un canvi social conjunt on homes i dones treballin de la mà. La recepció del públic i el procés creatiu "Escriure és una passió que he de fer des del sentiment més profund de la meva ànima." L'autora comparteix les primeres reaccions dels seus lectors, descrivint la novel·la com a "dura però addictiva". Explica que el millor agraïment és saber que els lectors no poden deixar el llibre fins a acabar-lo. A més, es mostra molt oberta al diàleg, compartint fins i tot el seu número de mòbil per rebre comentaris directes que li serveixen d'inspiració per a futures obres. Art i música en la promoció Gómez presenta la seva obra a través d'actes multidisciplinaris que uneixen literatura, música i arts plàstiques. Destaca les presentacions acompanyades per la pianista professional Diana Becker i la seva col·laboració amb l'associació Mujeres en las Artes, explicant que la creativitat i la sensibilitat són canals universals per connectar amb l'ànima de les persones.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
9'
Entrevista a Núria Gómez sobre la seva novel·la 'Petons de pluja'
Explorant l'ànima femenina i el món de la literatura L'escriptora i periodista Núria Gómez de Nau ha visitat el programa coincidint amb la celebració del Dijous Gras per parlar de la seva darrera novel·la, Petons de pluja (Arola Editors), i de la seva trajectòria en el món de l'activisme femení i la política. La novel·la: 'Petons de pluja' La història gira al voltant de la Natàlia, una dona amb una vida professional intensa que decideix sotmetre's a la psicoanàlisi. Aquest procés serveix per: Explorar l'ànima femenina: L'autora busca reflectir les pors, les il·lusions i la responsabilitat que senten les dones davant les expectatives socials. Viatge temporal: El relat transcorre entre el passat i el present, amb escenaris com Menorca, Barcelona i Ronda. Elements històrics: El llibre conté un descobriment final que podria qüestionar fets històrics sobre personatges com Cristòfol Colom o Jaume I. Trajectòria literària i compromís social Núria Gómez ha repassat la seva obra anterior, molt lligada a les seves experiències personals: No me digues no: Una novel·la sobre l'assetjament sexual en l'àmbit polític, escrita després que l'autora deixés la política activa. El silencio roto: Obra centrada en l'associacionisme femení i ambientada a la Tarragona Patrimoni de la Humanitat. Investigació periodística: Treballs sobre el comerç i el turisme a Torredembarra. El paper de la dona a la societat Durant la xerrada, s'ha destacat la pressió de ser la superdona i el pes de la conciliació familiar i professional. Gómez, fundadora del Grup de Dones de Torredembarra, ha defensat la capacitat emprenedora de les dones i ha recordat la seva participació a les Nacions Unides en defensa dels drets de la dona. "S'espera tant de nosaltres que a vegades es fa difícil portar-ho tot; de vegades tenim por de no estar a l'alçada del que s'espera de nosaltres."
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
6'
Entrevista a Núria Gómez sobre la novel·la 'Petons de pluja'
Introducció i canvi de plans L'episodi comença amb una conversa informal entre els presentadors, on es planteja parlar de les festes de carnaval més selectes de la ciutat. Tanmateix, la secció fa un gir inesperat quan decideixen presentar una convidada especial que ha visitat l'estudi: l'escriptora i periodista Núria Gómez Garnés. Perfil de la convidada La Núria és presentada com una professional polifacètica amb una trajectòria rica en diverses disciplines: - Periodisme i escriptura. - Història de l'art i literatura. - Disseny. L'avi (interlocutor habitual) destaca l'emoció que li ha transmès l'obra de la Núria, definint-la com un exemple de lluita i superació personal davant les malalties i els obstacles de la vida. Presentació de 'Petons de pluja' L'autora explica els detalls de la seva nova novel·la, titulada Petons de pluja (Besos de lluvia en castellà). El llibre s'ha publicat simultàniament en ambdós idiomes i ja s'està traduint a l'anglès. Procés creatiu i bilingüisme La Núria detalla que escriure és per a ella un acte de sentiment profund i que, tot i no ser una autobiografia, tot el que escriu ha d'estar experimentat emocionalment: "Tot ho he de sentir dins de l'ànima. Tot ho he d'haver viscut petit, sobretot experimentat en quant a sentiments." Com a persona bilingüe, ha realitzat ella mateixa la traducció al castellà per mantenir l'essència de les paraules, reflectint la seva pròpia realitat familiar on conviuen les dues llengües de manera natural. Conclusió L'entrevista conclou amb una invitació oberta perquè l'autora torni l'endemà per seguir aprofundint en la seva obra i el seu recorregut vital, donada la bona acollida i la brevetat del temps d'emissió.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
7'
Evolució i anècdotes del Carnaval a Tarragona
L'evolució del Carnaval: de la simplicitat a l'espectacle En aquesta conversa, l'avi Ramon recorda com ha canviat la celebració del Carnaval a la ciutat de Tarragona. Antigament, la festivitat es caracteritzava per la seva espontaneïtat i senzillesa, utilitzant elements quotidians per crear disfresses que avui ens semblarien rudimentàries però que complien la seva funció lúdica. Disfresses d'abans vs. comparses actuals El minimalisme del passat: L'avi explica que abans n'hi havia prou amb un llençol i una escombra per sortir disfressat de fantasma. La modernitat i el luxe: Actualment, les comparses de Tarragona han assolit un nivell d'excel·lència que el Ramon compara amb les de Brasil o Canàries, gràcies a les acadèmies de ball i coreografies treballades. Bromas pesades: Recorden que antigament algunes persones aprofitaven l'anonimat per tirar líquids i tacar els vianants, una pràctica de "mala llet" que s'ha perdut. La transgressió de rols i la llibertat social L'avi destaca que el Carnaval era l'únic dia de l'any on es permetia trencar amb les normes socials estrictes de l'època: "Moltes dones havien d'estar supeditades... aquell dia es disfressaven d'home i disfrutaven, dient 'aquí estic jo'". El pes de la tradició i la religió a Tarragona Es reflexiona sobre com Tarragona ha estat una ciutat històricament influenciada pel militarisme i el clero, fet que sovint limitava l'expressió festiva per por al ridícul o al què diran. També es comparen les restriccions religioses de la Setmana Santa (on no es podia ni escombrar ni escoltar música) amb la disbauxa continguda del Carnaval. Carnaval públic i privat Finalment, es diferencia entre el carnaval de carrer i les celebracions en sales tancades o cases particulars, on la gent es permetia ser encara més lliure perquè les parets protegien la seva intimitat.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
5'
Tradició i anècdotes del Carnaval de l'Avi Ramon
Història i curiositats del Carnaval En aquesta conversa, l'Avi Ramon i el seu interlocutor fan un repàs per la història del Carnaval, destacant com ha evolucionat la festa i recordant anècdotes de diferents indrets. La xerrada se centra en la picardia i la creativitat que definia la celebració antigament, especialment en temps de menys recursos econòmics. Els trets característics segons la localitat L'Avi Ramon recorda les particularitats que feien única cada celebració: Vilanova i la Geltrú: Destacava la famosa guerra de caramels. Era tan intensa que els comerços havien de protegir els aparadors amb cartrons. Sitges: Coneguda per la seva passarel·la i pel transformisme. Ramon explica una anècdota divertida sobre un home que es va sorprendre en veure les cames peludes d'una persona que semblava una dona molt polida. Càdis i Canàries: Es destaca la xerigota i l'alegria de Càdis, en contrast amb el gran luxe i la competició de vestits espectaculars a Tenerife. El valor de la creativitat "Ara pots fer el vestit que vols, però en algun temps primer no n'hi havia diner... la noia aprofitava el traje del germà i la dona el de l'home." Es remarca que antigament, a causa de la manca de recursos i la censura, el Carnaval es basava en el reciclatge de roba familiar i en l'enginy per no ser reconegut. Aquesta ocultació de la identitat sovint provocava situacions còmiques, com parelles que intentaven lligar entre elles sense saber qui eren realment sota la disfressa.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
7'
Records de l'emissora i històries del Carnaval
Celebració i retrobaments a la ràdio L'episodi d'avui destaca per un fort component emocional degut a la celebració dels anys de l'emissora. L'Avi Ramon comparteix la seva il·lusió per un sopar especial que tindrà lloc el mateix vespre, on es reunirà amb antics companys i col·laboradors que fa molt de temps que no veu. L'Avi reflexiona sobre el pas del temps i com les persones canvien físicament, especialment aquelles que van començar sent molt joves a la ràdio. Utilitza una metàfora gastronòmica per descriure l'esdeveniment: "L'entremès és trobar la gent coneguda a la taula; el plat fort són els records que comencem a rememorar; i les postres són la joia de tornar-nos a veure." Observacions sobre la condició humana Durant la conversa, s'aborden temes com l'apreci social i certes actituds d'hipocresia que l'Avi ha observat al llarg dels seus 20 anys a l'emissora. Destaca com el tracte d'algunes personalitats o polítics pot canviar dràsticament segons el context, tot i que ell prefereix abordar-ho amb una punta d'ironia. La tradició del Carnaval a Tarragona Finalment, s'introdueix el tema de la setmana vinent: el Carnaval. L'Avi recorda anècdotes històriques de les festes de Tarragona: Supressions històriques: Com el Carnaval es va arribar a cancel·lar en el passat per la mort d'alts càrrecs eclesiàstics. La Guerra de la Farina: Una tradició molt popular que es feia a la Rambla o a la platja del Miracle, però que va acabar desapareixent quan la gent va començar a llançar objectes perillosos o ciment en lloc de farina. La secció clou amb un desitj de bon cap de setmana i l'emplaçament per continuar amb les històries del Carnaval el proper dilluns.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
6'
Sant Valentí versus Sant Jordi: Reflexions de l'avi Ramon
Reflexions sobre l'amor i les tradicions L'avi Ramon i el seu interlocutor mantenen una conversa propera sobre el significat real de l'amor i les festivitats populars. El diàleg se centra en la comparació entre Sant Valentí i Sant Jordi, qüestionant el caràcter comercial de les dates assenyalades. L'amor com a vivència quotidiana L'avi defensa que Sant Valentí hauria de ser tot l'any i no només un dia per fer regals per compromís. Es valora la importància dels sentiments reals i els records compartits per sobre dels objectes materials. S'esmenta que, tot i el component comercial necessari per als botiguers, el veritable valor resideix en el sentiment sincer i les vivències acumulades. La preferència per Sant Jordi Per als catalans, Sant Jordi es considera una diada més profunda i arrelada. El llibre i la rosa es veuen com regals amb més significat emocional: "Un regal és l'emoció, una abraçada, un petó... i en canvi el llibre i la rosa entren més a dins." L'avi reflexiona sobre com les adversitats històriques han fet que els catalans apreciïn més els detalls sentimentals i els records que perduren, com els llibres guardats durant anys. Curiositats i anècdotes sobre Sant Valentí L'avi explica una anècdota personal sobre la possible tomba de Sant Valentí en un poble medieval a Alemanya. Sorgeix la curiosa teoria sobre si Sant Valentí podria ser el patró dels lladres, potser per la metàfora de "robar els cors". Conclusió vital L'episodi tanca amb una nota positiva sobre la importància de crear-se obligacions agradables que donin satisfacció i ganes de seguir endavant, malgrat els xacres de l'edat.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
6'
Records de l'Avi Ramon: Tertúlies, oients i anècdotes
Una tertúlia de records i proximitat En aquesta conversa, l'Avi Ramon i la seva interlocutora reflexionen sobre l'essència del seu programa, comparant-lo amb les antigues tertúlies a la vora del foc. El diàleg destaca la importància de la naturalitat i de connectar amb l'audiència a través de les experiències viscudes. Els oients i la vida quotidiana L'Avi recorda amb molta estima les persones que trucaven al programa per compartir les seves pròpies històries: L'Enriqueta del Serrallo: Recordada per la seva amabilitat i per l'olor de romesco que semblava traspassar les ones de ràdio mentre cuinava. El senyor Josep de Torreforta: Un oient fidel que sempre estava pendent de cada detall del que es deia per matisar o ratificar les explicacions. L'Antonieta de la Part Alta: Viuda d'un boxejador famós, que representava la simpatia del barri antic de Tarragona. L'anècdota de TV3 i la publicitat L'Avi Ramon narra una divertida experiència com a públic en un plató de TV3 a Barcelona (mencionant la Maria Pau Huguet). Explica com es preparen els aplaudiments i la publicitat, compartint una broma que va fer al regidor sobre una colònia: "Tot això és cuento... vaig comprar la colònia i no va venir cap jove, només dones de la tercera edat!" La clau: l'optimisme i la veu L'episodi tanca amb una reflexió sobre el reconeixement al carrer. L'Avi se sorprèn quan la gent el reconeix només per la veu en llocs quotidians com botigues o el carrer Cavallers. El seu missatge final és clar: Cal veure sempre la part bona de la vida. Disfrutar de cada moment amb un esperit obert. Acceptar que, si un dia una història no agrada, la següent serà millor.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
7'
L'Avi Ramon i la seva trajectòria a Tarragona Ràdio
Història d'una vida dedicada a les ones En aquesta conversa, l'Avi Ramon repassa els seus inicis i la seva llarga vinculació amb el món de la ràdio a Tarragona. El diàleg destaca per la seva nostàlgia i el seu valor històric sobre l'evolució de l'emissora municipal. Les etapes de l'Avi Ramon a la ràdio Ràdio Tarragona: Recorda els seus primers passos abans de la ràdio nacional, on feia entrevistes i parlava sobre els carrers de la ciutat. La Plaça del Fòrum: Descriu la primera seu petita i acollidora on el locutor Francès el va convèncer per col·laborar en programes matinals. Carrer de la Nau: Etapa en què disposava de més temps, arribant a fer xerrades de fins a dues hores sobre la història local i esdeveniments de la ciutat. La Rambla: Una ubicación privilegiada i cèntrica que li permetia retransmetre festes com el Carnaval o la Setmana Santa directament des del balcó. Anècdotes i col·laboracions L'Avi Ramon recorda amb especial afecte les entrevistes a polítics i artistes, així com les col·laboracions amb figures com el Chinchilla, amb qui sortejaven càmeres fotogràfiques. També destaca la seva participació en exposicions de còmics al Pallol organitzades pel Sindicat d'Iniciativa i Turisme. Reflexió sobre el present Actualment, malgrat haver-se traslladat a unes noves instal·lacions més grans i professionals, l'Avi Ramon confessa que a vegades enyora la intimitat dels estudis petits, tot i que se sent molt estimat pel nou equip de l'emissora. "I recordarem les nostres veus d'aquell temps... porti algun casset per recordar una mica."
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
8'
La llibertat de la ràdio davant la televisió
Reflexions sobre el cos i la tecnologia L'Avi Ramon comença la conversa amb una reflexió profunda sobre el pas del temps i la relació amb el propi cos. Segons ell, la clau per viure bé és acceptar els petits dolors i canvis físics com si fossin coneguts nous: si els tractes amb naturalitat, deixen de ser un problema. La superioritat de la ràdio L'eix central de l'episodi és la comparativa entre la ràdio i altres mitjans de comunicació. Es destaquen diversos avantatges del mitjà radiofònic: Comoditat i llibertat: A diferència d'anar a l'òpera o al teatre, que requeria vestir-se de gala ("la disfressa"), la ràdio permet gaudir de la cultura en pijama o fent feines domèstiques. Multitasca: L'avi remarca que pots estar rentant els plats, fregant o fent el sofregit mentre escoltes la ràdio. Comparació amb la televisió: La televisió s'identifica com un mitjà exigent que obliga a fixar la vista, cosa que sovint provoca que el menjar es cremi o que s'adoptin males postures al sofà. Crítica a la modernitat i la incomunicació S'introdueix una crítica als nous dispositius com els MP3 i els mòbils. Els interlocutors coincideixen que, tot i els avenços, s'ha perdut la interacció social: "Vas pel carrer i tothom porta els cascos, van al seu rotllo. Abans tenies qualsevol excusa per parlar amb qui tenies al costat esperant l'autobús." L'episodi tanca amb la celebració del 21è aniversari de l'emissora i amb la promesa de l'Avi Ramon d'explicar, en el pròxim programa, com van ser els seus inicis davant del micròfon, reivindicant sempre la improvisació i l'espontaneïtat del directe.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
9'
Memòria dels souvenirs i el turisme a Tarragona
Història de les Botigues de Souvenirs a la Rambla En aquesta conversa, s'evoca la nostàlgia per les antigues botigues de souvenirs de Tarragona, destacant especialment l'emblemàtic 95 (també conegut com el Bazar Alemán). Aquest establiment va ser un referent per la seva varietat de productes a preus assequibles i la seva evolució al cor de la ciutat. El 95 / Bazar Alemán: Originalment situat a la Rambla, va canviar de nom a causa dels conflictes bèl·lics i es va traslladar en diverses ocasions fins a la seva desaparició recent. Diversitat d'objectes: S'hi podien trobar des de vaixells egipcis i galeons fins a figures de toros, cartes de joc minúscules i objectes de fantasia. Altres punts comercials: També es mencionen botigues de categoria a la zona de la Telefònica (carrer Fortuny) i al carrer Major. Evolució del Perfil del Turista L'Avi Ramon reflexiona sobre com ha canviat el comportament dels visitants segons la seva procedència i l'època: Nacionalitats: Els alemanys eren descrits com a compradors pràctics i selectius, mentre que els francesos o italians eren més propensos a comprar objectes vistosos com barrets mexicans. Turisme intel·lectual: Amb l'arribada de congressos i entitats com l'Arqueològica, el perfil del visitant va esdevenir més acadèmic i especialitzat. El Turisme Familiar i l'Allotjament Particular Un aspecte rellevant de la postguerra i l'inici del turisme massiu va ser l'hospitalitat domèstica: "Moltes cases particulars llogaven habitacions per Setmana Santa; els amos dormien a terra per deixar el llit als forasters." La Setmana Santa i les platges (com la del Miracle) eren els principals reclams que saturaven la capacitat hotelera de l'època, obligant a crear una xarxa d'allotjament informal basada en el caliu familiar.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
7'
Memòria de la Part Alta i el turisme a Tarragona
Records de la Tarragona d'antany L'Avi Ramon ens convida a fer un viatge en el temps pels carrers del casc antic de Tarragona, recordant escenes de la postguerra que avui dia ens semblarien impensables. La vida transcorria a un altre ritme, marcat per la presència d'animals i el sector primari dins la ciutat: Carros de pagesos carregats de raïm que circulaven lliurement. L'olor de cavall que impregnava els carrers. Ramats de cabres i cavalls que pujaven cap al matadero (escorxador). La imatge del carrer Cavallers com un centre logístic on es tallava la llenya directament als carros. La Part Alta: Comerç i quotidianitat El testimoni destaca l'efervescència de la Part Alta, on les cases pairals eren habitades per famílies que vivien de cara al carrer, decorant els balcons per a les festes. Es recorden establiments emblemàtics i productes típics: Les bacallaneries i carnisseries de barri. Les bodegues i cellers on la gent feia l'embotada. La tradició d'anar a fer el gotet de vi o la barrigeta (moscatell amb anís). "Vull dir, llavors, la gent anava més lenta, no hi havia aquest nerviosisme d'ara d'apartar-te per un cotxe." L'evolució del turisme S'analitza com la ciutat ha passat d'un turisme inicialment arqueològic a un de més generalista, i com ha canviat el tipus de souvenir: Turista cultural: Aquell que buscava pedres romanes, esgrafiats i es perdia pels carrerons estrets amb la seva càmera. Turisme de "baratillo": L'època en què es venien objectes que no tenien res a veure amb la cultura local, com sombreros mexicans, castanyoles o figures de toreros. Turisme actual: Una tendència més centrada en la identitat pròpia de Tarragona (com rèpliques de la medusa o elements del balcó del Mediterrani).
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
6'
Desenvolupament urbà i patrimoni històric a Tarragona
Reflexions sobre la transformació de Tarragona La conversa s'inicia amb una reflexió sobre la pèrdua de costums socials, com la salutació tradicional "Déu-vos-guard", i passa a analitzar detalladament l'evolució urbanística de la ciutat de Tarragona. L'Estat de l'Estació de Ferrocarril Un dels punts centrals és la crítica a la situació de l'estació de tren. Els interlocutors destaquen que: * Es considera una infraestructura "tercer-mundista" que no està a l'alçada de les necessitats de la ciutat. * Malgrat les promeses històriques d'una estació nova (simbolitzades per una carrossa de tortuga en una antiga falla), només s'hi han fet "parxets" i arranjaments parcials. * El creixement del carrer Barcelona ha limitat l'espai per crear una gran plaça davant de l'estació. Urbanisme i Patrimoni Es debat sobre l'equilibri entre la construcció d'habitatges i la preservació d'espais verds o històrics: * El Palau de Congressos i l'ús de l'esplanada adjacent per a fires es veu com una millora en la imatge de la zona. * Hi ha una preocupació pel Casc Antic i el seu reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat. Es critica que, a vegades, es perd la "solera" o l'essència clàssica per culpa de barreges arquitectòniques modernes i un enfocament comercial inadequat. "Hi ha una cosa, o és casc antic, patrimoni de la humanitat amb un plan turístic... que hi hagi uns edificis típics, clàssics, que la gent veiem que hi ha la solera d'una època tarragonina." Finalment, es convida l'audiència a participar enviant preguntes o suggeriments de temes per a properes xerrades sobre la memòria històrica de la ciutat.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
8'
La màgia de la ràdio i les crítiques a la televisió
Diàleg sobre la màgia de la ràdio i la imatge pública En aquesta conversa, l'Avi Ramon i la seva interlocutora reflexionen sobre les diferències fonamentals entre la ràdio i la televisió, posant èmfasi en la llibertat que ofereix l'anonimat visual. L'avantatge de l'anonimat radiofònic La imaginació de l'oient: El gran valor del mitjà és que l'audiència pot imaginar els locutors com vulgui (simpàtics, agradables o d'una cara determinada), sense les limitacions de la realitat física. L'experiència de l'Avi Ramon a la TV: L'avi recorda una anècdota on, després de sortir d'un programa nocturn, va caminar pel carrer encara maquillat, provocant les mirades estranyades dels vianants. Crítica a la publicitat i els cànons estètics Publicitat enganyosa: Es critica durament que s'utilitzin noies de 20 anys per anunciar cremes antiarrugues o noies molt primes per a productes d'aprimament. Productes miraculosos: Manifesten el seu escepticisme davant de medicaments i xarops que prometen curar-ho tot sense necessitat de metges. Diversitat lingüística i acents L'evolució dels deixos: L'avi comenta com abans es penalitzaven els accents regionals a la televisió, mentre que ara hi ha una major acceptació de la diversitat dialectal. Localismes: Es posen exemples de com canvien les paraules (com ferrada o pobal) en moure's només uns pocs quilòmetres dins del territori català. "A la ràdio no saben si tenim arrugues... el que gastem és una miqueta d'aigua i un cafetó."
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
8'
Records de l'Avi Ramon: Patrimoni i Natura
Converses sobre la vida i el patrimoni Aquesta sessió presenta una reflexió profunda de l'Avi Ramon sobre la imprevisibilitat de la vida i la importància de valorar el patrimoni històric i natural. La conversa flueix des de les anècdotes personals fins a la crítica social sobre el manteniment del nostre entorn. Reflexions sobre el destí i la quotidianitat L'avi comenta com els plans poden canviar en un instant per un petit detall, com ara triar un carrer o un altre. Es destaca la importància de mantenir una actitud positiva davant les adversitats: > "Potser t'ha evitat una altra cosa... cal prendre-s'ho així per no desanimar-te." El patrimoni de Tarragona i els Puig i Valls Es recorda la figura dels germans Puig i Valls, pioners del Dia de l'Arbre a Espanya i creadors del bosc de l'Oliva a Tarragona. L'avi expressa tristesa per l'estat d'abandonament de certs espais històrics, com la torreta del xalet d'aquests germans. Es fa una menció breu i dramàtica als pins marcats de la guerra, testimonis de fusellaments a la zona. Conservació i consciència mediambiental Es critica la caça excessiva de balenes i foques, destacant que en molts casos es fa per benefici econòmic sense necessitat real de consum. La neta recorda l'experiència compartida de veure balenes al Canadà, un moment de connexió amb la natura que perdura en la memòria.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
9'
Memòries de l'aiguat de Tarragona i la força de la natura
L'impacte de la riuada de 1930 i la memòria històrica de Tarragona En aquesta conversa, l'Avi Ramon rememora moments crítics de la història de Tarragona, centrant-se especialment en els desastres naturals i la transformació del paisatge urbà. Crònica de la riuada del 1930 L'eix central de la narració és la catàstrofe de l'any 1930, que va tenir lloc per Sant Lluc. L'avi descriu com l'aigua va sorprendre la població mentre dormia, afectant zones que llavors eren horts i magatzems: Inundacions al Serrallo i al Port: L'aigua va pujar diversos metres d'alçada de cop. Heroisme i tragèdia: Es recorda el sacrifici d'un guàrdia que va morir intentant salvar altres persones. Falta d'infraestructura: La necessitat d'utilitzar els focus d'una màquina de tren per il·luminar les tasques de rescat davant la manca de mitjans de les autoritats. Urbanisme i imprudència humana Es planteja una reflexió crítica sobre com l'ésser humà ignora els cicles naturals en favor de l'especulació urbanística: L'ocupació de lleres: Es critica l'edificació en zones on històricament passaven rieres o prop del riu Francolí. La memòria de la natura: L'avi subratlla que la natura sempre acaba reclamant el seu espai natural, posant com a exemple el cas del càmping de Biescas. Conseqüències mediambientals: L'estancament de l'aigua i les plagues de mosquits com a resultat d'una mala planificació a prop del riu. Anècdotes i vida quotidiana Abans d'entrar en el tema de l'aiguat, es comparteixen pinzellades del passat local: "Sempre hi ha hagut una excusa per no veure el camell." La broma del camell: Una anècdota sobre uns pescadors del Serrallo que deien haver portat un camell de l'Àfrica per riure's de la gent més crèdula. Antics oficis: El record dels grans magatzems de fusta i els boters que treballaven per a la indústria del vi al carrer Real.