Tots els episodis

62577 episodis disponibles

episodis

53137-53160 de 62577

Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
8'
L'evolució urbana i el creixement de Tarragona
Transformació de la Tarragona moderna L'avi Ramon i la seva interlocutora conversen sobre la metamorfosi urbanística de Tarragona, recordant com la ciutat ha trencat les seves antigues barreres geogràfiques per expandir-se. El diàleg destaca el pas de ser una capital "tancada" per horts i indústries a convertir-se en una malla urbana contínua. De barris perifèrics a la continuïtat urbana Expansió cap al riu: Es detallen els projectes d'allargament de la Rambla i la connexió amb el riu Francolí. Nous nuclis: La creació i unió de barris com Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau i Torreforta, que originalment estaven separats per descampats. El Serrallo: S'explica com el barri mariner estava "estancat" pel riu, la via del tren i el port, forçant moltes famílies a traslladar-se a noves zones com el carrer Pere Martell. Memòria industrial i patrimonial Desaparició de fàbriques: Es recorden antics espais com la Tabacalera (que abans es considerava afores), la farinera, els magatzems de fusta i el taller de cordes. Patrimoni en risc: L'avi Ramon expressa la seva preocupació per la casa modernista de la família Puig i Valls (impulsors del Dia de l'Arbre), situada al Parc de la Ciutat i actualment en mal estat. Noves infraestructures i futur Àrees comercials: La transformació de zones industrials en centres com el Parc Central o l'arribada d'hipermercats com Eroski. Urbanitzacions de luxe: L'aparició de xalets a l'estadi i zones del camí de la Cuixa, suggerint un augment del nivell adquisitiu en certes àrees. "Tarragona és una capital que no es podia enxamplar per molts llocs perquè estava tancada."
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
12'
L'univers dels àngels i l'art de l'Antonieta
L'Èxit de la Inauguració a Tarragona L'episodi se centra en la recent exposició d'art celebrada a l'Ajuntament de Tarragona, protagonitzada per l'Antonieta i dues artistes més, l'Enrica i la Gemma Soler. L'avi Ramon descriu l'esdeveniment com un èxit rotund, destacant el caliu artístic i l'emoció del públic en interactuar amb les obres. No va ser una exposició estàtica, sinó un espai de complicitat i sorpresa. La Iconografia dels Àngels L'element més distintiu de l'obra de l'Antonieta és la presència constant d'àngels. L'artista i els seus interlocutors reflexionen sobre la singularitat d'aquest tema: Originalitat: A diferència dels paisatges o marines habituals, els àngels aporten una sensació de pau interior i misticisme. Estil: Es descriuen figures en moviment, volant i en diverses posicions, que han sorprès fins i tot aquells que coneixien l'Antonieta en la seva faceta professional anterior. Connexió internacional: S'esmenta el vincle espiritual amb figures com Lucía Bosé i la seva passió compartida pels arcàngels. Noves Tècniques i Compromís Social L'Antonieta explica la seva evolució artística cap al collage, una tècnica que li permet personalitzar regals i transmetre emocions més complexes. Destaca una obra de gran format (1,30 m) cedida a la ciutat de Tarragona que recull tot el patrimoni local: "Hi ha tot Tarragona d'alguna manera, però sempre sota la protecció dels meus àngels." A més, l'artista mostra el seu vessant solidari cedint obres per a causes benèfiques, com la lluita contra el càncer. Projectes de Futur L'èxit de l'exposició ha obert les portes a nous horitzons: Exposicions confirmades: Properes parades a Vila-seca, Madrid, Formentera i Barcelona. Performance a Barcelona: Un projecte amb l'associació AIMA que inclourà poesia, ball i art creat per dones. Projecció internacional: Es deixa caure la possibilitat de portar l'obra fins a Nova York.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
8'
Evolució urbana i monuments històrics de Tarragona
Transformació de l'espai urbà a Tarragona L'avi Ramon reflexiona sobre com ha canviat la fisonomia de la ciutat de Tarragona, destacant la transició de zones d'horta cap a la modernitat. El diàleg se centra en la pèrdua d'espais naturals i l'expansió cap a zones com l'hospital de Joan XXIII. Monuments i escàndols socials La conversa repassa la història de diversos elements emblemàtics del paisatge tarragoní: Els Despullats: Es recorda la polèmica que va aixecar el monument de Julio Antonio per la seva nuesa, situat davant d'una escola de monges, i com va estar guardat durant anys fins a l'arribada de la República. Font del Centenari: Originàriament rebutjada per Barcelona perquè "tapava la vista", va acabar instal·lada a la Rambla de Tarragona. Monuments moderns: S'esmenten el monument als Castells i el dels Vents, senyalant la contínua renovació de la ciutat. L'expansió i els límits geogràfics L'avi explica que Tarragona va trigar a expandir-se a causa de les seves barreres naturals i infraestructures: El riu Francolí, la Tabacalera i el cementiri de l'Oliva marcaven els límits antics. Es critica la destrucció d'edificis històrics, com la Casa Muller o els magatzems de vi, per donar pas a noves construccions. L'expansió actual cap a la Ciutat de la Justícia i l'avinguda d'Andorra ha transformat els antics horts en nous barris, fins al punt que l'avi confessa haver-se sentit desorientat pels canvis. "Ara veus les màquines allà treballant... la ciutat es va posant d'una manera que, si l'has conegut com era abans, et quedes perdut."
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
7'
Memòries de la Rambla de Tarragona i els xerlatans
Transformació de la Rambla i la vida social L'avi Ramon recorda amb nostàlgia com era la Rambla de Tarragona en èpoques passades, destacant la presència d'icònics plataners que oferien ombra als passejants. Un dels detalls més curiosos era el sistema de cadires de lloguer: Hi havia cadires de ferro senzilles i d'altres amb braços. El preu oscil·lava entre els deu cèntims i un ral. "Com que era tan llarg, hi havia un cobrador per veure's vindre, les gent s'aixecaven i anaven a on li havia passat." Personatges i mercats de carrer A la zona propera al Banc d'Espanya i el carrer de Mónica Hall, s'hi instal·laven xerlatans i fires. L'avi destaca la figura d'en Jimeno, un venedor molt murri que utilitzava la psicologia per atreure compradors: Demanava a la gent que ensenyés monedes a canvi de petits obsequis (llapis o fulles d'afaitar). Així identificava qui tenia diners per oferir articles més cars. Justificava els seus preus baixos dient que molts productes eren de contraban d'Àfrica. L'evolució urbanística i arquitectònica Finalment, es descriu l'expansió de la Rambla més enllà del carrer Ramón i Cajal, on abans només hi havia horts i cases aïllades. Es menciona l'aparició de grans edificis com el del Banc Atlàntic, que va suposar un xoc visual en trencar la silueta tradicional de la ciutat on abans predominaven la catedral i les muralles.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
8'
Records de Tarragona i la nova Rambla Nova
Records sobre la història i l'evolució de Tarragona En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, l'avi Javi Ramon comparteix una visió nostàlgica i detallada sobre els canvis urbanístics de la ciutat i la manera com els tarragonins han viscut els seus espais públics al llarg dels anys. L'ampliació de la Rambla Nova L'eix central de la xerrada és la celebració d'un projecte històric per a la ciutat: La inauguració del nou tram de la Rambla Nova que tindrà lloc el diumenge 29 de gener. El recorregut començarà al Balcó del Mediterrani, davant de l'estàtua de Roger de Llúria, fins a la plaça de les Corts Catalanes. L'objectiu principal és la unió simbòlica i física entre el mar i el riu Francolí. Curiositats del passat i hàbits socials L'avi recorda com era la vida social abans de les grans reformes: El Passeig de les Palmeres: Un punt clau on es feia cinema a l'aire lliure i on la gent anava a prendre el sol i passejar amb vestits elegants. La tendència de passejar per un sol costat: Antigament, els vilatjans preferien el costat dret de la Rambla (per la banda del carrer de Sant Francesc), possiblement per la incidència del sol. Establiments antics: Es recorden llocs emblemàtics com la casa de barrets i gorres, el govern civil o les cases de banys. La particular orografia de Tarragona La conversa tanca amb una reflexió sobre la curiosa nomenclatura dels carrers de la Part Alta i el port: "Aquesta a Tarragona que l'han fet tota de pujades encara que portin nom de baixada." Es fa broma sobre com les baixades (com la de la Misericòrdia o del Patriarca) solen ser percebudes com a pujades segons el sentit de la marxa, reflectint el caràcter costerut de la ciutat.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
11'
Tres dones artistes i la humanitat rera l'obra
Presentació de l'exposició al Pati de Jaume I El programa d'avui se centra en la inauguració d'una exposició d'art molt especial a l'Ajuntament de Tarragona. L'Avi Ramon i l'Antonieta Agustí reflexionen sobre el valor de l'art com a reflex de la humanitat i el sentit de la vida. L'art com a reflex de la persona L'Avi Ramon destaca que, més enllà de la tècnica, el que realment l'imposa és el treball dels artistes i la seva sensibilitat. Per a ell, la descripció d'una obra és secundària respecte a la persona que hi ha darrere: El treball artístic permet jutjar la part humana de l'autor. L'obra reflecteix la manera de ser i d'actuar de l'artista. La pintura és un vehicle per transmetre sensibilitat, estimació i força. "Quan jo veig un treball artístic, veig la persona que hi ha darrere. O sigui, que jo et jutjo la persona a través de l'obra." Una associació de dones artistes L'Antonieta explica el naixement d'aquesta col·laboració entre tres dones amb estils molt diferenciats, agrupades sota el paraigua de l'associació AIMA (Asociación Internacional Mujeres en las Artes): Antonieta Agustí: Presenta una nova faceta artística centrada en quirovins (àngels), allunyada de la seva professió habitual en la perruqueria. Gemma: Especialitzada en el patrimoni de Tarragona amb un estil fort i personal, dibuixant les pedres de la catedral. Enrica: Coneguda joiera que en aquesta ocasió es presenta en la seva faceta d'escultora. Perspectives de futur i il·lusió L'exposició neix amb una gran ambició, buscant donar protagonisme a la dona en les arts. Es comenta la possibilitat de portar aquestes obres a Nova York. Per a l'Avi Ramon, participar en aquests projectes és el seu secret de vitalitat, ja que el manté envoltat d'energia positiva i il·lusió.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
10'
L'Avi Ramon presenta l'art de l'Antonieta
L'Avi Ramon i la descoberta de l'art local En aquesta conversa radiofònica, l'Avi Ramon presenta amb orgull l'Antonieta, una artista que ha sorprès tothom amb la seva ràpida evolució en el món de la pintura. La trobada serveix com a preàmbul de la inauguració d'una nova exposició col·lectiva que s'inaugura a l'Ajuntament. L'estil únic de l'Antonieta L'Antonieta explica que, tot i ser nova en la pintura de cavallet, té un ampli domini de la cromoteràpia. El seu estil es caracteritza per: Temàtica celestial: Es dedica gairebé exclusivament a pintar querubins i àngels, fugint dels temes clàssics com paisatges o bodegons. Sensibilitat floral: Complementa les seves figures amb flors, buscant transmetre pau i relaxació. Innovació amb el collage: Està introduint una nova modalitat on incorpora fotografies personals (batejos, casaments, etc.) en entorns artístics personalitzats. Una carrera meteòrica El que més sorprèn els interlocutors és la velocitat del seu èxit: Només fa un any que va començar a pintar en un taller. Té previstes exposicions a llocs tan diversos com la Caixa, l'Ateneu, Madrid, Formentera, Andorra i, fins i tot, una possible oportunitat a Nova York. Col·laboració femenina L'exposició a la qual fan referència és un projecte compartit amb altres dues artistes: Gemma: Descrita amb un estil més "fort" i vinculat a la pedra. Enrica: Responsable de la part d'escultura. "Pinto querubins... es veu que un dia se li va obrir el cel i els va baixar a tots."
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
9'
L'art del regateig i anècdotes de viatges pel món
L'estratègia de la negociació internacional En aquesta conversa, s'explora el concepte del regateig com una eina fonamental en les transaccions comercials a diversos països. L'interlocutor principal destaca que cada lloc requereix una tàctica específica per obtenir el millor preu i no ser enganyat. Els punts clau de la negociació: La indiferència com a arma: En països com l'Índia, Turquia o Tunísia, és vital fer veure que no t'interessa l'objecte desitjat. Si mostres massa entusiasme, el preu puja immediatament. La paciència: En llocs com Bombai, la negociació és un ritual que inclou prendre un te i dedicar-hi temps (persimònia). No s'ha d'anar mai amb pressa. L'estratègia de marxar: Moltes vegades, la millor manera de tancar un tracte és marxar de la botiga; és llavors quan el venedor et va a buscar amb una oferta millor. "Si entres a un lloc, et diuen un preu i el compres de seguida, et miren malament. El que has de fer és tantejar sempre." Experiències arreu de món Es narren diverses anècdotes que il·lustren aquestes dinàmiques: Mèxic: El regateig és gairebé obligatori, fins i tot en serveis com els taxis, on no acceptar la negociació es pot considerar un insult. Turquia (Gran Basar): Es destaca la gran habilitat fisonomista dels venedors, capaços de recordar clients i els seus equips de futbol preferits per guanyar-se la seva confiança. Madrid (El Rastro): Una experiència negativa on la falta d'efectiu al moment va fer perdre l'oportunitat de comprar un cornetí, demostrant que en els mercats de carrer les peces volen. Finalment, es reflexiona sobre la fama del caràcter català en el món del comerç, sent reconeguts internacionalment com a persones llestes i negociadores.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
9'
L'ofici del drapaire i els secrets de l'antiquari
L'evolució de l'ofici de drapaire i el col·leccionisme En aquesta conversa, en Ramon i la seva interlocutora reflexionen sobre la desaparició i transformació de professions tradicionals, centrant-se especialment en la figura del drapaire. Es descriu com antigament aquests professionals recorrien els carrers amb carros o sacs, recollint objectes que la gent ja no volia. Els punts clau de la professió: Recollida de materials: Els drapaires compraven roba vella, ferro, paper i metalls per portar-los a magatzems principals, sovint situats en llocs emblemàtics de Tarragona com el carrer del Comte o el carrer de Sevilla. L'ull per les oportunitats: Molts drapaires desconeixien inicialment el valor real d'alguns objectes, com ara llibres antics o peces de metall preciós, fet que permetia a compradors astuts trobar veritables tresors. Reciclatge d'ampolles: S'explica com antigament les fàbriques de cervesa, aigua i cava tornaven a utilitzar els envasos de vidre, una pràctica que s'ha perdut en gran mesura. L'art de la negociació i l'antiguitat L'avi comparteix la seva experiència personal i la seva picardia a l'hora de comprar en mercats de vell o encants. Destaca que la clau per aconseguir una bona peça a bon preu és no mostrar un interès directe per l'objecte desitjat: "Preguntar per les coses més tontes que hi hagi... i aquell pensa: aquest no sap de què va. Llavors, és quan pots aconseguir la peça bona." Finalment, es critica com la introducció de l'euro i l'accés a la informació han canviat el mercat, fent que ara tothom sigui més conscient del valor de les coses i sigui més difícil trobar "gangues" com les de fa unes dècades.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
6'
Records de joventut, balls a Torreforta i el reciclatge
Memòries d'una Barcelona i Tarragona pretèrites En aquesta conversa, en Ramon i el seu interlocutor fan un viatge en el temps per recordar com era la vida social i urbana fa unes dècades. El diàleg comença amb records de Barcelona, descrita com una ciutat cosmopolita amb barris molt diferenciats com el Paral·lel o el districte Barruxino. L'oci i els balls a Torreforta L'eix central de la conversa és l'anècdota de com en Ramon i el seu grup de joves anaven a ballar quan Torreforta encara no era el barri que coneixem avui dia: * La gramola portàtil: Compraven una gramola de maleta i discos per organitzar la seva pròpia festa. * El camí pel Serrallo: Per arribar al lloc del ball, caminaven des del Serrallo seguint les vies del tren fins a un mas o bar que feia funcions d'escenari popular. * La transformació del paisatge: Es descriu una zona gairebé buida, amb grans plataners a la carretera i una torre mig ensorrada que donava nom a la zona. Economia de subsistència i reciclatge Finalment, es reflexiona sobre el valor de les coses en el passat en comparació amb l'actualitat: 1. La gestió de la brossa: Recorden que a la zona de classificació de Tarragona es feia una tria manual del paper i altres materials. 2. La figura del trapaire: Un personatge clau de l'època que comprava ampolles de vidre (especialment les de cava), revistes i llibres per després revendre'ls. 3. Aprofitament màxim: Es destaca la inventiva d'aquell temps, on amb molt poc es creaven moments de gran diversió. "A vegades són convenients fer comparacions, per adonar-se de com vivim, com vivíem, i com som i deixem de ser."
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
6'
80 anys de l'Avi Ramon i 20 anys d'història a la ràdio
Celebració d'una vida dedicada a la comunicació L'episodi d'avui és especialment emotiu, ja que se celebra el 80è aniversari d'en Ramon, conegut afectuosament com l'Avi de l'emissora. A través d'una conversa propera, es repassa la seva trajectòria i la forta vinculació emocional que manté amb l'equip de la ràdio. Un recorregut per la història de l'emissora Durant la xerrada, es recorden els diferents espais que han acollit la ràdio durant els darrers 20 anys: * Els inicis a la Plaça del Fòrum, en un espai petit però ple de caliu. * El pas pel Carrer de la Nau i la Rambla Nova de Tarragona. * L'arribada a les instal·lacions actuals, destacades per la seva amplitud i professionalitat. Filosofia de vida i vitalitat L'Avi Ramon comparteix la seva visió optimista davant el pas del temps i les dificultats de salut: "La base és prendre la vida tal com ve. Quan ve una cosa en contra, pensar a superar-la; si és alegria, disfrutar-la." Envelliment actiu: Malgrat l'ús del bastó i els dolors físics, destaca que venir a la ràdio el fa sentir "en família" i li treu tots els mals. Superació: Recorda com fa 45 anys va superar un problema greu de ronyó, fet que el va ensenyar a valorar cada dia addicional com un regal. Mirada al futur: Es proposa el repte de continuar col·laborant 20 anys més, trencant l'estigma que als 80 anys un s'ha de quedar tancat a casa.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
9'
Els balls de barri i la vida social a la Tarragona d'abans
Memòries dels balls i la picaresca a Tarragona L'avi Ramon rememora com era la vida social i lúdica als barris de Tarragona durant la seva joventut, destacant la importància dels balls com a centres de reunió i festeig. La conversa transcorre entre anècdotes sobre la vigilància de les famílies i la llibertat que oferien certs espais. Els espais de lleure El Serrallo i la Puda: Zones típiques on es feien balls de barri. La Cooperativa: Un ambient més familiar on les mares i tietes vigilaven assegudes en cadires al voltant de la pista. L'avi destaca jocosament el paper d'una gran columna que permetia als joves ballar un moment a l'ombra i tenir una mica de privacitat. La Sala de Ports: Un espai que va evolucionar cap a usos més culturals com museu, sardanes i pista de patins. Les dinàmiques socials i la prohibició L'avi explica algunes curiositats sobre les convencions de l'època: * L'accés de les noies: En alguns llocs les noies no pagaven, però havien d'esperar que un noi les convidés per entrar. * El Dijous de festa: Era el dia lliure de les noies que servien a les cases i s'organitzaven balls més oberts i populars a la plaça Ponent. * Salut i treball: Es van arribar a prohibir les revetlles els dies feiners perquè el jovent anava a treballar sense dormir i mal alimentat, fet que provocava casos de tuberculosi. La picaresca i el final de festa "Hi havia de tot una miqueta: innocents, però amb picardia... eren altres èpoques que s'han desvirtuat." La conversa també toca temes més picants, com la presència de dones de les "cases de cites" de la Rambla que, en tancar el negoci a mitjanit, anaven a ballar barrejant-se amb la resta, tot i que tothom sabia qui eren per la seva manera de vestir i expressar-se. Finalment, recorden la tradició d'acabar la festa a la platja del Miracle per veure sortir el sol menjant xocolata amb xurros.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
7'
Records de joventut: Balls i costums d'altres èpoques
Un viatge a través de la memòria per combatre el desànim En aquesta conversa, l'Avi Ramon i la seva interlocutora reflexionen sobre com el fet de recordar moments positius del passat pot ajudar a superar la mandra i el desànim del present. L'avi destaca la importància d'estimar i veure les coses per un mateix, allunyant-se del soroll mediàtic de la televisió o les males notícies. Els balls de gala i la moda de l'època Es descriuen escenes pintoresques de la joventut, com la moda de les americanes blanques i les pajarites a la Rambla durant celebracions com Santa Tecla. L'Avi recorda amb nostàlgia: El funcionament dels balls a la Sala de Ports, on hi havia números al terra per fer sortejos. La tensió i la picaresca quan la música parava i tothom volia ser a sobre del número guanyador. La presència vigilant de les sogres i les mares entre les parelles que ballaven agafades. La realitat econòmica del passat vs. l'actualitat Es fa una comparativa entre el valor dels diners d'abans i els d'ara, amb una crítica implícita a l'encariment de la vida amb l'euro: Es recorda que el sou d'una setmana podien ser cinc pessetes. Els luxes eren senzills: una taronjada, un Trinaranjus o anar al cinema. La dificultat d'haver de fer hores extraordinàries per poder convidar les noies i les seves famílies a les festes majors, on arribaven en carros des dels pobles veïns. "Saps què passa? Que ens hem d'aclimatar a una cosa molt elemental: és estimar, recordar i veure coses per nosaltres mateixos." Finalment, es clou la xerrada emplaçant-se a parlar l'endemà sobre les berbenes de barri i l'evolució dels districtes de Tarragona.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
7'
Supersticions, manies i el món de l'art a Tarragona
Conversa sobre Creences i Trajectòria Artística En aquesta xerrada, l'avi Ramon reflexiona sobre la naturalesa humana davant les supersticions i comparteix la seva experiència com a dinamitzador cultural al port de Tarragona. Supersticions i Manies El diàleg comença analitzant el mite del divendres 13. L'avi sosté que tothom té les seves pròpies manies, encara que sovint les anomenem d'una altra manera per no semblar supersticiosos: Divendres 13 vs. Dimarts 13: Es comenta com la por al divendres 13 és una influència cultural modernitzada pel cinema, mentre que tradicionalment a la nostra terra és el dimarts el dia temut. Senyals de sort i mala sort: Es mencionen elements clàssics com el gat negre, passar per sota d'una escala o vessar la sal. El ritual d'aixecar-se: L'avi confessa que la seva mania personal és posar sempre la cama dreta primer en aixecar-se del llit per començar bé el dia. L'Art i la Dinamització Cultural L'avi Ramon explica la seva llarga vinculació amb el món de la pintura, que va començar als 14 anys. Destaca la importància de crear espais perquè els artistes novells s'atreveixin a mostrar la seva obra: Exposicions col·lectives: Ha col·laborat durant 18 anys amb el Sindicat d'Iniciativa organitzant mostres per donar suport a pintors aficionats. Espais d'exhibició: Critica que les galeries d'art convencionals sovint només accepten autors amb renom, elogiant el paper dels tinglados del port com a espais oberts a la cultura popular. "Quan un en sap, més de quatre vegades estripa el quadre perquè no li agrada el que vol fer; es veu amb uns altres ulls al cap d'un temps." Finalment, l'avi descriu el procés creatiu com una activitat d'autoexigència constant on, amb el pas del temps, es descobreixen defectes que la il·lusió inicial no deixava veure.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
8'
Protocol i naturalitat a taula: l'Avi Ramon i el menjar
Reflexions sobre les convencions socials i el menjar L'episodi comença amb una conversa distesa sobre la vestimenta poc habitual de l'Avi Ramon, que porta tratge i corbata a causa d'una inauguració d'una exposició. L'avi expressa la seva incomoditat amb aquest tipus de roba, comparant-la amb una disfressa i assenyalant com la gent acostuma a desfer-se dels protocols a mesura que avança la nit. El dilema del protocol a taula L'eix central de la xerrada és la tensió entre les normes d'etiqueta i el plaer de menjar de forma natural: Menjar amb les mans: L'avi defensa la llibertat d'utilitzar les mans per a certs aliments on els coberts resulten ineficaços o incòmodes. Anècdota del pollastre: Explica com en un dinar protocol·lari va animar els assistents a oblidar el ganivet i la forquilla per gaudir del pollastre, cosa que tothom va acabar fent amb alleujament. Llagostins i marisc: Es discuteix la dificultat de pelar marisc amb coberts, reivindicant que hi ha productes que requereixen el contacte directe per ser assaborits. La vida marinera i la naturalitat L'Avi Ramon recorda les experiències menjant en barques amb pescadors al Serrallo, on el protocol és inexistent: "No podies anar amb punyetetes d'agafar el ganivet... a cullera de fusta i arriba." Es fa una distinció entre el menjar ostentós de les festes (amb flors decoratives i tovallons blancs) i el menjar autèntic, com unes galeres fregides o l'arròs menjat directament de la cassola. L'estat de la cultura a Tarragona Finalment, la conversa deriva breument cap a la situació cultural de la ciutat. Tot i l'èxit de l'exposició recent, es lamenta la falta d'espais adequats a Tarragona per fer mostres col·lectives de gran format, més enllà dels punts habituals com el carrer Major o el pati de l'Ajuntament.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
7'
Reflexions sobre l'art, la hipocresia i la vida quotidiana amb l'Avi Ramon
Retorn i reflexions de l'Avi Ramon Després d'una breu absència per un malentès amb les dates post-vacances, l'Avi Ramon torna a l'estudi per compartir la seva visió del món. Malgrat els petits problemes de salut derivats del temps i les seqüeles d'una antiga embòlia, Ramon destaca com l'energia del programa i el contacte amb la gent el motiven a seguir actiu i a participar en diversos actes culturals. L'art com a mirall de la sensibilitat La conversa se centra en una exposició col·lectiva de pintura, fotografia i escultura que s'inaugura a l'Ateneu (al carrer Sant Magí). L'Avi Ramon reflexiona sobre la capacitat dels artistes per trobar bellesa en racons quotidians: La visió del pintor: Com un mateix paisatge pot transmetre emocions diferents segons qui el pinta. L'expressivitat: Fa un paral·lelisme amb les models de passarel·la, on més enllà de la bellesa física, el que realment compta és l'expressió de la cara. La màgia de la ciutat: La capacitat d'imaginar la història que s'amaga darrere les pedres i carrers antics de Tarragona. Si les parets parlessin: Contra la hipocresia Un dels punts més profunds de la xerrada és la reflexió sobre la sinceritat humana. Ramon proposa una metàfora curiosa: "Les cases haurien de ser de vidre... potser les gents serien més reals i no hi hauria tanta hipocresia." L'avi argumenta que si l'interior de les persones fos visible, la societat seria més noble, senzilla i respectuosa, evitant l'exhibicionisme de l'ego i la falsedat que de vegades s'observa tant en nens com en adults. Detalls de l'exposició Finalment, es recorda l'esdeveniment cultural: Ubicació: Carrer Sant Magí, prop de la Mitja Lluna. Contingut: Mostra mixta de diverses disciplines artístiques. Participació: L'Avi Ramon s'encarregarà de fer-ne la presentació oficial.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
10'
Tradició, Cava i Art a l'Ateneu de Tarragona
Resum de la conversa En aquesta trobada de principi d'any, els interlocutors comparteixen experiències sobre les festes de Nadal, el consum de cava català i la situació actual del món de l'art i el col·leccionisme. Celebracions de Cap d'Any i el Cava Es comenten les tradicions per menjar el raïm de Cap d'Any, destacant el truc de preparar-lo sense pells ni pinyols per evitar enrogar-se. Es parla de la importància del cava català com a producte de qualitat que "no s'acabarà mai", tot i les amenaces de boicot. Reflectionen sobre la interdependència econòmica: el suro prové d'Extremadura i molts treballadors de les bodegues són d'altres punts d'Espanya, per la qual cosa un boicot perjudica tothom. L'Art i la Valoració de les Obres El senyor Camarasa informa sobre el tancament de l'exposició actual a l'Ateneu de Tarragona i l'inici d'una nova exposició col·lectiva el dia 11 de gener. Es debat sobre com el preu influeix en la percepció de qualitat: Sovint la gent valora més un quadre pel seu cost elevat o per la propaganda que per la feina real de l'artista. Es posa l'exemple d'obres venudes per milions de pessetes basant-se en el prestigi o el cognom de l'autor. Curiositats de Tarragona Es fa un breu repàs al nomenclàtor del centre de Tarragona, destacant la gran quantitat de carrers amb noms de sants prop de la zona de l'Ateneu (Carrer Sant Magí, Santa Tecla, etc.). "A vegades la gent anem influenciats pel que ens diuen sense tindre criteri propi, i això és el més mal que hi ha."
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
10'
Història del Nàstic i records culturals de Tarragona
Memòria Històrica i Vida Cultural a Tarragona En aquesta conversa, l'Avi Ramon comparteix records i vivències sobre l'evolució cultural i esportiva de la ciutat de Tarragona, destacant la importància de les iniciatives locals i el sentiment de pertinença. Iniciatives Culturals i Artístiques Es destaca l'èxit de les exposicions organitzades pel Sindicat d'Iniciativa i Turisme, que actua com una gran família per a artistes novells i veterans. L'entitat compta amb més de 90 inscrits per a la propera mostra, incloent-hi socis de Barcelona i Reus que paguen una quota simbòlica de 15 euros anuals per donar suport a la cultura local. L'Època Daurada del Nàstic de Tarragona Es recorda amb nostàlgia el pas del Nàstic per la Primera Divisió a finals dels anys 40 (1947), on va arribar a quedar setè, superant equips com el Reial Madrid. Es parla de la mítica placa del 3-1 contra el Madrid, que encara es conserva però queda oculta per la vegetació. L'evolució de l'afició: del "boca-orella" i les ràdios antigues a l'eufòria mediàtica actual d'Internet i la televisió. Personatges i Anècdotes de la Ciutat Màrius Durán: Exjugador del Madrid que es va establir a Tarragona, va ser regidor i va regentar el famós bar "La Cueva", conegut per les seves potents sangries. Senyor Pujol: Figura clau que va ser delegat del Nàstic a Barcelona i president de la Federació Catalana i Espanyola de Futbol, recordat per la seva generositat amb els jugadors. "Tarragona té alguna cosa que fa que la gent s'hi quedi; és l'estat d'ànim de la gent, la seva forma de ser."
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
9'
Memòries del Nàstic i el servei militar de Rossell
Històries de futbol i records de guerra El senyor Rossell comparteix les seves vivències personals que barregen el futbol professional amb la realitat històrica dels anys 30 i 40 a Espanya. La conversa destaca per la seva autenticitat i el valor de la memòria oral sobre l'esport i la societat de l'època. Els inicis al Gimnàstic de Tarragona Rossell recorda el seu debut precoç i les etapes clau de l'equip tarragoní: Debut històric: Va començar a jugar amb el primer equip del Gimnàstic l'any 1936, amb només 15 anys, a causa de la marxa de molts jugadors titulars. L'Avinguda Catalunya: Rememora partits emblemàtics contra tripulacions de vaixells anglesos que portaven carbó. Ascensos meteòrics: S'analitza com el Nàstic va passar de tercera divisió l'any 1943 a Primera Divisió l'any 1947. El futbol de la "casa" i la vida social Es fa una reflexió sobre la identitat de l'equip i el caliu dels aficionats: Jugadors locals: Rossell argumenta que l'èxit del Nàstic es devia al fet que la majoria de jugadors eren gent de la casa o de la província, sense grans pretensions econòmiques. El Bar La Panza: Aquest establiment al carrer Sant Francesc era el centre neuràlgic de les tertúlies futbolístiques, comparat amb la popular font de Canaletes a Barcelona. Pressupostos humils: S'explica l'anècdota de com es gestionaven les 25 pessetes de pressupost per als desplaçaments, incloent l'òmnibus i el vermut. Un servei militar interminable La vida esportiva de Rossell es va veure interrompuda i condicionada pel context bélic: Set anys de mili: A causa de la Guerra Civil i la posterior inestabilitat a la frontera francesa durant la Segona Guerra Mundial, el seu servei militar es va allargar de forma excepcional. Valladolid i Sassot: Durant la seva estada a Valladolid, va coincidir amb Vicente Sassot, qui més tard seria jugador i entrenador del FC Barcelona. "Jo vaig debutar amb el gimnàstic... 15 anys tenia. Era l'any 36." L'episodi conclou amb la promesa de continuar explicant anècdotes sobre els maquis i el Pirineu en la propera sessió.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
10'
Memòries del Nàstic i el futbol militar amb el senyor Rossell
Un viatge pels records del futbol tarragoní L'episodi d'avui comença amb una conversa entre l'Avi Ramon i el presentador sobre l'actualitat social de Tarragona, destacant una exposició de pintura a l'Ateneu i l'eufòria col·lectiva pel retorn del Gimnàstic de Tarragona a la primera divisió. L'etapa daurada del senyor Rossell El convidat central és el senyor Rossell, un ex-futbolista de 86 anys que va viure l'època daurada del futbol amateur i militar. Durant la xerrada, es repassen moments clau de la seva trajectòria: Inicis al Nàstic: Va començar amb només 12 o 13 anys en un equip infantil gestionat per Joan Juncosa Penedès. Futbol i Servei Militar: Un dels punts més interessants és com els futbolistes d'elit podien compaginar la mili amb l'esport. Rossell explica com el futbol li permetia estar "rebaixat de servei" i jugar amb l'equip militar del quarter. Pas pel FC Barcelona: Va jugar dues temporades amb el filial del Barça, proclamant-se campió de Catalunya amateur. Anecdotari i curiositats de l'època La conversa es tanca amb diverses anècdotes que reflecteixen la duresa i la passió de l'esport de mitjans del segle XX: "Vinyeta anava a jugar a la Cava en bicicleta... unes carreteres que Déu-n'hi-do. Era un tio molt fort i ferm." Pactes i primes: Rossell narra com va negociar 10.000 pessetes per poder comprar-se roba civil i sabates quan viatjava amb els equips, ja que normalment anava vestit de soldat. El preu del permís: S'explica la història d'un boxejador que va acceptar un combat desigual només per aconseguir un mes de permís militar. L'entrevista s'atura a la mitja part, deixant la porta oberta a una segona part per seguir explorant la història del Nàstic.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
9'
Memòries de l'avi Ramon: Refranys i anècdotes de botiga
En aquesta conversa entre l'avi Ramon i la seva neta, s'explora la dinàmica familiar i els records de l'avi sobre la seva etapa com a botiguer a Tarragona. El diàleg comença amb una reflexió sobre la facilitat de l'avi per saltar d'un tema a l'altre, barrejant records de guerres i anècdotes personals sense guió previ. Records de la Rambla Vella L'avi explica com, en la seva antiga botiga de la Rambla Vella de Tarragona, aprofitava el pas de la carretera nacional per vendre records als turistes. El producte més curiós eren els plats amb refranys: Comprava plats normals, hi escrivia refranys i els vernissava. Els clients els feien servir per llançar indirectes amb ironia a familiars (sogres, gendres, nens). Segons l'avi, era una manera de dir veritats sense maldat, utilitzant l'humor popular. La importància dels refranys El debat se centra en l'ús del refranyer català com a eina social: "El refrany és bonic segons el moment que l'expliques, a on i quan." L'avi destaca que un refrany fora de lloc pot semblar un atac directe, mentre que ben usat és una mostra de saviesa. Finalment, descarten parlar de temes feixucs com la política o les herències, preferint centrar-se en les coses maques de la vida i en la memòria de personatges populars com la Carmen de Lirio.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
10'
Memòria històrica del Nàstic de Tarragona i el futbol d'altres èpoques
El sentiment grana i l'evolució del Nàstic L'episodi comença amb una interpretació de l'havanera El meu avi, connectant posteriorment amb el sentiment d'eufòria actual pel Nàstic de Tarragona. L'avi comparteix les seves vivències des que l'equip militava a categories regionals fins a l'ascens a Primera Divisió, destacant el següent: La febre grana: La gent segueix l'equip amb entusiasme a través dels mitjans, però l'avi recorda l'època en què l'engrescament era directe entre afició i jugadors. El Vell Estadi: Anecdotari sobre l'antic camp a l'Avinguda Catalunya, on la gent feia servir escales o es pujava als garrofers (l'origen de la Penya Garrofers) per veure els partits de franc. El panorama futbolístic de la postguerra Es realitza una anàlisi històrica sobre els equips dominants a Espanya durant el segle XX: Rivals de poder: Inicialment, l'Atlètic d'Aviació (actual Atlètic de Madrid) tenia més força que el Real Madrid. Símbols i identitats: S'identifica el Barça com el símbol de Catalunya, l'Espanyol amb estaments militars i l'Athletic de Bilbao com l'equip que despertava més simpatia a la resta de l'Estat per ser l'alternativa al poder central de Madrid. Consells per al futur a Primera Divisió Davant l'ascens i la possibilitat de jugar contra estrelles com Ronaldinho, l'avi fa una crida a la prudència: "Després d'un bon dinar, no s'ha d'empatxar; l'eufòria no s'ha de trencar, s'ha d'anar aguantant a poc a poc." Paciència i afició: Recomana mantenir el suport encara que els resultats no acompanyin, recordant que els equips veterans no regalaran res. La cantera: Defensa que el Nàstic hauria de seguir el model de potenciar els jugadors de la casa, tal com fa el Barcelona, en lloc de dependre només de fitxatges "galàctics".
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
9'
Tradicions catalanes: l'esperit del rom cremat i Sant Joan
Un repàs a la cultura popular i el veïnatge En aquesta conversa, els interlocutors reflexionen sobre la importància de les tradicions compartides als barris de Catalunya, centrant-se especialment en el ritual de les havaneres i el rom cremat. Es destaca com aquestes celebracions servien de nexe d'unió entre els veïns en una època on el luxe, com el cava, no era tan accessible. El ritual de les havaneres i el rom cremat El procés de cremar el rom: Es descriu com una experiència sensorial on l'olor i el foc preparen l'ambient mentre els grups canten. El rom bo conserva el gust de les botes de roure. Evolució geogràfica: Si bé abans era una tradició pròpia dels barris de pescadors, actualment s'ha estès cap a l'interior amb grups de gran qualitat. Llocs emblemàtics: Es fa una menció especial a les havaneres a les escales de la Catedral de Tarragona i al barri del Serrallo. La festa de Sant Joan: abans i ara Es recorda com era la gestió de les fogueres antigament, apel·lant a la naturalesa curiosa de l'ésser humà: Reciclatge comunítari: Abans els xiquets anaven casa per casa recollint fusta vella i cadires trencades, ja que no hi havia l'excedent de mobles actual. Pirotècnia: Els petards eren més senzills i limitats per la capacitat econòmica de l'època. S'esmenten les martiniques i petits coets. "Cada època porta el seu... som curiosos de mena, i si a més a més ens donen alguna cosa, tirem, no?" Finalment, la conversa deriva cap a una reflexió irònica sobre el cost de la vida i com els diners semblen desaparèixer de la butxaca en l'actualitat, acomiadant-se amb el desig d'un bon cap de setmana al so d'una cançó marinera.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
1 de juny del 2006
9'
L'origen sentimental i popular de les havaneres
El sentiment darrere de l'havanera En aquesta conversa s'explora l'essència de l'havanera, definida no només com un gènere musical, sinó com una expressió profundament sentimental i emotiva. A diferència d'altres estils que requereixen tècniques vocals depurades, l'havanera destaca per la seva capacitat d'unir les persones a través del sentiment compartit. Els pescadors i el seu context social L'origen d'aquesta tradició a les nostres costes està estretament lligat a la vida dels pescadors. Es descriuen escenes quotidianes on el cant sorgia de manera natural: Després de la feina: Quan els pescadors acabaven d'arreglar les xarxes i el peix, es reunien per dinar i, a continuació, anaven al bar. Moment d'eufòria: Al voltant d'un carajillo o un cremat, les veus s'unien en una mena de comunió coral on no importava si les veus eren ronques o poc afinades. La taverna com a escenari: El cant a la taverna servia per "matar el temps" i per expressar la nostres arrels marineres. L'evolució cap a l'espectacle i la internacionalització El text també reflexiona sobre com aquesta pràctica espontània ha evolucionat cap a formats més estructurats: Concursos i festivals: S'esmenta el gran canvi des de les cantades informals fins als grans festivals internacionals, com els de la Costa Brava (Calella de Palafrugell) o els de Torrevella. Modernització: S'observa amb sorpresa la presència de grups internacionals (com corals russes o cobles holandeses) que adapten l'havanera i la sardana, tot i que a vegades es perd aquell fondo de sentiment original. "No cal tindre grans veus per cantar una havanera... el que es veia era un sentiment, una comunió de veus."