Tots els episodis

62564 episodis disponibles

episodis

53737-53760 de 62564

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
6'
La Cindriada i el 20è aniversari del Ball de Serrallonga
Detalls de la Cindriada de Sant Magí Enguany, l'organització de la popular Cindriada de Tarragona recau íntegrament en el Ball de Serrallonga. Joana Serret, membre de l'entitat, explica els detalls d'aquesta celebració que tindrà lloc el proper diumenge a la plaça de les Cols: Logística: S'han preparat 550 quilos de síndria (unes 80 peces) que es tallaran el mateix diumenge a la tarda. Preu popular: Cada tall de síndria es vendrà al preu simbòlic de 10 cèntims. Ambientació: La festa estarà amenitzada per la rumba catalana d'en Ramonet a partir de les 22:30 h. Significat per a l'entitat Per al Ball de Serrallonga, participar en aquesta activitat és una manera d'implicar-se activament en la Festa Major Petita de la ciutat, ja que habitualment la seva activitat principal es concentra per Santa Tecla. "És una festa molt agraïda perquè és a la fresca... és el fet d'implicar-nos molt més en Tarragona i la seva ciutat." Celebració del 20è Aniversari L'entitat està de doble celebració, ja que aquest any commemoren el seu 20è aniversari, coincidint també amb l'aniversari de Tarragona Ràdio. Entre els actes previstos per al setembre destaquen: Una trobada de balls de Serrallonga el 17 de setembre. La presentació de nous trabucs i l'entrega de plaques commemoratives. Una taula rodona sobre la figura històrica de Joan de Serrallonga i la seva vinculació amb la festa.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
La Tradició de la Processó Submarina de Sant Magí
La Processó Submarina a Tarragona Entrevista amb Pedro Pradillo i Matías Roig, membres de la Societat d'Exploracions Submarines (SES) de Tarragona, per parlar sobre la històrica tradició de la processó submarina en honor a Sant Magí. Cronologia de les Activitats La celebració té lloc el matí de la festivitat i inclou diversos actes per a tota la família a la zona del Mas de Bonet (Punta Grossa): Xocolatada popular: A partir de les 09:00h, amb coca per a tothom. Lleure infantil: Concurs de dibuix per als nens. Natació amb maletes: Una activitat recreativa tradicional. Missa solemne: Celebrada a les 11:00h abans d'iniciar la processó. L'acte central: Cap a les 12:00h, la imatge de Sant Magí és portada nedant fins a la cova submarina. La Història i la Imatge "Aquesta tradició ve dels fundadors de la SES, que van construir el sant amb un plom de cada submarinista." La tradició es remunta a l'any 1957, i el club va ser fundat el 1955. La figura del sant pesa uns 40 quilos i es troba submergida durant tot l'any en una cova natural a 6 metres de profunditat. Dues setmanes abans de la festa, els submarinistes treuen la figura per netejar-la i guarnir-la per a la nova processó. Seguretat i Condicions de la Mar Malgrat que sembli una activitat de risc, els convidats asseguren que la immersió és senzilla. Tanmateix, depenen totalment de la meteorologia: Vents com el migjorn o el llevant dificulten l'activitat per l'onatge. Si el temporal no permet la immersió el dia previst, l'enclavament s'ajorna un o dos dies fins que la mar estigui plana.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Previsions i objectius de la Diada de Sant Magí
Preparatius per a la gran Diada Castellera El programa analitza la prèvia de Sant Magí, la festa major petita de Tarragona, amb els caps de colla de les principals agrupacions de la ciutat. La cita tindrà lloc demà, 19 d'agost, a la plaça de les Cols. Estat de les colles principals Colla Jove Xiquets de Tarragona: El seu cap de colla, Joan Ramon Ocanya, reconeix que arriben "justets" per la manca de camises als assajos. Tot i que han treballat el 3 de 9 amb folre i el 5 de 8, les probabilitats de portar-los a plaça són baixes. La seva actuació base serà el 2 de 8, 3 de 8 i 4 de 8. Xiquets de Tarragona: Joan Sala explica que sortiran amb el 3 de 8 com a segur. Els dubtes recauen sobre el 2 de 8 i el 4 de 8 amb l'agulla, un castell de gran dificultat que dependrà de les sensacions a la plaça. El repte del Pilar de 6 Ambdues colles han assajat el Pilar de 6 i tenen intenció d'intentar-lo si l'actuació transcorre sense caigudes: "Si l'actuació ha anat bé i no hem caigut, el Pilar de 6 sí que ens agradaria intentar-lo a plaça." — Joan Ramon Ocanya. Altres colles i retransmissió Els Xiquets del Serrallo i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau busquen consolidar la gamma de set (3 de 7, 4 de 7 i 2 de 6). La jornada serà retransmesa íntegrament per Tarragona Ràdio a partir de les 12:00h, amb comentaris tècnics i micròfons a peu de pinya per captar tota l'emoció.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Grups convidats a la processó de Sant Magí
Convidats especials per a la processó de Sant Magí L'edició d'enguany de la processó de Sant Magí a Tarragona comptarà amb la participació de diversos grups de cultura popular d'arreu del territori i de les Illes Balears. Entre els convidats destaquen el Ball de Vells de Valls, la Dansa de Mossèn Joan de Vic, els Falcons de Puigdàlber i l'Estol del Rei en Jaume d'Alcúdia. L'Estol del Rei en Jaume (Alcúdia) Pere Malondra, membre d'aquest grup mallorquí, explica la riquesa del seu seguici: * Està format per nou personatges que combinen la història i la llegenda. * Destaquen figures històriques com el Rei en Jaume i Ramon Llull. * Inclou personatges de les rondalles mallorquines com la Maria Enganxa, la iaia Tonina o l'Amo de Sona Moixa. * La seva actuació barreja danses de lluita amb elements d'interacció amb el públic (com embrutar amb farina o repartir llaminadures). "Quan traiem l'estol fora d'Alcúdia, la gent de vegades queda sorpresa perquè no sap exactament què fan aquests personatges, però és una cosa molt divertida." Falcons de Puigdàlber (Alt Penedès) Miquel Vallès, president de la colla, destaca el mèrit de mantenir viva aquesta tradició en un poble petit: * Celebren el seu desè aniversari amb una colla d'unes 40 persones de totes les edats. * Realitzen figures humanes caracteritzades pel seu dinamisme i equilibri, com l'escala, la pira i els ventalls. * Vesteixen completament de blanc amb una faixa blau marí. * A Tarragona oferiran tant figures de cercavila com una actuació de lluïment amb el màxim risc possible. Horari de la celebració La processó recorrerà els carrers de la Part Alta de Tarragona demà dissabte a partir de les 19:30h (dos quarts de vuit del vespre).
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
La Fura dels Baus presenta Metamorfosis a Tarragona
La Fura dels Baus porta la seva adaptació de Kafka a Tarragona L'Àlex Ollé, un dels directors artístics de La Fura dels Baus, presenta el muntatge Metamorfosis, basat en l'obra de Franz Kafka. L'espectacle tindrà lloc al Teatre Auditori del Camp de Mart durant les festes de Sant Magí. Aquesta versió destaca per una vessant més teatral i dramatúrgica de l'habitual en la companyia, tot mantenint el seu segell de gran impacte visual. Una col·laboració internacional i contemporània El projecte és una col·laboració amb el dramaturg argentí Javier Daulte. Segons Ollé, l'obra és absolutament contemporània perquè aborda temes plenament vigents: La por i la incapacitat de comunicar-se. L'aïllament i l'emarginació social. La deshumanització de l'individu davant les expectatives no complertes. Escenografia i disposició escènica L'espectacle fuig de l'animalització literal del protagonista per centrar-se en la seva deshumanització. Els elements clau de l'escenografia són: Una gran pantalla de vídeo que cobreix la boca de l'escenari, oferint un format cinematogràfic. Un cub transparent de vidre (3x3 metres) que serveix de metàfora d'un terrari on el públic observa la degradació del Gregor Samsa. "No convertim el personatge en un escarabat, sinó que el deshumanitzem... anem traient tot allò que ens fa humans fins que acaba sent una piltrafa." Èxit internacional i gira L'obra, que ja ha viatjat pel Japó, Itàlia, Alemanya i Grècia, ha tingut una recepció molt potent. Ollé destaca que al Japó va ressonar especialment amb el fenomen dels Hikikomori (joves que s'aïllen a la seva habitació), demostrant la universalitat del text de Kafka quan es trasllada a la societat actual.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Santiago de Compostela: Turisme i Patrimoni
Cloenda de la ruta per Santiago de Compostela L'episodi d'avui marca el final del periple per Santiago de Compostela dins del cicle sobre les ciutats espanyoles Patrimoni de la Humanitat. El programa combina la participació dels oients mitjançant un concurs de preguntes culturals amb una entrevista institucional de fons. Concurs cultural i curiositats El programa ha plantejat diverses preguntes per triar els finalistes del sorteig d'una estada a la ciutat gallega: L'any Xacobeu: S'ha explicat que se celebra quan la festivitat de Sant Jaume (25 de juliol) cau en diumenge. Aquesta tradició es remunta a una butlla papal de l'any 1122. Arquitectura: S'ha clarificat que l'estil predominant de la catedral és el romànic, seguint el model francès de les esglésies de peregrinació, tot i les posteriors reformes. El Botafumeiro: S'ha destacat com un símbol iconogràfic on es cremen substàncies com l'encens, la mirra i el benjuí. Entrevista amb Iñaki Gastelomendi El responsable de Turismo de Santiago ha intervingut per analitzar el moment actual de la ciutat: Nous perfils de turistes: S'ha detectat un canvi gràcies a la millora de la connectivitat aèria (vols low cost), amb un increment notable de visitants catalans i europeus. Més enllà del relleu religiós: Es treballa per potenciar Santiago com a destinació de turisme cultural, gastronòmic i urbà, desmitificant que només sigui un centre de pelegrinatge. Efecte dels incendis: Malgrat la tragèdia forestal a Galícia, la ciutat ha mantingut els nivells d'ocupació, demostrant la seva resiliència. Grup de Ciutats Patrimoni: S'ha subratllat la importància de formar part d'aquest grup per fer promoció conjunta en mercats llunyans com Nova York o Toronto. "Santiago de Compostela és la porta d'entrada a la resta de recursos turístics de Galícia." Recomanacions locals Gastelomendi ha destacat dos racons imprescindibles per a una visita íntima: la Plaza de la Quintana i el Parc de San Domingos de Bonaval, aquest últim destacat pel seu aire romàntic i les vistes desconegudes de la ciutat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Agenda de Sant Magí i festes majors al Camp de Tarragona
Sant Magí a Tarragona: L'aigua i la tradició El programa destaca l'arribada de l'aigua de Sant Magí des de la Brufaganya, un acte central que commemora el miracle del sant. La jornada de divendres culmina amb la Remullada a la plaça del Rei, un espectacle visual i participatiu de la companyia Passucat que utilitza efectes d'aigua i llum. Actes tradicionals: Processó del seguici, pujada de carros i cavalleries, i la salutació de l'aigua. Castells: Dissabte a la plaça de les Cols amb les colles locals. Cultura: L'espectacle La Metamorfosi de la Fura dels Baus al Camp de Mart, que combina impacte visual amb una dramatúrgia complexa. Festes Majors i cites al territori L'agenda s'estén a diversos municipis de les comarques tarragonines que celebren les seves festes patronals: Passanant: Inici de la festa amb cercavila, pregó del conseller Javier Sabater i sopar popular. Salomó: Destaca el curiós vuitè concurs de truites, on es presenten elaboracions amb formes artístiques. L'Albinyana: Presenta com a novetat l'actuació de la colla Nens del Vendrell usant casc casteller per primera vegada a la plaça del municipi. Roda de Barà: Inici de les festes de Sant Bartomeu amb el tradicional Pa Beneït. Fires i gastronomia "Venen gairebé més de 60 artesans de tot tipus d'oficis i feines fetes anualment per ells." Altafulla: Novena edició de la Fira d'Artesans al costat del castell, amb tallers i productes de proximitat. Batea: Sisena Fira Comarcal del Vi de la Terra Alta, amb tastos de cellers locals i productes típics de la zona.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Estat de les obres i l'equip del Nàstic de Tarragona
Actualitat del Nàstic de Tarragona davant la nova temporada Entrevista a Jordi Virgili, membre del Consell d'Administració del Gimnàstic de Tarragona, sobre la preparació de les instal·lacions i l'equip per al seu debut a la Primera Divisió. Estat de les obres al Nou Estadi Ampliació de la graderia de preferent: S'està treballant intensament per arribar al límit del 9 o 10 de setembre per al partit contra el Celta de Vigo. Avui s'han començat a muntar els portagrades i grades prefabricades. Millores obligatòries per normativa: S'estan adequant els vestidors (sala d'aigües), la sala de premsa, les zones VIP i el palco. També s'instal·laran nous torns d'accés i la sala de control de la LFP. Absència de Pla B: Virgili admet que no hi ha un pla alternatiu per als 3.500 nous socis de la graderia supletòria, per la qual cosa l'únic objectiu és acabar a temps. Condicions de la gespa i camps d'entrenament La gespa del Nou Estadi: Ha patit l'atac de fongs a causa de la calor estiuenca, però el problema és més estètic que tècnic. S'espera que estigui en bones condicions per a la lliga. Nou camp d'entrenament a Camp Clar: Les obres ja han començat i es preveu que estigui llest entre finals d'octubre i principis de novembre. Gestió Esportiva i Patrocinis Balanç de pretemporada: L'equip es mostra molt sòlid en defensa, tot i que les incorporacions en atac han arribat més tard. L'objectiu clar és la permanència. Polèmica amb l'estada a Àustria: El club estudia presentar una demanda contra l'empresa organitzadora de l'estada per incompliments en el contracte i desorganització en els partits amistosos. Patrocini de la samarreta: Es negocia amb l'Ajuntament per poder portar una marca publicitària diferent en els partits jugats a casa, mantenint el nom de Tarragona per als partits a fora. "Hem de fer una olla de pressió al Nou Estadi i treballar tots a una per lograr l'objectiu de la permanència."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Preparatius de la Revetlla Remullada de Sant Magí
Detalls de la Revetlla Remullada a Tarragona Entrevista a Jordi Cartanyà, responsable de la companyia Passocat, sobre l'organització tècnica i logística d'un dels actes més emblemàtics de les festes de Sant Magí: la Revetlla Remullada. L'esdeveniment, que enguany celebra el seu desè aniversari, destaca per la combinació única de música, aigua i efectes visuals a la plaça del Rei. Aspectes Tècnics i Innovació El muntatge és complex i requereix una planificació detallada per garantir l'èxit de la festa: Il·luminació robotitzada: S'utilitza tecnologia digital per sincronitzar els llums amb els sortidors d'aigua, creant un efecte artístic de colors. Eficiència hídrica: Gràcies a un sistema de polvorització fina, s'ha reduït el consum d'aigua entre un 50% i un 60% respecte a anys anteriors, utilitzant uns 35 metres cúbics en total. Control de zones: El disseny permet mantenir l'escenari i certes zones de la plaça seques per protegir els equips elèctrics dels músics i permetre que el públic que no es vol mullar pugui gaudir del concert. Elements Identitaris La festa es basa en quatre figures clàssiques que simbolitzen les tradicions de Sant Magí: 1. La Petxina Pelegrina. 2. El Carro Ruixador. 3. La Síndria Ruixadora. 4. El Canti Ruixador. Consells Logístics per al Públic Per gaudir plenament de les més de dues hores d'aigua ininterrompuda, l'organització recomana: "Porteu una bosseta impermeable per protegir els diners i el mòbil, i eviteu els texans, ja que mullats resulten molt pesats i incòmodes per ballar." L'objectiu és mantenir una humitat constant durant tot l'acte; Cartanyà explica que, mentre el cos està mullat, la sensació de fred desapareix, i només apareix quan l'aigua s'evapora si es talla el subministrament.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Música i integració a les Festes de Sant Magí
Inici de les Festes de Sant Magí a Tarragona L'episodi se centra en el tret de sortida de les festes de Sant Magí, que s'inicia avui amb el tradicional passacarrers del convit. Aquest acte recorre els carrers de la Part Alta convidant la ciutadania a participar en les celebracions i lliurant pomells de flors a entitats que celebren aniversaris destacats: Ball de Serrallonga (20è aniversari). Companyia Passocat (20è aniversari). Gegantons Negritos (150 anys). Tarragona Ràdio (20è aniversari). Fusió musical i cultural El convidat Mohamed Soliman, membre de l'Orquestra Àrab de Barcelona, detalla la proposta musical per a l'acte d'enguany, que combina tradició i modernitat: Música amb ànima: Presentaran temes propis amb la col·laboració de la cantant Llup, qui interpretarà lletres adaptades al català per a l'ocasió. Cants de convivència: Soliman subratlla que la música és una eina de pau, amor i integració, buscant connectar tant la població immigrant com la local. Descobrint els Gnawa de Medina L'acte comptarà amb la participació del grup Gnawa de Medina. Soliman explica l'origen i la força d'aquest estil: Gnawa fa referència a un estil musical de percussió intensa amb arrels en les poblacions africanes esclavitzades que es van establir al Magrib. Es tracta d'una música vinculada a l'espiritualitat sufí i al trànsit, utilitzada tradicionalment amb finalitats curatives i per connectar amb un mateix. "Volem que hi hagi aquesta connexió, que compartim coses junts; aquest és el nostre objectiu."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
L'Enric Major presenta la comèdia 'Mentiders' a Tarragona
Entrevista amb Enric Major per l'obra 'Mentiders' En el marc de les festes de Sant Magí a Tarragona, el programa connecta amb el reconegut actor Enric Major per parlar de la representació de l'obra Mentiders al Teatre Auditori del Camp de Mart. L'actor comparteix detalls sobre aquesta producció que arriba a la ciutat després d'una reeixida temporada al Teatre Borràs de Barcelona. Claus de l'obra: Humor i embolics L'obra es defineix com un vaudeville contemporani que utilitza estructures clàssiques de la comèdia d'embolic: L'argument: Dos policies han de donar una mala notícia a un matrimoni en plena vigília de Nadal, però la seva resistència a fer-ho desencadena una sèrie de malentesos monumentals. L'estil: Tot i que beu de la tradició francesa d'entrades i sortides i personatges amagats, l'autor Anthony Neilson hi afegeix un rerefons social actual. La direcció: Es tracta del debut de l'actor Abel Folk com a director, un fet que Major valora molt positivament per la complicitat i el rigor de la proposta. Experiència personal i posada en escena L'Enric Major confessa una anècdota personal punyent sobre el text: "Quan l'Abel Folk em va explicar l'argument de la mala notícia, li vaig dir que no podia fer la funció perquè jo havia viscut una situació real idèntica en un cap d'any." Finalment, l'actor destaca la millora del Camp de Mart en tapar el fossar, fet que apropa el públic a l'escenari i beneficia enormement la recepció de la comèdia. També lloa l'escenografia de Montserrat Amenós, que descriu com a delicada i amb un aire de conte.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
7'
Passanant celebra la seva història i festa major d'estiu
La transformació de la Festa Major El municipi de Passanant, a la Conca de Barberà, viu la seva festa patronal el penúltim cap de setmana d'agost. Tradicionalment, la festivitat se celebrava al setembre, però amb l'arribada de la democràcia es va decidir traslladar-la a l'agost per fer-la coincidir amb el retorn dels vilatans que havien emigrat. Divendres: Tradició i poble La festa s'inicia divendres amb un caràcter molt local: - Cercavila amb els Grallers d'Igualada. - Pregó institucional a càrrec de Javier Sabater, conseller de Governació. - Sopar popular a la fresca a la zona de la Font, un dels moments més íntims per als veïns. Dissabte: Cultura i macrofesta És el dia de màxima afluència i activitat combinant cultura i oci: - Actes religiosos i tradicionals: Missa en honor a la Mare de Déu d'Agost, sardanes i vermut popular. - Cultura rural: Xerrada sobre l'arquitectura rural i les cabanes de volta del terme. - L'activitat estel·lar: Una gran macrofesta que preveu l'assistència de 2.000 persones amb l'actuació destacada de la banda italiana Banda Bassotti en un dels seus pocs concerts a Catalunya. Diumenge: La jornada infantil L'últim dia es dedica als més petits de la casa amb un parc infantil a la plaça Major, un taller i volada d'estels, xocolatada popular i el teatre de cloenda amb l'artista Mercè Gros. "Passanant és un poble d'interior amb altiplans per descobrir... personalment l'època més maca és la primavera, amb els camps de blat i ordi verdejant." Segons l'alcalde Joan Pons, s'espera que durant tot el cap de setmana passin pel poble entre 3.000 i 4.000 visitants.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Gastronomia Gallega: De la Tradició a Casa Marcelo
Explorant els Sabors de Santiago de Compostela L'episodi d'avui se centra en la riquesa culinària de Galícia, combinant un dinàmic concurs radiofònic amb una entrevista profunda al reconegut xef Marcelo Tejedor. El Concurs de Cuina Gallega Diversos oients participen per guanyar una estada a Santiago, responent preguntes sobre plats icònics: Pop a la feira: Es bategen els seus ingredients essencials: pop, pebre vermell, oli d'oliva i patates (opcionalment amb sal gruixuda). Tarta de Santiago: Es destaca l'ametlla com l'ingredient base indiscutible d'aquest dolç universal. Queimada: Després de diversos intents fallits, s'identifica l'Orujo com el licor de base, acompanyat de grans de cafè. L'Alta Cuina de Marcelo Tejedor El xef de Casa Marcelo ofereix una visió contemporània de la gastronomia local: Filosofia culinària: Defineix la seva proposta com a producte del país, contingut singular i definició fugaz. Treballa sense carta fixa, adaptant-se diàriament al que troba al Mercat d'Abastos. La Matèria Primera: Galícia és un dels tres llocs del món (juntament amb Indoxina i Xile) amb condicions òptimes per al marisc a causa del plàncton i els corrents de l'Atlàntic. Paradigma de l'excel·lència: Per a Marcelo, el pop a la feira és el millor exemple d'alta cuina: "Fer un gran plat amb solament tres ingredients em sembla quelcom impressionant." Sostenibilitat i Postres Es menciona la preocupació per l'impacte dels incendis forestals en l'ecosistema marí i es recomanen altres delícies com la vica de Laza i les cañitas farcides.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Sant Magí: Tradició i modernitat a Tarragona
L'esclat de la festa de Sant Magí El regidor de festes de l'Ajuntament de Tarragona, Carles Salà, presenta els eixos principals de les festes de Sant Magí, destacant-ne el pes de la tradició en un format compacte de quatre dies. Malgrat ser més curta que Santa Tecla, és una festivitat molt estimada, especialment per la gent de la Part Alta i el Serrallo. La consolidació d'una seqüència ritual Salà explica que s'ha aconseguit estructurar la festa mitjançant una seqüència ritual que dóna identitat pròpia a cada jornada. Molts actes relatius a l'aigua, tot i ser de creació recent, ja són percebuts com a tradicionals per la ciutadania: Les Contalles de Sant Magí: El tret de sortida amb el passacarrers. L'Arribada de l'Aigua: L'esforç dels portants que venen de la Bruga com a eix central. La Revetlla Remullada: L'acte més participatiu i mediàtic a la Plaça del Rei. La Cindriada: L'acte que tanca la festa amb un caràcter lúdic. Gestió de l'aigua i futur de la festa Respecte a la polèmica per la sequera, el regidor confirma que s'utilitzarà la mateixa fórmula que l'any anterior: l'ús d'aigua de la renovació diària de la piscina del Club Natació Tàrraco per a la Revetlla Remullada. "30 metres cúbics és un pam i mig d'una piscina, i aquesta és l'aigua que utilitzarem. És aigua tractada que es pot utilitzar per banyar la gent." D'altra banda, Salà, que viu el seu darrer any al capdavant de la regidoria, reflexiona sobre la necessitat de buscar espais més amplis per a actes que podrien "morir d'èxit" a causa de l'alta participació. Apropar la festa als joves i la mirada a Santa Tecla La imatge gràfica d'enguany, basada en ex-vots moderns (com taules de surf o aletes), busca connectar el passat etnogràfic amb les noves generacions. Finalment, el regidor avança alguns noms de la propera Santa Tecla, com Julieta Venegas i Lluís Llach, augurant unes festes molt potents i d'entreteniment.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Presentació del primer puzle de les festes de Tarragona
Presentació del Puzle de les Festes de Tarragona El grup de grallers Els Quatre Garrofers ha presentat a Tarragona Ràdio la primera edició d'una nova iniciativa de merchandising cultural: el puzle de les festes. Aquest projecte neix per omplir un buit en l'oferta d'activitats i objectes promocionals adreçats específicament al públic infantil durant la Festa Major. Característiques i Protagonistes En aquesta primera edició, la imatge escollida ha estat la dels Gegants Moros, en una fotografia de Montse Riera. Els motius de l'elecció són clars: Són elements emblemàtics del seguici popular que fascinen la canalla. El puzle consta de 25 peces, una xifra ideal per a nens petits. Inclou una fitxa pedagògica al dors amb la història i detalls dels personatges. Distribució i Futur del Projecte La iniciativa té voluntat de continuïtat, amb la intenció de crear una col·lecció anual amb diferents elements del seguici. "No es tracta d'una iniciativa esporàdica, la idea és iniciar una sèrie col·leccionable cada any." Detalls logístics rellevants: * Tiratge: S'han editat una sèrie limitada de 900 unitats. * Preu: 8 euros. * Punts de venda: Llibreria La Capona, Cal Maties (Serrallo), Llibreria Travé, Mercat Central, quiosc Trama i sabateries Pauets. * Col·laboracions: Repsol IPF, l'Ajuntament de Tarragona (Ensenyament, Joventut i Festes) i Traginers.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
5'
La Festa Major de Flix i els seus indrets singulars
Celebracions i tradicions a la vora de l'Ebre Flix celebra la seva festivitat principal en honor a la Mare de Déu d'agost, l'única celebració d'aquest tipus al poble. El municipi, marcat per la seva ubicació estratègica en un meandre del riu Ebre, ofereix una combinació única d'activitats fluvials, musicals i familiars. Activitats destacades al riu El riu Ebre és el protagonista absolut de l'inici de la festa: - A les famoses curses de puntones, hi participen embarcacions de tota la comarca amb quatre remers i un timoner. - El tradicional pal ensabonat posa a prova l'habilitat i l'equilibri dels participants. - També s'organitzen competicions de piragüisme i natació per fomentar l'esperit esportiu. Programació per a totes les edats "L'edat no és cap inconvenient per gaudir de la festa major de Flix." Per als més petits, l'agenda inclou titelles, teatre, circ i la participació activa en la cercavila amb els gegants i capgrossos. Pel que fa als joves i adults, la oferta musical és molt diversa, des del hip-hop de La Vía Muerta fins al rock de Tobacco, passant per les sardanes diàries i les renovades Revelles nocturnes amb orquestres com La Nueva Etapa. Patrimoni i entorn natural Més enllà de la gresca, Flix compta amb atractius turístics de gran valor: * El Pas de Barca, una embarcació singular i històrica a les Terres de l'Ebre. * El Castell de Flix, un punt de visita obligada. * La Reserva Natural de Sebes, on es poden observar cigonyes i cavalls en un entorn preservat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Les Contalles de Sant Magí: Tradició i Dansa a Tarragona
Les Contalles de Sant Magí: La consolidació d'un espectacle L'Esbart Santa Tecla presenta la quarta edició de Les Contalles de Sant Magí, un muntatge coreogràfic que narra la vida i miracles del copatró de Tarragona. L'entitat, representada per la seva presidenta Rosa Llorac i el ballarí Jaume Guàs, destaca la consolidació de l'obra dins la festa major petita de la ciutat. Canvi d'ubicació a la Plaça de les Cols Enguany, l'espectacle abandona temporalment l'amfiteatre a causa d'unes obres de remodelació. La representació es trasllada a la Plaça de les Cols, un espai íntim que ofereix una graderia natural a les escales de la Catedral. Els organitzadors subratllen: L'adaptació als espais i horaris del programa de festes. La visualitat de l'entorn com a factor clau per al públic. La intenció de retornar a l'amfiteatre l'any vinent. Estructura i Coreografia L'espectacle es divideix en cinc quadres que repassen episodis vitals del sant: L'arribada a la Brufaganya. El miracle de la curació de la filla del pretó. L'empresonament i el pas pel Portal del Carro. El retorn a la Brufaganya i la captura pels soldats. El martiri i la mort de Sant Magí. "Sant Magí és més de l'aigua i de la terra; hem intentat lligar-ho amb les cobles tradicionals sota una forma de cor grec." El projecte artístic de l'Esbart El muntatge forma part d'una trilogia projectada per l'Esbart Santa Tecla, que s'inicià amb el Retaule de Santa Tecla, segueix amb aquestes contalles i culminarà en un futur amb Els Titans, un projecte de caràcter més mitològic i lúdic. La producció actual destaca per la seva sonoritat millorada mitjançant una gravació d'alta qualitat i el paper del corifeu, que actua com a narrador entre els quadres de dansa executats per 25 ballarins.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Ruta i Patrimoni: Santiago de Compostela i el Camí
Explorant Santiago de Compostela L'episodi d'avui de la Ruta per les Ciutats Espanyoles Patrimoni de la Humanitat se centra en la capital gallega, Santiago de Compostela. A través d'un dinàmic concurs radiofònic i una entrevista en profunditat, es descobreixen els secrets d'aquesta ciutat mil·lenària. El Concurs del Dia El programa planteja tres preguntes clau sobre la ciutat i les seves tradicions: Transport: S'ha identificat l'aeroport de la ciutat com Lavacolla (actualment Aeroport Rosalía de Castro), diferenciant-lo de Sondica (Bilbao) i Peinador (Vigo). Tradició del pelegrí: S'ha destacat l'ús de la carabassa com a cantimplora tradicional. Simbologia: La petxina de pelegrí (vieira en gallec) s'ha confirmat com l'element visual i corporatiu més potent del Camí de Santiago. Entrevista amb Isabel Díaz Isabel Díaz, presidenta de l'Associació de Guies Professionals de Galícia, ofereix una guia detallada sobre la ciutat: La Catedral: Definida com el cor de la ciutat, es destaca la seva arquitectura única amb un deambulatori que permetia als pelegrins circular i fins i tot dormir-hi. Curiositats històriques: L'origen del Botafumeiro es vincula a la necessitat de refrescar l'ambient a causa de les multituds que s'hi aplegaven. Itineraris recomanats: Des de la Plaza del Obradoiro fins a les places de la Azabachería, Quintana i Platerías, així com les dinàmiques carrers del Vilar i del Franco. Llegendes i Ritus: Díaz aclareix el ritual del Pórtico de la Gloria, on els visitants tradicionalment donen tres cops de cap a la figura del Maestro Mateo per buscar intel·ligència i memòria. "No podem explicar Santiago sense parlar d'història i d'art, però tampoc sense parlar de llegendes; estan incrustades en nosaltres."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
25'
Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal: Actualitat i Segregació
Context i Actualitat Municipal L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, repassa els temes clau que marquen l'agenda política de la ciutat a mitjans d'agost. L'entrevista se centra en les relacions institucionals, les mancances en infraestructures i els projectes de futur abans de les properes eleccions al Parlament. La Segregació de la Canonja S'ha assolit un principi d'acord en la comissió paritària per al procés de segregació. Nadal destaca: • La feina municipal ja està finalitzada i s'han complert els compromisos electorals. • Les dificultats actuals són d'ordre legal i depenen directament del Govern de la Generalitat. • L'alcalde expressa la seva indignació per la falta d'adaptació de les lleis per part del govern tripartit. "Nosaltres hem fet tots els tràmits necessaris i hem complert. Ara li tocarà al futur govern de Catalunya decidir." Infraestructures i Mobilitat L'alcalde denuncia de manera contundent la ineficàcia i deixadesa del Ministeri de Foment i de la Subdelegació del Govern respecte a diversos projectes aturats: • Bonavista: L'Ajuntament assumeix l'execució d'obres pendents davant la paràlisi estatal en els accessos i rotondes de la N-340. • Connexions crítiques: Es critica la falta de sensibilitat social, posant l'exemple de les ambulàncies que han de fer recorreguts més llargs per la manca de connexions simples. • Aeroports i Ports: Nadal advoca per un model de gestió autonòmic i la privatització d'espais per guanyar competitivitat, prenent com a referència models europeus. Equipaments i Seguretat Hi ha una discrepància sobre la ubicació de la futura comissaria dels Mossos d'Esquadra: • El govern actual proposa la zona de Quatre Garrofers. • Nadal aposta per Camp Clar com una mesura de descentralització de la ciutat, tot i que afirma que no posarà "pals a la roda" a la decisió de la Conselleria de d'Interior per responsabilitat ciutadana. Cultura i Urbanisme • Torre dels Vents: S'inaugura la il·luminació amb tecnologia LED. L'alcalde defensa el caràcter modern del monument com un reflex de l'època actual. • Festes de Sant Magí: Nadal encara que el que probablement seran les seves últimes festes com a alcalde, amb un sentiment de tancament d'etapa però amb ganes de seguir vinculat a la vida pública.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
La baixada de l'aigua de Sant Magí: tradició i recorregut
L'inici de la tradició: La baixada de Sant Magí L'entrevista amb Vicenç Sant Gabriel, president dels portants de l'aigua, detalla els preparatius i el significat de la tradicional baixada des de l'ermita de la Brufaganya fins a Tarragona. Aquest acte marca l'inici de les festes de Sant Magí i destaca per la seva vinculació històrica amb l'aigua i el món dels carreters. Logística i horaris del trajecte El procés de la baixada és rigorós per tal de complir amb els horaris i garantir el benestar dels animals: Preparatius: Avui es traslladen els carros i cavalls en camions fins a les fonts de la Brufaganya. Timing estricte: La jornada comença demà a les 6:00 del matí per poder arribar a Santes Creus cap a la una del migdia. Qualsevol retard pot ser complicat de recuperar. Transport de l'aigua: Encara que els carros porten portadores simbòliques i engalanades, el volum principal de l'aigua es transporta en dipòsits moderns. Dificultats del camí i punts clau El recorregut no està exempt de reptes, especialment pel que fa a la meteorologia i l'esforç físic: El temps: Existeix preocupació per les tempestes, tot i que les previsions són favorables. Es recorden episodis passats de fortes pluges i arbres caiguts que van dificultar el pas. Parades destacades: El camí passa per punts com Querol, el Pont d'Armentera i Bràfim, on la recepció dels ajuntaments i entitats locals és fonamental per al descans de portants i cavalls. Bràfim com a punt neuràlgic: És el lloc on es fa la segona nit i serveix com a punt de trobada entre diversos alcaldes i regidors de la zona. El sentiment i la fe en l'aigua L'aigua de Sant Magí no és només un element físic, sinó un símbol cultural i religiós profund: "Cadascú ho explica com vol o com creu, però això és un sentiment molt profund que notes quan la gent t'ho diu." Els portants mantenen viva la fe en les propietats de l'aigua, compartint anècdotes amb els devots que l'esperen a la plaça de la Font de Tarragona per a la benedicció final el divendres.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Presentació de la samarreta de Santa Tecla amb el Ball de Diables
La samarreta de Santa Tecla: L'element estrella de les festes En Xavier Felip, president del Ball de Diables de Tarragona, ha presentat a Tarragona Ràdio la nova samarreta oficial per a les festes de Santa Tecla. Aquest article de merchandising és considerat el producte més esperat pels tarragonins. Disseny i novetats d'enguany A diferència d'anys anteriors on el protagonisme requeia en una sola figura, el disseny d'enguany és coral i inclou totes les bèsties del Seguici Popular cridant el tradicional "Visca Santa Tecla". Color: S'ha triat el vermell, un color que no es feia servir des de l'any de la Cucafera. Imatge unificada: El disseny de la samarreta coincideix amb el cartell, el programa i la imatge de la Casa de les Festes. Talles: Com a gran novetat, s'han introduït talles per a infants d'un a dos anys, donada l'alta demanda i l'èxit de la Santa Tecla Petita. Distribució i preu S'han fabricat inicialment 4.000 unitats amb la voluntat de mantenir un preu assequible per a tothom: Preu popular: Es manté a 10 euros per fomentar la participació ciutadana. Punts de venda: Es pot trobar a botigues locals com La Negrita, La Capona, Trama, al Mercat Central i, a partir del 8 de setembre, a l'estand de les festes de la Rambla Nova. El paper del Ball de Diables L'entitat s'encarrega de la gestió i distribució de la samarreta. Els beneficis obtinguts són vitals per al finançament de l'agrupació, especialment per cobrir les despeses de pirotècnia i transport de les seves nombroses actuacions. "Si les festes són populars, el preu de la samarreta també ho ha de ser."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
Prevenció i seguretat davant el risc químic a Tarragona
Prevenció i protocol davant el risc químic L'inspector de bombers de Tarragona, Albert Ventosa, detalla el protocol d'actuació per a la població davant un possible accident a la indústria química. La mesura d'autoprotecció més eficaç i universal és el confinament. Mesures d'autoprotecció fonamentals Confinament immediat: Cal tancar-se en l'edifici més proper (casa, oficina o lloc de treball). Seguretat a l'interior: S'han de tancar finestres, portes i sistemes de ventilació o aire condicionat per evitar l'entrada d'aire de l'exterior. Sentir la ràdio: És el mitjà de comunicació més immediat per rebre instruccions oficials de la Direcció General d'Emergències. "La consigna clau és confinament i escoltar la ràdio. És el missatge universal en tots els plans d'emergència química del món." El paper del Pla PLASEQTA El PLASEQTA (Pla d'Emergència de l'Exterior del Sector Químic de Tarragona) és una eina de planificació minuciosa que: Analitza riscos hipotètics: Basat en estudis científics de cada indústria química del territori. Coordina la resposta: Defineix les accions de bombers, policia i serveis mèdics per evitar la improvisació. Gestiona els avisos: Utilitza una xarxa de 35 sirenes, avisos massius per telèfon i megafonia mòbil. Riscos de la fugida precipitada L'expert adverteix que intentar fugir en cotxe és l'error més gran, ja que pot provocar el col·lapse de les vies i deixar les persones exposades en cas d'un núvol tòxic, com es va veure en el recordat accident de Empetrol l'any 1987. El temps d'actuació sol ser breu, d'unes poques hores, per la qual cosa el tancament és una mesura segura i temporal.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
Sant Magí: Tradicions, l'Aigua i Obres a la Brufeganya
Sant Magí: Entre la Devoció i la Tradició a Tarragona L'entrevista a Mossèn Francesc Gallart, administrador de l'Ermita de Sant Magí de la Brufeganya, aprofundeix en els actes de la festivitat del copatró de Tarragona i l'estat actual del seu santuari. El Cicle de l'Aigua i la Baixada Mossèn Gallart detalla el complex procés que envolta el símbol més preuat de la festa: l'aigua de Sant Magí. Logística real vs. simbòlica: Des del dia 8 d'agost, l'empresa Ematsa recull l'aigua a les fonts de la Brufeganya per tractar-la i garantir-ne la potabilitat abans de portar-la a l'ermita de Tarragona. La Baixada tradicional: Se celebra entre els dies 16 i 18 d'agost, amb carros i cavalls de l'associació de Sant Antoni de Valls, recorrent diversos pobles fins a l'arribada solemne a la ciutat. Propietats de l'aigua: Històricament considerada medicinal per la seva composició (nitrats i sulfats), avui dia es manté el fervor pel seu caràcter "miraculós" i la seva senzillesa. Obres de Restauració i Estat de l'Ermita El mossèn expressa la seva preocupació per la situació estructural del santuari de la Brufeganya: Projecte de rehabilitació: Amb un pressupost total de 163.000 euros, s'ha intervingut d'urgència a la teulada, que estava en perill imminent de col·lapse. Finançament: Es depèn de subvencions de la Diputació i l'Ajuntament, a més d'aportacions dels fidels. Actualment hi ha una manca de 100.000 euros per completar les obres abans de l'hivern. Successos Recents: Robatoris al Santuari Es destaca la vulnerabilitat de l'ermita a causa del seu aïllament: El robatori de la campana: Fa tot just un mes es va detectar la desaparició de la campana (uns 40 kg), un obsequi d'una família tarragonina amb alt valor sentimental. Pèrdues anteriors: Fa dos anys ja es va sostreure la imatge de pasta del Sant que despertava més devoció entre els fidels. "Sant Magí és el patró més familiar, més col·loquial... té un atractiu especial per la seva senzillesa i humilitat."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
5'
Festa Major de Flix: Tradició i diversió vora l'Ebre
La celebració de la Mare de Déu d'Agost a Flix Flix, situat en un meandre singular de la riba dreta del riu Ebre, celebra la seva única i gran festa major dedicada a la Mare de Déu d'Agost. Durant quatre dies, el municipi es transforma per oferir una barreja d'activitats tradicionals, esportives i lúdiques per a totes les edats. Els actes al riu: Identitat fluvial L'activitat més emblemàtica i esperada és la festa al riu, organitzada pel Club Nàutic de Flix. Les propostes més destacades inclouen: Cursa de puntones: Competició de l'embarcació tradicional local (quatre remadors i un timoner). Pal ensabonat: Un repte d'habilitat on els participants intenten recórrer un pal greixat situat sobre una barca. Esports aquàtics: Curses de piragüisme i natació. Entreteniment per a totes les edats La programació està dissenyada per no deixar ningú fora de la festa: Infantil: Cada matí hi ha cercaviles amb gegants i capgrossos, espectacles de circ, teatre, titelles i festes de l'aigua. Joves i música: Concerts nocturns amb una gran varietat d'estils com hip-hop (Via Muerta, Cao Tècnico), jazz, rock i heavy metal (Herm, Tobacco). Gent gran: Ballades de sardanes diàries i revetlles nocturnes amb orquestres com La Nueva Etapa. "Flix té molts llocs per visitar, sobretot tenim lo riu, que fa un meandre que envolta tot el poble i el Pas de Barca, únic a les terres de l'Ebre." Atractius turístics del municipi A banda de la gresca, la regidora de festes, Neus Guiu, destaca la riquesa patrimonial del municipi, com el Castell, el històric Pas de Barca i la Reserva Natural de Sebes, on es poden observar cigonyes i cavalls.