Introducció al Contingut L'episodi d'avui es caracteritza per una estructura altament repetitiva i un missatge central centrat en la cortesia i el protocol nocturn. Tot i la llargada de la sessió, l'eix vertebrador és una salutació constant que s'estén durant tota la durada de l'enregistrament. Dinàmica de la Sessió • Salutacions constants: El contingut es basa exclusivament en l'expressió bona nit. • Continuïtat temporal: No s'observen interrupcions temàtiques ni canvis en el discurs. Conclusió "Bona nit" L'episodi finalitza mantenint la mateixa línia discursiva que al seu inici, sense oferir variacions en el missatge final.
Trajectòria i Impacte Social de l'Entitat L'Associació Popular de la Gent Gran celebra el seu desè aniversari consolidant-se com una institució clau a la comarca del Tarragonès. Fundada el 1996 per Antoni Fernández, l'entitat va néixer amb la voluntat d'oferir un envelliment actiu i útil per a la societat, defugint de la idea de simple espai de lleure. Serveis i Gestió Integral • Assessorament Jurídic: Des dels inicis, l'associació ha destacat per la seva gestió en tràmits de jubilacions, pensions i herències, aconseguint èxits notables en la reclamació d'atrasos i recàlculs. • Xarxa de Descomptes: Tenen convenis amb més de 90 establiments a Tarragona i Reus, oferint avantatges en salut, estètica i comerç. • Obertura Generacional: Una característica única és la seva capacitat d'admetre socis a partir dels 30 anys, fomentant la interrelació entre diferents edats. La Residència La Nostra Llar: Un Model Pioner El projecte estrella de l'associació ha estat la construcció de la residència situada als Pallaresos. Es tracta d'un projecte innovador i únic a l'Estat espanyol per la seva naturalesa: Característiques del Model • Autofinançament: Les 126 habitacions han estat finançades pels mateixos socis, que en són els propietaris directes mitjançant escriptura pública. • Sense Ànim de Lucre: En ser una gestió sense benefici industrial, els costos per als usuaris es limiten a cobrir les despeses del servei, resultant en preus molt més competitius que els centres privats. • Conveni amb la Generalitat: L'entitat ha firmat recentment un acord per convertir la residència en centre col·laborador, permetent l'accés a places concertades per a persones amb rendes baixes. "És l'única residència d'Espanya autofinançada pels mateixos socis; hem creat un model que ens permet oferir serveis de qualitat al preu de cost." Activitats i Celebracions del Desè Aniversari L'entitat manté una agenda frenètica amb més de 30 activitats setmanals, on destaca el ball dels dissabtes, un element clau per a la socialització dels seus més de 1.200 socis. Per commemorar la dècada de vida, s'han organitzat viatges a Àustria, dinars multitudinaris per a mil persones i exposicions culturals.
Estat de les obres a la Via Augusta i el seu entorn L'obra de la Via Augusta avança segons els terminis previstos després de l'enderroc del pont del carrer Joan Fuster. Malgrat les pors inicials a col·lapses circulatoris, l'ajuntament destaca la bona resposta dels ciutadans en l'ús de rutes alternatives. Terminis: Es preveu que la circulació total es restableixi a finals d'any o principis del vinent. Acords: S'ha resolt el conflicte amb els veïns pel desnivell del terreny prioritzant la normativa del Pla General. Illes de vianants i renovació de voreres al centre Les actuacions al centre comercial (carrers Comte de Rius, Hospital, August i Sant Agustí) busquen potenciar l'activitat econòmica mitjançant la peatonalització. Es treballa amb màxima sensibilitat per minimitzar les molèsties als botiguers. S'està realitzant el soterrament de cables i serveis, instal·lant caixes elèctriques habitatge per habitatge. Altres actuacions destacades inclouen l'entorn del Mercat Central (carrers Soler i Reding) i la zona de Maria Cristina. Connectivitat amb els barris i cohesió territorial Un dels objectius estratègics és la unió dels Barris de Ponent amb el centre per mitjà de la construcció de voreres a la N-340. Camp Clar: Es duu a terme una regeneració urbanística i canvi d'enllumenat per millorar la cohesió social. Connexió: La nova vorera des de Bonavista fins a la Plaça Imperial s'espera que estigui enllestida el juny de l'any vinent. Desenvolupament del Pla Parcial 2 (Joan XXIII) El creixement urbà a la zona de l'hospital Joan XXIII inclou una aposta per la sostenibilitat: Creació de 33 hectàrees de zona verda i un parc fluvial mitjançant un sistema d'esculleres. Nou aparcament de més de 200 places per alleujar el trànsit escolar prop del col·legi César August. "Tarragona no avança si zones com Camp Clar no avancen també amb la resta de la ciutat." Pla d'Asfaltat i el nou estadi del Nàstic L'ajuntament ha aprovat un pla inversor de 600.000 euros per reasfaltar vies principals com la Rambla, l'Avinguda Catalunya i carrers de diversos barris. Finalment, es confirma que els tràmits per al nou estadi del Nàstic a Camp Clar segueixen el seu curs amb l'objectiu de jugar-hi la temporada 2007-2008.
Espais de Comunicació entre Pares i Fills Aquesta conversa a Tarragona Ràdio amb la pedagoga Cristina Cosials García presenta un taller innovador centrat a crear espais de comunicació mitjançant la consciència corporal. El projecte va néixer de la necessitat de compartir temps de qualitat entre pares i fills, especialment en la franja d'edat de 3 a 6 anys. La Kinesiologia Educativa i el Tacte El taller es fonamenta en la kinesiologia educativa, una disciplina que utilitza el moviment i el cos per millorar processos neurològics. Els punts clau tractats inclouen: Consciència corporal: Exercicis de respiració, control físic i estimulació a través dels peus per millorar l'equilibri. La importància del tacte: Es reivindica el contacte físic com una forma de "nutrició" essencial per al desenvolupament infantil, sovint oblidada en créixer. Comunicació no verbal: Utilització de massatges i digitopuntura per transmetre seguretat i equilibri tant a infants com a adults. Educació i Diàleg Cristina reflexiona sobre l'estat actual de l'educació, proposant un canvi de perspectiva: Pactar i dialogar: Sovint es cometen incoherències demanant opinions a nens molt petits i imposant normes a adolescents. L'entrenament en el diàleg ha de començar des de la infància. Nens "no educats": L'experta suggereix que molts comportaments titllats de "mal educats" són, en realitat, fruit d'una manca d'orientació clara o de despistament social. Benestar de l'adult: Es subratlla que per educar correctament, l'adult (pare, mare o mestre) ha de gestionar primer el seu propi estrès i angoixa, ja que aquests estats es traslladen inconscientment als infants. "El tacte és el gran oblidat a mesura que ens anem fent grans... és com si deixessis de beure aigua o de respirar."
L'estat de la R+D+I a la demarcació de Tarragona En aquesta conversa amb Joan Josep Barbel, responsable del CIDEM (Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial), s'analitza l'impacte de la inversió en recerca, desenvolupament i innovació a les empreses tarragonines. Durant l'any 2005, la demarcació es va consolidar com la segona més important de Catalunya en volum d'inversió, amb prop de 12 milions d'euros. Conceptes clau de la competitivitat Diferenciació: La innovació no és només tecnologia, sinó crear elements que diferenciïn l'empresa en un mercat global, ja sigui en producte, organització o processos. Transversalitat: Es trenca el mite dels "investigadors amb bata blanca"; la R+D+I s'aplica a sectors tradicionals com el metalmecànic, la química o l'alimentació. Visió a llarg termini: Tot i que requereix una inversió inicial, l'objectiu és assegurar la viabilitat futura i la millora del compte de resultats. "Una empresa que fabrica el mateix producte des de fa 20 anys és, molt probablement, molt menys competitiva en el context actual." El paper de l'Administració Pública La Generalitat, a través del CIDEM, actua com a impulsora mitjançant: Ajuts i subvencions: Una línia de més de 25 milions d'euros anuals per a tot el territori català. Clàusules contra la deslocalització: Des de 2004, s'exigeix que les empreses beneficiàries mantinguin l'activitat i els llocs de treball per evitar el retorn dels fons públics. Pedagogia: Tasca de sensibilització per demostrar que la innovació té un impacte directe en l'estructura de costos de les Pimes. Infraestructura de suport a Tarragona El territori disposa de quatre punts d'innovació estratègics per assessorar els empresaris, situats a les Cambres de Comerç de Tarragona i Reus, la Confederació d'Empresaris i el Consell Comarcal de la Conca de Barberà.
El voluntariat de Protecció Civil: Compromís i Formació En aquesta entrevista, Antonio López, voluntari de l'Associació de Protecció Civil de Tarragona, detalla el funcionament i la importància d'aquest cos en la gestió d'esdeveniments multitudinaris i situacions d'emergència. A diferència d'altres entitats, ser voluntari aquí requereix un nomenament oficial de la Generalitat després de superar una formació específica. Requisits i Estructura de l'Associació Perfil: Cal ser major d'edat (entre 18 i 65 anys) i tenir disponibilitat per dedicar hores al servei, especialment els caps de setmana. Formació: Els aspirants reben cursos de la Generalitat i xerrades de reciclatge intern sobre transmissions, primers auxilis i habilitats sanitàries. Unitats Operatives: L'organització es divideix en unitats especialitzades com la sanitària o la de transmissions. Funcions i Àmbit d'Actuació Els voluntaris no són policies ni bombers, sinó que actuen com a suport i col·laboració amb les forces de seguretat. Les seves tasques inclouen: Esdeveniments lúdics i esportius: Gestió de la seguretat a les festes de Sant Magí, Santa Tecla, el Concurs de Castells o els partits del Nàstic. Emergències: Intervenció en incendis, inundacions, recerca de persones desaparegudes o catàstrofes (com el cas del Prestige o terratrèmols a l'estranger). Autoritat: Encara que no tenen el rang de policia, estan acreditats per la Generalitat per moure's i donar indicacions de seguretat a la ciutadania. Noves estratègies i recursos Amb l'ascens del Nàstic a primera divisió, l'entitat ha hagut de reforçar la seva logística, adquirint una nova ambulància i dissenyant dispositius específics per a les grades i l'atenció al públic en espais com el mercat de Bonavista. "Nosaltres ens dediquem precisament a col·laborar amb aquestes forces on elles no poden arribar, ajudant en tasques secundàries per protegir el ciutadà."
La Seguretat al Món Casteller i el Projecte del Casc Arran de la tràgica mort de la Mariona, una nena de 12 anys dels Capgrossos de Mataró, s'ha reobert el debat sobre la seguretat en els castells. El doctor Jaume Rosset, responsable científic del projecte del casc, analitza la realitat del risc i els avenços en protecció. Percepció de Risc vs. Dades Reals Malgrat l'impacte mediàtic de l'accident, els estudis científics realitzats des del 1996 demostren que: Els castells són una activitat de risc moderat, similar a l'esport escolar o el lleure. Un infant té, estadísticament, el doble de possibilitats de lesionar-se fora dels castells que dins de l'activitat. Tot i que la sinistralitat és baixa, hi ha una major incidència de lesions al cap en comparació amb altres activitats, fet que justifica la recerca de proteccions específiques. El Desenvolupament del Casc Casteller El projecte del casc no s'accelerarà per pressió mediàtica, ja que es vol mantenir una metodologia científica rigorosa. Els punts clau del dispositiu són: Disseny específic: Està pensat per a enxanetes i acotxadors, ja que els dosos requereixen requeriments tècnics diferents (que s'estudiaran en una fase posterior). Doble protecció: S'ha eliminat la carcassa rígida externa típica dels cascs de moto per evitar fer mal als castellers de la pinya. El material és deformable per absorbir l'energia de l'impacte tant per a qui el porta com per a qui rep el cop. "Si tenim una eina que es demostra útil i que pot evitar una lesió greu cada 25 anys, la lògica diu que s'anirà imposant pel seu propi pes." Reflexió sobre la Participació de Menors Rosset respon a les crítiques sobre la presència d'infants comparant-ho amb activitats quotidianes com viatjar en avió o en cotxe. Argumenta que la societat accepta riscos molt més elevats de forma natural i que el món casteller és extremadament curós: si un infant no ho veu clar, no se l'obliga mai a pujar.
Celebració i Tradició a Pinell de Brai El municipi de Pinell de Brai, a la Terra Alta, celebra la seva Festa Major del 9 al 15 d'agost. Mònica Rolduà, regidora de Festes, detalla un programa dissenyat per a totes les edats que combina actes religiosos, esportius i lúdics. Actes Destacats de la Programació Inici i Tradició: Les festes arrenquen amb el pregó a càrrec de Josep Maria Vessori i la presentació de les pubilles i damisel·les. No hi falten els correfocs ni les ballades de jotes amb grups locals i convidats. Sant Llorenç: El dijous es dedica al patró amb una missa solemne, cercaviles de xaranga i el tradicional Cap de Dansa a la plaça de l'Església. Activitats per a la Canalla: Durant els matins s'organitzen parcs aquàtics infantils, espectacles de pallassos i curses pedestres. Esports i Nit: Partits de futbol regional de primer nivell, vòlei platja en sorra habilitada i grans gales amb orquestres com Xatanova, Volcán o Cimarron. Cloenda Popular: Un dels moments més massius és el sopar popular gratuït, que arriba a aplegar unes 800 persones, i el relaxat final de festa amb bingo i cinema a la fresca. Patrimoni i Turisme L'episodi subratlla que visitar Pinell de Brai durant les festes és una oportunitat per descobrir el seu llegat arquitectònic: "Si voleu anar a veure una obra bonica és la Cooperativa, la Catedral del Vi de César Martinell." També es recomana visitar el casc antic per observar les curioses cases penjades sobre el precipici.
Explorant Salamanca: Una ciutat de cultura i història El programa d'avui es trasllada a Salamanca, una de les ciutats patrimonials més imponents d'Espanya. A través d'un concurs radiofònic i una entrevista institucional, es descobreixen els atractius d'aquesta localitat de Castella i Lleó. Participants i Concurs Diverses oients han participat en el concurs setmanal per guanyar una estada de cap de setmana, responent correctament preguntes clau sobre la ciutat: - Mar ha identificat la ciutat de la setmana: Salamanca. - Maria del Carme ha confirmat que el riu que la travessa és el Tormes. - Antònia ha encertat la patrona: la Virgen de la Vega. Entrevista amb Julio López El regidor de Patrimoni i Turisme, Julio López, destaca que Salamanca és un "museu a l'aire lliure" que rep prop d'un milió de turistes anuals. Durant la conversa, s'emfatitzen diversos pilars fonamentals: Llegat Universitari: La Universitat de Salamanca és un eix central, no només pel seu valor històric (preparant el seu 800è aniversari), sinó per la vitalitat que aporten els més de 30.000 estudiants. Referent Lingüístic: La ciutat és un pol d'atracció mundial per a l'aprenentatge de l'espanyol, amb milers d'estudiants estrangers que actuen com a ambaixadors culturals. Personatges Històrics: Es recorda la presència de figures com Cristòfor Colom, Miguel de Unamuno o Fray Luis de León. Gastronomia i Oci L'oferta de la ciutat no es limita als monuments. Julio López convida a gaudir de: Cuina tradicional: Productes com el pernil de Guijuelo i els rostits castellans. Avantguarda: Restaurants de nova cuina de reconeixement nacional. Vida nocturna: Un ambient jove i dinàmic que diferencia Salamanca d'altres ciutats monumentals que es buiden al vespre. "Salamanca té més de 30.000 universitaris que fan la seva vida al carrer... això li dóna un caràcter de ciutat viva."
Concert «Les Dues Amèriques» a l'Amfiteatre de Tarragona El magazín matinal de Tarragona Ràdio presenta una entrevista exclusiva amb els responsables de l'Orquestra del Festival de Pérgine (Itàlia), que protagonitzen el primer concert del cicle a l'Amfiteatre romà. La proposta, titulada «Les Dues Amèriques», busca tendir ponts entre la música nord-americana i la llatinoamericana. Un projecte marcat per la diversitat L'orquestra destaca per la seva gran pluralitat, funcionant gairebé com una «ONU musical»: Està formada per joves d'entre 18 i 25 anys provinents de 15 països diferents. Promou el dret dels joves a la producció artística i a la comunicació intercultural. El projecte va néixer fa una dècada a Pérgine Valsugana (Trento) com un espai de convivència i formació professional. Repertori i visió artística El director titular, Julián Lombana, i el director convidat, Luis Guillermo Vicaria, defensen una visió de la música sense barreres jeràrquiques ni estètiques: El programa es defineix com un «bazar musical» que barreja autors clàssics com Gershwin o Villalobos amb figures populars com Silvio Rodríguez, Piazzolla o Pablo Milanés. L'objectiu és l'excel·lència en l'execució, independentment del gènere, trencant la distància tradicional entre director i músics. "La música és una sola: la que està ben escrita, la que passa pel cor i per la ment." L'emoció del directe a l'escenari històric Els entrevistats, inclosa la cantant Johanna Vargas, subratllen la forta càrrega emocional del projecte. Tocar a l'Amfiteatre de Tarragona, amb vistes al Mediterrani, es descriu com un somni absolut que potencia l'expressió de l'artista i la connexió immediata amb el públic tarragoní.
El retrobament d'un duet llegendari El pianista Michel Camilo explica la gènesi de Spain Again, el segon projecte conjunt amb el guitarrista flamenc Tomatito. Aquest nou treball neix d'un desig mutu de retrobament després de sis anys d'èxits i d'una forta demanda per part del públic. La relació entre ambdós músics va més enllà de la professió, basant-se en una química personal i una profunda amistat que es reflecteix en la seva manera de tocar. Noves sonoritats i homenatges El disc, batejat pel cineasta Fernando Trueba, amplia els horitzons del primer àlbum sense perdre les arrels originals. Entre les novetats destaquen: * Tribut a Astor Piazzolla: El duet inclou tres peces crucials del compositor argentí interpretades amb el cor. * Col·laboració amb Juan Luis Guerra: L'artista dominicà aporta la seva veu a "El amor de Conoco", creant un pont entre el pop i el llegat de Camarón de la Isla. * Equilibri acústic: Segons Camilo, la clau de l'èxit és la cura extrema en el diàleg entre el piano i la guitarra acústica per evitar que els sons s'empastin. Èxit Internacional i Gira L'acollida de la gira ha estat, en paraules de l'artista, "apoteòsica". Han assolit un èxit notable en mercats aparentment distants com el de Copenhaguen, on el públic danès els va oferir diverses ovacions de peu. Camilo destaca la sinceritat del projecte com el motor del seu èxit: "El bo de Spain i Spain Again és que ambdós han estat sincers, directes del cor i res forçats." Actualment, el disc lidera les llistes de jazz a Espanya i la gira els portarà a escenaris emblemàtics com el Blue Note de Nova York.
El Pla Integral de Camp Clar i la intervenció social La regidora de Serveis Socials, Maria Lluís Expósito, detalla les actuacions de la comissió de seguiment del Pla Integral de Camp Clar. Aquest projecte és singular perquè, a més de la reforma urbanística, posa un focus especial en l'obra social i el treball amb les persones. Els punts clau de la intervenció inclouen: * Nova Oficina Local de l'Habitatge, OMAC i Serveis Socials: S'ubicaran en uns antics locals del Pere Mata recuperats per l'Ajuntament, situats estratègicament per donar servei a tot el barri i evitar desplaçaments al centre. * Formació i Dinamització: Es contractaran 21 professionals (educadors i formadors) per oferir millors perspectives de futur als veïns, especialment als joves. * Millores Urbanístiques: Adequació de places (com la del Ciclista), renovació d'enllumenat, voreres i infraestructures de telecomunicacions. "És l'únic projecte que no només contempla obra, sinó que contempla també obra social, o sigui, treballar per les persones." Promocions d'Habitatge Protegit a Tarragona Com a responsable del Servei Municipal de l'Habitatge, la regidora repassa l'estat de les diverses promocions de protecció oficial a la ciutat: Sant Salvador: 30 habitatges gairebé acabats i l'anunci d'una nova promoció de 8 habitatges addicionals en la mateixa zona. Joan XXIII: 60 habitatges de lloguer destinats majoritàriament a l'emancipació de la gent jove. Carrer Smith: 12 habitatges rehabilitats on es preveu reallotjar, amb un tracte personalitzat, els antics residents de les cases dels mestres. Part Alta: Petits projectes de dignificació al carrer Cibaderia i a les Peixateries Velles per revitalitzar el nucli històric. Terrescavades: El projecte més ambiciós a llarg termini amb una previsió de prop de 600 habitatges de protecció oficial.
Actualitat Socio-econòmica i Turística Aquest episodi repassa la situació del SIDEM al Camp de Tarragona, destacant els quatre punts d'assessorament per a pimes. Paral·lelament, s'analitza l'incident d'intoxicació de quatre treballadores en un supermercat, que van ser donades d'alta ràpidament amb símptomes lleus. Perspectives del Turisme El turisme a la Costa Daurada presenta dades molt positives: • Es preveu una ocupació del 94-95% per a l'agost. • S'han consolidat les 10.000 noves places hoteleres creades des del 2001. • Els hotelers critiquen durament la vaga salvatge a l'aeroport del Prat, tot i que esperen un impacte mínim. Política i Solidaritat Josep Lluís Carot-Rovira ha visitat Tarragona amb un doble vessant: • Polític: Reivindicant que Catalunya assumeixi les competències de l'aeroport del Prat i criticant la gestió d'Iberia. • Social: Participant en una campanya de donació de sang i proposant que aquesta conscienciació s'integri en el cicle educatiu escolar. Pau i Cultura La coordinadora Tarragona Patrimoni per la Pau s'ha concentrat contra la guerra al Líban i Palestina. En l'àmbit cultural, destaca el concert de Michel Camilo i Tomatito al Festival d'Estiu, una fusió única de jazz i flamenc. Actualitat del Nàstic de Tarragona L'equip grana tanca l'estatge a Àustria amb una golejada de 6 a 0 contra Kuwait. • Mercat de fitxatges: Es parla de noms com Portillo i Pierre Fafán. • Èxit de socis: El 98% dels abonats han renovat el seu carnet, deixant poc marge per a la llista d'espera.
Final de la pretemporada a Àustria L'estatge del Gimnàstic de Tarragona a territori austríac arriba a la seva fi amb un darrer partit amistós a Bischofshofen. El periodista Quim Pons informa sobre les condicions extremes en què es troba l'equip i la logística d'aquest últim tram de la pretemporada. Amistós contra Kuwait i malestar a la plantilla L'equip s'enfronta a la selecció de Kuwait, un rival que ha generat certa polèmica a causa de: * El nivell futbolístic inferior del rival (número 100 del rànquing FIFA). * El llarg desplaçament de gairebé tres hores d'autobús fins al camp. * Les dures condicions climàtiques amb fred intens (13 graus) i pluja. "Els jugadors estan força empipats... Molts deien que si hem de jugar contra el Milan o el Bayern val la pena fer 300 quilòmetres, però no contra la selecció del Kuwait." Actualitat del mercat de fitxatges Es fa un repàs exhaustiu dels noms que sonen per reforçar el Nàstic en el seu retorn a la Primera Divisió: Mercat Brasiler: S'analitzen les opcions de Manuel Moraes (Vasco da Gama), actualment aturada fins al desembre, i Rafael Moura (Corinthians), l'especialista ofensiu més desitjat. Defensa: Sonen noms de prestigi com Julio César Cáceres (Nantes) i Pierre Fanfan (Rangers), tot i que les pretensions econòmiques en dificulten l'arribada. Davantera: La prioritat absoluta és el gol. Es confirmen contactes per Javier Portillo (Real Madrid) i l'interès per Makukula (Sevilla), a més de l'espera per Jonathan Soriano. Estratègia de la secretaria tècnica El club, liderat per Josep Maria Andreu i la secretaria tècnica, busca incorporar fins a sis nous jugadors. L'estratègia fins ara ha estat la de fitxatges a cost zero, però el club està disposat a fer un esforç econòmic per un davanter centre de referència. La data límit per tancar la plantilla és el 31 d'agost.
Gestió d'animals de companyia i normativa municipal En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Glòria Gràcia, representant de la Unitat Tècnica de Salut Pública, analitza la situació actual de la tinença d'animals a la ciutat, destacant les obligacions legals dels propietaris i la realitat del centre de recollida. Dades de recollida i abandonament • Des de gener s'han recollit aproximadament 200 gossos i gats al centre del polígon Riu Clar. • L'estacionalitat de l'abandonament ha canviat; ja no es concentra exclusivament a l'estiu a causa de la desestacionalització de les vacances. • Des de 2007, està prohibit sacrificar animals sans; només es fa en casos de malaltia crònica, vellesa extrema o agressivitat incurable. Obligacions legals i seguretat • El microxip és obligatori des de l'any 1988, no és opcional. El seu cost aproximat és de 30 euros i serveix per a tota la vida de l'animal. • És fonamental disposar d'una assegurança de responsabilitat civil, sovint inclosa en l'assegurança de la llar, per cobrir possibles mossegades o danys a tercers. • El cens municipal és un tràmit obligatori que facilita la recuperació d'animals perduts i té un cost molt reduït (uns 6-7 euros). Problemàtiques i convivència • Atesorament d'animals: Es descriu aquesta patologia (similar al síndrome de Diògenes) on persones acumulen desenes d'animals en condicions insalubres, un procés judicial complex de resoldre. • Gossos potencialment perillosos (GPP): Requereixen una llicència específica, test psicotècnic, assegurança superior a 150.000€ i l'absència d'antecedents penals. • Platges i espais públics: Es recorda que està prohibit portar gossos a la platja durant l'estiu (encara que vagin lligats) i l'obligació de recollir sempre els excrements. "Un animal no és una joguina a la qual se li poden treure les piles; és un ésser viu i una responsabilitat per a tota la vida."
Celebració de la Festa Major a la Fatarella La Fatarella, municipi conegut pel seu entorn rural de vins i oliveres centenàries, celebra la seva festa major d'estiu amb un programa que combina els actes més ancestrals amb propostes per al jovent. L'alcalde, Josep Sunyer, destaca que la festa és una oportunitat per recuperar els orígens i la pedra en sec sense renunciar a la modernitat. Cronologia de la Festa Divendres i el Festival de Rock: L'inici de les festes destaca per la proclamació de la pubilla i el pregó. La tarda i nit es dediquen al festival de rock, una cita amb més de 14 anys d'història que atrau gent de totes les contrades veïnes. Dissabte de Tradició i Majorals: Jornada en honor a la Mare de Déu de la Misericòrdia. Els majorals organitzen la missa, la plega (recollida de donatius pel poble) i el ball. Diumenge de l'Ajuntament i Agermanament: El consistori convida a totes les entitats i destaca l'ofrena feta pel grup d'amics de la Fatarella, que manté contacte amb més de 400 persones vinculades al poble. Dilluns de Quintos i la Corrida de Rucs: Malgrat que el servei militar ja no és obligatori, es manté la festa dels quintos amb xarangues nocturnes i l'emblemàtica corrida de rucs, una cursa a pèl de dos quilòmetres. Dimarts i Dimecres (Infants i Gent Gran): El dimarts se centra en la mainada amb disfresses i espectacles, mentre que el dimecres es dedica als avis, visitant els majors de 90 anys amb rondalles. Identitat i Cloenda "Participar d'aquestes festes és tornar als orígens sense perdre la modernitat, en un col·lectiu que té molta germanor." La festa finalitza el dijous amb el conegut com a dia de la son, una jornada de descans després de dies d'activitat intensa. L'alcalde convida a tothom a gaudir de l'hospitalitat dels veïns i dels productes locals com l'oli.
Exploració de la Cuina Castellana a Conca L'episodi d'avui se centra en la rica gastronomia de Conca, ciutat Patrimoni de la Humanitat. Mitjançant un concurs participatiu, es defineixen alguns dels elements més emblemàtics de la regió, destacant la influència àrab, jueva i barroca en els seus plats. Els Grans Protagonistes Gastronòmics Morteruelo: Definit com un paté calent i gruixut, és una pasta elaborada amb diverses carns de caça (llebre, perdiu, conill) i fetge de porc. Es menja amb forquilla o untat en pa. Alajú: El considerat rei de la rebosteria de Conca. Consisteix en una pasta de mel i ametlles coberta per hòsties (obleas). Resolí: Un licor tradicional d'origen àrab amb cafeïna, aiguardent i sucre, típic de la Setmana Santa però consumit tot l'any per les seves propietats digestives. Ajoarriero: També conegut com atascaburras, fet a base de bacallà, all i patata. Entrevista amb Mercedes Torres La reconeguda restauradora Mercedes Torres, del prestigiós Mesón Casas Colgadas i el restaurant Figón del Huécar, ofereix una visió professional sobre l'evolució de la cuina manxega: "El morteruelo és el paté més salvatge del món, l'únic paté calent que coneixem." Tradició i innovació: Es destaca la importància de mantenir el receptari del Quixot però aligerant les textures i oferint noves presentacions, com l'escuma de pisto. Producte local: La qualitat de l'oli d'oliva, l'all, l'exercici de la transhumància i els productes micològics són la base de la seva excel·lència. Projectes futurs: Es menciona un intercanvi gastronòmic amb altres ciutats Patrimoni de la Humanitat, com Tarragona, previst per al mes d'octubre.
Projecte de Modernització del CIFO La Budallera L'entrevista amb Ramon Inglés, director del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) a Tarragona, detalla una important inversió d'un milió d'euros destinada a potenciar el centre de formació de la Budallera. Aquest centre, amb més de 25 anys d'història, s'està consolidant com un referent en la formació de treballadors per a la indústria química i pesant. Detalls de la inversió i infraestructures El pressupost s'està executant en diverses fases estratègiques: * 200.000 euros per a la remodelació de l'edifici principal d'administració (finalització el setembre). * 590.000 euros per a la construcció d'un nou taller especialitzat. * 250.000 euros per a la renovació d'equipaments en laboratoris químics i tallers de mecànica. Formació especialitzada i ocupabilitat El centre destaca per la seva col·laboració amb l'IES Comte de Rius, formant un centre integral de formació. Aquesta unió permet oferir programes que s'ajusten directament a les demandes del sector productiu: Sectors clau: Química, indústria pesant i construccions metàl·liques. Cursos destacats: Auxiliar de laboratori, operador de planta petroquímica, soldadura d'alta precisió (TIG/MIG) i prevenció de riscos. Resultats: S'estima una taxa d'inserció laboral superior al 60%, amb programes totalment gratuïts i ajuts per a transport i manutenció. "No es tracta d'oferir cursos de coses quotidianes, sinó coses molt especialitzades per formar treballadors que la indústria necessita per avui i per demà." Informació i accés Les persones en situació d'atur interessades poden inscriure's a través de les oficines de treball del SOC, el web oficial (oficinatreball.net) o directament a les instal·lacions del centre.
Impacte de l'onada de calor al Delta de l'Ebre Les altes temperatures registrades des de mitjans de juny han afectat greument la producció de musclos a les badies del Fangar i dels Alfacs. L'aigua ha assolit temperatures d'entre 30 i 32 graus, un llindar fisiològicament incompatible amb la supervivència del mol·lusc. Afectació de la producció L'impacte de la mortalitat ha estat desigual segons la zona i la fase de creixement: Badia dels Alfacs: El 90% de la producció ja s'havia collit, minimitzant les pèrdues de l'adult. Badia del Fangar: La calor ha destruït aproximadament el 50% de la producció pendent. La cria (llavor): És la part més castigada, amb una mortalitat del 100%. Això obligarà els productors a comprar cria nova, principalment al mercat italià, amb el sobrecost econòmic i de mà d'obra que això comporta. "S'hauran de treure totes les cries mortes i portar-ne de l'estranger; és un cost d'obra afegit que haurà d'assumir el sector." Mesures de suport i futur del sector Antoni Espanya, director dels Serveis Territorials de Pesca, ha destacat les accions que s'estan prenent des del Departament d'Agricultura: Ajuts econòmics: S'oferiran crèdits extraordinaris a través de l'Institut Català de Crèdit Agrícola amb condicions preferencials per a la reposició de la llavor. Millora de la qualitat de l'aigua: Es preveu una inversió de 20 milions d'euros per crear filtres verds i aiguamolls artificials que depurin els residus fitosanitaris dels arrossars abans que arribin a les badies. Modernització del rec: Es permetrà l'aportació directa d'aigua del riu a les badies en moments crítics per millorar-ne la renovació. Actualment, tot i que la producció és escassa, encara es pot trobar musclo del Delta a les llotges i productors locals, malgrat que el mercat està dominat temporalment pel producte italià i grec.
Situació crítica a l'stage de pretemporada L'actualitat del Gimnàstic de Tarragona a terres austríaques està marcada per la inestabilitat organitzativa i una successió de contratemps que dificulten la preparació de l'equip. Malgrat l'intent de mantenir el ritme de treball, el club s'enfronta a dues problemàtiques principals: les lesions de jugadors clau i una planificació logística que el mateix cos tècnic i la plantilla han qualificat de deficient. Crònica de lesions i enfermeria La jornada ha deixat dos noms propis afectats per problemes físics: * Abel Boades: El segon capità ha patit una forta inflamació a la tíbia a causa d'un cop. Tot i descartar-se un trencament, haurà d'estar en repòs absolut i portar crosses durant els pròxims dies, donant per finalitzat el seu stage actiu. * David Generello: El jugador cedit pel Saragossa ha patit una contractura al quàdriceps durant la sessió matinal, pendent de proves per descartar una ruptura fibril·lar. Caos en la planificació de partits L'organització de l'estada a Àustria ha estat motiu de queixes compartides entre jugadors i directiva. Després de la caiguda de rivals com la Lazio o el Palerm, el Nàstic es veu obligat a: 1. Recórrer grans distàncies en autocar (més de 200 km) per disputar un amistós contra la selecció de Kuwait. 2. Canviar horaris i seus per satisfer els compromisos televisius amb TV3. 3. Adaptar-se a instal·lacions que, en ocasions, estan ocupades, impedint l'ús del gimnàs segons el previst. "Sembla que ens han enganyat a tots; no és el que el Nàstic mereix per fer una pretemporada d'aquest nivell." — Abel Boades Mercat de fitxatges i incorporacions Tot i l'arribada d'Alejandro Campano, que ha destacat la seva il·lusió per mantenir la categoria a Primera Divisió, el club segueix esperant respostes per tancar la plantilla. Els noms de Moraes, Moura, Cáceres i Portillo segueixen sobre la taula, amb el dia d'avui marcat com a data límit per a algunes de les operacions internacionals al Brasil.
Resum de l'entrevista sobre la municipalitat de la Canonja L'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, analitza l'estat actual de les negociacions amb l'Ajuntament de Tarragona per assolir la segregació i convertir-se en un municipi independent. L'entrevista destaca el clima de bon entesa i la discreció com a claus de l'èxit del procés. Els tres eixos de l'acord L'acord es fonamenta en tres pilars bàsics que s'estan negociant en reunions bilaterals: Àmbit econòmic: Hi ha un consens pràcticament total sobre el repartiment de recursos i actius. Qüestió territorial: Es busca el retorn del territori històric. Tot i que inicialment es reclamava el barri de Bonavista, l'alcalde reconeix que Tarragona vol mantenir-lo i s'haurà de cedir en aquest punt. Figura administrativa: Es planteja la creació d'un consorci o mancomunitat per gestionar temes comuns, especialment la indústria química. Calendari i passos futurs L'alcalde es mostra optimista i preveu un full de ruta clar: Reunió clau: El proper 10 d'agost s'espera tancar definitivament els serrells que falten i segellar l'acord polític. Tramitació administrativa: Durant la tardor de 2006 es presentarà la memòria a la Generalitat de Catalunya per a la seva validació. Horitzó 2008: Tot i els canvis electorals, Muñoz estima que la Canonja podria ser plenament independent a principis de 2008. Una reparació històrica L'alcalde subratlla que no es tracta d'una simple separació, sinó d'una recuperació del sentiment de poble que mai s'ha perdut des que van passar a ser un barri o una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD): "La Canonja mai ha acceptat que havia deixat de ser un poble amb totes les conseqüències." Malgrat que la llei exigeix una distància de 3 km entre nuclis, existeix un compromís polític perquè la Generalitat faci una excepció legal específica per al cas canongí donat el seu caràcter singular i històric.
Presentació del Quintet d'Acorda de Vila-seca L'episodi se centra en el concert de cloenda del cinquè cicle de concerts a les Muralles de Tarragona. L'actuació va a càrrec d'una formació de nova creació, el Quintet d'Acorda de Vila-seca, liderat pel reconegut músic i acadèmic Evelio Tieles. El grup està format per membres de l'Orquestra de Cambra de Vila-seca i compta amb la incorporació d'emergència del violoncel·lista Aimat per substituir David Blay. El repertori: Bocherini i Mozart La tria musical ha estat motivada per un desig de l'organització d'homenatjar Luigi Bocherini. Tieles destaca les característiques d'aquest compositor: * Virtuosisme: Malgrat seguir formes acadèmiques, la seva música és d'una gran brillantor instrumental. * Proximitat: Tot i la seva exactitud tècnica, resulta una música molt propera i fresca per a l'oient actual. * Contrast acadèmic: Es debat la posició de Mozart i Bocherini entre el final del barroc i l'inici del romanticisme. La música de cambra com a fonament Els integrants del quintet, José González (viola) i José María Ferrando (violí), expliquen la importància de la música de cambra: "La música de cambra és la base de l'orquestra; t'obliga a estar en forma perquè tothom és solista i la responsabilitat és màxima." Els reptes de la formació musical La conversa deriva cap a la situació dels estudis musicals a Catalunya i l'estat espanyol: * El sistema educatiu: Es critica la dificultat de compaginar els estudis ordinaris (ESO o Batxillerat) amb la carrera musical, cosa que provoca un abandonament massiu als 12-15 anys. * Manca de places: S'assenyala la carència de places en centres superiors com l'ESMUC. * Reconeixement social: Tot i que hi ha una gran admiració pels músics, encara no es percep la professió amb el mateix estatus que la medicina o l'enginyeria. L'evolució del públic Els convidats coincideixen que el públic actual és molt més exigent i educat que fa vint anys. L'orella de l'espectador s'ha anat formant gràcies a una oferta cultural més constant i variada.
Celebració de la Festa Major de Vilaseca i la Pineda Vilaseca, municipi amb arrels àrabs (Vila del Camí) i bressol de personatges històrics com Sant Bernat Calbó, celebra la seva festivitat gran combinant el seu passat agrari amb el seu present com a motor turístic del Tarragonès. Josep Grasset, regidor de festes, presenta un programa extens que abraça des del 23 de juliol fins al 6 d'agost. Dates clau i programació musical Les festes es divideixen en dos nuclis principals segons el santoral: * 25 de juliol: Sant Jaume a la Pineda, amb la destacada Nit d'Estrelles (boleros i cançó cubana). * 3 d'agost: La Invenció del Cos de Sant Esteve a Vilaseca, el dia central amb missa somne, ball de festa major i concert vermut. L'oferta musical és un dels pilars de la celebració: * Concerts a la platja: Actuacions de La Caja de Pandora i Senyor Trepadó. * Auditori Josep Carreras: Concerts de gran qualitat amb l'Orquestra de Cambra de Vilaseca i el ballet de Céspedes. * Espectacles singulars: Actuació de Music Hall amb l'espectacle del Molino. Activitats per a tots els públics La festa està dissenyada per cohesionar la comunitat i oferir entreteniment a totes les edats: 1. Familiar i infantil: Cinema infantil, jocs de fusta a càrrec de l'Esgolfa i espectacles de pallassos. 2. Joventut: Les tradicionals carpes de la zona esportiva amb música disco fins a la matinada. 3. Cultura popular: Correfocs, castells de focs, havaneres amb rom cremat i exhibicions eqüestres. "L'únic que us dic és que vingueu a Vilaseca, que ens ho passareu bé i que entre tots unirem llaços d'amistat entre la gent nova que ens visita i els que estem aquí de sempre." Un dels espais recuperats per a aquesta edició és el Celler de la Cooperativa, que s'estrena com a nou equipament cultural del municipi durant el concert vermut amb la Copla Reus.
Concurs de Patrimoni: Rumb a Conca L'episodi de Tarragona Ràdio se centra en la ciutat de Conca, destacada com a Patrimoni de la Humanitat. El programa interactua amb els oients a través d'un concurs que ofereix una estada de cap de setmana en un hotel de categoria superior a la ciutat manxega. Dinàmica del concurs i preguntes clau Durant la primera part, diversos oients truquen per respondre preguntes sobre la geografia i la cultura de Conca: * Ubicació del Museu d'Art Abstracte: S'estableix que es troba a les emblemàtiques Cases Penjades (Casas Colgadas). * Artistes abstractes: Es diferencia l'obra d'autors com Tàpies, Saura o Zóbel de pintors clàssics com Zurbarán, qui no té presència al museu. * La Ciutat Encantada: Es descriu aquest paratge natural calcari on les formacions rocoses reben noms d'animals i coses (com el gos, la foca o el vaixell). Entrevista amb Antonio Garrote El programa compta amb la participació d'Antonio Garrote, responsable del Museu d'Art Abstracte Espanyol, qui repassa la història de la institució: * Fundació i Origen: Creat el 1966 per Fernando Zóbel, qui va escollir Conca per la seva singularitat i gràcies al suport de l'alcalde Rodrigo Lozano. * Impacte Cultural: El museu va convertir la ciutat en un centre de pelegrinatge per a artistes de la postguerra, generant un ambient intel·lectual únic al barri antic. * Projecte Educatiu: Actualment, el museu rep entre 10.000 i 12.000 infants anualment per apropar l'art abstracte a les noves generacions mitjançant tallers i exposicions. "Fernando Zóbel deia que si aquest museu està a Conca és gràcies a l'alcalde d'aquella ocasió, Rodrigo Lozano, que va cedir l'edifici més singular de la ciutat."
