Tots els episodis

62564 episodis disponibles

episodis

53761-53784 de 62564

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
7'
Festes de Sant Roc a Tarragona: Cent anys de tradició
La Tradició de Sant Roc al Cos del Bou Les festes de Sant Roc a Tarragona, situades al barri del Cos del Bou, la Baixada de la Peixateria i carrers adjacents, representen una de les tradicions més antigues de la ciutat, fins i tot amb més història que les celebracions de Sant Magí o Santa Tecla. Amb més de un segle d'existència, aquestes festes destaquen pel seu caràcter veïnal i de germanor. Actes Principals i Programació El programa d'enguany és extens, amb sis dies de celebració i cinc nits de verbena. Els moments clau inclouen: El Pregó: A càrrec de Jordi Ballesteros, va donar inici a les festes que s'allarguen fins al 17 d'agost. Cultura Popular: Actuacions dels balls de bastons, pubilles i la participació especial de la Mercè Martorell amb visites a Casa Canals. Gastronomia: Actes multitudinaris com la paella popular, l'esmorzar de veïns i la musclada amb el concurs d'all i oli. Actuació Castellera: Destaca la diada al Cos del Bou amb els Xiquets de Tarragona i els de Reus. Espiritualitat i Cloenda La part religiosa i simbòlica té un pes fonamental en la festa: "Col·loquem a Sant Roc i el passegem per tot el barri... després el posem a la capella, que això és molt bonic i emocionant." Processó de Sant Roc: El dia 16 és el dia del patró, amb processó i ofici religiós. Correfocs: Participació dels diables del Port i del Serrallo juntament amb el drac del barri. Sopar de Germanor: El dia 17 es tanca amb un sopar on la junta ofereix una sardinada i els veïns comparteixen el menjar per cloure les festes en família.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
6'
Django Edwards i la seva 'Plaça Friki' a Santa Tecla
La revolució del riure a Tarragona L'artista Django Edwards presenta l'espectacle que portarà a la Plaça Friki durant les festes de Santa Tecla. Es tracta d'una proposta eclèctica i sorprenent que promet transformar els espectadors a través de l'humor i l'absurd. Els 5 pilars de l'espectacle L'espectacle es divideix en cinc temàtiques o xous diferenciats que es podran veure a l'escenari: * Fàstia i cabaret: Un retorn a les varietats i el gènere del nightclub. * Personatges locals: Propostes basades en la gent del territori. * L'Orquestra de l'Aire: Una farsa musical aèria i totalment boja. * Moda i bogeria: Desfilades basades en la pèrdua del seny. * Sorpreses constants: L'acció no es limitarà a l'escenari; el públic pot esperar situacions inesperades com falsos segrestos o invasions nudistes. L'Església del Riure i la Milícia Django Edwards introdueix conceptes gairebé espirituals sobre la comèdia: * The Church of Green: Una mena d'església que busca la curació del públic mitjançant el somriure i el "revival". * La Milícia del Riure: Una invitació oberta a l'audiència per unir-se a un exèrcit que combati la perillositat del món actual amb l'humor. "Si fas somriure a algú durant un minut sencer, li farà mal la cara perquè no estem acostumats a riure prou." L'objectiu final és oferir quinze hores de contingut on cap hora serà igual a l'anterior, garantint una experiència única que, segons l'artista, pot arribar a "canviar la vida" dels assistents.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Concurs de Patrimoni: Santiago de Compostel·la
Santiago de Compostel·la: Patrimoni i Turisme L'episodi se centra en un concurs radiofònic a Tarragona Ràdio dedicat a les ciutats espanyoles Patrimoni de la Humanitat, amb Santiago de Compostel·la com a protagonista de la setmana. El programa combina la interacció amb l'audiència mitjançant preguntes de coneixement cultural i una entrevista institucional. Dinàmica del Concurs El presentador recorda que el premi final és una estada de dues nits d'hotel a la ciutat visitada. Durant el programa, tres oients participen per obtenir números per al sorteig de divendres: Juanjo López encerta la primera pregunta: Santiago és capital de comunitat autònoma però no de província. Neus Salas encerta el segon punt: la ciutat va ser declarada Patrimoni de la Humanitat l'any 1985. Margarita Cavaller identifica correctament la Plaça de l'Obradoiro com el lloc on s'ubica la catedral. Entrevista amb Francisco Candela En la segona part, es conversa amb el regidor de turisme de Santiago de Compostel·la, qui destaca diversos aspectes de la ciutat: Incendis a Galícia: Es fa referència a la greu onada de focs que ha afectat el patrimoni natural gallec, tot i que la situació comença a controlar-se gràcies al canvi climàtic. Perfil del visitant: Santiago rep entre 3 i 3,5 milions de visitants anuals, dels quals un milió pernocten a la ciutat. Destaca la gran capacitat d'allotjament amb més de 10.000 places. Ciutat Universitària: Amb més de 500 anys d'història, la universitat aporta 30.000 estudiants a una ciutat de prop de 100.000 habitants, donant-li un caràcter jove i obert. Any Xacobeo: S'explica que un any és sant quan el 25 de juliol cau en diumenge. Connectivitat: L'auge de les companyies low cost ha permès connectar Santiago directament amb capitals europees i ciutats com Barcelona o Madrid. "A les camins de Santiago sorgeix la primera idea europea."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
Música en directe per al cinema de Georges Méliès
Yucalis presenta l'espectacle de cinema mut a l'Amfiteatre El grup barceloní Yucalis actuarà a l'Amfiteatre de Tarragona per oferir una experiència única que combina la música en viu amb el cinema clàssic. La formació, composta per sis músics, ha creat una banda sonora original per a una quinzena de curtmetratges del pioner de la cinematografia, Georges Méliès. L'essència de l'espectacle Música en directe: Tot i que originalment aquests films s'acompanyaven només de piano, Yucalis aporta una sonoritat rica i variada amb una formació de sis membres. Repertori consolidat: L'espectacle, anomenat Melies Yucalis, es va estrenar a Cardedeu i arriba ara a Tarragona en un format molt polit i rítmic. Pioner del cinema: Es projectaran obres de Méliès, conegut per la seva màgia, innocència i per ser l'inventor dels primers efectes especials. "Ens va agradar el tema pels moviments ràpids i gesticulats de Méliès; això anava de conya per la nostra música, que té molta vivacitat i expressivitat." Trajectòria del grup La banda té tres anys de vida i està integrada per músics de diverses procedències (Barcelona, Berga, Cardedeu i el País Basc). Marc Pertínyev, el bateria de la formació, destaca que estan en un moment de consolidació sonora i que ja tenen plans per enregistrar el seu primer disc. L'actuació a l'Amfiteatre suposa un repte especial i un reconeixement a la seva feina, donada la monumentalitat de l'espai.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Open Internacional d'Escacs i tornejos de Sant Magí
Els Escacs protagonistes de les Festes de Sant Magí Josep Reverter, president del Club d'Escacs Tarragona, presenta la setena edició de l'Open Internacional Ciutat de Tarragona, un esdeveniment ja consolidat que situa la ciutat en el mapa mundial d'aquest esport. El torneig es disputarà al Tinglado 1 del Moll de Costa del 19 al 27 d'agost. Detalls de la competició internacional Participació d'elit: L'edició d'enguany compta amb prop de 30 mestres, incloent-hi 14 Grans Mestres i 4 Grans Mestres femenines. Prestigi mundial: El torneig es troba entre els quatre més importants del circuit català i l'any passat va ser classificat prop de la 60a posició mundial en la categoria d'oberts. Figura destacada: Es subratlla la participació de Josep Oms, el jugador català amb més rellevància en el quadre actual. Activitats paral·leles i formació L'organització aprofita la infraestructura per oferir altres formats competitius: Torneig Escolar: Dirigit a infants (estiguin o no federats) per fomentar els beneficis cognitius com la memòria i el càlcul. Torneig Llampec: Partides ràpides de 5 minuts que se celebraran al Casino de Tarragona, oferint un gran espectacle visual per la velocitat dels moviments. La psicologia i la tecnologia en els escacs Reverter explica la importància vital del silenci absolut i la concentració, revelant com els jugadors d'elit són capaços de visualitzar el taulell i jugar a cegues. També es parla de l'evolució del club: "Som tricampions d'Espanya en la modalitat d'escacs per correspondència, unes partides que poden durar fins a tres anys." Finalment, es reflexiona sobre l'impacte dels ordinadors (com el famós Deep Blue), que tot i superar la ment humana en càlcul, no poden substituir la funció formativa i social de l'esport.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Educació ambiental a Tarragona amb Mediterrània
Balanç del curs d'educació ambiental L'entitat ecologista Mediterrània ha presentat els resultats de les seves activitats pedagògiques durant el curs 2005-2006. La dada més destacada és la participació de més de 12.000 alumnes, xifra que demostra un creixement exponencial des dels inicis del projecte l'any 1997, quan només hi participaven uns 650 escolars. Objectius i Metodologia Cristina Viudés, responsable de l'àrea d'educació ambiental, explica que la finalitat principal és inculcar conductes de respecte a l'entorn i conscienciar sobre l'impacte dels actes personals en el medi. Per avaluar l'eficàcia de les activitats, l'entitat realitza: Enquestes prèvies i posteriors: Serveixen per mesurar els coneixements dels alumnes sobre aigua, residus i energia. Valoració final de curs: Permet detectar quins punts s'han de reforçar en el futur. Activitats Destacades L'oferta formativa és variada i s'adapta a tots els cicles, des de primària fins a la universitat: Visites a instal·lacions: Destaquen la incineradora de residus i la depuradora d'aigües residuals, on els nens veuen de forma impactant la quantitat de brossa que genera la societat. Itineraris a la natura: Sortides al riu Francolí, la Platja Llarga, el bosc de Prades o el parc eòlic de Trucafort. Tallers pràctics: Construcció de joguines amb deixalles i fabricació de paper reciclat. "Els nens estan molt conscienciats i entenen el perquè de les coses, però a vegades es troben amb el problema que a casa els pares no donen l'exemple." Reptes i Crítica Social Viudés assenyala que, tot i la bona feina educativa, la ciutat de Tarragona encara té mancances greus en la gestió ambiental real. Denuncia la falta de zones verdes i l'absència de sistemes de recollida selectiva de matèria orgànica, que representa gairebé la meitat dels residus domèstics. L'experta subratlla que cal passar de l'educació a l'acció directa per part de les administracions.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Sorteig d'estada a Salamanca i Museu del Comercio
Resum de l'episodi En aquest programa de Tarragona Ràdio, l'atenció se centra en la ciutat de Salamanca. L'episodi combina un concurs de coneixements històrics amb una entrevista cultural i el sorteig final d'una estada de cap de setmana a l'hotel NH Palacio de Castellanos. El Concurs de Salamanca Durant la primera part, diversos oients intenten respondre preguntes sobre el patrimoni de la ciutat, tot i que amb certes dificultats: El monument més antic: Es revela que és el pont romà sobre el riu Tormes. El Cielo de Salamanca: S'aclareix que no és un mirador ni un fenomen geogràfic, sinó una obra pictòrica de Fernando Gallego (segle XV). Sant Juan de Sahagún: Es narra la curiosa història del patró de la ciutat, que va morir enverinat per l'amant d'un home poderós. Entrevista: Museu del Comercio y la Industria Es realitza una entrevista a Carmen Ballesteros, directora del museu, qui destaca: El museu es va inaugurar el gener de 2006. La col·lecció s'ha format gràcies a la generositat dels ciutadans de Salamanca, amb donacions de peces que van des d'ànfores romanes fins a una impremta de 3.000 kg. L'objectiu és preservar el patrimoni mercantil i industrial de la regió. La Guanyadora Finalment, es realitza el sorteig entre els encertants. La guanyadora del cap de setmana a Salamanca és Maria Teresa Font, una oient fidel que ja tenia diversos premis de marxandatge de l'emissora i que finalment aconsegueix el premi gran.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
7'
Caminada nocturna a les Llàgrimes de Sant Llorenç
Primera edició de la caminada nocturna a Riudoms En el marc de la Fira de l'Avellana de Riudoms, s'ha organitzat una activitat pionera que combina l'excursionisme amb l'observació astronòmica: la primera edició de la caminada nocturna Les Llàgrimes de Sant Llorenç. L'esdeveniment, coordinat per Guillem Guinjuan, neix com una alternativa fresca a les caminades de tarda per evitar les altes temperatures de l'estiu. Detalls de l'activitat i recorregut La proposta aposta per una marxa popular no competitiva, centrada en gaudir de la natura i la companyia: Recorregut: Sortida des del punt d'informació de la Fira a Riudoms fins al poble de La Mussara, passant per Armàs Pujols i l'Aixà. Distància i durada: Un recorregut exigent de 35 quilòmetres amb una durada estimada d'unes 7 o 8 hores (incloent-hi la pausa per sopar). Horari: La sortida és a les 21:30h, coincidint amb la inauguració de la fira. Logística: Cada participant ha de portar el seu propi sopar i beguda. L'organització ofereix una assegurança temporal (5†) per als no federats i una samarreta commemorativa. Observació astronòmica: Les Perseides L'objectiu principal és observar el fenomen conegut com les llàgrimes de Sant Llorenç o Perseides des d'un punt amb poca contaminació lumínica com La Mussara. Les claus de l'observació són: Origen: Restes de pols del cometa Swift-Tuttle que es cremen en entrar en contacte amb l'atmosfera terrestre. Condicions: Enguany hi ha l'hàndicap de la lluna plena, que pot dificultar la visió dels meteors més tènues. Consells: No calen instruments especials, només paciència i orientar la mirada cap al nord (constel'lació de Perseu). "El millor estri que podem tenir per veure aquest fenomen és una bona tombona per estirar-nos i paciència." L'activitat pretén consolidar-se en el calendari local si l'acollida d'aquesta nit és positiva, substituint gradualment altres actes més calorosos.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Risc extrem d'incendi a Tarragona i Terres de l'Ebre
Situació de Risc i Alerta Meteorològica L'entrevista amb el sotinspector dels Agents Rurals, Miquel Àngel García, posa de manifest una situació de calma tensa a les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Degut a les altes temperatures (fins a 30 graus), la baixa humitat i el vent de mestral, s'ha activat el Pla Alfa 3 en diversos massissos. Mesures derivades del Nivell 3 (Risc Màxim): Restricció d'accessos: Prohibició d'entrada a zones forestals per a activitats de lleure (excursionisme, motos, quads). Només es permet l'accés a veïns i activitats econòmiques essencials com la pastura o l'agricultura. Suspensió de treballs forestals: Queden prohibits els treballs que puguin generar espurnes, com l'ús de radials, desbrossadores o bufadors. Vigilància coordinada: Dispositiu conjunt entre Agents Rurals, Mossos d'Esquadra, Bombers, Guàrdia Civil i les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal). Prevenció i Conscienciació Ciutadana: El sotinspector recorda que la majoria d'incendis es produeixen per causes humanes, ja sigui per negligències o intencionalitat. Es fa un èmfasi especial en: No llançar puntes de cigarreta per la finestra del vehicle. Evitar qualsevol activitat en àrees recreatives forestals durant el pont. Trucar immediatament al 112 davant qualsevol columna de fum. "Tenim tots els ingredients per a que la situació sigui de molt alt risc: vent, sequera acumulada de mesos i vegetació molt seca." Finalment, es destaca que, tot i la virulència dels petits focus recents, la ràpida detecció gràcies a la tecnologia mòbil i la col·laboració ciutadana estan sent claus per evitar grans catàstrofes forestals.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Agenda Cultural i Festes Majors al Camp de Tarragona
Panorama Cultural i Festiu del Cap de Setmana L'agenda cultural d'aquest cap de setmana ve marcada per una gran vitalitat a les terres de Tarragona, amb una especial rellevància de les festes majors prèvies a la diada del 15 d'agost. Les propostes van des del cinema clàssic fins a cercaviles tradicionals i concerts multitudinaris. Cinema i Música: L'Univers de Méliès A Tarragona ciutat destaca l'espectacle Méliès-Localis, una proposta que combina el setè art amb la música en directe: Projecció d'11 curtmetratges muts de Georges Méliès, el pare dels efectes especials. Acompanyament musical a càrrec del grup Joquali, que utilitza músiques populars d'arreu del món per crear una nova banda sonora. L'objectiu és recuperar la màgia dels inicis del cinema en un entorn privilegiat com l'amfiteatre. Salou: Nits d'Aurades i Grans Concerts El municipi de Salou presenta una oferta tant per a residents com per a turistes amb el cicle Nits d'Aurades 2006: Concert d'"La Oreja de Van Gogh": L'acte estrella de dissabte al camp de futbol, presentant el seu disc Guapa. Cultura urbana: Diumenge se celebra una mostra de hip-hop amb grafits, breakdance i DJs. Activitats familiars: Parcs inflables i animació infantil durant tot el cap de setmana. Recorregut per les Festes Majors del Territori Diverses localitats celebren les seves festivitats amb actes molt arrelats: Coma-ruga: Destaca el castell de focs artificials, el ball amb l'orquestra Venus i la cercavila de foc. Ferran: La tradicional Sardinada Popular preveu reunir unes 800 persones en un nucli de només 75 habitants. Pinell de Brai: Propostes familiars amb parc aquàtic infantil i actuacions d'orquestres. Capafons: Inici de les festes amb el Sopar de Germanor per carrers i un festival revival dels anys 60. Falset i La Canonja: Cercaviles de danses, l'espígol i la batalla de flors a la capital del Priorat. Altres Propostes Destacades Riudoms: Presenta la Nit de Llàgrimes, una caminada nocturna fins a La Mussara per observar la pluja d'estels coincidint amb la Fira de l'Avellana. Torredembarra: El festival Pleniluni ofereix la millor mostra de circ del Baix Gaià amb artistes de renom del sector. Altafulla: Exhibicions castelleres amb els Xiquets del Serrallo i correfocs amb els diables locals.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
Joves d'Esquerra Verda demanen estalvi d'aigua a Sant Magí
Acció simbòlica davant l'Ajuntament de Tarragona El col·lectiu Joves d'Esquerra Verda ha realitzat una acció davant l'Oficina Municipal d'Atenció al Ciutadà (OMAC) per lliurar una instància formal a les autoritats municipals. L'objectiu és sol·licitar un compromís ferm per part del consistori respecte a la gestió de l'aigua durant les festes de Sant Magí. Principals demandes i propostes Aigua 100% reutilitzada: Exigeixen que els 70.000 litres d'aigua previstos per a la revetlla remullada de la nit del 18 al 19 d'agost no provinguin de la Conca de l'Ebre. Transparència total: Critiquen l'opacitat de l'any passat i demanen que s'expliqui clarament l'origen de l'aigua reutilitzada que s'utilitzi. Ordenança d'estalvi: Han presentat un document de 50 pàgines amb un model d'ordenança municipal d'estalvi d'aigua, ja que Tarragona porta 16 anys sense una normativa d'aquest tipus. Mesures tècniques proposades El portaveu Jordi Soler ha destacat diversos punts clau del document entregat: Urbanisme i jardineria: Potenciar l'ús d'espècies mediterrànies amb baix consum hídric als parcs públics. Gestió de serveis: Evitar l'ús d'aigua potabilitzada (aigua de boca) per al reg de carrers, proposant alternatives no tractades. Edificació: Implementar mesures d'estalvi obligatòries en els habitatges de nova construcció i dependències municipals. "No té sentit que les administracions no prediquin amb l'exemple de posar en marxa mecanismes d'estalvi d'aigua a nivell municipal i en actes lúdics." Tot i que la situació de sequera no és tan extrema com la de l'any passat, la formació recorda que els nivells de la conca de l'Ebre segueixen sent crítics i per sota de la mitjana, fet que justifica la necessitat d'actuar amb pedagogia i responsabilitat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Cinquena edició del Pleniluni: El Festival de Circ del Baix Gaià
El Festival Pleniluni arriba a la seva consolidació En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, David Sánchez, director del festival, ens explica els detalls de la cinquena edició del Pleniluni, la Mostra de Circ del Baix Gaià. El que va començar com una aposta puntual a Torredembarra sota el nom de Festa de la Lluna Plena, s'ha convertit en un esdeveniment referent que s'estén per diversos municipis de la comarca històrica. Expansió territorial i programació El festival ha crescut per buscar complicitats amb els pobles veïns, repartint els seus espectacles entre: * Torredembarra (nucli central). * Altafulla, Roda de Barà i Creixell (municipis col·laboradors). Propostes artístiques destacades Aquesta edició aposta fort pel circ català de qualitat, amb un 90% de companyies del territori. Destaquen: Nani Cogorno: Un xouman argentí resident a Catalunya, conegut pel seu humor boig i excèntric. Cabaret de Circ (Divendres): Amb l'Albert Viñas (cia. Clownx), Mags i Corto Cirquito. Gala de Cloenda (Dissabte): Amb l'espectacle Cafè d’Olla de la companyia Aticus Cia, que ofereix una experiència sensorial repartint cafè al públic. "Nosaltres no creiem en el circ per a nens, sinó que el circ és una art escènica que crida l'atenció a tothom pel seu to d'humor i qualitat." La Carpa de Passabarret i l'evolucio del circ Una de les grans novetats de la companyia Passabarret (directors artístics) és l'adquisició d'una carpa pròpia, encara que petita, que exemplifica la nova tendència del circ actual: propostes de proximitat, de petit format i que trenquen amb el concepte clàssic per adaptar-se a espais urbans i itinerants.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Ruta per Salamanca i el seu Museu de l'Automoció
Descobrint Salamanca: Patrimoni i Tradició L'episodi d'avui ens proposa un recorregut per Salamanca, ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat. A través d'un dinàmic concurs telefònic, s'aprofundeix en la història i les curiositats d'aquesta capital castellana, destacant-ne el seu cor social i arquitectònic. Curiositats i Llegendes La Plaza Mayor: Coneguda com el Salón de Salamanca, té una capacitat per a 20.000 persones i destaca pels seus 88 pòrtics barrocs. El Lazarillo de Tormes: Es recorda la llegenda de l'escultura del toro (o berraco) al pont romà, on el cec fa una broma pesada al jove protagonista. El Lunes de Aguas: Una festa singular que es remunta al segle XVI. Originalment celebrava el retorn de les prostitutes a la ciutat després de la Quaresma; avui dia, és una jornada festiva per menjar l'hornazo al camp. Museu d'Història de l'Automoció de Salamanca L'entrevista central de l'episodi compta amb Javier Gómez Casillas, responsable del Museu d'Història de l'Automoció, una institució capdavantera a l'estat espanyol. Un viatge pel disseny i la tecnologia Origen històric: El museu no només mostra cotxes, sinó que explica l'afany humà de moviment, partint d'experiments de vapor del segle I a.C. fins a arribar als prototips de futur. Peces clau: La joia de la corona és un Hispano-Suiza de 1910 que es conserva en perfecte estat sense haver estat mai restaurat. Simbologia popular: Inclou vehicles icònics que formen part de la memòria col·lectiva espanyola, com el Seat 600. Arxiu i recerca: El museu treballa per consolidar un fons documental sobre la història de l'automoció a Espanya, essencial per a futurs investigadors. "L'automòbil que funciona amb pila d'hidrogen ja està desenvolupat i funcionant; podria estar al carrer."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Balanç de les 100 propostes de la CEPTA sobre Tarragona
Anàlisi de l'acció de govern i el món empresarial El director del Gabinet d'Estudis de la CEPTA, Juan Gallardo, analitza el compliment de les cent propostes formulades l'any 2003 abans de les eleccions al Parlament. Tres anys després, el balanç revela un panorama marcat per l'agenda política i els retards històrics. L'impacte del debat estatutari Segons Gallardo, el debat de l'Estatut ha centrat tota l'atenció de la Generalitat, actuant com un condicionant que ha restat impuls a l'acció executiva. Punts clau destacats: * La focalització en la norma superior ha dificultat el desenvolupament de projectes i planificacions pendents. * Amb l'entrada en vigor del nou Estatut, la CEPTA considera que ja no hi ha excuses per no executar les competències autonòmiques. Infraestructures: Una assignatura pendent L'anàlisi de les infraestructures mostra dues realitats oposades a la demarcació de Tarragona: * El Port de Tarragona: És l'exemple positiu, amb un Pla Director que s'està complint gràcies a la col·laboració públic-privada. * Carreteres i Ferrocarril: Es denuncia un retard de 20 anys en projectes bàsics com el desdoblament de la N-340 o l'autovia a Valls-Montblanc. * L'alta velocitat (AVE): Existeix una gran incertesa sobre l'estació de Perafort. Es critica la falta de connectivitat i la poca "creença" del territori en aquesta infraestructura, malgrat la seva posada en marxa imminent. Governança i territori Es dedica una crítica especial a la gestió del Consorci del Camp de Tarragona. La CEPTA defensa que: "La no professionalització del Consorci ha impedit tenir una veu comuna i consensuada davant d'altres àrees metropolitanes com Barcelona o Madrid." Gallardo conclou que el Camp de Tarragona és un sistema de ciutats que necessita unitat tècnica i política per defensar els seus interessos econòmics i de mobilitat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
24'
Pobresa i persones sense sostre: la tasca de Càritas
Realitat de la Pobresa a Tarragona L'episodi aborda la crua realitat de les persones sense sostre, destacant una tendència preocupant cap a la juvenització i feminització del col·lectiu. Segons dades de Càritas, gairebé la meitat de les persones ateses són infants i joves, i un 60% dels usuaris no disposen d'ingressos fixos. Gestió i Serveis de Càritas a l'Estiu Durant el mes d'agost, la casa d'acollida per a transeünts realitza tasques de manteniment i reformes, però el servei no s'atura: • S'ofereix atenció mitjançant una treballadora social a la part baixa de la ciutat. • Es realitzen reubicacions en pensions o altres centres per a usuaris de llarga estada. • Existeixen convenis amb bars i restaurants per garantir àpats calents. Perfil de l'Usuari i Projectes de Futur La Victòria Forns detalla que el perfil del sense sostre ha canviat: ara es troben persones més formades però víctimes de pressions estructurals, com la manca d'habitatge social o atur de llarga durada. "Donar-los identitat, humanitzar aquestes persones que, encara que tinguin un aspecte diferent, quan rascaf, hi ha ànima i sentiments." Proposta d'Atenció Integral Càritas ha dissenyat un nou projecte d'atenció externalitzada per funcionar tot l'any, incloent: Baixa exigència: Espais amb normes més flexibles per a qui té dificultats d'adaptació. Serveis bàsics: Higiene personal, bugaderia, consigna i servei de correu. Suport psicosocial: Acompanyament per iniciar processos de normalització i autonomia.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
7'
2006-08-10 L'ENVELAT
Celebracions de la Festa Major a Ferran El nucli històric de Ferran, a Tarragona, celebra la seva Festa Major del 12 al 15 d'agost. Tot i ser un poble petit de només 75 habitants, l'esdeveniment destaca per la seva gran capacitat d'acollida, esperant fins a 800 persones en els seus actes principals. Actes Principals i Gastronomia La Gran Sardinada Popular: És l'acte estrella del dissabte 12 d'agost. Els veïns preparen barbacoes metàl·liques fabricades per ells mateixos per servir centenars de persones en un ambient de caliu impressionant. Cultura i Espectacles: La festa inclou una cantada d'havaneres amb el grup Olla Barrejada, rom cremat, xaranga i actuacions d'humor com les de Les Shakiras. Tradició Local: Enguany es compta amb la participació de les manotes i gralles de la Riera de Gaià, reforçant el caràcter popular de la celebració. "És una festa absolutament de carrer... el bonic és que pràcticament tothom ens coneixem." Programació per a Tothom Activitats Infantils: El grup Pepsi-Colan tanca les festes amb una animació de referència per a la mainada el dimarts 15. Homenatges: Es realitza un ofici solemne a la Mare de Déu d'Agost seguit d'un vermut popular i un homenatge a la gent gran. Cloenda: La festivitat acaba amb la tradicional trencada d'olla, una xocolatada i cinema a la fresca.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Nou complex sociosanitari per a majors de 55 anys a Altafulla
Un projecte pioner al territori L'empresa BigSan, amb seu a la Torre d'en Barra, ha impulsat la creació d'un dels complexos geriàtrics i residencials més grans de l'Estat espanyol, ubicat a Altafulla. Aquest macroprojecte és fruit d'una col·laboració estratègica amb Sanirres Mediterrània (formada per Bancaja i Prassa), aportant tant el know-how assistencial com l'estabilitat financera necessària. Característiques del complex El projecte destaca per les seves dimensions i un concepte innovador de jubilació daurada: Ubicació i espai: Situat en una finca de 53-54 hectàrees prop de la urbanització Brises del Mar. Capacitat: Compta amb prop de 300-350 unitats residencials (apartaments i bungalows de 70 a 100 m²) i un centre geriàtric central. Públic objectiu: Persones majors de 55 anys amb un poder adquisitiu mitjà o mitjà-alt. Densitat baixa: El disseny aposta per grans zones verdes que permeten una vida natural i oberta, allunyada de la densitat urbana. Serveis i model de gestió L'objectiu és oferir una assistència integral que evolucioni amb les necessitats de l'usuari: Independència inicial: Habitatges amb serveis a la carta (neteja, menjador, teleassistència). Atenció sociosanitària: Accés a metges, fisioterapeutes i serveis assistencials permanents. Vida social: Espais comunitaris per fomentar la interconnexió entre els residents i crear una "vida de poble". "El bo és que hi hagi interconnexió amb la gent i que la gent pugui desenvolupar tot el final de la seva vida en aquest centre." Aspectes econòmics i terminis La inversió total s'estima entre els 90 i 100 milions d'euros. Els promotors preveuen uns preus de venda entre un 10% i un 20% per sota del mercat convencional. Pel que fa al calendari, s'espera l'aprovació definitiva del pla parcial durant el primer trimestre del 2007 per iniciar immediatament la construcció i comercialització.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
6'
Festa Major de Capafons: Tradició i natura al Baix Camp
Celebració de la Festa Major a Capafons El municipi de Capafons, situat al cor de les Muntanyes de Prades, celebra la seva festa major del divendres 11 fins al 16 d'agost. Aquest esdeveniment combina la germanor dels veïns amb una àmplia oferta d'activitats culturals i lúdiques. Programació destacada d'actes L'alcalde, Antoni Marca, detalla un programa que busca la participació de totes les edats: Divendres 11 d'agost: Inici amb el pregó de festes i el Sopar de Germanó, on els veïns treuen les taules al carrer per sopar plegats. La nit finalitza amb el festival Vival anys 60. Cap de setmana: Activitats com el Ball de Gitanes, la Festa dels Avis, partits de futbol al poliesportiu i actuacions d'havaneres i disco mòbil per als joves. Dilluns 14 d'agost: Festa a la piscina municipal i el Gran Ball de Gala a la sala municipal. Dimarts 15 (Dia de la Patrona): Jornada religiosa i gastronòmica amb la Missa de la Patrona i una mostra de cuina tradicional on destaca el menjar blanc i la crema catalana. Dimecres 16 (Dia del Gos): Una jornada dedicada exclusivament al descans per tancar les festes. Un entorn natural privilegiat Capafons no només destaca per les seves festes, sinó també pel seu impressionant patrimoni natural i cultural: Riquesa hídrica: El municipi compta amb unes 52 fonts naturals, destacant la de la Llòdriga. Llocs d'interès: La Cova de les Gralles, el Pic Rundant, l'Ermita de Barrulles i ponts històrics com el de Goi o el Pont Vell. Esports d'aventura: L'entorn permet practicar ràpel, escalada, parapent i vols amb globus. "El millor que té Capafons és la natura, on la natura crida a tothom." El poble, que normalment té uns 126 habitants, arriba a acollir-ne més de 500 durant l'estiu gràcies al seu atractiu turístic i paisatgístic.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
L'impacte de la pujada de l'Euríbor en les hipoteques
Anàlisi de la situació actual de l'Euríbor En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Ramon Puig, cap de màrqueting de Caixa Tarragona, detalla l'evolució recent de l'Euríbor, que s'ha situat per sobre del 3,5%. Aquesta pujada respon directament a l'increment del preu del diner dictat pel Banc Central Europeu (BCE), en un intent de normalitzar els tipus d'interès després d'un període de mínims històrics. Tendències i previsions de mercat Segons l'expert, ens trobem en un escenari de transició cap a l'estabilitat, tot i que la tendència continua sent a l'alça: Es preveu que els tipus d'interès es puguin estabilitzar al voltant del 4% en un termini d'un any. La situació viscuda anteriorment es considera excepcional, comparant-la amb el cas del Japó o el dinamisme dels Estats Units (on els tipus són més elevats, entorn del 5,25%). Les pujades seran progressives i lentes, descartant tornar als escenaris de tipus extremadament baixos d'anys anteriors. Conseqüències per als hipotecats L'impacte directe serà l'encariment de les quotes mensuals, especialment per a aquells que han contractat préstecs en els últims dos anys. Malgrat això, Puig llança un missatge de tranquil·litat: No es detecta un augment de la morositat significativa. Les entitats financeres estan adaptant els productes allargant els terminis (hipoteques a 40 o 50 anys) per mantenir quotes assumibles. S'està produint un canvi de mentalitat: el client ja no prioritza el tipus d'interès, sinó la quota mensual que pot pagar. "L'Euríbor l'únic que fa és reflectir l'evolució del preu del diner... estem anant cap a un escenari més lògic i estable." Nous productes i solucions financeres A causa de la volatilitat, han sorgit fórmules més imaginatives: Hipoteques amb carència: On només es paguen interessos durant un temps. Assegurances de tipus (CAPS): Productes que cobreixen el client si l'interès supera una barrera (per exemple, el 5%). Hipoteques inverses: Ús del patrimoni immobiliari per part de la gent gran. Heredabilitat: La possibilitat que els deutes hipotecaris passin de pares a fills com a part d'un patrimoni que s'ha revaloritzat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Eudald Carbonell i les claus de l'evolució
L'evolució humana a debat amb Eudald Carbonell En aquesta conversa amb el prestigiós arqueòleg Eudald Carbonell, codirector d'Atapuerca i director de l'IPHES, s'exploren les darreres troballes sobre el nostre passat i la importància de la socialització de la ciència. Troballes a Atapuerca: Canibalisme i antiguitat L'estada a Atapuerca durant el mes de juliol ha deixat resultats excepcionals que han tingut un gran impacte mediàtic: * Canibalisme cultural: S'ha confirmat la pràctica del canibalisme sistemàtic fa 800.000 anys per part de l'Homo antecessor. * Selecció infantil: Les restes indiquen que les víctimes eren majoritàriament infants, el que suggereix una estratègia per eliminar la competència i marcar territori. * Presència humana remota: S'ha ratificat la presència d'homínids a la serra fa 1,4 milions d'anys, acostant-nos cada cop més als orígens dels primers euroasiàtics. El jaciment de l'Abric Romaní Actualment, l'equip treballa a l'Abric Romaní (Capellades), un dels jaciments del Paleolític mitjà més importants del món per l'estudi dels neandertals: * Objectiu: Reconstruir la paleobiologia i la vida quotidiana (fogars, eines, zones de dormitori) de fa entre 40.000 i 70.000 anys. * Mètode: S'estan traient centenars de tones de sediment per arribar als nivells on es conserva la cultura material. Ciència, futur i societat Carbonell reflexiona sobre el paper de l'arqueologia en el món modern: "El que m'interessa és conèixer el futur per construir-lo de forma més consistent; per fer-ho, cal buscar en el passat quins errors han tingut les espècies humanes en adaptar-se." Socialització del coneixement: L'expert subratlla que és vital que la gent del carrer s'interessi per l'evolució per desenvolupar una capacitat crítica. Abast global: L'equip liderat per Carbonell col·labora actualment en projectes a l'Àfrica, Etiòpia, Corea i Extremadura, consolidant l'arqueologia catalana com un referent mundial.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
23'
Ruta per Salamanca: Patrimoni, Llegende i Història
Exploració de Salamanca: Ciutat de Llegenda L'episodi d'avui s'endinsa en la riquesa històrica i cultural de Salamanca, ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat. A través d'un concurs participatiu i una entrevista detallada amb la guia oficial de turisme, Carmen Ingelmo, es descobreixen els secrets millor guardats d'aquesta ciutat universitària. Icones Arquitectòniques i Tradició L'itinerari proposat cobreix els punts més emblemàtics que defineixen la identitat salmantina: • La Universitat de Salamanca: Fundada el 1218, és la més antiga d'Espanya. Destaca la seva façana de l'estil plateresc, on es troba la famosa granota (o gripau) sobre una calavera, símbol de la luxúria que els estudiants han de superar per aprovar. • La Casa de les Conxes: Un palau gòtic civil amb 400 conxes a la façana que amaga llegendes sobre tresors d'or sota les seves pedres. • Les Dues Catedrals: La Catedral Nova (estil gòtic tardà) i la Catedral Vella (romànic de transició), amb la seva característica Torre del Gallo. Literatura i Espais Verds La ciutat és un escenari literari viu on la ficció s'entrellaça amb la realitat: • Hort de Calixto i Melibea: Un jardí que evoca l'escenari de l'obra La Celestina de Fernando de Rojas. • El Pont Romà i el Lazarillo de Tormes: Lloc on se situa l'inici de la novel·la picaresca amb l'episodi del cec i la soca de pedra (el toro berraco). Vida Social i Identitat "Salamanca és una ciutat tranquil·la, però a la vegada amb molta vida i cosmopolita gràcies als estudiants." La Plaza Mayor, considerada el "saló de la ciutat", és el centre neuràlgic on històricament es feien cercles de passeig per a festejos i corrides de toros. També s'explica l'origen de la tuna i el terme charro per referir-se als habitants de la zona.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Gala lírica a Les Nits a Minerva amb Mari Carme Domingo
Inici del Cicle de Concerts a la Torre de Minerva L'entrevista presenta l'estrena del cicle musical Les Nits a Minerva a Tarragona, que s'inicia demà dimecres amb una gala lírica a càrrec de la formació In Crescendo. Aquest esdeveniment segueix l'èxit aclaparador dels concerts a les Muralles, consolidant una oferta cultural d'estiu gratuïta i de gran qualitat organitzada per l'Ajuntament i el Museu d'Història. Repertori i Concepte: L'Amor com a Fil Conductor La soprano Mari Carme Domingo explica que el recital s'ha dissenyat sota un context de romanticisme de la segona meitat del segle XIX: Sarsuela i Òpera: El programa inclourà romances cèlebres i fragments d'òpera verista de compositors com Verdi o Bizet. Homenatge a Mozart: S'interpretarà una peça de Les noces de Figaro per commemorar l'any Mozart. Transmissió de sentiments: L'objectiu principal no és només la perfecció tècnica, sinó emocionar l'espectador. "La música és un mitjà de comunicació... la nostra missió principal és transmetre sentiments a través dels versos i les melodies." La Formació Artística El grup que protagonitza la vetllada està format per tres músics amb trajectòries consolidades: Mari Carme Domingo: Cantant (mezzo-soprano actuant com a soprano per a aquest repertori) i professora de música. Àngel Arévalo: Baríton expert i apassionat del gènere de la sarsuela. Maria Amàlia: Pianista de gran prestigi amb una llarga carrera en la pedagogia musical. Detalls del Cicle i Accés L'escenari, situat davant l'esvelta Torre de Minerva, és un marc patrimonial excepcional. Tot i que els concerts són gratuïts, l'accés requereix recollir prèviament una invitació a la Casa Museu Castellarnau, les quals s'exhaureixen ràpidament a causa de la gran demanda del públic tarragoní i dels visitants.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Projecte de reserva marina al litoral de Tarragona
Protecció del fons marí tarragoní L'Ajuntament de Tarragona, conjuntament amb l'entitat ecologista DEPANA i la Societat d'Exploracions Submarines (SES), treballa en la creació d'una reserva marina al litoral de la ciutat. Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat de protegir un entorn marí que, a diferència de les zones terrestres properes, no gaudeix de cap figura de protecció oficial malgrat la seva riquesa ecològica. Objectius i beneficis de la reserva La reserva no s'ha d'entendre com un espai de restricció total, sinó com una via per a l'ordenació d'usos. Els punts clau inclouen: Preservació de la biodiversitat: Protecció de praderies de Posidònia Oceànica i Cymodocea Nodosa. Sostenibilitat pesquera: La regulació permet la regeneració de les espècies, garantint el futur de la pesca a la zona. Turisme de qualitat: Foment d'un model turístic sostenible i no massificat lligat als espais naturals. Procés participatiu i consens social Marta Grau, responsable de DEPANA, destaca l'èxit del procés participatiu realitzat amb veïns, pescadors i el sector turístic. L'objectiu ha estat evitar confusions i integrar les suggerències de la població per garantir que el projecte no sigui vist com una imposició. "Quan es declara una reserva marina no es parla de restricció, sinó d'ordenació; es tracta de buscar un equilibri entre l'ús de l'espai i la seva conservació." Fases i terminis del projecte El projecte es desenvoluparà en dues fases principals: Fase inicial: Protecció de la zona de la Punta de la Móra, aprofitant que ja és espai natural terrestre. Fase d'ampliació: Extensió de la reserva per tot el litoral fins al Miracle, excloent la zona industrial del port. Actuament es realitzen estudis de diagnosi del fons marí (gravacions i immersions) per presentar la documentació al Ministeri de Medi Ambient. Tot i l'optimisme dels promotors, es reconeix que els terminis administratius seran llargs i no s'espera una resolució immediata a curt termini.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
6'
Guia d'actes culturals i festius d'agost a Altafulla
Agenda Cultural d'Agost a Altafulla Aquest mes d'agost, la vila d'Altafulla ofereix una programació excepcional que combina tradició, música, solidaritat i esport en un entorn declarat patrimoni històric per la UNESCO. A través de la regidora de Turisme, Fuent Santa Garcia, repassem els esdeveniments més destacats: Esdeveniments Solidaris i Musicals Festa de l'Isopai: Celebrada a la platja davant del Club Nàutic, és una iniciativa dels joves locals en solidaritat amb els pobles indígenes. Els fons i recursos es destinen directament a projectes sobre el terreny gestionats per voluntaris de la zona. Cantada d'Havaneres: Un homenatge a les arrels marineres del municipi realitzat a la zona del Fortí. L'edició d'enguany ret homenatge al compositor Albert Sardà Pérez Rufill i estrena, com és tradició, una peça dedicada a Altafulla. Festival de Veus: Un cicle de música tradicional de gran prestigi que es realitza a la plaça de l'Església durant diverses dates d'agost. Fires i Tradicions Locals Fira d'Artesans (17 al 20 d'agost): Situada darrere del castell, compta amb més de 60 expositors de productes fets a mà, tallers infantils i zones de restauració. Cultura Popular (13 i 14 d'agost): Exhibició de la colla de Castellers d'Altafulla, cercavila amb les entitats locals i el tradicional correfoc a càrrec dels diables. Nit de Piano i Poemes (27 d'agost): Una vetllada íntima a la plaça de l'Església on els protagonistes són els artistes i escriptors locals i estiuejants. Esport al carrer "El bàsquet 3x3 celebra la seva tretzena edició amb categories que van des de Benjamins fins a nens que venen d'equips famosos." El tancament de l'agenda convida a descobrir el patrimoni de la Vila Closa i els vestigis romans de la Vila dels Munts, completant una oferta cultural de primer nivell.