Tots els episodis

62564 episodis disponibles

episodis

53713-53736 de 62564

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
2006-08-24 UM ESCACS
Els escacs protagonitzen l'activitat al Moll de Costa Tarragona es converteix en la capital dels escacs amb la celebració de la setena edició de l'Obert Internacional d'Escacs de Tarragona i el segon Obert d'Escacs Escolar. Ambdós esdeveniments tenen lloc al Tinglado número 1 del Moll de Costa, pilar fonamental de la cultura d'aquest esport a la ciutat. Dinàmica del Torneig Internacional Segons Josep Reverté, president del Club d'Escacs Tarragona, el torneig internacional destaca per: - La participació de 147 jugadors d'arreu del món, incloent-hi Grans Mestres i Mestres Internacionals. - Un sistema de competició de nou rondes basat en el rànquing ELO. - La retransmissió en directe per internet dels cinc primers taulells per a una audiència global. L'impacte educatiu i els valors El certamen escolar posa el focus en el creixement dels nens i nenes. S'han destacat diversos beneficis de la pràctica mil·lenària d'aquest joc: - Millora del rendiment acadèmic: Estudis demostren que els alumnes que fan escacs obtenen notes més elevades. - Desenvolupament personal: Fomenta la concentració, el càlcul, l'autoestima i la constància. - Socialització: Les famílies destaquen l'ambient d'amistat i el suport mutu entre jugadors de diferents edats. "L'home continua guanyant la màquina, però cada vegada costa més; les màquines processen milions de jugades per dècima de segon." El paper de les famílies Les mares dels participants, com la Núria i la Paquita, expliquen el sacrifici i la dedicació que suposa acompanyar els seus fills en el circuit de competicions. Destaquen que els escacs no són només un joc de taula, sinó un estil de vida que cohesiona el club i genera vincles comunitaris forts.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Festes Majors a Tarragona i Alfara de Carles
Celebracions Populars: Del Barri Goya a les Terres de l'Ebre L'actual episodi de L'Embalat ens convida a descobrir la riquesa de les festes majors en dos punts ben diferents del territori català: el dinàmic barri del carrer Goya a Tarragona i el tradicional municipi d'Alfara de Carles al Baix Ebre. Totes dues celebracions ofereixen un programa ple d'actes per a totes les edats, combinant gastronomia, música i tradició. ### La Festa Major del carrer Goya (Tarragona) Amb setze anys d'història, aquesta festa es caracteritza per la seva alta participació. Segons Montserrat Estopà, presidenta de l'Associació de Veïns, els punts clau d'enguany inclouen: Música i Cultura: Destaca el concert del grup Small River Dixieland i el pregó a càrrec d'Agustí Mallol. Gastronomia Popular: Esmorzar de pa amb tomàquet i pernil, concurs de truites i un sopar de germanor. Novetats: La primera trobada d'intercanvi de plaques de cava amb un logotip especial de l'associació. Sentiment Local: Una celebració vinculada a l'ascens del Nàstic de Tarragona a primera divisió i un homenatge als matrimonis que celebren les noces d'or. ### Tradicions a Alfara de Carles (Baix Ebre) Adela Ripoll, de la Comissió de Festes, destaca que la festa major és el pretext ideal per al retrobament familiar. Els elements més singulars són: El Panoli i els Bous: Tradicions molt arrelades com el repartiment del panoli i les diverses jornades de bous a la plaça. Gastronòmica Ebrenca: El multitudinari sopar de cabra hispànica, que reuneix fins a 700 persones en un poble de només 300 habitants. Actes Religiosos: La processó en honor al patró, Sant Agustí, i l'homenatge als veïns més grans. "La festa major és un pretext per trobar-se amb la família i passar-ho bé, mantenint costums com el repartiment del panoli i els bous." ### Altres Cites: Sant Ramon El programa també recorda les festes de Sant Ramon a Tarragona, que durant el cap de setmana oferiran música tradicional cubana i activitats infantils per complementar l'oferta festiva de la demarcació.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Algata: Excursionisme i Ecologisme a Tarragona
El Grup d'Amics de Toni Etxon: Una Entitat amb Història El grup Algata (Grup d'Amics de Toni Etxon) és una entitat excursionista i ecologista de Tarragona amb set anys de trajectòria. Amb aproximadament 120 socis, el seu objectiu principal és el descobriment del patrimoni cultural, històric i natural tant del Camp de Tarragona com d'altres zones de Catalunya i l'estranger. Funcionament i Calendari d'Activitats L'entitat destaca per la seva organització sense ànim de lucre i un ritme d'activitat molt intens: - Programació quatrimestral: Realitzen unes 40 sortides anuals, pràcticament una cada cap de setmana. - Gestió voluntària: Tant la junta com els monitors treballen de forma altruista. - Diversitat de nivells: Les excursions es cataloguen d'una a quatre estrelles segons la dificultat, des del senderisme suau fins a rutes de gran resistència. Compromís Ecologista i Social Algata no es limita a caminar, sinó que té una forta vessant de compromís civil i defensa del territori: - Accions reivindicatives: Suport a plataformes com Salvem els Muntanyans i propostes per convertir antigues vies de tren en vies verdes per al cicloturisme. - Reforestacions: Organitzen activitats de millora mediambiental dues vegades l'any. - Vila social: La muntanya s'entèn com un espai de relació humana i associacionisme. La Figura de Toni Etxon "En Toni Etxon va ser una persona que era un activista de base, un reconeixement al militant desconegut... li dediquem a ell el que fem de forma altruista." L'entitat porta el nom d'un activista local que va morir en accident de trànsit, simbolitzant l'esperit de treball comunitari i la militància ecologista de base.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Debut del Nàstic a Primera i nova seu de penyes
Compte enrere pel debut històric a Primera Divisió L'actualitat del Gimnàstic de Tarragona està marcada per la proximitat del seu retorn a la Lliga de les Estrelles després de 56 anys. L'equip debutarà aquest diumenge contra l'Espanyol a l'estadi Lluís Companys de Montjuïc. Entrevista amb David Generello El jugador extremeny, arribat cedit del Real Zaragoza, ha compartit les seves impressions sobre l'arribada al club: * Recuperació: Està superant una petita lesió al quadriceps per arribar al 100% el més aviat possible. * Estil de joc: Es defineix com un jugador polivalent que busca ser ofensiu amb la pilota i defensiu sense ella. * L'elit: Destaca que a Primera Divisió la concentració ha de ser total, ja que qualsevol errada es paga car. La Marea Grana i la Federació de Penyes L'ambient a la ciutat és d'eufòria absoluta davant el desplaçament a Barcelona: * S'han venut ja 2.200 entrades i es preveu que entre 3.000 i 4.000 aficionats acompanyin l'equip. * Inauguració històrica: Avui a les 20:00h s'inaugura el nou local oficial de la Federació de Penyes a les instal·lacions de la Budallera. * Creixement: La federació ha passat de 18 a 27 penyes, amb projectes d'expansió a la República Txeca i el Panamà. Mercat de fitxatges i futur S'estan ultimant els detalls per a la incorporació d'Òscar López (Betis) per cobrir el lateral esquerre. La Federació de Penyes ja treballa en una sorpresa "espectacular" per a la futura inauguració del nou estadi. "El Nàstic ha de ser un equip universal i Tarragona una ciutat universal."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Mèrida: Vida quotidiana i patrimoni de la humanitat
El concurs radiofònic sobre Mèrida L'episodi comença amb una dinàmica participativa on es posen en joc diversos números per al sorteig d'una estada al Parador de Turisme de Mèrida. Els oients han de respondre preguntes sobre la ciutat per participar-hi: * Futbol: Es recorda la desaparició del Club Polideportivo Mérida i el naixement del seu filial, la Unión Deportiva Mérida. * Festivitats: S'identifica Santa Eulàlia Màrtir com la patrona de la ciutat (10 de desembre), tot i que la festa major coincideix amb la fira ramadera de setembre. * Climatologia: Es detalla que la mitjana de precipitacions anuals a la capital extremenya és de 500 litres per metre quadrat. Entrevista amb José Luis Mosquera El cronista oficial de la ciutat, José Luis Mosquera, ofereix una visió profunda sobre la realitat de Mèrida més enllà dels monuments: * Qualitat de vida: Defineix la ciutat com un espai amb paràmetres humans, on la mida mitjana (uns 52.000 habitants) permet relacions personals properes. * Economia i Administració: Destaca que Mèrida ha recuperat el seu paper de fa 2.000 anys com a centre administratiu, actualment com a seu de la Junta d'Extremadura, a més d'una forta tradició ramadera i comercial. * Patrimoni de la Humanitat: Explica la importància de formar part del grup de ciutats patrimoni juntament amb Tarragona, destacant el valor de l'intercanvi d'experiències en la gestió cultural. "Mèrida és una ciutat que encara se suma en el camp; des de qualsevol punt pot otejar-se el paisatge d'oliveres i deveses, i això és un autèntic luxe." Perspectives de futur Finalment, es parla de l'evolució urbanística i cultural, mencionant infraestructures com el Palau de Congressos i la tasca d'investigació del Museu Nacional d'Art Romà, que mantenen la ciutat com un pol d'atracció cultural i turístic de primer ordre a nivell mundial.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
24'
Infraestructures i Seguretat a Tarragona amb Joan Maria Balló
Gestió de Carreteres i Connexions Ferroviàries El subdelegat del Govern, Joan Maria Balló, ha detallat la situació de la carretera que uneix la N-240 amb l'estació de l'AVE. Tot i les reivindicacions dels alcaldes de Perafort i la Secuita, Balló aclareix els punts clau: • La via es mantindrà oberta temporalment per obres d'emergència, però es tancarà un cop finalitzin si no s'ha resolt el traspàs de competències. • El nus del conflicte és el traspàs d'ADIF cap a la demarcació de carreteres de l'Estat. • L'enllumenat, actualment provisional amb generadors, és la prioritat tècnica per a l'obertura definitiva. Projectes de la N-340 i Variants La Variant de Llevant Pel que fa a la variant de la N-340 entre la Móra i el centre de Tarragona, s'ha confirmat que les obres estan en fase d'esbrossament. Balló nega qualsevol paralització i recorda que el ritme és l'habitual en projectes de gran envergadura. Pla de Rotondes d'Accés Es preveu una transformació dels accessos a la ciutat mitjançant la construcció de diverses rotondes: • Rotonda del Callà: Les obres començaran després de l'estiu per no col·lapsar el trànsit cap a la Platja Llarga. • Ponent (Bonavista i Campclar): Es preveuen obres simultànies coordinades amb els serveis municipals (llum, telefonia). • Connexió del Pont de Santa Tecla: L'Estat assumirà la connexió amb la T-11, malgrat que el pont va ser obra de la Generalitat, un cop s'aprovi el pressupost necessari. Millores a l'AP-7 i l'Autovia de Montblanc Tercer Carril i Peatges Es prioritza el tram entre el Vendrell i Salou per a la instal·lació del tercer carril i la supressió de peatges troncals. Balló subratlla que el conveni amb ACESA ja està signat, però cal respectar els terminis d'expropiació i redacció de projectes. L'Autovia Tarragona-Montblanc S'espera que les obres del primer tram fins al Morell comencin a finals d'any o principis del vinent, en una zona d'alta complexitat per la pressió industrial i residencial. Seguretat Ciutadana i Immigració "La seguretat ciutadana mai és un punt on ens puguem donar per satisfets, però les dades mostren una lleugera tendència a la disminució de delictes." • Balanç d'estiu: Valoració positiva de la coordinació entre forces de l'Estat, Policia Local i Mossos d'Esquadra. • Immigració: Balló ha defensat la coordinació amb ONGs per a la distribució d'immigrants procedents de les Canàries, distanciant-se de la polèmica per la falta d'informació a la Generalitat en casos puntuals.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Festa Major de l'Argentera: Tradició i l'Any del Bou
Descobrint l'Argentera i la seva Festa Major L'Argentera, un petit municipi del Baix Camp amb 150 habitants, celebra la seva Festa Major de Sant Bertomeu del 22 al 26 d'agost. Aquesta festivitat té unes arrels històriques profundes que es remunten als segles XV i XVI, tot i que el poble té carta de població des del 1174. L'alcalde, Lluís Maria Castellví, destaca que el municipi ha sabut mantenir la seva essència de vila d'estiueig tradicional, oferint activitats des de mitjans de juliol fins a primers de setembre per mantenir la cohesió de la comunitat i dels visitants. Actes Destacats de la Celebració Activitats per a la canalla: El programa inclou xocolatades, espectacles de pallassos i un festival infantil organitzat pels joves del poble. Bingo Benèfic: Una cita multitudinària amb més de 200 persones on els beneficis es reparteixen entre entitats socials i el finançament de la mateixa festa. Religió i tradició: El repic de campanes anuncia el dia del patró, seguit de la missa solemne, processons i sardanes amb la Cobla Mirantfont. Esports i Nit: Durant el dissabte es lliuren els premis de les competicions d'estiu (botifarra, tennis, futbol sala, etc.) i es tanca la festa amb el ball de l'orquestra fins a la matinada. L'Any del Bou: Un símbol històric L'element més distintiu d'enguany (2006) és la celebració de l'Any Bou, coincidint amb el 51è aniversari de la seva recuperació. "El Bou de l'Argentera és el bou conegut més antic de Catalunya." Per commemorar aquesta fita, la processó compta amb convidats d'excepció com el Bou de Reus i la Mulassa de Tarragona. A més, es destaca un fet històric local: per primera vegada, una dona (la delegada del govern Núria Segú) és la portadora de la bandera del poble. L'encant urbanístic de la vila L'alcalde subratlla la cura que s'ha tingut en el creixement del poble per evitar el desenvolupament desorbitat. L'herència d'Eduard Toda (mencionat com a restaurador d'Escornalbou) encara és present en l'amor pels arbres, les flors i la conservació de les façanes de pedra, fent de l'Argentera un lloc net i endreçat ideal per passejar.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
150 anys de la línia ferroviària Tarragona-Reus
Commemoració històrica del ferrocarril de 1856 L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Tomàs Pérez (secretari) i Vicente Ruiz (president) de l'Associació Cultural i Ferroviària de Tarragona i Província detalla els preparatius per al 150è aniversari de la línia Tarragona-Reus, inaugurada el 17 de setembre de 1856. Aquesta efemèride coincideix simbòlicament amb l'arribada de l'alta velocitat (AVE) al Camp de Tarragona. Actes principals i la festa del vapor El programa d'actes inclou activitats diverses que tindran el seu punt àlgid el cap de setmana del 7 i 8 d'octubre: Viatges amb màquines de vapor: Es portaran tres unitats històriques: la Micado, la Garrafeta i el Tren del Centenari des de llocs com Vilanova, Lleida i Saragossa. Viatge d'època: El diumenge 8 d'octubre es farà un trajecte especial on els passatgers i autoritats aniran vestits d'època, acompanyats de bandes de música i castells. Activitats infantils: Del 2 al 6 d'octubre se celebraran visites escolars al Museu del Ferrocarril i un concurs literari. Exposició de material: Es realitzarà una mostra de material ferroviari al Port de Tarragona (per confirmar ubicació exacta) del 17 de setembre al 6 d'octubre. Impacte social i històric El ferrocarril va representar una revolució industrial i social absoluta per a la zona: Evolució del trajecte: En la seva inauguració, el tren trigava uns 30 minuts a fer el recorregut, una velocitat increïble per a l'època comparat amb els carros i mules. Ciutat ferroviària: A mitjans del segle XX, el dipòsit de Tarragona donava feina a més de 3.000 persones, sent un dels pilars econòmics de la ciutat juntament amb militars i funcionaris. "El ferrocarril, el gran invent del segle XIX, va revolucionar la societat i va permetre a la gent abandonar els pobles per anar als llocs de producció."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Cooperació i solidaritat de l'Ajuntament de Tarragona
Ajuts al Tercer Món i el Consell Municipal de Cooperació L'Ajuntament de Tarragona destina anualment el 0,7% dels seus ingressos propis a projectes de cooperació i desenvolupament. Aquesta gestió es canalitza a través del Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat, un òrgan format per representants polítics i diverses ONG de la ciutat. Distribució del pressupost anual L'import total, que frega el mig milió d'euros, es divideix en tres grans eixos segons el consens del Consell: 70% per a projectes d'ONG locals: Destinat a iniciatives presentades per entitats tarragonines que treballen sobre el terreny (uns 345.000€). 20% per al Fons Català de Cooperació: Per mantenir la col·laboració amb l'organisme autonòmic. 10% per a emergències: Reservat per a situacions de crisi humanitària sobrevingudes. Projectes destacats i zones d'actuació Aquest any s'han aprovat 13 projectes que cobreixen àmbits com la sanitat, l'ensenyament, la construcció de pous d'aigua i la sensibilització. Els països que rebran més recursos són Cuba i el Perú, seguits d'altres zones com Nicaragua, el Sàhara, el Marroc o la República del Congo. Transparència i seguiment La regidora Maria Lluïsa Expósito subratlla que el seguiment dels fons és rigorós i es basa en la justificació amb factures originals. Tot i que l'ajuntament prioritza que els diners arribin íntegrament als projectes en lloc de finançar viatges de supervisió, l'expedient és totalment públic: "L'expedient està totalment obert a qualsevol ciutadà que vulgui saber com s'estan repartint aquests diners i quins són els projectes."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
23'
Gastronomia d'Extremadura i el Parador de Mèrida
Exploració de la Cuina Extremenya i Turisme de Qualitat Aquest episodi se centra en la rica herència gastronòmica d'Extremadura, especialment de Mèrida, combinant un concurs per a l'audiència amb una entrevista al director del Parador de Turisme de la ciutat. Concurs Gastronòmic: Gazpatxo, Migues i Pernil A través d'una dinàmica participativa, es repassen plats fonamentals de la regió: • Gazpatxo Extremeny: Es diferencia de l'andalús perquè els ingredients es trossegen en lloc de triturar-se. • Migues Extremenyes: Plat tradicional elaborat amb pa, xoriço, cansalada, pebre vermell i all. • Pernil Ibèric de Bellota: Producte estrella de la dehesa; el seu temps òptim de curació se situa entre els 18 i 24 mesos. Entrevista amb Eduardo Oriola, Director del Parador de Mèrida Eduardo Oriola descriu el Parador Via de la Plata, un establiment de quatre estrelles situat en un antic convent del segle XVIII: • Patrimoni Històric: L'hotel conserva el Jardí de les Antigüedades, que va ser el primer museu arqueològic de la ciutat. • Cultures Culinàries: Es destaca la celebració de jornades dedicades al tomàquet extremeny, un producte d'importància cabdal per a la regió. • Atractiu Turístic: La cuina es defineix com a substanciosa i calòrica (porc ibèric, xai, formatges com la Torta del Casar), però també diversa gràcies a la producció d'arròs i vins de la Ribera del Guadiana. "Extremadura no té platges, però el visitant se sorprèn per la qualitat del tracte, la monumentalitat i una gastronomia que és un nou món per descobrir."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
26'
Gesti3 del Trànsit i Reforma del Mercat a Tarragona
Balanç de la Mobilitat a la Part Alta Després de quatre mesos de la implantació de les noves mesures de trànsit, el tinent d'alcalde Raül Font realitza una valoració de "notable alt". L'objectiu principal no és la recaptació a través de multes, sinó l'educació viària i el canvi d'hàbits en una zona complexa que rep visitants de tota la província. Dades d'Actuació i Aparcament • S'han repartit 1.077 targes de circulació i 380 d'estacionament per a residents. • La Guàrdia Urbana ha formulat 1.551 denúncies per estacionaments prohibits o obstrucció de zones de vianants. • La zona blava ha millorat la rotació de vehicles, facilitant que els ciutadans trobin lloc per aparcar. L'Impacte del Pàrquing Jaume I Es preveu l'obertura de l'aparcament de Jaume I per al mes de setembre amb unes 500 places. Segons Font, aquest equipament serà clau per: • Resoldre les necessitats dels residents de la Part Alta. • Dinamitzar la restauració i els serveis administratius de la zona. Potenciació del Vehicle de Dues Rodes L'Ajuntament té l'objectiu d'arribar a les 2.000 places d'aparcament per a motocicletes. Es considera un vehicle prioritari per la seva eficiència en l'espai públic i el seu menor estalvi energètic. > "Volem potenciar la motocicleta perquè ocupa molt menys espai a la via pública i millora l'àmbit de relació ciutadana." Renovació del Mercat Central Com a president d'Espimsa, Raül Font detalla l'estat de la reforma del Mercat: • 197 paradistes dels 226 totals han confirmat que continuaran en el nou projecte. • La reforma busca modernitzar el servei, incloent obertura per la tarda i una mitjana superfície per ser competitius. • Font demana disculpes per les molèsties però insisteix que cal pensar en el conjun d'interessos dels consumidors.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
Actualitat i futur del Port de Tarragona amb Josep Anton Burgasé
Resum de l'entrevista al president de l'Autoritat Portuària El president del Port de Tarragona, Josep Anton Burgasé, repassa els projectes urbanístics, els reptes d'infraestructura i les previsions de creixement de la instal·lació portuària en una conversa estratègica. Projectes de transformació ciutadana Remodelació del Serrallo: Les obres de la façana marítima ja estan en marxa i es preveu que finalitzin a la primavera de l'any vinent. L'objectiu és guanyar espai per als vianants i integrar millor el barri amb el port. Marina Port Tarraco: Aquest complex de luxe per a grans eslores s'inaugurarà oficialment a l'octubre, buscant un client internacional d'alt estànding. Problemàtica de l'aparcament: Es debat la baixa ocupació del nou aparcament del Moll de Costa. L'empresa Lubasa mantindrà el servei 24 hores durant uns mesos de prova per veure si l'activitat comercial el dinamitza. Reptes d'infraestructura i ferrocarril Soterrament i desviament: Existeix una incompatibilitat entre el tràfic de mercaderies per ferrocarril i el nou model turístic de la façana portuària. Dependència electoral: Burgasé assenyala que el context de les properes eleccions municipals pot retardar decisions clau sobre la façana marítima de la ciutat. "O creixem o quedem estancats; al Port de Tarragona tenim més demanda d'espais que possibilitats de donar-los." Creixement econòmic i futur (2025) Límit d'espai: Amb el port gairebé al límit de la seva capacitat terrestre, l'única via de creixement és cap al mar. Nou moll: Es preveu la construcció d'una nova plataforma de 22 hectàrees i el desenvolupament d'estudis d'impacte ambiental per a una gran expansió de cara al 2025. Tràfics punters: El port es consolida com un referent en granals (líquids i sòlids), amb la indústria petroquímica, el carbó i els vehicles com a motors principals. Es preveu tancar l'any superant el rècord històric de 32 milions de tones.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Daniel Pita i el seu debut: Sueños para Recordar
El debut cinematogràfic de Daniel Pita El jove realitzador tarragoní Daniel Pita, de només 25 anys, presenta el seu primer llargmetratge titulat Sueños para Recordar. Aquesta producció, que inicia el seu rodatge l'1 de setembre, representa un gran pas endavant després de la seva experiència en el món dels curtmetratges. Sinopsi i localitzacions La pel·lícula es defineix com una comèdia romàntica amb tocs de drama. La trama gira entorn d'un noi de Tarragona que escriu històries a internet i que sent una forta aversió pel món del cinema, i una actriu de Barcelona que, per apropar-se a ell, decideix adoptar una identitat falsa. Tarragona no és només l'escenari, sinó que esdevé una protagonista més amb localitzacions emblemàtiques com: * El Fortí de la Reina. * El Port Esportiu. * Barris com La Granja, Torreforta i Camp Clar. Producció i aspectes tècnics Un dels punts clau d'aquesta aventura és la seva viabilitat gràcies a l'era digital. L'ús de formats d'alta definició (HDV) ha permès abaratir costos mantenint una qualitat d'imatge i so professional. Pressupost: Aproximadament 24.000 euros, finançats en gran part de forma personal. Equip: Compta amb els actors protagonistes Marc Pujol i Maria Ibars, a més d'un equip tècnic que Pita considera la seva major fortalesa. Una anècdota amb Hollywood Durant l'entrevista, Daniel explica una curiosa història sobre com va intentar contactar amb l'agència de Jennifer Aniston per a un guió previ. Tot i que no va tirar endavant per manca d'una gran productora al darrere, va rebre una resposta que el va motivar a seguir lluitant pels seus somnis. "Tu has de creure que tens una mina d'or i entraràs en el club." Calendari i futur El rodatge finalitzarà a mitjans d'octubre de 2006, amb la previsió de tenir el projecte enllestit per a la primavera de 2007. L'objectiu final és fer una promoció forta per captar l'atenció de les distribuidores nacionals i fer una preestrena a Tarragona al juny.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
Luis César i el repte del Nàstic a Primera Divisió
El Nàstic de Tarragona davant el seu retorn històric L'entrenador del Gimnàstic de Tarragona, Luis César Sampedro, analitza la situació de l'equip a pocs dies del debut a la Primera Divisió contra l'Espanyol. Després de més de mig segle d'absència, el club afonta la temporada amb el clar objectiu de la permanència. Objectius i Planificació de la Temporada La meta del 40: L'objectiu és assolir els punts suficients per a la salvació (unes 12 victòries i diversos empats) en un termini de 10 mesos. Equip sense fissures: Luis César posa èmfasi en la necessitat de ser un equip defensivament sòlid i difícil de batre per compensar la duresa de la categoria. Vagó de cua: L'entrenador és conscient que el Nàstic parteix des del "darrer vagó" de la lliga, a diferència de rivals com l'Espanyol, que juguen en una zona més còmoda. Mercat de Fitxatges i Plantilla L'equip encara busca equilibrar la plantilla abans de la fi del mercat: Lateral esquerre: Una prioritat absoluta a causa de les lesions i la falta d'efectius en aquesta posició. Un punta addicional: Es busca acompanyar a Portillo i Makukula per garantir el gol durant tota la competició. Hambre i il·lusió: El tècnic destaca que els nous fitxatges són futbolistes amb ganes de reivindicar-se a l'elit. El Paper de l'Afició i la Pretemporada "Tarragona ha d'anar de la mà: l'afició i l'equip. Si l'any passat van estar al 100%, aquest any han d'estar al 120%." Tot i els contratemps en forma de lesions durant la pretemporada (com els casos de Generelo o Mingo), les sensacions de joc contra equips com el Saragossa o el Vila-real han estat positives, deixant un grup "en procés de maduració" però competitiu.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
Festa Major de Roda de Barà: Tradició i Gresca
Celebració de Sant Bartomeu a Roda de Barà La població costanera de Roda de Barà celebra la seva Festa Major en honor al patró, Sant Bartomeu. Durant set dies, el municipi s'omple d'una gran varietat d'actes pensats per a totes les edats, segons explica la regidora de turisme, Roser Izquierdo. La programació combina tradició local, espectacles de gran format i activitats esportives. Actes Destacats de la Setmana La gresca inclou una agenda molt atapeïda on destaquen: Cultura i Tradició: El pregó a càrrec del periodista Albert Castellón, l'actuació dels Falcons de Vilafranca, cercaviles de foc, bastoners i el tradicional pa beneit. Espectacles i Música: L'actuació del showman Jordi L.P., l'orquestra Meravella i la presentació de l'orquestra La Habana (novetat a Catalunya). Activitats Infantils i Joves: Una carpa de circ exclusiva per a nens, festes aquàtiques a la piscina i música a la platja per als joves. Esports: Homenatges a esportistes locals com Xavi Barrio (Fórmula 2000) i partits de futbol de veterans. "Els objectius d'aquesta festa és que participi tothom... tenim una varietat, tenim un ventall molt divers de tot el que seran les festes." Patrimoni i Atractius Turístics Més enllà de la festa, el programa convida a descobrir els tresors del municipi: L'Arc de Barà: Monument romà declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. El Roc de Sant Gaietà: Un nucli singular a la vora del mar que recorda l'estètica d'un poble espanyol en miniatura. Rutes verdes i barri antic: Espais per gaudir de la natura i la història de la vila. La celebració clourà amb el tradicional castell de focs artificials i el popular joc del Quinto el proper 3 de setembre.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Concert de Sonosfèric Trio a Les Nits a Minerva
Entrevista a Conrad Setó: Jazz d'autor a Tarragona El músic i promotor Conrad Setó presenta la proposta de Sonosfèric Trio, que actuarà en el cicle de concerts Les Nits a Minerva a Tarragona. El grup, format per Setó (piano), Lluís Cajal (contrabaix) i Xavier Pié (saxo), ofereix una visió del jazz que s'allunya dels estàndards convencionals per centrar-se en la composició pròpia i l'experimentació sonora. Característiques Distintives de la Proposta Absència de bateria: La falta de percussió permet al grup jugar amb el silenci i apropar-se a la sonoritat d'un grup de cambra, obligant els músics a treballar més profundament el so i el ritme intern. Ús de l'arc al contrabaix: A diferència del pizzicato habitual en el jazz, aprofiten la formació clàssica de Lluís Cajal per explorar noves textures. Equilibri entre improvisació i guió: Busquen que l'oient no percebi el pas de la part escrita a la lliure, creant una experiència fluida. Jazz d'autor: El repertori és majoritàriament original, fugint dels estàndards americans per oferir una "arquitectura musical" pròpia. La Música com a Ritual i Connexió Setó descriu la música com un llenguatge pur que permet una intimitat immediata entre els intèrprets. Defineix el concert com una litúrgia comunicativa on es busca el "foc", una metàfora de la pèrdua de la individualitat en favor del magma musical col·lectiu. "He passat tota la vida intentant arribar al foc; he estat molts anys veient la flama des de fora, ara ja estic dins del foc." Cultura a l'aire lliure i accessibilitat L'entrevista destaca el valor de realitzar concerts de format íntim en espais patrimonials i a l'aire lliure. Això ajuda a trencar les barreres de l'elitisme, permetent que un públic heterogeni (des d'experts fins a turistes o gent gran) connecti amb el jazz des d'una vessant sensorial, més enllà de la comprensió intel·lectual. Poesia i música El concert inclourà una secció especial on la paraula pren protagonisme amb la veu de Josep Urbano, interpretant poemes de: - Inma Pena Perpinyà - Agustí Bartra
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
23'
Mèrida: Patrimoni, Història i Rutes Romanes
Descobrint la Magnificència de Mèrida En aquesta edició especial, el programa realitza un viatge exhaustiu per la capital extremenya, Mèrida, explorant el seu llegat com a ciutat Patrimoni de la Humanitat. El contingut es divideix en una part participativa amb oients i una entrevista detallada amb la responsable de turisme de la ciutat. Concurs de Coneixements Romans El programa interactua amb els oients a través d'un concurs centrat en la història i geografia de l'antiga Emerita Augusta. Els punts clau han estat: • Geografia fluvial: La confirmació del riu Guadiana com el curs d'aigua principal que travessa la ciutat. • Espectacles romans: La identificació de l'auriga com el conductor de les quadrigues i bigues al circ. • Mitologia i Temples: El debat sobre el Temple de Diana, un edifici dedicat realment al culte imperial però batejat popularment amb el nom de la deessa de la caça. Ruta Monumental amb Glòria Constantino La delegada municipal de turisme, Glòria Constantino Pérez, ofereix una guia professional pels espais més emblemàtics: • El Teatre i l'Amfiteatre: Destaca el festival de teatre clàssic que encara avui utilitza l'escenari original de fa 2.000 anys. • Museu Nacional d'Art Romà: Obra de Rafael Moneo, considerada una parada obligatòria pel seu valor arquitectònic i arqueològic. • El Circo Romano: Una de les estructures millor conservades del món, amb 400 metres de llargada on encara es pot apreciar l'espina central i part de la graderia. • Aqüeductes i Ponts: Es recomana especialment l'Aqüeducte dels Miracles i el Pont Romà sobre el Guadiana, que amb els seus 826 metres és un dels més llargs de l'antiguitat. "És impressionant veure una obra al teatre de Mèrida com a únic escenari del món on es pot contemplar el teatre clàssic en el seu lloc real." El Repte de les Excavacions Un tema recurrent és la comparativa entre Tarragona i Mèrida pel que fa a la convivència entre l'urbanisme modern i les restes arqueològiques. Ambdues ciutats comparteixen la realitat on qualsevol obra civil es converteix en un procés lent degut a les constants troballes de barris romans o estructures visigodes sota el paviment.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
6'
L'arribada de Gil al Nàstic i el seu camí a Espanya
L'adaptació de Gil al futbol europeu i la vida a Tarragona El jugador brasiler Gil, amb experiència prèvia al Corinthians, el Cruzeiro i el futbol japonès, explica el seu procés d'integració al Nàstic de Tarragona. Gil destaca que la seva estada al Japó va ser un repte cultural i esportiu complex, mentre que a Catalunya se sent més còmode gràcies a la facilitat de la llengua, el clima i la qualitat de la lliga. Objectius personals i la Selecció Brasilera L'atleta no amaga la seva ambició de retornar a la selecció del seu país, coneguda com la Canarinha: "La fita de tot jugador és arribar a jugar amb la seva selecció i jo ja he tingut la sort de fer-ho. Ara vull buscar una nova oportunitat." Per a Gil, el Nàstic és la vitrina ideal per mostrar el seu talent al futbol europeu i convèncer els seleccionadors brasilers, recordant amb felicitat la seva participació a la Copa de Confederacions i els seus gols internacionals. Connexions i entorn a la Lliga Espanyola Coneixences: El jugador ha compartit vestidor o s'ha enfrontat a estrelles com Ronaldinho, Robinho i Cicinho. Entorn: Descriu Tarragona com una ciutat tranquil·la, amb mar i un patrimoni històric fascinant que l'ajuda a sentir-se feliç fora del camp. Estadis: Expressa el seu entusiasme per jugar en escenaris mítics com el Camp Nou o el Santiago Bernabéu. El compromís amb l'equip Tot i les aspiracions individuals, Gil subratlla que el més important és el col·lectiu. El seu objectiu principal és que el Nàstic mantingui la categoria i realitzi una gran campanya a la Primera Divisió mitjançant el treball constant.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
La Festa Major de l'Arbós: Tradició i Rock
Una de les festes més emblemàtiques del Penedès L'Arbós celebra la seva Festa Major en honor a Sant Julià del 25 al 30 d'agost. Aquesta celebració destaca per ser una de les més antigues i riques en folklore de Catalunya, servint de bressol per a nombroses entitats que mantenen viva la cultura popular durant tot l'any. Segons Josep Maria Gené, regidor de turisme de la vila: "Parlar de la festa major a l'Arbós és parlar de l'ànima de l'Arbós, perquè hi ha moltíssimes entitats que han sortit al voltant de la festa." Els pilars de la celebració Riquesa Folklòrica: Participació massiva dels Minyons de l'Arbós, el Ball de Bastons, el Ball de Diables, Gegants i el tradicional Ball de Sant Julià. Música i Rock: L'esdeveniment Arbós Sona 2006 porta grups com Obrint Pas, Che Sudaka i formacions locals durant tres dies de concerts. Actes Eclesiàstics: Destaca la missa solemne, les Completes amb el cant dels goigs i la processó de diumenge. Activitats Familiars: Espais com el Gest i Parc, concursos de pintura i la cercavila infantil dedicada als més petits. Patrimoni més enllà de la festa La vila ofereix atractius turístics rellevants durant tot l'any, com: El Museu de la Punta al Coixí i el peculiar Cau del Tauró. Arquitectura emblemàtica: la Giralda, les cases modernistes del carrer Major i les pintures gòtiques de l'església. Propostes curioses com la cronoescalada ciclista a la Badalota.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Mèrida: Ciutat Patrimoni de la Humanitat i llegat romà
Explorant la capital de l'antiga Lusitània En aquesta edició del concurs sobre les Ciutats Espanyoles Patrimoni de la Humanitat, el programa es trasllada virtualment a Mèrida, la capital d'Extremadura. L'episodi se centra en la riquesa arqueològica d'aquesta ciutat, destacant el seu teatre romà, considerat un dels millors conservats del món. Dinàmica del concurs i participació El programa ofereix als oients l'oportunitat de guanyar una estada de cap de setmana a un hotel de la ciutat protagonista mitjançant tres preguntes clau: Identificació de la ciutat: Es defineix Mèrida com la seu d'un conjunt monumental d'excepció. Data de reconeixement: Es recorda que Mèrida va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1993. Nom original: Es posa a prova el coneixement històric dels oients sobre el seu nom romà, Emerita Augusta, fundada per l'emperador Octavi August l'any 25 a.C. per a soldats llicenciats (emeriti). Connexió amb el Museu Nacional d'Art Romà L'episodi compta amb una entrevista a José María Álvarez Martínez, director del Museu Nacional d'Art Romà (MNAR), qui destaca diversos aspectes fonamentals de la ciutat: L'edifici de Rafael Moneo: Descrit com un referent de la museologia moderna que actua com el gran contenidor del conjunt arqueològic. Paral·lelismes amb Tarragona: Es comparen ambdues ciutats com els dos grans referents de la Hispania romana; Tarragona com la gran capital de l'Alt Imperi i Mèrida com la capital del Baix Imperi. Vida quotidiana i economia: El director detalla aspectes poc coneguts com l'existència d'inflació en l'època romana, la regulació de les hores de treball i l'oci a les termes. "Mèrida es va convertir en la primera capital efectiva de les Hispànies en ser nomenada seu del vicari de la diòcesi tras la reforma de Dioclecià." El llegat artístic Es fa menció especial a l'Escola de Retrats de Mèrida i a la seva col·lecció de mosaics, considerada la més important d'Espanya en quantitat i qualitat, amb exemples tan rellevants com el Mosaic Cosmològic de la Casa del Mitreo.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Bombers de Tarragona: Valoració de l'ajuda a Galícia
Cooperació en l'Extinció d'Incendis a Galícia El cap d'emergències de la regió del Camp de Tarragona, Albert Magaroles, analitza l'expedició dels Bombers de la Generalitat a Galícia durant el mes d'agost. Més de vint efectius de Tarragona, integrats en un dispositiu de 109 bombers i 21 vehicles, van col·laborar activament en l'extinció de diversos focs crítics. Diferències Tècniques i Aprenentatges L'experiència ha servit per contrastar mètodes de treball molt diferents segons la regió: Atac Directe (Catalunya): Ús intensiu d'aigua i mànegues directament sobre la línia de foc. Atac Indirecte (Galícia): Ús freqüent d'eines manuals i foc tècnic (cremades de control) per ancorar l'incendi de manera preventiva. "Ells es posen al costat del camí i li calen foc per cremar la vegetació abans que arribi l'incendi principal; d'això en són experts." Causes dels Incendis i Estat dels Boscos Magaroles assenyala que, tot i haver-hi causes naturals o accidentals, molts dels focs a Galícia mostraven indicis clars de ser provocats de forma simultània. Pel que fa al territori, destaca l'abandonament del sotabosc i la deshidratació de la vegetació (com la falguera) com a factors que faciliten la propagació, un problema compartit amb Catalunya. Balanç de la Campanya a Tarragona La campanya d'estiu a les comarques de Tarragona es valora com a positiva i relativament tranquil·la, malgrat l'incendi de l'Hospitalet de l'Infant i Vandellòs que va superar les 1.000 hectàrees. L'èxit es deu a: Rapidesa en l'avís i mobilització gràcies a la telefonia mòbil. Disponibilitat de mitjans aeris massius en no haver-hi múltiples focs simultanis. Conscienciació ciutadana i millora en la gestió de residus i cremes agrícoles.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
3h 4min
Retransmissió Diada de Sant Magí 2006
Panorama de la Diada de Sant Magí La retransmissió de la Diada Castellera de Sant Magí 2006 a Tarragona Ràdio ofereix una anàlisi detallada de les actuacions de les quatre colles de la ciutat. La jornada ha destacat per una estratègia prudent de les colles grans i l'ambició de les colles petites, tot sota una calor intensa a la Plaça de les Cols i amb el debat sobre l'ús del casc casteller com a teló de fons. Les Actuacions de les Colles Colla Jove Xiquets de Tarragona L'actuació ha estat marcada per la seguretat i l'eficàcia, optant per construccions que ja dominaven àmpliament: • Han descarregat el 2 de 8 amb folre, el 3 de 8 i el 4 de 8 amb execucions de "manual" i gran finura. • Els responsables tècnics han prioritzat madurar estructures superiors com el 5 de 8 o el 3 de 9 per a la diada del Catllà. • Han patit un intent fallit de pilar de 6 que s'ha trencat en el moment de carregar-se per un dubte de l'enxaneta. Xiquets de Tarragona Els matalassers han complert el seu objectiu de la "tripleta de 8", destacant especialment: • La descàrrega del primer 2 de 8 amb folre de la temporada, executat amb gran velocitat i experiència. • Consolidació del 3 de 8 i el 4 de 8, aquest últim amb canvis al tronc per preparar el pilar. • Igual que la Jove, no han pogut carregar el pilar de 6, que s'ha desplomat en l'últim pas de la canalla. Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau Les colles denominades "petites" han estat les grans protagonistes quant a superació: • Els Xiquets del Serrallo han signat la millor actuació de l'any descarregant el 4 de 7 amb l'agulla, el 3 de 7 i el 4 de 7, en una jornada emocionalment intensa. • Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han descarregat un 3 de 7 èpic i treballat, juntament amb un 2 de 6, tot i haver de desmuntar l'intent de 4 de 7 per falta de pinya pròpia. Debats i Context Social "El casc no desvirtua els castells, és una garantia més de seguretat per a la canalla." • Seguretat Infantil: La jornada ha servit per normalitzar la imatge del casc casteller a les estructures superiors. • Concurs de Castells: S'ha discutit la legitimitat de la participació de les colles locals per invitació vers els mèrits de rànquing. • Col·laboració entre colles: Es destaca la solidaritat de plaça, necessària per als folres de les colles de 8 i les pinyes de les colles amb menys camises.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
4'
Entrevista a Joan Miquel Nadal sobre les Festes de Sant Magí
Balanç de les Festes i Tradicions Locals L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, reflexiona sobre el desenvolupament de les festes de Sant Magí, destacant la normalitat de les celebracions malgrat petites polèmiques cícliques. L'alcalde subratlla la bellesa d'actes com la processó submarina i la importància de mantenir l'esperit tarragoní sense buscar protagonismes innecessaris. El Món Casteller i el Concurs de Castells Un dels temes centrals de la conversa és l'actualitat castellera en un any que és de concurs. Nadal defensa aferrissadament la participació de les quatre colles de la ciutat: Dret d'organització: Les colles locals han de participar-hi pel simple fet de ser de la ciutat que organitza l'esdeveniment. Finançament i projecció: L'Ajuntament ha incrementat la inversió econòmica i l'esforç organitzatiu per potenciar un certamen que és una finestra de la ciutat al món. L'índex classificatori: Es comenta la posició de les colles locals en els rànquings actuals i les possibilitats d'èxit en el proper concurs. Innovació i Seguretat: El Casc Casteller Davant la introducció del casc casteller per part d'algunes colles, l'alcalde es mostra clarament a favor de la mesura: "Tot el que sigui protecció i increment de la garantia, sobretot per la canalla que puja a dalt, val la pena i és molt interessant." Nadal argumenta que, així com en el seu dia es va normalitzar l'ús de l'uniforme, l'ús del casc és una evolució natural per garantir la seguretat sense desvirtuar l'essència de la tradició.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Concerts de la Banda Unió Musical per Sant Magí
Actuacions de la BUMT a les festes de Sant Magí La Banda Unió Musical de Tarragona (BUMT) protagonitza la programació musical de la festa major petita amb dues cites clau en espais emblemàtics de la ciutat. Joan Boada, president de l'entitat, detalla els preparatius i els repertoris escollits per a aquestes actuacions. Concert a la plaça de l'Antic Escorxador L'actuació tindrà lloc el dissabte de Sant Magí a les 23:30 hores. Aquest espai s'ha consolidat com un indret ideal per la seva acústica i tranquil·litat, allunyat de les multituds d'altres zones: Primera part: A càrrec de la banda juvenil (formada per joves d'entre 12 i 25 anys), que interpretarà música americana i bandes sonores actuals, com fragments de John Williams. Segona part: La banda titular oferirà una selecció de Sarsuela, recuperant peces com Los Gavilanes o fragments de La cançó d'amor i de guerra. Concert de cloenda a l'Amfiteatre El dissabte 26 d'agost, la banda tancarà el cicle de concerts d'estiu al patrimoni tarragoní. Tot i les obres de reforma, el concert es manté amb un aforament més limitat: Estrena destacada: S'interpretarà Tàrraco, un poema simfònic en sis moviments escrit pel director de la banda i dedicat a la ciutat. Repertori variat: El programa inclourà Bocetos del Càucaso i l'obra contemporània Jaume I el Conqueridor, definida per Boada com una peça atrevida amb dissonàncies. "Vam provar la plaça de l'Escorxador per casualitat i va ser un èxit: una acústica bona, una tranquil·litat bona i la gent ve igual."