Tots els episodis

62564 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

53809-53832 de 62564
  • Alerta per reserves de sang sota mínims a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    9'

    Alerta per reserves de sang sota mínims a Tarragona

    Situació Crítica de les Reserves de Sang L'episodi comença amb un crit d'alerta del doctor Enric Contreras, responsable del banc de sang de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. Les reserves a Catalunya havien arribat a un nivell crític, suficients només per a dos dies de consum, cosa que posava en risc les operacions programades. Resposta Ciutadana i Recuperació Gràcies a la difusió de la notícia als mitjans de comunicació, la situació ha començat a millorar parcialment: Les reserves han augmentat per cobrir més de tres dies. S'ha registrat una gran afluència de donants tant a l'hospital com a la unitat mòbil de la Rambla de Tarragona. L'objectiu principal és que la donació esdevingui una pràctica habitual i no només una reacció a emergències. Requisits i Mites sobre la Donació El doctor aclareix diversos punts pràctics per als futurs donants: Qui pot donar? Persones entre 18 i 65/70 anys que pesin més de 50 quilos. Freqüència: Els homes poden donar 4 cops l'any i les dones 3 cops, amb un interval mínim de dos mesos. Alimentació: No cal anar en dejú; de fet, és recomanable haver esmorzat o dinat lleugerament per evitar marejos. Temps: El procés total sol durar entre 15 i 20 minuts. "L'important és aconseguir que la donació de sang sigui un fet habitual, no només una crida davant d'emergències." Logística i Organització Actualment, Catalunya funciona amb un banc de sang únic centralitzat a la Vall d'Hebron, que coordina la redistribució segons les necessitats de cada centre terminal. A Tarragona, es destaca la tasca de l'Associació de Donants del Tarragonès per fomentar la conscienciació constant.

  • L'actualitat del Nàstic: l'estatge a Àustria i fitxatges - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    16'

    L'actualitat del Nàstic: l'estatge a Àustria i fitxatges

    Actualitat del Nàstic de Tarragona a Àustria L'equip grana continua la seva preparació de pretemporada sota la pluja a Hoffen. El periodista Quim Pons ens acosta les darreres novetats sobre el dia a dia de la plantilla sota les ordres de Luis César, destacant el següent: Entrenaments i clima: Sessió marcada per una pluja intermitent i temperatures fresques d'uns 18 graus. L'equip combina partits de preparació amb treball físic al gimnàs. L'incertesa del rival: Hi ha un gran embolic organitzatiu. Després de la caiguda de la Lazio i el Palermo, es rumoreja que el proper rival podria ser la selecció de Kuwait, tot i que encara no hi ha confirmació oficial ni estadi definit per problemes econòmics entre les autoritats locals de San Veit i Klagenfurt. Entrevista amb Albano Bizarri El porter argentí, considerat el fitxatge més mediàtic, ha compartit les seves impressions sobre la seva arribada a Tarragona: "Afronto la temporada amb una il·lusió terrible i el repte claríssim d'ajudar el Nàstic a romandre a Primera Divisió." Competència: Bizarri destaca la sana rivalitat que hi haurà amb els altres porters del club (Rubén i Álvaro). Trajectòria: Ha recordat el seu origen al Racing de Avellaneda i el seu pas pel Real Madrid i el Valladolid. Adaptació: Fa especial èmfasi en la diferència de com es viu el futbol a l'Argentina i a Espanya, esperant que l'afició grana doni el màxim suport. Mercat de fitxatges i infermeria La secretaria tècnica treballa intensament per tancar la plantilla: Objectius al Brasil: Alfons Muñoz es troba al Brasil negociant les incorporacions de Rafael Moura i Manuel Moraes, tot i que les complicacions amb els representants i les condicions econòmiques n'estan dificultant el tancament. Altres noms: S'ha posat sobre la taula el nom de Javier Portillo (segons el Diari Sport) i es manté l'interès per Jonathan Soriano. Recuperació: Una bona notícia és que Oscar Álvarez ja ha començat a córrer i evoluciona favorablement del seu esquinç al genoll.

  • Festes Majors de Sant Salvador i Sant Ramon - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    7'

    Festes Majors de Sant Salvador i Sant Ramon

    Celebració comunitària a Sant Salvador El barri de Sant Salvador enceta la seva Festa Major, una celebració que s'allarga durant tot un cap de setmana d'agost. Segons explica Alfonso Ruiz, president de l'Associació de Veïns, aquestes festes són un punt de trobada vital per a la comunitat, permetent el retrobament de veïns que no es veuen sovint durant l'any. Actes destacats del programa La programació és variada i inclou activitats per a totes les edats, destacant-ne la vessant més festiva i gastronòmica: Esport i lleure: Partits de futbol infantil, partits d'handbol i el clàssic enfrontament de futbol entre fadrines i casades. Gastronomia popular: El Sopar de la Forja (o de l'alforja), on tothom porta el seu menjar per compartir-lo a la plaça, i la gran paella popular de diumenge. Música i revetlles: Actuacions de grups com People, discoteques mòbils i revetlles amb les orquestres Habana i Café Latino fins a la matinada. Activitats infantils: Guerra de l'escuma, castells inflables i tallers de pintura. Igualtat i convivència Una de les novetats consolidades els darrers anys és el canvi en el protocol del sopar d'alforja: "Decidim que cadascú es portés el sopar, inclosos els polítics, i que sopéssim tots junts al carrer." Aquest canvi busca integrar els representants polítics amb la resta del veïnat, evitant que mengin separats en restaurants mentre el barri està a la plaça. Sant Ramon i cloenda Tot i que ara el protagonisme és per a Sant Salvador, s'anuncia que a partir del 26 d'agost serà el torn del barri de Sant Ramon. Les festes de Sant Salvador clouran diumenge amb una desfilada d'entitats, aerodansa i un castell de focs final.

  • Nous reptes de l'Institut Català de les Dones a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    14'

    Nous reptes de l'Institut Català de les Dones a Tarragona

    Entrevista a Roser Cerdà sobre l'Institut Català de les Dones En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la nova coordinadora territorial de l'Institut Català de les Dones (ICD) a Tarragona, Roser Cerdà, presenta les línees mestres de la nova etapa de la institució. Es destaca el canvi de nom de l'entitat (d'Institut Català de la Dona a Institut Català de les Dones) per reflectir la pluralitat i diversitat de perfils femenins que atenen. L'atenció a les víctimes de violència Un dels pilars fonamentals de l'ICD és l'abordatge de la violència de gènere a través d'un enfocament integral: Telèfon d'atenció (900 900 120): Es gestionen una gran quantitat de trucades, amb un 7,8% procedents de les comarques tarragonines. Circuit de recuperació: S'ofereix assistència psicològica, jurídica i laboral. L'objectiu és que la dona assoleixi la independència econòmica per poder sortir del cicle de violència. Recursos d'emergència: Existència de cases d'acollida per a situacions límit, tot i les dificultats d'infraestructura quan hi ha fills implicats. Prevenció i treball amb la joventut L'institut posa un èmfasi especial en la pedagogia i els valors per transformar la societat des de la base: Assessors joves: S'utilitzen referents joves per parlar de tu a tu amb els estudiants dels instituts sobre assetjament i micro-masclismes. Rols de gènere: Es treballa per trencar els estereotips transmesos en el llenguatge no verbal entre els adolescents. Suport a l'emprenedoria i participació social L'actual visió de l'ICD abraça tots els àmbits de la vida de les dones: Món empresarial: Suport mitjançant crèdits i subvencions a l'autoocupació i a la petita emprenedora (com comerços o perruqueries). Àmbit universitari: Organització de xerrades i crèdits per fomentar la perspectiva de gènere en l'educació superior. Corresponsabilitat: Foment de la paritat per tal que l'home s'involucri en les tasques domèstiques i familiars, facilitant la participació social de la dona. "Vull ser la veu de totes les dones... per acompanyar-les tant en els seus trasbalsos com en els seus projectes de lleure o de vida."

  • Tancament i balanç del Festival d'Estiu de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    33'

    Tancament i balanç del Festival d'Estiu de Tarragona

    Balanç de la recta final del Festival d'Estiu (FET) En aquesta edició del programa, es repassa la trajectòria del festival d'enguany, destacant l'èxit de les propostes de músiques del món i fusió. El coordinador del cicle Músiques del Món, Jordi Freixas, i el coordinador general del FET, Jordi Giramé, analitzen la bona acollida del públic i la consolidació de Tarragona com a parada obligatòria per a artistes internacionals. Actuacions destacades i valoració artística • Cesària Évora: Es destaca la seva veu impertorbable tot i l'edat i la seva capacitat de connector amb el públic del Camp de Mart. • 17 Hippies: Una celebració multitudinària a l'escenari amb un gran concepte d'espectacle. • 34 Puñaladas: Una aposta pel tango destraler i irònic, allunyat dels tòpics comercials. • Quartet Búlgar: L'aportació de sonoritats ètniques amb timbres de veu quasi inhumans. Properes cites i cloenda Històricament, el festival s'apropa al seu final amb dos plats forts: 1. Refree (Raúl Fernández): Presenta el seu projecte La Matrona. Es descriu com un mag dels sons i una figura de culte que, tot i ser més reconegut a l'estranger (Japó o França), porta una proposta pop d'avantguarda al Pla de la Seu. 2. Michel Camilo i Tomatito: L'actuació de cloenda amb el projecte Spain Again. Una col·laboració magistral entre el jazz dominicà i el flamenc. "Si Tarragona no omplís amb Michel Camilo i Tomatito, seria l'únic lloc del món on no rebenten; són dos autèntics genis." Participació dels oients Diversos espectadors intervenen per donar la seva opinió sobre el festival: • Valoren positivament la varietat d'estils i l'adequació dels espais com el Palau de Congressos o el Camp de Mart. • Es suggereix un possible increment de la programació de dansa i una reflexió sobre com potenciar el teatre en futures edicions. • Es comenten les interioritats logístiques, com les dificultats de transport de la darrera setmana a causa dels problemes a l'aeroport del Prat.

  • Conca: Patrimoni de la Humanitat i art abstracte - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    24'

    Conca: Patrimoni de la Humanitat i art abstracte

    Explorant el llegat de Conca En aquest episodi de la ruta per les ciutats espanyoles Patrimoni de la Humanitat, ens desplacem fins a la ciutat castellana de Conca. El programa commemora el desè aniversari de la seva declaració per la UNESCO, explorant tant el seu ric patrimoni arquitectònic com el seu entorn natural privilegiat. Concurs de coneixement històric El programa comença amb un concurs on els oients participen per guanyar una estada de cap de setmana. S'han discutit detalls clau com: • El carrer Alfons VIII, l'artèria principal del casc antic, batejat així pel monarca que va conquerir la ciutat el 1177. • Les Cases Penjades, l'edifici gòtic civil més emblemàtic visible des del pont de San Pablo. • La Catedral de Conca, dedicada a Nostra Senyora de Gràcia, destacada per ser la primera catedral gòtica de Castella. Cultura, Museus i Tradicions La regidora de Turisme, Concepción Rodríguez, detalla l'oferta cultural de la ciutat: • Museu d'Art Abstracte Espanyol: Ubicat a les Cases Penjades, és una referència mundial gràcies a la col·lecció de Zobel. • Rascacels del Xúquer: Habitatges particulars singulars que creixen cap avall a causa de l'orografia del terreny. • Festivitats: Destaca la Setmana de Música Religiosa i les festes de Sant Mateu, on es trasllada el tradicional pendó d'Alfons VIII des de la Catedral fins a l'Ajuntament. Turisme actiu i natura "Cuenca és art, naturalesa i cultura." La ciutat no només ofereix història, sinó també un entorn ideal per al turisme esportiu com el rafting o el descens de canons als rius Xúquer i Huécar.

  • Estat de la construcció a Tarragona (2006) - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    21'

    Estat de la construcció a Tarragona (2006)

    Anàlisi del sector immobiliari a Tarragona L'entrevista a Jordi Berguedà, president del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya a Tarragona, ofereix una radiografia detallada de l'estat de la construcció basada en l'informe semestral de la institució del primer semestre de 2006. Tendències i Creixement Geogràfic Estabilització al Camp de Tarragona: S'observa un lleuger descens del 1,5% en els projectes d'habitatge en comparació amb el 2005. Berguedà li "treu ferro" a aquesta dada, considerant-la una estabilització en lloc d'una crisi, atès que el volum continua sent històricament alt. El boom de les Terres de l'Ebre: Aquesta zona presenta un creixement espectacular del 36% respecte a l'any anterior (i un 84% respecte al 2004), impulsat principalment per la segona residència en municipis litorals com Deltebre i Sant Carles de la Ràpita. El paper del Baix Penedès: Es destaca el Vendrell i Calafell com a motors de creixement, on el servei de Rodalies ha transformat moltes segones residències en primeres residències per a persones que treballen a l'àrea metropolitana de Barcelona. Models d'Habitatge i Urbanisme Cap a la ciutat compacta: L'informe detecta un canvi en la tipologia de construcció, amb un increment de l'habitatge plurifamiliar i una disminució dels habitatges adossats i aïllats, cercant un model menys malbaratador de territori. La qüestió dels "minipisos": Es debat sobre la reducció del tamany dels habitatges. Berguedà defensa la necessitat de diversitat d'oferta i de regular superfícies mínimes (al voltant dels 60 m²) per garantir la qualitat, més enllà del mínim legal de 30 m². Perspectives de Futur "Tot sembla indicar que aquests ritmes tan forts es mantindran més o menys durant el 2007, però amb una progressiva introducció de l'habitatge protegit." Segons l'expert, la futura Llei d'Habitatge i les noves reserves de sol per a protecció oficial (HPO) ajudaran a moderar l'escalada de preus del mercat lliure.

  • Incident esperpèntic a Àustria: El Nàstic contra el Catania - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    16'

    Incident esperpèntic a Àustria: El Nàstic contra el Catania

    Crònica d'un partit delirant a l'estatge d'Àustria L'actualitat del Gimnàstic de Tarragona a Àustria s'ha vist sacsejada per un incident insòlit durant el partit amistós contra el Calcio Catania. El que havia de ser una prova esportiva de pretemporada es va convertir en un espectacle esperpèntic a causa de la intervenció directa de l'organitzador del torneig. Els fets estrambòtics El partit va destacar no pel joc, sinó pels següents esdeveniments: * Intervenció de l'organitzador: El responsable de Football Empire, Fabricio Rossi, va saltar al camp amb una copa a cada mà, va treure el xiulet a l'àrbitre i va donar el partit per finalitzat durant la tanda de penals. * Tensió amb l'afició: Uns 50 seguidors italians van mostrar una actitud agressiva, arribant a despullar els seus propis jugadors per quedar-se amb les samarretes. * Manca de seguretat: Es va denunciar l'absència total de personal de seguretat a l'estadi Jacks Le Man Arena per conflictes polítics locals. "Rossi va agafar el xiulet a l'àrbitre, el va llençar a terra i va dir que això s'havia acabat, que tothom marxava cap a casa." Actualitat Esportiva i Fitxatges Malgrat el caos, s'extreuen conclusions positives de l'equip de Luis César Sampedro: * Solidesa defensiva: L'equip suma 180 minuts sense encaixar cap gol, mostrant una línia de quatre molt ben treballada. * Cerca del gol: Es fa evident la necessitat d'un nou de referència. S'apunten noms com Rafael Moura (Corinthians) i Felipe Moraes (Vasco da Gama) com a possibles incorporacions imminents des del Brasil. * Entrevista amb Juan: El nou fitxatge procedent de l'Sporting de Gijón destaca la bona acollida del vestidor i la il·lusió de debutar a la Primera Divisió. L'expedició aprofita ara una jornada de descans a Klagenfurt per relaxar-se abans de tancar els propers compromisos amistosos.

  • 2006-07-31 MARIO RIGAU.UGT - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    20'

    2006-07-31 MARIO RIGAU.UGT

    Resum de l'entrevista a Mario Rigau (UGT) El secretari general de l'UGT al Camp de Tarragona, Mario Rigau, analitza diversos focus de tensió laboral, destacant especialment l'increment de la sinistralitat laboral a la demarcació i els conflictes en infraestructures i empreses municipals. Sinistralitat laboral a Tarragona Rigau qualifica les dades dels primers sis mesos del 2006 com a "especialment dolentes" per a Tarragona, situant les comarques tarragonines en els pitjors llocs del rànquing estatal. Denuncia una manca absoluta de cultura de la prevenció i critica que les sancions econòmiques actuals són irrisòries. Responsabilitat empresarial: El líder sindical reclama mesures penals més dures davant negligències greus. "Com és possible que tantes persones vagin a l'hospital o al cementiri i cap empresari vagi a la presó?" Mesures proposades: Implementar cotitzacions diferenciades a la Seguretat Social segons l'índex de sinistralitat de cada empresa. El col·lapse a l'aeroport del Prat Es valora negativament la gestió del conflicte de handling d'Iberia. Rigau assenyala una responsabilitat compartida entre Iberia, AENA i els sindicats majoritaris, que van perdre el control d'una situació que era previsible a causa dels processos de subrogació. Conflictes locals: Casa Canals i l'EMT Casa Canals: Rigau dóna suport a la denúncia del PSC sobre irregularitats en la contractació, qualificant el procés coordinat per la regidora Maria Mercè Martorell de deixadesa laboral. EMT (Empresa Municipal de Transports): L'UGT anuncia que no signarà el nou conveni de l'EMT per considerar-lo "paupèrrim". Critiquen la congelació salarial per a cinc anys i la manca de millores en les condicions laborals, a diferència d'altres acords signats a Tarragona Ràdio o Espimsa.

  • 2006-07-31 ENVELAT FIRAGOST - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    9'

    2006-07-31 ENVELAT FIRAGOST

    Fira Agost 2006: L'aparador del Camp Català La ciutat de Valls, capital de l'Alt Camp, es converteix en l'epicentre de l'activitat agrícola i artesanal amb la celebració de la Fira Agost 2006. Aquest esdeveniment, considerat una "festa major diferent", aplega més de 350 expositors en un espai de 40.000 metres quadrats que s'estén des del nucli central fins a la plaça de l'Estació. Principals atractius i expositors La fira destaca per la seva gran diversitat de sectors, amb una participació especial de més de 40 cooperatives agrícoles (que arriben a ser 70 segons els organitzadors) d'arreu de Catalunya. Entre l'oferta disponible trobem: Productes de proximitat: Fruits secs, vins, olis, mel, formatges, misteles i caves. Maquinària i vehicles: Una àmplia exposició de maquinària agrícola i vehicles al passeig de l'Estació. Artesania i tradició: Mostres de ceràmica, terrissa i artesania a la plaça del Quarté, a més de tallers d'oficis antics (teixidors, picapedrers, esclopers). Animals i natura: Concursos canins, mercat d'aviram, exposicions de bonsais i activitats amb cavalleries. Actes destacats i cultura popular El programa d'actes és extens i combina la divulgació professional amb l'entreteniment popular: Cercavila i tradició: Trobada de puntaires i la gran cercavila de cavalleries i carruatges organitzada per la Societat Sant Antoni. Concursos emblemàtics: El 27è concurs d'arrossegament de cavalleries amb trineu i les tradicionals curses de saques d'avellanes. Cultura i pensament: Taules rodones sobre l'espai agrari i la presentació del llibre Evolució del Treball de la Terra a Catalunya. Castells: L'actuació de la Colla Vella i la Colla Joves dels Xiquets de Valls a la plaça del Blat. "És una fira que és atractiva de cara al gran públic i també més especialitzada de cara a la gent que treballa a l'agricultura." Impacte i participació Amb una previsió de prop de 100.000 visitants, la fira és un punt de trobada clau per a les comarques de Tarragona, Lleida i Barcelona. L'esdeveniment també inclou la Setmana de promoció de vins i caves de l'Alt Camp, on els restauradors locals potencien els productes de la terra.

  • El 112: Telèfon únic d'emergències a Catalunya - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    13'

    El 112: Telèfon únic d'emergències a Catalunya

    El 112: Un recurs vital per a la seguretat ciutadana En aquesta entrevista amb Agustí Gatell, responsable del 112 a la Direcció General d'Emergències, s'explica la importància i el funcionament del número únic d'emergències. Aquest servei, derivat d'una directiva europea, centralitza totes les alertes per optimitzar la gestió de riscos. Funcionament i Coordinació Centralització de serveis: El 112 aglutina Bombers, Sanitat i cossos policials. Trucar a aquest número permet una discriminació professional de l'incident per activar els recursos adequats simultàniament. Dues seus a Catalunya: Existeixen centres a Cerdanyola del Vallès i Tarragona. La seu de Tarragona actua com a sistema de seguretat (backup) de la de Barcelona i viceversa, a més de gestionar els riscos específics de la petroquímica i la indústria nuclear de la zona. Localització i tecnologia: El sistema permet geolocalitzar les trucades des de telèfons fixos (adreça exacta) i mòbils (mitjançant repetidors) per situar l'incident en un mapa digital de forma precisa. El paper del ciutadà "Més val que ens fem pesats: davant l'emergència, truquem-hi sempre, encara que pensem que algú altre ja ho haurà fet." Informació clau: L'operador intentarà extreure el màxim dades sobre la localització i la gravetat de la situació. Ús responsable: S'alerta que el 80% de les trucades rebedes són no procedents (bromes, insults o consultes errònies). Això pot col·lapsar les 40-50 línies disponibles i retardar l'atenció a emergències reals. Gratuïtat total: El servei és accessible fins i tot des de mòbils sense saldo o targetes de prepagament.

  • Conca: Ciutat Paisatge i Patrimoni de la Humanitat - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    19'

    Conca: Ciutat Paisatge i Patrimoni de la Humanitat

    Introducció a la Ruta de Patrimoni El programa inicia una nova ruta dedicada a les ciutats espanyoles declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. En aquesta ocasió, la protagonista és una ciutat que celebra el seu desè aniversari sota aquest títol, atorgat originalment l'any 1996. Dinàmica del Concurs Geogràfic L'espai radiofònic utilitza un concurs interactiu amb els oients per anar descobrint dades sobre el destí de la setmana. Les preguntes clau han estat: Identificació de la ciutat: Pertany a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa. Després de descartar Guadalajara, Toledo, Ciudad Real i Albacete, els oients han identificat correctament que es tracta de Conca (Cuenca). Patronatge: S'ha revelat que el patró de la ciutat és Sant Julià, la festivitat del qual se celebra el 28 de gener (tot i que la festa major és a l'agost). Hidrografia: La ciutat antiga està dividida per les falçs formades pels rius Xúcar i Huècar. Entrevista amb Jennifer Morter S'estableix una connexió amb la presidenta de l'Agrupació d'Hostaleria i Turisme de Conca, qui destaca els següents aspectes del municipi: Ciutat-Paisatge: El nomenament com a Patrimoni de la Humanitat inclou tant el recinte amurallat com les seves hoces (falçs), integrant perfectament l'entorn natural amb l'arquitectura. Cultura i Art: A més de les icòniques Cases Penjants (Casas Colgantes), destaca el reconeixement mundial del Museu d'Art Abstracte Espanyol. Gastronomia Típica: Jennifer esmenta plats tradicionals com el morteruelo, l'ajoarriero i els gazpachos pastores, a més de la nova cuina d'autor que està emergint. Turisme Actiu i de Natura: La província es divideix en tres zones diferenciades: la Serra, la Manxa i l'Alcarria, oferint un ampli ventall de contrastos paisatgístics i activitats a l'aire lliure. "La ciutat amurallada i les seves dues falçs formen part d'un tot que sorprèn el visitant per la seva bellesa natural."

  • L'escalada a Siurana amb Toni Arbonés - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    15'

    L'escalada a Siurana amb Toni Arbonés

    Introducció a l'esperit de la muntanya Entrevista a Toni Arbonés, reconegut escalador i gestor del refugi de Siurana, per parlar sobre l'auge dels esports de natura i la seva experiència personal en el món de la verticalitat. Siurana: Epicentre mundial de l'escalada Siurana s'ha consolidat com un referent internacional, atraient uns 20.000 escaladors anuals d'arreu del món, incloent-hi països com el Japó o Finlàndia. Els motius d'aquest èxit són: Vies d'elit: Compta amb l'emblemàtica via La Rambla, una de les més difícils del món pel seu desplom i la manca de preses a la part superior. Accessibilitat: Tot i la fama de les parets verticals, actualment hi ha més de 800 vies equipades de tots els nivells, facilitant la iniciació. Condicions meteorològiques: L'adherència de la roca varia segons la temperatura, sent la tardor i l'hivern les millors èpoques per a l'alta dificultat. La psicologia i seguretat de l'esport Arbonés defineix l'escalada com una "dansa vertical" que combina preparació física i complexitat psicològica: "L'escalada és una activitat que enganxa molt, que és superadictiva... t'has de sentir físicament bé, però a vegades a nivell psicològic es torna molt complexa." Pel que fa a la seguretat, desmunta el mite de l'esport de risc extrem, afirmant que l'escalada esportiva té un dels índexs d'accidents més baixos gràcies a l'evolució del material i el rigor en les tècniques de seguretat. Evolució personal i nous reptes Amb 25 anys d'experiència, Toni Arbonés explica que l'edat ideal per començar són els 13-16 anys per la flexibilitat, tot i que no hi ha límit per iniciar-s'hi. Recentment, ha incorporat l'atletisme a la seva rutina d'entrenament, preparant-se per a curses com la de l'Espluga de Francolí per mantenir la constància i el rendiment físic.

  • Anàlisi de l'estatge del Nàstic a Àustria i Itàlia - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    18'

    Anàlisi de l'estatge del Nàstic a Àustria i Itàlia

    Seguiment de la pretemporada del Nàstic L'enviat especial de Tarragona Ràdio, Quim Pons, connecta des de la localitat de Villabassa per informar sobre l'actualitat del Gimnàstic de Tarragona durant el seu estatge de pretemporada. L'equip grana ha mostrat bones sensacions esportives malgrat les mancances de la plantilla i les dificultats logístiques. Resultats del Triangular El Nàstic s'ha proclamat guanyador d'un torneig triangular disputat a terres italianes: Victòria contra el Treviso (1-0): Amb un gol de Pinilla a pilota parada. Victòria contra el Sud-Tirol (2-0): Gols de Merino de falta directa i una gran baselina d'Ismael Irurzun. Debat amb la premsa desplaçada En una conversa coral amb periodistes de diversos mitjans (Cadena SER, L'Esportiu, Diari de Tarragona, Diari AS), s'han destacat diversos punts crítics: Dificultats logístiques: Els periodistes denuncien la falta de condicions òptimes per treballar, amb greus problemes de cobertura mòbil, falta de línies de telèfon fixes i connexió a internet gairebé inexistent. Distàncies excessives: La premsa es troba allotjada a 12 quilòmetres de la plantilla, i els camps de joc sovint se situen a més de 200 quilòmetres. Anàlisi futbolística: Es valora positivament la solidesa defensiva i l'estratègia, però es recorda la necessitat urgent de fitxar tres davanters. "Cada dia l'estatge supera l'anterior en complicacions; és una mena de 'sorpresa-sorpresa' constant." Curiositats i detalls La samarreta: Hi ha una queixa unànime sobre el color dels números de l'equipació (daurats), que no es veuen gens bé des de la grada. El paisatge: Tot i els problemes, els enviats especials destaquen la gran bellesa dels Dolomites.

  • Dispositiu especial de trànsit per l'inici d'agost a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    22'

    Dispositiu especial de trànsit per l'inici d'agost a Tarragona

    Operació Sortida: Previsions i Dispositius Especials L'entrevista amb Josep Del Olmo, cap territorial del Servei Català de Trànsit (SCT), se centra en la gestió del trànsit durant el primer cap de setmana d'agost, un dels moments més crítics de l'any a causa de la confluència de: Operació sortida dels qui comencen vacances a l'agost. Retorn a casa dels ciutadans que han gaudit del juliol. Desplaçaments habituals de cap de setmana. Es preveuen aproximadament 650.000 desplaçaments a nivell general, amb una afectació massiva a les carreteres tarragonines, especialment a l'AP-7, la N-340 i la C-14. Gestió i Seguretat Viària El dispositiu de seguretat inclou el reforç de plantilles dels Mossos d'Esquadra, vigilància aèria amb helicòpters i el monitoratge constant des del Civicat. Un dels objectius principals és garantir la fluïdesa del trànsit, motiu pel qual s'aplicaran restriccions als vehicles pesants i es minimitzaran els controls en hores de màxima retenció en favor de l'assistència ràpida. Del Olmo destaca el perill dels trajectes curts en destinacions de vacances, on la relaxació del conductor pot provocar accidents greus per fatiga o consum d'alcohol en vies secundàries. L'Impacte del Carnet per Punts Encara que només fa un mes de la seva implementació, les dades ja mostren un canvi de comportament: La velocitat mitjana ha baixat uns 7 km/h en punts com Vilaseca-Salou. Existeix un efecte dissuasori real pel temor a perdre l'autorització administrativa per conduir. "L'important és que hi hagi una mentalització que el que es va a fer és un viatge lúdic; no s'hauria de tenir pressa per arribar." Consells de Seguretat per al Conductor Planificació horària: Evitar la tarda de divendres i el matí de dissabte. Les millors hores són a partir de les 22:00 h el divendres o després de les 16:00 h el dissabte. Informació constant: Utilitzar la ràdio, el telèfon 012 o el web del SCT per conèixer les incidències en temps real. Equipament obligatori: Ús d'armilla reflectant i triangles en cas d'avaria. Cap d'alcohol i paciència: Evitar canvis de carril constants que només empitjoren les retencions.

  • Ludoteca ambiental i col·laboració veïnal a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    6'

    Ludoteca ambiental i col·laboració veïnal a Tarragona

    Ludoteca Ambiental a la Platja Llarga Es presenta una nova iniciativa a la Platja Llarga de Tarragona impulsada per la Creu Roja, amb el suport de Repsol i l'IPF. Es tracta d'una ludoteca ambiental destinada a infants d'entre 3 i 8 anys. Objectiu pedagògic: Sensibilitzar la canalla sobre el respecte al medi ambient mitjançant jocs, contes i activitats adaptades. Voluntariat corporatiu: Repsol ha obert una crida entre els seus empleats perquè participin com a voluntaris, aportant el seu temps i coneixements sobre polítiques ambientals. Ubicació: L'espai es troba situat vora un dels punts de socors, en una zona de fàcil accés per a les famílies que gaudeixen de la platja. "L'objectiu final és sensibilitzar a la canalla amb eines adients i inculcar-los ja de petits hàbits de respecte vers el medi ambient." Acords amb Associacions de Veïns L'entrevista també destaca el canvi d'estratègia de Repsol pel que fa a la seva política de responsabilitat social als barris: Conveni amb Riu Clar: Se signa un acord amb l'Associació de Veïns de Riu Clar per fomentar activitats de dinamitació per a dones i joves. Projectes estables: Es deixa enrere la col·laboració puntual en festes majors per finançar programacions estables de tallers i conferències que aportin un valor real a la col·lectivitat. Extensió territorial: Aquesta iniciativa se suma a convenis similars ja existents als barris de Sant Salvador (Aula de Música) i Camp Clar.

  • Cáceres: Patrimoni i Turisme a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    24'

    Cáceres: Patrimoni i Turisme a Tarragona Ràdio

    Tancament de la Setmana de Cáceres a Tarragona Ràdio L'episodi d'avui marca la conclusió de la ruta dedicada a Cáceres, ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat. El programa combina la participació dels oients mitjançant un concurs temàtic amb una anàlisi institucional sobre el model turístic de la ciutat extremenya. El Concurs: Tradicions i Gastronomia La dinàmica del programa s'ha centrat en tres preguntes clau sobre la cultura local: • La producció de fruita al Valle del Jerte, on la cirera és el producte estrella. • La connexió religiosa entre la Virgen de Guadalupe i la Verge de Montserrat, compartint la condició de Mares de Déu morenes. • L'arquitectura civil de la ciutat monumental, destacant la Casa del Mono (Casa Espadero Pizarro), anomenada així per l'animal esculpit en una cadena al seu pati interior. Entrevista amb Manuel Rodríguez El regidor de Turisme de l'Ajuntament de Cáceres, Manuel Rodríguez, ha destacat les claus de l'èxit de la ciutat com a destí turístic: "La ciutat de Cáceres manté un gran repòs; la tranquil·litat i la manca de massificació són els nostres valors principals." • Model Turístic: S'aposta per un turisme qualitatiu i no estacional, amb festivals com el Womad, el teatre clàssic al juny i la música antiga al setembre. • Preservació: Es disposa de plans especials d'urbanisme i finançament europeu per supervisar qualsevol intervenció al nucli històric. • L'Ambaixador Local: El regidor subratlla que el propi ciutadà cacereny és el millor promotor de la ciutat gràcies al seu sentiment de pertinença. Resolució del Sorteig Finalment, s'ha anunciat l'Antònia Ferrer com la guanyadora d'una estada de cap de setmana a l'Hotel Ágora de Cáceres, posant punt final a les activitats d'aquesta setmana.

  • Situació i acords pendents a la Part Alta de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    19'

    Situació i acords pendents a la Part Alta de Tarragona

    Diagnòstic de la Part Alta de Tarragona El president de l'associació de veïns, Joan Belmonte, descriu la situació del barri com a crítica, comparant-la amb un pacient en cures intensives que necessita tractament urgent. Tot i un període de millora anterior, el barri torna a patir un deteriorament progressiu que preocupa els residents. Els quatre eixos de l'acord amb l'Ajuntament L'entrevista repassa el grau de compliment dels compromisos signats el novembre de 2005 entre l'Associació de Veïns i l'Ajuntament de Tarragona: Trànsit i Aparcament: Es denuncia que, tot i la implantació de targetes de resident, el barri continua ple de vehicles i furgonetes mal aparcats, especialment a les nits i caps de setmana. Belmonte exigeix que la Guàrdia Urbana apliqui les normes de circulació de forma uniforme a tot el casc antic. Urbanisme i Habitatge: El gran punt de conflicte és el retard en l'obertura de l'oficina local de l'habitatge, que havia de funcionar al juny. Es destaca: > "Hi ha expedients de rehabilitació que dormen des del 1995 mentre les cases cauen per abandonament." Seguretat i Convivència: Els veïns reclamen una policia de proximitat i "amiga" que conegui els comerciants, i no només una policia centrada en les estadístiques de multes. Es demana més control sobre el consum de drogues i els comportaments incívics. Neteja: Tot i que s'han vist millores puntuals, hi ha malestar pel retard en la instal·lació dels contenidors soterrats, una promesa que s'hauria d'haver executat prioritàriament a la Part Alta. Futur de l'associació Belmonte expressa la seva decepció i desil·lusió davant la manca de resultats tangibles. Reconeix estar en un moment de "bloqueig" personal i planteja la possibilitat de deixar la presidència a finals de 2006, obrint la porta a que el barri busqui noves formes d'actuar si el diàleg no dona els fruits esperats.

  • Tarracopatina: L'experiència a les 24 Hores de Le Mans - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    18'

    Tarracopatina: L'experiència a les 24 Hores de Le Mans

    Resum de l'entrevista a Tarracopatina Representants de l'associació Tarracopatina (l'Agustí, la Lluï i l'Ulisses) han visitat Tarragona Ràdio per compartir la seva experiència a la mítica competició de les 24 Hores amb patins de Le Mans i promoure la pràctica d'aquest esport a la ciutat. Origen i filosofia de l'entitat L'associació va néixer d'un grup d'amics que es trobava per patinar en zones planes com el Far o el Port de Tarragona. Actualment, apleguen unes 20 persones de la ciutat en sessions normals, però mantenen xarxes amb patinadors de Barcelona, Saragossa i el País Basc. Destaquen que el patinatge és un exercici de baix impacte, ideal per a persones amb lesions articulars (com el cas de l'Agustí, que venia del footing). L'aventura a Le Mans L'equip tarragoní, format per 9 persones, va participar en una de les proves de resistència més importants del món: * Resultat: Van quedar en la posició 281 de gairebé 600 equips. * Rendiment: Van recórrer més de 500 quilòmetres en total (uns 100 km per persona). * Exigència: Tot i ser un asfalt excel·lent, el circuit és molt exigent amb pujades i baixades dures. * Convivència: Van compartir boxes amb equips professionals i amateurs d'arreu d'Europa (Alemanya, Txèquia, etc.). Formació i consells per a principiants L'entitat ha estat col·laborant amb el Patronat d'Esports de Camp Clar ensenyant als infants mitjançant jocs com el rollerbàsquet o l'hoquei. Per a qui vulgui començar, recomanen: * Material: No comprar els patins més barats del mercat per evitar desil·lusions i mal de peus. Un pressupost d'uns 100 euros és l'ideal per començar amb garanties. * Trobades: Queden cada dissabte a les 20:00 h a la "Placa de l'Ancla" (prop del Far) per fer iniciació i rutes urbanes. "Patinar fa que t'oblidis de l'esforç i interioritzis el moviment d'una manera diferent; aprens a viure sobre rodes."

  • L'Estatge del Nàstic a Àustria i Itàlia - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    20'

    L'Estatge del Nàstic a Àustria i Itàlia

    Actualitat de la Pretemporada del Nàstic L'episodi d'avui se centra en el seguiment de l'estatge de pretemporada del Gimnàstic de Tarragona. Marcats per la incertesa del calendari amistós, l'equip s'ha desplaçat a Villabassa (Itàlia) per disputar un triangular contra el Treviso i el Subtirol. Aquest canvi d'última hora ha estat definit pel periodista Quim Pons com un autèntic "Sorpresa, sorpresa" a causa de les constants modificacions en els rivals i les seus. Aspectes Tècnics i Esportius El Triangular: El Nàstic s'enfronta a equips italians de la Sèrie B i C2. Luis César començarà a perfilar l'onze titular, centrant-se especialment en la línia defensiva. Entrenaments: L'equip arriba exhaurit després d'unes sessions físiques molt intenses liderades per Xavi Bartolo, tot i que el matí del partit s'ha dedicat a l'estratègia suau. Cites destacades: "Aquí anem trobant coses cada dia... ahir ens enteràvem que el partit contra el Carsten quedava suspès i que jugaríem un triangular a Itàlia." Entrevista a Carles Domingo 'Mingú' El nou lateral esquerre, provinent de l'Albacete, comparteix les seves impressions sobre el seu retorn a Catalunya després de 10 anys jugant fora: 1. Retorn a casa: Destaca la il·lusió de recuperar la llengua i els costums catalans. 2. L'exigència de Luis César: Admet la duresa de l'entrenador, tot i que relativitza comparant-ho amb la seva experiència amb Van Gaal al Barça. 3. Filosofia d'equip: Remarca que, malgrat el pressupost baix, la il·lusió i el treball al 100% seran claus per a la permanència a Primera Divisió. Mercat de Fitxatges Rafael Moura: El davanter del Corinthians és l'objectiu número u. S'ha destacat la seva celebració simulant l'espasa d'He-Man. Jonathan Soriano: Continua sent una peça desitjada pel club. Les negociacions depenen de possibles caramboles al mercat de fitxatges que impliquen el València i l'Espanyol. Cerca de reforços: El club segueix buscant un davanter i un volant esquerre fora del mercat nacional per l'elevat cost d'aquest darrer.

  • Nausica de Joan Maragall: El retorn del vers clàssic - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    22'

    Nausica de Joan Maragall: El retorn del vers clàssic

    Recuperació de l'obra 'Nausica' En aquesta conversa, els actors Enric Major i Lluís Soler reflexionen sobre la posada en escena de Nausica, una obra de Joan Maragall que, malgrat la seva qualitat, ha estat històricament poc representada. Els intèrprets destaquen la importància de rescatar textos del patrimoni dramàtic català que sovint queden a l'ombra per falta de tradició institucional o recursos. Temes clau de l'obra El viatge universal: L'obra narra les darreres 24 hores d'Ulisses a l'illa dels feacis abans de retornar a Ítaca, centrant-se en la seva trobada amb l'adolescent Nausica. Contrast generacional: Es mostra la relació entre la supermaduresa d'un heroi que ja ho ha viscut tot i la fascinació d'una jove pel món exterior i les experiències vitals. La bellesa de la paraula: Maragall utilitza un vers blanc (sense rima) d'una gran llibertat lingüística, escrit abans de la normativització de Fabra. El valor del teatre en directe Els actors reivindiquen la funció social i artística del teatre en un món marcat per la immediatesa tecnològica. Mitjançant cites i reflexions, subratllen el caràcter únic de l'escena: "El teatre té un punt que és únic: els senyors que t'estan explicant la història són vius allà i estan patint o gaudint una situació... l'espectador ha de tenir en compte que tu també ets viu." El llenguatge i la modernitat Es debat sobre la precarietat del llenguatge actual i la velocitat de la societat del 2006. Tot i que es reconeix que s'ha guanyat molt en el món de la imatge (com en el cas dels espots televisius), es fa una crida a no renunciar a la profunditat del text clàssic i a la cura en la dicció del vers.

  • Festa Major de Sant Abdó i Sant Senén al Morell - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    8'

    Festa Major de Sant Abdó i Sant Senén al Morell

    Celebració de la Festa Major d'Hivern al Morell El Morell, municipi del Tarragonès, celebra la seva Festa Major d'hivern en honor als seus copatrons, Sant Abdó i Sant Senén. Aquesta festivitat destaca per ser un moment de retrobament veïnal i per la seva alta participació popular. Novetats i Canvis en l'Organització Aquest any, l'Ajuntament ha respost a les peticions dels vilatans introduint canvis significatius en la localització dels actes: Centralització: Les activitats deixen la pista de les escoles per traslladar-se al centre del poble, com a l'Avinguda Catalunya, la Pau Casals i la Plaça de la Font. Segmentació de públics: Per primer cop s'han diferenciat clarament els espais i actes destinats als joves i a la gent gran per adaptar-se millor a les necessitats de cada col·lectiu. Actes Destacats i Tradicions Úniques L'alcalde, Pere Guinovart, destaca diverses activitats que fan d'aquesta una festa "frenètica" i variada: El Dia del Gos: Una de les tradicions més curioses que se celebra el dilluns. És una jornada de descans i pau local que permet als veïns recuperar forces per a la traca final del dimarts. Cultura i Esports: L'exposició sobre els 70 anys d'història del Club Deportiu Morell, la cursa de karts i les actuacions castelleres. Gastronomia i Patrimoni: Es convida els visitants a gaudir de la restauració local i a conèixer la rehabilitació de la Granja dels Frares. "És una festa major molt popular on la participació de la gent és molt alta... una festa que es caracteritza per ser molt frenètica."

  • Garantia d'aigua i campanya d'estalvi a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    16'

    Garantia d'aigua i campanya d'estalvi a Tarragona

    La situació hídrica a les comarques tarragonines En una entrevista a Tarragona Ràdio, Daniel Pi, president del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), analitza la manca de pluges i l'estat del subministrament. Tot i la sequera prolongada, Pi envia un missatge de tranquil·litat al 90% de la població abastida pel CAT. Garantia de subministrament Dependència de l'Ebre: El fet de disposar de l'Ebre com a font principal i una regulació plurianual permet garantir l'aigua sense restriccions a curt termini. Infraestructures: Els possibles problemes no vindrien per manca de recurs, sinó per motius tecnològics (bombaments o canonades). Excepcions: Només nuclis petits no connectats al sistema CAT, com algunes urbanitzacions del Montmell, poden patir talls a causa de consums excessius (fins a 1.000 litres per persona/dia). Campanya «Gota a gota, s'esgota» El CAT i la Diputació de Tarragona han llançat una campanya per fomentar el consum responsable i la consciència ciutadana. Els punts clau de l'estalvi domèstic inclouen: Mecanismes eficients: Instal·lació d'airejadors, cisternes de doble descàrrega o reductors de cabal. Canvi d'hàbits: Optar per dutxes curtes en lloc de banys, utilitzar rentats de cotxe professionals i evitar el malbaratament en el reg de jardins. L'objectiu: Arribar a un consum de 100 litres per habitant/dia, considerat una xifra d'excel·lència. "L'aigua és un bé escàs i l'hem de tractar amb la màxima atenció, més enllà del seu valor econòmic." Futur i inversions El CAT està invertint en nous filtres (que estaran operatius l'estiu vinent) per millorar la qualitat i fiabilitat de l'aigua. La campanya també inclou una exposició itinerant per una trentena de municipis que ofereix kits d'estalvi a preus simbòlics amb sistemes de reemborsament si es redueix el consum real.

  • Visita al Bar Tòfol: Tradició i Gastronomia a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    8'

    Visita al Bar Tòfol: Tradició i Gastronomia a Tarragona

    Connexió amb la Unitat Mòbil a la Part Alta El programa connecta amb el reporter Josep, qui es troba en un punt emblemàtic de la ciutat de Tarragona marcat per la calor intensa i la gran afluència de visitants. Després d'un petit joc de pistes sobre el soroll de tasses i les aromes de cuina tradicional, es revela la ubicació exacta gràcies a la trucada d'una oient. El Bar Tòfol: Un Referent Històric La Neus, una oient del programa, identifica ràpidament que la unitat mòbil és a la Plaça del Fòrum, concretament al mític Bar Tòfol. Els punts clau de l'establiment inclouen: Cuina de forquilla: Esmorzars potents i guisats tradicionals com l'espineta amb caragolins. Ambient familiar: Un espai ple de tertúlies sobre el Nàstic i l'actualitat del casc antic. Patrimoni visual: Les parets estan decorades amb fotos històriques de castells (Xiquets de Tarragona), festes de Sant Magí i la ciutat, moltes d'elles donacions dels clients. Preparatius per a Santa Tecla La Flora, responsable del bar, explica com l'establiment ja es prepara per a l'arribada de les festes de Santa Tecla. Destaca la importància de l'espineta, el plat estrella d'aquestes dates, per al qual ja comencen a gestionar les comandes de producte per no quedar-se sense. "A la que s'acosta l'agost, ja es comença a viure una miqueta la festa des d'aquí." Espais i Oferta Gastronòmica L'establiment ofereix diversos ambients adaptats a les necessitats dels clients: La Terrassa: Molt sol·licitada a l'estiu, especialment per la seva ombra durant el matí. La Bodegueta: Un salonet privat amb una arcada antiga, ideal per a celebracions i on es guarda una col·lecció de Chartreuse. Menú del dia: Oferta assequible per a la gent treballadora amb plats com gaspatxo, macarrons o calamars.