Tots els episodis

62530 episodis disponibles

episodis

55825-55848 de 62530

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
25'
Gestió de l'Habitatge i Serveis Socials a Tarragona
Intervencions en l'Habitatge Municipal Maria Lluïsa Expósito, presidenta del Servei Municipal de l'Habitatge, detalla els projectes clau per fer front a la demanda residencial a la ciutat de Tarragona. El Projecte del Carrer Smith Es tracta d'una remodelació d'un edifici de 12 habitatges destinat a cobrir diverses necessitats socials. Tot i que s'ha parlat d'ubicar-hi persones de la Casa dels Mestres, Expósito aclareix que l'edifici no es rehabilita exclusivament per a elles, sinó per a un ventall més ampli d'usos de serveis socials. • La gestió de l'habitatge d'emergència és complexa per la dificultat de recuperar la propietat en casos d'ocupació o conflictes veïnals. • S'emfatitza que l'Ajuntament no té habitatge de protecció social (competència de la Generalitat), sinó de protecció oficial. Promocions en Curs i Futur L'Ajuntament treballa en diverses línies per ampliar el parc públic: • Joan XXIII: Construcció de 60 habitatges de lloguer per a joves d'uns 50 m². S'estudia ampliar l'edat màxima fins als 35 anys i requerir 5 anys d'empadronament. • Sant Salvador: Promoció de 30 habitatges duals (dúplex) similars als de Riu Clar, valorant no només la renda baixa sinó la capacitat real de pagament de la hipoteca. • Garatges: 172 places de pàrquing tancades a la zona de Torreforta sota dret de superfície. Programes i Ajuts al Lloguer El Programa Lloguer Jove Un dels pilars és l'ajut directe al lloguer de mercat per a menors de 30 anys: • L'Ajuntament subvenciona fins al 60% del cost del lloguer (amb una mitjana del 52%). • Els habitatges no poden superar els 90 m² ni un preu d'uns 400 euros. • L'ajut té una durada màxima de 5 anys per afavorir l'emancipació. "L'Ajuntament no té la competència de la vivenda social, però si tens la possibilitat de tenir 12 habitatges per a problemes diversos, l'has de fer servir." Gestió d'Emergències: L'Incendi del Carrer Comte Expósito analitza la resposta municipal davant l'incendi recent: • L'Ajuntament ha allotjat 8 persones en una pensió amb manutenció completa. • Es diferencia clarament entre l'accident (l'incendi) i la situació d'infrahabitatge prèvia, responsabilitat del propietari. • Es reclama que la Generalitat de Catalunya assumeixi la seva part de responsabilitat en oferir habitatges de protecció social a llarg termini, ja que l'ajut municipal és per a l'emergència immediata (uns 15 dies).
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Restauració de l'orgue de la Catedral de Tarragona
Renovació d'un monument musical emblemàtic S'ha oficialitzat l'acord per a la restauració integral de l'orgue de la Catedral de Tarragona, un projecte que pretén situar aquest instrument entre els millors d'Europa. Jordi Vergés, organista del temple, explica la importància d'aquesta fita per recuperar el prestigi i la qualitat sonora que corresponen a un monument del segle XVI. Detalls del projecte i finançament El procés de restauració destaca per la col·laboració estructural i econòmica de diverses entitats: Institucions implicades: La Diputació de Tarragona, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Tarragona i l'Arquebisbat finançaran el projecte a parts iguals. Fundació Salvador Ritord: Entitat constituïda per gestionar els fons i coordinar els treballs, homenatjant el cèlebre músic tarragoní. Cost estimat: La maquinària musical té un cost aproximat d'un milió d'euros, xifra que augmentarà en sumar-hi la restauració de la façana ornamental i la supervisió tècnica externa. Aspectes tècnics i històrics L'entrada en escena de l'empresa holandesa Verschüren Orgelbau respon a la voluntat de recuperar l'estètica sonora original: Influència flamenca: Es busca retornar als orígens del segle XVI, època en què els mestres de Flandes marcaven la pauta en la construcció d'orgues a Catalunya. De l'estat actual al barroc: L'objectiu no és fer una còpia exacta de l'orgue renaixentista (per falta de documentació), sinó assolir una estètica barroca d'alta qualitat que permeti interpretar amb excel·lència el repertori europeu i autòcton. Materials nobles: S'utilitzaran fustes curades i materials d'alta gamma per garantir la durabilitat i l'estabilitat de l'instrument. Participació ciutadana "Volem que tothom ens ho fem nostre." Inspirant-se en models com el del Palau de la Música Catalana, es posarà en marxa una campanya de micromecenatge perquè la ciutadania i les empreses puguin "adoptar un tub" de l'orgue i sentir-se partícips de la recuperació d'aquest patrimoni cultural. Es preveu que els treballs estiguin enllestits l'any 2010.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
4'
Restauració de l'Orgue de la Catedral de Tarragona
Compromís Institucional i Finançament L'etapa final del projecte ha estat possible gràcies a l'entesa històrica entre les autoritats civils i eclesiàstiques. S'ha establert un compromís per crear una Fundació que es farà càrrec de la part econòmica a parts iguals entre quatre institucions clau: L'Arquebisbat de Tarragona. La Diputació de Tarragona. La Generalitat de Catalunya. L’Ajuntament de Tarragona. A més, s'obrirà una crida popular i una campanya de captació de patrocinis perquè tant la ciutadania com les empreses locals puguin col·laborar en el finançament. Detalls Tècnics i Pressupost El projecte es divideix en dues grans àrees de treball que requereixen d'especialistes diferents: Maquinària Musical: L'interior de l'instrument, que inclou tubs, registres i mecanismes complexos. Es calcula un cost aproximat d'un milió d'euros, tot i que la xifra final augmentarà per la supervisió tècnica externa que en garantirà la qualitat. Part Ornamental: La restauració de la façana del segle XVI, que inclou la intervenció en les portes pintades. "L'alçada des de dalt de tot del pare etern fins a terra són 23 metres i mig... amb uns 20 metres i escaig d'instrument hi ha molts mecanismes." Recuperació del So Històric La construcció de la part musical ha estat encarregada a una empresa d'Holanda per motius històrics. Durant el segle XVI, els mestres flamencs eren capdavanters a Europa i van influir directament en l'orgue original de Tarragona. Amb aquesta intervenció es pretén: * Desfer les modificacions del primer terç del segle XX. * Recuperar el so autòcton i barroc original. * Aplicar principis clàssics de construcció per retornar l'orgue al seu estat més genuí.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
21'
Programació de Tardor 2005 al Teatre Metropol
Presentació de la Temporada de Tardor al Metropol Jordi Giramé, director de programació del Teatre Metropol, presenta a Tarragona Ràdio la nova temporada d'espectacles per a la tardor del 2005. Aquesta edició destaca per una clara aposta pels agents artístics tarragonins, ja sigui en produccions locals o en espectacles de fora on intervenen professionals de la ciutat. Teatre i Dansa de Primera Línia Teatre Nacional de Catalunya (TNC): La temporada s'estrena el divendres 28 d'octubre amb una obra dirigida per la tarragonina Magda Puyo. Es tracta d'una comèdia àcida sobre l'enfonsament del comunisme a Iugoslàvia, protagonitzada per actors com Pep Anton Muñoz i Jordi Boixaderas. Dansa Contemporània: Es presenta l'espectacle Isles de la companyia Patàs Arriba, una producció feta des de Tarragona que inclou activitats complementàries per a alumnes de dansa i assajos oberts al públic. Clàssics Revisats: Oriol Broggi torna amb El misàntrop de Molière, una versió propera a la sensibilitat actual que compta amb l'actriu tarragonina Mercè Anglès. Diversitat Artística i Música Internacionalització: En col·laboració amb el festival Intercultures de Tortosa, el Metropol acollirà una companyia iraquiana amb un espectacle de dansa contemporània d'arrels tradicionals. L'Orquestra Camerata 21: Es consolida com una formació simfònica madura amb un programa que compara obres de Mozart i Arriaga. Espectacles Singulars: Destaquen les col·laboracions de Gerard Quintana amb Joel Joan i el divertiment de l'històric Esteve Polls. "Hem de singularitzar la temporada per aquestes estrenes i la presència molt important de gent d'aquí. Són 10 anys navegant amb vosaltres." Commemoració del 10è Aniversari Aquest 2005 marca el desè aniversari de la reobertura del Teatre Metropol. Per celebrar-ho, s'ha organitzat una exposició retrospectiva que repassa la vida de la "nau de somnis" durant aquesta dècada, amb la mirada posada en el futur creixement cultural de la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
Exposició de Bolets al Morell i Consells de Micologia
L'11a Exposició de Bolets al Morell L'entrevista presenta la propera edició de l'exposició organitzada per l'associació Els tocats del bolet a la sala d'exposicions de l'Ajuntament del Morell. Aquest esdeveniment, que ja arriba a la seva onzena edició, preveu mostrar més de 200 espècies diferents gràcies a les condicions meteorològiques favorables d'enguany. Consells per a boletaires novells Antonio Villanueva, membre de l'associació, emfatitza la importància de la prudència i el coneixement: Perill d'intoxicació: Les persones amb coneixements intermedis són les que corren més risc en confiar massa en la seva intuïció. És vital consultar experts davant qualsevol dubte. Respecte al bosc: Cal evitar l'ús de rasclets i eines agressives. Es recomana portar un cistell (per permetre la dispersió d'espores), un calçat adequat i una navalla. Tallar o arrancar: Tot i el debat científic, l'expert suggereix que el més important és no danyar el miceli (l'organisme real que viu sota terra). Activitats i Degustació L'exposició no només té un vessant visual, sinó també educatiu i gastronòmic: "És tant o més important que la gente conegui les veninoses com les comestibles." Identificació: Es mostren exemplars de tot tipus, incloent-hi els mortals, per educar el públic. Degustació: Diumenge al matí s'oferirà un tast de setes i paté de ceps elaborat pels mateixos membres del grup. Mercat: Paral·lelament, hi haurà parades amb productes de tardor com castanyes i plantes. Una temporada excepcional Després d'un any passat molt dolent, aquesta temporada es qualifica amb un 7 sobre 10. Les pluges a Catalunya han estat especialment beneficioses, permetent trobar exemplars curiosos sense haver de recórrer grans distàncies.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
Gestió del tabaquisme a l'entorn laboral
El Programa Empreses Sense Fum L'entrevista amb la doctora Júlia Cabré, responsable de la unitat de tabaquisme, analitza el funcionament del programa Empreses Sense Fum. Aquesta iniciativa té com a objectiu principal ajudar les organitzacions a crear entorns saludables, gestionant el conflicte entre treballadors fumadors i no fumadors. Fases de l'actuació a les empreses El procés de transformació d'una empresa segueix diversos passos estructurats: Contacte inicial i diagnòstic: Reunions amb directius i representants dels treballadors. Promoció de la salut: Campanyes informatives mitjançant cartells i tríptics. Accions directes: Xerrades de sensibilització i delimitació d'espais. Tractament personalitzat: Ajuda específica per als empleats que volen abandonar l'hàbit. Tractaments per deixar de fumar La doctora destaca que l'èxit és molt superior quan es compta amb suport professional que quan s'intenta en solitari. El tractament es caracteritza per ser: Personalitzat: S'avalua el perfil de cada fumador i els seus intents previs. Combinat: Es combina l'ajuda psicològica (estratègies cognitives) amb el suport farmacològic si és necessari. Grupal o individual: Adaptat a la dinàmica de l'empresa. L'impacte de la nova llei antitabac A l'entrevista es discuteix la imminent entrada en vigor de la nova legislació (1 de gener), que prohibirà els espais per a fumadors fins i tot dins de les empreses. "La llei ajudarà a disminuir els conflictes i a protegir la salut de les persones que fumen i les que no fumen." Segons Cabré, aquesta normativa ha generat una allau de peticions d'assessorament, ja que moltes empreses petites, que fins ara no s'havien preocupat pel tema, ara veuen la necessitat d'actuar per evitar conflictes interns i complir la normativa.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
19'
L'Opus Dei i la lluita pel poder al Vaticà
Josep Maria Prim i Serantill presenta el seu llibre L'Opus Dei, els legionaris de Crist, els quicos, etc. i la lluita pel poder al Vaticà, una obra que analitza la influència d'aquesta organització en la història contemporània i en l'actualitat de l'Església Catòlica. La trajectòria de l'Opus Dei L'autor descriu l'evolució de l'organització des de la seva fundació per Josep Maria Escrivá de Balaguer fins a l'actualitat: * Relació amb el franquisme: L'Opus Dei va tenir un paper clau en el govern espanyol dels anys 50, especialment en l'àmbit econòmic amb figures com López Rodó. * Penetració social: L'organització s'ha caracteritzat per influir en els sectors de poder, especialment a les universitats, les finances i les editorials. * Poder al Vaticà: Actualment, es considera l'ordre més influent al Vaticà, sota la protecció que va rebre de Joan Pau II i que continua amb Benet XVI. Rivalitats i aliances religioses El text explora les tensions i el mapa de poder entre diversos moviments catòlics: * Opus vs. Jesuïtes: Prim i Serantill destaca una rivalitat històrica i gairebé "brutal" entre aquestes dues institucions, amb visions oposades del món i una forta competència per captar membres d'elit. * Moviments sota el seu paraigua: Altres grups com els Legionaris de Crist (afeblits per escàndols de pederàstia del seu fundador) o els Quicos (Camí Neocatecumenal) actuen sovint sota l'òrbita de l'Opus Dei. * Nous corrents: S'esmenten també els Focolars i el moviment italià Comunione e Liberazione. "L'Opus Dei és l'ordre més poderós que actualment domina el Vaticà i els altres nous moviments religiosos estan supeditats a la seva òrbita."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
17'
Visita a la clínica dental Orthodontic Centers de Tarragona
Descripció de l'episodi L'espai de la Via T a Tarragona Ràdio visita avui l'establiment Orthodontic Centers, situat al carrer Gasòmetre. Durant la primera part del programa, els locutors proposen un joc de pistes als oients per endevinar la ubicació de la unitat mòbil, destacant la presència d'obres al carrer i la proximitat de llibreries i comerços tradicionals. Punts clau de la visita Ubicació estratègica: La clínica es troba al carrer Gasòmetre, 34, un punt cèntric de la ciutat a prop de la cova urbana i establiments com la llibreria La Capona. Especialització en ortodòncia: Es destaca que el centre ofereix tractaments tant per a infants com per a adults, adaptant-se a les necessitats de cada edat. Odontopediatria: El centre disposa d'una doctora especialitzada en nens i unes instal·lacions dissenyades per fomentar la tranquil·litat dels més petits, amb activitats lúdiques com dibuix o el conte de la castanyera per guanyar punts i premis. Innovació i Estètica La doctora Penélope Gómez explica les darreres tendències en el sector: Ortodòncia invisible o estètica: S'utilitzen aparells de baixa fricció que redueixen el temps del tractament i són gairebé imperceptibles. Salut i Prevenció: Es recomana fer la primera visita entre els 6 i 7 anys per detectar problemes de creixement de forma precoç. "Avui en dia tothom vol tenir un somriure ben maco i no tenim límits d'edat; només calen les ganes de millorar."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
L'impacte social de les sèries de ficció catalanes
Les telesèries com a mirall de la societat En aquesta conversa, l'Enric Castelló, professor d'estudis de comunicació de la URV, analitza el paper fonamental que tenen les sèries de ficció a Catalunya no només com a entreteniment, sinó com a eines de construcció d'identitat cultural. Punts clau de la discussió L'impacte de la proximitat: A diferència de les produccions nord-americanes, les sèries de TV3 retraten entorns i situacions quotidianes (com el bar del Peris a El cor de la ciutat) que generen una identificació immediata amb l'audiència. Transversalitat social: Les sèries actuals han heretat el paper de les antigues radionovel·les, aconseguint aglutinar un públic molt heterogeni que inclou nens, joves i gent gran de totes les classes socials. Normalització lingüística: La ficció ha estat clau per introduir el català en àmbits informals i per mostrar la integració lingüística d'immigrants i castellanoparlants. Representació i valors: En ser una televisió pública, es busca un equilibri entre el conflicte dramàtic i el missatge políticament correcte, evitant el moralisme excessiu però abordant temes actuals com la immigració o la vellesa. Identitat i territori "Les sèries representen una normalització lingüística que fins a la seva aparició no havia estat." L'expert també assenyala la importància de la representació territorial, tot i reconèixer el caràcter centralista de moltes produccions que se situen a Barcelona, i reflexiona sobre la dificultat d'exportar aquests productes tan carregats de trets identitaris locals.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
Convocatòria de vaga del sector del transport a Tarragona
Context de la Crisi en el Transport El sector de l'autotransport a Tarragona i a la resta de l'Estat es troba en una situació crítica degut a l'escalada dels preus dels carburants, que ha incrementat els costos operatius en més de 20 punts des de gener del 2004. Josep Lluís Aimat, director de la FEAT, descriu la situació com a "espantosa" i insostenible per a la viabilitat de les empreses. Principals Reivindicacions El sector exigeix mesures urgents per pal·liar el deteriorament econòmic: - Diferenciació fiscal: Creació d'un preu especial del carburant per a usos industrials i comercials davant l'ús privat. - Actualització de tarifes: Els preus que paguen els clients i carregadors actualment no cobreixen els costos de servei. - Voluntat política: Crítica a la manca de solucions per part de l'administració central i l'augment d'impostos al carburant en un context de crisi. La Convocatòria de Protesta Davant el fracàs de les negociacions, s'ha convocat una aturada amb les següents característiques: - Inici: Dilluns vinent, 17 d'octubre. - Caràcter: Aturada indefinida fins a arribar a acords satisfactoris. - Representativitat: Convocada de manera unitària per organitzacions que sumen el 90% del Comitè Nacional de Transports (Conatrans, FETM, FEDATrans i FETRANSA). - Probabilitat: Aimat xifra en un 99% les probabilitats que la vaga tiri endavant, malgrat les reunions d'última hora amb la ministra. "La situació ha arribat a un punt en què cal demostrar que el que estem denunciant ja fa mesos no és broma." Impacte i Accions a Tarragona Aquesta tarda es celebra una Assemblea General Informativa a Tarragona per concretar els detalls de la mobilització. Es preveuen accions de visibilització com ara marxes lentes en zones industrials per conscienciar l'opinió pública i els clients del sector.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
Nou cicle estable de l'OBC a Tarragona
L' arribada de l'OBC a Tarragona L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) inicia un nou vincle amb la ciutat de Tarragona a través d'un minicicle estable de tres concerts. El director de l'orquestra, Ernest Martínez Izquierdo, destaca que aquesta iniciativa busca consolidar la presència de la institució nacional a totes les capitals catalanes amb espais acústics adients. Objectius i filosofia del cicle L'estratègia de programació presentada té diversos eixos clau: * Creació de públic: Es busca atraure un públic divers i ampli, fugint d'etiquetes elitistes. * Reivindicació dels clàssics del segle XX: Autors com Prokófiev, Stravinsky o Xostakóvitx són tractats amb el mateix estatus que Beethoven o Mozart. * Excel·lència interpretativa: Presència de solistes de renom internacional i batutes de prestigi. Detalls de la programació Concert d'obertura: Un programa titulat sota el concepte de l'amor i la bruixeria. Inclou Sortilegis de Montsalvatge, L'Amor Bruixot de Falla (amb la cantaora Ginessa Ortega) i una selecció de Romeu i Julieta de Prokófiev. Homenatge a Xostakóvitx: Al febrer, s'interpretarà la Simfonia núm. 7 "Leningrad" sota la direcció de Víctor Pablo Pérez, commemorant el centenari del naixement del compositor rus. Clàssics i solistes del país: El mes de març comptarà amb el violoncel·lista Lluís Claret i la direcció del jove talent Vasili Petrenko, interpretant la Heroica de Beethoven. "No volem formar part d'una elit molt culta i aformada, sinó que volem entrar a tot tipus de públic, el més divers possible."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
15'
Berenar contra la fam de Mans Unides a Tarragona
Campanya Solidària de Mans Unides a Tarragona Entrevista a Maite Rodríguez, presidenta de Mans Unides a Tarragona, per presentar el tradicional berenar simbòlic contra la fam. Aquest acte s'emmarca dins la 46a campanya de l'organització i busca la participació ciutadana per finançar projectes de desenvolupament a països del Tercer Món. Detalls de l'esdeveniment i participació Data i lloc: L'acte té lloc aquesta tarda a partir de les 18:00 h al Col·legi de les Teresines de Tarragona. Contingut: Inclou berenar (xocolata i coca), actuació d'un malabarista, sorteigs d'obsequis cedits per comerços locals i informació sobre els projectes en curs. Col·laboració: El tiquet té un cost de 9 euros, i existeix una fila zero per a aquells que vulguin col·laborar però no puguin assistir-hi presencialment. Projecte Destinat: Brasil i l'Amazonia Els fons recaptats es destinaran íntegrament a un projecte a São Félix do Araguaia (Brasil), que beneficia a 500 caps de família camperols a través de: Noves tècniques de cultiu per a una producció més eficient de fruites naturals. Transformació del producte per evitar que es faci malbé. Comercialització directa mitjançant la creació de cooperatives amb vendes ja assegurades. Filosofia de l'Organització i Emergències Rodríguez destaca que l'ajuda de Mans Unides no és només assistencial, sinó que es basa en el desenvolupament i l'autonomia de les comunitats locals. L'organització finança projectes estudiats durant un any i executats per personal i ONGs del propi país. "Nosaltres el que fem és donar suport a les ONGs locals que saben el que han de fer, però que potser no tenen recursos econòmics." A més de la tasca estructural, l'entitat també respon a situacions d'emergència immediata, com els recents aigüats a Guatemala i El Salvador, centrant-se en la fase de reconstrucció un cop els mitjans de comunicació i les ONGs d'emergència s'han retirat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Emprenedoria jove: Premis 'Fes un pas endavant'
Reconeixement a l'emprenedoria jove al Tarragonès L'emissora Tarragona Ràdio entrevista els guanyadors del concurs "Fes un pas endavant", una iniciativa del Consell Comarcal del Tarragonès destinada a impulsar projectes de joves emprenedors de la zona. L'episodi recull el testimoni de diversos premiats que han decidit tirar endavant els seus negocis malgrat la joventut i els riscos. Projectes destacats i guanyadors Acústicso.com (Primer Premi): Liderat per Sergi Ferrer, ha estat guardonat amb 5.000 euros. Es tracta d'un centre integral que combina: Venda d'instruments i material audiovisual. Lloguer de material i instal·lacions. Cursos de formació en noves tecnologies, gravació i videodígeix. Ubicació al carrer Mallorca de Tarragona. 4 Grapes (Segon Premi): Impulsat per Sandra Plaza, Mercedes i Antonio, amb una dotació de 1.500 euros. És una botiga de puericultura a Salou que ja fa dos anys que funciona. Els fons es destinaran a ampliar la terrassa del local. Missa Valorios (Segon Premi): Projecte de Rosa de la Fuente i Emparo Ull, situat al Boulevard Bus de Tarragona, també premiat amb 1.500 euros. L'assessorament, clau de l'èxit Tots els emprenedors coincideixen en la importància del suport institucional: "Recomano a la gent que vulgui emprendre que vagi al CEPACTE... t'expliquen tots els tràmits i problemes que pots trobar a l'hora d'obrir una empresa." Reptes i motivacions Visió empresarial: Els joves destaquen la voluntat de ser els seus propis caps i omplir nínxols de mercat que estaven desatesos. Suport familiar: Tot i que sovint els amics o l'entorn poden ser escèptics, el suport de la família és fonamental en les etapes inicials. Resiliència: El premi es veu no només com un ajut econòmic, sinó com una empenta moral i un reconeixement a l'esforç de començar des de zero.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
Primer matrimoni homosexual a les comarques de Tarragona
La història de la Marta i la seva parella L'episodi presenta una entrevista a la Marta Fernández, qui protagonitzarà, juntament amb la seva parella, el primer casament entre persones del mateix sexe a les comarques de Tarragona. Després de 21 anys de relació, la parella ha decidit formalitzar el seu vincle gràcies a la reforma del Codi Civil. Motivacions i drets jurídics La Marta explica que el motiu principal de la celebració, més enllà del compromís personal, és la protecció jurídica dels seus dos fills de tres anys. Fins al moment del matrimoni, la Marta no té cap vincle legal amb els infants, que són fills biològics de la seva parella: Necessitat de seguretat: Sense el casament, la mare no biològica no té drets ni deures legals sobre els nens en cas d'imprevist. Igualtat de drets: L'objectiu és que els nens tinguin els mateixos drets que qualsevol fill de parella heterosexual. Normalització familiar: El casament serveix per oficialitzar una situació que de fet ja existeix des de fa dècades. "És una manera com una altra de realitzar la situació nostra i ja està... que tinguem els mateixos drets que la resta dels espanyols." Evolució social i entorn Durant la conversa, es reflexiona sobre com la societat ha rebut aquests canvis. La Marta destaca que, malgrat el "soroll polític", el seu entorn quotidià (veïns, botiguers i amics) ha reaccionat amb un respecte absolut i total normalitat. Admet que anys enrere la situació era més difícil, però actualment se senten plenament integrades. La celebració es preveu com un esdeveniment tradicional: amb banquet, familiars, molts amics i un petit viatge amb la canalla, seguint els mateixos passos que qualsevol altra boda convencional.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
18'
Pla d'acció i assemblea de veïns de la Part Alta
Entrevista a Joan Belmonte: El futur de la Part Alta El president de l'Associació de Veïns de la Part Alta, Joan Belmonte, explica els detalls del nou acord amb l'Ajuntament de Tarragona i la convocatòria de la propera assemblea per al 28 d'octubre a l'Antiga Audiència, després que l'anterior es suspengués per excés d'aforament. Eixos principals del document d'acord El document presentat per l'equip de govern municipal inclou compromisos en diverses àrees crítiques per al barri: Trànsit i Aparcament: Es proposa una zona restringida on veïns i comerciants podran circular i aparcar amb targetes a preu mòdic (0,50 €), a diferència del tancament total previst inicialment. Neteja i Residus: Compromís de soterrar 22 contenidors a partir del primer trimestre de 2006, en col·laboració amb la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Seguretat Ciutadana: Establiment d'una parella permanent de la Guàrdia Urbana de 8:00 h a 22:00 h i un comandament de contacte directe per a l'entitat. Urbanisme i Rehabilitació: Actuacions en carrers com Granada, Les Coques i Portella, mantenint l'entorn natural, i un major control sobre l'estat dels edificis mitjançant l'ITV d'edificis. Situació interna de l'Associació Belmonte clarifica la crispació interna i la situació d'un membre de la junta, el senyor Castellví, que ha estat apartat per actuar sense consens: "L'Assemblea és la soberana i ha de determinar si l'exclou definitivament o no." El president defensa la feina feta i assegura que el document no és tancat, sinó que es preveu una revisió anual per adaptar-lo a les necessitats que vagin sorgint a la Part Alta.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
El Rally Catalunya aterra a Tarragona: novetats i seguretat
El Rally Catalunya canvia de seu Aquest any, la competició deixa Girona i es trasllada íntegrament a la demarcació de Tarragona. El centre d'operacions i el parc tancat se situaran a Port Aventura, buscant una competició més comprimida que faciliti la logística dels equips i dels aficionats. Aspectes competitius i figures clau Sebastián Loeb ja s'ha coronat campió del món, però encara es disputa la segona posició entre Marcus Grönholm i Petter Solberg. Es posa el focus en el pilot càntabre Dani Sordo, líder del Mundial Júnior, i en el català Dani Solà. L'edició destaca per ser la primera sense el mític Carlos Sainz, qui s'ha retirat cap a la disciplina dels rally-raids (el Dakar). Seguretat i logística L'organització, dirigida per Aman Barfull, ha posat un èmfasi especial en la seguretat per evitar les suspensions del passat. "Hem pres mesures, com fer trams en direcció contrària o restringir l'accés a zones on hi havia hagut problemes de control de públic." Es mobilitzen unes 3.500 persones per a l'organització i seguretat. Es preveu un impacte econòmic de gairebé 17 milions d'euros i una assistència propera al milió d'espectadors. L'organització es compromet a escombrar i netejar l'asfalt en acabar els trams per seguretat dels veïns. Calendari d'activitats Dimarts i dimecres: Reconeixement dels trams. Dijous 27: Shakedown (test de vehicles). Divendres 28: Inici de la primera etapa, considerada la més dura amb prop de 600 km.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
22'
Alfred Bosch i el realisme de 'Ara taràs la Rambla'
Barcelona des del cor del barri: Una mirada sense filtres En aquesta conversa, l'escriptor Alfred Bosch presenta la seva darrera novel·la, Ara taràs la Rambla, una obra que marca un punt d'inflexió en la seva trajectòria en abandonar temporalment la novel·la històrica per centrar-se en la Barcelona contemporània. L'autor utilitza la seva pròpia experiència vivint al barri d'Escudellers durant més de 20 anys per construir un relat que molts han qualificat de realisme màgic, tot i que ell assegura que els passatges més surrealistes són, precisament, els basats en fets reals. Personatges i Contrastos Generacionals La trama s'articula mitjançant tres generacions d'una mateixa família, representant diferents visions del món: Silvestre Guillamet (El Marquès d'Escudellers): Un ex-policia jubilat, autèntic, políticament incorrecte i fatxenda verbal que connecta amb la part més tribal i humana del barri. El fill: Representant de la correcció política institucional. Personatge que fa discursos sobre la integració però que viu en una bombolla i té al·lèrgia al contacte real amb la pobresa. Arnau (El net): El futur, un nen de 9 anys amb una gran sensibilitat que es debat entre l'herència dels pares i la fascinació pel seu avi. Crítica a la Correcció Política i l'Urbanisme de Façana Bosch fa una crítica ferotge al fariseïsme verbal de la societat actual. L'autor defensa la necessitat de tractar la realitat i la immigració amb normalitat, fugint dels eufemismes que sovint amaguen una falta de voluntat real de relació. Segons l'autor: "Tota la vida hi ha hagut pobres, tu el que has de fer és tractar-lo normal, i això és el millor que li pots fer." La Rambla com a Escenari Mutant La novel·la descobreix una Barcelona que els turistes rarament veuen: 1. El barri de dia: Que funciona gairebé com un poble tradicional on tothom es coneix. 2. El barri de nit: Convertit en un parc temàtic on els veïns se senten forasters i pateixen l'incivisme. L'eix motor del llibre és el regal que l'avi vol fer al seu net pel seu desè aniversari: un gran mural a Ciutat Vella, un projecte que acabarà unint el protagonista amb la nova immigració —els seus veïns reals— davant l'abandonament de les institucions i la seva pròpia classe social.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Setmana Cultural de la Granja i el Parxís Humà
Presentació de la Setmana Cultural L'Associació de Veïns de la Granja organitza una nova edició de la seva Setmana Cultural, amb un programa d'actes que es concentra principalment durant el cap de setmana. Mati Vallejo i Lídia Tortosa, de la Comissió de Festes, expliquen que el calendari d'activitats es decideix de manera consensuada en junta, buscant sempre la màxima participació del veïnat. La gran novetat: El Parxís Humà L'acte més destacat i innovador d'aquesta edició és el parxís humà, una idea original que va sorgir de les organitzadores mentre treballaven. Els detalls principals són: - Un tauler gegant de 9x9 metres instal·lat al carrer. - Un dau d'escuma de mig metre (50x50 cm) que es llançarà des d'un escenari per evitar trampes. - Les persones fan el paper de fitxes, vestides amb samarretes de colors. - Prèviament es farà un concurs tradicional i els guanyadors passaran a la fase "humana". Altres activitats destacades El programa és variat i inclou propostes per a totes les edats: - Conscienciació ambiental: El dijous s'instal·larà una deixalleria mòbil per fomentar el reciclatge. - Esport i tradició: Concurs de petanca per als més grans i jocs tradicionals o dibuix per als infants el dissabte al matí. - Gastronomia i germanor: El tradicional concurs de truites i un sopar de germanor el dissabte a la nit. - Actes de diumenge: Missa rociera al Col·legi de la Salle, inflables gratuïts, sardinada popular i cinema a la fresca. "Ja que la gent no va als llocs, acostem les coses a la gent perquè se sensibilitzi."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
22'
Futur del Banc d'Espanya i dependències de l'Estat a Tarragona
Rehabilitació de l'edifici del Banc d'Espanya El subdelegat del Govern a Tarragona, Joan Maria Balló, detalla el projecte de rehabilitació de l'antic edifici del Banc d'Espanya a la Rambla Nova. Amb una inversió prevista de més de 4 milions d'euros, l'objectiu és aturar la degradació de l'immoble, tancat des de fa tres anys, i convertir-lo en un centre de serveis públics modern. Detalls del projecte i reaccions polítiques Preservació patrimonial: Es preveu una rehabilitació integral que respecti la façana neoclàssica i elements interns com els taulells originals i la càmera cuirassada. Polèmica institucional: Davant les crítiques de l'alcalde i alguns grups municipals que voldrien l'edifici per a la ciutat, Balló afirma que cap responsable de l'Ajuntament s'ha posat en contacte amb ell per sol·licitar-ne la propietat. Serveis que acollirà: El nou espai centralitzarà una oficina potent d'atenció al ciutadà, a més de dependències de les àrees d'agricultura, indústria, treball i un arxiu modern. Terminis i llicències "Les llicències no són actes arbitraris ni discrecionals, sinó que estan reglats. Si es compleixen les condicions urbanístiques, s'han de concedir." Es calcula un termini de sis mesos per acabar la redacció del projecte i entre dos i tres anys per a l'execució total de les obres. El subdelegat subratlla que no es pot paral·litzar la millora dels serveis públics a l'espera de futurs debats sobre l'Estatut o traspassos de competències. Estat de les obres a la Seguretat Social L'entrevista també repassa la situació de l'edifici de la Tresoreria i l'INSS a la Rambla Nova. Actualment s'està duent a terme una buidada total mantenint la façana per realitzar excavacions arqueològiques i construir una seu totalment renovada en un termini similar de dos a tres anys.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Expedició Tarragonina a l'Aconcagua: El Petit 8000
L'Expedició Tarragona-Aconcagua Una expedició formada per quatre muntanyencs residents a l'àrea de Tarragona, vinculats a l'associació excursionista LISAR, partirà el proper 17 de desembre cap a l'Argentina amb l'objectiu de coronar el cim de l'Aconcagua. Aquest grup mix de catalans i argentins, liderat per Pedro Gabriel Quiroga, s'ha estat preparant durant prop d'un any i mig per afrontar la muntanya més alta del continent americà (6.962 metres). Preparació i Pressupost La preparació ha estat exhaustiva en dos punts clau: * Físicament: Mitjançant natació, gimnàs i moltes sortides al Pirineu per aclimatar-se, tot i la limitació d'alçada d'aquestes muntanyes. * Econòmicament: L'expedició té un cost aproximat de 13.300 euros (més de dos milions de les antigues pessetes). Han aconseguit suport de diverses entitats com l'Ajuntament de Tarragona i empreses locals, tot i que bona part del finançament prové de les seves butxaques. El Repte del "Petit 8000" L'Aconcagua és coneguda en el món del muntanyisme com el petit 8000 a causa de les seves condicions extremes: "Se la cataloga como el pequeño 8000 por su dificultad a nivel de la presión, de clima, y porque se siente mucho más la altura al ser una zona muy seca." L'expedició seguirà la ruta normal, prioritzant la seguretat per garantir l'èxit. El recorregut inclou etapes d'aclimatació en campaments com Confluencia (3.500 m) i Plaza de Mulas (4.300 m), amb la previsió de fer l'atac al cim el dia 31 de desembre. Factors Crítics Psicologia: Els expedicionaris destaquen que la muntanya derrota més per la ment que pel físic. Meteorologia: El perill del viento blanco i l'amplitud tèrmica extrema (molta calor de dia, fred intens de nit). Logística: En Gabriel, amb quatre anys d'experiència treballant a la muntanya, actuarà com a guia propi del grup sense suport extern addicional.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Balanç casteller a Tarragona: Esperidió i 35è aniversari
Dues diades de contrastos a la ciutat de Tarragona El cap de setmana casteller ha deixat un regust agredolç a les colles locals en un escenari marcat pel 35è aniversari dels Xiquets de Tarragona i la Diada d'Esperidió organitzada per la Colla Jove. Tot i que s'han vist construccions de gran nivell, els objectius principals de les colles tarragonines no s'han acabat d'assolir. La Diada d'Esperidió: Èxits i deutes de la Colla Jove La Colla Jove Xiquets de Tarragona va ser l'amfitriona el dissabte al Cos del Bou. Malgrat la solvència mostrada amb la catedral (5 de 8), no van poder culminar els seus reptes màxims: El 4 de 8 amb l'agulla va caure abans de carregar-se. El pilar de 6 es va haver de desmuntar per seguretat. Van descarregar el 3 de 8 i el 2 de 8 amb folre. "No estem al 4 amb agulla, ha sigut un intent mica decepcionant perquè no hem deixat ni treballar el pilar." El 35è Aniversari dels Xiquets de Tarragona La diada de diumenge va ser, tècnicament, la millor del cap de setmana gràcies a les colles convidades. Els Xiquets de Tarragona van tancar la temporada sense poder descarregar el seu gran objectiu, el 5 de 8, que va quedar en intent. Construccions destacades d'altres colles: * Capgrossos de Mataró: Van signar la tripleta (5 de 8, 3 de 9 amb folre i 4 de 9 amb folre), sent la millor actuació de la jornada. * Minyons de Terrassa: Van fer història completant tres pilars de 6 en una mateixa actuació (dos simultanis i l'altre integrat en el 4 de 8 amb agulla). * Sagals d'Osona: Jornada complicada amb molts intents desmuntats i la caiguda final del 5 de 7. Previsions i novetats La mirada es trasllada ara a la Fira de Santa Teresa del Vendrell i al concurs de colles petites a Torredembarra. Com a nota curiosa, s'anuncia la creació a Vilafranca de la primera colla castellera de la tercera edat, sorgida dels casals d'avis.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
2005-10-10 ALCALDE SANTA TECLA
Situació de Crisi a El Salvador i Santa Tecla L'alcalde de Santa Tecla, Óscar Ortiz, descriu una situació d'emergència nacional a causa de la combinació de diversos desastres naturals. La gravetat de la situació ha obligat a l'alcalde a interrompre la seva visita oficial a Espanya per retornar i gestionar la crisi personalment. Causes del Desastre Erupció Volcànica: L'activitat del volcà Lamatepec (Santa Ana) genera inestabilitat i caiguda de lava. Pluges Torrencials: Cinc dies de pluges ininterrompudes han provocat inundacions greus. Inestabilitat Sísmica: Un terratrèmol recent ha augmentat la preocupació, tot i que no ha causat víctimes directes. Balanç de Danys Més de 65 morts a escala nacional (5 a Santa Tecla). Prop de 40.000 persones refugiades i més de 360 albergs operatius. Pèrdues materials estimades en més de 150 milions de dòlars, afectant especialment l'agricultura. Aïllament: Moltes zones rurals estan incomunicades per esllavissades de terra que bloquegen les carreteres. Crida a la Cooperació Internacional L'alcalde agraeix la relació d'agermanament amb Tarragona i demana col·laboració econòmica urgent a través d'una compte gestionada per Mediterrània. "No perdem l'esperança ni l'optimisme; davant la natura es pot fer poc, però podem construir molt per prevenir víctimes." L'objectiu principal és la reconstrucció i el manteniment de l'ajuda humanitària que Tarragona ja va oferir històricament durant els terratrèmols de 2001.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
2h 58min
35è Aniversari dels Xiquets de Tarragona
Crònica de la Diada Castellera a Tarragona El podcast recull la retransmissió íntegra de la diada del 35è aniversari dels Xiquets de Tarragona, celebrada a la plaça de la Font. L'actuació compta amb la participació dels amfitrions, els Capgrossos de Mataró, els Minyons de Terrassa i els Sagals d'Osona. Resultats de les Colles • Capgrossos de Mataró: Han estat els grans protagonistes de la jornada en descarregar la tripleta màgica (5d8, 3d9f, 4d9f) i el pilar de 6. Malgrat plantejar-se el pilar de 7, finalment han optat per una estructura més segura per tancar una actuació impecable. • Minyons de Terrassa: Han ofert una gran exhibició amb el 3d9f i el 5d8, però la fita més destacada ha estat la descarregada simultània de dos pilars de 6, un fet històric en el món casteller. • Xiquets de Tarragona: La colla local ha viscut una jornada agredolça. Tot i descarregar el 4d8 i el 3d8, el seu gran repte, el 5 de 8, ha tornat a quedar en intent després de fer llenya quan ja hi eren els dosos. • Sagals d'Osona: Han descarregat el 4d8, però han tingut dificultats amb el 3d8 (intent desmuntat) i el 2d7 (carregat). Debat i Anàlisi Tècnica "És una llàstima que el 5 de 8 hagi tornat a fallar; a l'assaig estava molt millor del que després s'ha vist a plaça." Els comentaristes, incloent-hi en Jordi Crespo, analitzen les causes de la caiguda dels matalassers, apuntant a una manca de confiança o excessiva lentitud de la canalla. També es destaca la progressió fulgurant dels Capgrossos de Mataró, que s'han consolidat com una colla de referència malgrat la seva curta història. Conclusions i Calendari L'episodi serveix com a balanç final de temporada per als Xiquets, mentre que colles com els Minyons o els Capgrossos encara miren cap a fites més ambicioses com el 3 de 10 amb folre i manilles.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
La novena Fira Medieval de Tarragona al Pla de la Seu
Celebració de la novena edició de la fira medieval L'emissora es desplaça al Pla de la Seu de Tarragona, on s'està duent a terme la Fira Medieval. L'esdeveniment, que enguany arriba a la seva novena edició, ha doblat la seva presència respecte a l'any anterior, comptant amb un total de 73 estands distribuïts pel nucli antic de la ciutat. Els protagonistes: Ocells de presa i artesania Una de les atraccions principals d'aquesta edició és l'exposició i les demostracions de falconeria. Els assistents poden gaudir de: Ocells rapaços: Àligues, falcons, mussols i fins i tot un mussol africà de vuit anys que es deixa tocar pel públic. Vols d'exhibició: Demostracions realitzades per especialistes com Alfonso Rojo, qui explica el sever ensinistrament diari que requereixen aquests animals nascuts en captivitat. Artesania en viu: Tallers de fusta, alabastre i ferreria on els mestres artesans fan demostracions dels seus oficis tradicionals. Història i evolució de la fira En Josep Maria Maraudi, de l'associació medieval, recorda els orígens de la festa. S'explica que antigament es realitzaven actes més costosos, com l'entrada de l'arquebisbe, però que actualment s'han hagut d'adaptar al pressupost disponible sense perdre l'essència: "Volíem donar a conèixer a la ciutat de Tarragona el que era, antigament, l'època medieval." Gastronomia i agenda La fira ofereix una àmplia oferta de menjar ràpid d'ambientació medieval, com coques, castanyes i entrepans. Tot i que encara no es disposa d'un restaurant medieval fix, és un projecte de futur per a l'associació. L'activitat estarà operativa durant tot el cap de setmana amb espectacles itinerants del grup Passabarrets.