Tots els episodis

62530 episodis disponibles

episodis

55801-55824 de 62530

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
15'
Inauguració del II Fòrum d'Ocupació Universitària a la URV
Segona Edició del Fòrum d'Ocupació El Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV) acull la segona edició d'aquest espai de trobada entre el món acadèmic i el laboral. L'esdeveniment, que dura dos dies, reuneix prop de 40 empreses multinacionals i locals amb l'objectiu de facilitar el primer contacte professional dels estudiants. Punts clau de la jornada Objectiu principal: No es tracta només de signar contractes immediats, sinó de crear un networking on els alumnes puguin deixar currículums i conèixer la filosofia de les empreses. Perfil buscat: Més enllà dels coneixements tècnics, les empreses prioritzen l'actitud, la motivació i la disposició a implicar-se en els projectes. Activitats paral·leles: A més dels estands, es realitzen presentacions en aules per explicar sistemes de selecció de personal i recursos humans. Veus del Fòrum "Portem les empreses a la voreta dels estudiants perquè tinguin l'oportunitat de parlar-hi de ben a prop." — Maria Bargalló, directora de l'Escola de Pregrau. Les empreses participants, com BASF i PortAventura, destaquen la importància d'aquestes iniciatives per gestionar programes de beques i pràctiques que permetin als estudiants compaginar la feina amb els seus estudis universitaris.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
Presentació de la Tardor Literària a Tarragona
Tardor Literària: Cultura i Poesia a Tarragona Rosa Comas, coordinadora del cicle, presenta la nova edició de la Tardor Literària, un esdeveniment que s'ha consolidat com un referent cultural a la ciutat de Tarragona. El programa d'aquest any és especialment ambiciós, amb més de 135 actes previstos entre el 26 d'octubre i el 12 de desembre. Eixos principals i novetats La pell del llavi: Un cicle d'accions poètiques protagonitzat per gent jove. La seva finalitat és oferir una plataforma d'expressió creativa i participativa pels carrers de la ciutat. Poesia i Escena: Destaca el monòleg El Perdó d'Enric Casasses i el recital multidisciplinari Salvatge Acord d'Albert Roig, que fusiona versos, música i vídeo. Rutes Literàries: Es mantenen clàssics com les rutes dedicades a Maria Aurèlia Capmany i Artur Bladé i Desumvila, permetent descobrir Tarragona a través de la literatura. Gastronomia i Reconeixements "Avui, per a sempre, avui." Aquest vers de Jaume Vidal Alcubé serveix com a lema de l'edició, reivindicant el present i l'instant. D'altra banda, el projecte Lletres a taula es reforça amb la col·laboració directa entre nou restaurants i escriptors per crear menús i textos conjunts. També es dedicarà la dotzena trobada d'escriptors a Magí Sunyer, reconeixent la seva trajectòria com a poeta i el seu compromís social. Premis Literaris i Commemoracions L'acte central serà el lliurament dels Premis Literaris el 19 de novembre, amb set convocatòries diferents. A més, el programa inclou homenatges a figures com Joan Coromines, el centenari de Miquel Melendres i un record per l'escriptor Jesús Moncada.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
La Campanya 'Qui Deu a Qui?' i el Deute Extern
Anàlisi del Deute Extern i la Justícia Global En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la Rebeca Tomàs, membre del col·lectiu "Qui Deu a Qui?", explica els fonaments d'un moviment que busca la conscienciació social sobre la il·legitimitat del deute extern que aclapara els països del Sud global. Conceptes clau de la campanya La iniciativa neix per denunciar que el deute financer actual és un mecanisme d'opressió que ha de ser abolit per diverses raons: * Il·legitimitat: S'ha contret històricament per finançar dictadures, corrupció i la compra d'armes. * Retorn desproporcionat: Els països del Sud ja han pagat diverses vegades l'import original mitjançant interessos abusius. * Inversió de la responsabilitat: Es proposa que, en realitat, són els països del Nord qui deuen als del Sud per motius històrics, socials i ecològics. Els Tribunals d'Opinió L'entrevistada destaca la celebració de tribunals d'opinió com a eina de pressió i visibilització: 1. Barcelona: Vista prèvia sobre el deute ecològic, analitzant l'impacte d'empreses com Repsol o Unión Fenosa. 2. Madrid: Tribunal Internacional d'Opinió sobre el deute extern que se celebrarà properament. Diferents cares del deute Segons el moviment, cal anar més enllà del deute financer per entendre el deute real del Nord cap al Sud: "Existeix un deute històric (colonialisme), un deute social (manca d'educació i salut) i un deute ecològic (canvi climàtic i pèrdua de biodiversitat) que és inquantificable amb diners." Participació Ciutadana L'acte central a Tarragona es realitza a la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, amb la col·laboració de URV Solidària, per fer una crida a la societat civil a sumar-se a la campanya i repensar el nostre paper en l'economia global.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
La Pantalla: Infància, Mitjans i Tòpics a Debat
Josep Fernández Càbia, professor de la URV i col·laborador del CAC, presenta el seu llibre La Pantalla, una obra que analitza la relació entre els nens i l'entorn audiovisual desmitificant visions apocalíptiques. Desmuntant tòpics sobre el consum televisiu L'autor utilitza dades científiques i d'audimetria per qüestionar creences populars: * Consum real: Contràriament al que es pensa, els infants són el grup d'edat que menys televisió consumeix a Catalunya i Espanya comparat amb els adults. * Models a seguir: Els adults sovint critiquen el consum infantil mentre ells mateixos passen més hores davant la pantalla. * Preferències del jovent: Les investigacions mostren que els adolescents prefereixen estar amb amics o fer esport abans que mirar la televisió; el consum audiovisual sol ser una alternativa per manca d'altres opcions d'oci. El paper de la família i l'educació L'entrevista subratlla la necessitat de passar de l'alarma a la implicació activa: * Buit informatiu: Si els pares no actuen com a interlocutors en temes complexos (com la sexualitat), els joves buscaran la informació en els mitjans o companys, sovint amb resultats insatisfactoris. * Prohibició vs. Acompanyament: La prohibició sovint augmenta l'atractiu de l'objecte prohibit. Cal oferir alternatives i acompanyar en el consum. Qualitat, Audiència i Mercat L'autor reflexiona sobre la indústria audiovisual actual: "Preocupar-se o alarmar-se és molt fàcil, però el que és difícil és implicar-se." * Es diferencia entre l'índex d'audiència i l'índex de satisfacció. Molts programes educatius de qualitat han demostrat ser un èxit si tenen una producció cuidada, però el mercat sovint prioritza continguts de baix cost i instints bàsics. * Es destaca la funció de la televisió pública catalana per seguir uns estàndards de qualitat i control més estrictes que les cadenes estatals.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
21'
La producció de ficció a TV3: d'idees al calaix fins a l'èxit
Gestió de la Ficció a Televisió de Catalunya En Jordi Roure (cap de Dramàtics de TV3) i en Joan Sol (coordinador de guions) expliquen el complex procés de creació i gestió de les sèries de ficció. El departament ha evolucionat d'un model de producció pròpia a un sistema híbrid que inclou coproduccions amb productores externes, fomentant així la indústria audiovisual catalana. Origen i desenvolupament de projectes Fonts d'idees: Els projectes neixen tant de propostes externes de productores com d'encàrrecs directes a guionistes amb talent reconegut. El talent teatral: Hi ha una forta tradició de col·laboració amb grups de teatre com Dagoll Dagom, El Tricicle o La Cubana, que han aportat una personalitat diferenciada a la graella. El factor temps: Des que s'accepta una idea fins que s'emet poden passar entre dos i tres anys. El criteri de l'audiència i la rentabilitat La selecció de guions es basa en la capacitat d'atreure un públic ampli i familiar. "Una sèrie adreçada a un públic molt específic no és rendible perquè les sèries són cares de fer; la manera d'amortitzar-les és que les vegi el públic més ampli possible." Per aconseguir-ho, s'utilitzen estratègies com la inclusió de trames amb personatges de diverses edats, permetent que diferents segments de la població se sentin identificats. Projectes al calaix i nous èxits L'entrevista revela curiositats sobre la gestió de l'inventari de projectes: Projectes en reserva: Moltes idees queden guardades per motius econòmics o de programació, com va ser el cas de Ventdelplà, que va estar aturat més d'un any abans de ser reconvertit en un èxit setmanal. Noves estrenes: S'anuncia una nova sèrie policial d'acció produïda per Francesc Bellmunt que ja es troba en fase de postproducció. Volum de propostes: El departament rep més de 100 guions anuals, comptant telefilms i sèries.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
23'
Secrets de guió i l'èxit de les sèries catalanes
L'art de la ficció televisiva a la Setmana de la Comunicació En el marc de la Setmana de la Comunicació organitzada per Tarragona Ràdio, s'ha dut a terme una sessió magistral al Saló d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona. L'esdeveniment ha comptat amb figures clau de la indústria televisiva com Josep Maria Benet i Jornet, Joan Bas i reconeguts guionistes com Sergi Pompermayer, qui ha desglossat els mecanismes de l'humor i la creació de guions a Catalunya. L'humor segons Sergi Pompermayer Per a Pompermayer, autor de referents com Plats Bruts o Lo Cartanyà, la clau d'una bona comèdia no és només la tècnica, sinó el do de treure punta a la realitat. • L'origen del gag: Es basa en la vulnerabilitat i en riure's d'un mateix. • Estructures i referents: L'equip de Plats Bruts va haver de fer "cirurgia" amb sèries americanes com Friends o Frasier, transcrivint capítols per entendre'n l'estructura. • Personatges clowns: Els personatges de sitcom han de ser complexos i tenir conflictes interns; la seva mesquinesa i imperfecció són el que realment genera el riure. L'evolució de les produccions de TV3 Joan Bas, productor de Diagonal TV, ha analitzat la transició des de les comèdies teatrals dels inicis de TV3 fins al model de telenovel·la quotidiana. • El fenomen "La Granja": Va marcar un abans i un després, demostrant que el costumisme català podia ser elegant i modern. • Ocupació del Prime Time: S'ha passat d'una època on la ficció pròpia era vista amb desconfiança i es preferien les sèries americanes, a una actualitat on les sèries catalanes lideren les audiències de la nit. La "Bíblia" del guionista Guionistes com Lluís Arcarazzo i Enric Gomà han explicat el concepte de Bíblia, el document sagrat que guia tota una temporada. • Estructura dramàtica: La trama es divideix en línies argumentals que s'han d'administrar durant les 40 setmanes de l'any. • La importància del to: El to de cada sèrie és una decisió deliberada. Per exemple, Poble Nou buscava un equilibri entre el realisme britànic (EastEnders) i la passió mediterrània. "Els dolents són atractius perquè són intel·ligents, agosarats i políticament incorrectes; el repte és fer que els bons no siguin passius i tinguin també els seus mal moments."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Sergi Pompermayer: L'art de l'humor i el guió de sitcom
L'humor com a do i l'ús de la mesquinesa En Sergi Pompermayer reflexiona sobre la naturalesa de l'humor, afirmant que més que una tècnica, el que cal és tenir gràcia i el do de "treure punta a la realitat". Per a l'autor, la clau d'un bon gag resideix sovint en factors com: Riure's d'un mateix: El punt de partida indispensable per connectar amb el públic. La descontextualització: Posar personatges convencionals en situacions on no saben com actuar. La inseguretat i la mesquinesa: Els personatges imperfectes, patètics o mesquins són els que realment generen comèdia. "La gent que fa menys riure són els que van més segurs per la vida. La inseguretat és el que pot acabar fent riure a més gent." De la veterinària al Teatre Lliure i Plats Bruts Pompermayer explica la seva curiosa trajectòria professional. Tot i ser veterinari de formació i treballar en recerca a l'Hospital de Sant Pau, el seu èxit teatral amb l'obra Zoui (dirigida per Lluís Homar) li va obrir les portes de la realitat professional. La seva entrada a la televisió va venir de la mà del seu amic d'infantesa, el Jordi Sànchez, participant en la creació de la mítica sèrie Plats Bruts. L'aprenentatge de la sitcom: l'estil americà Com que en aquella època no hi havia manuals de guió a l'abast, l'equip de Plats Bruts va haver d'aprendre de manera autodidacta: Anàlisi de referents: Es van emmirallar en sèries com Friends, Seinfeld i Frasier. Treball de camp: Van arribar a transcriure capítols sencers per entendre l'estructura, les trames i el ritme dels gags. Producció: Fins i tot van viatjar a Los Angeles per aprendre com es rodava amb públic en directe i la figura de l'animador de plató. Diferències entre teatre i televisió L'autor estableix una distinció clara entre ambdós mitjans: * La televisió és vista com una factoria, un treball d'equip més pautat i adaptat a unes normes externes. * El teatre és considerat artesania, un espai de llibertat absoluta on l'autor s'expressa de forma introspectiva i assumeix els seus propis riscos. La polèmica de Lo Cartanyà Finalment, es comenta l'èxit d'audiència de la sèrie Lo Cartanyà, malgrat les crítiques rebudes des de les Terres de Ponent. Pompermayer defensa que la sèrie no pretén retratar ni faltar al respecte a ningú, sinó que utilitza l'arquetip del clown i la mesquinesa humana com a motors universals de la comèdia.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
2h 17min
Producció de sèries a TV3 i educació audiovisual
Taula rodona sobre la ficció televisiva catalana L'episodi recull una jornada de la Setmana de la Comunicació, on experts de primer nivell de Televisió de Catalunya analitzen l'evolució de les sèries de ficció des dels seus inicis als anys 90 fins a l'actualitat. Es destaca la importància de la identitat cultural i la representació social en produccions com El cor de la ciutat. El procés de direcció i producció El director Esteve Rovira detalla la complexitat de portar un guió a la pantalla. Els punts clau inclouen: • La sincronia total entre guionista i director per mantenir l'essència de la història. • La creació del món físic i la recerca de localitzacions reals (com el barri de Sant Andreu) per aportar quotidianitat. • El procés de càsting com un trencaclosques on es busca la química entre actors per donar vida als personatges. • La gestió del ritme en les sèries diàries, on el muntatge és l'eina definitiva per mantenir la intensitat. Gestió i models de negoci a TV3 Jordi Roure (Departament de Dramàtics) explica l'estratègia de producció de la cadena: • Producció pròpia vs. Coproducció: L'equilibri entre recursos interns i la col·laboració amb productores externes (com El Terrat). • L'aposta per la comèdia de situació (sitcoms) gravada amb públic en directe, un model que TV3 va pioneritzar a l'Estat espanyol. Presentació del llibre "La pantalla amiga?" La segona part de l'episodi se centra en la presentació de l'obra del doctor Josep Fernández Càvia, que analitza l'impacte de la televisió en infants i adolescents: • Es qüestiona si la televisió és realment una "pantalla amiga" o si actua exclusivament sota interessos mercantils. • S'emfatitza la necessitat d'una educació audiovisual per a pares i educadors. "No són els mitjans els dolents de la pel·lícula, sinó que cal analitzar les mediacions ideològiques, de l'escola i la família." Cloenda de les jornades L'acte finalitza amb una reflexió sobre la ficció televisiva com un element de autorepresentació dramatitzada d'un poble. Les sèries ja no són només entreteniment, sinó el mirall on la societat catalana es veu reflectida, plora i riu de si mateixa.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
Marxa lenta de transportistes a Tarragona pels carburants
Protestes del sector del transport a Tarragona El sector del transport i la pesca ha iniciat una jornada de mobilitzacions per protestar contra l'elevat preu dels carburants. La protesta s'està manifestant principalmente a través de marxes lentes que afecten les principals artèries viàries de la demarcació. Desenvolupament de la marxa lenta Localització actual: Els transportistes es troben a la carretera T-721, que connecta Constantí amb el Morell. Volum de vehicles: Es calcula que s'hi podrien concentrar fins a un miler de camions, sumant els que ja han sortit del polígon Riuclar i els que s'hi van afegint des d'altres punts. Objectiu: La marxa té la intenció d'enllaçar amb la N-240 per dirigir-se cap al centre de la ciutat de Tarragona. Impacte en el trànsit i incertesa Els manifestants busquen l'efecte sorpresa i no han confirmat oficialment si entraran fins al cor de la ciutat, tot i que s'especula amb una possible arribada a la Plaça Imperial Tàrraco. El col·lapse circulatori ja és notable en diversos punts: "Hi ha en aquests moments retencions de vehicles que volen anar en direcció al Morell... la via segur que es col·lapsarà com ho està ara." Altres punts de conflicte A banda de l'àrea metropolitana de Tarragona, s'ha informat que la N-340 també es troba tallada a l'alçada de Sant Carles de la Ràpita per un altre grup de camioners en protesta pel mateix motiu.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
5'
Vaga de transportistes i marxes lentes a Tarragona
Seguiment de les mobilitzacions pel preu del carburant Tarragona viu una jornada de fortes protestes protagonitzada pels sectors del transport i la pesca, motivades per l'increment insostenible dels costos de l'energia i el carburant. La situació està generant afectacions significatives en la mobilitat de la zona. La marxa lenta dels transportistes Un grup d'uns 70 camions (només les cabines, sense remolc) ha iniciat una marxa lenta des del Polígon Riu Clar. El recorregut previst inclou: * Desplaçament cap al Polígon Constantí. * Pas per la carretera T-721 cap al Morell. * Circulació per la N-240 (antiga carretera de Valls). * Possible entrada al nucli urbà de Tarragona per la Plaça Imperial Tàrraco, la qual cosa podria col·lapsar el centre de la ciutat. Situació del sector pesquer Els pescadors també s'han sumat a les protestes amb les seves pròpies mobilitzacions: * Estan realitzant una marxa cap a punts estratègics com el Mercat Central. * Fan una crida a la ciutadania per no consumir peix com a mesura de suport a les seves reivindicacions. Causes i precarietat del sector En una entrevista en directe, un transportista autònom ha expressat la seva desesperació: "Preocupa l'economia i les despeses; el sector se'n va a la ruïna. Com a autònom, no es cobreixen despeses, és impossible continuar així." Els treballadors denuncien que el preu del carburant i determinats gravàmens, com el cèntim sanitari, fan inviable la seva activitat econòmica.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
Vaga i talls al Port de Tarragona per la crisi del gasoil
Protestes dels pescadors i tall del pont mòbil El sector pesquer de Tarragona ha iniciat mobilitzacions contundents en solidaritat amb la vaga de transportistes. La jornada ha començat amb el tall de trànsit al pont mòbil del Port de Tarragona durant aproximadament una hora, protagonitzat per una setantena de pescadors i armadors. Motius de la mobilització El reclam principal de la protesta és l'augment inassumible del preu del carburant. Segons les dades aportades durant l'entrevista: El consum mitjà d'un vaixell d'arrossegament ronda els 500-600 litres diaris. La pressió fiscal sobre el gasoil es considera desorbitada per al sector. Els guanys reals dels pescadors han caigut a nivells de subsistència (uns 150-170 euros per cinc dies de feina). Marxa lenta i accions informatives Després d'aixecar el bloqueig al pont, el col·lectiu ha iniciat una marxa lenta cap al Mercat Central de Tarragona. L'objectiu és: Informar els paradistes i les grans superfícies (com Eroski o Carrefour). Demanar-los que, en un acte de solidaritat, no es venPeix dema. Visibilitzar que la flota roman amarrada a port a bona part de l'arc mediterrani (des de Tarragona fins a Cadis). "No podem subsistir. Estem guanyant una misèria i les administracions ens donen l'esquena a la problemàtica real." Impacte i abast del conflicte Mentre ports com Barcelona i Girona es mantenen actius, altres com Cambrils, la Ràpita i Vilanova s'han sumat a l'aturada. Existeix una forta inquietud en el sector, amb treballadors que es plantegen abandonar l'ofici davant la falta de solucions polítiques i el que consideren un intent de silenciament dels mitjans estatals sobre la gravetat del conflicte.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
TINET: Deu anys de la xarxa pionera a Tarragona
La gènesi de TINET i l'impacte social d'Internet En el marc del desè aniversari de TINET, la xarxa ciutadana de Tarragona, Manel Sant Romà explica com va néixer aquest projecte pioner l'any 1995. En una època on Internet era un gran desconegut per a la majoria de la població, un grup d'universitaris va decidir traslladar les eines de recerca acadèmica a la ciutadania. Orígens i referents internacionals El model europeu: El projecte es va inspirar parcialment en experiències com la de Bolonya i la Rete Civica Milano, tot i que TINET va acabar desenvolupant un model propi més avançat. Context tecnològic: Sant Romà destaca que l'any 1995 ni tan sols Telefónica comercialitzava serveis d'Internet, el que demostra el caràcter visionari de la iniciativa. Suport institucional: En lloc d'ubicar-se dins la universitat —considerada massa conservadora en aquell moment—, es va buscar el suport de l'Ajuntament de Tarragona, la Diputació i altres entitats locals. Un èxit de identitat tarragonina L'impulsor subratlla que la major virtut de TINET ha estat la seva capacitat de perdurar en un sector on la tecnologia queda obsoleta ràpidament. Ha aconseguit crear una marca d'identitat local reconeguda fins i tot a Barcelona. "Durar és molt difícil en aquest món de tecnologies que avancen contínuament... haver fet deu anys vol dir que TINET ha fet tota una vida." Reptes i futur Visió social: A diferència de les ofertes comercials actuals basades en la velocitat (megabits), TINET va néixer amb una finalitat clarament comunitària i associativa. La reinvenció: Tot i l'èxit assolit, s'apunta la necessitat de continuar reinventant la plataforma per als propers deu anys.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
15'
Josep Maria Benet i Jornet: El pare de les sèries catalanes
Benet i Jornet i la revolució de la ficció televisiva En aquesta conversa, el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet repassa la seva trajectòria professional, des dels seus inicis al circuit català de Televisió Espanyola fins a convertir-se en el principal artífex de l'èxit de les telenovel·les de TV3. Inicis i consolidació a la televisió Els orígens a Miramar: El guionista recorda els seus primers passos l'any 1975 als estudis de Miramar i Esplugues, en una època de transició on molts autors catalans encara patien restriccions. El salt a TV3: Tot i que no el van cridar immediatament en fundar-se la cadena, l'èxit de La Granja (dins el programa de Joaquim Maria Puyal) va demostrar el potencial de la ficció diària en català. PobleNou i la fita del 1994: Amb l'estrena de PobleNou, TV3 va aconseguir convertir la sobretaula en un nou prime time, assolint audiències històriques i transversals. L'art de crear històries i personatges L'autor explica que no existeix una fórmula màgica, sinó que l'èxit sostingut es basa en el sentit comú, la professionalitat i la combinació de diferents gèneres: 1. Costumisme: Com a La Granja. 2. Sentimentalisme: Com a Rosa. 3. Trama de misteri i poder: Com a Nissaga de Poder. "Vam convertir l'horari de primera hora de la tarda en això que diuen 'prime time', en un dels moments en què la televisió era més vista a tot Catalunya." Reptes i anècdotes de producció L'èxit com a problema: Benet i Jornet confessa que sovint ha hagut d'allargar sèries que ja havien estat tancades conceptualment a causa de la gran demanda del públic i la cadena. La identificació del públic: Relata com els espectadors s'identifiquen tant amb les trames que, a vegades, ha rebut amenaces o pressions divertides (i no tant) per evitar que passés res dolent a personatges estimats. La pressió social: Destaca com diverses institucions o col·lectius demanen aparèixer a les sèries per la gran dimensió social i visibilitat que aquestes ofereixen. Finalment, el dramaturg celebra la recent estrena de la seva obra La Salamandra i reafirma que la ficció és i serà un pilar etern de la comunicació humana.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
18'
Valoració de Ricomà sobre els pressupostos de l'Estat 2006
Anàlisi de la inversió a Tarragona segons el Partit Popular El diputat del Partit Popular a Madrid, Francesc Ricomà, analitza els 260 milions d'euros destinats a la demarcació de Tarragona en els pressupostos de l'Estat per al 2006. Tot i que la xifra sembla positiva, la seva valoració és crítica pel que fa a la gestió i la planificació de futur. Inversions de continuïtat vs. inversió nova Ricomà sosté que l'actual volum d'inversió és el resultat de la inèrcia de projectes engegats pel govern anterior del PP. Segons el diputat: El 61,34% del pressupost prové d'empreses públiques (Port, Aeroport i ADIF). D'aquesta quantitat, només un 2,94% es considera inversió nova. La major part dels fons es destinen a finalitzar obres en marxa com el TAV o variants de carreteres ja adjudicades. "Qualitativament és una xifra molt buida perquè no contempla pràcticament res de nou i sembla que el Partit Socialista cregui que Tarragona no necessitarà res d'aquí a 12 anys." Crítica a l'oblit de la ciutat de Tarragona El diputat denuncia una manca de sensibilitat específica cap a la capital de la demarcació, suggerint que podria haver-hi una estratègia política pel fet que l'Ajuntament no és del mateix color que el Govern central: Es destinen només 1,7 milions d'euros per a tres projectes vitals (Museu Arqueològic, Passeig de la Platja Llarga i Segon Cinturó), quan el cost total d'aquestes obres supera els 60 milions. S'alerta sobre la paràlisi de la façana marítima i el retard de dos anys en projectes com el segon cinturó per desavinences polítiques. El medi ambient i el Delta de l'Ebre Un dels punts més crítics és la caiguda en la inversió del Ministeri de Medi Ambient. Ricomà destaca que s'ha passat d'una previsió de 33 milions d'euros l'any 2004 a només 12 milions per al 2006. Especialment greu és la situació del Plà Integral del Delta de l'Ebre, que només rep un milió d'euros per pal·liar la regressió i salinització del riu.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
23'
Les sèries de ficció i el fenomen social a TV3
El fenomen de les sèries a Catalunya L'episodi analitza les jornades de la Setmana de la Comunicació a Tarragona, centrades en l'impacte de les sèries de televisió de TV3. Es destaca com aquestes produccions han passat de ser un simple entreteniment a convertir-se en un autèntic fenomen social que mobilitza tant estudiants universitaris com el públic general. La feina del director de càsting En una entrevista amb Pep Armengol, cap de càsting amb una trajectòria de 19 anys, es detallen els aspectes clau de la seva professió: • La selecció d'actors es fa en estreta col·laboració amb el director per trobar el paisatge humà adequat per a cada producció. • La recerca de talent no es limita a les bases de dades; l'equip visita constantment teatres alternatius, petites sales i escoles d'interpretació. • Armengol destaca la qualitat de les actrius catalanes, tot i que reconeix que encara hi ha una majoria de personatges masculins en els guions originals. Crítica sociològica i narrativa La professora Rosa Álvarez ofereix una visió més analítica i crítica sobre l'estat actual de la ficció: • Realities i Ficció: Segons Álvarez, els reality shows no són l'oposat a la ficció, sinó la prova del seu triomf, ja que utilitzen estructures narratives i rols preestablerts. • Comèdia "histèrica": Es mostra crítica amb sèries com Aída o Siete Vidas, argumentant que sovint es busca l'acudit fàcil i autoconscient en lloc de la profunditat del personatge. L'experiència dels actors La mítica Montserrat Carulla i la jove Anna Sahun aporten la visió des de l'escenari: • Carulla defensa que el veritable mèrit d'un actor es demostra al teatre, on no hi ha la xarxa de seguretat del muntatge o el doblatge. • > "En cinema, la mula Francis ben doblada és una gran actriu." • Es discuteix la dificultat de construir personatges en una telenovel·la, ja que el guió es rep fragmentat i l'evolució no es coneix des de l'inici.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
El paper del director de càsting en el cinema i la TV
La professió de director de càsting En Pep explica que la seva tasca principal és treballar colze a colze amb el director per trobar els actors que millor encaixin en la visió artística de l'obra. El procés comença amb la interpretació de referències visuals o guions per cercar el paisatge humà adequat per a cada producció. El procés de selecció Recerca d'actors: Es basa en un cens ampli (més de 25.000 professionals) i en el coneixement exhaustiu del sector visitant teatres, escoles i sales petites. Audicions: Encara que a vegades són incòmodes per als intèrprets, són l'única fórmula per validar les aptituds abans de l'adjudicació final. Col·laboració creativa: Els perfils neixen dels guionistes, però el director té la darrera paraula en la tria. Diferències entre mitjans i gèneres Televisió vs. Cinema: A la televisió (com a TV3), el reconeixement públic és molt més immediat, el que genera un Star System català on l'espectador sovint confon l'actor amb el personatge. Gènere i edat: S'observa que encara hi ha una majoria de personatges masculins originaris als guions, tot i que molts es reconverteixen a femenins per la gran qualitat i disponibilitat d'actrius. "El director de càsting busca el paisatge humà d'una producció, assegurant que tots els actors formin part d'aquella família perquè el públic se la cregui." La mirada de l'expert Finalment, l'entrevistat confessa que és gairebé impossible mantenir la ingenuïtat de l'espectador. Com a professional, analitza constantment els detalls tècnics i interpretatius, motiu pel qual prefereix consumir documentals per desconnectar de la vessant analítica del seu ofici.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
2h 25min
Evolució de la ficció a TV3: Del Teatre a la Factoria de Guions
Evolució i Història de la Ficció Catalana El podcast repassa la transició de les primeres produccions teatrals a la televisió fins a la creació d'una indústria de ficció diària a Catalunya. Es destaca el paper de TV3 en la consolidació de referents propis davant la competència de les sèries americanes i estatals. Els Inicis i el Canvi de Model • Les primeres produccions eren bàsicament teatre gravat, amb pocs mitjans i realització en blanc i negre. • L'any 1994 es marca un abans i un després amb l'aparició de Poblenou, el primer culebrot diari de producció pròpia. • Es va haver de crear una metodologia de treball en cadena (escritura, producció i emissió simultània) que no existia fins aleshores. La Feina del Guionista i el Procés Creatiu • Les històries neixen de la curiositat i l'observació de la realitat, sovint basades en anècdotes familiars o experiències personals. • El concepte de la Bíblia és el document fonamental que recull el rumb de la sèrie, els personatges i les trames principals per a tota la temporada. • Els ponents defensen que la televisió és el "regne del guionista", on el text i el personatge prevalen sobre la realització tècnica. Reptes i Identitat Pròpia • Es discuteix la dificultat de gestionar l'èxit i la pressió del públic per no tancar les sèries que funcionen. • La ficció catalana es caracteritza per una barreja de realisme costumista i proximitat emocional, allunyant-se dels estereotips dels fulletons llatinoamericans. "Les històries serveixen per posar ordre i donar sentit a coses que a la vida real no en tenen."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Estratègies d'estalvi energètic i sostenibilitat
L'estalvi d'energia com a hàbit diari En el marc de la Setmana de l'Energia, l'Anna Pérez, directora de la Fundació Tarraco Energia Local, destaca que l'eficiència no ha de ser una campanya puntual, sinó un compromís constant. L'objectiu és doble: reduir el cost de la factura domèstica i assegurar un futur sostenible mitjançant el consum responsable. Consells pràctics i accions quotidianes L'entrevista repassa diverses mesures senzilles que poden marcar una gran diferència en l'estalvi d'energia a la llar i a l'oficina: Electrodomèstics i il·luminació: S'aconsella omplir completament la rentadora i el rentaplats abans d'usar-los. Substituir bombetes incandescents per alternatives de baix consum o LED. Evitar tancar els aparells amb el comandament; és millor utilitzar l'interruptor per evitar el consum de la llumeta de repòs (stand-by). Prioritzar l'ús del microones davant del forn convencional per rapidesa i eficiència. Climatització i llum: Recomana mantenir el termostat a uns 20 graus a l'hivern i aprofitar al màxim la llum natural abans d'encendre els llums. Mobilitat: Es fomenta l'ús del transport públic, anar a peu i la reflexió sobre l'impacte energètic del transport privat. Inversions i canvis estructurals L'Anna destaca el paper de la fundació en l'assessorament sobre la bonificació fiscal de l'ICIO (fins al 90%) a Tarragona per a aquells que apliquin disseny bioclimàtic en la construcció, com l'ús de plaques solars, aïllaments reforçats o l'ús de vegetació autòctona que requereixi poca aigua. "La teoria la coneixem perfectament, el que passa és que el dia a dia fa mandra; a més, hi ha coses que encara no sabem a hores d'ara." Compromís institucional i futur Es discuteix la necessitat d'una normativa clara (com el Codi Tècnic de l'Edificació o futurs decrets de la Generalitat) que faci obligatòria la implantació de renovables i aïllaments. Tot i que les campanyes ajuden a crear consciència, el canvi real prové d'adquirir pautes racionals tant des de l'administració com des de l'esfera privada.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
5'
Vaga de transportistes a Tarragona per l'alça del carburant
Seguiment massiu de l'aturada a la demarcació La jornada de vaga del sector del transport a Tarragona ha començat amb un seguiment altíssim, estimat en un 95%. Els aparcaments de camions, habitualment buits a hores primerenques, es troben gairebé plens en polígons com el de Riu Clar o el de Francolí. Principals reivindicacions Els motius darrere d'aquesta mobilització són principalment econòmics: * Preu dels carburants: Denuncien un increment del cost proper al 20% en els darrers mesos. * Fiscalitat del gasoil: Es demana a l'administració un gest en la càrrega fiscal. * Cèntim sanitari: Reivindiquen la supressió del gravamen sobre hidrocarburs destinat a finançar la sanitat. * Tarifes: Reclamen que els clients acceptin una pujada generalitzada de preus per compensar els costos. Desenvolupament de la jornada Segons ha confirmat Josep Lluís Aïmat, president de la FEAT (Federació d'Autotransport de Tarragona), la jornada transcorre amb les següents característiques: 1. Absència d'incidents: L'aturada s'està duent a terme de manera pacífica. 2. Sense mobilitzacions agressives: No s'han previst piquets ni marxes lentes que bloquegin la circulació. 3. Serveis mínims: Només circulen els vehicles destinats a serveis essencials. "Pensem que aquest paro està sent una demostració important de l'estat de crisi en què es troba el sector." Expectatives de negociació Totes les mirades estan posades en la reunió clau a Madrid amb els Ministeris d'Economia i Hisenda per intentar tancar un acord que resolgui la crisi, tot i que el sector es mostra cautelós sobre una resolució immediata.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
La programació nutricional precoç i l'obesitat adulta
Impacte de la Nutrició Precoç en la Salut Adulta El projecte d'investigació presentat planteja una hipòtesi fonamental per a la salut pública: els canvis nutricionals en etapes molt primerenques —incloses la vida intrauterina i els primers mesos de vida— poden programar l'organisme per desenvolupar malalties cròniques en el futur. Patologies sota estudi L'estudi busca la relació entre aquesta nutrició inicial i l'aparició posterior de: * Obesitat (com a factor principal de risc). * Hipertensió arterial. * Diabetis i arteriosclerosi. L'estudi Europeu i el Factor Proteic Es tracta d'una col·laboració internacional finançada amb dos milions d'euros per la Comunitat Econòmica Europea, que involucra cinc països: Espanya, Alemanya, Polònia, Itàlia i Bèlgica. La investigació es centra específicament en: Comparar la lactància artificial amb la lactància materna. Analitzar si un excés de proteïnes en les fórmules artificials augmenta el risc d'obesitat. "L'hipòtesi és que les proteïnes que reben en la lactància artificial, en ser superiors a les de la lactància materna, podrien programar un major risc d'obesitat adulta." Un Enfocament Multifactorial Tot i la importància de les proteïnes, els investigadors subratllen que l'obesitat és un fenomen multifactorial. Per obtenir resultats concloents, s'estan recollint variables sobre: * Hàbits alimentaris familiars i culturals. * Estils de vida segons el país. * Patrons genètics individuals. S'espera que durant el proper any comencin a publicar-se els primers resultats preliminars d'aquest seguiment a llarg termini.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
2005-10-17 NIT TURISME
Reconreixement al sector turístic de Tarragona Aquest proper dijous se celebrarà la Nit del Turisme de Tarragona al restaurant Fortí de la Reina, un esdeveniment per homenatjar aquelles entitats i persones que potencien la ciutat com a destí de referència. Durant l'entrevista, s'han destacat els següents guardonats: Agrupació d'Associacions de la Setmana Santa: Guanyadora del guardó principal per la seva tasca de difusió històrica i cultural. Pep Escoda: Fotògraf distingit per la promoció internacional de la ciutat a través de la imatge. La Boella Convention Resort: Reconeguda per la seva consolidació en el segment de congressos i celebracions. Hotel Núria: Premiat per la seva llarga trajectòria professional i la recent renovació de les seves instal·lacions. El canvi de model turístic Els convidats coincideixen que Tarragona ha viscut una transformació en el seu perfil de visitant. S'ha passat d'un model basat exclusivament en el sol i platja cap a un turisme cultural i de patrimoni. La designació com a Patrimoni de la Humanitat i activitats com la Setmana Santa —que té els seus orígens al segle XVI— són els principals reclams. Valoració del patrimoni propi Es fa una reflexió sobre la necessitat que els propis tarragonins valorin més la riquesa de la seva ciutat: "A vegades han de venir de fora per dir-te: escolta, això que teniu és molt maco." Finalment, es destaca la importància de fites futures, com la candidatura per a la Capital de la Cultura 2016, com un motor per seguir potenciant la col·laboració entre el sector públic i privat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
Montserrat Carulla: Realitat i Ficció en les Sèries Catalanes
Reflexions sobre la trajectòria de Montserrat Carulla L'actriu Montserrat Carulla reflexiona sobre la seva professió i la influència dels seus personatges, especialment la Teresa de la sèrie El cor de la ciutat. Al llarg de la conversa, analitza l'evolució de la ficció a Catalunya i el paper fonamental de les dones en la societat reflectit a la pantalla. La feina de l'actor en la televisió Carulla destaca que, per a ella, la interpretació és una unitat: li agrada fer teatre, cinema i televisió per igual, sempre que la qualitat del producte sigui bona. Compaginar formats: L'actriu explica com ha arribat a compaginar el rodatge de sèries diàries amb temporades teatrals exigents com La plaça del Diamant, un esforç que defineix com a "duríssim" però gratificant. Exigència professional: Reivindica la dignitat de viure de la feina d'actriu i rebutja participar en produccions que no tinguin un mínim rigor artístic. "Jo sempre he presumit de ser professional, i crec que una professional ha de poder viure de la seva feina." Estructura i ritme de les produccions L'artista descriu les interioritats de la producció televisiva catalana, des dels guions fins al rodatge: Ritme frenètic: Les sèries diàries (els anomenats culebrons) exigeixen rodar un capítol cada matí, cosa que requereix memòria ràpida i reflexes constants. Identitat cultural: Considera que la ficció de TV3 té èxit perquè es preocupa pels problemes reals dels ciutadans i reflecteix els canvis socials del país. Els guions: Destaca la feina minuciosa de l'equip de guionistes, on els textos passen per nombrosos filtres abans d'arribar als actors. La relació amb el públic i els càstings Respecte a la fama, Carulla porta amb naturalitat que la gent la identifiqui pel nom del seu personatge. A més, exposa la seva visió sobre els càstings: Experiència vs. Joves: Tot i que creu que són una plataforma essencial per als joves, ella ha decidit no fer-ne més, considerant que la seva llarga trajectòria de més de 40 anys ja és la seva millor carta de presentació. El miracle televisiu: Sorprèn l'actriu veure com, malgrat les presses del rodatge, el resultat final és sovint excel·lent gràcies al muntatge i la realització.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
21'
Pressupostos de l'Estat 2006 i inversions a Tarragona
Entrevista amb Francesc Vallès sobre els Pressupostos de l'Estat El diputat del PSC, Francesc Vallès, valora positivament el projecte de llei dels Pressupostos Generals de l'Estat per al 2006, destacant una inversió total de 260 milions d'euros per a la demarcació de Tarragona. Vallès subratlla que són uns comptes ambiciosos, però sobretot realistes i executables, marcant distàncies amb la gestió anterior del Partit Popular. Principals eixos d'inversió en infraestructures Alta Velocitat (TGV): Es destinen uns 90 milions d'euros per completar l'arribada del tren d'alta velocitat a l'estació de la Secuita-Perafort, prevista per a finals de 2006. Corredor Mediterrani: Inversió de 25 milions d'euros per a la interconnexió ferroviària i l'estació intermodal prop de l'aeroport de Reus. Carreteres: N-340: Inici del desdoblament en autovia de doble carril a tota la província, amb obres imminents en trams com Cambrils-Vila-seca. A-27 (Tarragona-Montblanc): Impuls per millorar la competitivitat del Port de Tarragona. Variants: Partides per a les variants de Falset, Gandesa i Corbera d'Ebre (N-420). Aeroport de Reus: Inversió de 14 milions d'euros per accelerar la nova terminal de facturació degut al creixement dels vols de baix cost. Context polític i negociació "Són uns pressupostos que solucionen un mal endèmic que tenia la nostra demarcació en infraestructures." Vallès respon a les crítiques de Josep Maldonado (CiU), titllant-les de fruit del "desconcert" de l'oposició. Pel que fa a la tramitació parlamentària, confirma que el PSOE busca el suport d'Esquerra Republicana (ERC) i Iniciativa (ICV), amb un acord per introduir esmenes tècniques que s'hauria de tancar en breu. L'Estatut d'Autonomia a Madrid Com a membre de la Comissió Constitucional, Vallès preveu un tràmit complex per al nou Estatut de Catalunya. L'objectiu dels socialistes serà defensar el text aprovat pel Parlament sent, alhora, estrictes amb la constitucionalitat per evitar futurs recursos del Partit Popular.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
1h 46min
Ficció i Realitat: L'Evolució de les Sèries de Televisió
Evolució i Context de la Ficció Televisiva L'episodi analitza la transformació de la televisió des de les sèries clàssiques nord-americanes fins als models actuals de producció ràpida. Es destaca com el sistema de programació contemporani, marcat per una competència feroç, dificulta la supervivència de propostes innovadores que necessiten temps per madurar, a diferència d'èxits històrics com Seinfeld o Cheers. La Indústria i els Formats • L'Era dels Formats: Es discuteix com la producció pròpia ha substituït les importacions, tot i que s'han adoptat mètodes de "factoria" d'influència nord-americana. • Reality Shows i Narrativa: Es planteja que el reality show no s'oposa a la ficció, sinó que és el seu triomf màxim, en tant que és una construcció narrativa on els participants actuen segons esquemes interioritzats. "La televisió és un animal de companyia i, últimament, un joc de participació." El Paper de l'Actor i el Càsting L'Ofici de l'Actor a Catalunya • El teatre es defineix com la base de l'ofici, l'espai on l'actor es forma i on la relació amb el públic és immediata i "màgica". • La televisió ha permès la creació d'un star system català, donant visibilitat i reconeixement públic a professionals que abans eren anònims per al gran públic. Direcció de Càsting i Tècnica • La figura del director de càsting és clau per assegurar que les "peces" encaixen en la visió del director. • S'analitza la por a la càmera de molts actors teatrals i la necessitat d'una tècnica específica per al primer pla cinematogràfic. • Es destaca la capacitat innata dels nens per actuar amb naturalitat i inconsciència davant l'objectiu. Ficció vs. Realitat Es conclou que la tendència actual és la confusió deliberada entre la ficció i la realitat. Fins i tot en gèneres seriosos com el documental, s'utilitzen eines de reconstrucció i materials d'arxiu que s'apropen a la narrativa de ficció per buscar una "veritat" més profunda.