Tots els episodis

62518 episodis disponibles

episodis

57265-57288 de 62518

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
23'
L'art de la pesca amb nanses a Torredembarra
Introducció a la pesca tradicional L'episodi explora un mètode de pesca ancestral gairebé desaparegut: la nansa. El ponent, Gabriel Comas, professor de pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili, presenta el seu llibre "Nanses, Nancers i Nansaires a Torre d'en Barra", una obra que recull la memòria històrica d'aquest art artesanal. Conceptes clau • Nansa: Estri de pesca en forma de campana fet amb joncs. • Nancer: L'artesà encarregat de construir l'ormeig. • Nansaire: El pescador que utilitza les nanses. Funcionament i construcció de la nansa La nansa és un enginy basat en un embut interior amb punxes que permet l'entrada del peix cap a la campana per buscar l'esquer, però n'impedeix la sortida. • Es fabricava exclusivament amb materials naturals com joncs, espart i branques d'olivera o castanyer. • Requeria un procés de preparació llarg: recollir el jonc per Sant Joan, assecar-lo a la sorra i tractar-lo per donar-li la forma adequada. • Era un treball d'ofici masculí que es transmetia de pares a fills. "És preciós la construcció de com els joncs es van unint i van fent uns triangles... demostra un enginy poderós de l'ésser humà." Tipologies i captures A Torredembarra s'utilitzaven principalment dos tipus de nanses segons la profunditat: Nanses de platja: Calades sobre roques per capturar llagostes i llomàntels. Com a anècdota, als anys 40 i 50 n'hi havia tants excedents que els pescadors n'estaven tips de menjar-ne. Nanses de profunditat: Més grans (fins a 1,5 metres d'alçada), destinades a peix de roca, bogues i xucles. Nanses de sèpia: Utilitzaven un reclam visual anomenat galzerant (arbust de Nadal) per atraure les femelles. Decadència de l'ofici Actualment, la nansa tradicional de jonc ha estat substituïda per malles de plàstic, perdent tota la seva bellesa artesanal. Les causes de la seva desaparició inclouen: • La manca d'utilitat econòmica (el peix de nansa té poc valor de mercat actualment). • La prohibició de tallar joncs en espais protegits com Els Muntanyans. • La pèrdua del relleu generacional: encara queden vells nancers, però els seus fills ja no han après l'ofici.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
16'
La Confraria de Pescadors de Tarragona i la Setmana Santa
Història i Tradició de la Confraria de Pescadors En aquesta entrevista, Josep Ramon Tules, conegut popularment com el Pito Mosquits, ens apropa a la realitat de la Confraria de Pescadors de Tarragona. Com a vicepresident, explica el fort lligam entre el barri del Serrallo i la tradició marinera de la ciutat, especialment a través de la seva participació activa a la Setmana Santa tarragonina. El Misteri de la Confraria La història del seu pas processonal es remunta als anys 1953-1954, sota la presidència de Josep Pacaflós. Tot i algunes reticències inicials de l'arquebisbat, el projecte va tirar endavant gràcies al vistiplau del cardenal Arriba i Castro. Estrena: El pas va sortir per primera vegada l'any 1956. Evolució: Inicialment anava sobre un xàssis de cotxe de bombers desballestat; fa 12 anys que els membres el porten a les espatlles. Escultura: Obra de l'escultor barceloní Jaume Sotorres. Present i Futur: El 50è Aniversari La Confraria compta actualment amb una salut de ferro gràcies a la implicació de 150 persones, entre portants, timbalers i confrares. La renovació generacional és una realitat, amb nens de 10 anys ja integrats a la banda de tambors. Els principals reptes per a l'any vinent, coincidint amb el 50è aniversari, inclouen: * Estrena de noves banderes i penons, ja que els actuals estan molt deteriorats. * Organització d'una trobada de timbals. * Fomentar la participació de les famílies senceres en les tasques d'organització (com les arregladores de les files). La Identitat del Serrallo L'entrevistat destaca la sobrietat i serietat de la processó de Tarragona en comparació amb les del sud d'Espanya, i defineix la Confraria com una gran família on el sentiment per la feina ben feta supera el cansament de la dura jornada laboral del pescador. "Ens aixequem a les 6:30 del matí per anar a passejar el pas cada dissabte des de gener; ho fem amb molt d'orgull i ganes."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
26'
Exposició 'Imatges de vora mar' al Port de Tarragona
Presentació de l'exposició itinerant El programa d'avui se centra en la recomanació de l'exposició "Imatges de vora mar", una mostra fotogràfica itinerant que recull la memòria del litoral català. La Mercè Toldrà, responsable del Museu del Port de Tarragona, detalla el procés de creació d'aquest projecte, que és fruit del treball de la xarxa La Mar de Museus. Origen i selecció del material L'exposició és el resultat d'una col·laboració entre 11 institucions vinculades al patrimoni marítim i fluvial de Catalunya: • Es van seleccionar imatges que abasten des de finals del segle XIX fins als anys 60 del segle XX. • Inicialment es van reunir més de 200 fotografies, de les quals se'n van triar finalment 100 per fer la mostra més àgil. • Totes les obres exposades són reproduccions de gran qualitat per preservar els originals que es mantenen als arxius de cada localitat. Estructura i temàtiques de la mostra L'exposició a Tarragona, ubicada al Tinglado 4, es diferencia per oferir una experiència immersiva gràcies a l'ús d'objectes històrics realment usats per pescadors i mestres d'aixa. El recorregut es divideix en cinc àmbits principals: La Postal: Imatges representatives de cada ciutat participant (la de Tarragona mostra el Serrallo als anys 50). Construcció de bastiments: El procés tradicional de fabricació d'embarcacions de fusta. Barques i vaixells: Diferents tipus de naus destinades al comerç i a la pesca. Avarar i treure: La tècnica d'entrar i sortir de l'aigua en platges abans de la construcció dels molls moderns. Viure arran d'aigua: L'àmbit més extens, que recull la vida social, lúdica i laboral als ports i el canvi de paisatge amb l'arribada del ferrocarril. "Una imatge val més que mil paraules; l'exposició permet que la gent gran recordi quan les barques encara avaraven a la platja del costat de l'església." Detalls pràctics i anècdotes L'exposició ha passat per llocs com el Museu Marítim de Barcelona i continuarà cap a Vilassar de Mar. Entre les anècdotes destacades, la Mercè explica com un visitant des de Mallorca va trucar per corregir i completar la història d'una fotografia d'un vaixell amb problemes a la costa de Castelló, demostrant el gran compromís del públic amb el seu propi patrimoni.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
22'
El Gremi de Marejans: Història i Tradició a Tarragona
El Llegat Històric del Gremi de Marejans El Gremi de Marejans de Tarragona és una de les institucions més antigues de la ciutat, amb arrels que es remunten al segle XIII. Històricament, agrupava tots els oficis vinculats al mar, com pescadors, treginers i descarregadors. Tot i que els gremis van ser oficialment abolits el 1714 amb el Decret de Nova Planta, l'entitat va sobreviure transformant-se en la Societat Marítima i Protectora, una mútua de socors per a la gent de mar. Patrimoni i Recuperació Cultural L'entitat conserva un patrimoni excepcional que testimonia la seva rellevància històrica a la ciutat: L'Estandard del segle XVII: Considerat un dels més antics d'Europa, va ser localitzat a les golfes de l'església del Serrallo i restaurat el 1990. Actualment s'exposa a l'Ajuntament de Tarragona. Rehabilitació arquitectònica: El gremi ha restaurat íntegrament la seva seu històrica al carrer del Mar (segle XVIII) per convertir-la en un alberg juvenil. Projectes futurs: Existeix la ferma voluntat de recuperar el Ball de Titans, una dansa folklòrica històrica que va impressionar la reina Maria Cristina al segle XIX. Protagonisme a la Setmana Santa El paper religiós i cultural és l'eix central del gremi avui dia, especialment durant la Processó del Sant Enterrament de Tarragona: Pas del Sant Enterrament: L'original va ser cremat el 1936; l'actual és una obra de Salvador Martorell de l'any 1941. Pas del Sant Sopar: Una incorporació moderna (1995) fruit de l'empenta de la junta jove de l'entitat. Identitat visual: Els membres vesteixen vesta negra amb pitet de vellut blau marí, acompanyats de les seves pròpies bandes de timbalers. "El gremi va poder sobreviure gràcies a la tenacitat de molta gent que el portava molt a dintre."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
25'
Imatges de Vora Mar: Patrimoni Marítim de Catalunya
L'Exposició Itinerant 'Imatges de Vora Mar' L'episodi explora l'exposició fotogràfica Imatges de Vora Mar, una iniciativa de la xarxa La Mar de Museus que recull el patrimoni marítim i fluvial de la costa catalana. L'exposició, que arriba al Tinglado 4 del Moll de Costa de Tarragona, presenta una selecció de 100 fotografies en blanc i negre que abasten des del final del segle XIX fins als anys 60 del segle XX. Origen i Col·laboració Institucional • La mostra és fruit del treball conjunt de més de 10 entitats i fins a 14 arxius diferents que custodien fons fotogràfics marítims. • Inclou imatges de tot el litoral català, des de l'Estartit fins a Amposta, cedides per institucions com el Museu Marítim de Barcelona o l'Arxiu Mas. L'Adaptació a Tarragona L'especificitat de la mostra a Tarragona és el seu disseny museogràfic: • S'utilitzen objectes originals (caixes de peix, estris de pescadors, models navals) per contextualitzar les fotografies. • L'espai del Tinglado 4 permet una disposició amplia i diàfana que facilita la immersió del visitant. • > "Hem intentat ejemplificar el que les imatges ens volen transmetre amb objectes que formen part de la història dels pescadors." Àmbits Temàtics de la Mostra L'exposició es divideix en cinc àmbits principals: Presentació: Una imatge icònica tipus postal de cada localitat vinculada. Construcció de vestiments: Dedicat a les drassanes i la construcció d'embarcacions de fusta. Barques i vaixells: Retrat de la flota comercial i pesquera catalana. Avarar i treure: Mostra com es portaven les barques de la sorra al mar abans de l'existència dels molls moderns. Viure arran d'aigua: L'àmbit més extens, que cobreix la vida lúdica, la subhasta del peix, l'arribada del ferrocarril i el dia a dia als ports. Detalls Logístics i Curiositats • Memòria Viva: S'esmenten casos on la gent gran, en veure les fotos, ha aportat dades noves, com un vaixell de Mallorca que va tindre un incident a la costa de Castelló l'any 1942. • Horaris: Es pot visitar de dimarts a diumenge al Moll de Costa de Tarragona fins al 24 d'abril. • Mini catàleg: Els visitants poden adquirir un recull de les imatges de l'exposició per un preu assequible.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
16'
El Museu del Montsià i el patrimoni de l'Ebre
El Museu del Montsià: Una finestra a l'Ebre El Museu Comarcal del Montsià, situat a Amposta, és una institució clau per entendre el patrimoni natural i cultural de les Terres de l'Ebre. Creat l'any 1984, el museu s'estructura al voltant de tres eixos fonamentals: la natura, l'etnologia i l'arqueologia. Durant l'entrevista, Maite Subirats destaca la importància del riu com a eix vertebrador del territori. RIquesa arqueològica i etnològica El museu custodia una de les col·leccions d'arqueologia més importants de Catalunya, amb més de 20.000 peces que abasten des del Neolític fins a l'època medieval. Entre els punts destacats trobem: Restes del poblat ibèric de la Moleta del Remei. Exposicions sobre la colonització del Delta i el cultiu tradicional de l'arròs. Reproduccions a mida real d'una barraca, l'habitatge típic dels jornalers del Delta. Projectes destacats: L'Ebre Camí d'Aigua Un dels projectes més ambiciosos és l'exposició "L'Ebre, camí d'aigua", que analitza el riu des de diverses perspectives: Geològica: Evolució del curs fluvial i formació d'illes. Natural: Fauna i vegetació associada. Històrica: La navegació fluvial com a motor econòmic fins als anys 60 del segle XX, destacant l'ús dels llaguts per al transport de mercaderies. Centenari de l'Observatori de l'Ebre Actualment, el museu acull una mostra sobre els 100 anys de l'Observatori de l'Ebre (Roquetes). Aquesta institució científica de prestigi mundial es dedica a l'estudi de la meteorologia, la sismologia i el geomagnetisme. "L'Observatori ha registrat fets històrics com el terratrèmol de San Francisco de 1906 i continua fent campanyes a l'Antàrtida."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
21'
La vida dels pescadors i la subhasta a la Llotja de Tarragona
Crònica d'una jornada al Serrallo L'episodi comença amb una anècdota tècnica: un reportatge enregistrat a la Llotja de Pescadors del Serrallo no s'ha gravat correctament. La periodista Sílvia García reconstrueix l'experiència viscuda aquest migdia entre barques i xarxes, explicant el procés des que el peix arriba al port fins que es ven. El dia a dia del pescador La feina al mar és dura i depèn totalment de factors externs: * Horaris intensos: Els pescadors surten al voltant de les 7 del matí (alguns molt abans) i tornen a mitja tarda, completant jornades de més de 12 hores. * Condicionants climàtics: El vent a alta mar i els corrents són els pitjors enemics, ja que dificulten la pesca i la navegació. * Manteniment constant: Quan no estan pescant, els mariners han d'arreglar xarxes, revisar motors o preparar el vaixell per l'endemà. "Ser pescador no és només llançar la xarxa; s'ha de mirar el temps, mesurar i estar pendent de mil variables." El funcionament de la Llotja i la subhasta Josep Lluís Villar, gerent de la Confraria de Pescadors de Tarragona, detalla el sistema de venda: 1. Arribada i tria: El peix es col·loca en capses amb gel per mantenir la frescor suprema. 2. Informatització: Tot i que antigament la subhasta era a viva veu, actualment està totalment informatitzada. Els peixeters utilitzen un comandament per aturar el preu en una pantalla. 3. Subhasta a la baixa: El preu comença alt i va baixant fins que un comprador prem el botó. 4. Productes estrella: Actualment destaca la gamba de Tarragona, que és el producte estrella del Nadal, juntament amb el lluç i la maire. Consum i curiositats Villar reflexiona sobre la davallada del consum de peix fresc a les llars, atribuïda a la falta de temps per cuinar i a la comoditat de buscar productes sense espines. També aclareix que la subhasta és exclusiva per a professionals (peixeters i restauradors), tot i que la llotja rep sovint visites escolars per mantenir viva la tradició marinera.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
21'
Patrimoni marítim i història de la Torre del Port de Cambrils
El Museu d'Història de Cambrils i la recuperació del patrimoni marítim En aquesta entrevista, Gerard Martí, director del Museu d'Història de Cambrils, ens apropa a la tasca de preservació de la història marinera de la vila. Des de la creació del museu l'any 1995, s'ha treballat intensament per revertir l'abandonament del patrimoni col·lectiu cambrilenc mitjançant activitats didàctiques i la recuperació d'objectes històrics. La Torre del Port: Un espai emblemàtic L'edifici central d'aquesta recuperació és la Torre del Port, gestionada directament pel museu des de 2002. Tot i que sovint es confon amb un far (per la reforma de 1948), els seus orígens es munten al segle XVII: - Funció original: Fou construïda com a torre de guaita per defensar la vila dels atacs pirates. - Comunicació històrica: S'utilitzava un sistema de foc de nit i fum de dia per avisar les poblacions veïnes com Reus o Vilaseca. - Actualitat: Funciona com a sala d'exposicions temporals mentre es prepara un projecte museístic permanent centrat en l'home i el mar. Objectes i llegat dels pescadors La col·lecció s'ha nodrit principalment de donacions particulars de famílies vinculades al mar: * Eines d'antics oficis: Mestres d'aixa (com Joan Vives), calafats, mestres de vela i palers. * Peces singulars: Plànols, maquetes de bucs, caixes de pescadors i àmfores recuperades del fons marí. * Arts de pesca: Hi ha una crida per recuperar xarxes antigues de cotó, ja que les actuals de nàilon les van substituir a partir dels anys 50. Dinamisme cultural i associatiu El museu col·labora estretament amb entitats locals per mantenir vives les tradicions: * L'Arjau: Associació cultural dedicada a la vela llatina, que organitza trobades pel juny (Sant Joan). * Vent d'Estrop: Nova associació d'abogadors (remers) que recupera les regates tradicionals per Sant Pere. * Exposicions destacades: Recentment s'han mostrat obres d'Anthony Gross, fotografies antigues i, pròximament, cartells del cineasta Ivan Zulueta.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
23'
Els secrets dels fruits secs i la momificació
Introducció i actualitat esportiva L'episodi comença amb una conversa distesa sobre la baixada de les temperatures i un repàs de l'actualitat esportiva local, destacant l'empat del Nàstic i la important victòria del CBT a Valls. Curiositats sobre la momificació Es discuteix un reportatge sobre el destí dels cadàvers de personatges famosos i les tècniques de conservació: • Yasser Arafat: El debat sobre el seu enterrament entre Egipte i Palestina. • Personatges històrics: Es mencionen els processos de momificació d'Eva Perón, Lenin i Stalin. • Es destaca l'existència d'una fórmula secreta russa per mantenir el cos de Lenin intacte, comparant-la amb el secret de la Coca-Cola. El món dels fruits secs La secció principal se centra en l'origen global dels fruits secs que consumim habitualment: Orígens geogràfics • Avellanes: La competència entre la producció de Turquia i la de Tarragona. • Festucs (Pistatxos): Provenen principalment de l'Iran, l'Iraq i els Estats Units. • Nous: Es detallen les varietats de Califòrnia, però també les de Brasil i Argentina. • Anacards: Originaris de l'Índia, on es vinculen curiosament amb l'alimentació dels elefants. Altres varietats i derivats • S'analitza per què a Catalunya el raïm s'utilitza per al vi en lloc de fer panses, a diferència de Califòrnia. • Es parla dels cacauets de la Xina i la popularitat de la crema de cacauet als Estats Units. • S'esmenten les macadàmies de Sud-àfrica, descrites com avellanes gegants utilitzades sovint en gelats. "A Califòrnia el raïm que tenen és un desastre i per això fan panses; aquí és massa bo per no fer-ne vi." Investigació en directe Els interlocutors intenten contactar amb el servei d'atenció al client d'una coneguda empresa del sector (Borges) per esbrinar les diferències organolèptiques entre l'avellana catalana i la turca, tot i que no obtenen una resposta tècnica immediata. Finalment, expliquen una anècdota sobre un polític de Reus que va servir avellanes turques a la premsa per error.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
22'
Notícies curioses i l'anàlisi de l'aigua amb Oliver Rodés
Resum de l'episodi En aquesta edició, en Javi Julio porta una combinació de notícies insòlites i una investigació sobre el món de l'aigua envasada. El programa destaca per una entrevista improvisada amb un expert en anàlisi química que aclareix dubtes sobre el consum d'aquest recurs. Notícies insòlites i curiositats L'home de la gasolinera: Es comenta la notícia d'un individu a les illes britàniques a qui han prohibit l'entrada a les estacions de servei. Tot i que inicialment es pensava que bevia gasolina directament del sortidor, s'aclareix que el van detenir per tallar les mànegues per no pagar. Negligència mèdica a Barcelona: S'explica el cas surrealista d'una dona amb els dos turmells trencats a qui un metge només l'hi va receptar un Gelocatril sense fer-li cap radiografia ni embenat. El món de l'aigua: Entrevista amb Oliver Rodés El programa realitza una trucada en directe al laboratori de Doctor Oliver Rodés, responsable de l'anàlisi de gairebé el 90% de les aigües envasades a Espanya. Durant la conversa es tracten temes clau: "L'aigua és un dissolvent extraordinari; l'aigua pura (H2O) pràcticament no existeix a la natura." Aigües dures i toves: La duresa depèn de la quantitat de calci i magnesi que l'aigua ha dissolt del terreny. Mineralització: L'expert explica que per a nens en creixement és millor una aigua amb calci que no pas una de massa fina. Catadors d'aigua: Es confirma l'existència de professionals que, tot i que l'aigua no té aroma, poden distingir-ne el gust i la lleugeresa. Diferències en l'etiquetatge: Les aigües minerals naturals han de portar la composició a l'etiqueta per la seva estabilitat, mentre que les aigües de manantial o preparades no ho tenen permès perquè la seva composició pot variar.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
22'
Curiositats sobre el món dels iogurts i anècdotes d'actualitat
Actualitat i anècdotes curioses En aquesta secció de Nivell 2, el col·laborador Javi Júrio comenta diverses notícies d'actualitat amb un toc d'humor. S'ha parlat de la situació actual del món, esmentant temes com el Papa o personatges mediàtics, però centrant-se en successos peculiars: L'àvia del cànnabis: Una dona de 84 anys que feia pastissos amb marihuana per als seus amics ha estat multada, però ha anunciat que es presentarà en una candidatura al parlament britànic per la legalització del cànnabis. El robatori de la bandera: Tres joves han estat condemnats a dos anys de presó per robar una bandera espanyola d'un hotel a l'Estartit. El programa truca en directe a l'Hotel Santa Anna, on la treballadora confirma que els joves ja van pagar les destrosses i la bandera en el seu moment, mostrant-se sorpresa per la duresa de la pena. Retencions per vaques: Un ramat de 300 vaques va provocar retencions a la carretera A2 mentre eren traslladades a l'escurxador. El complex món dels iogurts El Javi expressa la seva preocupació per la gran varietat de iogurts que existeixen actualment als supermercats i les estratègies de màrqueting de les marques. L'evolució dels preus i mides: Es critica que alguns productes, com el Danissimo, han reduït la seva mida però han augmentat el preu. Trucada a Danone: Es realitza una consulta en directe a l'empresa Danone per demanar si tenen previst fabricar un Actimel més gran. La resposta de l'atenció al client és un "no" rotund, explicant que són llets fermentades dissenyades per a aquest format concret. El iogurt 1919: S'esclareix que el nou iogurt Original 1919 és exactament el mateix que el natural de tota la vida, però amb un envàs que imita la porcellana o el vidre clàssic per commemorar l'any de fundació de la marca a Espanya. "Un iogurt, perquè sigui iogurt, ha de tenir dos ferments: el bulgaricus i el termòfil. Si no, és una llet fermentada com l'Actimel."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
23'
Dietes de primavera i notícies curioses amb Javi i Núria
Cap a l'estiu: l'obsessió per la cura personal L'episodi comença amb una reflexió sobre el canvi d'estacions i la pressió social per recuperar la forma física de cara a l'estiu. El Javi i la Núria comenten com la publicitat aprofita aquest moment per vendre productes de salut i benestar. Les dietes comercials a examen Es discuteixen dues propostes populars que sovint apareixen en anuncis publicitaris: • La dieta de l'aigua: Basada en beure grans quantitats d'aigua (uns dos litres al dia) combinat amb exercici i una alimentació mínima. • El pla dels cereals: Analitzen la proposta de marques com Kellogg's Special K, que suggereix substituir àpats principals per porcions de cereals o barretes nutricionals. "No donen tota la informació; diuen que substitueixis un àpat, però no t'expliquen tota la resta de la nutrició equilibrada que cal fer." Trucada al servei d'atenció al client En una secció humorística, el Javi truca al servei d'atenció al client de Kellogg's fent-se passar per un xicot preocupat per la seva parella. La teleoperadora aclareix que el seu producte no és una "dieta" per se, sinó un pla equilibrat, i subratlla la importància de fer cinc àpats al dia i incloure verdures, llegums i proteïnes a la planxa. Crònica de successos i notícies insòlites La part final del podcast repassa diverses notícies d'actualitat marcades pel surrealisme: • Conducció temerària a Girona: Un conductor detingut per injectar-se drogues i estar sota els efectes de l'alcohol mentre conduïa. • Incidents per la neteja del cotxe: Una discussió a Lleida que acaba amb un apunyalament perquè un vehicle n'havia embrutat un altre amb fang. • L'atracador de Cubelles: Un home que va intentar atracar un banc amb un paquet bomba fals i va fugir en bicicleta. • Successos tràgics: La mort de dos germans a les Canàries en ser arrossegats per una onada mentre llançaven les cendres d'un familiar.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
21'
Salut, festes il·legals i la febre per U2
Resum de l'episodi En aquesta edició del programa, el col·laborador Javi Júlio porta una barreja de notícies curioses d'actualitat internacional i una missió personal: aconseguir entrades per al concert d'U2. Salut i relacions de parella Es comenta un estudi de Madrid recollit per la BBC que afirma que discutir amb el marit prevé malalties cardíaques en les dones. Segons l'estudi: * Es van analitzar 3.700 persones durant 10 anys. * La conclusió és que expressar les emocions i no guardar-se el malestar és beneficiós per a la salut cardiovascular femenina. * Tot i així, el propi estudi admet que no és del tot concloent pel que fa a les condicions comparables. L'àvia vuitantena de Londres Es tracta la notícia de Lewis Kite, una dona de 87 anys que administrava una pensió a Yorkside i organitzava festes sorolloses amb alcohol, drogues i criminals coneguts. "El tribunal va acceptar no perseguir-la judicialment si canviava el seu estil de vida." La recerca d'entrades per a U2 L'eix central de la secció és la dificultat per aconseguir entrades per al concert d'U2 al Camp Nou. Javi Júlio intenta diverses vies: 1. Soci del FC Barcelona: Truca al club per preguntar si fer-se soci (137 €) li garanteix l'accés a una de les 15.000 entrades reservades, però el club encara no té la informació definida. 2. Revenda: Es comparen els preus originals (40-100 €) amb les ofertes abusives d'internet que arriben als 500 €. 3. Negociació directa: S'intenta, sense èxit per col·lapse de la línia, contactar amb un revenedor anomenat Raúl per negociar un preu més assequible.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
23'
Anàlisi de l'aigua i notícies insòlites amb Javi Júlio
Introducció i Notícies Curioses El programa comença amb la participació d'en Javi Júlio, qui comenta breument el cap de setmana de Carnaval i la dificultat de netejar el confeti per la pluja. Tot seguit, es discuteixen dues notícies insòlites: • Un home a Anglaterra ha estat detingut per beure gasolina directament dels sortidors, prèvia destrucció de les mànegues amb un ganivet. • Una possible negligència mèdica a Barcelona on a una dona amb els dos turmells trencats només li van receptar un Gelocatil. Investigació sobre l'Aigua Envasada L'eix central de l'episodi és una recerca sobre les marques d'aigua mineral. En Javi observa que gran part de les etiquetes d'aigües conegudes (com Viladrau o Font Vella) estan certificades pel mateix laboratori. Entrevista amb el Dr. Oliver Rodés Es realitza una trucada en directe al Laboratori Oliver Rodés, situat al Prat de Llobregat, on el seu director explica conceptes clau sobre el consum d'aigua: • Tipus d'aigua: Es defineixen els conceptes d'aigua tova (pocs minerals) i dura (rica en calci i magnesi). • Importància dels minerals: Desmenteix el mite que l'aigua destil·lada és bona per al consum humà i destaca la necessitat del calci per al creixement infantil. • Cata d'aigües: Explica que existeixen tastadors professionals, tot i que l'aigua no té aroma, basant-se en el paladar i el pH. "L'aigua pura (H2O) no existeix a la natura; és un dissolvent extraordinari que adquireix les propietats del terreny per on passa." Conclusió sobre la qualitat de l'aigua a Espanya El Dr. Rodés confirma que el seu laboratori analitza el 90% de les aigües envasades a Espanya. També aclareix per què les aigües de xarxa pública (com les de Barcelona o Tarragona) tenen gust de clor: és un tractament obligatori per garantir la seguretat sanitària del consumidor.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
29'
Humor, notícies curioses i vident en directe
Actualitat i anècdotes polítiques L'episodi comença amb una tertúlia humorística sobre personatges del panorama polític espanyol, centrant-se en la figura de Manuel Fraga. Els interlocutors recorden anècdotes clàssiques i comenten declaracions recents: • La famosa imatge a la platja de Palomares i la seva suposada "radioactivitat". • Discussió sobre les seves opinions punyents respecte al preservatiu i el matrimoni homosexual. • Comparacions humorístiques amb l'imitador Pedro Ruiz. Crònica social i futbolística Es fa una breu menció al rendiment del Deportivo de la Coruña i la victòria recent de l'Espanyol per 4-1, connectant el futbol amb la identitat gallega de Fraga. Notícies insòlites del món Es repassen diversos fets sorprenents que han tingut lloc a escala internacional: • L'incident de la pizza a Itàlia: Una pizzeria multada amb 3.000 euros perquè un client va trobar una dent del pizzer a la massa. • Contraban nadalenc a París: La policia francesa confisca figuretes de Pare Noel fetes completament de cocaïna. • Tragèdia i miracle a Roma: Un home es suïcida davant el coma de la seva dona, just poc abans que ella es despertés inesperadament. Escàndols judicials als EUA Es comenta el cas d'un jutge d'Oklahoma acusat d'actes indecents (masturbació) durant els judicis mitjançant una bomba de succió, descobert per la transcriptora de la sala. Secció d'esoterisme: Vicente el Vidente El programa connecta telefònicament amb en Vicente, un vident de Sevilla que participa en un certamen de ciències ocultes a Tarragona. • Trajectòria: Explica que fa 20 anys que es dedica a la professió, tant en gabinets com per telèfon. • Mètodes de lectura: Discuteixen tècniques com la quiromància (diferenciant la mà esquerra inconscient de la dreta conscient), les cartes, el péndol i la lectura de la cendra del cigarro. • Demostració en directe: El vident realitza una lectura a la presentadora (Silvia), encertant detalls sobre el seu passat, la seva parella actual, els fills i futurs projectes immobiliaris. "És vident el que neix vident; el tarotista és el que es fa a través dels llibres."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
19'
L'oci digital i el fenomen de l'esoterisme telefònic
Resum de l'episodi En aquesta sessió, els interlocutors analitzen amb un toc d'humor i escepticisme el creixent mercat dels serveis de pagament a través del mòbil. Es debaten des de les descàrregues de politons i animacions fins als missatges prefabricats que manquen d'originalitat. Els serveis de missatgeria i oci El diàleg comença explorant la gran quantitat de publicitat en revistes que ofereixen productes per al telèfon, sovint amb lletra petita: Concursos i regals: S'explica la curiosa mecànica per guanyar un cotxe Mini endevinant quantes persones hi caben a dins. Personalització: L'ús de logos, animacions i la transició dels sons del mòbil (del politono al sonitono). Poemes i missatges: La crítica a la falta d'imaginació de la gent en enviar poemes d'amor o felicitacions de Cap d'Any "prefabricades". L'experiment amb el Tarot telefònic La part central de l'episodi es dedica a realitzar una trucada en directe a un servei de tarot gravat per comprovar-ne el funcionament i el cost (0,81 €/min): Prediccions genèriques: La veu enregistrada atribueix al consultant qualitats com ser treballador, tenir traça amb les mans per al bricolatge i estar en un moment de triomf laboral però amb certa depressió. Consells absurds: Se suggereix l'ús d'una bossa groga amb monedes daurades per atraure la fortuna. L'anàlisi de les mans: Es comenta la teoria pseudocientífica que tenir les mans iguals indica una persona equilibrada que ha assolit els seus objectius. "Si tens les mans iguals, s'entén que ets una persona que has aconseguit els teus objectius a la vida i que ets un tio equilibrat." Conclusions sobre el consum Els interlocutors conclouen que aquests serveis funcionen perquè hi ha un consumidor real que hi creu, malgrat que sovint són continguts monòtons i buits que només busquen el benefici econòmic de l'empresa.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
27'
La Flor Desesperada: Rodoreda al Teatre Magatzem
Presentació de l'Espectacle i Balanç Cultural L'episodi d'avui comença amb un balanç positiu de l'activitat al Teatre Magatzem, destacant l'èxit de les sessions familiars com El Príncep Tralirum. Tot i això, el focus principal se centra en l'estrena de l'obra La Flor Desesperada, l'últim lliurament del cicle Subtils Paraules. L'Univers de Mercè Rodoreda El director Sergi Chirinac i l'actriu Josepa Urbano exploren la complexitat d'aquesta producció basada en el recull de flors de l'autora catalana: • No es tracta d'un text poètic convencional, sinó de prosa poètica amb una forta càrrega psicològica. • Cada flor representa un estat mental o una neurosi de l'ànima humana. • L'obra inclou títols tan suggeridors com la Flor Gelosa, la Flor Boja o la Flor Fantasma. "Mercè Rodoreda era una apassionada de les flors i en aquest recull es reflecteix la seva pròpia psicologia, les seves passions i les seves neures." La Banda Sonora de Conrad Setó Un dels pilars del muntatge és la música original creada per Conrad Setó, qui ja va treballar en la mítica adaptació de La Plaça del Diamant. • Llibertat creativa: El compositor ha treballat sense condicionaments, creant una banda sonora fixa que dóna seguretat a les actrius. • Instrumentació rica: S'han utilitzat instruments com l'oboè, el corn anglès, la mandola i sintetitzadors per dotar cada flor d'una entitat sonora pròpia. • Sincronicitat: Més que una simple il·lustració del text, la música actua com una creació paral·lela que busca no banalitzar l'obra original. Reflexió sobre la Creació Local a Tarragona El programa tanca amb un debat intens sobre l'estat de la cultura a la ciutat: • El Teatre Magatzem busca consolidar-se com un nucli de creació tarragonina, lluny de la dependència del que arriba de Barcelona. • Es planteja la necessitat de crear un espai d'intercanvi interdisciplinari, similar als emblemàtics Quatre Gats. • El director Sergi Chirinac llança un repte polèmic, definint l'actual situació creativa com un forat negre que cal transformar amb passió i risc.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
7'
Entrevista a Juancho de Boomers: Rock a la Sala 0
Entrevista amb Juancho, component de la banda madrilenya Boomers Amb motiu de la seva actuació a la Sala 0 de Tarragona dins el marc del Tarragona Cultura Contemporània (TCC), Juancho explica els detalls de la seva trajectòria i la gira de presentació del seu nou treball. Punts clau de l'entrevista: Estil Musical: La banda es defineix per un rock and roll directe, cru i contundent. Tot i que reben influències del punk, el glam i el hard rock, mantenen una base clàssica amb una formació de dues guitarres, baix i bateria. Nou Disc: Presenten el seu tercer àlbum titulat The Way Irish, publicat fa menys d'un mes. Gira Europea i Estatal: Després de passar per Lleida i Tarragona, el grup s'embarca en una gira per França, Suïssa, Alemanya i Àustria, on destaquen la bona recepció del públic centreeuropeu. Concerts i Directe: Compartiran escenari amb la mítica banda Sex Museum, amb qui mantenen una estreta relació. Juancho destaca que el final del seu xou és el moment més intens i recomana no perdre's l'energia del directe. Filosofia de la banda: "Nosaltres el que ens agrada és el guitarreig i el rock and roll de sempre, així, directe i cru." La banda aposta per la constància i el moviment continu per escenaris i festivals com a mètode per consolidar el seu públic en un panorama musical sovint saturat.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
17'
La Lupe Teatro a la Sala Trono amb 'Esta no es mi casa'
Dansa-teatre i intimitat a la Sala Trono L'episodi presenta l'obra Esta no es mi casa de la companyia La Lupe Teatro, un col·lectiu creatiu que aposta per formats lliures i democràtics. L'actor i creador Vicenç Amallans explica l'essència d'aquesta proposta que trenca amb les estructures convencionals del teatre. Una proposta immersiva i emocional L'obra es caracteritza per la seva proximitat i la voluntat de sacsejar l'espectador: Trencament de la quarta paret: El públic se situa al voltant de l'intèrpret, eliminant la distància física i emocional. Temàtica: L'obra explora el sentiment de viure una vida que no sents com a pròpia i la por a no haver pogut triar. Atmòsfera: S'utilitza una il·luminació no convencional (llums domèstiques, de Nadal o espelmes) per crear un ambient de ritual i intimitat. Llenguatge: Combina el text amb el moviment físic i la dansa contemporània. Filosofia de La Lupe Teatro La companyia no funciona de manera corporativa, sinó com un espai on els artistes s'uneixen segons el projecte. Segons Amallans, l'objectiu principal és que el públic s'emporti una experiència real: "Fer teatre només per a nosaltres no ens interessa; fem teatre per a la gent, perquè sentin alguna cosa." Adaptabilitat i futurs projectes L'obra és viva i s'adapta a cada espai on es representa, convertint cada funció en un exercici de creació nou. A més, la companyia ja treballa en un nou projecte més àcid i divertit que s'estrenarà al juliol, allunyant-se de la densitat emocional d'aquesta peça actual per explorar les obsessions humanes des de l'humor.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
18'
Òscar Briz presenta el seu disc 'Identitat aliena'
Entrevista a Òscar Briz: Música, identitat i perifèria El cantautor valencià Òscar Briz visita Tarragona per presentar el seu darrer treball discogràfic, Identitat aliena, en el marc del cicle de cultura contemporània. Durant l'entrevista, l'artista reflexiona sobre el seu procés creatiu, la realitat de la música actual i el concepte d'identitat que vertebra el seu nou disc. Una gira d'adaptació i constància Briz explica que es troba en plena promoció del seu disc, un treball de llarga durada i profunda convicció. Malgrat el cansament de la gira, l'autor valora positivament el contacte amb el públic català: Flexibilitat escènica: L'artista s'adapta als pressupostos actuals, presentant-se en format de duet (guitarra, baix i veu) o trio segons el context. sales de proximitat: Prefereix els espais petits on hi ha un contacte directe i real amb l'audiència, fugint del format massiu del mainstream. Producció de qualitat: En aquest àlbum ha comptat amb el suport de la discogràfica Ventilador Music i la producció del reconegut Toni Xuclà. El concepte de la 'Identitat aliena' El títol del disc no és casualitat; sorgeix d'una profunda reflexió sobre tres eixos de la identitat: La identitat pròpia: Aquella que deixem enrere i ja no reconeixem com a nostra. L'alteritat: La fascinació per la vida dels altres i el desig de no tirar arrels. La identitat nacional: Aquells trets construïts que sovint costen de reconèixer en un mateix. "Identitat aliena representa una certa contradicció sobre qui som i qui voldríem ser, com la vida de qui no deixa marca i passa com el vent." La situació de la cultura al País Valencià L'entrevista també posa el focus en les dificultats dels músics valencians. Briz denuncia que els mitjans de comunicació autonòmics no serveixen per promocionar la cultura autòctona, el que obliga molts artistes a buscar oportunitats a Barcelona per poder tenir projecció mediàtica i professional.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
9'
Anna Sabaté presenta 'Solo para Paquita' a la Sala Trono
L'obra: Una catarsi sobre l'addicció a l'amor L'actriu tarragonina Anna Sabaté torna a la seva ciutat natal per presentar l'obra Solo para Paquita a la Sala Trono. El text, escrit pel dramaturg contemporani Ernesto Caballero, explora les profunditats de l'enamorament entès com una malaltia o addicció. Punts clau de la interpretació L'esquizofrènia del personatge: La Paquita es presenta com una dona que pateix i gaudeix de l'amor de forma extrema, comparant les seves confessions amb les d'un grup d'alcohòlics anònims. El desdoblament: L'obra mostra una dualitat constant entre el que la protagonista vol projectar al públic i la seva vulnerabilitat real quan no pot sostenir la màscara. Connexió universal: Tot i ser la història d'una dona, els sentiments de patiment i eufòria són universals, interpel·lant tant homes com dones. Escenografia i disposada a escena L'espectacle aposta per un minimalisme extrem per potenciar la força del text i la interpretació: Una sola cadira. Dues tasses de cafè (símbol d'altres addiccions). Una interacció directa i constant amb l'espectador, trencant la quarta paret. "L'amor és com el cafè: estimulant, amarg i necessari."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
10'
Guillermo Cides i l'art del Chapman Stick al Teatre Magatzem
Explorant el Chapman Stick amb Guillermo Cides L'entrevista se centra en la figura de Guillermo Cides, un dels pocs concertistes mundials d'un instrument tan singular com l'Estic (o Chapman Stick). L'artista oferirà un concert en solitari al Teatre del Magatzem de Tarragona el divendres 15 d'abril a les 22:30 hores. Què és l'Estic? Cides defineix l'instrument com una fusió tecnològica i sonora: Estructura: Semblant al mànec d'una guitarra, però sense cos. Tècnica: Es toca prement les deu cordes directament contra el diapasó, una tècnica similar a la d'un piano (tapping), que permet tocar línies de baix i melodia simultàniament. Origen: Un instrument elèctric inventat fa uns 25 anys per un californià que ha estat utilitzat per músics com Tony Levin (col·laborador de Peter Gabriel, King Crimson o John Lennon). Trajectòria i nous projectes L'artista ha evolucionat des de la seva darrera visita i presenta novetats significatives: Homenatge a Bach: Ha gravat un disc íntegrament dedicat a la música clàssica de Johann Sebastian Bach interpretada amb l'Estic, un fet inèdit en la història de l'instrument. Electric Consort: Un nou projecte grupal que combina l'Estic amb la xanfona medieval i percussions ètniques electròniques. Comunitat: Cides destaca el creixement de la xarxa d'estiquistes a Espanya, amb la realització de seminaris internacionals a llocs com Viles (Tarragona). "L'Estic és un instrument sense història; la seva música s'està escrivint en aquests moments." El concert promet ser una experiència íntima i eclèctica per a curiosos i amants de qualsevol estil musical, des del rock fins al jazz.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
14'
Presentació de l'obra 'Un dia només' a la Mostra de Teatre Jove
Presentació de l'edició 2005 de la Mostra de Teatre Jove El programa rep el Grup de Teatre La Sala, una formació vinculada al Morell i Tarragona, que inaugura la dotzena edició d'aquest certamen al prestigiós Teatre Metropol. Els representants Marta Domingo, Eloi Calvet i Javi Marcos expliquen la seva trajectòria i el funcionament intern del grup. Detalls sobre la companyia i la producció El grup està format per unes 15-20 persones, incloent actors i equip tècnic (maquillatge, perruqueria, llums i so). L'obra que presenten es titula Un dia només, escrita per Lluís Massimón, membre del grup El Tranvia de Mataró. La peça va ser descoberta d'una manera curiosa: a través d'Internet, on l'autor oferia el text a grups amateurs que el volguessis representar. Argument de l'obra: Una tragicomèdia sobre la mort L'argument gira al voltant de l'Andreu, un home que mor sobtadament i pacta amb la mort disposar d'un dia extra per observar el seu entorn sense ser vist. L'obra combina moments de gran comicitat amb escenes tendres i dramàtiques. Els punts clau de la trama inclouen: La traïció familiar: L'Andreu descobreix que la seva dona l'enganyava amb el Joan, el seu veí. L'existència d'altres morts: Diversos personatges que han tingut morts accidentals o inesperades conviuen en un espai d'insomni. L'acceptació final: L'obra conclou amb el trànsit definitiu cap al més enllà. "És un moment senzill, no té res, però és colpidor: quan l'Andreu realment se n'adona del que ha estat la seva vida... i finalment ho accepta." Estrena i posada en escena L'escenografia es manté fixa en una habitació, jugant molt amb la il·luminació tètrica i la música clàssica per diferenciar el món dels vius i el dels morts. L'estrena tindrà lloc aquest dimecres a les 10 del vespre al Teatre Metropol.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
24'
Entrevista a Los Chicanos: Rock, Evolució i Directe
Trajectòria i Evolució de la Banda El grup tarragoní Los Chicanos, representat en aquesta entrevista pel vocalista Damián Ruiz i el baixista Jesús Arduengo, repassa els seus deu anys d'història des de la seva fundació el 1995. Tot i que van començar amb un estil proper al hard rock i cantant en anglès, han evolucionat cap a un so pop-rock amb lletres en castellà. Conceptes Clau i Estil • La banda prioritza la composició musical abans que la lírica; les lletres s'adapten posteriorment a la melodia. • Han abandonat l'estètica dels cabells llargs dels seus inicis per una imatge més madura, tot i que mantenen l'energia en el directe. • El nom del grup prové de la seva ambició inicial de triomfar al mercat americà, tot i no tenir ascendència mexicana real. El Repte de la Indústria Musical Els membres discuteixen la dificultat de viure exclusivament de la música i la seva relació amb les grans discogràfiques com Warner. "La discogràfica és un mal necessari; l'artista treu el disc i acaba cobrant molt poc en comparació amb la companyia." • Actualment es troben en una fase de composició i maquetació, buscant el repertori ideal per convèncer les editorials de publicar un nou disc. • Han rebut crítiques molt positives de revistes com Heavy Rock, que els defineixen com una de les bandes més prometedores de l'escena nacional. Concerts i Directe a Tarragona La banda promociona el seu proper concert a la Sala Vaqueria de Tarragona. Prometen un espectacle entregat on repassaran temes clàssics com Santander o Instinto Animal i cançons més noves. • El concert servirà per finançar els seus futurs viatges a Madrid per tancar acords discogràfics. • Mantenen una estreta relació amb el públic d'Andorra, on toquen habitualment amb gran èxit de convocatòria.