Tots els episodis

62518 episodis disponibles

episodis

57217-57240 de 62518

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
7 de març del 2005
31'
Cinc anys de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat
Balanç de la declaració de la UNESCO En el marc del cinquè aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat, representants de les principals institucions culturals de Tarragona analitzen l'evolució del patrimoni. Es destaca que la distinció no va ser només un premi, sinó el fruit d'un treball científic rigorós i d'un fort suport popular. L'evolució de la consciència ciutadana Abans del reconeixement, gran part del patrimoni romà era desconegut tant per l'exterior com pels mateixos tarragonins. • S'ha passat de viure d'esquenes als monuments a una integració real en la vida de la ciutat. • Iniciatives com Tàrraco Viva han estat claus per a la divulgació didàctica. "Ser reconegut com a patrimoni de la humanitat és importantíssim, però és un punt de partida, no un punt d'arribada." Reptes i gestió institucional Els ponents coincideixen que un dels problemes principals és la dependència de tres administracions (Ajuntament, Generalitat i Estat), fet que sovint complica l'execució de projectes per manca d'entesa o fons. Necessitats urgents de futur • Pla Especial de Protecció Arqueològica: Una eina legal pendent des del 1994 que es considera vital per fixar prioritats. • Inversions i infraestructures: Tot i l'anunci de 8 milions d'euros en inversions, es reclama un calendari concret i projectes que no es dilueixin amb els canvis polítics. • Gestió integral: Abandonar les actuacions puntuals per adoptar una visió global del conjunt monumental (incloent-hi Constantí, Altafulla i Roda de Berà). El patrimoni com a motor econòmic Més enllà del valor històric, el patrimoni es visualitza com el gran recurs de desenvolupament econòmic a llarg termini per a la ciutat, oferint una alternativa estable a la indústria.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
7 de març del 2005
27'
Maqueta de Tàrraco: Una Mirada Pedagògica al Patrimoni
La Nova Maqueta de la Tàrraco Romana L'episodi se centra en la presentació d'una maqueta monumental de 22 metres que reprodueix fidelment la ciutat de Tàrraco. Elias Torres, responsable de la seva creació, explica que és el projecte més gran que s'ha realitzat fins ara, doblant en dimensions la maqueta anterior de la Tarragona Medieval. Procés de Creació i Material La construcció ha estat un repte de gran complexitat que ha requerit rigor històric i paciència: • S'han utilitzat materials com fusta per a l'entramat, polistirè per als volums i resines sintètiques per a les edificacions. • La documentació ha estat a càrrec de Lluís Pinyol, qui ha realitzat un buidat exhaustiu en biblioteques i arxius. • El treball de pintura i texturització amb guixos especials permet captar detalls de la vida quotidiana. Valor Pedagògic i Didàctic Joana Virgili, del Camp d'Aprenentatge, i Maite Martorell, del Museu d'Història, destaquen la maqueta com una eina clau per a l'educació: • Permet visualitzar l'urbanisme romà i entendre per què els monuments (com l'amfiteatre) se situaven en llocs concrets. • S'han dissenyat activitats on els alumnes han de posicionar personatges històrics en punts estratègics de la maqueta. • L'objectiu és que els infants s'emocionin amb el patrimoni i es converteixin en els seus futurs guardians. "El 50% de la nostra feina és pensar què volem explicar; l'altre 50% és aixecar els volums." Patrimoni i Ciutadania Durant els darrers cinc anys, Tarragona ha viscut un increment en l'autoestima col·lectiva pel seu llegat. S'ha passat d'una visió purament arqueològica a una de més propera i humana, exemplificada pel personatge del senyor Castellarnau, que ajuda els nens a conèixer la Tarragona moderna d'una manera lúdica. Projectes de Futur Tot i l'èxit de la maqueta romana, ja es plantegen nous reptes: • Una maqueta sobre la indústria petroquímica per explicar la realitat actual de la ciutat. • La continuació de les col·leccions de Petites Històries (medieval, moderna i properament contemporània).
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
7 de març del 2005
15'
Cinc anys de Tarragona i altres indrets com a Patrimoni UNESCO
El llegat del 30 de novembre de 2000 a l'estat espanyol El 30 de novembre de l'any 2000 va marcar un abans i un després per a cinc indrets emblemàtics del territori espanyol. En una assemblea de la UNESCO celebrada a Cairns (Austràlia), el conjunt monumental de l'antiga Tàrraco va ser reconegut com a Patrimoni de la Humanitat. Aquesta distinció no va ser aïllada, ja que va ser compartida amb quatre llocs més que també van rebre aquest prestigiós segell: La Muralla romana de Lugo. El Palmerar d'Elx. Els jaciments de la Serra d'Atapuerca. El conjunt d'esglésies romàniques de la Vall de Boí. Impacte i repercussions del reconeixement Cinc anys després de la declaració, els representants de cadascun d'aquests indrets coincideixen en l'impacte positiu que ha tingut la distinció en dos àmbits principals: L'orgull ciutadà: S'ha generat una "injecció de moral" i una presa de consciència del valor del patrimoni propi. Els habitants han passat a actuar com a veritables ambaixadors i amfitrions de la seva riquesa cultural. L'augment del turisme: En llocs com la Vall de Boí o Lugo, el nombre de visitants s'ha arribat a triplicar, afavorint la desestacionalització de l'activitat econòmica. "La declaració del palmerar ens va donar aquesta injecció de moral i ens convertim tots en ambaixadors cada volta que sortim d'Elx." Reptes i responsabilitats compartides La distinció de la UNESCO ha obligat les administracions locals a fer un esforç de gestió i conservació constant. Des del museu del Palmerar a Elx fins al centre d'interpretació a la Vall de Boí, s'ha treballat per fer el patrimoni accessible tot l'any. Curiosament, indrets com Lugo i Tarragona han compartit fins i tot contratemps semblants, com ara petits esfondraments a les seves muralles deguts a la pluja, demostrant que el manteniment d'aquestes joies històriques és un repte permanent.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
7 de març del 2005
14'
Rehabilitació d'urgència a la muralla de Tarragona
Actuació immediata després de l'ensulcida Arran de l'esfondrament d'un tram de la muralla a la zona del Palau Arquebisbal, s'ha posat en marxa un dispositiu d'urgència per avaluar els danys i garantir la seguretat del monument. Els treballs estan sent supervisats per l'arquitecte Joan de Figueroa i l'arqueòleg Joan Manchón. Les primeres mesures acordades inclouen: - Estintolament i apuntalament del tram afectat per evitar nous desplaçaments. - Retirada controlada de terres per alleujar la pressió sobre l'estructura. - Tancament preventiu del passeig de ronda i el passeig arqueològic per seguretat pública. Causes i context històric L'arqueòleg Joan Manchón ha explicat que aquest tipus de patologies són causades habitualment per les pluges, que saturen el farcit de la muralla fins a provocar-ne el lliscament. No és un fet aïllat, ja que hi ha precedents documentats als segles XIX i XX (anys 1932, 1933 i 1935). "No ha sigut un soroll de terratrèmol; ha estat un procés molt lent i suau, gairebé a la tarragonina, on el terreny ha cedit a causa de l'aigua." Crítica al tractament mediàtic El delegat de comunicació de l'Arquebisbat, Dídac Bertran, ha denunciat l'alarmisme excessiu d'alguns mitjans nacionals i estatals. Tot i la magnitud visual dels carreus caiguts (alguns de fins a un metre), ha volgut transmetre un missatge de calma: - No hi ha hagut ferits, només danys materials menors al jardí. - Els veïns de la zona se senten segurs en les seves construccions. - Es demana distingir entre la informació rigorosa dels mitjans locals i l'espectacle mediàtic de les grans cadenes.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
7 de març del 2005
11'
Esfondrament d'un tram de la muralla de Tarragona
Detalls de l'incident a la muralla S'ha produït un esfondrament d'urgència en un tram de la muralla de Tarragona, concretament a la zona del Pla de Palau i el carrer de la Guitarra. L'afectació és considerable, amb les següents magnituds: Un tram de 20 metres de llargada. Una alçada d'uns 5 a 8 metres. L'esfondrament ha estat interior, caient cap a l'Hort de l'Arcabisbat. Causes i conseqüències Segons els responsables el motiu principal ha estat el factor climatològic: Les pluges intenses dels darrers dies han provocat una filtració d'aigua que ha colmatat les terres de farciment entre els murs, generant un esbombament del full intern. S'han tancat per precaució el jardí de l'Arcabisbat i el passeig arqueològic. No hi ha hagut danys personals, ja que la zona és d'accés restringit dins del recinte eclesiàstic. Mesures de restauració La tinent d'alcalde de Patrimoni, Maria Mercè Martorell, i l'arquebisbe Jaume Pujol han confirmat que: "Ara el que s'ha procedit ja és, pels tècnics municipals i de l'Arcabisbat, a fer els projectes de xoc per començar a retirar terres i consolidar el mur."\n Es destaca que el tram afectat no era original d'època romana, sinó una reconstrucció posterior, fet que facilitarà les tasques de recuperació del monument, que és Patrimoni Mundial.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
7 de març del 2005
12'
Impacte veïnal de la presó de Tarragona
Anàlisi del teixit veïnal a l'entorn de la presó El reportatge realitzat per Tarragona Ràdio explora la percepció dels veïns i comerciants que conviuen amb el centre penitenciari de Tarragona, situat a l'avinguda de l'Argentina. Malgrat l'estigma que podria suposar, la convivència de llarga durada —en alguns casos de més de 50 anys— ha generat una normalització absoluta de la infraestructura. Punts clau de la convivència Absència de conflictes: La gran majoria de veïns entrevistats coincideixen que la presó no genera molèsties directes ni problemes de seguretat ciutadana. Sensació de seguretat: Diversos comerciants i restauradors destaquen que la presència policial constant (Mossos d'Esquadra) fa que el barri sigui més tranquil que altres zones de la ciutat. Benefici econòmic: Per a alguns negocis de restauració, el centre és una font de feina i dinamisme econòmic. "Gràcies a la presó aquest barri és més tranquil que altres... no hi ha delinqüència i per les nits es dorm amb tranquil·litat." El dilema urbanístic: Presó o Zona Verda? Tot i la bona convivència, el debat es trasllada al futur ús del sòl davant la proposta de traslladar el centre a Mas d'Enric (El Catllà). Aquí és on apareixen les desitjos de transformació: Revalorització: Alguns botiguers creuen que l'avinguda seria més "maca" sense el centre penitenciari. Espais públics: Els veïns més joves o aquells amb vistes directes al pati prefereixen un parc o una zona verda. Resistència al canvi: Al municipi del Catllà, el rebuig al nou centre ha estat palès en sessions plenàries, evidenciant el fenomen NIMBY (no al costat de casa meva).
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
7 de març del 2005
12'
Huracán Cóndor: Adrenalina i física a Port Aventura
L'Huracán Cóndor i la Ciència de la Caiguda Lliure L'episodi explora l'experiència extrema de l'atracció Huracán Cóndor a Port Aventura, comparant-la amb conceptes físics fonamentals i altres fites de l'ortodòxia automobilística. La responsable de comunicació, Modena Mazuelos, detalla les sensacions i la logística d'aquesta emblemàtica torre de caiguda. Connexió amb la Física i la Fórmula 1 El resum estableix un paral·lelisme entre la mítica poma d'Isaac Newton i els usuaris que es llancen des de 100 metres d'alçada: Velocitat: L'atracció assoleix els 115 km/h en només 3 segons, una acceleració comparable a la d'un cotxe de Fórmula 1. Sensació de G: La frenada genera una força de 3g (tres vegades la gravetat terrestre), la qual cosa genera un impacte físic i emocional intens. Vértigen: A diferència de la Fórmula 1, el component d'alçada afegeix una percepció de risc vinculada a la gravetat que s'assimila a saltar des d'un edifici de 30 plantes. Característiques de l'Atracció L'atracció destaca per la seva versatilitat i ambientació: Tematització: Inspirada en una piràmide del Palenque (Mèxic) amb espectacles que representen sacrificis antics. Modalitats de caiguda: Existeixen diverses formes de baixar: assegut, amb una inclinació de 15 graus o amb els peus penjant al buit. Capacitat: Té 5 compartiments per a un total de 20 persones per torn, podent acollir fins a 850 persones per hora. "És una sensació molt difícil d'explicar, cal experimentar-la... en arribar a baix sents una mena de tranquil·litat, com quan surts del gimnàs." Impacte i Futur de Port Aventura Coincidint amb el 10è aniversari del parc, l'èxit de l'atracció ha superat totes les expectatives, mantenint els hotels plens i una mitjana de visites molt superior a la prevista. S'esmenta que, tot i ser la segona més alta del món (per darrere d'una a Austràlia), el parc ja mira cap al futur amb possibles noves ampliacions i ofertes per a la temporada alta.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
7 de març del 2005
3'
Neu a Tarragona: El Nou Estadi i el paisatge emblanquinat
La imatge de la neu a Tarragona L'episodi se centra en la crònica de Josep Sunyer, que descriu una estampa poc habitual a la ciutat de Tarragona. Tot i que la temperatura és de dos graus i la neu comença a desfer-se, encara es poden observar racons totalment blancs des d'una posició elevada. Punts clau de l'observació meteorològica: El Nou Estadi del Nàstic: La gespa i les instal·lacions apareixen completament emblanquinades, deixant una imatge insòlita per als aficionats. Entorn geogràfic: Les muntanyes de Prades i La Mussara presenten un perfil totalment nevat, visible des de la ciutat. Evolució del temps: Es comencen a obrir clarianes sobre el mar a l'horitzó, tot i que cap a l'interior (Alt Camp i Conca de Barberà) el cel continua tapat. "Estic veient el camp del Nàstic des de dalt... completament blanc. La gespa del nou estadi i també del camp adjacent són completament plens de neu." Planificació del programa Malgrat l'excepcionalitat de la nevada, el programa continua amb la seva estructura habitual, prestant atenció a la mobilitat i a seccions culturals: Seguretat viària: Connexions constants amb el Servei Català de Trànsit per monitorar les afectacions a les comarques veïnes. Seccions culturals: Debats sobre justícia amb el Col·legi d'Advocats, tradicions amb la festa de la Madalena i l'espai literari de Jordi Tiñena.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
7 de març del 2005
3'
Nevada a Tarragona: Situació d'emergència i imatges insòlites
Estat d'emergència i seguiment meteorològic El programa realitza un seguiment exhaustiu de la meteorologia arran de la nevada que ha afectat la demarcació des de primera hora del matí. La situació és especialment complexa a la Conca de Barberà i a l'Alt Camp: Valls: L'Ajuntament ha activat la fase d'emergència del pla local de prevenció de nevades (Sant Neucat). Objectiu: Garantir la normalitat en els accessos d'entrada i sortida a la ciutat. Crònica des de l'Ermita del Llorito La unitat mòbil s'ha desplaçat fins al punt més elevat de la perifèria de Tarragona, l'Ermita del Llorito, on la situació presenta un aspecte totalment postal: Condicions actuals: Temperatura de 0 graus centígrads i una acumulació de neu d'uns 3 centímetres que continua augmentant. Impacte visual: Una vista panoràmica de la ciutat completament emblanquinada, amb neu acumulada a les fondalades i valls del voltant. L'impacte social: Una imatge bucòlica La nevada ha atret nombrosos curiosos i aficionats a la fotografia que busquen capturar una estampa poc habitual a la costa tarragonina: Testimoni: En Domènec, un fotògraf aficionat, descriu la imatge com a bucòlica i destaca la raresa de veure neu a llocs com la Platja Llarga. Sensació general: Tot i que no és la nevada més intensa de la història de la ciutat, es valora com un esdeveniment digne de veure, ja que el paisatge urbà i marítim es transforma radicalment. "A Tarragona no estem mai acostumats a veure-ho així. És una cosa molt maca de veure."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
7 de març del 2005
11'
Nevades i talls viaris al Camp de Tarragona
Crònica de la Nevada a Tarragona i Rodalies L'episodi de neu d'aquest primer de març ha deixat imatges insòlites i algunes complicacions a la demarcació de Tarragona, especialment al barri de Sant Salvador i les comarques de l'interior. Tot i que la situació a la costa és d'intermitència, el panorama a l'Alt Camp i la Conca de Barberà és de ple hivern. Estat de la xarxa viària i mobilitat La neu ha provocat diverses afectacions que s'han d'anar seguint amb cura: * Restriccions de vehicles pesants a l'A2 i l'AP2, especialment al sector de Soses. * Carreteres tallades: La N-240 a Montblanc i la C-14 a la Selva del Camp presenten talls per neu i gel. * Seguretat viària: S'han registrat petites topades i derrapades a causa de les plaques de gel matinals. Consells de manteniment i conducció En una entrevista amb el mecànic José García, s'han destacat recomanacions tècniques per als vehicles: "És necessari escalfar el motor una mica més de l'habitual i assegurar-se que el vehicle disposi de líquid anticongelant." * Prudència extrema: Evitar velocitats excessives i l'ús de cadenes si es viatja a zones amb acumulació de neu. * Sistemes de seguretat: Usar líquids específics per als pneumàtics per millorar l'adherència. Activació del Pla Neucat El director general d'Emergències, Santi Parés, ha confirmat que el pla Neucat ha passat a fase d'emergència des de les 6 del matí. Les previsions indiquen: 1. Possibilitat de nevades febles durant les properes hores entre Lleida i la Costa Daurada. 2. Tendència a la remissió cap a la tarda, tot i que el risc es pot desplaçar cap a altres punts del litoral. 3. Crida a la col·laboració ciutadana mitjançant el 112 per alertar sobre persones sense sostre exposades al fred extrem.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
7 de març del 2005
2'
Nevada a Sant Pere i Sant Pau i el seu impacte local
Situació meteorològica i vial Actualment continua nevant al barri de Sant Pere i Sant Pau, a la part alta de Tarragona. Tot i la persistència de la neu, la situació s'està normalitzant progressivament, especialment a la carretera que comunica amb els Pallaresos. Mesures de seguretat i serveis S'ha desplegat un camió de la sal que està treballant en diferents punts del barri. La circulació és possible, tot i que es demana molta precaució i els vehicles circulen a una velocitat reduïda per evitar accidents. Pel que fa al transport públic, els autobusos urbans funcionen amb fluïdesa i normalitat malgrat el fred intens (dos graus sota zero). Reacció ciutadana i anècdotes La nevada ha alterat la rutina de les famílies. Molts nens i nenes han optat per no anar a l'escola per gaudir del paisatge inusual. "Ja no cal que te'n vagis als Pirineus per fer-te fotos a la neu. Ja te les fas aquí i aprofites el dia." Històries personals El Cristóbal i la seva família han decidit quedar-se a casa. L'Albert, el fill, ha aprofitat per fer un dinosauri de neu i jugar amb la seva gossa. Els pares destaquen que feia aproximadament quatre anys de l'última nevada similar i volen immortalitzar el moment amb fotografies.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
7 de març del 2005
26'
Testimonis del creuer Grand Voyager a Tarragona Ràdio
Relat d'una travessia traumàtica al Mediterrani En aquesta edició del matí de Tarragona Ràdio, diversos passatgers de Tarragona que viatjaven al creuer Grand Voyager narren l'experiència viscuda durant la tempesta del passat cap de setmana. El que havia de ser un creuer de plaer es va convertir en un malson en aigües del Mediterrani, deixant el vaixell a la deriva i els passatgers amb seqüeles físiques i psicològiques. Impacte físic i estat d'ànim Els testimonis, la parella formada per Carme Ollé i Antonio González, així com Marta Bericat via telèfon, descriuen la duresa de l'impacte: • La senyora Ollé i el senyor González presenten contusions a tot el cos, cops provocats per la caiguda d'objectes com televisors i el moviment brutal del vaixell. • Marta Bericat destaca el cansament extrem i el malestar físic derivat de la força necessària per mantenir-se segura durant les hores de deriva. • Tots coincideixen que el pitjor és el component psicològic, amb una forta aparició de nervis i angoixa un cop passat el perill. Cronologia del desastre: De la gala al caos L'episodi es va desencadenar al sortir de Tunísia cap a Barcelona: • Fins diumenge a la tarda, l'experiència havia estat "meravellosa" i "inolvidable". • La situació es va complicar durant el Sopar de Gala, quan el capità va haver d'abandonar la taula ràpidament a causa de la mala mar. • Cap a les 3 o 4 de la matinada de dilluns, el caos va ser total: objectes volant per les cabines, vidres trencats al pont de comandament i inundació de la cabina del capità. Crítica a la gestió i la manca d'informació Els passatgers expressen opinions diverses sobre la gestió de la crisi: • Es qüestiona la decisió de sortir de Tunísia sabent que la mar ja estava en mal estat. • Antonio González denuncia la manca d'informació oficial durant les hores més crítiques, mentre que Marta Bericat se sent més ben atesa per la tripulació directa. • Pel que fa a les accions legals, els testimonis prefereixen esperar, tot i que consideren sumar-se a una reclamació conjunta contra els propietaris si es produeix. "Vaig veure la pel·lícula del Titanic sense l'aigua. Veia volar les cadires, els sillons, ho veia volar tot." Conclusió: Un abans i un després L'experiència ha marcat profundament els tarragonins, que afirmen amb rotunditat que no tornaran a pujar mai més a un vaixell de creuer. Malgrat haver salvat la vida, el record de les onades de més de 20 metres i el pànic viscut ha canviat la seva percepció d'aquest tipus de viatges.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
7 de març del 2005
8'
2005-02-14 REPOR SEGURETAT VIÀRIA
Formació Pràctica al Institut Pons d'Icart L'empresa Tècniques de Conducció i Control (TCC) ha dut a terme una jornada d'educació viària adreçada als alumnes de segon de l'ESO de l'Institut Pons d'Icart de Tarragona. L'objectiu principal és facilitar una transició segura entre la bicicleta i el ciclomotor, incidint en la pedagogia i el control del vehicle. Exercicis i Habilitats Clau El programa d'aprenentatge es basa en quatre pilars fonamentals per al domini del ciclomotor: * Acceleració i frenada: Controlar el tacte del gas, una sensació nova per als joves. * Equilibri: Essencial per a la circulació urbana i les aturades en semàfors. * Agilitat: Maniobres de zig-zag entre cons per millorar la destresa. * Absorció: Ús de les cames com a amortidors davant d'obstacles. La Problemàtica de la Base Tècnica Els monitors, Javi i Pere Feliu, destaquen una realitat preocupant: el nivell d'equilibri previ amb la bicicleta és molt baix. "Si no comencen practicant amb bicicleta i equilibri, els hi costa una mica tot. El tacte amb l'acceleració és una cosa desconeguda per a ells." Seguretat i Prevenció d'Accidents El curs no només busca ensenyar a conduir, sinó a reduir la sinistralitat entre els més joves. Per garantir la seguretat durant les pràctiques, s'utilitzen vehicles equipats amb: * Estabilitzadors laterals i proteccions frontals. * Limitadors de velocitat i desconnectadors d'emergència. * Casc homologat i cinturons de seguretat. Estructura del Curs La formació combina la pràctica al pati de l'institut amb hores teòriques a l'aula on es tracten temes com la documentació, el civisme, la indumentària adequada i conceptes bàsics de mecànica.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
7 de març del 2005
13'
2005-02-07 REPOR FUM RENFE
La nova normativa antitabac al transport ferroviari A partir de l'1 de febrer, s'ha establert la prohibició total de fumar en tots els trens amb recorreguts inferiors a les 5 hores. Aquesta mesura ha generat diverses reaccions entre els usuaris i ha forçat a les operadores com RENFE a prendre mesures preventives. Perspectiva dels passatgers Usuaris no fumadors: Expressen una gran satisfacció. Consideren que el fum és molest i poc respectuós en espais tancats. Reuneixen testimonis que afirmen que, tot i la prohibició, alguns passatgers encara intenten fumar d'amagat comercialment entre vagons. Usuaris fumadors: Tot i entendre el benefici per als no fumadors, molts demanen espais habilitats o vagons especials per a fumadors, especialment en trajectes llargs. Alguns fins i tot confessen que recorren a mètodes prohibitius com tancar-se als lavabos. Formació del personal ferroviari Un psicòleg clínic de la direcció de Recursos Humans de l'Alta Velocitat explica que s'estan realitzant cursos de formació per al personal de servei a bord. L'objectiu és: 1. Identificar símptomes d'ansietat, irritabilitat o nerviosisme en els clients fumadors. 2. Aplicar tècniques de distracció i diàleg per evitar conflictes. 3. Oferir alternatives com aigua, sucs o begudes ensucrades per calmar l'absència de nicotina. "No volem portar una política de sanció directament ni actuar com a policies; l'objectiu és ajudar la persona que té problemes amb el tabac." Context internacional Es fa una breu menció a la situació al Canadà, on el consum de tabac en edificis públics i transports està pràcticament erradicat i és vist com una pràctica molt nociva per a la salut pública.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
20'
La gestió universitària com a model d'empresa
La figura del gerent en l'entorn universitari En el marc de les 23enes Jornades de Gerència Universitària celebrades a Tarragona, s'ha destacat la visió de la universitat no només com a centre educatiu, sinó com una empresa de servei públic. El gerent és la figura clau responsable de la gestió integral de recursos: Recursos humans, econòmics i tecnològics. Execució del pressupost (on el personal suposa més del 70% del total). Implementació de les decisions polítiques preses pels consells de govern. "El rector és el rector, però en l'àmbit de la gestió, el màxim responsable és el gerent." L'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) L'adaptació a l'anomenat Procés de Bolonya abans del 2010 presenta reptes logístics significatius: Infraestructures: La transició cap a una tutorització personalitzada obliga a reduir les ràtios d'alumnes per aula (passant de grups de 100 a la meitat), cosa que requereix reestructurar els edificis actuals. Finançament: Es posa de manifest la infrainversió en educació superior a l'Estat i a Catalunya en comparació amb el PIB de països com Finlàndia o el Canadà. Finançament i realitat econòmica de la URV S'han desmitificat algunes percepcions sobre els ingressos de la universitat. Els preus de les matrícules dels estudiants només representen el 15% del pressupost total, mentre que la Generalitat de Catalunya n'aporta el 75%. En el cas particular de la Universitat Rovira i Virgili (URV), s'ha viscut un creixement del finançament del 30% en els darrers dos anys, corregint progressivament el centralisme històric cap a Barcelona. Les inversions actuals se centren a consolidar el Campus Centre amb la propera construcció de la Facultat de Lletres per eliminar l'ús d'espais obsolets o llogats.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
18'
Caminar la vida: Reflexoteràpia i Teràpies Naturals
Introducció a les Teràpies Naturals a l'Àmbit Universitari L'entrevista presenta la tasca de l'Escola d'Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) com a pionera en la formació i recerca de teràpies complementàries. Des de fa més de 20 anys, la institució aposta per la integració de coneixements que aborden la salut de manera holística. Formació i Recerca de Prestigi Postgraus i cursos: S'ofereixen programes d'especialització en Reflexoteràpia de zones reflexes del peu i cursos d'extensió universitària en Bionestètica i Teràpia Floral. Experiència Internacional: Es destaca la col·laboració amb Cuba, un país on les teràpies naturals estan totalment integrades en el sistema públic de salut. Recerca Científica: Diversos grups d'infermers han realitzat estudis per avaluar l'eficàcia d'aquestes tècniques en patologies com la fibromiàlgia, els trastorns d'atenció infantil i el glaucomacular. La Mostra Itinerant: "Caminar la vida" L'objectiu principal d'aquesta iniciativa és retornar a la població els coneixements adquirits mitjançant una exposició interactiva i divulgativa que recorrerà diverses localitats catalanes (Tarragona, Reus, Sabadell, entre d'altres). Interactivitat: La mostra permet als visitants provar la reflexoteràpia i conèixer les essències florals. Visió Artística: L'exposició integra disciplines com la fotografia de Josep Maria Ribas Prous, la pintura cubana i la dansa coreografiada. Conceptes Clau de les Teràpies Reflexoteràpia: Considera el peu com un microsistema on es reflecteixen totes les dimensions de la persona. És una eina de prevenció fonamental que permet llegir senyals abans que aparegui el símptoma. Flors de Bach: Sistema creat per Edward Bach per tractar els estats d'ànim. > "L'origen dels trastorns i malalties és sempre un estat d'ànim negatiu cronificat en el temps." El 'Rescate': Una combinació d'urgència de cinc essències florals per a moments de crisi. L'entrevista conclou remarcant que aquestes teràpies no substitueixen la medicina tradicional, sinó que actuen com un complement enriquidor per millorar el benestar de l'individu.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
21'
Supercomputació i Recerca: El paper de la URV
La Revolució de la Supercomputació a la URV L'entrevista a Lluís Arinyo, cap d'informàtica de la Universitat Rovira i Virgili (URV), detalla la rellevància de les recents Jornades Catalanes de Supercomputació organitzades pel CESCA. Aquestes jornades posen en relleu el canvi de paradigma en la computació d'alt rendiment i la seva aplicació directa en la recerca científica. Conceptes clau de la Supercomputació moderna Computació Distribuïda: Ja no es tracta d'un únic ordinador gegant, sinó de milers de CPUs i ordinadors personals connectats en xarxa que treballen de forma conjunta i coordinada. E-ciència: L'ús de recursos digitals compartits que permeten als investigadors de diferents parts del món (Bolonya, Washington, Tarragona) col·laborar en temps real. Clústers: Agrupacions lògiques de servidors (10, 20 o més PCs) que l'investigador percep com una única unitat de càlcul potent. Infraestructura i l'Anella Científica La connectivitat és el pilar fonamental per a la recerca d'alt nivell. La URV forma part de l'Anella Científica, gestionada pel CESCA, que connecta les universitats públiques catalanes amb fibra òptica d'alt rendiment: "Tenim la nostra pròpia tirada d'internet... la connexió que tenim ara mateix d'aquí a Barcelona és de 100 megabits, una capacitat real molt superior a la domèstica." El futur i la inversió pública L'entrevista conclou que el treball amb recursos en xarxa ha passat de ser una fase pilot a una realitat consolidada. Els representants del ministeri presents a les jornades han reconegut la necessitat de mantenir inversions constantes per garantir que la recerca catalana i estatal segueixi sent competitiva en un entorn global.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
16'
Beques de Mobilitat i l'Experiència Erasmus a la URV
L'Erasmus: Més que una beca, una experiència vital El programa Erasmus, integrat en el projecte Sòcrates de la Unió Europea, s'ha convertit en el pilar fonamental de la mobilitat acadèmica al continent. Aquesta iniciativa permet als estudiants universitaris cursar part dels seus estudis en altres facultats europees amb el reconeixement ple dels crèdits obtinguts. Fonaments i requisits del programa L'esperit del programa s'inspira en l'humanista Erasme de Rotterdam, qui defensava el coneixement a través del contacte amb diferents cultures. Per accedir-hi, els requisits són clars: * Haver superat el primer curs de llicenciatura. * Tenir la predisposició emocional per afrontar el repte de viure a l'estranger. * Capacitat d'adaptació a nous modes de vida i tradicions. L'oferta de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Segons el coordinador de mobilitat, Bernat López, la unitat de comunicació disposa actualment d'acords amb universitats a: 1. Finlàndia (Tampere) 2. Dinamarca (Roskilde) 3. Portugal (Porto) 4. Suïssa (Lugano) 5. Itàlia (Urbino) i Grècia (illa de Lesbos) "L'estudiant ha de complir el primer curs perquè es considera que un alumne de nou ingrés pot estar massa obert per fer una estada a fora." Experiències personals i consells pràctics L'episodi recull testimonis com el de l'Eli (Mèxic) i la Cristina (País Basc), qui destaquen el creixement personal i la riquesa del xoc cultural. Finalment, s'ofereix una completa llista de recomanacions de gestió, des de l'assistència sanitària i les vacunes fins a la reserva de bitllets i l'aprenentatge de l'idioma local.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
16'
Curs sobre Cervantes i la literatura llatinoamericana a la URV
Cervantes i la seva petjada a Amèrica Llatina En el marc de la Universitat d'Estiu de la Universitat Rovira i Virgili (URV), s'ha organitzat un curs monogràfic que explora la connexió entre l'obra de Miguel de Cervantes i la literatura llatinoamericana contemporània. El professor Manuel Fuentes, del departament de Filologia Hispànica, destaca que l'objectiu no és només analitzar el Quixot com a peça aïllada, sinó veure com ha estat fagocitat i reinterpretat per autors de l'altre costat de l'Atlàntic. Punts clau de la formació: Visió prismàtica del clàssic: El Quixot es defineix com un clàssic precisament per la seva capacitat de generar múltiples interpretacions i revisions al llarg dels segles. Influència transatlàntica: S'analitzarà com autors de la talla de Jorge Luis Borges, Carlos Fuentes o José Lezama Lima han utilitzat l'obra cervantina com a base per a les seves pròpies creacions. Perspectiva estètica: Manuel Fuentes defensa la literatura com una experiència estètica i un joc amb la mateixa tradició literària, més que no pas una simple reflexió moral. Recomanacions i anècdotes: Llegir per plaer: El professor aconsella apropar-se al Quixot amb l'objectiu de divertir-se. Si el lector s'avorreix, és millor deixar-lo i reprendre'l en un altre moment de la vida, ja que la percepció de l'obra canvia amb l'edat (passant de la comicitat juvenil a la tragèdia adulta). Recomanació literària: Com a lectura d'estiu, Fuentes proposa El Entenado de Juan José Saer, com a homenatge a l'autor argentí recentment traspassat. "No crec en l'originalitat perquè no sóc romàntic, sóc molt neoclàssic. La literatura és un joc amb la literatura mateixa." El curs tindrà lloc del 28 al 30 de juny i inclourà ponències d'experts com el doctor Gonzalo Pontón o Carmen Alemán.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
20'
Nou Centre de Formació Permanent de la URV a Reus
Inauguració i nova seu a Reus L'entrevista celebra la recent pavimentació i obertura del Centre de Formació Permanent de la Fundació Universitat Rovira i Virgili (URV) a una nova ubicació a Reus. Txaro Romano, la seva directora, destaca que el projecte és fruit d'un acord entre l'Ajuntament de Reus i la universitat, finançat parcialment pel fons europeu FEDER. L'entorn com a element educatiu Un dels aspectes més rellevants de la nova seu és la recuperació d'un antic mas i els seus jardins. Romano emfatitza un concepte clau: "Els espais també eduquen. Si un espai està endreçat i és agradable, afavoreix la comunicació i la dignitat de l'aprenentatge." Creixement exponencial i oferta acadèmica El centre ha viscut un èxit notable en els darrers tres anys, passant de 200 a 3.500 alumnes. L'oferta es divideix principalment en: Postgraus i Màsters: Centrats en l'especialització professional en àrees com enginyeria, medicina, humanitats i dret. Cursos de curta durada: Píndoles formatives de 20 a 30 hores per a habilitats instrumentals (com la gestió del temps). Formació a mida: Cursos sota demanda per a empreses que volen formar els seus equips. Reptes: Conciliació i Recursos El perfil de l'estudiant és el d'un adult amb titulació prèvia que busca progressar en la seva carrera. Per facilitar-ho, el centre aposta per: Flexibilitat: Horaris de vespre i caps de setmana. Modalitats: Formació semipresencial i virtual. Accessibilitat: Estructures modulars per adaptar-se al ritme de vida laboral i familiar. Finalment, la directora fa una crida a la necessitat de més recursos públics per a la formació continuada al llarg de la vida, ja que actualment bona part del cost recau en l'esforç i la butxaca individual dels treballadors.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
22'
El Biobanc de la URV: Recerca i Mostres Biològiques
Inauguració i Funcions del Biobanc L'Elisabet Vilella, coordinadora del Biobanc, presenta les noves instal·lacions situades a l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Tot i que l'activitat de recerca ja existia des de fa anys vinculada a la Facultat de Medicina de la URV, actualment s'ha centralitzat el servei per millorar-ne l'eficiència i la capacitat. Un Biobanc és un centre clau per a la recerca biomèdica que gestiona material biològic provinent de persones. Els punts clau del seu funcionament són: Recollida de mostres: Principalment es recull sang, però també biòpsies de teixits (fetge, greix), líquid cefalorraquidi o retina. Objectiu científic: Permet estudiar malalties a gran escala mitjançant les mostres de milers de persones. Especialització: Actualment disposa de dades de 8.000 persones i se centra en malalties cardiovasculars, càncer hereditari, esquizofrènia i Alzheimer. "Un biobanc és un banc on el que es gestiona són coses biològiques... a partir d'una mostra de sang podem arribar a deduir moltíssimes coses." Ètica, Seguretat i Futur La participació en el Biobanc és totalment voluntària i altruista. Per llei, a l'Estat espanyol no es pot pagar per participar en investigacions mèdiques. El procés està estrictament regulat per: Consentiment informat: Cada mostra va acompanyada d'un document signat pel donant. Anonimat: Les mostres estan codificades; els investigadors no coneixen la identitat del donant. Control de qualitat: El centre segueix la normativa ISO i se sotmet a auditories constants. Pel que fa a la infraestructura, el Biobanc requereix congeladors de fins a -150 graus amb sistemes de seguretat elèctrica ininterrompuda. Els reptes de futur inclouen la robotització de les tasques manuals per reduir errors i la integració en el futur Institut de Recerca Biomèdica Pere Virgili.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
18'
La Festa de l'Esport a la Universitat Rovira i Virgili
El Servei d'Esports de la URV: Més d'una dècada d'història Ruth Marquès, encarregada del Servei d'Esports de la Universitat Rovira i Virgili (URV), explica l'evolució d'aquest servei que va néixer fa uns 10 anys fruit de l'associacionisme estudiantil. Actualment, l'oficina estructura tota l'activitat física per a estudiants, professors i personal d'administració (PAS). Celebració de la Festa de l'Esport L'episodi coincideix amb la celebració de la Festa de l'Esport, una jornada clau que inclou: * Finals universitàries: Partits decisius de lligues internes com el futbol 7 i futbol sala. * Reconeixement: Homenatge als esportistes que han representat la URV en campionats de Catalunya i d'Espanya. * Conferència de Luis César: L'entrenador del Nàstic tanca la jornada amb una xerrada al Paranimf. "Volem reconèixer aquells estudiants que fan l'esforç de compaginar l'activitat acadèmica amb l'esport de competició." Competició i Oferta Esportiva La URV destaca especialment en futbol sala i bàsquet, tot i que l'oferta és molt àmplia i inclou disciplines individuals i de grup: * Esports populars: Futbol 7, futbol sala i bàsquet (masculí i femení). * Altres modalitats: Rem (en col·laboració amb el Club Nàutic), atletisme, bàdminton, judo i fins i tot escacs. * Competicions: Els partits es juguen normalment entre dimarts i dijous per no interferir amb les competicions federades de cap de setmana. Instal·lacions i Reptes de Futur A causa de reformes en espais propis com el Pavelló Sant Jordi, la universitat manté convenis amb entitats externes com el Club Gimnàstic de Tarragona i el Pavelló Olímpic de Reus. El gran objectiu per al proper curs és potenciar l'esport femení i consolidar la remodelació del pavelló de Sassalades (antic Magisteri).
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
25'
Guanyadors del II Premi de Gènere Negre de la URV
Homenatge al Gènere Negre i Policíac L'episodi d'avui se centra en el talent literari i artístic de la Universitat Rovira i Virgili (URV), arran del II Premi de Contes i Còmics de Gènere Negre i Policíac. El podcast reuneix quatre dels guanyadors per parlar sobre les seves obres, el procés creatiu i les seves influències. Diversitat de participants i formats En aquesta edició destaquen tant estudiants universitaris com alumnes de secundària, dividits en dues categories principals: • Conte literari: Representat per la Georgia Costa i l'Esther del Campo. • Còmic: Representat per l'Itai Manero (qui repeteix premi per segon any consecutiu) i el Rubén Sánchez. Processos creatius: Del somni al paper Cada autor comparteix com va sorgir la idea per a la seva obra guanyadora: • L'Itai es va inspirar en un somni surrealista sobre un pollastre detectiu, que finalment va transformar en una marmota anomenada Pollock. • El Rubén va optar per un personatge de tipus antihéroe, l'agent Castillo, inspirat en la figura del policia desgraciat i corrupte. • L'Esther va situar la seva història a Rússia, utilitzant les nines russes com a element clau per amagar droga en un relat de tragèdia familiar. • La Georgia va voler trencar amb el narrador omniscient, explorant el monòleg interior d'un detectiu envellit que s'espanta per la presència d'un gat en un carreró. Tècniques i referents Els autors de còmic discuteixen la dificultat de condensar una història en només sis pàgines i l'ús de les noves tecnologies: "Pintar-los amb ordinador els dona una qualitat que els fa més agradables de veure." Pel que fa a referents, s'esmenten clàssics com Mortadelo y Filemón i els còmics americans de superherois, mentre que les autores de conte destaquen la dificultat d'enganyar el lector en un format curt per mantenir l'intriga del gènere policíac.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
16'
Emprenedoria i universitat: III Jornades d'Emprenedors
Emprenedoria Universitària i Col·laboració Institucional L'entrevista amb Albert Fons, professor de la Facultat d'Econòmiques i Empresarials de la URV, se centra en la importància de fomentar l'esperit emprenedor des de les aules. El propòsit principal d'aquestes iniciatives és que els alumnes considerin l'autoocupació com una sortida professional real i viable. Característiques de l'Èxit Emprenedor Fons destaca diversos aspectes clau per a aquells que volen iniciar un negoci: Equips multidisciplinars: Són preferibles als equips clònics, ja que permeten combinar habilitats tècniques, humanes i comercials. Experiència prèvia: Tot i que un 4% dels estudiants volen crear una empresa en acabar, molts ho fan després de 3 o 4 anys d'experiència laboral per acumular coneixement i capital. Gestió del risc: L'emprenedor ha de tenir fe en el projecte, però mantenint un risc controlat mitjançant eines com el pla d'empresa. Les Jornades i els Premis a la Creació d'Empreses Les jornades, organitzades conjuntament amb l'Ajuntament de Reus, la Cambra de Comerç, la CEPTA i Redessa, inclouen conferències de figures conegudes com Carme Ruscalleda i Rosa Clarà. Durant l'esdeveniment s'entreguen premis a projectes destacats: Les Mossaranyes: Una empresa de l'àmbit de l'oci i la cultura vinculada al món del circ. IFR Automotiv: Un projecte d'enginyeria centrat en la fabricació artesanal d'automòbils de luxe. "No hem de ser ni masoquistes ni suïcides; hem de controlar el risc i el pla d'empresa ens permet analitzar la viabilitat." Sectors en Creixement Actualment, el sector serveis presenta el creixement més ràpid, tot i que s'estan potenciant pols tecnològics en àmbits com la nutrició, la dietètica i la biotecnologia. La universitat acompanya aquesta evolució diversificant la seva oferta acadèmica i facilitant pràctiques en empreses locals.