Tots els episodis

62505 episodis disponibles

episodis

57601-57624 de 62505

Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
21 de des. del 2004
25'
Honoraris advocats i indemnitzacions d'accidents
Gestió d'honoraris i el Full d'Encàrrec Professional En aquesta edició del programa, es destaca la importància de la transparència econòmica en la relació entre client i advocat. S'anuncia l'entrada en vigor d'una nova normativa a partir de l'1 d'abril que regula el Full d'Encàrrec Professional. Característiques del pressupost jurídic • Funciona com un pressupost estimatiu que busca evitar conflictes futurs i malentesos sobre el cost total dels processos. • Inclou una clàusula per notificar desviacions significatives (habitualment a partir d'un cert percentatge) si sorgeixen incidències no previstes. • Permet pactar la quota litis (un percentatge sobre el resultat), tot i que legalment s'ha de mantenir una estructura de contracte d'arrendament de serveis i no només de resultats. "El full d'encàrrec professional evitarà molts conflictes... perquè, en definitiva, és un pressupost." El Barem d'Accidents de Circulació Es discuteix la reforma de la Llei 34/2003 que afecta la quantificació de les indemnitzacions per accidents de trànsit, cercant criteris unificadors per a tot l'Estat. Valoració de seqüeles i lesions • Criteris objectius vs. subjectius: Les indemnitzacions es basen en punts assignats a cada seqüela (física, psíquica o estètica), però l'aplicació depèn del criteri del metge forense. • Diferenciació de seqüeles: La nova normativa separa clarament la valoració de les seqüeles físiques de les estètiques, evitant certs abusos i ajustant les sumes finals. • El llindar del dolor: Es reconeix la dificultat de quantificar aspectes subjectius com el dolor cervical (latigazo cervical), on el diagnòstic pot variar segons el professional i les circumstàncies prèvies de la persona.
Arxiu Sonor Programes 2004
30 de nov. del 2004
56'
Cana Macana: Literatura Infantil i Filosofia Zen
Converses sobre contes, llibres i espiritualitat Aquest episodi del programa Cana Macana ofereix un viatge que va des de la cultura popular dels contes clàssics fins a la reflexió profunda sobre la filosofia Zen. A través de diverses col·laboracions, s'explora el món de la literatura per a infants i joves i es tanca amb una tertúlia sobre com viure el present sense l'angoixa del benefici. Literatura Infantil i Premis Anderson L'Alba de Calilé ens porta les darreres novetats del sector editorial, destacant especialment els Premis Anderson 2004 (considerats el premi Nobel de la literatura infantil): • Martin Waddle: Escultor i autor irlandès guardonat per la seva capacitat de transmetre tendresa i seguretat als més petits amb obres com No duerme osito. • Max Velthuijs: Il·lustrador holandès premiat pel seu estil minimalista i l'ús del color en històries protagonitzades per animals (com el famós Sapo) que ressalten el valor de l'amistat. • Es fa una crítica a la publicació de llibres locals basats només en la proximitat geogràfica, instant a buscar sempre la qualitat literària per davant de tot. El valor de la lletra P: Conte de Pasqua A partir d'una carta de l'oient Antònia Robert, es narra la història d'un nen que perd la P de la seva Pasqua. Aquesta secció utilitza la metàfora per repassar diversos conceptes que comencen amb aquesta lletra: • El Poder adquisitiu i el Pes de les feines feixugues. • La importància de la Pau perdurable, el Perdó i la Paciència. Espiritualitat Zen i el concepte de Muyotoku En la darrera part, en Carlos reflexiona sobre el llibre Preguntas a un maestro Zen de Taisen Deshimaru. Es discuteixen conceptes clau per a la vida quotidiana: • Muyotoku: L'ideal de l'acció sense profit. Actuar sense esperar guanys ni reconeixements. • Diferència entre meta i ideal: Mentre que les metes poden generar ansietat, l'ideal de l'amor universal guia l'esperit. • Superació de la por: La por neix de l'apegalositat a l'ego i a la pròpia imatge. "Quan s'actua sense profit, encara que es perdi, se és sempre lliure." L'episodi conclou amb un exercici de respiració conscient: concentrar-se en l'expiració per retornar el cervell a la seva condició normal de calma.
Arxiu Sonor Programes 2004
30 de nov. del 2004
56'
Cana Macana: El vell que feia florir els arbres
Introducció i Tradicions L'episodi comença amb una endevinalla tradicional sobre un ou, vinculant-la amb la celebració de la Pasqua i la tradició de menjar la mona. Es fa una crida a la prudència i al respecte per la natura durant les sortides al camp. L'Hora del Conte: Rondalla Japonesa La secció central es dedica a la narració d'una història extreta de la tradició oral del Japó, titulada El vell que feia florir els arbres. Els punts clau de la història són: • La dualitat dels veïns: S'hi presenten dos vells; un d'afable i generós, i l'altre rondinaire i envejós. • El gos i el tresor: El gos del bon vell descobreix un tresor sota terra. Quan el veí envejós intenta fer el mateix, només troba deixalles i, mogut per la ràbia, mata l'animal. • Màgia i redempció: De la tomba del gos neix un arbre que es converteix en un morter màgic que genera monedes d'or. Finalment, les cendres del morter cremat per l'envejós permeten al bon vell fer florir arbres secs. "Sóc el vell que fa florir els arbres, sóc l'home de la primavera." Reflexions i Plers de la Vida Es dedica un espai a la lectura de fragments del llibre El primer glop de cervesa de Philip Delherm, centrant-se en l'acte quotidià de desgranar pèsols. Temes de reflexió: • La calma i el ritme pausat de la vida familiar a la cuina. • La sensualitat dels colors i les textures de les fruites i verdures. • La contraposició amb la violència al món, mencionant amb tristesa les imatges de guerra i crueltat provinents de l'Iraq. Conclusió El programa tanca amb una proposta poètica de Clementina Arderiu dedicada al mes d'abril i música de Tom Waits, convidant l'oient a observar el cel, reconèixer el planeta Venus i gaudir de la nit primaveral.
Arxiu Sonor Programes 2004
30 de nov. del 2004
58'
Contes, Mistèria i Art: L'Univers de Cana Macana
El Bagul Màgic i la Batalla de la Televisió L'episodi comença amb una narració fascinant sobre la troballa d'un bagul abandonat a la vora d'un contenidor. L'Agustí ens explica com l'objecte, aparentment inofensiu i noble, comença a devorar tot el que s'hi posa a l'interior: llibres, roba i estris de cuina. • La solució al misteri arriba amb una arma de destrucció massiva: una televisió encesa introduïda dins del bagul. • La batalla nocturna entre el moble i l'aparell elèctric acaba amb la rendició del bagul, que des de llavors conviu en pau a la llar a canvi de no tornar a veure mai més la televisió. Secció de Premis i Cinema Es fa un repàs als oients premiats en edicions anteriors i s'ofereixen entrades per anar al cinema a veure l'actor Viggo Mortensen. Durant el programa es resol la curiositat sobre l'origen de l'actor, confirmant que és d'origen argentí malgrat el seu nom d'aparença nòrdica. L'Home de la Mala Fortuna i el Llop Es narra un conte tradicional de l'antiga Armènia sobre un home que busca Déu per queixar-se de la seva mala sort. Pel camí rep encàrrecs d'un llop famolenc, una noia desgraciada i un arbre sense fruits. "El llop caminarà famolenc fins que no trobi un idiota que satisfaci la seva fam." La història subratlla la importància de saber reconèixer les oportunitats quan es presenten, ja que el protagonista, per pressa de trobar la seva "sort" a casa, ignora les riqueses que ja tenia davant seu, acabant devorat pel llop. Entrevista amb l'Artista Meme Lluna El programa acull la Meme Lluna, finalista del concurs de contes curts, qui presenta la seva obra Llunàtic. A l'entrevista es descobreix la seva faceta polifacètica: Creativitat i Art a Tarragona • L'escriptura pictòrica: Meme explica que escriu visualitzant imatges, com si estigués pintant un quadre. • Rastres artístics: Es comenten diverses obres de l'artista repartides per la ciutat, com murals en cafeteries i quadres en edificis comunitaris inspirats en la Tàrraco romana. • Anècdota de la repoblació: Una història tendra sobre com l'artista va repoblar amb peixos de colors un estany darrere una gasolinera per retornar la vida a un espai del seu passat. L'episodi tanca amb una reflexió sobre la influència màgica de la lluna i la lectura d'un poema de Joan Vinyoli.
Arxiu Sonor Programes 2004
30 de nov. del 2004
55'
Cana Macana: Sinceritat, Humans Grisos i Compasió Zen
Reflexions sobre la Sinceritat i l'Identitat L'episodi d'avui de Cana Macana ens submergeix en narracions que exploren la profunditat de l'esperit humà i la societat contemporània. El programa comença resolent una endevinalla narrativa sobre un príncep i una noia que presenta un test sense flors. La clau de la història resideix en la honestedat, ja que el príncep havia lliurat llavors estèrils; només qui no va mentir per agradar va demostrar ser digna. L'Homenet Gris i la Lluita pel Color Es presenta una adaptació de Fernando Alonso sobre un personatge que viu en la monotonia absoluta: • L'home representa la grisalla quotidiana: horaris estrictes, roba apagada i una vida sense sobresalts. • Internament, però, guarda un arc de Sant Martí i el somni de ser cantant d'òpera. • El relat funciona com una metàfora del canvi social, deixant enrere una època fosca per abraçar la diversitat i el color. "No vull ser mai ni un humanet ni una doneta grisa. Reclamo el dret a tenir colors." Secció Sensibilidades amb Carlos En la part final, el col·laborador Carlos aporta una visió més introspectiva i filosòfica: • Crítica a la uniformitat: Carlos reflexiona sobre com les diferències culturals (com la seva identitat argentina a Catalunya) haurien d'enriquir i no pas dividir. • La Compasió Zen: Basant-se en el llibre de Taizen Deshimaru, s'explora la compasió no com a llàstima, sinó com la dissolució de la dualitat entre el jo i l'altre. • Es discuteix la dificultat d'aplicar aquests conceptes en el món de la política i les relacions personals agressives.
Arxiu Sonor Programes 2004
30 de nov. del 2004
1h 2min
Reflexions d'Introspecció i Comiat Nocturn
Anàlisi de la Lluita Interior L'episodi comença amb una profunda reflexió sobre l'autenticitat personal i la vulnerabilitat. L'interlocutor explora la idea de ser despullat de tot allò material i emocional, però mantenint l'essència d'un mateix. Es destaca la por a la pèrdua d'esperança i la necessitat de trobar valor davant la foscor. L'Art de l'Expressió Emocional Es discuteix la complexitat de comunicar els sentiments reals. Sovint, és més senzill escriure allò que sentim que no pas demostrar-ho amb actes o paraules directes. El text reflexiona sobre: • La dualitat entre l'aparença externa i el dolor intern. • La crítica al "reglament de l'aparentar" que impera en la societat. • La intensitat del dolor silenciós que no s'alivia compartint-lo amb tothom. "El dolor quan és per dins és més fort, no s'alivia amb dir-se a la gent." La Presència i el Comiat Constant La segona part del podcast es transforma en un mantra de acompanyament i comiat. Es reafirma el compromís d'estar al costat de l'altre malgrat les dificultats, comparant aquesta fidelitat amb elements de la natura com la mar i la sorra. Finalment, l'episodi entra en un bucle de tancament hipnòtic per desitjar la bona nit.
Arxiu Sonor Programes 2004
30 de nov. del 2004
55'
Contes i llegendes sobre la vanitat i els miralls
Exploració de la vanitat a través del temps Aquest episodi realitza un recorregut literari i cultural pel concepte del ser presumit, utilitzant contes tradicionals, mitologia i música per analitzar com la imatge personal i l'ús dels miralls han marcat la narrativa humana. Relats tradicionals i faules L'episodi comença amb una reflexió sobre la moda i la imatge, introduint contes clàssics on el físic i la vanitat són l'eix central: • L'endevinalla de l'herència: Una història sobre un pare que posa a prova l'enginy dels seus tres fills. Es resol amb la metàfora de la llum d'una espelma, l'únic element capaç d'omplir una casa sencera amb pocs recursos. • La Rateta Presumida: El clàssic relat de la rateta que, en trobar una moneda, tria comprar-se un llaç per ser la més maca, atraient diversos pretendents fins a topar amb el perillós gat. • Blancaneu: S'analitza la figura de la madrastra i el seu mirallet màgic, símbol de l'enveja patològica i la competivitat estètica. Mitologia i Supersticions El programa aprofundeix en les arrels històriques del culte a la imatge: • El mite de Narcís: L'heroi grec que s'enamora del seu propi reflex en l'aigua, morint per la seva incapacitat de separar-se de la seva imatge. • La mala sort i el mirall: S'explica l'origen de la superstició dels set anys de mala sort en trencar un mirall, vinculant-ho a cicles vitals antics i al cost econòmic que tenien aquests objectes al segle XV. La vanitat del poder Es tanca el recorregut amb El vestit nou de l'emperador, una crítica a la vanitat extrema i la ceguesa social davant l'engany, on només la innocència d'un nen és capaç de dir la veritat sobre la nuesa de qui vol aparentar massa. "No porta res! És una criatura qui diu que l'emperador no porta res!"
Arxiu Sonor Programes 2004
30 de nov. del 2004
56'
L'alè del Japó i la consciència del present
Reflexions sobre el comerç local i la cultura L'episodi comença amb una reflexió crítica sobre el tancament de les petites llibreries locals a Tarragona davant l'obertura de grans superfícies. Es fa un paral·lelisme amb la desaparició dels cinemes clàssics del centre, subratllant la pèrdua de l'encant de les coses petitetes i delicioses. El conte del Japó: L'ocellet sense llengua Es narra una adaptació de Maria Manent d'una llegenda tradicional japonesa. La història ens presenta una parella de caràcters oposats: • El marit, un vellet bondadós que estima la natura. • La dona, una persona avariciosa i de caràcter agre. El nus de la història Després que la dona tallés la llengua a un pardal (tauladí) per haver-se menjat una mica de farina d'arròs, el vell el va a buscar al bosc. Allà, el pardal, ja curat per una font màgica, el rep amb honors. En marxar, el vell escull la caixa més petita i lleugera, que resulta estar plena de tresors. La lliçó sobre la cobdícia La dona, envevjosa, decideix visitar l'ocell esperant un regal major. En la seva avarícia, tria la caixa més gran, però en obrir-la: "Dintre no hi havia joies, sinó anells d'aranyes peludes, llangardaixos i serpotes xiuladores." Finalment, l'experiència serveix d'escarment i la dona canvia la seva actitud per tornar-se dolça i bondadosa. Consciència i presència: L'art de viure el moment En la darrera part del programa, s'introdueix una conversa sobre la importància de la mindfulness o l'atenció plena. Es discuteixen conceptes com: • La diferència entre l'essencial i el trivial. • La necessitat de ser conscients d'actes quotidians com menjar o caminar. • El perill de viure en les il·lusions del passat o del futur en lloc del present. S'il·lustra amb el conte d'un samurai obsessionat pel remordiment (el miau del gat), que només troba la pau quan es veu obligat a concentrar la seva atenció total en el moment del seu propi harakiri.
Arxiu Sonor Programes 2004
30 de nov. del 2004
56'
Albert Pla al Metropol i Actualitat Literària
L'Univers d'Albert Pla i l'Espectacle al Metropol L'episodi d'avui de Cana Macana se centra en la figura del cantautor Albert Pla, coincidint amb la seva actuació al Teatre Metropol de Tarragona. Es destaca la seva evolució artística, passant de personatges més histriònics a treballs de gran sensibilitat i ironia com l'àlbum Anem al llit. • Es reprodueix la cançó "Somiatruites", que simbolitza l'escola dels nens que imaginen mons impossibles. • Es discuteix la seva capacitat per commoure l'auditori, més enllà de la seva imatge de caña macanera. "L'Albert Pla és un dels cantautors més interessants de l'espectre actual, especialment davant l'allau de productes comercials." La Situació del Llibre en Català L'Alba, col·laboradora habitual, analitza la decisió de no celebrar la Setmana del Llibre en Català a Tarragona aquest any. Els punts clau de la discussió inclouen: • Crítica al format: Es considera que el model actual de "mercadillo" o fira de novetats no és l'adequat per promocionar el fons editorial. • Centralisme: La sensació que les edicions de comarques queden en segon pla respecte a Barcelona. • Pèrdua de pes del català: Es constaten dificultats en l'edició de trilogies juvenils, on sovint només es publica el primer volum en català mentre el castellà continua. Recomanacions de Literatura Infantil i Juvenil Revisions de personatges clàssics • El llop sentimental (Geoffroy de Pennart): Una història que capgira el mite del llop ferotge, presentant un protagonista tendre que acaba menjant-se l'ogre per salvar els nens. • L'home més pelut del món: Un llibre que aposta pel disseny i la ironia visual, convidant a la imaginació del lector. Debat sobre Harry Potter Es tanca el programa amb una reflexió sobre l'èxit de J.K. Rowling. Tot i que l'Alba es mostra crítica per considerar-lo "conservador", es llegeix un article que destaca la seva versemblança i com ha aconseguit que milers de nens llegeixin milers de pàgines de literatura fantàstica connectada amb la tradició europea.
Arxiu Sonor Programes 2004
30 de nov. del 2004
56'
Cana Macana: Albert Pla, Crítica Política i Endevinalles
Actualitat Política i Crítica Institucional L'episodi comença amb una reflexió irònica sobre la recent visita del president del govern espanyol (referenciat com a senyor Esnar) al Congrés dels Estats Units. El locutor analitza el ressò mediàtic de les aclamacions rebudes, contrastant-les amb les dades que suggereixen que la majoria de l'auditori no estava format per congressistes reals, sinó per personal de l'administració. "De 25 minuts que va durar la seva intervenció, el van aplaudir unes 15 vegades... és una bona arma dissuasòria l'aplaudiment perquè, com a mínim, la persona no digui res." Focus Artístic: La figura d'Albert Pla Es dedica una part central a la figura d'Albert Pla, descrit com l'artista número u de l'espectre actual de cantautors. El programa admet un malentès sobre una suposada actuació al Teatre Metropol de Tarragona, però aprofita per refermar el seu compromís amb l'obra de l'artista de Sabadell. Punts clau sobre l'artista: • Reconeixement a la seva sensibilitat peculiar i actitud transgressora. • Referència directa al seu disc de cançons de bressol per anar a dormir. • Promesa de fer un seguiment més exhaustiu de la seva carrera en futurs programes. Interacció amb l'audiència i Endevinalla Com és habitual a Cana Macana, es fomenta la participació dels oients mitjançant premis simbòlics i reptes intel·lectuals: • Premis naturals: Es preparen deu pedres transparents de la platja de la Pineda per al guanyador de la setmana anterior. • L'Endevinalla de la Pepita: Es presenta un nou enigma centrat en el concepte de les "orelles de la intimitat" que, en fallar o tancar-se, poden deixar algú atrapat. L'episodi clou amb la introducció musical de Nick Cave, mantenint l'atmosfera característica del programa.
Arxiu Sonor Programes 2004
30 de nov. del 2004
56'
Cana Macana: Literatura, Mitologia i Joves Escriptors
Introducció i Disculpes del Programa L'episodi comença amb una nota de rectificació de l'equip de Cana Macana per una trucada de la setmana anterior. El locutor aclareix que el contingut del programa pot ser de vegades fort o tenebrós, ja que està pensat per a un públic adult un cop els nens ja dormen. Homenatge a les Veus Escures El fil conductor d'avui és l'homenatge a veus llegendàries, trencades i amb personalitat. S'esmenten figures com: • Leonard Cohen, Tom Waits i Nick Cave. • Albert Pla, Paco Ibáñez i Ovidi Monlló. Secció d'Endevinalles i Mitologia Es discuteix el viatge d'Odisseu (Ulisses) de Troia a Ítaca. Una endevinalla mitològica mobilitza l'audiència: "És rosa tot i que no té espines ni aroma, i si el lligues ben lligat... si se t'escapa és que ha volat." Un nen anomenat Pau resol l'enigma: es tractava dels vents (pels vents de l'Eol que Ulisses portava en un sac). El Conte de la Vella i el Llop Es narra una rondalla tradicional sobre una vella presumida que viu al bosc. La trama inclou: • L'estratagema de l'aigua bullint per escaldar el llop que li robava la sopa. • L'intent de venjança dels llops fent un castell (torre humana) per arribar a la branca del pi on s'amagava la vella. • La resolució còmica basada en un element escatològic (el pipí) que espanta el llop escaldat. Entrevista a Alfred Abad El programa presenta l'Alfred Abad, un jove tarragoní de 15 anys que està escrivint la seva primera novel·la titulada Caiguda en la trampa. Conceptes Clau de l'Obra: • Context històric: L'ascens del nazisme el 1933. • Temàtica: Com les joventuts hitlerianes manipulaven els joves mitjançant activitats lúdiques. • Documentació: L'autor destaca la importància de llegir i investigar fons històriques per escriure amb coherència. "Tots estem manipulats per la informació i la televisió; s'aprofiten de l'estil i les marques per controlar-nos."
Arxiu Sonor Programes 2004
30 de nov. del 2004
56'
Viatges imaginaris, endevinalles i el Gat amb Botes
Seguretat Aèria i Pànic als Estats Units L'episodi comença amb una reflexió sobre la paranoia de seguretat als aeroports nord-americans. Es discuteix com paraules aparentment inofensives o bromes sobre bombes poden portar a detencions immediates. • Es narra el cas d'una noia detinguda per fer una broma sobre portar bombes a la maleta. • S'esmenta la pèrdua del sentit de l'humor en la societat actual pel que fa a la seguretat. Secció d'Interacció: Endevinalles i Trucades El programa obre les línies per als oients amb una endevinalla complexa relacionada amb el pas del temps i els dies. • La Mireia, una oient de set anys, truca per resoldre l'endevinalla: la resposta és el dia. • Es parla de la visió infantil del món, el joc i la lectura. Literatura Infantil: El Gat amb Botes Es realitza una lectura dramatitzada de la versió de Charles Perrault del famós conte El gat amb botes. Trama del Conte • Un jove rep com a herència un gat que resulta ser extremadament astut. • El gat aconsegueix, mitjançant enganys i estratègia, convertir el seu amo en el Marquès de Carabàs. • L'animal derrota un ogre transformant-lo en ratolí per després menjar-se'l, aconseguint així un castell i el matrimoni del jove amb la princesa. "No us hi amoïneu, senyor amo. No heu de fer altra cosa que donar-me un sac i fer-me un parell de botes..." Comiat i Música L'episodi tanca amb recomanacions per anar a dormir i un canvi en la sintonia de comiat. • Es destaca la cançó de l'autor Albert Pla per tancar el programa de manera dolça i reposada.
Arxiu Sonor Programes 2004
30 de nov. del 2004
56'
Certamen Literari Calilé i Recomanacions de Literatura Infantil
Introducció i Concurs de Conte Curt En aquesta edició del programa, l'Alba de la Llibreria Calilé ens detalla les bases del segon certamen de conte curt Cana Macana - Calilé. El concurs té una temàtica lliure, tot i que s'ha d'orientar a un públic infantil i juvenil, i accepta obres tant en català com en castellà. Detalls del Certamen • Data límit d'entrega: 1 de febrer. • Categories: Infantil (fins a 12 anys), Juvenil (12-18 anys) i Adults (més de 18 anys). • Premis: Un val de 50€ en llibres, un sopar al restaurant Pizzanova per a 4 persones i l'oportunitat d'explicar el conte a la ràdio. • Normativa: L'extensió màxima és de tres fulls DIN A4. És obligatori l'ús de pseudònim per garantir la imparcialitat del jurat. "És més difícil resumir una història i fer una cosa curta que no pas una de llarga, però aquestes són les regles del concurs." Club de Lectura i Activitats de la Llibreria L'Alba també destaca la tasca del club de lectura per a joves, que es reuneix un dissabte al mes a la llibreria. Actualment, el grup està format per uns 12 lectors que debaten obres del projecte Protagonista Jove. Obres en discussió • Coraline de Neil Gaiman. • El Senyor dels Lladres. • Billy Elliot (basat en el guió cinematogràfic). • Corre noi, corre. Selecció de Llibres de Coneixements Es presenten quatre obres singulars de caràcter educatiu i visual: 1. Los Contrarios (Pitó i Gervais): Un llibre d'estètica francesa que explora conceptes oposats mitjançant la figura d'un elefant. 2. Zoològic (Joel Jolivet): Un llibre de gran format amb il·lustracions estil xilografia que agrupa animals per conceptes i curiositats. 3. La feina i els diners (Col·lecció Pensa-hi): Introducció a la filosofia per a nens, fomentant la reflexió sobre temes quotidians. 4. Una universidad para los niños: Recull de conferències reals donades per professors a la Universitat de Tübingen per a infants. Secció de Rondalles: El Mitjanit Grega i Catalana El programa tanca amb una reflexió sobre les similituds entre la mitologia clàssica i el folklore català. Es llegeix la rondalla "El gegant de l'ull al front", una versió popular que recorda clarament el mite del cíclop Polifem i la seva trobada amb Ulisses a l'Odissea d'Homer.
Arxiu Sonor 2004
25 de nov. del 2004
24'
L'ascens del Nàstic: Ofrena a Sant Magí i futur
Celebració de l'Ascens a Segona A L'episodi recull els moments posteriors a l'èxit esportiu del Gimnàstic de Tarragona, centrant-se en la visita institucional i religiosa a l'ermita del copatró de la ciutat. L'esdeveniment ha servit per formalitzar l'agraïment espiritual i civil per la tornada a la categoria de plata. Discurs de l'Arquebisbe i Ofrena Religiosa L'Arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez Sistach, ha presidit l'acte de felicitació a la plantilla i directiva: • Ha destacat l'esforç col·lectiu de jugadors, tècnics i, especialment, de l'afició. • Ha relatat anècdotes sobre com va seguir el partit decisiu contra l'Ourense via ràdio i televisió mentre oficiava confirmacions. • S'ha realitzat una acció de gràcies amb el rés del Pare Nostre i l'ofrena d'un ciri a Sant Magí. Planificació Esportiva i Incògnites La direcció esportiva i la presidència ja miren cap a la temporada vinent amb realisme: • Jordi Vinyals (entrenador) expressa la seva satisfacció personal per l'èxit, tot i que deixa el seu futur en mans de les negociacions imminents amb el club. • Josep Sicart ha confirmat que a partir de l'endemà es parlarà individualment amb cada jugador per gestionar les baixes i renovacions. • El president Josep Maria Andreu preveu la necessitat de fer unes 10 incorporacions per mantenir la competitivitat a Segona A, mantenint el bloc actual. Veu dels Protagonistes "És just ser agraït a qui demanes ajuda i te la dona." El defensa Pablo Luzarreta ha compartit la seva visió personal sobre la duresa de la temporada, la seva clàusula de renovació automàtica per l'ascens i la importància del suport familiar durant els moments més crítics del campionat.
Arxiu Sonor 2004
25 de nov. del 2004
30'
Dimissió d'Àngel Fernández i l'actualitat de Tarragona
Polèmica Política: El Cas Terres Cavades La jornada ve marcada per la figura d'Àngel Fernández, tinent d'alcalde d'Urbanisme, qui ha convocat una roda de premsa per explicar els motius de la seva dimissió. Tot i que Fernández defensa la legalitat del projecte de Terres Cavades, presenta la seva renúncia per evitar ser un argument de crítica per a l'oposició. Reaccions i Futur Polític • L'alcalde Joan Miquel Nadal ha decidit prendre's un temps per reflexionar abans d'acceptar la dimissió, vinculant aquest període a un debat sobre l'ètica i l'estètica en la política local. • L'oposició (PSC, ERC i PP) critica aquesta espera; el PSC exigeix l'acceptació immediata del càrrec, mentre que el PP demana serenor per garantir la governabilitat. Societat i Successos a la Província Seguretat Viària i Operació Tornada L'operació tornada d'agost es desenvolupa de manera fluida, tot i que s'ha de lamentar un accident mortal a Mont-roig del Camp on ha perdut la vida un jove de 25 anys. A més, s'ha posat fi a la vaga de grues després de tres dies, la qual cosa permetrà normalitzar la retirada de vehicles de les calçades. Successos i Investigacions La Guàrdia Civil investiga un possible cas de venjança a Vila-seca, on un home de 33 anys ha estat assassinat a trets al portal de casa seva. Cultura, Patrimoni i Esports Conservació Arqueològica S'ha iniciat la segona fase de les excavacions al Fòrum de la Colònia, amb l'objectiu de crear una nova ruta turística per la part baixa de Tarragona en un termini de dos anys. Actualitat Castellera i Esportiva • Destaca la pròxima Diada de Sant Fèlix a Vilafranca, on els Castellers de Vilafranca preparen construccions de gamma extra com el 3 de 10. • En l'àmbit esportiu, el Nàstic debuta amb victòria a Segona A contra el Múrcia (2-0), mentre que el Club Bàsquet Tarragona va perdre contra el Barça en un partit suspès per la humitat. "No vull que la meva presència a l'equip de govern sigui excusa dels qui no tenen més arguments que la difamació."
Arxiu Sonor 2004
25 de nov. del 2004
1'
L'ascens històric del Nàstic a Segona Divisió
La Crònica del Partit El Gimnàstic de Tarragona ha viscut una jornada èpica que culmina amb l'anhelat ascens a la Segona Divisió del futbol estatal. El partit ha estat marcat per una jugada decisiva que ha sentenciat el resultat final de 2-0 davant l'Ourense. El gol de la sentència La jugada clau ha començat amb una intervenció de Manolo i Lluís Codina, que han permès habilitar una transició ofensiva letal. Els punts clau de l'acció han estat: Assistència magistral: Una passada filtrada cap a Jonathan ha deixat la defensa rival en evidència. Definició de luxe: Jonathan i Diego Torres han gestionat un contraatac de dos contra un. Finalització: Diego Torres ha marcat el segon gol, deslligant la bogeria al Nou Estadi. "Ara sí que el Nàstic està ja a segona... el Nàstic ho ha aconseguit!" El retorn a la categoria de plata Aquest èxit arriba exactament dos anys, un mes i dos dies després del descens, tancant un cicle de patiment i esforç per a l'afició tarragonina. Amb el xiulet final, s'ha confirmat la victòria per 2 a 0, consolidant el projecte esportiu de l'entitat en el futbol professional.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
3'
L'èpica del 2002 i els reptes al Concurs de Castells
Memòries i objectius al certamen casteller El contingut recull el testimoni emocional sobre la participació en el Concurs de Castells, destacant especialment l'edició de l'any 2002. Per a la colla, actuar a la Tarraco Arena Plaça (referida com la plaça de braus) suposa una pressió positiva gràcies a un públic entès i l'expectació que genera l'esdeveniment biennal. L'èxit inesperat del 2002 La colla recorda amb emoció el pòdium assolit l'any 2002, un resultat que no s'esperaven i que han valorat amb el pas del temps. Durant aquella jornada es van viure moments de gran intensitat: La torre de 8 amb folre: Es recorda una anècdota curiosa on van haver de fer baixar una aixecadora amb taxi perquè el seu pare es casava aquell mateix dia, tornant-la a pujar just per a l'actuació. El 5 de 8: Un castell que van haver de desmuntar un cop amb els aixecadors col·locats a causa dels nervis i la manca d'experiència amb aquesta estructura, però que finalment van aconseguir descarregar. El 3 de 9: Un moment crític on es va dubtar de l'execució fins a l'últim segon depenent de l'estat de l'enxaneta. Filosofia i futur L'interlocutor subratlla que l'objectiu principal no és la competició pura ni el pòdium, sinó reflectir la feina dels assajos i gaudir de la festa. "No ens ho esperàvem, ni tan sols ho preteníem... el que sí que tenim molt clar és que tenim un objectiu estable: descarregar la tripleta màgica." De cara a la pròxima edició, la colla se centra en consolidar la tripleta màgica i planteja la possibilitat d'estrenar algun castell nou si les condicions ho permeten.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
37'
Els Concursos de Castells de 1932 i 1933 a Tarragona
L'Edat d'Or dels Castells i el renaixement a Tarragona L'any 1932 marca una fita clau en la història del món casteller. Després de dècades de certa decadència, el territori experimenta una efervescència cultural que culmina amb la recuperació de construccions mítiques com la Torre de 7 i el 4 de 8. En aquest context de dinamisme, la ciutat de Tarragona recupera el seu paper de capitalitat organitzant el primer gran Concurs de Castells de l'era moderna. Tarragona com a centre neutral i històric • La tria de Tarragona no va ser casual: es buscava un escenari neutral per la forta rivalitat entre les colles de Valls i el Vendrell. • Alhora, la ciutat reivindicava la seva història com a lloc on s'havien assolit les grans gestes xiqueteres del segle XIX, com el 4 de 9 net. • La celebració va tenir lloc a la Tarraco Arena Plaça (aleshores plaça de toros), una ubicació polèmica que permetia controlar l'aforament fins a les 10.000 persones i cobrar entrada, tot i que impedia que el públic fes pinya de manera activa. Les polèmiques normatives i la participació "Bases del concurs és igual a polèmica; ja des del primer dia la gent ha estat disconforme amb la normativa." • El concurs de 1932 va estar marcat per l'absència de les colles del Vendrell a causa d'un conflicte polític i municipal relacionat amb un líder rabassaire. • Les bases van patir modificacions d'última hora per incentivar els grans castells, permetent fins i tot l'ajuda entre colles per bastir el peu del 4 de 8, fet que va generar fortes discussions i caos a la plaça. Evolució cap al 1933 i la pèrdua de continuïtat En l'edició de 1933, les bases es van professionalitzar encara més, introduint la remuneració directa de les construccions en pessetes. Tot i això, la Colla Vella de Valls va plantar l'organització per desacords amb el pes que es donava a certs castells estrella. Finalment, la combinació de pèrdues econòmiques (1.500 pessetes de dèficit), la inestabilitat política de 1934 i la manca de pressupost municipal van fer que el concurs no es tornés a celebrar fins a la dècada dels 50. Concerts Clau i Resultats • 1932: Victòria de la Colla Vella de Valls gràcies a la Torre de 7 descarregada. • 1933: Victòria de la Colla Nova de Valls (actualment coneguts com a Joves de Valls), que va completar el 4 de 8 davant l'afició tarragonina.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
3'
L'origen de l'expressió Tripleta Màgica als Castells
L'evolució d'un terme casteller històric El contingut explora l'origen i la consolidació de l'expressió tripleta màgica per referir-se a una de les millors actuacions del món dels castells. El narrador recorda com va començar a utilitzar aquest terme de manera espontània durant el Concurs de Castells de l'any 1994 a la ciutat de Tarragona. Cronologia i adopció del terme Inicis (1992-1994): Tot i que la primera tripleta del segle XX es va completar l'any 92, no va ser fins al 1994 que es va popularitzar el concepte màgic en les cròniques periodístiques. Competència terminològica: En aquella època, altres cronistes utilitzaven variants com trilogia o la tria, però finalment va ser la paraula tripleta la que va arrelar en l'ús popular. Consolidació: El narrador manifesta tant satisfacció com sorpresa pel fet que una expressió pròpia hagi acabat formant part de l'argot comú. El significat de la "màgia" L'adjectiu màgica es va atorgar perquè l'any 1932 i posteriorment el 1992, es considerava que aquella combinació de tres castells era la fita màxima assolible, gairebé insuperable. "Com que era la millor actuació, li vam atorgar un adjectiu d'aquestes dimensions: màgica." Reflexió sobre el desgast del terme Amb l'aparició dels castells de gamma extra, el narrador reflexiona sobre si l'expressió ha quedat fossilitzada o desgastada. Actualment, amb el nivell assolit en places com la de Sant Fèlix, la tripleta original ha deixat de ser el sostre tècnic, però el nom s'ha mantingut per tradició.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
6'
Polèmica i rivalitat: El Concurs de Castells del 72
La polèmica del Concurs de 1972 L'interlocutor rememora els incidents viscuts durant el Concurs de 1972, marcats per una decisió arbitral controvertida en la classificació final. La disputa es va originar per un empat en l'actuació entre la colla de l'entrevistat i la de Mar de Vilanova, on totes dues havien completat estructures similars (3 de 7, 4 de 7, Torre de 6 i Pilar de 5). Els punts clau del conflicte van ser: - La colla de l'interlocutor va desmuntar castells (4 de 7 amb l'agulla) sense caure, mentre que el jurat els va penalitzar situant-los per sota dels rivals. - L'enuig va portar al cap de colla a llançar la placa de la classificació al mig de la plaça en senyal de protesta. - Es van produir episodis de gran tensió i enfrontaments verbals entre membres de diferents colles. El debat intern sobre els concursos A partir d'aquesta experiència negativa i de la influència de colles com els Minyons de Terrassa, va sorgir un corrent d'opinió anticoncursista. Tanmateix, a la colla de l'interlocutor hi havia una divisió clara: La Junta: Partidària de no participar en certàmens competitius. La base de la colla: Hereva de l'esperit fundacional del 1970, que veia el concurs com una gran diada i el seu principal motor. Finalment, l'any 1980 es va decidir en assemblea participar en el Concurs de Castells, tot i que alguns membres lluïen l'enganxina "Concursos, no gràcies", inspirada en els moviments socials de la transició. Orígens i filosofia castellera L'entrevistat reflexiona sobre com la rivalitat, de vegades considerada "maligna", neix més de la història entre colles que del format de concurs en si mateix. Recorda que la seva colla va néixer precisament amb l'objectiu de participar en aquestes competicions després de viure l'èxit dels Nens del Vendrell el 1970 a la Tarraco Arena Plaça.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
14'
Història i curiositats del Concurs de Castells dels anys 50
El Concurs de Castells a la dècada dels 50: Passió i rivalitat Aquesta conversa entre el periodista de Tarragona Ràdio i el Salvador aprofundeix en la història dels certàmens castellers celebrats a la dècada de 1950. S'analitzen des d'anècdotes fins a qüestions econòmiques i la gran rivalitat entre les colles de Valls i el Vendrell. L'incident de la copa del 1952 Un dels episodis més recordats és la disputa pel trofeu del concurs de 1952. Després d'un empat entre la Moixerra i els Nens del Vendrell, el jurat va reservar la copa per al següent certamen: El 1954, la Moixerra no es va presentar per estar en procés de reorganització. Els Nens del Vendrell van reclamar el trofeu, però un casteller de la Colla Vella va intentar endur-se'l per força. L'incident va acabar amb una persecució policial i la detenció del casteller de Valls. Economia i logística castellera El Salvador detalla com es finançaven les colles i què suposava participar en el concurs en aquella època: Subvencions i premis: L'any 1952, les colles rebien una subvenció de 8.000 pessetes per participar, a més d'una pesseta per punt obtingut. Remuneració dels castellers: Com que els concursos es feien en diumenge, no se solia perdre el jornal, però si queia en dia laborable, la colla pagava unes 25 pessetes per casteller per compensar el dia de feina. L'arribada de les assegurances: Després de les nombroses caigudes de 1952 (18 contusionats i una clavícula trencada), el 1956 l'Ajuntament va contractar per primer cop una pòlissa d'assegurances per a les colles. Rivalitat i pressió competitiva Els anys 50 van consolidar el duel entre les colles vallenques i els Nens del Vendrell, actuant com el nucli dur del món casteller. Els interlocutors coincideixen que la pressió del Concurs de Castells sovint feia que les colles no rendissin igual que en altres places com Vilafranca, a causa dels nervis per defensar "el seu campanar". "El concurs no demostra realment com estan les colles; hi van una mica pressionades perquè el nom del teu campanar ha de quedar més alt que el del costat."
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
15'
Èxits i records històrics dels Xiquets de Tarragona
Memòries castelleres de Ramon Gómez amb els Xiquets de Tarragona En aquesta retrospectiva, el casteller i ex-cap de colla Ramon Gómez repassa les fites més significatives dels Xiquets de Tarragona durant la dècada dels 90, posant èmfasi en l'evolució tècnica i emocional de la colla al Concurs de Castells. L'any 1994: Un punt d'inflexió L'any 1994 es recorda com una temporada clau on la colla va superar barreres històriques: El primer 3 de 8 descarregat: Una fita perseguida durant més de deu anys que va marcar un abans i un després en la confiança del grup. L'anècdota del 4 de 8: Un castell espectacular i patit on un dels segons va quedar pràcticament assegut sobre la pinya, provocant que el castell baixés uns 50 centímetres, però que es va aconseguir descarregar amb una entrega total. La capitania i el salt als nou pisos (1998) Com a cap de colla durant el Concurs de Castells de 1998 celebrat a la Tarraco Arena Plaça, Gómez destaca la importància del factor psicològic: La mentalitat de colla de nou: L'objectiu era transmetre la seguretat que el salt era possible després d'haver-lo fregat a la diada de Sant Magí. Superació d'adversitats: L'enxaneta (l'Àngela) va patir una caiguda en l'assaig del dissabte previ, però la seva determinació per pujar l'endemà va donar una moral decisiva a la tècnica. Estratègia al concurs: Es va optar per una actuació sòlida amb el 3 de 8, el 2 de 8 amb folre, el 3 de 9 carregat (el primer de la seva història) i el pilar de 7. "Les coses, per fer-les, te les has de creure. Un dels objectius era creure'ns que podíem fer nosaltres aquest castell." Consolidation i llegat El periple de Gómez, que va començar tocant les gralles el 1972, conclou que el període entre 1994 i 2000 va ser l'època daurada de la colla, aconseguint recuperar la rivalitat sana a la ciutat i consolidant estructures complexes com el 5 de 8 o el pilar de 7.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
26'
La gesta dels Nens del Vendrell al Concurs de 1970
El Context d'una Època Daurada L'episodi repassa els anys de màxima rivalitat i creixement de la colla dels Nens del Vendrell entre 1967 i 1970. En aquest període, la colla es va situar en una posició de superioritat respecte a la Colla Vella dels Xiquets de Valls (anomenada Vella de Baix pel testimoni), malgrat que aquests darrers van absentar-se de certs certàmens com els concursos d'Enxaneta de Plata a Vilafranca. La Superioritat Tècnica El testimoni argumenta que el Vendrell era superior en aquell moment gràcies a estructures molt consolidades: • El domini del Pilar de 6 i el Pilar de 7. • La seguretat en els castells de vuit, especialment el 4 de 8 i el 3 de 8. • L'ús innovador de la folre per recuperar grans construccions. El Concurs de Castells de 1970 a Tarragona El 27 de setembre de 1970 es va celebrar a la Tarraco Arena Plaça (aleshores plaça de toros) una jornada històrica. La ràdio rememora l'ambient d'eufòria i la pressió de competir novament contra la Vella de Valls. Fites Històriques a la Plaça Durant aquest concurs es van assolir moments irrepetibles per a l'època: • Els Nens del Vendrell van descarregar el primer 2 de 8 amb folre del segle XX, una construcció que sentien com a "impossible" fins llavors. • Es va completar el Pilar de 7 a la mateixa plaça de braus, generant una emoció desbordant entre el públic i els mateixos castellers. • La Vella de Valls va intentar a la desesperada el 4 de 8 amb l'agulla, però la caiguda va sentenciar la victòria vendrellenca. La Figura del Cap de Colla: Jan Julibert Una part central de l'entrevista es dedica a la figura del Jan Julibert, considerat el gran artífex d'aquests èxits. Se'l descriu no només com un expert tècnic, sinó com un líder emocional: "El Jan era un cap de colla que no necessitava cap psicòleg; et donava una palmeta a l'esquena i tu pujaves a gust i tranquil." • El testimoni el defineix com un "segon pare" que sabia mimar la canalla per treure'n el millor rendiment. • Es destaca la importància de l'afecte i el respecte en la direcció de la colla per sobre de l'autoritarisme. Polèmiques i Absències Posteriors Finalment, es discuteix per què els Nens del Vendrell no van participar en el concurs de 1972. El motiu principal van ser les bases i la puntuació, ja que la colla no considerava lògic que castells amb folre (tècnicament més difícils en aquell moment) tinguessin menys valor que construccions sense aquesta base.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
46'
Història del Concurs de Castells a Tarragona (1932-1956)
Orígens i el Primer Concurs de 1932 El programa Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio analitza el context de la renaixença castellera que va propiciar el primer certamen a la ciutat. L'expansió de les colles més enllà de Valls i la creixent rivalitat entre poblacions van fer necessària una regulació competitiva. Factors clau i l'esperit esportiu • El naixement dels concursos coincideix amb l'auge dels esports als anys 20. • Es buscava integrar els Castells en federacions gimnàstiques, tractant-los com una competició atlètica. • La Tarraco Arena Plaça (plaça de braus) es va assentar com l'escenari emblemàtic, malgrat les polèmiques inicials sobre el pagament d'entrades i les bases del jurat. La figura de Pau Casals "La presidència del jurat de 1932 va ser el millor homenatge que el món casteller podia fer a Pau Casals per la seva afició." El mestre Casals va ser un gran promotor del certamen, oferint fins i tot fons personals per incentivar la competició. Després de retrobar-se amb la tradició al Vendrell l'any 1927, la seva implicació va ser decisiva per a la viabilitat institucional del projecte. Evolució i crisis dels anys 30 El certamen de 1932 i 1933 • Absències polítiques: Les colles vendrellenques no van participar el 1932 com a protesta per l'empresonament d'un dirigent rabassaire. • Bases trencadores: Es va començar a valorar de forma diferent el castell carregat del descarregat, una novetat absoluta per a l'època. • Fracàs econòmic: El 1933 el concurs va ser deficitari a causa de la pluja i la pèrdua d'expectació, provocant una aturada de 19 anys. La represa de la postguerra (1952-1956) El certamen va tornar a la Plaça de la Font de l'actualitat històrica (simbòlicament) i a la plaça de braus el 1952, gràcies a la recuperació de grans construccions com el 3 de 8. En aquesta etapa es va consolidar la biennalitat del concurs per no esgotar l'afició ni les colles. Curiositats de l'època • Castellers de corbata: A finals dels 60 apareixen nous perfils socials (advocats, arquitectes) que s'integren a les colles, tradicionalment formades per classes humils. • Horaris: Antigament, el concurs començava a la tarda, després de dinar, a diferència de les diades habituals de migdia. • Logística: Les actuacions duraven tres dies (vigília, dia central i l'endemà), ja que els desplaçaments no eren tan ràpids com els actuals amb autocar.