Tots els episodis

62505 episodis disponibles

episodis

57625-57648 de 62505

Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
45'
Dualitat i victòries dels Castellers de Vilafranca al Concurs de Castells
Evolució i hegemonia en el món casteller (1996-2002) L'episodi d'Arxiu Sonor 2004 Toc de castell repassa la trajectòria històrica dels Castellers de Vilafranca en les edicions clau del Concurs de Castells celebrades a la Tarraco Arena Plaça. A través dels records de membres de la colla, s'analitza el canvi de mentalitat que els va portar de ser aspirants a dominar el panorama casteller. La victòria històrica de 1996 L'any 1996 marca un abans i un després. Els tertulians recorden la pressió de ser favorits i l'estratègia de sortir de pilar de 8 amb folre i manilles. Tot i la caiguda inicial, la colla va saber refer-se: • Es destaca la decisió de renunciar al 4 de 9 amb l'agulla per seguretat. • La descàrrega de la torre de 9 amb folre i manilles va ser l'apoteosi de la jornada. • La victòria es va certificar quan la Colla Vella dels Xiquets de Valls va fallar el seu intent de 5 de 9 amb folre. El duel frenètic de 1998 Possiblement un dels concursos més igualats de la història, decidit per només 20 punts. L'estratègia i la capacitat d'improvisar davant les baixes de la canalla van ser claus: • S'explica la gesta del 5 de 9 amb folre carregat sense haver-ne fet cap de vuit durant tota la temporada. • El paper dels acotxadors i la valentia de la canalla davant les lesions d'última hora. • La rivalitat amb la Vella, que va obligar Vilafranca a portar castells al límit. Les edicions de 2000 i 2002: El domini del 3 de 10 "Qui fes el 3 de 10 amb folre i manilles, guanyaria el concurs." • 2.000: Un any agredolç on l'estratègia de tirar dos 3 de 10 seguits va ser criticada per la premsa, mentre la Vella s'enduia la victòria pel marge de segons en carregar el colós. • 2.002: La consolidació de l'equip amb un tronc més lleuger i un 3 de 10 molt més rodat que els va tornar a donar la victòria a Tarragona. Identitat i Afició Es discuteix el canvi de caràcter de la colla sota el lideratge del Melilla, transformant l'afició en un grup molt més actiu i entregat, similar a una graderia de futbol, que acompanya la colla amb banderes i càntics des de la Rambla Nova fins a la plaça.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
21'
L'evolució dels Nens del Vendrell i el Concurs de 1970
L'època daurada i la innovació tècnica El testimoni repassa la història dels Nens del Vendrell a finals dels anys 60, un període de gran agitació i creixement tècnic. Es destaca la importància de la recuperació de figures mítiques com el Pilar de 6 i la introducció del folre, una estructura que en aquell moment era pràcticament desconeguda per a la majoria de colles. La recuperació del folre L'ús del folre va ser un procés d'assaig i error. El casteller explica com van haver de consultar la gent gran de Valls per entendre com es muntaven aquestes estructures: Es provaven diferents mètodes per col·locar les crosses. Finalment, van decidir que les crosses havien d'anar amb el cap cap dins, una innovació que fins i tot altres colles van acabar copiant. El domini del folre en el Pilar de 6 va ser la clau per poder afrontar després la Torre de 8 amb folre. Professionalització i canvi social a la colla Durant la dècada dels 60, la colla va viure una transformació administrativa important. Es va passar d'un lideratge personalista (el Jan i el Pep Jai) a una gestió més estructurada amb l'entrada de "castellers de corbata", gent amb professions liberals que van aportar: Millor control de la comptabilitat. Una cerca més activa de nous castellers segons el seu perfil físic. Gestió dels pagaments de les sortides (les famoses 300 pessetes a Vilafranca). La rivalitat al Concurs de Castells de 1970 L'episodi culmina amb el record del mític Concurs de Castells de 1970 celebrat a la Tarraco Arena Plaça (aleshores plaça de braus). La rivalitat amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls era màxima. "Anàvem a defensar la vida, com si ens hi anés tot en guanyar." Els Nens del Vendrell van aconseguir la victòria gràcies a la Torre de 8 descarregada, superant una Vella de Valls que va treballar fort aquella setmana per intentar igualar el nivell dels vendrellencs. La celebració al Vendrell va ser històrica, amb repic de campanes i coets.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
9'
La consolidació dels Xiquets de Tarragona al Concurs de 1994
La superació d'una dècada: el 3 de 8 L'episodi se centra en el punt d'inflexió que va viure la colla Xiquets de Tarragona durant la temporada de 1994, especialment marcat per la consecució del 3 de 8. Després de deu anys d'intents on el castell només s'havia pogut carregar, la colla va afrontar el Concurs de Castells amb una barreja d'incertesa i determinació. Una temporada de contrastos L'ensopegada de Sant Magí: La temporada no va començar amb bon peu, amb dificultats per part de la canalla que no volia pujar al castell de 8, generant una sensació de frustració a la colla. La millora a Santa Tecla: Gràcies a un pla de treball intensiu d'assajos (quatre dies per setmana), la colla va recuperar la confiança. A la diada de Santa Tecla, van aconseguir carregar el 3 de 8, fet que els va demostrar que el castell era possible amb petits retocs. L'èxit al Concurs de Castells Al recinte de la Tarraco Arena Plaça (llavors encara plaça de toros), l'estratègia va ser clara: 1. Assegurar el 2 de 7 en primera ronda. 2. Afrontar el gran repte del 3 de 8 en segona ronda. 3. Tancar amb el 4 de 8. "Vam treure molts fantasmes que portàvem dintre. El moment de descarregar el 3 de 8 va ser, possiblement, el moment més important de la colla." Conseqüències i llegat L'èxit en aquests Castells va obrir la porta a una nova etapa de confiança per a la colla. Al cap de poc temps, van ser capaços de carregar el 2 de 8 amb folre, consolidant un creixement que esdevindria constant els anys següents. Finalment, l'entrevistat rememora la rivalitat noble i l'ambient viscut a la plaça entre la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Jove de Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
7'
Evolució castellera: El Concurs de Castells del 1986
El Concurs de Castells de 1986: Un punt d'inflexió El contingut recull el testimoni d'un antic cap de colla sobre l'actuació històrica al Concurs de Castells de l'any 1986. L'entrevista destaca com una decisió d'última hora va canviar el rumb de la colla i va marcar l'inici d'una era daurada en els castells de nou pisos. La improvisació del 4 de 9 amb folre L'element central de la conversa és la consecució del 4 de 9 amb folre, un castell que la colla no tenia previst inicialment, però que es va decidir tirar per pura ambició competitiva: Estratègia al límit: Davant la possibilitat de quedar en primera posició, es va improvisar l'estructura del folre a la mateixa Tarraco Arena Plaça. Reacció de la plaça: L'entrevistat recorda que tota la plaça va esclatar en una ovació unànime, sent un moment de gran satisfacció col·lectiva. Efecte psicològic: Aquesta fita va obligar a la colla rival a haver d'esforçar-se al màxim per no perdre el lideratge. El ressorgir de la colla El 1986 es defineix com l'any en què la colla comença a "realçar-se": "Vam quedar segons, però el 4 de 9 va donar el valent necessari per fer, dues setmanes després, el 3 de nou per primera vegada en aquest segle." A partir d'aquell moment, la colla es va estabilitzar en la gamma de nou, realitzant actuacions completes amb el 3 de 9, el 4 de 9 i el 5 de 8. Es destaca l'absència de polèmiques rellevants en aquella edició, malgrat la rivalitat existent. Altres intervencions El text també inclou fragments d'un acte polític amb la presència de Joan Herrera i referències a la renovació democràtica i la construcció de la pau, així com paraules d'agraïment per l'acollida en una sala univerisitària o institucional.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
25'
Memòries dels Concursos de Castells amb Joan Atxo
Balanç dels Concursos de 1994 i 1996 L'entrevista a Juan Atxo, històric cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, ofereix una visió privilegiada sobre l'estratègia i l'evolució tècnica en el Concurs de Castells de Tarragona durant la dècada dels 90. La victòria de 1994 i la rivalitat amb la Jove El 1994 va ser un any clau on la Colla Vella va haver de recuperar-se d'una crisi interna per afrontar l'ascens de la Colla Jove de Tarragona: • La Colla Vella arribava amb pressió interna després de canvis a la junta tècnica i amb el repte d'aturar la ratxa de victòries tarragonines. • L'estratègia va ser clara: assegurar la tripleta màgica (3de9f, 4de9f i 5de8) per posar pressió als rivals. • Es va intentar el 2de9fm per primer cop en concurs. Tot i no descarregar-lo al recinte tarragoní, l'assaig previ va permetre l'èxit històric setmanes després a la Plaça del Blat per Santa Úrsula. • > "Saber competir és tenir una estratègia; guanyar per 13 punts a un concurs és com guanyar un partit de futbol per un gol, el que compten són els punts." El polèmic Concurs de 1996 En l'edició de 1996, la competència es va centrar contra els Castellers de Vilafranca, en un certamen marcat per la caiguda inicial de moltes colles punteres: • La tàctica de la Vella va ser criticada per alguns en optar per castells de vuit (5de8, 2de8f) després de caure amb el 3de9f i el 2de9fm, amb l'objectiu de no quedar fora del podi i sumar punts. • El moment culminant va ser l'intent a la desesperada del 5de9f, un castell inèdit que va estar a punt de carregar-se, generant un silenci absolut a la Tarraco Arena Plaça. • Atxo defensa que el valor casteller resideix en el risc: "Si les colles no caiguessin mai, la gent es cansaria d'anar a la plaça". Records i evolució tècnica L'excap de colla repassa moments que han marcat la història moderna: • La introducció dels folres als anys 70 amb el 2de8f i la frustració de no descarregar-lo al concurs de 1970 per una errada de l'enxaneta. • La transició cap als castells de deu pisos i la importància de la disciplina en la canalla.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
3'
L'èxit de la Jove de Tarragona al Concurs de 1984
L'impacte històric de la Colla Jove de Tarragona L’episodi de Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio analitza un moment clau per als Castells a la ciutat: la sorprenent tercera posició de la Colla Jove Xiquets de Tarragona en el Concurs de Castells de 1984, pocs anys després de la seva fundació. Un resultat inesperat i estratègic El testimoni explica que, tot i que el nivell real de la colla en aquell moment se situava al voltant del cinquè o sisè lloc, el concurs els va catapultar al podi gràcies a la seva tranquil·litat i seguretat en l'execució. La colla va fer el seu millor paper possible mentre altres colles amb més potencial van fallar en buscar el primer lloc. L'èxit va significar el retorn de Tarragona a l'elit castellera, trencant una etapa on la tradició local estava adormida. Es va generar un sentiment d’orgull tarragoní en veure una colla de la ciutat competint amb les millors de fora. La rivalitat i la Plaça de la Font S'identifica la diada de Santa Tecla de 1984 com el moment real de la certificació popular del nivell de la colla, més enllà del ressò mediàtic del concurs: "Per primera vegada la Plaça de la Font es va omplir fins dalt per veure castells exclusivament tarragonins." La rivalitat amb els Xiquets de Tarragona va ser el motor que va omplir la plaça, amb ambdues colles lluitant frec a frec per consolidar els castells de 8, una fita que va marcar l'inici d'una nova era daurada per a la ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
5'
Estratègia i preparació per al Concurs de Castells
La preparació per a la victòria L'episodi d'Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio analitza l'estratègia i la determinació necessària per afrontar el Concurs de Castells a la Tarraco Arena Plaça. El testimoni destaca que la clau de la temporada va ser la diada de Sant Fèlix, on la colla va assolir un nivell d'excel·lència amb construccions com el 5 de 9, el 2 de 9 amb folre i manilles i el pilar de 8. L'objectiu: El 3 de 10 amb folre i manilles Per guanyar el certamen, la colla tenia clar que el 3 de 10 era la peça fonamental. El procés de preparació va ser intens: Assajos multitudinaris per consolidar estructures complexes. Treball específic en el nucli de la pinya, el folre i les manilles. Gestió de la pressió: el grup no tenia por dels rivals, sinó de les seves pròpies limitacions. "Aquest concurs el vam preparar a consciència i amb molt de treball, molt de sacrifici; realment no teníem por a ningú, simplement teníem por a nosaltres mateixos." Desenvolupament i reacció a la plaça Durant la competició, tot i la caiguda en carregar el castell de deu pisos —que l'enxaneta va completar in extremis—, la colla no es va ensorrar. L'estratègia estava dissenyada per mantenir la competitivitat fins al final, optant per castells tècnics com el 2 de 8 net per assegurar la posició davant l'empenta de Vilafranca. La reflexió final subratlla que al concurs s'hi va a donar-ho tot i que el valor de la lluita només es pot apreciar quan s'és conscient del gran esforç realitzat.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
36'
Evolució i història del Concurs de Castells a Tarragona
Orígens i consolidació en el primer franquisme L'episodi analitza com els Concurs de Castells van tornar a Tarragona l'any 1952. Aquesta decisió no va ser casual, sinó que responia a una voluntat política del consistori per reforçar la capitalitat provincial de la ciutat, alineant-se amb la ideologia de l'època. Característiques dels primers certàmens • La convocatòria inicial de 1952 es va limitar a colles de la província, deixant fora els Castellers de Vilafranca. • Es va aprofitar el centenari de la Rambla Nova el 1954 per repetir l'esdeveniment. • Tot i l'èxit puntual, el model va entrar en crisi a partir de 1956 a causa d'un estancament tècnic de les colles locals i la manca d'al·licients competitius. La "Batalla de Tarragona" i l'edició mítica de 1970 El 1970 marca un abans i un després en la història castellera. Es va produir un canvi de mentalitat on la competitivitat va passar a ser l'eix central, utilitzant terminologia gairebé boxística per descriure la rivalitat entre els Nens del Vendrell i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Impacte de l'edició de 1970 • Va ser el primer cop que es va veure un 2 de 8 amb folre, un salt tècnic sense precedents realitzat directament en competició. • L'esdeveniment va tenir una projecció mediàtica nacional, apareixent en premsa de Barcelona i Madrid amb una cobertura superior a l'actual. • Es va consolidar la Tarraco Arena Plaça (antiga plaça de bous) com l'escenari idoni per albergar 10.000 persones. Del desencís de 1973 a la fórmula bianual definitiva L'any 1973 es recorda com un fracàs per la conflictivitat i la "llenya" (caigudes) que van generar un mal regust de boca. Això va coincidir amb l'auge dels corrents anticoncurs durant la transició, que defensaven els castells com un símbol de germanor cultural i no de competició. "Els castells van néixer com a competència i continuen sent fonamentalment una competència contra el veí." El model de capitalitat A diferència d'altres ciutats, Tarragona va optar per un model de capitalitat basat en convocar els millors, independentment del nivell de les colles locals. Aquesta visió va portar a la creació del Patronat Municipal i a la unificació de les colles locals per fundar els Xiquets de Tarragona. Finalment, a partir de 1980, amb la recuperació de les llibertats i l'arribada dels grans castells de nou (com el 4 de 9), el concurs es va consolidar definitivament com l'esdeveniment biennal de referència.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
16'
Polèmiques i victòries de la Colla Joves als Concursos de Castells
La història del 5 de 8 i el triomf a Tarragona L'entrevista repassa moments clau de la història de la Colla Joves dels Xiquets de Valls, especialment la seva primera victòria com a colla independent al Concurs de Castells. En una època on el 4 de 8, el 3 de 8 i el 2 de 7 eren el sostre del món casteller, la colla va decidir apostar pel 5 de 8 per marcar la diferència. Estratègia i rivalitat El 5 de 8 era vist llavors com un castell extremadament perillós, gairebé impossible de carregar. La seva càrrega en el segon intent va assegurar la victòria davant l'eterna rival, la Colla Vella dels Xiquets de Valls. L'interlocutor subratlla que la satisfacció no prové només de vèncer un rival directe, sinó de superar les 14 o 15 colles participants a la Tarraco Arena Plaça. La controvèrsia del Concurs de 1982 L'episodi més tens es produeix l'any 1982 amb el 4 de 8 amb l'agulla. Es detalla una forta discrepància entre el jurat i la colla sobre la normativa de l'aleta i la despenjada de la canalla. "Quan te roben una cosa, val més que marxis; què havíem de fer nosaltres? Marxar. Normal." Conseqüències de la polèmica L'abandonament de la plaça: La indignació per la decisió del jurat, que no va donar el castell per carregat malgrat les votacions dividides, va portar la colla a retirar-se del concurs de Tarragona. Reconeixement posterior: Gràcies a filmacions de l'època, l'Ajuntament i el patronat van acabar reconeixent la validesa del castell, efectuant el pagament corresponent posteriorment. La polèmica és defensada com un motor necessari per al món dels Castells a Valls: "Quan no hi ha polèmica, no hi ha gènit".
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
17'
Evolució del Concurs de Castells i la ràdio als vuitanta
Els inicis de les retransmissions i el Concurs de 1984 L'episodi repassa la trajectòria de Joan, un cronista amb deu edicions del certamen a l'esquena, centrant-se en la seva primera experiència com a coordinador l'any 1984. Aquell any va ser clau per la victòria de la Colla Vella dels Xiquets de Valls amb el 4 de 9 amb folre carregat i la polèmica participació de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. La ràdio i el sentiment casteller Nerviosisme i professionalització: En els anys 80, les ràdios tot just començaven a creure en el potencial del món casteller. Joan recorda el repte de coordinar un dispositiu tècnic que semblava una "animalada" per l'època: vuit micròfons per a castells de vuit. La visió del casteller: Es destaca la importància que els pioners de les retransmissions fossin castellers actius. Aquest fet permetia transmetre el patiment i l'emoció amb un coneixement tècnic que els periodistes convencionals no tenien. "Els castellers som una raça diferent i sabem veure quan un castell va bé o no va bé." El salt qualitatiu del 1986 El resum avança cap al Concurs de Castells de 1986, una edició marcada per la consolidació de noves colles i l'augment del nivell tècnic: S'aconsegueixen veure dos castells de nou en una mateixa diada (3 de 9 de la Vella i 4 de 9 de la Joves, ambdós carregats). La rivalitat local entre els Xiquets de Tarragona i els Xiquets de Reus es fa palesa en la lluita per les posicions, utilitzant estructures com el 3 de 7 aixecat per sota. Moments memorables i llegat Joan reflexiona sobre el seu record més especial: la retransmissió del 3 de 9 amb folre descarregat pels Xiquets de Reus. Destaca l'emoció de narrar un castell d'aquella magnitud d'una manera vibrant i el valor personal d'haver vist els seus propis fills participar-hi.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
29'
Evolució dels Xiquets de Tarragona: 1979-1984
Trajectòria Històrica i Consolidació Aquest episodi de Tarragona Ràdio dins de l'Arxiu Sonor 2004 Toc de castell ens ofereix una reflexió profunda sobre l'evolució dels Xiquets de Tarragona. Jaume, el convidat, analitza com la colla va passar d'un període de desànim a finals dels anys 70 a convertir-se en una colla de vuit puntera a principis dels 80. Els Antecedents: La Crisi del 1979 L'any 1979 es descriu com un moment trist i sense ambicions per a la colla. Els resultats estadístics d'aquella època mostren una activitat mínima: • El castell més important va ser el 3 de 7. • Hi havia una falta general d'empenta i objectius clars. El Salt Qualitatiu (1980-1981) A partir del 1980, es van iniciar estratègies per recuperar el prestigi: • Sortides conjuntes: Es feien intercanvis amb colles com la de Torredembarra o l'Arboç per reforçar les pinyes. • L'any clau (1981): Es considera l'any més important, ja que es va descarregar el 3 de 7 per sota, el 2 de 7 i el 4 de 8. • Es recorda amb certa recança la renúncia a actuar a Sant Fèlix aquell any per desavinences internes de la junta. El Concurs del 1982 i el 1984 El resum dels concursos a la Tarraco Arena Plaça (antiga plaça de bous) destaca fites i polèmiques: • Concurs de Castells 1982: Els Xiquets van quedar tercers oficialment, tot i que moralment es consideraven quarts degut a la retirada de la Colla Joves Xiquets de Valls. Va ser el moment de consolidació com a colla de vuit. • Genuïtat tarragonina: L'any 1984 es va descarregar el primer 4 de 8 format exclusivament per castellers tarragonins, un fet commemorat amb una placa a la Plaça de les Cols. "El resultat de l'any 82 té uns antecedents que crec que són bastant interessants de recordar." L'Aparició de la Colla Jove Es discuteix obertament l'impacte de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Tot i que inicialment hi havia col·laboració (assajaven al Teatre Metropol), la seva estructura moderna i dinàmica va fer que superessin ràpidament els Xiquets en el concurs del 1984, generant una competència que, a la llarga, va beneficiar ambdues colles.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
38'
Memòria Històrica: Els Concursos de Castells dels anys 80
Polèmiques i Triomfs de la Colla Vella als anys 80 Aquest episodi realitza un recorregut detallat per la història dels Concursos de Castells celebrats a la Tarraco Arena Plaça durant la dècada de 1980. A través del testimoni de qui va ser cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, s'analitzen les rivalitats, les decisions dels jurats i l'evolució tècnica que va portar a la consolidació dels castells de nou. El Concurs de 1982: La desqualificació de la discòrdia El programa se centra especialment en l'edició de 1982, recordada com una de les més tenses de la història a causa de les següents claus: • La desqualificació del 4 de 8 amb el pilar de la Colla Joves Xiquets de Valls, que va generar un gran malestar. • El debat sobre la normativa: segons el testimoni, s'havia matisat en reunions prèvies que el pilar havia de quedar sol per considerar el castell carregat. • La celebració de la victòria de la Colla Vella gràcies al 4 de 9 amb folre carregat. L'Evolució del domini casteller (1984-1988) Es repassen altres edicions clau on la rivalitat entre les colles de Valls va ser la protagonista: • 1984: Un any de transició amb pilars polèmics i intents de 5 de 8. • 1986: La ratificació dels castells de nou. La Colla Vella va apostar per una estratègia conservadora per assegurar el primer lloc abans de provar el 3 de 9 amb folre. • 1988: El trencament de l'hegemonia de la Vella i l'inici d'un cicle de domini de la Colla Joves, amb una superioritat tècnica reconeguda pel mateix convidat. La figura del Jurat i el Patronat El podcast reflexiona sobre el paper de les institucions tarragonines: • Crítica a la gestió del Patronat de Castells de Tarragona per la seva falta de fermesa en certs moments. • La importància de la introducció del vídeo per resoldre dubtes en castells molt ajustats. "S'ha de saber guanyar i perdre, i les bases dels concursos han de ser inapel·lables per a tothom." Records personals i anècdotes L'excap de colla comparteix moments íntims, com la vegada que van haver de tirar un castell sense l'enxaneta titular perquè havia marxat a menjar un entrepà amb el seu pare, o la tristesa de veure com la canalla patia lesions poc abans de grans cites.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
1h 4min
La rivalitat històrica dels castells: Concursos 1970 i 1980
Evolució i context dels anys 60 i 70 El final de la dècada dels 60 va marcar una època daurada en els castells, protagonitzada per la creixent rivalitat entre la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Nens del Vendrell. Durant aquest període, es van començar a assajar construccions de gran complexitat com el pilar de 6, el 5 de 8 i el primer 2 de 8 amb folre del segle XX. El polèmic Concurs de Castells de 1970 Aquest certamen, celebrat a la Tarraco Arena Plaça, va ser fruit d'unes negociacions maratonianes a causa del desacord amb les bases. La Colla Vella dubtava de la seva participació per diversos motius: • La percepció de bases tendencioses que afavorien els pilars (punt fort del Vendrell). • El debat sobre la limitació de persones al folre per seguretat o estètica. • La por a perdre l'hegemonia en un moment on només existia una colla forta a Valls. Finalment, el carisma del Pep de la Llet va capgirar l'opinió interna i la colla va decidir participar en el que es va anomenar el "concurs del segle". Fites tècniques i resultats històrics L'episodi detalla moments clau de la tècnica castellera de l'època: • El 2 de 8 amb folre: Es destaca com l'únic castell assolit per primer cop (carregat i descarregat) en un concurs. • Estratègies conservadores: La decisió de la Colla Vella d'assegurar el pilar de 6 en lloc d'arriscar amb el 5 de 8, fet que va permetre la victòria dels Nens del Vendrell. "Valls perdia l'hegemonia per primera vegada a la història dels concursos." La represa de 1980 i les noves rivalitats Després d'uns anys d'exhibicions sense caràcter competitiu, el 1980 el concurs torna a escena amb 16 colles, reflectint l'expansió del món casteller cap a ciutats com Sitges o Terrassa. Aquest any neix una nova polèmica amb la Colla Joves de Valls (hereva de la Muixerra) pel carregament d'un 5 de 8 discutit per l'existència de filmacions que qüestionaven si l'enxaneta havia fet l'aleta correctament. El convuls Concurs de 1982 L'any 1982 se centra en la desqualificació d'un castell amb agulla de la Colla Joves, provocant la seva retirada de la plaça i una crisi institucional amb el jurat. Malgrat la tensió, la Colla Vella va refermar el seu domini carregant el 4 de 9 amb folre.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
20'
La Jove de Tarragona i el repte del 5 de 9 amb folre
El Concurs de Castells i l'ambició tècnica En aquest fragment del programa Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio, s'analitza la mentalitat de la Colla Jove Xiquets de Tarragona durant els anys 90. Es destaca com l'equip tècnic era plenament conscient de la seva capacitat per guanyar el Concurs de Castells, malgrat la competència de colles històriques de Valls i Vilafranca. La lluita per la victòria el 1993 El resum de la jornada se centra en la intensitat de la competició a la Tarraco Arena Plaça (aleshores plaça de Braus): * Primera ronda: La colla va descarregar un 3 de 9 impecable, marcant terreny davant la Vella i Vilafranca. * L'incident del 4 de 9: Una caiguda "tonta" a la segona ronda va obligar a repetir el castell. Tot i descarregar-lo finalment, la penalització de 13 punts va ser decisiva per al resultat final. * L'intent històric: Per intentar remuntar, la colla va decidir llançar el primer intent de 5 de 9 amb folre de la història. Solidaritat tarragonina a la pinya Un dels moments més emotius recordats és el silenci absolut a la plaça quan es va anunciar el 5 de 9 amb folre. L'entrevistat destaca el suport incondicional de la ciutat a la Plaça de la Font i al concurs: "Tinc gravat a la memòria el silenci de la plaça i veure gent dels Xiquets de Tarragona i del Serrallo saltant a la pinya per ajudar-nos." L'evolució i el llegat Tot i que el castell de gamma extra no es va carregar en aquell moment, l'entrevistat reflexiona sobre el valor de la fita: * Es va demostrar que el 5 de 9 era possible, obrint el camí perquè altres colles el fessin més tard. * La colla va viure una progressió espectacular, sent la primera de la ciutat a fregar la victòria en un concurs i a obrir noves places amb els Castells de nou.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
14'
La gesta històrica de la Colla Joves al Concurs de 1992
La consolidació de la Tripleta Màgica En aquesta edició del programa Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio, es recorda la històrica actuació de la Colla Joves Xiquets de Valls al Concurs de Castells de 1992. L'entrevistat, Fede, rememora com la colla va aconseguir descarregar, per primera vegada en la història del certamen, tres construccions de màxim nivell en una mateixa jornada. Els moments clau de l'actuació El repte del 4 de 9 amb folre: Aquest castell s'havia convertit en una de les grans creus de la colla, ja que el carregaven habitualment però havien passat sis anys sense poder-lo completar fins a aquell dia. L'estratègia tècnica: Es detalla com es va treballar l'estructura del 4 de 9, mantenint els mateixos castellers a cada posició durant tota la temporada i reduint el pes en els pisos superiors per garantir l'èxit. La competència amb la Colla Vella: La victòria es va decidir a la segona ronda, quan la Joves va descarregar el seu castell de nou mentre que els seus rivals directes van caure. Un canvi de cicle en el món casteller L'actuació va culminar amb el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i el 5 de 8, una combinació que va ser batejada com la tripleta màgica. Segons Fede, aquest èxit va marcar la fi d'una etapa i va obligar les colles a plantejar-se nous horitzons: "Érem conscients que havíem tocat sostre, però que estàvem en un moment en què encara ens podíem superar cap als castells nets o els castells amb manilles." Evolució i futur de la colla L'entrevistat reflexiona sobre la dificultat de la colla per mantenir el ritme de victòries en els anys posteriors a causa de la falta de massa social per afrontar els folres i manilles. Tot i això, reitera que el camí de la Colla Joves ha de seguir centrat en els castells nets, que són la seva gran especialitat històrica.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
3'
Debat històric sobre la participació en el Concurs de Castells
La controvèrsia del Concurs de Castells L'extracte de l'Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio detalla els motius històrics pels quals algunes colles, especialment els Minyons, han mantingut una postura reticent o contrària a participar en el certamen celebrat a la Tarraco Arena Plaça. El debat se centra en la naturalesa mateixa de la tradició i el format de l'esdeveniment. Motius del rebuig inicial Segons el testimoni, existeixen tres pilars fonamentals que justificaven la no participació: La puntuació: Es considerava que els Castells no han de ser un element puntuable. Els aficionats ja coneixen la dificultat mètrica de les construccions sense necessitat de taules de punts. El pagament d'entrades: Hi havia una discrepància ètica amb el fet que el públic hagués de pagar per veure una manifestació popular que, tradicionalment, és gratuïta i a la plaça. L'espai físic: L'estructura d'una plaça de braus, amb el públic assegut al voltant, no es considerava el marc idoni per a l'activitat castellera. Evolució del debat i democràcia interna El text recorda que, a finals dels anys 80, es van produir moviments interns per replantejar aquesta posició. Tot i que es van convocar assemblees, el corrent a favor d'anar al concurs mai va ser majoritari ni significatiu. "No hi ha res que sigui inamovible ni que sigui la Bíblia... tot està subjecte a replantejar-nos." Finalment, s'emfatitza que no existeixen els dogmes sagrats. Si en algun moment l'assemblea de la colla decidís majoritàriament participar en el Concurs de Castells, la decisió es respectaria, ja que la colla sempre ha estat oberta al diàleg intern i a l'evolució de les seves pròpies postures històriques.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
18'
Memòries de la Colla Vella als Concursos de 1990 i 1992
La Colla Vella als Concursos de 1990 i 1992 L'entrevista amb Eusebi Domingo repassa la trajectòria de la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant els Concursos de Castells de principis dels noranta, una època de gran rivalitat amb la Colla Joves. L'antic cap de colla analitza les estratègies, les dificultats amb la canalla i l'evolució dels grans castells de nou. El Concurs del 1990: Estratègia i improvisació Domingo explica que, malgrat un inici de temporada irregular, van arribar amb optimisme gràcies a les bones actuacions a Vilafranca. Tot i això, el concurs va ser complicat: Van sortir amb el 2 de 8 amb folre per assegurar punts. L'intent de 3 de 9 amb folre va provocar lesions importants. S'arriba a carregar el 4 de 9 amb folre amb una enxaneta improvisada que només havia assajat uns dies abans. Finalment, van optar per fer un 3 de 7 en la sisena ronda per assegurar matemàticament el segon lloc, una decisió pragmàtica tot i el risc de xiulets a la plaça. El Concurs de 1992: La recuperació del 4 de 9 L'any 1992 va estar marcat per l'eufòria i la mítica sortida a Houston (EUA). Tot i una crisi a mitja temporada amb la canalla, la colla va tornar a demostrar la seva força: Es va descarregar el 4 de 9 amb folre, un castell que poques colles dominaven en aquell moment. Per primer cop, es van utilitzar noies a les crosses del folre, trencant la tradició que els castells eren cosa d'homes. Es reconeix la superioritat de la Colla Joves aquell dia, però Domingo destaca com tres setmanes després, per Santa Úrsula, la Colla Vella va igualar la millor actuació del moment. Reflexions sobre el 5 de 8 i records històrics "El 5 de 8 és un castell que, quan es perd, costa molt de recuperar; marca si una colla té bé els castells o no." L'entrevistat recorda que la pèrdua d'aquest castell a finals dels 80 es va deure a la manca d'un equip de canalla estable, un problema que es va solucionar precisament a partir del 1992. Finalment, clou amb la seva imatge més mítica: el primer 2 de 8 del segle viscut el 1970, que descriu com un "monstre" d'una altra dimensió.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
7'
Memòries castelleres: El 3 de 9 perfecte i l'evolució de la colla
Records del Concurs de Castells de Tarragona L'episodi d'avui del programa Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio recull el testimoni d'un cap de colla sobre un dels moments més brillants de la seva trajectòria. Es posa l'accent en l'execució d'un castell que ha quedat gravat en la memòria col·lectiva per la seva perfecció tècnica i emocional. L'anàlisi del 3 de 9 amb folre El protagonista recorda amb especial estima el 3 de 9, destacant que, tot i no voler pecar de falsa modèstia, podria tractar-se d'una de les millors execucions de la història de la seva colla. Els motius de l'èxit van ser diversos: Velocitat i precisió: El castell va pujar amb una ploma i molta rapidesa. Estabilitat total: No va haver-hi deformacions ni tremolors, oferint una imatge de seguretat absoluta. El muntatge del folre: La infraestructura de la base es va muntar de forma àgil i ràpida (pim-pam), encaixant totes les peces perfectament. "Va ser un castell gairebé perfecte... tothom estava content, i això, des del punt de vista de la colla, ja va ser fonamental." L'evolució tècnica i humana L'entrevistat repassa el camí de creixement de la colla, recordant que abans d'arribar a l'excel·lència del 3 de 9, havien hagut d'afrontar reptes amb el 3 de 8, el 2 de 8 i el 5 de 8 carregat. Sovint apareixien contratemps amb els baixos o la canalla, però aquell dia al Concurs de Castells celebrat a l'actual Tarraco Arena Plaça tot va convergir cap a l'èxit. També es fa menció als moments difícils, com la caiguda d'un castell de 8 en edicions posteriors, recordant que el món dels Castells està ple tant de glòries com de records agredolços que ajuden a valorar encara més les fites assolides.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
7'
Evolució i anècdotes del Concurs de Castells
Evolució i records del certamen casteller L'entrevista ofereix una perspectiva històrica i personal sobre el Concurs de Castells celebrat a la Tarraco Arena Plaça (antiga plaça de toros). Es repassen moments clau de la dècada dels 90 i la transformació logística de les retransmissions radiofòniques. L'anècdota del debut el 1984 L'entrevistat recorda la seva estrena a Catalunya Ràdio durant el concurs de l'any 1984, marcada per la manca de tecnologia actual: * Sense telefonia mòbil ni unitats mòbils a la ciutat. * Havia de pujar i baixar les escales d'un edifici a tocar de la plaça per informar per telèfon fix. * Paradoxalment, tot i cobrir l'esdeveniment, afirma: "No vaig veure cap castell del concurs perquè em vaig passar el dia pujant i baixant escales." La fita històrica del 1994 L'edició de 1994 es descriu com un punt d'inflexió per a la cultura de les torres humanes: * Es va viure un duel ajustadíssim entre la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Jove Xiquets de Tarragona, decidit per només 13 punts. * Va ser el primer cop que es van intentar construccions de gama extra, com el 2 de 9 amb folre i manilles o el 5 de 9 amb folre. * Aquest any va obrir una nova dimensió de competitivitat i innovació a la plaça. El model de competició Es debat sobre la idoneïtat de limitar la participació a les 18 millors colles: * Es considera una decisió encertada per evitar concursos excessivament llargs i poc competitius. * Permet que les colles més petites tinguin el seu "concurs particular" i intentin castells que no farien en altres places. * Es destaca l'ambient únic de la ciutat de Tarragona cada dos anys, des de l'arribada de les colles a primera hora fins a l'emoció de la graderia.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
21'
Triomfs i vivències de la Colla Joves al Concurs de Castells
Revolució a la Plaça i l'època daurada de la Colla Joves Aquest fragment de l'Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio recull el testimoni d'un històric cap de colla de la Colla Joves Xiquets de Valls, analitzant especialment els èxits assolits durant els anys 1988 i 1990 al Concurs de Castells celebrat a la Tarraco Arena Plaça. L'estratègia del triomf el 1988 L'any 1988 es descriu com un exercici de regularització i domini tècnic, on la colla arribava amb una trajectòria molt sòlida: Domini del 3 de 9 amb folre: Es destaca com un dels castells més perfectes i ràpids realitzats fins al moment. Gestió emocional: El cap de colla explica com va delegar la gestió de la canalla a un equip de confiança per poder mantenir la calma i la visió global de la diada. Rivalitat amb la Colla Vella: La victòria va suposar un cop dur per a la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que venia de tres victòries consecutives i va perdre la seguretat en castells que normalment dominaven, com el 5 de 8. "Vam quedar molt clar el que es faria... els vaig dir a la colla la idea que portàvem i no vaig fer cas de ningú més." Innovacions i relleu generacional El testimoni també aprofundeix en aspectes tècnics i en les figures clau que van permetre l'evolució de la colla: Proves i innovacions: S'esmenten assajos amb el 2 de 9 amb folre i manilles (tot i que no es va portar a plaça amb èxit total) i experiments amb la col·locació de les crosses i les agulles. Fede Gormas: Es defineix com el successor natural, un casteller amb una visió estratègica excepcional des de ben jove, capaç de dibuixar estructures de castells de nou quan ningú les provava. Solidaritat entre colles: Es recorda una anècdota a la Rambla Nova on es va demanar ajuda als Xiquets de Tarragona i a la Colla Jove Xiquets de Tarragona per fer pinya en un 2 de 8, demostrant que la rivalitat s'aparca en moments puntuals. Moments memorables del Concurs L'entrevistat clou la conversa destacant la satisfacció de guanyar el concurs amb solvència, podent celebrar la victòria abans i tot que finalitzés la diada, i recorda especialment la fita històrica de descarregar el primer 3 de 9 a la plaça de toros de Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
26'
Els orígens del Concurs de Castells de Tarragona (1932-1933)
Orígens i context històric del Concurs L'episodi explora les motivacions darrera la creació del Concurs de Castells a la ciutat de Tarragona l'any 1932. Malgrat l'antecedent de Barcelona (1902), Tarragona s'erigeix com la seu definitiva per exercir una mena de capitalitat castellera. Factors clau de l'època • L'adveniment de la República: El canvi social i polític va impulsar les tradicions populars des de les institucions. • Rivalitat creixent: En aquell moment existien set colles actives (entre Valls, Tarragona i el Vendrell) que competien per contractes i per recuperar construccions de vuit. • La Renaixença: El món casteller vivia un procés de recuperació tècnica i prestigi social. • L'esportivització: Es va voler traduir el fenomen casteller al llenguatge esportiu, introduint normes, jurats, àrbitres i un recinte tancat. La polèmica de la Tarraco Arena Plaça Un dels punts més discutits va ser l'elecció de la plaça de toros com a recinte. "El concurs necessitava uns ingressos econòmics que només podien sortir de la venda d'entrades." L'organització necessitava unes 12.000 pessetes per cobrir despeses i premis (el guanyador del 32 se'n va emportar 3.000, una xifra astronòmica llavors). Això obligava a tancar el recinte i cobrar entrada, trencant amb la tradició de fer els Castells a la plaça del poble. Malgrat les crítiques de figures com Albert Bonet, el model ha perdurat fins avui per la seva funcionalitat i visibilitat. Protagonistes i colles La figura de Pau Casals Després de la renúncia de Bonet, el mestre Pau Casals va acceptar la presidència del jurat. Casals, gran aficionat i estretament lligat als castellers del Vendrell, va donar un relleu institucional i honorífic cabdal al certamen. El desenvolupament tècnic • Edició de 1932: Guanyada per la Colla Vella dels Xiquets de Valls. La construcció màxima va ser el 2 de 7. El 4 de 8 no es va arribar a intentar per falta d'acords sobre les col·laboracions entre colles. • Edició de 1933: Primera participació dels vendrellencs (els Mirons). Va guanyar la Colla Nova de Valls, liderada pel mític Blanco, que va protagonitzar una entrada triomfal a la plaça ja en formació de castell. Evolució de les bases i el reglament Les primeres bases eren poc precises i el jurat va haver d'improvisar. El 1932, un 4 de 7 amb l'agulla valia el mateix que un 3 de 6 aixecat per sota. No va ser fins al 1933 que es va crear una taula de puntuacions més científica, molt similar a l'actual, on cada castell tenia un valor específic segons la seva dificultat.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
16 de nov. del 2004
3'
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell: Actualitat Castellera de Sant Magí
Actualitat Castellera i Crònica a Tarragona Ràdio En aquesta edició del programa Arxiu Sonor 2004 Toc de castell, s'analitza l'estat de les colles a les portes de la diada de Sant Magí. L'emissió combina l'anàlisi tècnica amb la música en viu, element indispensable per a la cultura popular que, segons els presentadors, "no té preu". Figures Clau i Dinàmica de les Colles Minyons de Terrassa: Es destaca la figura de Ramon Codines, considerat l'ànima de la colla, reconeixedor per la seva posició de quart i les seves patilles característiques. Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Conversa d'urgència amb Josep Maria per copsar l'ambient d'aquest barri tarragoní abans de la gran cita festiva a la Plaça de la Font. Xiquets de Valls: S'intenta, sense èxit per problemes de comunicació, contactar amb Javi Pons, cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Moments de Tensió a la Plaça El programa recull una narració vibrant sobre l'intent de 5 de 8 dels Xiquets de Tarragona: "Ara sí que ha carregat el 5 de 8 del Chiquet de Tarragona. Jordi? Sí, sí, s'ha carregat... No, ha fet la primera aleta, però la segona no." Cultura i Mitjans Música Tradicional: Es fa referència a la trobada de grups de gralles de Tarragona a la Plaça dels Sedassos. Informació Especialitzada: S'espera la intervenció d'Agustí Forner, expert en informació castellera de Televisió de Catalunya. Apunt Cultural: S'esmenta l'estrena de la pel·lícula El Lobo i la presentació del llibre de Guillermo Castellet.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
16 de nov. del 2004
1'
La torre de vuit dels castellers de Vilafranca
Crònica del 2 de 8 sense folre dels Castellers de Vilafranca Aquesta gravació històrica de Tarragona Ràdio capta un dels moments més tensos i decisius viscuts a la Tarraco Arena Plaça durant el Concurs de Castells. L'emissora municipal narra amb detall l'intent dels Castellers de Vilafranca d'assolir la torre de vuit neta, un castell de gamma extra indispensable per a la victòria final. Desenvolupament de la construcció El castell s'alça seguint les ordres del cap de colla, Lluís Esclasans, amb una fragilitat extrema a causa de l'absència de folre. Els punts clau de l'execució inclouen: Ascens amb precisió: El narrador destaca la finura i el compte extrem amb què pugen els quints per no desestabilitzar la fràgil estructura. Moments crítics: L'expectació és total, especialment quan els dosos es col·loquen i l'acotxador comença a grimpar per sobre de la pinya. La culminació: L'enceneta arriba a l'esquena dels dosos i, en un moment de màxima tensió, aconsegueix fer les passes necessàries per carregar el castell. El desenllaç i la seva importància Malgrat que el castell finalment cau just després de ser carregat, l'execució valida la puntuació per a la colla vilafranquina. Aquesta estructura, descrita com a "traïdora", permet als verds agafar amb una mà el trofeu del certamen. "Dos de vuit net carregat pels Castellers de Vilafranca, que acaben de reivindicar-se i acaben d'agafar amb una altra mà el trofeu del concurs."
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
16 de nov. del 2004
2'
La Colla Vella descarrega el 4 de 9 amb folre i l'agulla
Èpica al Concurs de Castells amb la Colla Vella Aquest fragment de l'emissora Tarragona Ràdio, dins l'espai Arxiu Sonor 2004 Toc de castell, recull un dels moments més vibrants de la història dels Castells. La narració descriu l'execució d'una estructura de màxima dificultat: el 4 de 9 amb folre i l'agulla per part de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Una execució tècnica i delicada El procés de muntatge ha estat marcat per la tensió i la precisió requerida per a una construcció d'aquestes característiques: Col·locació dels pisos superiors: Es descriu el moment crític en què els sisens s'ubiquen mentre l'estructura comença a brandar a nivell de terços i folre. L'agulla interior: Simultàniament a la pujada del 4, s'ha anat vestint el pilar de 7 que ha de quedar al descobert un cop es descarregui l'estructura exterior. Moments de patiment: Els comentaristes destaquen moviments compromesos, amb batzegades importants entre quarts i quins, i la proximitat perillosa d'algunes rengles al pilar central. El desenllaç: Èxit espectacular La construcció ha seguit un ritme frenètic però controlat que ha culminat amb l'esclat d'alegria a la Tarraco Arena Plaça: "Descarregat. De forma titànica. Impressionant." Finalment, l'estratègia i l'esforç de la colla han permès completar el castell, un fet vital per a les seves opcions en el Concurs de Castells, demostrant una execució que ja havien assolit anteriorment els Castellers de Vilafranca i que ara la Vella iguala amb autoritat.