Tots els episodis

62502 episodis disponibles

episodis

58009-58032 de 62502

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
10 d’oct. del 2004
23'
Usos terapèutics i aplicacions de l'argila
Beneficis i propietats de l'argila L'episodi aprofundeix en les propietats medicinals de l'argila, destacant la seva capacitat per descongestionar, cicatritzar, purificar i absorbir toxines. Es diferencia entre els tipus principals: • Argila verda: La més comuna, amb gran poder depuratiu. • Argila vermella: Molt utilitzada per a dolors inflamatoris. • Argila blanca: L'única indicada per a ser consumida (beguda). Preparació i eines És fonamental seguir unes pautes per no alterar les propietats del material: • No utilitzar mai estris de metall ni de plàstic; cal fer servir fusta o fang. • Barrejar l'argila en pols amb aigua, infusions (com la camamilla) o aigua amb sal de manera gradual, sense remenar bruscament per evitar grumolls. • Aplicar generalment en fred o tebi, mai calent. Tractaments específics Pell i salut bucal • Acné: S'aplica una mascareta d'argila verda sobre la cara fins que s'assequi. És crucial hidratar la pell posteriorment amb oli d'oliva o cremes. • Llagues a la boca: Es recomanen glops d'aigua argilosa (preparada amb argila blanca que ha reposat tota la nit). Dolors i problemes corporals • Artrosi i dolors articulars: Ús de cataplasmes o emplastos que s'han d'anar canviant a mesura que s'escalfen amb la calor del cos. • Hiperhidrosi (excessiva suor): Banys de peus amb argila espessa durant 30 minuts i, opcionalment, mastegar boletes d'argila si la causa és nerviosa. • Migranyes: Aplicació de cataplasmes fredes a la front, la nuca i, sorprenentment, sobre la zona del fetge per descongestionar la vesícula biliar. "L'argila té una estructura molt rica en minerals que suposa una aportació interessant per al cos." Contraindicacions i consells • Embarassades: Evitar aplicacions directes al ventre o a la zona lumbar. • Cames amb varius: Les aplicacions fredes i primes són beneficioses ja que estimulen el retorn venós. • Cal llençar l'argila utilitzada, ja que absorbeix les impureses del cos.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
10 d’oct. del 2004
26'
ZZ FELIP 2004-10-26
Introducció a la Geoteràpia En aquest episodi, el terapeuta Felip Caudet ens introdueix en el món de la geoteràpia, l'ús terapèutic de la terra i l'argila. Es destaca que és una eina de salut única, assequible i sovint oblidada, que tothom pot aplicar fàcilment a casa seva. Història i Context L'ús del fang no és una moda nova, sinó una pràctica mil·lenària: • Els egipcis l'utilitzaven tant per a la salut com per a embalsamar. • Els romans i grecs en feien un ús terapèutic regular. • En algunes cultures de Sud-amèrica, l'argila s'ha utilitzat tradicionalment com a aliment pel seu alt contingut mineral. • Durant la Primera Guerra Mundial, es va fer servir per combatre malalties intestinals com la disenteria. Propietats i Composició L'argila destaca per la seva riquesa en minerals essencials que també formen part del nostre cos: • Silici: Vital per a tendons, pell i ungles. • Calci i Magnesi: Fonamentals per als ossos. • Ferro: Component clau de la sang. Tipus d'Argiles segons el color Argila Verda: La més comuna. Ideal per a desintoxicar, mascaretes i problemes musculars. Argila Vermella: Alta en ferro, indicada per a dolors articulars i musculars. Argila Blanca: Molt especial, ja que és la que es pot ingerir per tractar trastorns interns. Aplicacions Pràctiques i Casolanes L'argila té capacitats de cicatrització, desinfecció i absorció de tòxics. "El fang és com un intercanvi: absorbeix les substàncies nocives de la pell i, a la vegada, allibera els minerals que ens fan falta." Preparació de l'Argila • Utensilis: Cal usar sempre recipients de vidre o fusta, evitant el plàstic i el metall per no alterar les propietats iòniques. • Temperatura: Es pot barrejar amb aigua freda o tèbia (mai calenta en excés). No s'ha d'escalfar mai al microones. • Usos curiosos: Més enllà de la pell, un got amb aigua i argila pot eliminar males olors de la nevera o l'olor de tabac en una habitació. Formes d'aplicació • Cataplasmes: L'argila es posa directament sobre la pell i es tapa amb un drap de cotó. • Emplastos: S'aplica l'argila i es deixa assecar directament a l'aire lliure.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
10 d’oct. del 2004
18'
Fisioteràpia i acupuntura: El camí cap a la salut holística
Introducció a les teràpies naturals i alternatives En aquesta sessió, el fisioterapeuta Felip Caudet ens apropa al món de la salut des d'una perspectiva integral. Es destaca la importància de buscar l'equilibri entre la medicina convencional i les anomenades medicines complementàries, posant èmfasi en el fet que el cos s'ha d'entendre com un tot. L'acupuntura: Una visió generalista L'acupuntura es defineix com una eina versàtil que no només actua sobre el dolor físic, sinó que també tracta: Problemes orgànics: Trastorns intestinals, menstruals i circulatoris. Problemes psíquics: Ansietat, estrès i fatiga mental. Lesions musculars: Esquinços de turmell i tensions cròniques. "L'acupuntura és una teràpia bastant completa que entén el cos com un tot, incloent-hi la part mental i psíquica." Prevenció, hàbits i responsabilitat personal Es discuteix com l'estil de vida modern afecta la salut, especialment en el rang d'edat de 30 a 50 anys. Els punts clau de la discussió inclouen: Hàbits nocius: Les males postures al sofà o a la feina provoquen dolors a les cervicals i l'esquena. La falta de temps: L'estrès i l'absència de temps per a un mateix són els principals enemics de la recuperació. L'autocura: La importància de dedicar 5 o 10 minuts diaris a fer estiraments o petits remeis casolans com aplicacions de fang. Col·laboració amb el metge: Caudet subratlla que aquestes teràpies no substitueixen el metge, sinó que hi han de col·laborar directament. Conceptes erronis i veritats sobre el tractament Dolor i por: Les agulles d'acupuntura són molt fines i pràcticament indolores; de fet, molts pacients no s'adonen quan ja han estat col·locades. Aprimament: El professional aclareix que l'acupuntura és una ajuda contra l'ansietat i per a l'eliminació de líquids, però no és una solució màgica sense una alimentació correcta. Professionalitat: Es recomana sempre buscar centres oficials i professionals amb formació extensa per evitar riscos innecessaris.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Discurs de Cap d'Any de l'alcalde Joan Miquel Nadal
Missatge de Cap d'Any a la ciutadania L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, s'adreça als tarragonins i tarragonines a través de Tarragona Ràdio per fer un balanç de l'any que acaba i plantejar els reptes del nou any 2005. El discurs es centra en la cohesió social, el progrés urbanístic i la capitalitat de la ciutat. Balanç de l'any i compromís amb els barris L'alcalde repassa els moments dolços i amargs de l'any anterior, destacant: - La voluntat de tirar endavant el Pla Integral de Camp Clar malgrat no comptar amb subvencions externes. - L'assumpció de responsabilitats davant temes conflictius com Terrescavades, afirmant que es treballa per solucionar-ho. - El reconeixement a la ciutadania que es compromet amb el dia a dia de la ciutat. Projectes de futur i cohesió urbanística Per als propers anys, es defineixen diversos eixos estratègics per al creixement de Tarragona: - La transformació de la façana marítima i el desenvolupament del projecte de Ponent. - L'arribada d'un gran centre comercial i la construcció de la Ciutat Judicial. - L'aposta per projectes urbanístics que connectin definitivament els barris amb el centre urbà. Solidaritat i drets socials L'alcalde subratlla la importància d'una ciutat que no deixi ningú enrere, posant el focus en col·lectius específics i problemàtiques actuals: - Atenció a la gent gran, persones amb discapacitat i joves. - Lluita contra la violència de gènere i l'alcoholisme. - Respecte pels drets de les parelles homosexuals. "Vull una Tarragona capital i solidària." Desitjos i civisme Finalment, Nadal demana per als Reis d'Orient una millora en el diàleg polític i més civisme ciutadà (especialment pel que fa a la tinença de gossos), reafirmant la condició històrica de Tàrraco capital.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Recollida de material a Tarragona per a Tailàndia
Emergència a Tailàndia: Crida a la solidatitat L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Tarragona ha iniciat una campanya de recollida urgent de material per ajudar les víctimes del tsunami al sud-est asiàtic. Segons ha explicat el voluntari Juan Castro, la iniciativa sorgeix d'una petició directa de l'ambaixador espanyol a Tailàndia. Materials sol·licitats Es demanen articles específics per cobrir les necessitats d'higiene i salut a la zona afectada: * Pastilles de sabó: És la demanda principal per als ciutadans. * Aigua mineral: Preferiblement en ampolles d'un litre i mig. * Material sanitari: Primers auxilis, lleixiu i sudaris. Punts de recollida i logística Els voluntaris es troben a la Rambla Nova, a l'alçada de l'estàtua dels Despullats, amb una unitat mòbil. La campanya s'ampliarà properament a les portes de grans centres comercials de la ciutat per facilitar les donacions. Tot i que el viatge cap a Tailàndia estava previst inicialment per a avui, s'ha ajornat per tal d'agrupar tot el material recollit i poder muntar un hospital de campanya a la destinació. "Actualment tenim ja recollits gairebé mil sudaris donats per sanatoris de tota la província." Entitats col·laboradores L'entrevistat destaca la col·laboració del Joan XXIII, clíniques i mútues, tot i lamentar la falta de suport d'algunes institucions hospitalàries locals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
28'
Josep Lluís Montesinos i l'èxit de 'Final'
Introducció al món del curtmetratge El cineasta tarragonès Josep Lluís Montesinos visita el programa per desgranar l'intens procés de creació que s'amaga darrere d'un curtmetratge. Destaca que, tot i la seva curta durada (entre 12 i 20 minuts), requereix sovint un any sencer de feina que inclou preproducció, cerca de recursos, localitzacions i càsting. El procés creatiu i el guió Montesinos explica que la clau de qualsevol projecte és una bona idea original. • El procés de selecció d'idees pot durar mesos, descartant propostes fins a trobar la definitiva. • Tot i ser un cinema d'autor, busca sempre l'equilibri amb una certa comercialitat perquè el públic entengui la història. • El guió és la base on l'autor té total llibertat creativa. 'Final': Humor negre i reconeixement internacional L'eix central de l'entrevista és el seu multipremiat curt Final, una obra que aborda el tema del suïcidi des de l'humor negre. Impacte i premis Durant el 2004, el curt ha tingut un recorregut extraordinari: • Guardonat com a millor curtmetratge al Festival Internacional de Sant Sebastià. • Reconeixement com a Nou Talent FNAC. • Premi al millor guió al Festival Nacional de Cinema Jove de Saragossa. • Èxit internacional amb premis a països com el Perú (Quimera de Plata). "El món del curtmetratge és una malaltia: quan t'acabes de gastar tots els teus diners en un, al cap d'un any en tornes a fer un altre pel pur plaer de la il·lusió." Producció i realitat del sector El director destaca la magnitud del projecte Final, on van participar 90 actors i més de 300 figurants. Les localitzacions es van centrar a Tarragona, incloent llocs emblemàtics com el Pont del Diable. Aspectes econòmics i futur • El cost del curt va ser d'uns 3 milions de pessetes, una xifra modesta que ha resultat molt rendible gràcies als premis. • Montesinos reflexiona sobre el risc en el cinema espanyol i la necessitat de més ajudes per a històries trencadores. • Per al 2005, el cineasta ja treballa en el guió del que podria ser el seu primer llargmetratge.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
10'
Activitats de Cap d'Any a Tarragona i el Bany de Sant Silvestre
Celebració de la Fi d'Any a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona assumeix l'organització del tradicional Bany de Sant Silvestre amb l'objectiu de garantir-ne la continuïtat i potenciar la participació ciutadana. Al llarg de la conversa, es detallen els preparatius per al darrer dia de l'any i el llegat de la societat civil en aquests actes. El Bany de Sant Silvestre Relleu organitzatiu: Després de 20 anys a càrrec dels amics de Joan Cerón, l'Ajuntament agafa les regnes per cercar un relleu generacional i una major participació. Perfil dels banyistes: Històricament, unes 150 persones hi participen, moltes de les quals es banyen durant tot l'any. Es vol obrir l'activitat a tota la ciutadania, independentment de si són esportistes o no. Condicions i seguretat: L'aigua sol estar entre els 13 i 15 graus. Es recomana precaució en sortir de l'aigua per evitar refredats, i hi haurà presència preventiva de la Creu Roja. L'Agenda del 31 de Desembre L'agenda del darrer dia de l'any es presenta plena d'activitats tradicionals i esportives: 1. L'Home dels Nassos: Sortirà a les 12:00 h des del Pla de la Seu. S'ha aclarit que no arribarà per mar, tot i les bromes inicials. 2. Bany Popular: A la una del migdia a la platja del Miracle o la Comandància. 3. Cursa de Sant Silvestre: Per als més actius, durant la tarda s'organitza la cursa a càrrec dels fondistes locals. Comiat de l'Any i Bons Desitjos L'entrevista conclou amb un intercanvi de desitjos per a l'entrada de l'any 2005, destacant la importància de la salut i les bones notícies. "Esperem seguir comptant amb la participació de tots ells per aconseguir aquesta foto tan bonica de més de 100-150 persones banyant-se en ple hivern."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
29'
Balanç d'un any del Govern Tripartit a Tarragona
Balanç Polític i Gestió del Territori El delegat del govern a Tarragona, Javier Sabater, analitza el primer any del govern tripartit (PSC, ERC i ICV-EUiA). Subratlla que l'arribada d'aquest executiu ha representat la normalització democràtica de Catalunya després de 23 anys sense alternança. Coordinació Territorial Respecte a la cohesió interna del govern a les comarques tarragonines: • No hi ha hagut friccions rellevants entre els delegats territorials de diferents partits. • S'ha mantingut una coordinació mensual constant, fins i tot a l'agost. • El repte pendent és la descentralització real de l'administració per evitar viatges innecessaris a Barcelona. Relacions amb l'Ajuntament de Tarragona Sabater es mostra crític amb l'actitud de l'alcalde de la ciutat, assenyalant una manca de recepció positiva a les propostes de la Generalitat. Projectes Culturals i Patrimonials • Museu Nacional Arqueològic: Es busca desbloquejar el projecte amb el govern de l'Estat. Sabater demana diàleg sobre la ubicació, sigui a la Tabacalera o prop de l'actual seu. • Teatre Romà: S'anuncia que es traurà el projecte museístic del calaix sense esperar a la darrera sentència judicial per guanyar temps. • Patrimoni de la Humanitat: Voluntat de coordinar accions no només a la ciutat, sinó a tot el conjunt monumental (Constantí, Altafulla, etc.). Equipaments i Urbanisme L'entrevista repassa diversos punts de fricció i projectes estratègics: • Edifici de la Chartreuse: La Generalitat paga una quantitat mensual elevada per un espai que l'Ajuntament vol, però no s'arriba a un acord de compensació. • Escola Oficial d'Idiomes: Sabater reclama que l'Ajuntament cedeixi formalment els terrenys per iniciar els tràmits, ja que les promeses verbals no s'han materialitzat. • Ciutat Judicial: Es planteja la possibilitat d'ubicar els jutjats a la Tabacalera com una solució racional i econòmica. "No voler parlar de les coses és el pitjor que pot passar; necessitem solucions conjuntes per als temes pendents." Comerç, Seguretat i Barris Grans Superfícies Es confirma la suspensió de llicències per a grans superfícies un any més, cosa que afecta l'arribada d'El Corte Inglés. L'objectiu és protegir el comerç petit mentre es modernitza i s'aprova un nou pla d'equipaments. Llei de Barris i Seguretat • Camp Clar: Sabater nega amiguisme en la denegació de l'ajut i insta l'Ajuntament a tornar-se a presentar al febrer. • Mossos d'Esquadra: Es preveu avançar el desplegament total a Tarragona al 2007 i es destaca la incorporació de 100 agents per a tasques d'investigació, més enllà de la simple presència visual.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
2004-12-29 ROSA MªABADIA.ESPLAIS FUNDA.LA
Nadàlia: Una Aliança Intergeneracional El programa Nadàlia, impulsat per la Fundació La Caixa, és una iniciativa consolidada que busca unir generacions a través de les noves tecnologies. Segons explica Rosa Maria Badia, gestora social dels esplais, el projecte se centra en l'intercanvi de coneixements entre persones grans voluntàries i nens durant períodes clau com el Nadal o l'estiu. Eixos Principals del Programa Alfabetització Digital: Els participants aprenen a navegar per internet, enviar correus electrònics i utilitzar plataformes educatives. Intercanvi de Rols: Tot i que els grans actuen com a voluntaris, sovint els nens (a partir de 8-10 anys) acaben ensenyant als avis, creant un estímul positiu per a la gent gran. Recursos Educatius: L'ús de portals com Educàlia (per a nens i secundària) i el Club Estrella (per a gent gran), on es realitzen tallers, concursos de fotografia i creació de postals digitals. Beneficis per a la Gent Gran L'experiència va més enllà de la tècnica; és una eina contra la soledat i el sedentarisme: "És una altra manera de relacionar-se que no faries a casa, perquè miraries la tele i no faries res més. La tele és mirar, no és interactiva." Per a molts avis, l'ordinador és una porta per comunicar-se amb familiars llunyans o per sentir-se valorats i recordats a través de la recepció de postals digitals. A més, la paciència dels avis ajuda els nens a gestionar la immediatesa del món digital. Ubicació i Participació Les activitats es realitzen als esplais de la Fundació La Caixa, recognoscibles per la seva emblemàtica estrella. A la província de Tarragona, destaquen els centres de: * Tarragona ciutat: Sant Magí i Sant Pere i Sant Pau. * Altres localitats: Salou, Vila-seca, Reus, Falset i les Terres de l'Ebre.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
22'
2004-12-29 REPOR PESSEBRES
El Pessebre: Una Tradició Viva a Tarragona El pessebre, una tradició iniciada per Sant Francesc d'Assís al segle XIII, continua sent un element central del Nadal a Catalunya. Aquesta ruta ens descobreix tres exposicions emblemàtiques a la ciutat de Tarragona que mostren des de la tradició més local fins a la diversitat internacional. 1. El Pessebre de la Colla dels Xiquets de Tarragona Situat al carrer Sant Antoni, destaca per la seva complexitat tècnica i realisme: Dimensions impressionants: Utilitza més de 1.000 litres d'aigua, 600 kg de pedra i 300 figures. Efectes especials: Incorpora un muntatge electrònic amb motors i temporitzadors per a rius, molins que giren i olles que treuen fum. Detalls locals: Inclou una font amb la insígnia de la colla castellera i referències al Priorat amb vinyes i marges de pedra seca. Figures d'autor: Compta amb peces del figuretaire Carles Delgado i d'escoles com Olot i Barcelona (Martí Castells). 2. L'Associació Pessebrista de Tarragona Ubicada al carrer Girona, presenta una mostra d'onze diorames amb un enfocament més artístic i acadèmic: Rigor i perspectiva: Es prioritza la proporció i l'estudi històric de les escenes. Diorames destacats: Des d'una ambientació al temple de Luxor (Egipte) fins a escenaris locals com el Carrer Jueu de Tarragona. Innovació: Destaca el primer diorama realitzat íntegrament per dones pessebristes a la ciutat. Elements curiosos: El pessebre dels reis d'Orient inclou un estel mòbil que creua el cel de tant en tant. 3. Pessebres d'arreu del món a la Diputació Una exposició al pati del Palau de la Diputació que recull cent peces de la col·lecció del Museu de Ceràmica Popular de l'Ametlla de Mar: Diversitat internacional: Pessebres de 30 països diferents de gairebé tots els continents. Peces singulars: > "Un pessebre de Polònia que és una reproducció de l'església de Santa Maria de Cracòvia, fet amb paper de plata de colors." Adaptació cultural: Mostra com cada cultura adapta el naixement al seu entorn, com els pessebres tallats en fusta d'Uganda o l'estil naïf de Rosa Ramalho a Portugal.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
Debut de la Banda Simfònica de la Diputació de Tarragona
Estrena de la Banda Simfònica al Teatre Fortuny Aquest vespre, a les 22.00 h, el Teatre Fortuny de Reus acollirà el debut oficial de la Banda Simfònica dels centres d'ensenyament musical de la Diputació de Tarragona. Segons explica el seu director, Joan Ramon Reverter, el projecte és una iniciativa educativa pionera que uneix més de 100 joves músics procedents dels conservatoris de Reus, Tarragona i Tortosa. Caràcter i Objectius del Projecte Naturalesa Simfònica: La banda destaca per la seva gran dimensió i per l'addició d'instruments de corda a la base tradicional de vent i percussió. Finalitat Educativa: L'objectiu principal és permetre que els alumnes (d'entre 12 i 20 anys) accedeixin a un repertori variat i complex que difícilment podrien abordar de forma individual als seus centres. Col·laboració Territorial: El projecte és fruit del treball conjunt de professors dels tres conservatoris de la província. Programa del Concert El repertori seleccionat per a l'estrena es divideix en dues parts clarament diferenciades: Música per a banda: Inclou un pasdoble, un vals de jazz suite, fragments del musical The Phantom of the Opera i l'obra original Ross Roy de Jacob de Haan. Música clàssica i ballable: Una segona part dedicada íntegrament a la família Strauss, amb valsos i polques cèlebres com El Danubi Blau. "El projecte neix amb una forta vocació educativa per oferir als joves una experiència musical de gran format que els seus centres, de manera individual, no els podrien proporcionar." L'entrevista conclou destacant la motivació dels alumnes i l'aposta institucional de la Diputació per la formació musical de grau mitjà.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
22'
Els Pastorets de Tarragona: Humor i Tradició al Teatre Metropol
Els Pastorets de Tarragona: Una versió renovada En Jordi Gómez, representant de la companyia La Golfa, presenta la versió dels Pastorets que es representarà aquest cap de setmana al Teatre Metropol. Aquesta adaptació, escrita per l'actual conseller en cap Josep Bergalló, es diferencia del clàssic de Folch i Torres per la seva agilitat i la introducció d'elements contemporanis. Humor i Sàtira Política L'espectacle destaca per mantenir l'essència tradicional però amb una forta càrrega d'actualitat: Dosi d'humor per a adults: S'inclouen crítiques i bromes sobre la política municipal, nacional i estatal. Visió per a infants: Lluquet i Rovelló adopten un estil més proper al clown o pallasso, oferint un humor molt visual. Aparicions virtuals: L'obra comença amb una presidenta de la Generalitat explicant la història a través de la televisió, en lloc de la tradicional àvia. Producció i Tècnica La companyia ha treballat per oferir un espectacle dinàmic conegut per: Música en directe: Enguany s'utilitza un teclat/piano i cantants en viu per crear una sonoritat diferent. Col·laboració local: Participació de l'Acadèmia de Dansa Marmet per a les escenes de l'infern i els pecats capitals. Ritme frenètic: S'ha reduït la durada a unes dues hores (incloent la mitja part) per adaptar-se als gustos actuals del públic. "És un espectacle que cada any l'intentem variar una miqueta perquè sigui atractiu a la gent que encara no ens ha vist i també als que ens veuen cada any." Participació del públic i sorteig Durant l'entrevista, s'han repartit sis entrades gratuïtes entre els oients de Tarragona Ràdio que han estat capaços d'identificar personatges secundaris de l'obra com Sant Gabriel, la Verge Maria o Sant Josep.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Missió d'ajuda de Protecció Civil de Tarragona al sud-est asiàtic
Expedició humanitària tarragonina davant la tragèdia del tsunamis Arran del devastador terratrèmol i posterior tsunami al sud-est asiàtic, un equip de vuit voluntaris de Protecció Civil de Tarragona es prepara per desplaçar-se a la zona de Phuket, Tailàndia. L'objectiu de la missió és oferir tasques de rescat, logística i assistència sanitària en una catàstrofe que ja supera les 24.000 víctimes mortals. Detalls de l'operatiu de rescat L'equip tarragoní està format per perfils especialitzats per afrontar la crisi: 4 guies canins amb gossos ensinistrats per a la recerca de persones. 4 efectius sanitaris i experts en logística de campanya. L'enviament inclou medicines i material de primers auxilis proporcionat per diverses entitats hospitalàries i locals. Logística i incerteses de la missió Àlex Ruiz, membre de l'expedició, destaca que, tot i tenir el material a punt, la principal dificultat és la confirmació del vol des de Barcelona a causa de la complexitat de carregar tot l'equipament logístic. Tot i l'experiència prèvia en desastres a Algèria o el Marroc, Ruiz admet la duresa psicològica de la situació: "És difícil i complicat treballar amb gent que ho està passant tan malament... t'esperen imatges de cossos sense vida que has de treure." Crida a la solidaritat ciutadana L'episodi clou amb una crida urgent a la col·laboració econòmica a través de la Creu Roja Internacional, que ha habilitat comptes corrents a les principals entitats bancàries per canalitzar l'ajuda humanitària cap a les zones afectades.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
22'
Perspectives econòmiques i reptes de Tarragona pel 2005
En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Sebastià Cabré, president de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), fa un balanç del 2004 i exposa els reptes estratègics per al territori. Estratègia i infraestructures Cabré reflexiona sobre la decepció que va suposar no ser seu de l'Expo 2015, però ho veu com una oportunitat per crear un pla estratègic a 25 anys. Considera que Tarragona ha de recuperar la seva capitalitat històrica mitjançant: * La privatització de l'aeroport de Reus per guanyar agilitat i competitivitat davant la gestió estatal. * L'aposta pels vols de baix cost com a model de futur per a la mobilitat regional. * La millora urgent de les infraestructures, destacant el tercer carril de l'AP-7 i la millora de la N-240. El Consorci del Camp i la política local L'entrevistat es mostra crític amb el funcionament actual del Consorci del Camp de Tarragona, afirmant que necessita una redefinició profunda per ser operatiu i evitar morir per inactivitat. Defensa la creació d'una veritable àrea metropolitana que aglutini els 400.000 habitants del territori per assolir una "massa crítica" competitiva a nivell europeu. "L'acord entre els polítics per sobre dels colors partidistes és el punt més important per situar Tarragona al món." Perspectives econòmiques Malgrat els canvis polítics amb el govern tripartit, Cabré valora el 2004 com un any molt bo, impulsat pel turisme, la química i el sector de la construcció. De cara al 2005, preveu un creixement econòmic positiu seguint l'estela de la recuperació a Europa, sempre que es deixi treballar els empresaris sense intervencionismes excessius.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Primers detalls de la Sant Silvestre de Tarragona
Èxit rotund en la primera edició El portaveu del Club Esportiu Tarragona Fondistes, Rafa Casellas, ha explicat l'acollida excepcional que ha tingut la primera cursa de Sant Silvestre a la ciutat de Tarragona. Contra tot pronòstic per ser una primera convocatòria, l'organització ha hagut de tancar les inscripcions anticipadament en arribar al límit de 500 participants. Detalls de la competició i el recorregut Circuit: Consta d'uns 8 quilòmetres amb sortida i arribada a la Llotja de Pescadors. Recorregut: Passa per l'Autoritat Portuària, el Moll de Llevant, el Moll de Lleida i el passeig marítim a la platja del Miracle. Logística: S'ha escollit una zona principalment peatonal i portuària per minimitzar l'impacte en el trànsit d'un dia laborable com el 31 de desembre. Filosofia de l'entitat organitzadora L'entitat, fundada l'any 1997, es defineix com un club amateur i obert a tothom. Ofereixen assessorament a nous corredors sobre materials, salut (amb vincles amb Santa Tecla) i organitzen grups d'entrenament setmanals. "Correm perquè ens agrada... som una entitat oberta, amateur, que corre per amor a l'art." Expectatives de futur L'alta demanda d'aquest l'any assegura pràcticament la celebració d'una segona edició el curs vinent. L'objectiu de l'organització és consolidar aquesta prova dins el calendari d'esdeveniments esportius de la ciutat, on ja destaquen la Mitja Marató o la Cursa de la Mina.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
2004-12-28 CENTRE ALT RENDIMENT
Projecte de tecnificació esportiva a l'antiga Laboral El Govern català ha iniciat els tràmits per convertir part dels terrenys del Complex Educatiu de Tarragona (l'antiga Universitat Laboral) en un centre de tecnificació esportiva. Aquest projecte pretén aprofitar les infraestructures existents per oferir un espai on els joves puguin compaginar els estudis amb l'esport de competició sense haver de triar entre ambdues facetes. Diferències entre nivells d'alt rendiment S'han definit tres esglaons dins l'estructura esportiva de la Generalitat: CAR de Sant Cugat: El nivell màxim d'alt rendiment, de gestió directa i abast nacional. Centres de Tecnificació: Com el previst a Tarragona o el ja existent a Amposta, que representen un grau intermedi. Instituts d'esports: El tercer nivell, centrat en disciplines específiques. Instal·lacions i viabilitat del projecte Jordi Cortilla destaca que el complex ja disposa d'una base sòlida d'equipaments que cal reorientar i millorar: Camps i pistes: Inclou cinc camps de futbol, pistes cobertes de bàsquet i futbol sala, circuits de cross i pistes d'atletisme. Residència: Disposa de 600 places per a estudiants, clau per atreure esportistes de fora de la ciutat. Entorn acadèmic: La convivència amb instituts de batxillerat, cicles de formació professional i la proximitat amb la URV (Universitat Rovira i Virgili) facilita la conciliació formativa. "Sempre veig que hi ha un moment que els alumnes han de triar o l'esport o l'educació per una qüestió de temps; volem que no hagin de triar." Finançament i col·laboració institucional Francesc Aguiló subratlla que el projecte es troba en fase de converses i requerirà la implicació de diversos actors per ser viable: Ajuntament de Tarragona: Es considera essencial la seva implicació directa i l'aportació de recursos. Generalitat de Catalunya: Participaria amb el finançament d'un terç o més de la inversió. Clubs i Federacions: Entitats com el Nàstic, el CBT o de voleibol podrien beneficiar-se i col·laborar en el centre. Noves inversions: La prioritat inicial seria la construcció d'un pavelló de grans dimensions (tipus PAV-3) i, possiblement, una piscina coberta.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
2004-12-27 U M REDES
Objectius i abast de la iniciativa Isabel Pérez presenta una campanya itinerant impulsada per Red.es que recorre Espanya amb l'objectiu de sensibilitzar la població sobre la importància d'Internet i les noves tecnologies. El missatge central és clar: a les portes del 2005, ningú pot viure aliè a la revolució digital. Metodologia de l'aprenentatge La campanya utilitza un mètode pràctic i vivencial estructurat en tres fases: Testimonis reals: Ús de CDs amb casos de ciutadans que expliquen com Internet ha millorat les seves vides. Formació bàsica: Una aplicació que ensenya des del maneig del ratolí fins als components interns del PC. Pràctica directa: Exercicis guiats en una xarxa de 30 ordinadors amb banda ampla per aprendre a: Utilitzar buscadors. Enviar correus electrònics. Participar en un xat intern per entendre la comunicació en xarxa. Impacte social i institucional La campanya posa un focus especial en col·lectius com la tercera edat, destacant beneficis com la gestió bancària online o la comunicació amb familiars distants. A més, s'ha observat un gran impacte en les administracions locals de zones rurals: "Molts ajuntaments de pobles petits ens pregunten com muntar un telecentre després de veure l'interès dels seus ciutadans." Finalment, es destaca que no només cal inversió en infraestructures, sinó que la clau de l'èxit resideix a conscienciar el ciutadà perquè decideixi "pujar al carro" de la tecnologia.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
21'
La Casa de l'Agua de Coco: 10 anys de solidaritat
Solidaritat a través de la imatge En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, el periodista Josep Maria Sansa presenta el seu llibre La Casa de l'Agua de Coco, 10 anys, una obra que commemora la primera dècada de vida d'una ONG modesta però amb un gran impacte humà. El llibre, prologat per Arcadi Oliveras, recull fotografies que fugen del tòpic de la misèria per mostrar l'esperança i la plenitud de les persones que reben ajuda. Projectes transformadors a Madagascar, Cambodja i Brasil L'ONG centra els seus esforços en tres àrees geogràfiques concretes amb estratègies adaptades a les necessitats locals: Cambodja i Madagascar: Es focalitzen en la recollida de famílies indigents. Se les forma en un ofici artesanal i s'escolaritza els fills. Mentre dura la formació, l'entitat construeix una vivenda que acaba essent propietat de la família si compleixen el pla de seguiment. Salvador de Bahia (Brasil): Treballen en col·laboració amb una associació de veïns de la favela de Lobato per treure nens i joves de la prostitució, oferint-los suport escolar i formació professional com perruqueria o manicura. L'origen d'un nom singular L'autor explica que el nom de l'entitat prové d'un recurs mèdic utilitzat durant la guerra civil de Cambotja: "A manca de medicaments, utilitzaven l'aigua de coco directament a la vena com a substitut del sèrum intravenós, ja que és estèril i rica en glucosa." Metafòricament, l'ONG no només vol curar les ferides del cos, sinó també les de l'ànima. Futur i denúncia Sansa revela que ja treballa en nous projectes per a l'any vinent: 1. Una exposició multimèdia a Tarragona que seguirà l'estètica del llibre. 2. Un nou treball de recerca i denúncia sobre l'explotació infantil al Sud-est asiàtic. El llibre es pot adquirir a llibreries de Tarragona com La Capona i L'Herconet, i tots els beneficis es destinen íntegrament als projectes solidaris de l'ONG.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
19'
Humor i Actualitat: Radio Bufaruy i Informatius 3.5
Resum del Programa: Sàtira i Actualitat Local L'episodi presenta un format de ràdio escolar realitzat pels alumnes del Col·legi Sant Pau (2n C), on es barregen esquetxos humorístics, paròdies polítiques i un repàs fictici a les notícies d'actualitat sota el nom de Radio Bufaruy i Informatius tres minuts i mig. Esquetxos Polítics i Debats Lingüístics L'inici del programa se centra en una sèrie de paròdies sobre figures polítiques rellevants: Paròdia de Zapatero i Aznar: Es burlen del nivell d'anglès d'Aznar i del nivell de català de Zapatero, recreant una discussió absurda on fins i tot es proposa l'ús de tortillas de patatas com a argument. Maragall i Mas: Una breu escena que satiritza les negociacions per l'Estatut, introduint elements de suborn humorístic i peticions de desintoxicació. El debat de la llengua: Una taula rodona caòtica amb personatges com George Bush, Mariona (filla del president d'ERC) i una jove de moda. Es discuteix de manera irònica la independència de Catalunya, la unificació del català versus el castellà i la importància global de l'anglès. Seccions Informatives i Entrevistes El programa segueix l'estructura d'un telenotícies convencional però amb un gir positiu o surrealista: Notícies Globals: S'informa d'una pau hipotètica a l'Iraq i Txetxènia, i d'una millora en l'ajuda humanitària. Crònica Rosa: Inclou reconciliacions impossibles de personatges com Belén Esteban i la família de Carmina Ordóñez. L'Entrevista de Lídia: Una trucada a una dona que suposadament va fer una vaga de fam, però que acaba confessant que està cuinant un pollastre, generant un conflicte còmic amb el presentador. "Si Espanya fos un dònuts, Madrid seria inexistent i, amb una caixalada, Catalunya independent." Esports i Previsió del Temps Futbol: Es comenta la situació del FC Barcelona i del Real Madrid a la lliga, destacant la necessitat que el Barça "es posi les piles". Motor: Esment especial a Fernando Alonso, Dani Pedrosa i l'alumne del col·legi, Albert Mateu, campió de motociclisme de Catalunya. El Temps: S'anuncia amb optimisme que plou a les zones seques del planeta i que la normalitat ha tornat a Haití. L'episodi tanca amb blocs publicitaris ficticis (com el cotxe Remover TDI o l'agència A peu viatges) i el comiat entusiasta de tota la classe.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Experiència radiofònica a l'ESO del Col·legi Sant Pau
Introducció a l'activitat Montserrat Arbó, coordinadora d'ESO del Col·legi Sant Pau de Tarragona, presenta una iniciativa educativa on els alumnes de segon d'ESO s'endinsen en el món de la comunicació a través d'una experiència radiofònica pròpia. Aquesta activitat s'ha dissenyat com una activitat complementària dins el currículum escolar. Objectius Pedagògics L'activitat no busca la perfecció argumental, sinó el desenvolupament de competències clau: * Treball de la llengua: Fomentar l'expressió creativa i el gaudi amb l'idioma. * Comunicació verbal: Millorar la capacitat d'expressió oral, el ritme i la sonoritat de les paraules, contrarestant la tendència actual a la comunicació escrita per missatgeria mòbil. * Coneixement del mitjà: Apropar la ràdio a uns joves que consumeixen majoritàriament continguts audiovisuals i televisió. El repte d'apropar la ràdio als joves L'entrevista revela la distància entre els adolescents de 13 anys i el mitjà radiofònic tradicional: * Els alumnes perceben la ràdio generalista com a quelcom "avorrit" o dirigit a un públic adult. * L'element que més els ha cridat l'atenció i els ha resultat atractiu han estat els anuncis i la publicitat, tant per la forma com pel contingut. * La música és el seu principal punt de connexió, tot i que prefereixen consumir-la a través de plataformes d'Internet. Producció i Resultats "Tot, absolutament tot, ho han elaborat ells: els textos, les músiques..." L'experiència ha estat altament positiva, ja que els alumnes han estat els protagonistes absoluts de la producció, creant continguts des de zero. El programa resultant és un reflex de la classe de 2n C, que ha treballat de forma autònoma per expressar-se i comunicar-se amb un format nou per a ells.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
24'
Balanç i futur del Palau de Congressos de Tarragona
Cinc anys de trajectòria ascendent El tinent d'alcalde Francesc Ricomà fa balanç dels primers cinc anys del Palau de Congressos de Tarragona, destacant una evolució positiva en activitat i ingressos. Actualment, la ciutat acull una mitjana de 10 congressos anuals, xifra que posiciona la instal·lació en la part mitjana-alta del rànquing estatal. Els pilars de l'èxit congressual L'atractiu de Tarragona per als organitzadors es basa en dos factors clau: • Instal·lacions modernes: Espais operatius i funcionals que garanteixen la comoditat dels assistents. • Oferta lúdica i cultural: La capacitat de la ciutat per oferir gastronomia, història (patrimoni mundial) i oci de qualitat tant per als congressistes com per als seus acompanyants. "El congressista busca una ciutat idònia que, a part de bones instal·lacions, tingui una oferta lúdica prou àmplia per cobrir una estada de tres o quatre dies." Estratègia de futur: Fires i Cultura L'objectiu per als propers anys és assolir els 13-15 congressos anuals i consolidar altres línies de negoci: Especialització firal Es passa del model de fira multisectorial (saturat i poc diferenciat) a les fires temàtiques i participatives. S'espera arribar a un calendari de sis fires pròpies el 2006, destacant èxits com Mobidec (moble), El Teu Dia (casaments) i el Tuning. La Sala August i l'oferta musical Gràcies a les millores en l'acústica, la Sala August (amb capacitat per a 1.200 persones) s'obrirà més a la ciutadania amb una programació cultural i d'espectacles estable. Projectes destacats i reconeixements • Congrés de Seguretat en el Futbol: Es presenta el primer congrés organitzat directament per l'Ajuntament, centrat en la prevenció i seguretat als estadis, amb el suport de la Federació Espanyola de Futbol i la presència d'Ángel María Villar. • Premi al Millor Centre de Congressos: Tarragona rebrà el febrer de 2005 el premi al millor centre de congressos espanyol del 2004, atorgat pels organitzadors professionals. • Pla d'Acció Turística: Es preveu la redacció d'un nou pla per al maig de 2005 i el llançament de la Citycard per facilitar la visita als turistes, especialment en el segment de turisme familiar i de cap de setmana.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
15'
2004-12-27 IVAN PUIG LLIBRE
L'Argentinazo i el drama del corralito L'autor Ivan Puig descriu el seu contacte amb la realitat argentina durant la crisi del 2001, coneguda com l'Argentinazo. L'episodi central del seu relat és l'assassinat de Gastón Riba, una de les víctimes de la repressió policial durant l'estat de fiti decretat per Fernando de la Rua. La vídua de Riba, Mari Riba, va viure el trauma de veure la mort del seu marit en directe per televisió mentre les càmeres filmaven la revolta popular. L'autor destaca la dignitat de la Mari, qui tot i el dolor, manté intactes les seves utopies i el seu compromís amb la construcció d'un país millor. Del sud de l'Argentina a la Selva Lacandona El llibre no es queda només en el context urbà de Buenos Aires, sinó que es mou cap a Mèxic seguint el fil organitzatiu de les associacions de dret humans com Hijos. El moviment zapatista: Puig viatja a Chiapas per conèixer de prop la revolta dels camperols indis que, des del 1994, lluiten contra 500 anys d'esclavitud i silenci. L'educació com a salvació: Malgrat la pobresa extrema i la condició de desplaçats de guerra, els zapatistes prioritzen la creació d'escoles al mig de la selva com a eina fonamental per a la seva deslliurança. Una obra sobre la memòria i l'esperança Tot i narrar fets dramàtics, l'autor insisteix que el llibre és un relat humà i amable que busca allunyar-se de la politització del dolor i dels textos acadèmics feixucs. "Aquestes pàgines estan del costat de les víctimes de 500 anys de saqueig o d'altra vegada en marxa per la seva emancipació." L'objectiu final de l'obra és servir de mirall per a la societat catalana, convidant a reflexionar sobre la capacitat de la classe obrera per seguir somiant en utopies i en la construcció d'una realitat social diferent.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
8'
El Poema de Nadal a la Catedral de Tarragona amb Enric Major
El retorn d'un clàssic: El Poema de Nadal L'actor Enric Major ens presenta la nova edició de l'espectacle Nadal en concert, que inclou el cèlebre Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra. Aquesta funció tindrà lloc a la Catedral de Tarragona i destaca per ser una producció renovada respecte a l'any anterior, amb un format que fusiona la paraula dita i la música en directe. Un ventall d'artistes de luxe L'espectacle compta amb una nòmina d'intèrprets i músics de primer nivell que busquen emocionar el públic: Recitadors: Montserrat Salvador, Mercè Pons, Pere Ponce i Enric Major. Música: L'actuació estel·lar de Maria del Mar Bonet, acompanyada per Manel Camp al piano i Eulogio Dávalos a la guitarra. Direcció i producció: Sota la visió d'Esteve Polls i la producció de Maria Josep Arenós. L'emoció del text de Sagarra Major reflexiona sobre la potència del text de Sagarra, qualificant-lo de "perillosíssim" per la seva capacitat de commoure tant a creients com a agnòstics: "El poema de Nadal va molt més enllà... toca unes fibres que a vegades l'emoció se't dispara per on no voldries." L'actor destaca que no és un text amable de pessebre, sinó una obra que burxa en les injustícies humanes i en la part més íntima de la sensibilitat col·lectiva. L'espectacle està concebut com una peça orgànica on la música del cor i els instruments s'entrellacen amb el vers per oferir una experiència sensorial completa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
23'
La Muntanyeta: Reptes i projectes de paràlisi cerebral
La realitat quotidiana de la paràlisi cerebral L'episodi explora la complexitat de les tasques diàries per a les persones amb paràlisi cerebral i els seus cuidadors. S'emfatitza que accions que per a la majoria són instantànies, com alimentar-se, dutxar-se o desplaçar-se, esdevenen autèntiques epopeies que requereixen una logística ingent i molt de temps. Reptes logístics i econòmics • L'alimentació: Cada infant té necessitats específiques de textura i ritme, requerint una dedicació que pot anar dels cinc minuts a l'hora i mitja per àpat. • Accessibilitat a la llar: Les famílies han d'afrontar despeses elevades per adaptar habitatges amb portes amples i dutxes planes. • Activitats exteriors: Sortir a la piscina o anar de colònies implica un desplegament de transport adaptat i personal altament coordinat. "Qualsevol cosa quotidiana que per a nosaltres pot ser senzilla, per als nostres nens és una verdadera aventura." El factor humà i emocional Es destaca la importància de l'afecte en el tracte diari. La María, treballadora del centre, explica com els infants perceben i senten l'entorn de la mateixa manera que qualsevol altra persona, desmuntant el mite que la seva discapacitat els impedeix connectar emocionalment. Projectes de futur a La Muntanyeta En Jaume Marí, president de la Fundació, detalla els objectius per al 2005: Infraestructures i serveis • Jardí terapèutic: Un espai finançat per entitats locals que serà realitat a la primavera. • Transport adaptat: Adquisició d'una furgoneta nova gràcies a la col·laboració institucional. • Ampliació de la residència: Projecte de segona i tercera fase valorat en més d'un milió d'euros per donar cabuda a una cinquantena de residents. Innovació en l'atenció • Projecte 0-3 anys: Una iniciativa pionera a l'Estat basada en l'estimulació precoç i el consens entre diferents administracions per donar suport a les famílies des del naixement del fill.