Tots els episodis

62495 episodis disponibles

episodis

58201-58224 de 62495

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
Situació i reptes del sector d'apartaments turístics
Anàlisi del sector turístic a la Costa Daurada En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Josep Gracet, president de l'Associació d'Apartaments Turístics de la Costa Daurada, analitza l'estat actual de la temporada i desmenteix l'existència d'una crisi estructural. Segons Gracet, ens trobem davant una temporada difícil però amb un sector que continua treballant i invertint. Punts clau de l'entrevista Ocupació i gestió: Tot i que els hotels tenen més agilitat per llançar ofertes d'última hora, els apartaments mantenen una bona ocupació a ple agost. Lluita contra l'al·legalitat: Un dels problemes principals és la competència de lloguers que no estan legalitzats i que no ofereixen garanties de qualitat ni serveis baiscs (neteja, roba de llit). Model de Sol i Platja: Gracet defensa amb contundència aquest model com la base de la seva activitat, tot i que reconeix la necessitat de millorar-lo amb valor afegit. "Turisme de sol i platja és la nostra base i a la que mai podrem renunciar." Crítica a la gestió política L'entrevistat es mostra molt crític amb algunes propostes del govern de la Generalitat: L'Ecotaxa: Rebutja la implementació d'un gravamen similar a l'antic model balear, considerant que podria generar un impacte negatiu en la imatge de la destinació. Finançament municipal: Reclama que els municipis turístics rebin més recursos directes en lloc d'imposar noves taxes als visitants, ja que aquests municipis aporten una gran part de la riquesa del país. Infraestructures: Denuncia el col·lapse constant de l'AP-7 i la falta d'inversions en vies de comunicació, un factor clau per a la competitivitat turística. El sector s'ha compromès a no donar dades d'ocupació definitives fins al mes d'octubre, basant-se en l'Observatori de la Fundació de la URV per garantir el rigor estadístic.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
23'
Brahim: del Sàhara a Tarragona pel somni de ser pilot
Trajectòria Vital i Acollida a Catalunya L'episodi narra la història excepcional d'en Brahim, un jove saharaui que va arribar a Tarragona a través del programa de colònies d'estiu i que, a diferència de la majoria de nens, s'ha quedat a residir a la ciutat per estudiar i llaurar-se un futur. L'Adaptació i el Sistema Educatiu • En Brahim es descriu com un noi totalment integrat que parla català amb fluïdesa i estudia segon d'ESO. • La Claustra, de la comissió de colònies, explica que el cas d'en Brahim és excepcional, ja que el programa de l'Associació d'Amics del Poble Saharaui està danyat pel retorn dels infants als campaments; la seva estada permanent ha estat possible gràcies a un acord entre la família biològica i l'adoptiva. • Es destaca el gran esforç acadèmic que realitza el jove per compensar el retard del sistema educatiu dels campaments de refugiats respecte al de Catalunya. Cultura Saharaui i Situació Política L'entrevista aprofundeix en la realitat dels campaments de Tindouf (Argèlia) i la identitat d'un poble que porta més de 25 anys a l'exili. Valors i Identitat • En Brahim i la Claustra defineixen el poble saharaui com extremadament acollidor, on el poc que es té es comparteix sempre amb el convidat. • Es parla del Front Polisario no només com un exèrcit o grup polític, sinó com un moviment d'alliberament nacional que engloba tota la població en la seva lluita per l'autodeterminació. Somnis de Futur: L'Aviació "Cada nit al Sàhara mirava les estrelles i veia passar els avions; el meu somni és ser pilot." En Brahim mostra una habilitat innata per la tecnologia i té clar que vol formar-se com a pilot d'aviació o metge per, en un futur, poder ajudar la seva família i el seu poble. Un Futur d'Esperança i Lluita L'episodi conclou amb una reflexió sobre el cansament del poble saharaui davant la paràlisi internacional i la falta d'un referèndum, mentre en Brahim aprofita l'oportunitat vital que se li ha brindat a Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
2004-08-12 ORTIZ
Situació crítica de la pesca a Tarragona L'entrevista amb Esteve Ortiz, president de la Confraria de Pescadors de Tarragona, revela una situació alarmant per al sector pesquer local, especialment pel que fa a la captura del peix blau. Les dades indiquen una davallada dràstica en les captures de sardina, arribant a una reducció del 75% durant els mesos d'estiu a la llotja tarragonina. Causes de la crisi i sobreexplotació El sector atribueix aquesta falta de peix a diversos factors: Sobreexplotació: L'arribada d'embarcacions més modernes i potents provinents d'Andalusia que operen des deports com Vinaròs. Canvi Climàtic i Contaminació: Es preveu un estudi biològic pel setembre conjuntament amb el Ministeri i la Generalitat per determinar les causes exactes. Competència Deslleial: Mancança de vedes uniformes a tota la costa catalana, fet que permet que flotes de Barcelona o Vilanova pesquin en zones on el sector de Tarragona està fent aturades biològiques. Impacte econòmic i costos d'explotació La situació de "ruïna total" s'agreuja per l'increment dels costos operatius: Carburant: L'augment del preu del gasoil és descrit com una "apunyalada al cor" del sector, ja que els pescadors no poden repercutir aquest cost en el preu final de subhasta. Greuge comparatiu en subvencions: Ortiz denuncia que Catalunya rep menys ajuts de la UE (fons IFOP) i de l'Estat en comparació amb Andalusia o la Comunitat Valenciana, on les subvencions per vedes i modernització de flota són molt superiors. Futur i mobilitzacions El malestar és profund entre les 500 famílies que depenen de la mar. Ortiz no descarta noves mobilitzacions abans de final d'any si l'administració no intervé. "No pot ser que alguns estiguem parant per respectar la mar i que els altres segueixin pescant; això és il·lògic totalment." Es reclama un major control sobre la venda de peix negre (que no passa per llotja) i una protecció més clara de la marca de qualitat del peix de la costa de Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
18'
Reedició de 'La capella de Sant Magí' d'Antoni Prenafeta
Presentació d'una joia bibliogràfica i històrica El professor de la URV, Josep Maria Sabater i Bosch, presenta la reedició del llibre La capella de Sant Magí, una obra original de 1928 escrita per Antoni Prenafeta i Soler. Aquest document és considerat una font primordial per entendre no només la història de l'edifici, sinó també la gènesi de la devoció maginiana a Tarragona. Antoni Prenafeta: el capellà historiador L'autor original va ser administrador de la capella entre 1918 i 1923. Sabater destaca el valor del seu treball de recerca en un context on la documentació ja començava a escassejar: El llibre recull dades sobre la construcció de la capella, els exvots, els ermitans i els administradors anteriors. Prenafeta va tenir un final tràgic durant la Guerra Civil, sent tancat en un vaixell-presó i posteriorment executat. La majoria dels exemplars originals de 1928 es van perdre o destruir durant el conflicte bèl·lic, convertint aquesta reedició en un acte de preservació de la identitat. La reedició i el contingut actualitzat La nova publicació no és només una reproducció, sinó una edició crítica que inclou: Un text facsímil de l'obra original de 1928. Una introducció completa i notes a peu de pàgina per esclarir detalls històrics. Una addenda que actualitza la història fins als anys 2003-2004, detallant les darreres obres i restauracions. "Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat." Història i llegenda del Portal del Carro Durant la conversa, es repassen les arrels de la devoció a Sant Magí, lligades a la muralla romana i al Portal del Carro. Es destaca el moment clau del segle XVIII (1777), quan l'arcabisbe Juan Lario es va curar d'una malaltia, fet que va revitalitzar la fe popular i va portar a l'ampliació de la petita capella original fins a l'estructura actual. Finalment, es comenta la vigència de les tradicions, com la de portar aigua de la Brufeganya o la presentació d'exvots (objectes oferts en agraïment per favors rebuts), que encara avui dia formen part del teixit social i religiós dels tarragonins.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Programació de la Festa Major de Ferran
Detalls de la Festivitat a Ferran L'entrevista amb Jordi Virgili, president de l'Associació de Veïns de Ferran, desgrana la programació d'una festa que destaca per la seva hospitalitat i tradició popular. Malgrat ser un nucli de només 75 habitants fixos, la localitat arriba a acollir fins a 900 persones durant els dies de celebració. Actes Principals i Gastronomia Sardinada Popular: L'acte estrella de divendres on es cuinen uns 250 quilos de sardines. És un esdeveniment marcadament familiar on el 90% dels assistents són convidats pels socis. Nit de Concerts: Després del sopar, la nit continua amb una cantada d'havaneres a càrrec del grup Cavall Bernat i una xaranga nocturna. Ball de Festa Major: Dissabte a la nit se celebra el ball amb el grup Aquarium. Virgili destaca que, a diferència d'altres pobles, a Ferran l'entrada és totalment gratuïta per mantenir el caràcter popular. Activitats per a totes les edats Infància: El dissabte a la tarda es dedica als nens amb animació infantil, xanques, globus i una gran xocolatada. Gent Gran: El diumenge, coincidint amb la Mare de Déu d'Agost, se celebra l'ofici religiós i un vermut amb homenatge a la tercera edat, on els nens de l'esplai fan una actuació especial. Sardanes: Com a novetat d'enguany, diumenge a la tarda hi haurà una ballada amb la cobla Ciutat de Reus. "A Ferran sempre hem tingut la política de fer festa major popular... el que no fem mai és fer pagar entrada." La celebració es presenta com una oportunitat per gaudir d'un entorn tranquil i bonic, presidit per la seva plaça amb el castell.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
46è Concurs de Castells i Escultures de Sorra
Tradició a la Platja de la Rabassada L'entitat veterana Club Maginet organitza la 46a edició del concurs de castells de sorra a Tarragona. Aquesta competició, que antigament tenia un abast estatal sota el patrocini de Coca-Cola, es manté viva gràcies a l'esforç de l'entitat local i la fidelitat dels participants. Detalls de la competició Categories: Està dividit en dues seccions; la Categoria A (fins a 11 anys) i la Categoria B (a partir de 12 anys, sense límit d'edat). Horaris: Els participants de la categoria B comencen a les 11:00h i els de la categoria A a les 12:00h. Les inscripcions es fan una hora abans a la mateixa platja. Premis: Enguany destaca un primer premi excepcional: una bicicleta, a més dels tradicionals trofeus i obsequis per a tots els nens. Aspectes Tècnics i Valoració El jurat, que compta amb membres del Col·legi d'Aparelladors, no només valora l'estètica o les figures planes (com balenes o sirenes), sinó especialment: L'alçada: Es premia el relleu i la dificultat de mantenir estructures verticals. La tècnica: L'ús de la sorra ben mullada i el control del grau d'humitat per evitar que les torres s'enrunin. L'originalitat: Des de motius egipcis fins a les clàssiques torres medievals. "És molt difícil; el veure-ho és molt bonic, però tu t'hi poses i no surt, cal molta tècnica." Recomanacions per als participants Es recorda als concursants la importància de portar gorra per protegir-se del sol i, si és possible, un esbós o disseny previ per aprofitar millor el temps d'execució.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Trasllat de la Facultat de Química al nou campus de Sescelades
Detalls del trasllat de la Facultat de Química de la URV L'entrevista amb Josep Manel Ricard, degà de la facultat, detalla el complex procés de trasllat des de la plaça Imperial Tàrraco cap a les noves instal·lacions al campus de Sescelades. Aquest canvi representa una fita històrica per a la institució després de molts anys al centre de la ciutat. Fases i logística del trasllat El procés de trasllat és gradual i es divideix en tres grans blocs: * Laboratoris de docència: Trasllat de material de vidre i productes químics en gran quantitat. * Laboratoris de recerca: Instrumental complex que requereix un desmuntatge i muntatge especialitzat per part d'empreses tècniques. * Despatxos i arxius: Material personal, llibres i apunts que els professors han empaquetat durant el juliol. Característiques del nou edifici Les noves instal·lacions suposen una millora substancial en diversos àmbits: 1. Infraestructura: Un immoble modern de 16.000 metres quadrats que albergarà les facultats de Química i Enologia. 2. Capacitat: Disposa de 20 aules més amples i 51 laboratoris d'última generació. 3. Seguretat: Sistemes i protocols més moderns que minimitzen el risc d'incidents. "Pensem que podrem donar un servei molt millor a l'alumnat i les infraestructures de recerca també seran molt millors." Reptes i futur de la ubicació actual El degà també ha expressat les seves preocupacions i incògnites: * Transport i aparcament: El trasllat al nou campus implica una pèrdua de centralitat. S'ha demanat a l'empresa de transport municipal un reforç de línies i s'està treballant en solucions d'aparcament a preus tous per a la comunitat universitària. * Llegat de l'edifici antic: Tot i que la facultat de Lletres hi romandrà un any més, el futur de l'edifici a la plaça Imperial Tàrraco encara no és oficial, tot i que s'espera que l'Ajuntament li doni un ús adequat per a la ciutat. La inauguració oficial de la nova seu està prevista per al pròxim 30 de setembre.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
18'
L'aposta de Cabassés per l'oli d'oliva ecològic
L'oli ecològic de la Cooperativa de Cabassés L'episodi se centra en una entrevista a Francesc Prats, president de la cooperativa de Cabassés al Priorat, per parlar de la nova producció d'oli verge extra ecològic sota la marca Baronia de Cabassés. Aquesta iniciativa és fruit d'un llarg procés de reconversió de les finques per garantir l'absència de residus químics. Conceptes clau de la producció ecològica El senyor Prats detalla què diferencia un producte ecològic d'un de convencional: - Certificació i control: El procés està avalat pel Consell Català de la Producció Agrícola Ecològica (CCPAE). - Infraestructura dual: La cooperativa ha hagut de duplicar les línies de producció per evitar qualsevol mescla entre el fruit ecològic i el convencional. - Qualitat sensorial: Tot i ser ecològic, l'esforç se centra a mantenir la categoria d'extra verge, buscant un equilibri perfecte de sabors i aromes. - Sostenibilitat: Es posa èmfasi en el benefici per a la salut del consumidor i del pagès (que no manipula tòxics), així com en la millora de la fertilitat de la terra. Mercat, preu i cultura de l'oli Es debat la percepció del consumidor respecte al preu i la qualitat: - La diferència de preu és d'aproximadament un euro per litre, una xifra que Prats considera "ridícula" si es valora el benefici ambiental i la salut. - Es critica la competència d'Itàlia, que històricament ha aprofitat avantatges en les subvencions europees per comprar oli a granel a l'Estat espanyol i revendre'l com a propi. - Es destaca el paper de les agrobotigues com a motor de dinamització del territori i l'èxit creixent d'aquestes, arribant a duplicar les vendes en alguns casos. "L'oli ecològic és una actitud davant de la vida; el consumidor sap que contribueix directament a la millora del medi ambient."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
Anàlisi i reptes del turisme a la Costa Daurada
El sector hoteler davant la davallada del turisme En una conversa amb Sabadell Pellicer, president de l'Associació Hotelera de Salou-Cambrils-La Pineda, s'analitza la situació actual del sector a la Costa Daurada. Davant les declaracions oficials que parlen d'un model de sol i platja esgotat, Pellicer prefereix parlar d'una davallada constant d'un 4% en els darrers tres anys més que no pas d'una crisi profunda, tot esperant els resultats del balanç final de temporada. Factors que afecten la competitivitat El sector s'enfronta a diversos reptes que condicionen la seva rendibilitat i atractiu: Intrusisme i habitatge turístic: Existeix una gran quantitat d'allotjament no reglat (segones residències que es lloguen sense control) que suposa una competència directa per al sector hoteler, el qual només representa el 40% de la capacitat total. Infraestructures obsoletes: Es denuncia la precarietat dels accessos, amb cues quilomètriques a l'autopista AP-7 i manca d'aparcament, fets que projecten una imatge "nefasta" de la destinació. Nous hàbits de consum: L'auge dels vols de baix cost ha canviat el perfil de l'usuari, que ara busca més llibertat per configurar el seu viatge, fugint dels paquets tancats tradicionals. La necessitat de repensar el model L'entrevista subratlla que el problema no és el recurs del sol i la platja, sinó la necessitat d'actualitzar l'entorn i la promoció: "El que està obsolet són certes infraestructures o serveis. No pot ser que els turistes passin tres quarts d'hora fent cua a l'autopista i en arribar no tinguin on aparcar." Inversió en promoció: Es reclama un major esforç econòmic per part de la Generalitat de Catalunya, recordant que el sector privat inverteix actualment entre 3 i 4 vegades més que l'administració pública. Diversificació de l'oferta: Cal aprofitar la costa com a aparador per promocionar els actius culturals i d'interior de tota la província de Tarragona, renovant les excursions i el valor afegit que es dóna al client repetitiu. Competència internacional: Mercats com Turquia, Tunísia o Croàcia ofereixen preus molt competitius, el que obliga la Costa Daurada a millorar la seva relació qualitat-preu i l'experiència global del visitant.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Celebració de les Festes de Sant Roc i el Centenari dels Gegants
Les Festes de Sant Roc s'engalanen pel seu 160è Aniversari L'entitat organitzadora de les festes de Sant Roc, que se celebren als carrers Cos del Bou i la baixada de la Peixateria de Tarragona, commemoren enguany el seu 160è aniversari. Aquesta edició és especialment rellevante pel centenari dels seus gegants, uns personatges molt estimats que originalment van ser els antics de la ciutat. Els Gegants i el Patrimoni Festiu Centenari dels Gegants: Tot i complir 100 anys amb el barri, les figures tenen realment 180 anys d'història. Actes previs: S'ha realitzat una paella gegantina i una exposició commemorativa, malgrat els inconvenients causats per un esboranc al paviment del carrer. Reconeixements: Es retrà homenatge a antics presidents, portants del canó i veïns que han mantingut viva la tradició. Protocols i Tradicions: La Figura de la Pubilla L'entrevista compta amb la presència de la Maria José García, la pubilla sortint, qui explica el significat d'aquest títol: "Ser pubilla significa veure les festes des d'una altra perspectiva i representar el barri en tots els seus actes." El relleu es farà el dia 13 amb el tradicional intercanvi de bandes i una cercavila amb tots els elements festius. Tot i la manca de relleu generacional en alguns barris, Sant Roc manté una salut excel·lent gràcies a la implicació de joves i grans. Actes Destacats del Programa L'Aigua de Sant Roc: La cercavila per anar a buscar l'aigua és un dels esdeveniments més multitudinaris. Gastronomia: Concurs d'allioli fet a mà (sense minipimer), degustació de musclos i repartiment de la coca de Sant Roc. Cultura Popular: Actuació castellera amb la Colla Jove Xiquets de Tarragona, que té la seva seu al barri. Innovacions: Aquest any s'ha afegit un campionat de parxís i conferències històriques.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Grup SIFU obre delegació a Tarragona per a la inserció laboral
Expansió del Grup SIFU a Tarragona El Grup SIFU, organització especialitzada en la inserció laboral de persones amb discapacitat, ha anunciat l'obertura d'una nova oficina a Tarragona el pròxim mes de setembre. Aquesta iniciativa preveu la inserció d'unes 50 persones en els vinents dos anys i ja compta amb l'interès de quatre empreses de la zona. Història i model de negoci Fundat l'any 1993, originalment sota el nom de Serveis Integrals de Finques Urbanes. L'empresa va començar oferint serveis de neteja, jardineria i consergeria a comunitats de propietaris. Actualment, s'ha expandit al sector empresarial general amb certificacions de qualitat ISO. Funciona com un Centre Especial de Treball (CET), on més del 90% de la plantilla té algun tipus de discapacitat. El compromís amb la inserció laboral L'entitat posa l'èmfasi en la professionalització i la rendibilitat del col·lectiu: * Capacitació i formació: Es realitza un estudi per trobar la feina adequada per a cada perfil. * Gestió integral: SIFU s'encarrega de tot el servei (material, uniformes, supervisió), actuant com a proveïdor i no com una ETT. * Crida a la sensibilització: Tot i que la llei obliga a les empreses de més de 50 treballadors a reservar un 2% per a persones amb discapacitat, encara hi ha moltes que prefereixen pagar sancions. "Tota persona amb discapacitat pot treballar, però no tothom pot fer la mateixa feina. Cal buscar per a cada persona la tasca que pot realitzar a través d'un estudi de capacitació." Ubicació i contacte a Tarragona La nova delegació estarà situada al carrer Caputxins (en un centre de negocis). S'ha habilitat el telèfon 902 15 33 25 tant per a empresaris interessats com per a persones amb discapacitat que busquin feina.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
18'
Situació del preu del carburant i impostos a Tarragona
Anàlisi de la crisi dels carburants i la seva repercussió L'episodi aborda l'increment històric del preu del petroli Brent, que ha superat els 41 dòlars per barril, i com aquesta situació global afecta directament els consumidors i professionals de Tarragona. Els experts analitzen els factors geopolítics i l'estructura impositiva que defineixen el preu final a les estacions de servei. Causes de l'augment de preus Diversos factors internacionals han creat una situació d'incertesa als mercats: * Inestabilitat a l'Iraq: La suspensió de l'extracció de cru al sud del país ha generat inseguretat en el subministrament. * Crisi de la petroliera Yukos: Els problemes judicials i polítics d'aquesta companyia a Rússia han estat un detonant clau per a l'encariment recent. * Demanda de països emergents: El fort consum provinent de la Xina i l'Índia manté l'oferta sota una pressió constant. Els impostos: el desglòs del preu Un dels punts més crítics de la tertúlia és la revelació que més de la meitat del que paga el consumidor són tributs. En un litre de gasoil (calculat sobre 0,794 €): 1. Impost d'hidrocarburs: Marcat per la normativa europea (0,269 €/l). 2. Cèntim sanitari: Un impost autonòmic que a Catalunya s'aplica al tram màxim. 3. IVA: S'aplica sobre el producte i sobre els altres impostos. "D'un litre de producte, el 54% va a impostos. És una càrrega molt forta on la gasolinera no té marge de maniobra." Impacte en el sector del transport Xavier Torres, representant dels transportistes, destaca que el combustible representa entre un 22% i un 25% dels costos d'explotació d'un tràiler. Aquesta situació provoca: * Fuga de repostatge: Molts transportistes opten per omplir els dipòsits fora de Catalunya (Aragó o Castelló) per evitar el cèntim sanitari més elevat. * Pèrdua de competitivitat: Tot i que s'estudien mesures per pal·liar l'impacte, el sector es troba en un moment d'impàs esperant acords amb el govern. Infraestructures i mobilitat Finalment, es debat sobre la necessitat del tercer carril a l'AP-7 i l'eliminació dels peatges troncals per millorar la fluïdesa del trànsit, especialment després de les retencions massives viscudes durant l'agost.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
Simultànies d'escacs amb Alexei Xirov a Tarragona
Resum de l’esdeveniment Tarragona Ràdio entrevista Josep Robert Té, president del Club d'Escacs de la Ciutat, per parlar de les partides simultànies que el gran mestre Alexei Xirov oferirà aquesta tarda a la Plaça de la Font. Detalls de l'esdeveniment Horari: De 18:00 a 22:00 hores. Participació: Xirov s'enfrontarà a 40 jugadors simultàniament, una xifra superior a l'habitual (20-25) com a gest cap a la ciutat. Ubicació: La cèntrica Plaça de la Font de Tarragona. Perfil d'Alexei Xirov Josep Robert destaca la figura de Xirov com un dels millors jugadors del món: * És subcampió del món i actualment ocupa el novè lloc del rànquing mundial. * Tot i haver nascut a Riga, està nacionalitzat espanyol des del 1996 i és el número 1 de la selecció estatal. * Té la seva residència fiscal i social a Tarragona des de fa vuit anys, on fa vida normal com qualsevol altre ciutadà. Caràcter i compromís social L'entrevista subratlla la proximitat del jugador, allunyant-lo del tòpic de jugador distant: "Ell està al nivell dels humans, no està pel damunt com altres jugadors d'escacs." També es recorda la seva faceta solidària, com quan va realitzar unes simultànies benèfiques gratuïtes per recaptar fons per a l'operació de dos nens als Estats Units.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
18'
Atenció a les drogodependències al CAS Tarragona
El paper del Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) L'Isabel Sabater, directora del Centre d'Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) de Tarragona, explica la tasca d'aquest centre multidisciplinar que depèn de l'Ajuntament de Tarragona i l'Institut Municipal de Serveis Socials. El centre ofereix un enfocament global per tractar les addiccions des de vessants orgànics, psicològics, socials i educatius. L'augment del consum de cocaïna S'ha detectat un increment significatiu (al voltant d'un 15%) en els tractaments, especialment relacionats amb la cocaïna. Segons Sabater, aquesta substància ha perdut el seu caràcter "elitista" per acostar-se als espais d'oci de la gent jove. Risc percebut: Existeix la falsa creença que la cocaïna és menys perillosa que l'heroïna. Conseqüències: Pot provocar dependència greu, problemes cardíacs i trastorns psicòtics. El procés d'atenció i tractament El centre treballa amb un ventall molt ampli de programes adaptats a cada individu: Valoració inicial: Es realitza una primera visita llarga per analitzar la demanda i la situació de l'usuari. Multimodalitat: S'ofereixen teràpies individuals, familiars i de grup. Reducció del dany: Programes per a usuaris que no poden deixar el consum però volen millorar la seva higiene o salut (com la venipunció controlada). Reinserció: Projectes d'inserció sociolaboral i educatius. Consciència i prevenció Sabater destaca que la línia entre el consum esporàdic i la dependència es creua quan se perd la llibertat d'ús. "Una persona té una drogodependència quan ha perdut la llibertat d'ús, quan ja no pot controlar." Finalment, l'experta diferencia entre informació (que ja existeix de sobres) i formació, recalcant que el repte de la prevenció és dotar els joves d'eines per decidir i ser conscients dels riscos reals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
10'
Nit de boleros amb Canya Ambril a la Torre Minerva
La màgia del bolero a Tarragona Aquesta nit, la Torre Minerva de Tarragona es convertirà en l'escenari d'una proposta musical única dins del cicle Nit a Minerva, organitzat pel Museu d'Història. La formació Canya Ambril, liderada per la solista Marta Alonso, oferirà un espectacle que va més enllà del concert convencional. Una fusió d'estils i disciplines El grup es caracteritza per la seva capacitat de portar el bolero a nous terrenys sense perdre'n la identitat tradicional: Fusió musical: Els membres provenen de gèneres tan diversos com la música clàssica, el jazz i el flamenc. Essència i innovació: Tot i mantenir l'estructura rítmica del bolero, incorporen matisos de bossa nova i altres influències modernes. Espectacle integral: A l'actuació d'aquesta nit, la música s'entrellaçarà amb imatges visuals de l'artista Jordi Llor (Gallos) i textos sobre Santiago de Cuba. El ressorgir del gènere Segons explica Marta Alonso, el bolero viu una segona joventut: "Abans semblava una cosa de vells, però ara hi ha molta gent jove que fa boleros i a la gent li interessa; s'ha tornat una cosa contemporània." Detalls de l'actuació Lloc: Torre Minerva (Muralles de Tarragona). Hora: 22:00 h. Repertori: Temes del seu disc gravat entre Cuba i Catalunya, a més de clàssics populars com Piensa en mí o Veinte años.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
Projectes i teatre al Centre de Paràlisi Cerebral La Muntanyeta
L'obra de teatre 'Esperança' al Fòrum de les Cultures El proper 18 d'agost, el grup de teatre del centre ocupacional Gressol, de l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral (La Muntanyeta) de Tarragona, presentarà l'obra "Esperança" al Fòrum de les Cultures de Barcelona. Els punts clau de la representació són: Participants: Un equip format per 11 usuaris i 11 monitors que porten dos mesos de preparació intensiva. Argument: L'obra, escrita pel professional Manuel Magí, és una denúncia d'un món malalt per les guerres i els interessos econòmics, però amb un missatge final de positivisme i canvi. Impacte: Per als nois i noies, actuar en un escenari internacional representa una motivació increïble i una oportunitat per mostrar les seves habilitats fora del centre. Innovació i Teràpies al Centre La Muntanyeta Jaume Marí, president de l'entitat, destaca diversos projectes pioners que milloren la qualitat de vida dels usuaris: Retolí Facial: Una tecnologia que permet governar l'ordinador mitjançant el moviment del cap, obrint la porta a les noves tecnologies per a persones amb mobilitat reduïda. Jardí Terapèutic: Un projecte innovador basat en experiències de Noruega que proposa fer les assistències físiques i psíquiques a l'aire lliure, aprofitant la climatologia local com a agent motivador. Hipoteràpia al centre: S'ha aconseguit que els cavalls es desplacin al centre dos cops per setmana. Aquesta teràpia és vital pel seu component psicològic, ja que permet als nois estar, físicament i emocionalment, per sobre de la seva alçada habitual en cadira de rodes. "Estar sobre el cavall és una situació psicològica d'estar per uns moments per sobre dels altres; els canvia completament la cara." Futur i Ampliació de les Instal·lacions L'entitat treballa en l'ampliació de la seva capacitat per reduir les llistes d'espera: Escola: Construcció d'una nova aula per al curs que comença al setembre. Residència: Projecte de la segona i tercera fase amb un pressupost d'un milió d'euros. L'objectiu és passar de les 22 places actuals a unes 48 o 60, depenent de l'aplicació de la nova normativa legal.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
Sopars amb Història a l'Amfiteatre de Tarragona
Experiència Gastronòmica i Cultural a Tarragona L'Hotel Océ Imperial Tarraco, sota la direcció de Catalina Pinedo, reprèn aquest mes d'agost l'exitosa iniciativa dels Sopars amb Història. Aquesta activitat es realitza en col·laboració amb el Museu d'Història de la Ciutat i ofereix una vetllada única a l'aire lliure en un marc incomparable: l'Amfiteatre romà. Desenvolupament de la Vetllada L'experiència està dissenyada per a un grup selecte d'unes 100 persones per garantir-ne la intimitat i la qualitat del servei. El programa inclou: Visita guiada: Una hora de recorregut històric per l'Amfiteatre amb guies professionals. Sopar gastronòmic: Consta d'un bufet d'entrants frescos i un segon plat servit a taula, incloent postres, cafè i cava. Actuació musical: Com a novetat d'enguany, la nit clou amb 20 minuts de música clàssica en viu (piano, flauta o arpa). "És un lloc que és un escenari extraordinari poder sopar a l'amfiteatre. Jo crec que és únic." Informació Pràctica i Reserves Calendari: Tots els divendres d'agost. Preus: 48 € per a adults i 21 € per al menú infantil. Reserves: Cal trucar al 977 23 30 40. Es recomana fer-ho amb antelació, tot i que s'accepten inscripcions fins al divendres al matí si queden places. Anàlisi del Sector Turístic Durant l'entrevista, Pinedo també reflexiona sobre la davallada de l'ocupació turística a Tarragona i a Catalunya. Destaca la necessitat de reinventar l'oferta apostant per la cultura i el turisme de congressos per fer front a la competència de mercats emergents amb preus més agressius.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Objecció de consciència i pacifisme a l'Israel actual
L'objecció de consciència a Israel: Un acte de resistència pacífica En aquesta conversa amb Gilad Busí, jove israelià resident a Catalunya, s'analitza la visita de tres joves objectors de consciència que han decidit no enllistar-se a l'exèrcit d'Israel. Aquesta acció no respon a un sentiment anti-estat, sinó a una ferma negativa a participar en el que anomenen un exèrcit d'ocupació als territoris de Cisjordània i Gaza. Els riscos de l'objecció L'acte de desobediència comporta conseqüències severes per als joves israelians: * Penes de presó: Poden ser tancats inicialment entre 14 i 28 dies, però les condemnes poden arribar fins als 3 anys. * Estigma social: Sovint se'ls acusa de donar "llum verd" al terrorisme, tot i que ells defensen la seva postura com un acte de responsabilitat i patriotisme cap al seu país. * Diferències de gènere: Tant homes com dones estan obligats al servei militar, però les dones tenen més facilitats per accedir a serveis civils alternatius. Diversitat d'opinions i identitats Gilad destaca que la societat israeliana és complexa i heterogènia. Existeixen diversos moviments pacifistes que inclouen: 1. Objectors totals: Com els tres joves que visiten Tarragona i Barcelona. 2. Objectors selectius: Militars i pilots que es neguen a actuar específicament als territoris ocupats o a participar en assassinats selectius. 3. Diversitat religiosa: Ciutadans israelians que són musulmans o cristians i que pateixen un tracte menys favorable. "És important no confondre els termes: no és el mateix ser jueu, ser israelià o ser partidari del govern d'Israel." La percepció externa i el perill de la simplificació Finalment, es reflexiona sobre com la informació arriba a Europa. S'alerta sobre el risc de caure en l'antisemitisme per la confusió entre la religió jueva i les polítiques governamentals. L'entrevistat insisteix que molts jueus a tot el món, i fins i tot dins d'Israel, són crítics o totalment contraris a les polítiques d'oprimir el poble palestí.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
37'
Tancament del Festival d'Estiu Tarragona 2004 amb Antonio Canales
Balanç del Festival d'Estiu i l'espectacle 'Carmen Carmela' L'episodi d'avui marca el final del cicle dedicat al Festival d'Estiu Tarragona (FET) 2004. Durant la conversa entre la presentadora i Jordi Giramé, director del festival, es fa un repàs de la intensitat de les quatre setmanes de programació, destacant la gran acollida del públic tarragoní. L'espectacle de cloenda: Carmen Carmela El plat fort de la setmana és l'espectacle Carmen Carmela, que es representarà divendres al Teatre Auditori del Camp de Mart. Aquest muntatge destaca per: • La coreografia d'Antonio Canales i la direcció del veterà Miguel Narros. • L'actuació protagonista de Lola Greco i Diego Llori. • Una aposta pel flamenc pur barrejat amb elements de dansa clàssica i contemporània. • Una banda sonora innovadora on l'òpera de Bizet és interpretada per quatre guitarres flamenques i un cor gravat. "Carmen Carmela és la forma d'enaltir la llibertat i la decisió pròpia que la dona ha de tenir." Entrevista amb Antonio Canales L'artista sevillà explica la seva visió del mite de Carmen, adaptant-lo a una realitat més propera i passional. Destaca la importància de treballar amb un equip de Premis Nacionals (música, il·luminació, vestuari) per aconseguir un producte que "toqui la llaga" de l'espectador. Canales es defineix com un artista avantguardista i confessa sentir-se molt identificat amb el públic català pel seu caràcter obert a propostes que surten dels cànons. Participació dels oients i valoració final Diversos oients participen en directe per aconseguir entrades, oferint el seu feedback sobre altres cicles del FET: • Contacontes: Un cicle molt consolidat amb un públic fidel que demana espais més grans. • Havaneres i Boleros: Molt ben valorat, tot i que alguns espectadors el van trobar curt i demanen més durada per a futures edicions. • Carmina Burana: Considerat impactant, malgrat algunes crítiques puntuals a l'ús de simbologia nacionalista. Finalment, Jordi Giramé conclou que el model de festival funciona, tot i que per a properes edicions es planteja incorporar més teatre lleuger i comèdia, mantenint sempre el vincle amb les arrels romanes de la ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Pla d'Habitatge i Polèmica Urbanística a Tarragona
Projecte d'Habitatge Públic i Social La consellera de Benestar Social de Tarragona, Maria Lluís Expósito, detalla el pla quadrianal (2004-2007) del servei municipal d'habitatge, que preveu la creació de 500 habitatges oficials. Els punts clau d'aquest pla inclouen: Habitatges a Joan XXIII: Construcció de 60 pisos de lloguer destinats a joves de fins a 35 anys. Les obres començaran al setembre amb un termini d'execució de 18 mesos. Distribució territorial: S'executen projectes a Campclar, Torreforta, Sant Salvador, Bonavista i la Part Alta. Objectiu social: Facilitar l'emancipació juvenil amb habitatges d'uns 50 metres quadrats mentre els llogaters estalvien per a una futura compra. Infraestructures i Aparcaments El pla també contempla la gestió de cotxeres i aparcaments municipals fins al 2007: Finalització i entrega de projectes a La Floresta i el Serrallo. Noves adjudicacions a la zona de Torreforta-La Granja (carrer Tenerife) amb un temps d'obra estimat d'un any. Defensa de Terres Cavades i Gestió Urbanística Com a exregidora d'Urbanisme, Expósito aborda la polèmica sobre el sector de Terres Cavades i el regidor Àngel Fernández: Reivindica la legitimitat del projecte, afirmant que ella mateixa va signar la modificació del Pla General el 2002. Defensa la honorabilitat del procés davant les crítiques de l'oposició sobre possibles conflictes d'interès familiar. "Em sento responsable, orgullosament responsable, d'aquesta ampliació de la nostra ciutat... Estem parlant d'una qüestió totalment legal."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
10'
El dia a dia i les funcions al Parc de Bombers de Tarragona
Rutina i Gestió del Temps al Parc En Víctor, bomber del Parc de Tarragona, explica que la vida en el cos combina moments de calma amb puntes de màxima activitat. Durant les guàrdies de 24 hores, les tasques principals inclouen: Revisió exhaustiva del material i els vehicles a primera hora del matí. Preparació dels àpats i activitat física (esport) a la tarda. Descans programat durant la nit per estar preparats davant qualsevol emergència sobrevinguda. Tipologia de Servei i Vocació L'entrevista destaca que la feina de bomber és altament agraïda però també emocionalment dura, especialment en els accidents de trànsit. Els professionals del parc s'enfronten a tota mena de situacions: Emergències vitals: Incendis de vivenda i excarceracions en accidents de carretera. Serveis quotidians: Olles al foc, rescat d'animals (gats, i fins i tot rates) o incidents menors. "És una feina que crec que la faria sense que t'ho diguessin... que a sobre sigui la teva feina, és perfecte." Dotació i Vehicles Específics El parc de Tarragona és un dels que té més volum d'actuacions de Catalunya, disposant d'una flota especialitzada per a cada escenari: Bomba Urbana Polivalent: Per a incendis i desempresonar persones. Autoescala: Dissenyada per a salvaments en alçada. Vehicles 4x4: Específics per a focs forestals de difícil accés. Furgó de Risc Químic: Vital per a la zona industrial de Tarragona. Finalment, es subratlla la tasca social amb les visites escolars els divendres, on s'ensenya el parc als nens per fomentar la professió des de la infància.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
21'
Recuperació de trinxeres i memòria històrica a la Fatarella
Recuperació de la Memòria Històrica a la Terra Alta L'episodi aborda un projecte capdavanter impulsat pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE). Es tracta de la rehabilitació d'una trinxera i refugis de la Guerra Civil al municipi de la Fatarella, una iniciativa que destaca pel suport de les administracions públiques per sobre d'altres zones de l'Estat. Detalls del projecte arqueològic David Tormo, director de projectes del COMEBE, explica que la intervenció no busca només la troballa d'objectes, sinó la preservació del patrimoni. Durant els treballs s'han inventariat prop de 150 espais històrics. Característiques de la trinxera: Té 50 metres lineals i dos refugis que servien per protegir les tropes dels bombardeigs. Troballes significatives: Restes de brases, llaunes de conserva i avellanes, que demostren com vivien i s'alimentaven els soldats sobre el terreny. Degradació natural: En no estar fetes de formigó, l'erosió de 65 anys ha reduït la profunditat de les trinxeres originalment d'un metre i mig a només 60 centímetres. La importància de la història oral i el deute amb el passat L'alcalde de la Fatarella, Josep Sunyer, posa l'èmfasi en el sentiment i el valor humà de la recuperació: "Si oblidem és quan pot tornar a passar. Hem de recordar els capítols negres precisament perquè no tornin a passar." Deute històric: S'admet que la feina arriba amb retard, ja que molts testimonis directes han mort, però es referma el compromís de recollir les restes humanes disperses pel territori per donar-los un lloc digne al Memorial de les Camposines. Turisme i futur: Més enllà del record, es busca que aquests espais esdevinguin un actiu per al món rural i la Terra Alta. Properes fites La inauguració oficial d'aquestes rutes i la nova senyalització està prevista per al 16 de novembre, coincidint amb l'aniversari de la finalització de la Batalla de l'Ebre.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
27'
El Camí de Santiago: Reclusos i Nens amb Discapacitat
Una Experiència de Transformació Humana L'episodi d'avui explora una iniciativa pionera del Centre Penitenciari de Tarragona: un pelegrinatge al Camí de Santiago compartit entre sis interns de segon grau, tres nens amb discapacitat psíquica, voluntaris i professionals del centre. Aquesta experiència no ha estat només un repte físic, sinó un viatge interior profund per a tots els participants. El Poder del Vincle i l'Amor Incondicional El cor d'aquesta vivència ha estat la relació creada entre els interns i els nens. Segons els testimonis, els infants han actuat com un catalitzador emocional: • Han aportat valors com la paciència, la dolçor i la innocència. • Han ajudat els interns a connectar amb una part d'ells mateixos que no coneixien. • Han eliminat les barreres de l'etiqueta de "pres", creant una atmosfera d'acceptació absoluta. Impacte en la Reinserció i el Futur Els interns, José i Juan Ramón, descriuen la setmana de camí com un espai de llibertat real, on han pogut reflexionar sobre el seu passat i plantejar-se un futur millor. "Ells van ser l'aigua i nosaltres la barca. Ens van potenciar tot el que teníem de positiu." Un Projecte amb Continuïtat José Francisco, criminòleg i un dels impulsors, destaca que aquest és només el principi d'un projecte més ampli: • Es preveu un proper viatge a Roma. • L'objectiu final és completar un cicle de quatre viatges que treballin la cohesió familiar i les arrels personals. • Es destaca la col·laboració de les institucions judicials i els voluntaris que han fet possible aquesta sortida excepcional.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
17'
Màrio Rigau analitza l'atur i la innovació a Tarragona
Situació del Mercat Laboral i l'Atur a l'Agost Màrio Rigau, secretari general de l'UGT, analitza la paradoxa de l'increment de l'atur durant el mes d'agost a la Costa Daurada, malgrat l'alta activitat del sector turístic. Segons Rigau, aquest fenomen es deu a diversos factors: * Estratègies empresarials: Algunes empreses rescindeixen contractes abans de l'estiu per evitar costos durant períodes de baixa activitat en sectors no turístics. * Marc legal: Es critica l'herència de les reformes laborals del Partit Popular que faciliten la precarietat. * Debilitat estructural: El mercat laboral és extremadament feble i qualsevol variació del teixit productiu té un impacte directe en les xifres d'ocupació. Reforma del Model Turístic i Competitivitat L'entrevistat es mostra molt crític amb la gestió institucional del turisme, acusant els patronats de tenir una actitud "comodona". * Es destaca la pèrdua de competitivitat davant destins com Turquia, especialment en mercats com el rus. * Rigau aposta per una major innovació i la millora de la professionalitat per diferenciar-se de països amb mà d'obra més barata. * > "Hem de parlar seriosament de quin tipus de perfil volem per al nostre sector turístic." Aposta per la Recerca i Desenvolupament (R+D) Inspirat per la seva recent visita a Corea del Sud, Rigau proposa un canvi de mentalitat per al Camp de Tarragona: * Projecte Telefònica: L'UGT proposa atreure un centre d'investigació de Telefònica a Tarragona, col·laborant amb la Universitat Rovira i Virgili i la Cambra de Comerç. * Inversió en futur: Es compara la situació local amb les empreses coreanes (com LG o Samsung), que tenen com a objectiu destinar fins al 60% dels seus recursos a R+D el 2010. * Es lamenta la manca d'implicació del Consorci del Camp, que Rigau descriu com a inactiu o "dormint la siesta".