Tots els episodis

62495 episodis disponibles

episodis

58177-58200 de 62495

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Reivindicació pel servei de 24 hores al CAP de Sant Salvador
L'ambulatori de Sant Salvador en el punt de mira Els veïns del barri de Sant Salvador a Tarragona han iniciat una sèrie de mobilitzacions per exigir que el seu Centre d'Atenció Primària (CAP) doni servei durant les 24 hores del dia. Actualment, el centre tanca a la nit, deixant una població d'unes 10.000 persones amb opcions d'urgència molt limitades. Motius de la protesta L'Associació de Veïns, encapçalada per Alfons Ruiz, reclama que es compleixi un acord aprovat al Parlament de Catalunya l'any 2001. Els arguments principals són: Aïllament geogràfic: El barri depèn de la carretera N-240, que sovint pateix retencions de fins a 5 quilòmetres. Població envellida: Prop del 40% dels veïns són gent gran que sovint no disposa de vehicle propi per desplaçar-se a Tarragona ciutat durant la nit. Transport públic deficient: L'últim autobús surt a les 22:00 h, deixant els veïns sense connexió nocturna. Ineficàcia del 061: Els usuaris critiquen que l'assistència telefònica no és una solució real, ja que obliga a persones grans a fer diagnòstics complexos per telèfon. Calendari de mobilitzacions "Mañana lo que pretendemos es salir a la carretera ni más ni menos que para exigir que se cumpla lo que se aprobó en el año 2001." S'han convocat talls de carretera a la rotonda del Camp de Tir per als dies 17 i 24 de novembre a les 18:00 h. Els veïns no descarten anar fins al Parlament si no reben una resposta satisfactòria. Opinions dels usuaris Diversos testimonis recollits a peu de CAP expressen la seva preocupació: Casos d'urgències pediàtriques que podrien ser fatals sense atenció immediata. Dificultats per obtenir medicaments urgents sense recepta mèdica durant la nit. Sensació de greuge comparatiu respecte a altres zones millor ateses.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Guanyadors del Premi Pons d'Icar d'Arqueologia
Reconeixement a la Recerca Arqueològica en els Premis Literaris L'episodi se centra en la vuitena edició del Premi d'Investigació Arqueològica Pons d'Icar, un dels guardons integrats en els Premis Literaris Ciutat de Tarragona. En aquesta ocasió, el premi ha estat concedit ex-aequo a dos joves investigadors de la zona, Josep Francesc Roig Pérez i Xavier Domingo Magaña, els quals expliquen el contingut i l'origen dels seus treballs premiats. Detalls dels Projectes Premiats Via Romana entre Tarragona i Lleida (Josep Francesc Roig): El seu estudi analitza les infraestructures històriques que sovint passen desapercebudes. Destaca que moltes carreteres actuals segueixen traçats amb més de dos mil anys d'història. La investigació va néixer del seu interès per la pedra del Cuber i com es transportava fins a l'antiga Tàrraco. Els Capitells a la Província Tarraconense (Xavier Domingo): Aquest treball, vinculat a la seva tesi doctoral, se centra en l'anàlisi estilística dels capitells romans. Compara la situació de les ciutats de la província amb Roma i altres províncies d'Hispània per entendre millor la vinculació econòmica i el model d'imitació de la capital de l'Imperi. La Professió d'Arqueòleg a Tarragona Durant la conversa, els premiats reflexionen sobre el panorama professional a la ciutat: Patrimoni de la Humanitat: Coincideixen que el reconeixement de la UNESCO a Tarragona ha donat valor a la professió i facilita la sortida laboral en empreses del sector. Importància de la publicació: Més enllà de la dotació econòmica de 3.000 euros, ambdós autors subratllen que el premi real és la publicació de les obres, un fet clau per a la difusió de la riquesa cultural. "Qui no coneix la seva història, no coneix la seva identitat." Els guardons es lliuraran formalment durant la gala que tindrà lloc el pròxim dissabte a l'hotel Imperial Tarracó.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
Activitats de formació i lleure de la Jove Cambra de Tarragona
Projectes i Vitalitat de la Jove Cambra Representants de la Jove Cambra de Tarragona, encapçalats pel seu president Gerard Monguió, juntament amb Jordi Pujol i Daniel Miravet, presenten les noves línies d'actuació de l'entitat. Després d'un període de baixa activitat, l'associació ha viscut un procés de revitalització durant el 2005, enfocant-se en l'aprenentatge a través de l'acció i la participació ciutadana. Ciclo de Formació per a Emprenedors L'entitat ha posat en marxa un cicle de seminaris especialitzats per a joves amb esperit emprenedor. Aquesta formació cobreix mancances que sovint no es troben en l'educació reglada: Direcció de reunions: Tècniques per evitar pèrdues de temps i assolir acords concrets. Comunicació: El seminari de Com parlar en públic, impartit per l'auditor comunicatiu de l'alcalde de Terrassa, Xavier Falgà. Protocol: Sessió a càrrec de Josep Canadell, cap de protocol de la Diputació. Prevenció de riscos laborals: Introducció als conceptes bàsics de seguretat. "No n'hi ha prou en un dossier ben fet, l'has de vendre en el millor sentit de la paraula." "Tarragona, vens a la muntanya?" En col·laboració amb l'Àrea d'Esports de l'Ajuntament de Tarragona, s'han presentat dues sortides de trekking per fomentar el coneixement del territori i el lleure col·lectiu: Mola de Colldejou (15 de novembre): Una ruta de 13 km amb vistes panoràmiques del Camp de Tarragona. Ermites del Montsant (12 de desembre): Recorregut per llocs emblemàtics com l'ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau. Les activitats inclouen servei d'autocar, metge preventiu (gràcies al suport de Santa Tecla) i estan obertes a tota la població amb una condició física mínima.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
La Canonja reclama la remunicipalitat a Tarragona Ràdio
Projecte de recuperació de la plena municipalitat L'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, ha explicat amb detall la decisió històrica de reclamar la totalitat del terme municipal històric perdut fa 40 anys arran de l'annexió a Tarragona. Aquesta postura arriba després d'un emplaçament de l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, per definir el futur territorial de la zona. Punts clau de la negociació Territori complet: Muñoz sosté que demanar el territori històric és inevitable i lògic. Compara la pèrdua de territori amb la falta de membres en un cos humà, afirmant que no es pot negociar sense l'ambició de recuperar-ho tot. Consens polític: La decisió no és només de l'alcaldia, sinó que compta amb el suport unànime de tots els partits municipals (PSC, CiU, ERC) i de la plataforma ciutadana per la municipalitat. Viabilitat econòmica: La Generalitat de Catalunya exigeix un estudi econòmic que demostri que el nou municipi és sostenible. L'alcalde és taxatiu en aquest punt: "Sense les petroquímiques no és possible la viabilitat del municipi." El procés administratiu i calendari Memòria justificativa: Cal elaborar un informe tècnic i econòmic detallat per presentar a la Generalitat. Comissió paritària: Es proposa la creació d'un equip mixt de treball entre l'Ajuntament de Tarragona i la Canonja amb tècnics externs. Modificació de la Llei: Atès que la Canonja no compleix la distància mínima legal entre nuclis per ser independent, caldrà una excepció legal o modificació de la llei per part del Parlament. Terminis: S'estima un horitzó de dos o tres anys per completar el procés de manera prudent però constant. El paper de Bonavista Malgrat les diferències socials, l'alcalde aposta per la integració de Bonavista dins del futur municipi de la Canonja. Tot i reconèixer que Bonavista té més habitants, Muñoz no ho veu com un perill, sinó com una suma de recursos i una oportunitat per crear un ajuntament amb representació compartida.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Entrevista a Enric Alfonso i els Premis Ciutat de Tarragona
L'actualitat literària de Tarragona L'espai radiofònic se centra en la pròxima celebració dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, un dels esdeveniments culturals més rellevants de la tardor a la ciutat. Durant el programa es destaca el paper de les editorials locals com Cossetània Edicions i Edicions El Mèdol en la difusió de les obres guanyadores. Enric Alfonso, guanyador del Premi Tinet L'entrevista principal és amb el periodista Enric Alfonso, guardonat amb el vuitè Premi de Narrativa Curta per Internet TINET per la seva obra "Petons amb Llengua". Alguns detalls clau de l'entrevista són: La trama: Malgrat el títol suggeridor, el relat tracta sobre una dona amb fòbia als catalans que, paradoxalment, s'enamora d'un home d'aquesta procedència que amaga un secret. Competència: L'obra ha estat seleccionada d'entre més de 200 originals, cosa que l'autor destaca com una gran satisfacció personal. Publicació: El relat es publicarà en un volum col·lectiu que inclourà una selecció d'altres finalistes del concurs. Trajectòria: Alfonso, amb un passat lligat a mitjans com La Vanguardia o El Punt, expressa el seu desig de fer el salt a la novel·la llarga, tot i les dificultats de temps que implica la professió periodística. Altres reconeixements destacats El programa també fa ressò d'altres distincions que s'entregaran el proper dissabte: Menció d'Honor: S'atorga a Jaume Calatayut per l'obra El palmell d'una mà. Premi Joan Amades: El jove Raül Marcos, de només 18 anys, ha guanyat el quart Premi de Cultura Popular amb una anàlisi científica sobre meteorologia i astronomia popular a les Terres de l'Ebre. "Poder tenir una obra publicada, encara que sigui un relat curt, et fa molta il·lusió."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
29'
Balanç polític del 2004 amb Josep Lluís Carot Rovira
Balanç d'un any de govern a Catalunya El President d'Esquerra Republicana, Josep Lluís Carot Rovira, analitza el primer any del govern catalanista i d'esquerres. Recorda els fets que van portar a la seva sortida com a conseller en cap i reflexiona sobre la nova etapa institucional amb Josep Bargalló. Eixos de l'actualitat nacional • L'esport i la identitat: Carot Rovira denuncia el "joc brut" de l'estat espanyol respecte a les seleccions catalanes i el reconeixement de la selecció d'hoquei a Macau. • Projectes clau per al 2005: L'any es presenta decisiu per a la redacció del nou Estatut i la proposta d'un nou sistema de finançament per a Catalunya. • Relacions amb Madrid: Es discuteix l'estabilitat del govern de Zapatero i la devolució dels papers de Salamanca com un acte de justícia democràtica. Política local i territori • Tarragona i el territori: El líder republicà reafirma el seu compromís amb la seva ciutat i explica el nou model d'inversions de la Generalitat que prioritza els municipis petits i oblidats. • Grans infraestructures: S'analitza la polèmica de Terrescavades i la gestió de la capitalitat compartida entre Tarragona i Reus. "Catalunya és una nació, ho digui l'Estatut o no ho digui, perquè ja existia molt abans d'aquestes lleis."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Incident vandàlic al Col·legi Sagrat Cor
Anàlisi de l'atac vandàlic al centre educatiu El director del Col·legi Sagrat Cor, Joan Andreu Torres, explica l'incident en què un grup de 15 joves va llançar artefactes incendiaris (ampolles de gasolina) contra la façana del centre. L'escola no va ser conscient dels fets fins que la policia i els mitjans de comunicació van informar-ne, ja que els danys són exclusivament exteriors. Punts clau de la situació Naturalesa dels fets: Es descriu com una bretolada de grans dimensions que va escapar del control dels autors, sense una intenció real de causar una catàstrofe. Perfil dels implicats: S'ha confirmat la detenció de 15 joves, entre els quals hi ha tant menors d'edat com adults (de 18 a 20 anys). Tot i que no hi ha una llista oficial, se sospita que alguns són exalumnes del centre. Impacte moral vs. material: Tot i que els danys materials són mínims (marques de fum a la façana), el director destaca el dany moral que suposa per a la comunitat educativa. Accions i missatge a la comunitat El centre ha presentat una denúncia formal per motius d'assegurança, però no s'ha iniciat una querella personal contra ningú en concret. El director posa èmfasi en la vessant pedagògica del conflicte: "Això no és un exemple de civisme. Cal parlar amb els pares i els exalumnes per entendre a què respon aquesta situació." Finalment, es fa una crida a la tranquil·litat de les famílies, assegurant que l'interior del col·legi està intacte i que no es preveuen mesures de vigilància extra, confiant que el procés judicial i la intervenció policial posaran fi a l'incident.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
17'
Dansa i Tradició: L'Esbart Santa Tecla i la Principal del Llobregat
La Dansa Catalana com a Protagonista de Sant Magí L'entrevista a Tarragona Ràdio reuneix en Jaume Aguas, director de l'Esbart Santa Tecla, i en Lluís Calduch, director de l'Esbart Ciutat Comtal, per parlar de l'espectacle de dansa que tindrà lloc a la Plaça de la Font. Aquesta actuació, acompanyada per la cobla La Principal del Llobregat, és un dels plats forts de la programació de la festa major. Detalls de l'Espectacle i Repertori El programa d'aquesta nit destaca per la seva varietat i per la inclusió de peces coreografiades pel mateix Lluís Calduch i en Jaume Aguas. Alguns dels punts clau del repertori són: "Viatge": Una peça amb música del grup Trullars. "El Voler de Tortosí": Un projecte inspirat en les danses de l'Ebre. "Del Montsant a Prades": Un projecte estrenat fa dos anys que avui s'estrena en la seva versió per a cobla. Jota de Castelló i altres balls populars del Pallars i Paúls. Reflexions sobre la Festa i els Espais Els convidats fan un balanç molt positiu de l'actuació realitzada a l'Amfiteatre Romà, destacant que, malgrat ser un dilluns a la nit, es va omplir amb prop de mil persones. Tot i això, assenyalen la necessitat de millorar les condicions tècniques i d'accés d'aquest espai històric: "S'hauria d'aconseguir que l'Amfiteatre Romà sigui un espai estable per fer-hi coses; la Conselleria de Patrimoni i Festes s'haurien de posar d'acord." La Identitat de la Festa Major Durant la conversa, es qüestiona el concepte de "festa petita" aplicat a Sant Magí. Els directors defensen que és la festa major d'estiu i que s'hauria de considerar amb la mateixa magnitud que Santa Tecla per evitar retallades pressupostàries que puguin afectar la qualitat dels actes culturals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
La Festa i Llegendes de Sant Magí a Tarragona
La Celebració de Sant Magí Aquest text recull la tradició i el folklore al voltant de la figura de Sant Magí, celebrat especialment a la ciutat de Tarragona. La lletra descriu l'ambient festiu i la devoció popular que envolta aquesta festivitat costumista. Els Miracles i la Llegenda La narrativa se centra en la capacitat miraculosa del sant per a la curació i els fets sobrenaturals durant la seva persecució: * Curacions: Es destaca que el sant cura "tots els mals" i fins i tot influències demoníaques. * L'episodi dels soldats: S'esmenta el seu empresonament pel governador i el miracle de les cadenes i les portes obertes a mitjanit. * L'aigua i les fonts: Un element central és la creació de les fonts miraculoses que brollen per la seva voluntat. Elements Simbòlics i Populars La cançó també integra la cultura popular a través de diversos referents: 1. L'aigua medicinal: Es descriu l'aigua de Sant Magí amb un gust especial i propietats medicinals que perduren malgrat guerres i mals governs. 2. El refranyer: Es fa referència a la pluja típica de les dates del sant i a la gastronomia de la diada. "I perquè se'l creguen tres fonts fa brollar." L'obra acaba amb una visió de la festa com un moment de joia col·lectiva on la gent es diverteix amb intensitat, superant fins i tot els efectes del vi.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
Concert de José Luis González al Festival d'Orgue
Festival Internacional d'Orgue a la Catedral de Tarragona El prestigiós organista José Luis González Uriol, catedràtic d'Orgue del Conservatori Superior de Saragossa, oferirà un concert especial al claustre de la catedral de Tarragona. L'esdeveniment s'emmarca dins el Festival Internacional d'Orgue i destaca per la rellevància històrica de l'instrument i l'excel·lència del seu intèrpret. Un repertori eclèctic i històric El programa del concert ha estat dissenyat per recórrer la música antiga europea, posant èmfasi en: - Autors hispànics i portuguesos: Obres de Antonio de Cabezón, Tener Carrera i Carlos Seixas. - Mestres europeus: Peces de Johann Pachelbel, Giovanni Pescetti i Johann Sebastian Bach. - Peces populars i colossals: El concert clourà amb la Batalla de Marengo, una peça d'autor anònim. La singularitat de l'orgue del claustre Jordi Vergés, director del festival, destaca que l'orgue del claustre és una peça excepcional per diversos motius: - És un dels pocs que es va salvar de la destrucció massiva d'orgues a Catalunya. - Ofereix una sonoritat íntima, galant i preciosista, ideal per a la distància curta. - > "Cada orgue és una petita orquestra... té una instrumentació específica que el fa únic en el seu gènere." L'experiència del directe Tot i que el públic no pot veure físicament l'organista durant l'execució, l'acústica del claustre i la vivesa del so original proporcionen una experiència sensorial inigualable per als amants de la música antiga.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Alexandre Aixendri i la Nova Imatge de Sant Magí
La creació de la nova imatge de Sant Magí L'artista Alexandre Aixendri explica el procés de creació d'una nova obra dedicada a Sant Magí, actualment ubicada a l'ermita de la Brufaganya. El projecte, que va néixer d'un encàrrec per a la Festa de la Rosa, ha cristal·litzat en una peça de grans dimensions realitzada sobre tela per facilitar-ne el transport. Detalls del procés artístic Material i format: L'obra fa dos metres d'alçada per un metre i mig d'amplada. S'ha utilitzat roba cosida per ser una peça pràctica de posar i treure segons les necessitats litúrgiques. Col·laboracions: Aixendri destaca la col·laboració desinteressada de Jordi Herèdia en la confecció i aportació del material. Estil i iconografia: Es tracta d'una representació del sant en una "posi honesta i quotidiana", basada en una estampa tradicional que es reparteix durant la festivitat. Els reptes de l'artista i el futur de l'ermita L'autor subratlla que el més complex ha estat capturar la mirada viva del sant. Així mateix, durant la conversa es posa de manifest l'estat actual de l'ermita de la Brufaganya: "L'ermita està una mica velleta... estan restaurant tot el sostre nou perquè hi havia moltes goteres." Finalment, l'artista reflexiona sobre la seva inspiració, que sovint arriba durant la nit o en el recolliment de la tardor, i confessa que la música clàssica (especialment la d'òrgan) és la seva companya indispensable mentre treballa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
2'
Sorteig de les semifinals de la Copa Catalunya
El Nàstic a l'espera de rival per a les semifinals L'emissió radiofònica ens trasllada a l'Auditori de Caixa Tarragona, on s'està duent a terme el sorteig per determinar l'enfrontament del Club Gimnàstic de Tarragona a les semifinals de la Copa Catalunya. L'expectació és màxima per saber si el rival serà el FC Barcelona o el RCD Espanyol. Detalls de l'esdeveniment i autoritats Retard en l'inici: L'acte ha començat amb uns 25 minuts de demora a causa de l'arribada tardana de la representació del FC Barcelona. Representació institucional: S'ha confirmat la presència de figures clau del món de l'esport: Nàstic: El president Josep Maria Andreu i el tècnic Lluís César. Espanyol: Representat per l'exporter Tomi Nkono. Federació: El president Jaume Roure i el delegat Germà Pallicer. Caixa Tarragona: Rafael Jané ha iniciat els parlaments protocol·laris. "Ara comencen els parlaments... d'aquí uns instants suposem que coneixerem ja qui serà el rival del Nàstic." Pròximes passes El partit de semifinals es disputarà el proper divendres a la tarda. La ràdio manté la connexió oberta amb l'unitat mòbil per confirmar el resultat del sorteig tan bon punt finalitzin els parlaments de la taula presidencial.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
La Romàntica de l'Alfàbrega al Convit de Sant Magí
La Romàntica de l'Alfàbrega obre les festes de Sant Magí En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, es presenta el grup valencià La Romàntica Alternativa del Saladar, encarregat de realitzar el passacarrers del convit per iniciar la Festa Major Petita de Tarragona. El portaveu del grup, Pep Bas, explica l'essència de la seva formació i el seu paper en l'anunci de les festes. Els punts clau de la formació Estil i origen: El grup és una xicoteta banda de poble de la comarca de La Marina, que recupera els sons tradicionals dels inicis del segle XX. Vincle social: Reivindiquen el paper de la banda en tots els actes vitals (bodes, batejos, festes) i la seva connexió amb la cultura compartida entre el País Valencià i Catalunya. Preservació: El seu nom, Saladar, fa referència a una zona amenaçada per la invasió turística i el formigó, que el grup vol reivindicar mitjançant la seva música. L'acte del Convit a Tarragona L'acte consisteix en una cercavila pels carrers de la Part Alta on el grup recita versos i convida la ciutadania a participar en la festa. Durant el recorregut, s'entregaran els tradicionals pomells de flors a quatre entitats rellevants: 1. Ball de Gitanes 2. Ball de Cercolets 3. Comissaria de Sant Magí 4. Colla Jove de Xiquets de Tarragona "Dones i xiquetes eixiu al balcó, perquè les trompetes ja fan el pregó. Això és el convit, un convit que convida a vindre a la festa."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
La Tradició de la Baixada de l'Aigua de Sant Magí
L'Expedició de l'Aigua: Tradició i Germandat Vicenç Gabriel, president dels Portants de l'Aigua de Sant Magí, detalla els preparatius i el recorregut de la tradicional baixada de l'aigua des de la Brufeganya fins a Tarragona. Aquesta festivitat, que uneix fe, història i cultura popular, mobilitza uns 10 carros i aproximadament 50 persones en un trajecte de 60 quilòmetres. El Recorregut i la Logística L'expedició segueix un itinerari fixat que dura diversos dies, creuant municipis on els portants reben mostres de suport i carinyo: Inici: Sant Magí de la Brufeganya (terme de Pontils), on se celebra una missa emotiva a les fonts. Parades clau: Santa Perpètua de Gaià, el Pont d'Armentera, Santes Creus i Bràfim, on passen la nit. Arribada a la ciutat: Dimecres a la tarda, entrant per la Rambla Nova cap al Portal del Carro. Significat i Simbolisme de l'Aigua L'entrevistat destaca que l'aigua de Sant Magí és un element simbòlic i gratuït per als ciutadans. No es comercialitza el líquid, sinó que es demana una donació per l'ampolla o el càntir per ajudar la Confraria. "L'aigua no es ven. La baixem per a tots els tarragonins, fidels i devots." Devoció i Creences Populars Gabriel comparteix el sentiment de fraternitat entre els portants i la forta devoció que desperta el sant. S'esmenten anècdotes sobre les propietats presumptament miraculoses de l'aigua, citant casos on malalts o persones en situacions crítiques han trobat consol o millores inexplicables, fet que reforça el vincle emocional de Tarragona amb aquesta tradició. Novetats i Cultura Aquest any, l'arribada coincideix amb el 150è aniversari de la Rambla de Tarragona, per la qual cosa la benedicció es farà davant del Teatre Metropol. A més, s'ha reeditat el llibre de Mossèn Antoni Panadès sobre la història de Sant Magí, que inclou detalls sobre l'antiga administració de les fonts.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
10'
2004-08-16 OPERA KÍEV TGN
Espectacle de Ballet al Camp de Mart El mànager de l'Òpera Nacional de Kiev, Lluís Acosta, presenta el concert i espectacle de ballet que tindrà lloc al Camp de Mart de Tarragona. La funció destaca per la interpretació de peces clàssiques de Tchaikovsky, especialment el cèlebre vals del Llac dels Cignes. Dades clau de la companyia Origen: Teatre d'Òpera i Ballet Taras Shevchenko de Kiev (Ucraïna). Plantilla: Una institució de gran envergadura amb 1.500 artistes, incloent-hi 140 ballarins. Excel·lència: Els ballarins que formen part de la gira són els millors de la plantilla, molts d'ells guardonats en concursos internacionals. Formació: Tot i la seva joventut (mitjana de 24 anys), compten amb una àmplia experiència, ja que comencen la seva preparació als 8 o 10 anys. El repertori i els protagonistes L'espectacle es divideix en dues parts principals: 1. El Llac dels Cignes (Suite): Protagonitzat per la primera ballarina Anna Doros (Odette/Odile) i Maxime Chepic (Príncep Siegfried). 2. Xerehzade: Amb les actuacions destacades de Tatiana Borovic i Maxim Motkov, ballarins condecorats per l'estat ucraïnès. La duresa de la professió Acosta destaca el gran sacrifici que implica la dansa clàssica a nivell professional: "Un dia normal de treball d'un ballarí és com un dia d'un esportista: entrenar, entrenar i entrenar." Règim de treball: Jornades de 8 hores diàries, incloent-hi classes d'escalfament i assajos abans de cada funció. Carrera curta: L'etapa de màxim rendiment finalitza prop dels 35-38 anys, moment en què molts passen a ser pedagogs o mestres de ballet. Valoració de l'escenari Malgrat ser un escenari d'estiu que pot tenir certes limitacions tècniques en comparació amb un teatre tancat pel que fa als decorats, el Teatre Auditori del Camp de Mart es considera un espai excel·lent i ben equipat per acollir una companyia de talla mundial.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
18'
Les Contalles de Sant Magí a l'Amfiteatre
Descripció de l'Espectacle i la seva Producció En aquesta entrevista, la Rosa i en Jaume (qui interpreta el paper protagonista) expliquen els detalls de les Contalles de Sant Magí, una representació de dansa i música que narra la vida i miracles del sant. L'espectacle és fruit d'un llarg procés d'investigació i assajos que va començar l'any anterior, amb un muntatge complex que arriba a moure més de 50 persones a l'escenari. Estructura de l'Obra en Quadres L'obra s'estructura en diversos quadres escènics que relaten moments clau: Quadre 1: Arribada de Sant Magí a la Brufeganya i el comiat dels seus germans. Quadre 2: El miracle de la curació de la filla de l'emperador Maximià. Quadre 3: L'empresonament i l'alliberament miraculós pel Portal del Carro. Quadre 4: L'oració a la cova i el Miracle de l'Aigua, element central de la identitat tarragonina. Quadre 5: El martiri i la glorificació final del sant. Aspectes Tècnics i Logístics L'escenari escollit és l'Amfiteatre de Tarragona, un espai de gran bellesa però amb reptes logístics considerables per la manca d'infraestructura convencional. "El marc de l'amfiteatre és impressionant per a un espectacle com aquest; realment posa la pell de gallina." L'elenc està format per: - 25 dansaires de l'Esbart. - Un cor d'unes 10 persones. - Una cobla de 13 músics. - 3 sacs de gemecs per als enllaços musicals. Finalment, els convidats fan una crida a la participació dels tarragonins, recordant que l'entrada és lliure i gratuïta per tal de consolidar aquest gran muntatge festiu.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Actualitat Castellera: Sant Magí i la situació de les colles
Panorama Castellera davant la Diada de Sant Magí L'actualitat castellera s'intensifica amb l'arribada de la Diada de Sant Magí el proper dijous 19 d'agost. En Jordi Sorignac, del programa Toc de Castells, analitza l'estat de forma de les colles de Tarragona i les darreres actuacions destacades al territori. Situació de les colles tarragonines L'anàlisi mostra dues realitats diferenciades per a les colles de la ciutat: Colla Jove i Xiquets de Tarragona: Arriben amb optimisme i el repte de completar una actuació amb tres castells de vuit. Les sensacions són molt positives, especialment després dels darrers assajos i actuacions. Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Es troben en una situació més complexa. Tot i que els del Serrallo van carregar el 3 de 7, les caigudes i la falta de camises als assajos generen incertesa sobre si podran portar castells de set a la plaça. Crònica del cap de setmana L'activitat ha estat frenètica en diversos punts de la geografia: Cosa del Bou (Sant Roc): La Colla Jove Xiquets de Tarragona va demostrar un gran estat de forma descarregant el primer 3 de 8 de la temporada, a més del quart 4 de 8 i el 2 de 7. La Bisbal del Penedès: Una diada d'alt nivell amb quatre castells de nou. Els Castellers de Vilafranca van dominar amb el 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre, mentre que la Vella de Valls va recuperar bones sensacions. Xiquets de Reus: Van carregar el 4 de 8, però una caiguda lenta i aparatosa de la canalla va impedir completar l'actuació. Polèmica amb el Concurs de Castells Es confirma la llista definitiva de les 18 colles per al Concurs de Castells de Tarragona. La notícia destacada és l'absència dels Bordegassos de Vilanova per una falta de coordinació amb el patronat respecte als terminis de resposta, sent substituïts pels Marrecs de Salt. "Els castells són com el futbol: el dia que guanyes tot va molt bé, però el dia que perds tot són crítiques."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
21'
Presentació de Sant Magí 2004 i Santa Tecla a Tarragona
Detalls de la Festa Major de Sant Magí 2004 L'entrevista amb Carles Sala, regidor de Joventut i Festes de l'Ajuntament de Tarragona, desgrana la programació de Sant Magí, coneguda com la festa major petita. Enguany es presenta com una celebració continuista i tradicional, marcada per l'absència d'un macroconcert a causa de motius econòmics i la falta de gires d'artistes adequats per omplir la plaça de braus. Actes destacats i novetats Protagonisme de l'aigua: Es manté la tradició de la Baixada de l'Aigua des de la Brufaganya, un acte que transcendeix l'àmbit local i uneix diversos municipis. Consolidació d'actes populars: La Revetlla Remullada a la plaça del Rei i la Sindriada es confirmen com a esdeveniments intergeneracionals d'èxit. Aniversari especial: Per celebrar els 150 anys de la Rambla Nova, l'arribada dels portants i la benedicció de l'aigua es traslladaran excepcionalment davant del Teatre Metropol. Cultura i espectacles: Destaca l'actuació de l'Òpera de Kíev i els concerts de rock de Kabul Babà i Ràbia Acústica. "Sant Magí és una festa d'estar per casa, en un sentit íntim i de ciutat, on la imaginació supleix l'austeritat pressupostària." Avançament de les Festes de Santa Tecla El regidor també ha aprofitat per donar les primeres pinzellades de la Festa Major de Santa Tecla, que comptarà amb una agenda molt atapeïda el diumenge 19 de setembre: Una jornada excepcional (19 de setembre) Diada Castellera Especial: Amb motiu del 25è aniversari de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, hi participaran colles convidades com els Minyons de Terrassa i la Joves de Valls. Arribada del nou Arquebisbe: El seguici popular sortirà de forma extraordinària per rebre el doctor Jaume Pujol. Ajustos horaris: La Santa Tecla Petita endarrerirà el seu inici a les 19:30h per no coincidir amb els actes de recepció de l'arquebisbe. Finalment, Sala ha reivindicat la necessitat d'una millor dotació pressupostària per a l'àrea de festes per mantenir el nivell d'excel·lència que els ciutadans valoren positivament en les enquestes de satisfacció.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Inauguració de la Residència Nostrellar als Pallaresos
Inauguració del projecte Nostrellar L'Associació Popular de la Gent Gran de Tarragona inaugurarà el proper 15 de setembre oficialment la residència Nostrellar, situada als Pallaresos. Aquest projecte és pioner a Catalunya i a Espanya pel seu model de propietat horitzontal, on els mateixos socis de l'associació han comprat les habitacions com si fossin un bloc de pisos. Capacitat i funcionament del centre Capacitat: El centre disposa de 126 habitacions (96 dobles i 30 individuals) amb un total de 222 llits. Ocupació inicial: A partir de l'1 d'octubre començaran a viure-hi 43 propietaris. Cessió d'ús: El 70% de les places restants es cediran en ús a altres jubilats mitjançant un cànon per als propietaris que no les ocupen immediatament. Costos i gestió sense ànim de lucre La residència s'autogestiona pels mateixos jubilats a preu de cost, ja que l'associació no té ànim de lucre: Habitació doble: El preu per a persones autònomes serà inferior als 900 euros mensuals. Habitació individual: El cost se situarà al voltant dels 960 euros. "Mimarem moltíssim la dignitat de les persones... hem fet una residència per nosaltres mateixos i ens l'autogestionem." Equipaments i serveis L'edifici consta de 6.300 metres quadrats construïts i una hectàrea total de terreny, oferint serveis de qualitat: Zones comunes: 1.500 m² que inclouen biblioteca, gimnàs de rehabilitació, sales de jocs i manualitats. Exteriors: Més de 5.000 m² de jardins, accessos amplis i aparcament. Tecnologia: Sistemes moderns de comunicació interna i megafonia.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
2004-08-15 CÀMPING TAMARIT PARK
Èxit internacional i gestió de l'ocupació El senyor Joan Deixeus, president del càmping Tamarit Park, destaca el posicionament d'elit de les seves instal·lacions, reconegudes per l'Automòbil Club d'Holanda com un dels sis millors càmpings d'Europa. Malgrat els rumors de crisi al sector turístic, Deixeus aclareix que el seu càmping manté xifres excel·lents: Ocupació completa en bungalows durant l'agost. Un 80% d'ocupació global incloent parcel·les. Millora de la recaudació respecte a l'any anterior, indicant un client amb major capacitat econòmica. "No es pot parlar de crisi del turisme, es pot parlar de crisi d'emplaçaments turístics." Competència i model de negoci L'entrevista analitza la competència de països emergents com Croàcia o destins a la costa atlàntica francesa. Deixeus defensa que el model de sol i platja no està esgotat, però sí saturat per una herència del turisme de masses que cal corregir mitjançant la qualitat i la inversió en infraestructures. Mercats emergents i promoció conjunta Es proposa una estratègia de promoció sota la marca Costa Daurada per atraure nous mercats: Països de l'Est: Especialment Polònia, amb un creixent flux de visitants amb alt poder adquisitiu. Col·laboració publicoprivada: Treballar amb la Direcció General de Turisme i hotelers per fer campanyes col·lectives. Desestacionalització: Aprofitar el clima favorable per allargar la temporada més enllà de l'estiu. Reptes infraestructurals i administratius El president de Tamarit Park es mostra crític amb les deficiències de l'entorn: Mobilitat: Les cues quilomètriques a les carreteres de Tarragona són un impediment greu per al creixement. Burocràcia: Crida a la Generalitat a flexibilitzar la normativa per permetre més bungalows (actualment limitats al 33%) per no perdre competitivitat davant el model de València. Transport públic: Necessitat de millorar la connexió entre els càmpings i Tarragona capital per fomentar el turisme cultural.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
8'
L'ONCE dedica el seu cupó a la Festa de Sant Magí
Sant Magí protagonitza el cupó de l'ONCE En l'edició de divendres, l'organització ONCE ha dedicat la imatge del seu cupó a les Festes de Sant Magí de Tarragona. L'emissió especial mostra elements tradicionals com el carro dels portants de l'aigua. Els punts clau de la connexió a peu de carrer inclouen: Vendes a l'alça: Segons el venedor de la Plaça de la Mitja Lluna, la imatge de la festa ha animat considerablement les vendes. Héctor del Valle: El venedor, anomenat Francesc Javier, ha revelat la seva faceta com a cantant i músic professional, interpretant en directe algunes de les cançons més famoses de les campanyes publicitàries de l'ONCE. Premis extraordinaris: S'ha destacat que el premi d'aquest divendres puja a 6 milions d'euros, amb un sorteig especial proper de 14 milions per al dia 14. "L'únic que es veu és Festa de Sant Magí, Tarragona, 19 d'agost, i el carro dels portants de l'aigua." Un venedor amb talent artístic La interacció amb el personal de venda ha permès conèixer que el Francesc ja ha repartit premis importants anteriorment a la ciutat, inclosos premis de 350 milions de pessetes. A més, s'ha promocionat l'oferta actual on, per la compra de tres cupons del sorteig extraordinari, es regala un CD amb les cançons de l'estiu 2004.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
25 anys del Misteri de la Selva i el llibre de Camil Ferreter
Celebració del 25è aniversari del Misteri de la Selva Aquesta conversa a Tarragona Ràdio commemora el quart de segle de representacions del Misteri de la Selva i la publicació del llibre "Pas a pas de representació de l'assumpció de Madona Santa Maria", escrit per Camil Ferreter. L'obra no només recull la història d'aquesta tradició, sinó que és un homenatge a l'esforç col·lectiu del poble. Aspectes destacats del llibre i la investigació El llibre ha requerit uns tres o quatre mesos de treball intens de documentació i memòria. Es plantegen hipòtesis sobre l'origen de la representació a la Selva del Camp, vinculant-la a la inauguració de dos retaules marians al segle XIV. S'explica per què el text original es troba a l'Arxiu de Tarragona: el cardenal Vidal i Barraquer el va fer traslladar per protegir-lo. Característiques de l'obra medieval Qualitat literària: A diferència d'altres obres populars anònimes, el Misteri de la Selva presenta una voluntat d'autor clara amb un vocabulari ric i reminiscències trobadoresques. Registres lingüístics: El text conserva el català del segle XIV, que destaca per la seva frescor i expressivitat. Elements de contrast: Existeix un contrast marcat entre la solemnitat dels cants religiosos i la "diablada", on els dimonis usen un llenguatge col·loquial i humorístic. "Batets-me aquest enemic que no val un peu de cabrit" La representació en directe Les funcions tenen lloc a la Parròquia de Sant Andreu de la Selva del Camp, amb la participació d'una vuitantena d'actors. Es tracta d'una experiència immersiva que ocupa tot l'espai del temple, fusionant música monòdica, gregorià i teatre medieval.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Bonavista ja ho té tot a punt per a les seves festes
Inici imminent de les festes de Bonavista Ramon López, president de l'Associació de Veïns de Bonavista, explica que el barri ja ha enllestit gairebé tots els preparatius per donar el tret de sortida a la seva festa major. Tot i que encara queden els darrers detalls en l'escenari i la il·luminació, la il·lusió és màxima per gaudir d'uns dies de convivència. Un programa amb essència de barri El programa d'actes destaca pel seu colorit i participació local: Participació infantil: La portada del llibre de festes és fruit d'un concurs de dibuix realitzat a les escoles del barri. Teixit comercial: Una gran quantitat de comerços de Bonavista i poblacions veïnes com la Canonja col·laboren activament en el patrocini de la festa. Atractiu turístic: El famós mercat dels diumenges i la tradició del tapeo fan que molts estrangers i visitants de fora es desplacin fins al barri. Actes més destacats El calendari de festes està pensat per a totes les edats, combinant tradició i oci: Vendre: Homenatge a Joséito Chacón amb futbol, cercavila a les 20h, pregó a càrrec del senyor Nadal i la coronació de les reines a les 22h. Dissabte: Marató Popular infantil de bon matí, jocs, fira de varietats i revetlla. Diumenge: Guerra de l'escuma i l'aigua (on fins i tot els adults s'impliquen), actes religiosos, futbol i correfoc amb focs artificials. "Bonavista és un barri obert a tothom i tothom qui vulgui venir a la festa hi està convidat per passar-ho bé cívicament." Seguretat i civisme Durant l'entrevista es fa referència a un incident recent: un incendi presumptament provocat al "muro verd" entre Bonavista i Campclar. López fa una crida al civisme i al respecte per la natura, demanant que no es facin malbé els pins que tant costen de replantar, especialment per la seva funció protectora davant el polígon químic.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
8'
Descoberta excepcional d'una cabana neandertal a Capellades
La Revolució de l'Abric Romaní L'arqueòleg Eudald Carbonell detalla la troballa d'un negatiu de fusta de 3,5 metres a l'Abric Romaní de Capellades. Aquesta peça és el primer element de construcció d'una cabana neandertal localitzat al jaciment després de 22 anys d'excavacions. Punts clau de la descoberta: Complexitat social: La troballa d'estructures de cabanes confirma que els neandertals eren caçadors-recol·lectors amb una organització domèstica complexa. Domini del foc: El foc no era només una font de calor, sinó un element cultural i de transmissió d'informació, comparable al paper que té la televisió avui dia. Intel·ligència compartida: Carbonell defensa que el grau d'humanització no depèn de la tecnologia (com el mòbil actual), sinó de la complexitat de les relacions socials. Una feina de persistència "El treball de dia a dia és el més important. Vam estar pràcticament 15 anys sense trobar res." L'expert subratlla que la ciència és una tasca silenciosa que, de tant en tant, ofereix grans titulars que permeten compartir el coneixement amb la societat a través d'exposicions com les d'Atapuerca a Tarragona.