Tots els episodis

62495 episodis disponibles

episodis

58225-58248 de 62495

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
Reparació de l'esboranc a la Baixada de la Peixateria
Gestió de l'esboranc i tancament de carrerons a Tarragona El regidor de serveis públics de l'Ajuntament de Tarragona, Jordi Sendra, ha explicat les mesures preses arran de l'aparició d'un esboranc de grans dimensions a la Baixada de la Peixateria i les novetats sobre el control d'incivisme a la Part Alta. Reparació urgent a la Baixada de la Peixateria L'incident es va iniciar com un petit esbombament de l'asfalt que va acabar cedint del tot per l'antiguitat del sistema de clavegueram. Causa de l'enfonsament: El col·lapse d'un tram de clavegram antic de dòveda a causa del pas continuat de vehicles pesants. Abast de l'obra: S'ha decidit no només tapar el forat, sinó higienitzar i renovar un tram sencer de la canonada per connectar-la amb el clavegueram nou de PVC existent. Previsió d'obertura: El carrer roman tallat per seguretat. S'espera que les obres finalitzin demà al vespre, tot i que no es descarta que el tall s'allargui durant el cap de setmana si no es garanteix la seguretat total. Tancament de carrerons contra l'incivisme Com a mesura per combatre el botelló i les activitats degradants al centre històric, s'ha procedit al tancament físic de certs espais: Carreró de la Rosa: Avui mateix s'està instal·lant la reixa de seguretat, un cop finalitzades les obres de rehabilitació d'una façana interior que havien endarrerit l'actuació. Carreró de la Palma: Ja es troba tancat des de fa mesos amb portes als dos extrems. Gestió d'accessos: Els veïns i comerciants autoritzats disposaran d'una clau personal sota signatura de responsabilitat. També tindran còpies la Guàrdia Urbana, la Brigada Municipal i l'Ajuntament per a casos d'emergència. "Ens semblava lamentable que aquests dos carrerons s'haguessin convertit en un lloc per anar a orinar o per activitats dubtoses."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
20'
Intercanvi de salutacions nocturnes
Anàlisi de la salutació continuada El contingut d'aquest document presenta una estructura altament repetitiva basada en la salutació formal "Bona nit". Aquesta expressió es reitera en intervals regulars de 30 segons, creant una seqüència monòtona que s'allarga durant aproximadament 20 minuts. Punts clau de la interacció: Constant temporal: Es manté una periodicitat exacta entre cada intervenció. Uniformitat lingüística: No hi ha variació en el registre ni en el vocabulari utilitzat. Manca de context addicional: El diàleg (o monòleg) es limita exclusivament a la cortesia bàsica. "Bona nit" En resum, es tracta d'una seqüència d'àudio o transcripció on predomina la funció fàtica del llenguatge, assegurant simplement que el canal de comunicació roman obert sense transmetre cap informació nova més enllà del desig de passar una bona nit.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Tarragona brilla a l'espectacle mundial a l'Arena de Verona
Participació històrica de Tarragona al festival d'òpera de Verona Una delegació oficial de l'Ajuntament de Tarragona, encapçalada per l'alcalde i la tinent d'alcalde de Patrimoni, Maria Mercè Martorell, s'ha desplaçat a la localitat italiana de Verona. L'objectiu és l'estrena mundial de l'espectacle Corona di Pietra, una producció única que combina música en directe i tecnologia multimèdia. L'espectacle: Corona di Pietra L'esdeveniment té lloc a l'emblemàtica Arena de Verona davant de 15.000 espectadors i presenta una proposta innovadora: Recital en directe: Una actuació de l'il·lustre tenor Plácido Domingo. Viatge multimèdia: Projeccions enregistrades a vuit dels teatres romans més importants de la Mediterrània. Presència tarragonina: Tarragona és l'única representant de l'Estat espanyol. S'emetrà una gravació de Josep Carreras a l'amfiteatre de Tarragona, acompanyada d'imatges dels monuments romans de la ciutat. Gestió patrimonial i projecció internacional L'emissió de l'espectacle ha estat adquirida per la discogràfica Sony i serà retransmesa per la RAI a nivell mundial. La tinent d'alcalde destaca la importància d'aquesta difusió internacional per al patrimoni tarragoní, comparant-la amb la repercussió que va tenir el concert dels Tres Tenors a les Termes de Caracal·la. "És una difusió pel nostre patrimoni realment espectacular; ens hem d'assegurar que se'ns conegui a tot el món." Aprenentatges i el futur de l'Amfiteatre L'alcalde de la ciutat subratlla la voluntat d'aprendre del model de l'Arena de Verona, que des de 1913 combina música i arqueologia. S'ha plantejat un increment progressiu de l'activitat cultural a l'amfiteatre de Tarragona, buscant la màxima qualitat artística tot i les diferències en l'estat de conservació respecte al recinte italià.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
Consells de seguretat i salut a la platja amb Creu Roja
Seguretat i primers auxilis a la platja En aquesta conversa a la platja de la Rebessada a Tarragona, en Joan Cucurull, cap del servei de platges de la Creu Roja, detalla les principals actuacions i recomanacions per als banyistes durant la temporada d'estiu. Tractament de picades habituals L'augment de la temperatura de l'aigua ha provocat l'arribada de bancs de meduses i peixos aranya: Meduses: Es manifesten com una sensació de "xarxa enganxada" que provoca vermellor i coïssor. Es tracten amb amoníac o pomades antihistamíniques. Peix aranya: S'amaga sota la sorra i pica quan es trepitja. El tractament clau és l'aplicació de calor professional a la zona, ja que la calor inocula (desactiva) el seu verí. Protecció solar i prevenció de cremades Es fa una crida especial a la prudència, especialment per als turistes estrangers que sovint ignoren els perills de l'exposició solar prolongada: Hores crítiques: Cal evitar prendre el sol directament entre les 13:00 i les 16:00 hores. Factors de protecció: S'insisteix en l'ús de cremes amb factors alts (30, 40 o més) i l'ús de samarretes en pells molt clares. El tall de digestió i accessibilitat En Joan explica clarament què és un tall de digestió: "Es tracta d'un canvi brusc de temperatura on el cos reacciona bombejant la sang cap a les extremitats per contrarestar el fred, deixant l'estómac buit de sang mentre es fa la digestió." D'altra banda, es destaca la millora en l'accessibilitat gràcies a les cadires amfíbies: Disponibles a les platges del Miracle, Rebassada, la Mora i Llarga. Permeten el bany a persones amb minusvalia amb l'ajuda de flotadors laterals i l'assistència dels voluntaris de la Creu Roja.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
18'
Estudi sobre trastorns alimentaris en adolescents
Estudi sobre la salut nutricional i psicosocial a Tarragona L'entrevista presenta els resultats d'una tesi doctoral realitzada per la doctora Susana Pérez, qui ha analitzat durant quatre anys una mostra de 3.000 adolescents del Camp de Tarragona. L'estudi destaca per la seva transversalitat, incloent tant zones urbanes com rurals, i per posar el focus en els estats previs a les malalties ja diagnosticades. Principals conclusions de la recerca Trastorns inespecífics: Tot i que la prevalença d'anorèxia (0,53%) i bulímia (0,66%) és baixa, s'ha detectat que un 4% de les noies pateixen trastorns de la conducta alimentària (TCA) inespecífics. Perfil de risc: Aquestes joves sovint presenten un lleuger sobrepès o obesitat, fet que camufla el problema davant la família ja que no hi ha una pèrdua de pes alarmant inicialment. Restricció vs. Purga: En etapes inicials, no solen aparèixer conductes purgatives (vòmits), sinó una restricció progressiva d'aliments clau com la carn, els ous o els cereals. Impacte en la salut: S'ha observat que el 86% de les joves en risc tenen una ingesta inadequada de calci, cosa que pot comprometre la mineralització òssia definitiva (que clou als 24 anys) i derivar en osteoporosi precoç. Factors influents i prevenció L'estudi subratlla que la insatisfacció corporal neix de la comparació amb els estereotips televisius i la pressió sociocultural, que afecta per igual a ciutats i pobles petits. "Si es detecta a temps, podríem evitar l'evolució a formes tan severes i tan difícils de curar." Per prevenir l'evolució de la malaltia, la doctora recomana: 1. Fomentar una educació en valors a les escoles per reduir la susceptibilitat a les influències externes. 2. Mantenir una comunicació clara i directa dins de la família. 3. Demanar ajuda professional davant qualsevol canvi sospitós en els hàbits alimentaris.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
32'
2004-08-17 25 ANYS JOVE RECONEIXEMENT
Homenatge als 25 Anys de Trajectòria L'acte institucional celebra el primer quart de segle de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, destacant la seva evolució des de la fundació fins a convertir-se en una entitat de referència. La presidenta, Anna Guàs, obre l'esdeveniment agraint la tasca de tots els membres que han "tirat del carro" en moments d'adversitat. Valors i Identitat de la Colla • La colla es defineix pel seu esperit integrador, rejovenidor i per una constant voluntat de renovació. • Es destaca el caràcter altruista de l'activitat castellera, descrita com un "acte de resistència" davant l'individualisme de la societat actual. • S'ha recordat especialment els pioners i figures com l'Estabet, el primer cap de colla, i altres companys que ja no hi són. Fites Històriques i Socials Durant el parlament de David Folk, es repassen els èxits més rellevants: • Socials: Creació de la revista L'Esperidió, la primera web castellera, l'adhesió a la normalització lingüística i la recepció de la Creu de Sant Jordi el 1994. • Castellers: Des de les primeres actuacions sense camisa fins a la mítica Tripleta Màgica del 1994 (3de9f, 4de9f i 5de8). També es recorda el primer Pilar de 7 amb folre descarregat a la Plaça de la Font. Reconeixement als Dirigents Es realitza un lliurament d'obsequis a tots els presidents i caps de colla que han passat per l'entitat, personalitzats en figures com Manel Santromà, Pau Ricomà i Jordi Olivan. "Ser president de la Colla Jove permet que molts companys s'adrecin a tu per problemes castellers i fins i tot extracastellers; ser útil és el més gratificant." Cloenda Institucional L'acte finalitza amb la presentació del logotip del 25è aniversari, obra de Javier Pallarès, sota el lema "Jove a Tarragona, 25 anys amunt", i les paraules de l'alcalde de la ciutat, qui insta la colla a mantenir el seu compromís amb la ciutat i la cultura popular catalana.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
38'
15 anys de Joan Miquel Nadal a l'alcaldia de Tarragona
Balanç de 15 anys de mandat Joan Miquel Nadal reflexiona sobre la seva trajectòria com a alcalde de Tarragona, destacant el canvi substancial que ha experimentat la ciutat. Segons ell, s'ha passat d'una Tarragona de capellans, monges i militars a una ciutat moderna, industrial i universitària. • Transformació de la ciutat: Nadal subratlla la consolidació de Tarragona com a capital regional i pol d'atracció europeu en l'àmbit industrial i turístic. • Aprenentatge personal: Defineix aquests anys com els més importants de la seva vida, on ha après més de la crítica i la relació amb els ciutadans que en la seva prèvia professió liberal com a advocat. Actualitat Política i Successió L'alcalde aborda els rumors sobre la seva successió i les tensions dins de la federació de Convergència i Unió (CiU). Candidatura per al 2007 • Nadal reafirma la seva confiança en Joan Aregio com el seu candidat preferit. • Respecta l'ambició d'altres membres com Albert Vallvé (Unió Democràtica), considerant que la pluralitat de candidats enriqueix la coalició. Relació amb els socis de govern "Pel futur de la teva ciutat has de pactar amb el Dimoni." Amb aquesta cita referenciada de l'arquebisbe Torrella, Nadal minimitza les crisis d'estiu i aposta pel diàleg constant per resoldre les diferències amb Unió. Temes de Ciutat i Polèmica El cas Terres Cavades • Diferencia clarament entre la legalitat, l'ètica i l'estètica. • No opinarà sobre l'actuació del regidor Àngel Fernández fins que els informes tècnics i jurídics determinin si el procediment ha estat legal. Conflicte amb la Guàrdia Urbana • Nadal acusa el sindicat Assemi de portar el cos a l'absurd. • Critica durament l'ús de les baixes mèdiques com a mesura de pressió durant actes importants com els focs artificials. Visió Nacional i Europa • Constitució Europea: Expressa una certa desesperança pel tracte que rep Catalunya dins del projecte europeu, tot i considerar la constitució com un fet necessari. • Tripartit i Generalitat: Es mostra crític amb els primers mesos del govern de Pasqual Maragall, considerant que encara no han aportat solucions tangibles a temes clau com el turisme o la immigració.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
2004-08-04 CATES MERCAT MANCHON
Descobriment de vestigis romans a Tarragona S'estan duent a terme prospeccions arqueològiques al carrer Rèding, en el marc de les obres d'un nou pàrquing gestionat per Espimsa. L'arqueòleg responsable, Joan Manchón, confirma que s'han localitzat indicis d'ocupació d'època romana, concretament datats entre els segles I i III d.C. Context de la intervenció Ubicació estratègica: La zona és extremadament rica en patrimoni, situada a prop de la muralla romana i de troballes prèvies al Mercat Central i la plaça Corsini. Concepte de subúrbi: Segons els experts, l'àrea es troba en el subúrbi de l'antiga Tàrraco, un espai fora de les muralles que podia acollir: Habitatges i carrers. Zones d'enterraments. Espais de gestió de residus o abocadors. L'importància dels abocadors antics Manchón destaca que un abocador romà és una font d'informació inestimable per als arqueòlegs. A través de la brossa antiga es pot reconstruir la vida quotidiana, incloent: "Podem treure una sèrie de dades alimentàries, de comerç, de vida social i de vida personal interessantíssims." Metodologia i valoració El procés de datació es basa principalment en l'estudi de la ceràmica romana i les monedes trobades als diferents estrats de terra. Tot i que els arqueòlegs actuen com a "notaris" de la troballa, la decisió final sobre el valor i la preservació de les restes recau en la Comissió Territorial de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
Confusió i desacord pel canvi circulatori a la Part Alta
Polèmica per la nova ordenació viària de Tarragona L'entrada en vigor del nou pla d'ordenació viària a la Part Alta de Tarragona ha generat una forta oposició entre el veïnat i els comerciants. Des de la unitat mòbil de Tarragona Ràdio, s'ha copsat un ambient d'incertesa a la Plaça del Fòrum, on s'han registrat les primeres infraccions i dificultats logístiques. Principals crítiques i preocupacions Restriccions de circulació: Els veïns critiquen que només es permeti circular a qui té plaça de pàrquing, impedint el pas a residents sense estacionament. Impacte en el comerç: Existeix una gran preocupació per les tasques de càrrega i descàrrega. Els subministraments de farina, vi o gelats es veuen afectats per la distància de les parades i els girs impossibles per a camions. Manca d'accessibilitat: S'ha alertat que serveis d'emergència com ambulàncies o bombers podrien tenir seriosos problemes per moure's per determinats carrers. Risc de col·lapse: Es preveu que quan s'iniciï el curs escolar al setembre, l'embús a l'únic carrer de sortida sigui insostenible. La postura veïnal i institucional El president de l'associació de veïns, Joan Belmonte, ha titllat la mesura de caciquil i ha lamentat que no s'hagi esperat al setembre per negociar. Tot i que l'Ajuntament afirma estar obert al diàleg, el veïnat sent que se'ls ha imposat un model que pot fer "morir" el petit comerç. "No estem demanant aparcar el cotxe tota la setmana al carrer, estem demanant circular."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
L'habitatge a Tarragona s'encareix un 25%
L'habitatge a Tarragona: Una pujada històrica del 25% L'entrevista amb Guillermo Esteban, director territorial de TINSA a Catalunya, posa de manifest una situació crítica en el mercat immobiliari de la província de Tarragona, on els preus dels pisos de segona mà s'han incrementat un 25% en només un any. Aquesta xifra se situa significativament per sobre de la mitjana catalana i espanyola. Factors clau de l'increment de preus Demanda estrangera: El turisme provinent del centre i nord d'Europa està impulsant el mercat a tot l'arc mediterrani, sent Tarragona un puntal clau. Desequilibri oferta-demanda: Segons l'expert, la demanda és molt superior a l'oferta actual, fet que impedeix que els preus es refredin. Hipoteques a llarg termini: L'extensió dels terminis d'amortització (fins a 40 o 50 anys) permet demanar més capital amb el mateix esforç mensual, la qual cosa acaba alimentant la inflació dels preus. La realitat del sector hipotecari Malgrat que els preus semblen inassequibles, l'activitat no s'atura. El volum d'hipoteques ha crescut un 24%, ja que els compradors no disposen d'estalvis previs suficients per comprar al comptat. Esteban destaca que: "Si tot el que s'està construint s'està venent amb un ritme de vendes molt bo, és que encara no està prou cara la vivenda." Diferències entre obra nova i segona mà L'estudi es basa en la segona mà per ser una estadística més fiable. S'utilitza el mètode de comparació amb operacions recents a la zona per determinar el valor de taxació. S'adverteix sobre el perill de les taxacions inflades, que poden suposar un risc per a les entitats financeres en cas d'impagament. Perspectives de futur L'expert conclou que l'habitatge, històricament, mai baixa de preu en períodes llargs; com a molt, s'estabilitza durant les crisis. Tot i reconèixer que aquestes pujades tan intenses són angoixants per a la gent jove, la tendència actual no mostra símptomes de canvi a curt termini.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
10'
2004-08-03 ILEANA BAUTISTA
L'Arribada d'Iliana Bautista a Tarragona La pianista Iliana Bautista presenta el seu concert a les muralles de Tarragona, un esdeveniment que descriu com una "confabulació del destí". L'artista, d'origen cubà i resident a Mèxic des de fa 12 anys, trepitja terra espanyola per primera vegada, un fet especialment emotiu donat que els seus avis eren d'aquí. Reconnexió amb les Arrels Cubanes Bautista reflexiona sobre com la distància l'ha ajudat a comprendre millor la seva pròpia cultura. Tot i que a Cuba interpretava poca música autòctona, el fet de viure a l'exterior ha creat una connexió emocional i rítmica més profunda amb les seves arrels. Saumell: Representant del classicisme cubà del segle XIX. Cervantes: Evolució cap a un estil més romàntic. Lecuona: Un pianisme exuberant que, curiosament, va escriure música d'estil espanyol abans i tot de visitar Espanya. "No hi ha nada casual; les coses es donen en el seu moment i quan s'han de donar." La Docència i el Poder de la Música Actualment, Bautista compagina la seva carrera com a intèrpret amb una apassionada tasca docent a Mèxic, on ha format alumnes premiats internacionalment. Per a ella, la música transcendeix la tècnica: Comunicació sense paraules: La capacitat de la música per emocionar i moure l'ésser humà a través de les vibracions. La tècnica com a mitjà: Mai ha de ser un fi en si mateixa, sinó l'eina per expressar un discurs que va més enllà de l'anàlisi intel·lectual. Musicoteràpia i benestar: L'artista menciona com certes freqüències i compositors, com Bach o Mozart, tenen efectes demostrats en el funcionament del cervell i la salut.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
2004-08-02 FIRAGOST
La Fira d'Agost de Valls commemora el seu 50è aniversari Amb motiu de la seva edició d'or, la històrica Fira Exposició del Camp Català amplia la seva durada a tres dies, omplint els carrers de Valls amb més de 350 expositors. L'esdeveniment, que enguany presenta un caràcter extraordinari, ofereix una mostra integral del potencial agrícola, industrial i artesanal de la regió. Novetats i atractius destacats A banda de la tradicional exposició de productes del camp, l'edició del 2004 incorpora elements singulars: Automoció i Maquinària: S'exposa un vehicle de Fórmula 1 de Fernando Alonso i, en contrast, una segadora lligadora dels anys 50, símbol de l'inici de la mecanització agrícola. Vins commemoratius: Presentació de productes amb etiquetatge especial per al 50è aniversari. Competicions tradicionals: El popular Concurs de Portadors de Saques d'Avellanes (amb càrregues de 58 quilos) i el Concurs d'Arrossegament amb Trineu, que celebra 25 anys. Una programació diversa La fira no només se centra en l'exposició comercial, sinó que inclou un ampli ventall d'activitats culturals i lúdiques: Cultura popular: Cercaviles amb cavalleries, actuació castellera de les colles Vella i Jove dels Xiquets de Valls i un gran castell de focs d'artifici final. Oficis i animals: Fira de tracte de cavalls, concursos de gossos de totes les races i mostres d'oficis que estan en perill d'extinció. Divulgació: Xerrades tècniques sobre agricultura i reconeixements als expositors més veterans. "És una edició extraordinària en què hem posat tot l'esforç per commemorar dignament l'edició d'or d'aquesta fira del camp català."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
41'
2004-08-02 FET
Balanç del Festival FET 2004 i Propostes Culturals El programa d'avui repassa l'actualitat dels festivals d'estiu a Tarragona, amb un enfocament especial en la dansa contemporània, el teatre clàssic i la música de cambra. S'ha destacat l'èxit del cicle Dansa a Cel Obert i la bona acollida de l'adaptació contemporània de 'Juli Cèsar' dirigida per Àlex Rigola. Novetats de la Setmana • Contes de prop: Narració a càrrec d'Agus Ferré i Montse Parra al Praetori. • Música als Patis: Concert de l'orquestra professional Camerata 21 amb un repertori de Grieg, Boccherini i Mozart. I Festival d'Havaneres i Boleros de la Costa Daurada La gran novetat és la incorporació d'aquest certamen que busca dignificar aquests gèneres musicals, sovint associats només a la tradició popular o de taverna, elevant-los a la categoria de música de concert. Origen i Evolució de l'Havanera Els experts convidats han explicat que l'havanera és un híbrid cultural entre Cuba i Catalunya: • Té els seus orígens en la contradansa cubana del segle XIX. • A Cuba era una música refinada de saló, mentre que a Catalunya va arrelar a les tavernes i ports a través dels mariners i indians. • La connexió històrica és tan forta que moltes composicions clàssiques cubanes van ser creades per catalans o els seus descendents. Detalls de l'Espectacle al Camp de Mart L'espectacle de dissabte vinent serà una proposta integral que combinarà: 1. Dansa: El grup de Montserrat Sotero oferirà una visió neoclàssica i contemporània, amb vestuari blanc tradicional. 2. Música en Directe: Amb la participació de pianistes com Cecilio Tieles i Ariel, i percusionistes de sagues familiars cubanes. 3. Veus destacades: Artistes com Miguel Ángel Céspedes, Eleonor Sallas i Ramón Velós, que interpretaran clàssics com 'Lágrimas Negras' o 'Contigo en la distancia'. "L'havanera no és d'allà ni d'aquí, es va trobar a mig camí del mar i és de l'oceà."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
Els preparatius de la corrida a la Plaça d'Abraus
Gestió i preparació de la fira taurina El gerent de la plaça, Joan Lluís Solestis, explica els detalls logístics i la seguretat darrere de l'organització d'una corrida. L'espectacle compta amb toros de la ramaderia de Mario Herederos de Manuel Vinyes, seleccionats específicament per a la modalitat a cavall. Característiques dels animals i seguretat Toros portuguesos: Tenen les puntes de les banyes retallades per protegir els cavalls, tot i que mantenen la seva perillositat. Sobrers i cavestros: Es disposa de tres toros de reserva i un grup de cavestros per guiar els animals si han de tornar al corral. Pes i casta: Són exemplars d'entre 490 i 540 quilos, majoritàriament de l'encaste de Núñez. El futur dels animals després de l'acte "Els toros portuguesos s'incineren perquè la seva carn no està autoritzada a Espanya; només els nacionals passen controls sanitaris per a la venda." S'explica que el protocol sanitari és estricte, amb veterinaris que envien mostres a laboratoris de Barcelona per autoritzar la comercialització de la carn en el cas dels toros nacionals. Esdeveniments complementaris i públic La jornada del dissabte no només inclou la part taurina, sinó que ofereix una experiència completa amb sopar i ball amb música en directe. Tot i la presència dels millors recoïnadors del món, el gerent admet que l'afluència de públic local ha baixat i depenen en gran mesura dels visitants de fora.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
2004-07-30 TOROS PRIMERA PART
Preparatius per a la corrida de rejoneadores L'episodi es trasllada a la Plaça de Braus de Tarragona, on es detallen els preparatius per a la propera corrida de dissabte. L'esdeveniment comptarà amb figures destacades del món del rejoneo com Leonardo Hernández, Pablo Hermoso de Mendoza i Andy Cartagena. Detalls de l'esdeveniment i entrades Els rejoneadores: S'explica que són toreros que actuen a cavall, provant de clavar banderilles als bous. Perfil de l'assistent: Segons la Nena Bruni, responsable de la guixeta, el públic principal són els amants dels cavalls, aficionats taurins i molts jubilats que aprofiten els preus reduïts. Preus i ubicacions: Les entrades de barrera (primera fila) costen uns 60 euros a l'ombra i 47 euros al sol. L'entrada més popular és el tendido general, amb un preu de 25 euros. Activitats complementàries Enguany la corrida és nocturna per gaudir de la il·luminació especial de la plaça. A més, s'ofereix un tiquet de 6 euros per al sopar, seguit de festa i música. "Són de Portugal i són molt bonits perquè són fets amb proveta [inseminació artificial], tenen els pitons retallats perquè és per als rejones." Finalment, es destaca una curiositat sobre els animals: els bous provenen de Portugal i han estat seleccionats mitjançant inseminació artificial, amb les banyes retallades segons la normativa del rejoneo.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
18'
Gestió i nova cultura de l'aigua al CAT amb Daniel Pi
El cicle de l'aigua: Del riu Ebre a l'aixeta El president del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), Daniel Pi, explica el complex procés tècnic que permet que l'aigua captada dels canals de l'Ebre arribi a les llars. Aquest recorregut inclou: Captació i tractament: L'aigua s'impulsa fins a la planta de L'Ampolla, on es potabilitza mitjançant processos de filtratge i desinfecció. Distribució en alta: El CAT transporta l'aigua a través d'una xarxa que s'estén des de les Terres de l'Ebre fins al Baix Penedès (Cunit). Competència municipal: La tasca del consorci finalitza als dipòsits municipals; a partir d'aquí, cada ajuntament gestiona la pressió, el cabal i la cloració final. Qualitat i noves tecnologies de filtratge Un dels pilars de la gestió actual és la garantia de potabilitat. Daniel Pi destaca la importància de les analítiques contínues per detectar incidents en temps real, com va succeir històricament amb episodis de mercuri. Properament, el CAT preveu una inversió clau en filtres de carbó actiu a la planta de L'Ampolla. Aquesta tecnologia permetrà eliminar de forma més eficient: 1. Pesticides. 2. Metalls pesats. 3. Altres compostos contaminants complexos. La Nova Cultura de l'Aigua i l'estalvi L'entrevista aprofundeix en el concepte de la Nova Cultura de l'Aigua, que prioritza l'ús racional d'un recurs escàs. El president critica l'ús d'aigua potable per a finalitats que no ho requereixen: "No té sentit traslladar aigua centenars de quilòmetres per acabar posant-la a la cisterna del vàter d'un edifici a cent metres del mar." Per fomentar aquesta mentalitat, el CAT posarà en marxa una prova pilot en escoles d'Amposta i Cambrils per instal·lar mecanismes d'estalvi (doble polsador, airejadors) i realitzar tasques pedagògiques amb els alumnes. Interconnexió de xarxes i dessaladores Respecte a la polèmica interconnexió amb la xarxa de Barcelona, Pi afirma que el projecte no està programat i que es treballa sota la hipòtesi que no es farà. Sobre les dessaladores, les considera una eina útil però amb impacte ambiental (consum energètic i salmorra), per la qual cosa s'han de dimensionar per a usos raonables i no per a projectes especulatius o sobredimensionats com determinats camps de golf.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Càritas Tarragona: El projecte social i mediambiental Roba Amiga
Introducció al projecte Roba Amiga Carme Borbonès, directora de Càritas Tarragona, presenta la campanya Roba Amiga, una evolució dels antics robers de l'entitat. Aquest projecte no només busca la gestió de residus tèxtils, sinó que se centra en la dignificació de les persones i el foment de la socialització i l'autoestima. Funcionament de les botigues i l'assistència El model de Roba Amiga es basa en botigues físiques (anomenades Filigrana) on la roba es posa a l'abast de tothom: Venda a preus simbòlics: Les peces es venen per imports molt baixos (entre 20 i 40 cèntims) per fomentar l'hàbit de triar, provar-se la roba i l'esforç d'adquisició. Dignificació de l'ajuda: Es busca trencar amb l'assistencialisme directe; la persona pot triar el que li agrada i li queda bé. Gratuïtat total per a casos crítics: Aquelles famílies derivades per serveis socials amb informes de vulnerabilitat absoluta reben la roba sense cap cost. Inserció laboral i gestió del magatzem Una part fonamental del projecte se situa al polígon de Francolí, on es troba el magatzem de classificació: Reinserció social: Es donen feines de sis mesos a persones en risc d'exclusió per ajudar-les a recuperar hàbits laborals (puntualitat, tasques estructurades). Classificació: Només el 20% de la roba rebuda arriba a les botigues. El 80% restant es recicla o es destina a fer borra si està molt malmesa. Compromís ecològic i economia circular L'entitat ha signat convenis amb l'Ajuntament de Tarragona i la Conselleria de Medi Ambient per millorar la sostenibilitat: Impacte mediambiental: Cada persona gasta uns 10 quilos de roba a l'any. Reciclar-la evita que residus no biodegradables acabin en abocadors. Contenidors taronges: S'estan instal·lant punts de recollida a llocs clau com el carrer Prat de la Riba o la plaça del Mercat. "No és solament donar una assistència, sinó també ajudar a que les persones recobrin la seva pròpia autoestima i trobin una altra oportunitat."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
La Festa de la Lluna Plena i el circ a Torredembarra
Celebració de la 3a Festa de la Lluna Plena Torredembarra acull la tercera edició de la Festa de la Lluna Plena: Nit de Circ, un esdeveniment que s'estén durant tota una setmana i que s'emmarca dins el programa d'animació turística L'Estiu Esteu. Anna Marín, presidenta del Patronat Municipal de Turisme, detalla les activitats que busquen dinamitzar la localitat tant per als residents com per als visitants. Activitats destacades del programa L'oferta lúdica és transversal i inclou propostes per a totes les edats, distribuïdes entre el nucli del poble i la zona de Baix a Mar: Món del circ: Tallers, espectacles de carrer, bàsquet amb monocicle i cercaviles amb bandes de música circense. Cinema i cultura: Projeccions de cinema a la fresca a la platja i el concurs de curtmetratges REC, amb premis del públic. Esports i oci a la platja: Pràctica de taixi, aeròbic, voleibol i tennis a la platja de la Paella. Serveis innovadors: Implementació d'una guarderia de platja, la Biblioplatja i el retorn del trenet turístic. Situació del sector turístic Durant l'entrevista es reflexiona sobre la conjuntura actual del turisme a la costa tarragonina: "Estem en una ocupació alguna cosa més baixa que la de l'any anterior, però esperem que a partir d'aquest mes d'agost s'animi una miqueta més." Tot i el descens lleuger en l'ocupació respecte a l'any passat, es destaca la fidelitat de l'estiuejant tradicional de Torredembarra i la bona connexió de la vila per al turisme de cap de setmana.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
15'
La situació del sector químic a Tarragona amb l'AEQT
Resum de l'entrevista amb Gévi Baur El director general de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Gévi Baur, analitza l'estat actual del sector, la seva relació amb el Port de Tarragona i els reptes de futur. Durant la conversa es destaquen diversos eixos fonamentals que marquen l'agenda industrial de la regió. Relació estratègica amb el Port de Tarragona Existeix una clara sinergia d'interessos entre la indústria química i el port, sent el sector químic un dels seus clients principals. Tot i l'anunci de noves línies amb Itàlia, Baur manté una visió realista: Les noves connexions són un bon començament, però no canviaran radicalment la tònica de les exportacions a curt termini. La logística química requereix una disponibilitat total, ja que les exportacions no són regulars i depenen de contractes puntuals arreu del món (Líban, Turquia, Egipte, etc.). El Port de Tarragona encara està en procés de consolidar-se en el transport de contenidors respecte a hubs com Barcelona o València. El Pla Director Urbanístic i el conflicte tècnic L'AEQT ha presentat un contenciós administratiu per certes discrepàncies tècniques en el Pla Director Urbanístic. Baur aclareix que: No hi ha una oposició a l'esperit del pla, sinó a detalls concrets com la recalificació de terrenys com a àrea ferroviària abans de tenir els estudis definitius. "Les al·legacions que hem presentat són tècniques i no afecten cap dels principis essencials que s'havien pactat." El context electoral va dificultar una anàlisi tècnica més profunda en el seu moment, prioritzant-se el debat polític sobre el detall industrial. Transparència i col·laboració educativa Un dels pilars actuals de l'AEQT és apropar la química a la ciutadania per millorar la confiança i el coneixement del sector: S'ha signat un conveni amb la Generalitat per formar professors i alumnes, fugint de tecnicismes excessius i fent la informació més entenedora. La seguretat és un valor cabdal, destacant que la indústria química presenta índexs d'accidentabilitat molt inferiors a la mitjana general gràcies a una gestió capdavantera. Actualment, el sector genera ocupació per a prop de 10.000 treballadors directes i fins a 31.000 d'induïts. Reptes internacionals: L'ampliació de la UE L'entrada de nous països a la Unió Europea es veu com una dualitat: d'una banda, un risc de deslocalització per costos salarials més baixos; de l'altra, una oportunitat pel creixement del consum i l'augment de la demanda d'exportació en aquests nous mercats.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
15'
Entrevista a Lluís César, nou entrenador del Gimnàstic
Entrevista amb el nou tècnic del Nàstic El company Jordi Suriñac conversa amb Lluís César, el flamant nou entrenador del Club Gimnàstic de Tarragona, després de finalitzar la sessió matinal d'entrenament a les instal·lacions del club. L'entrevista repassa tant l'apartat personal de l'adaptació del tècnic a la ciutat com l'actualitat esportiva de l'equip. Adaptació a Tarragona i perfil personal El Clima: L'entrenador, provinent de Vilagarcía de Arousa (Galícia), destaca el contrast tèrmic i la diferència de llum amb el nord, reconeixent que encara s'està aclimatant a les altes temperatures de Tarragona. Canvi de vida: Després de 12 anys vinculat al Racing de Ferrol (8 com a jugador i 4 com a entrenador), César arriba amb la necessitat d'ajuntar "aire fresc" i noves motivacions. Filosofia de treball: Es defineix com una persona natural i exigent. Respecte a la relació amb la plantilla, afirma: "Jo no sóc amic dels futbolistes, però tampoc el seu enemic. Vull que em tinguin respecte, perquè el respecte inclou l'afecte, però l'afecte no sempre inclou el respecte." Actualitat Esportiva i Fitxatges Objectius: El tècnic és clar i fixa la permanència com a fita principal per a la temporada, evitant generar expectatives desmesurades i buscant una salvació tranquil·la. Gestió de plantilla: César destaca que els jugadors són els seus principals crítics i que la seva credibilitat depèn de la seva preparació i dels resultats. Mercat de fitxatges: Es descriu el mercat com a "poc i car", amb especial interès en dues operacions clau: Juanjo Valencia: Porter de l'Sporting de Gijón amb qui hi ha un estira-i-arruixa per deutes pendents amb el seu club d'origen. John Pérez Bolo: El davanter del Rayo Vallecano és l'objectiu per reforçar l'atac, tot i que la seva situació contractual i econòmica complica l'operació. Finalment, l'entrenador comenta que ja ha començat a descobrir indrets emblemàtics com el Balcó del Mediterrani i la Rambla, tot i que encara té pendent la visita al patrimoni romà de la ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
Festa Major de Sant Salvador i Sant Ramon 2004
Les Fiestes de Sant Salvador i Sant Ramon El barri tarragoní de Sant Salvador i la seva extensió de Sant Ramon inicien la seva Festa Major 2004. Aquest esdeveniment destaca per l'elevada participació ciutadana i un teixit associatiu molt consolidat que treballa durant tot l'any per oferir un programa complet i variat. El paper de les entitats L'eix vertebrador de la festa són les associacions locals, que aporten espectacles de gran qualitat: Grups de ball i coreografia: Entitats com Discurantashim, People, Aerodanza i el Grupo Andalucía involucren persones de totes les edats, des dels 3 fins als 80 anys. Cultura i participació: Destaquen també la Peña de la Baldufa, el Colectivo de Dones i el grup de teatre Joan Miracle. Excel·lència local: Moltes d'aquestes entitats són reconegudes a tota la ciutat, per exemple, pel seu èxit constant en el Carnaval de Tarragona. Actes destacats del programa El programa combina tradició i modernitat amb activitats per a tots els públics: Pregó d'inici: A càrrec de la directora del grup Discurantashim. Sopar de germandat: Una trobada massiva a la plaça Major seguida d'una revetlla. Gastronomia popular: Destaca la paella popular de diumenge, oberta a tothom per un preu simbòlic de dos euros. Activitats clàssiques: Partits de futbol entre solteres i casades, competicions de botifarra i jocs de taula per a la gent gran. "Les entitats són l'ànima del barri, no se n'ha de deixar cap perquè totes són les millors." Un barri en creixement Els organitzadors subratllen el creixement demogràfic de la zona de Sant Ramon, que aporta noves famílies i més vitalitat a la celebració. La festa és reconeguda per la seva tranquil·litat i bon ambient, atraient visitants tant del centre de Tarragona com d'altres localitats veïnes i fins i tot de fora de Catalunya.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
20'
Entrevista a Josep Anton Burgasé sobre el Port de Tarragona
Trajectòria Política i Personal de Josep Anton Burgasé L'entrevista comença repassant els 25 anys de vinculació de Josep Anton Burgasé amb l'Ajuntament de Tarragona, inicialment com a representant sindical de la UGT i posteriorment com a regidor del PSC. Burgasé reflexiona sobre el seu desig no complert de ser alcalde, admetent que potser no va estar a l'alçada per assolir el càrrec, tot i la seva passió per la política municipal. Records Clau de l'Etapa Municipal Burgasé destaca diversos moments que han marcat la seva carrera i la història de la ciutat: Transició Democràtica: Recorda les tensions amb els comandaments d'extrema dreta de la Guàrdia Urbana i la perillositat viscuda durant el 23F des de l'administració. La Portada d'Aigua: Defineix l'arribada de l'aigua de l'Ebre com la fita més important de la història moderna de Tarragona, posant fi al greu problema de l'aigua salada. Relació amb Joan Miquel Nadal: Descriu una relació de clars i foscos, marcada pel respecte personal però amb diferències en l'estil de gestió i la manca de consens de l'alcalde convergent. "L'arribada d'aigua bona a la ciutat és una de les fites més importants de la nostra història moderna." Gestió i Actualitat del Port de Tarragona Com a actual president de l'Autoritat Portuària, Burgasé explica el seu lligam emocional amb el port, on va començar a treballar d'aprenent als 14 anys. Actualment, s'enfronta a diversos reptes estratègics i laborals: Conflictes Laborals i Discriminació Sobre les protestes dels treballadors, Burgasé es mostra comprensiu amb la reclamació d'un plus econòmic per evitar la discriminació respecte als ports d'Algesires i València. Tot i això, critica els talls de trànsit que perjudiquen terceres persones. L'Aliança amb la Indústria Química El president subratlla la necessitat de mimar la indústria química (AEQT), que representa el 60% del tràfic del port. Ha anunciat noves línies regulars cap a Itàlia i demana complicitat a les empreses per fer-les servir i millorar la competitivitat logística. Inversions i Transformació Urbanística El futur del port passa per grans inversions finançades parcialment per fons europeus: L'Escollera i Nous Moll: La subvenció europea de 45 milions d'euros permetrà plantejar un nou moll públic gestionat per l'Autoritat Portuària. Moll de Costa i Marina Tàrraco: S'adverteix d'un futur caos controlat al setembre a causa de les obres del nou pàrquing que donarà servei a la Part Baixa i al Serrallo. Es preveu que aquestes infraestructures estiguin enllestides a mitjan l'any vinent.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
15'
La Incertesa del Suport Genèric al Llibre en Català
La Polèmica del Suport Genèric al Món Editorial L'entrevista a Alfred Arola, de l'editorial Arola Editors, se centra en la preocupació del sector editorial davant la possible eliminació del suport genèric per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Què és el suport genèric? Es tracta d'una ajuda amb més de 20 anys d'història destinada a fomentar l'edició en català. El seu funcionament no es basa en una subvenció directa, sinó en la compra de llibres per part de l'administració si es compleixen certs requisits: Extensió mínima: Almenys 50 pàgines (amb excepcions per a poesia, teatre i llibres infantils). Tiratge: Entre 1.100 i 3.500 exemplars. Trajectòria: Editorials consolidades que hagin editat un mínim de 10 llibres l'any anterior. Import: Representa una ajuda d'entre 200.000 i 300.000 pessetes per títol, una xifra que, tot i no cobrir els costos totals, és vital per a projectes petits. Els arguments de l'Administració vs. els Editors La Generalitat planteja que actualment es publica a un ritme excessiu i proposa canalitzar aquests recursos directament a través de les biblioteques, perquè siguin elles qui decideixin quins títols comprar. No obstant això, el sector editorial discrepa: Risc de comercialització: Les biblioteques podrien tendir a comprar només best-sellers o llibres d'autors molt coneguts. Infrarepresentació local: Temes específics (com la història local o la poesia) podrien quedar fora per falta d'interès generalista. Ràtio d'edició: Alfred Arola recorda que a Catalunya s'edita menys que a la resta d'Espanya o a França en proporció a la població. Conseqüències de l'eliminació de l'ajuda L'editor adverteix que sense aquest suport, el panorama cultural es veuria seriosament empobrit: "Un país que no té poesia malament rai... no tot ha de servir per fer diners." Les possibles repercussions inclouen: Desaparició de gèneres minoritaris: La poesia i el teatre deixarien de ser viables econòmicament. Fuga al castellà: Alguns editors podrien optar per publicar en castellà per assegurar-se un mercat més ampli al no rebre incentius per la llengua catalana. Inviabilitat de la cultura de base: Projectes de recerca històrica o autors novells tindrien molt difícil trobar una editorial. Actualment, s'ha obert una via de diàleg i s'espera que al setembre s'arribi a un acord per modificar, i no eliminar, aquesta eina fonamental per a la cultura del país.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
10'
Prevenció i seguretat amb la Creu Roja: Campanya 'Prevenir és viure'
Anàlisi de la Seguretat i Prevenció d'Accidents En aquesta sessió es presenta l'ampliació de la campanya "Prevenir és viure" de la Creu Roja, que enguany no només se centra en el trànsit i les zones de bany, sinó que posa un èmfasi especial en els perills dins de la pròpia llar. Accidents domèstics: un perill invisible Les dades estadístiques revelen que la llar és un dels punts amb major incidència de sinistralitat, amb un accident cada 24 segons. Els aspectes clau tractats inclouen: Tipologia d'accidents: Les caigudes són el succés més freqüent, afectant especialment la gent gran. Moments de risc: La majoria de lesions ocorren durant les tasques de neteja o mentre es cuina. Lesions comunes: Cremades amb aigua bullint, ferides per caigudes i aixafaments de membres. Seguretat a les platges i fauna marina Pel que fa a l'entorn marítim, es repassa el significat de les banderes i es donen consells sobre situacions específiques: Banderes: Es recorda que la bandera groga no només indica mal estat de la mar, sinó també plagues de meduses o vessaments. Bancs de meduses: Es recomana no apropar-se a les zones de roques si s'han localitzat bancs i seguir les instruccions de les embarcacions de vigilància. Perill per hams: S'ha detectat un increment de banyistes ferits per hams de pescadors abandonats a la sorra o en zones de poca profunditat, especialment a la costa de Tarragona. Formació i recursos de la Creu Roja La Creu Roja posa a disposició de la ciutadania diversos recursos per millorar la resposta davant d'emergències: Materials informatius: S'han editat folletons i targetes de mida carnet amb consells de primers auxilis. Formació reglada: A partir del setembre s'impulsaran cursos bàsics de tres setmanes per aprendre nocions de socors. Canals Digitals: Tota la informació està disponible al web oficial cruzroja.es. "És tan important saber què fer com saber què no fer en una situació d'emergència." Consells finals per als banyistes Com a tancament, es recorda la importància de la protecció solar (mínim factor 12 per a pells no habituades) i la consulta directa amb els socorristes davant qualsevol dubte sobre l'estat de la platja.