Tots els episodis

62498 episodis disponibles

episodis

58153-58176 de 62498

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
23'
Conferència CiU a Tarragona i política nacional
Conferència Nacional de Convergència i Unió a Tarragona L'episodi se centra en la celebració de la Conferència Nacional de CiU a Tarragona, un esdeveniment clau per consolidar la federació entre Convergència i Unió. Joaquim Nin, president de la Intercomarcal de CDC a Tarragona, explica que l'elecció de la ciutat no és casual, sinó que respon a una estratègia de descentralització i a la importància de l'alcaldia de Joan Miquel Nadal. Objectius i Organització Interna • L'objectiu principal és establir el marc definitiu de relacions entre els dos partits per evitar confrontacions i fomentar el consens. • Es defineix una nova estructura de lideratge: - Jordi Pujol: President fundador i d'honor. - Artur Mas: President de la Federació, visualitzant la renovació. - Josep Antoni Duran i Lleida: Secretari General. "El lema és tornar a guanyar, tornar a governar. La causa nacional i el servei a les persones és el que ens mou." Balanç Polític i Situació a Catalunya Nin reflexiona sobre el primer any de CiU a l'oposició després de les eleccions al Parlament. Critica la gestió del Govern Tripartit, especialment en temes de finançament i la influència de Madrid sobre les decisions catalanes. L'estatut d'autonomia i el finançament bilateral es presenten com a eixos centrals del futur polític. Actualitat Local: Terrescavades i l'Alcaldia Cas Terrescavades Es tracta la polèmica urbanística de Terrescavades. Nin reconeix que algunes coses "no es van fer bé" i que ja s'han pagat preus polítics amb la sortida de regidors, però demana no erosionar l'autoestima de la ciutat per un cas concret. Relleu a l'Alcaldia Sobre la possible successió de Joan Miquel Nadal per Joan Aregio, Nin manté una postura prudent: • S'aposta per una transició pactada i ordenada. • Es respecten els temps que marquin els mateixos protagonistes. • L'objectiu és mantenir la fortalesa del projecte polític a Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Campanya d'esmorzars saludables a Tarragona
L'Èxit de la Campanya d'Esmorzars Saludables L'episodi destaca el creixement de la iniciativa promoguda pel Col·legi de Farmacèutics, que ha passat d'arribar a 5.163 infants el 2003 a 7.250 alumnes de 5è i 6è de primària a les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre en la seva segona edició. Pilars de l'esmorzar equilibrat L'objectiu principal és incidir en el rendiment escolar i el desenvolupament físic mitjançant tres grups d'aliments clau: Llet i derivats: Fonamentals pel cicle del calci i el creixement. Cereals: Es prioritza el consum de pa (com el tradicional pa amb oli i tomàquet) per sobre d'altres opcions. Fruita fresca: Aporta vitals vitamines per al metabolisme infantil. Greixos saludables: Es destaca l'oli d'oliva com la font d'energia principal. El paper crucial de les famílies Es subratlla que la tasca dels 136 farmacèutics voluntaris que visiten 166 escoles no és suficient sense el suport a la llar: "Si a casa no continuen l'ensenyament, és tirar per terra tota la labor que puguem fer a les escoles." Serveis addicionals El Col·legi ofereix recursos a través de la seva web per a les AMPAs, incloent xerrades sobre temes específics com: 1. Alimentació per a infants esportistes. 2. Prevenció de trastorns com l'anorèxia i la bulímia. 3. Estratègies per crear l'hàbit d'esmorzar en infants que no tenen gana de matí.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
8'
La 13a Setmana Psicològica a la URV
Projecte i objectius de la Setmana Psicològica L'Àngel Forner, coordinador del comitè organitzador, detalla les activitats de la 13a Setmana Psicològica celebrada a la facultat de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquestes jornades busquen apropar els estudiants al món laboral i oferir perspectives que no sempre s'abasten a les aules convencionals. Anàlisi del trauma i l'actualitat Es destaca la sessió sobre l'11M: Una anàlisi psicosocial i clínica del trauma viscut a Madrid, amb la participació d'experts en victimologia i violència. Ramon Llull: S'ha realitzat una conferència sobre la psicopatologia de l'escriptor, concloent que la seva obra podria ser una forma de sublimació d'un estat psicòtic. Psicologia aplicada i tallers Les jornades inclouen una vessant pràctica molt potent a través de tallers simultanis: * Selecció de personal: Casos pràctics liderats per professionals, com la psicòloga de Port Aventura. * Psicologia de l'esport: La presència de José Mari Bakero (exjugador del FC Barcelona) per parlar de lideratge i treball en equip des de l'experiència d'elit. * Teràpia i comunicació: L'ús de l'humor com a eina terapèutica. "L'objectiu és apropar l'estudiant a aquesta ciència, conèixer camps de treball i sortir de les temàtiques clàssiques de classe." Cloenda cultural L'esdeveniment finalitza amb una proposta de teatre social que aborda la societat de consum des d'una vessant irònica i psicològica.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
15'
L'11è Congrés del PPC: Centrisme i prioritats catalanes
L'11è Congrés del Partit Popular de Catalunya a Sitges L'entrevista amb Francesc Enric Ricomà, diputat al Congrés i primer tinent d'alcalde de Tarragona, detalla els objectius del proper congrés del partit i la línia política que volen seguir. L'objectiu principal és la reelecció de Josep Piqué i la definició d'una oferta de futur basada en el centrisme i la proximitat als problemes reals de la ciutadania. Principals eixos de la ponència política La ponència titulada "Els ciutadans de Catalunya, la nostra prioritat", redactada per Ricomà, se centra en diversos punts clau: Recuperar el pragmatisme: El partit vol allunyar-se de debats que consideren "estèrils" (com l'Estatut o el finançament) per centrar-se en l'atur, la seguretat, la immigració i el terrorisme. Espai de centre moderat: Davant la radicalització que perceben en el tripartit i en Convergència i Unió, el PPC vol ocupar un espai de catalanisme plural i integrador. Autonomia del discurs català: Ricomà defensa que el discurs a Catalunya l'han de fer els catalans, respectant la seva idiosincràsia i valors històrics, dins del marc d'Espanya. La reforma de l'Estatut El Partit Popular no es tanca a la reforma, però estableix tres pilars irrenunciables: Consens ampli: Ha de tenir el mateix suport que l'estatut actual, incloent-hi els dos grans partits estatals. Igualtat de drets: No pot generar diferències de deures o beneficis entre ciutadans espanyols. Perdurabilitat: No pot ser un mecanisme de joc electoral que es modifiqui a cada legislatura. "El centrisme és aquella ideologia que fa que institucions, mercats i governs estiguin sempre al servei de les persones." El paper de Tarragona La demarcació de Tarragona té un pes rellevant en el partit, sent la segona que més compromissaris aporta. Ricomà destaca la continuïtat de Rafel Luna com a secretari general i la celebració del congrés provincial el 18 de desembre, que servirà per culminar la reestructuració interna de cara al 2005.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
19'
Premi a la Normalització Lingüística pels Cinemes Gavarres
Reconeixement a l'esforç pel català al cinema En aquesta edició, el Premi a la Normalització Lingüística en l'àmbit socioeconòmic de Tarragona ha estat atorgat als Cinemes Òscar Les Gavarres. El guardó, lliurat pel Centre de Normalització Lingüística (CNL), reconeix la tasca proactiva d'aquesta empresa per oferir cinema en llengua catalana en un sector complex i dominat per les grans distribuïdores. Punts clau de la col·laboració Compromís empresarial: L'empresa no només aposta per la cartellera en català, sinó que l'utilitza de forma natural en la seva gestió interna i amb proveïdors. Dificultats del sector: S'ha assenyalat que el cinema és un sector estratègic però difícil, on la dependència de les multinacionals i els costos de doblatge limiten l'oferta disponible. Resposta del públic: Actualment, la demanda se centra sobretot en el públic infantil. S'ha fet una crida a la ciutadania per triar l'opció en català quan estigui disponible per fomentar que l'oferta creixi. "Som el cine del món mundial que més pel·lícules fan en català, però ens agradaria que tothom fes una miqueta més d'esforç." El paper del Centre de Normalització Lingüística La conversa també ha destacat altres iniciatives vigents a la ciutat de Tarragona: Parelles Lingüístiques: Un programa d'èxit que ja va per la seva tercera edició i que fomenta la conversa oral entre alumnes i voluntaris en entorns quotidians. Voluntariat: Participació activa de ciutadans per ajudar els aprenents a practicar la llengua fora de les aules. Cursos de català: El centre manté prop d'un miler d'alumnes, amb una demanda que continua creixent any rere any.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Santa Cecília i les activitats de l'Estudi de Música
Celebració de Santa Cecília a Tarragona Amb motiu de la festivitat de Santa Cecília, patrona dels músics, el programa connecta amb Teresa Valls, de l'Estudi de Música de Tarragona, per detallar les activitats programades per al proper diumenge dia 28 de novembre. Sessions Informatives i Jornada de Portes Obertes L'escola ha organitzat una jornada especial per apropar la seva tasca a les famílies i futurs estudiants: Sessions informatives: Es realitzaran durant tot el diumenge als espais de la Cooperativa Obrera, l'Emmagatzem i la pròpia sala d'actes. Contingut: Els professors informaran sobre les diferents disciplines, des de les aules de sensibilització i iniciació per a nens fins als diversos instruments. Horaris: Sessions programades a les 10:00h, a les 12:00h i durant la tarda. El Concert de Cloenda Com a tancament de la jornada, s'oferirà un esdeveniment obert a tota la ciutadania: Concert de cant i piano: Protagonitzat per l'exalumna Júlia Arnó, a les 19:00h. Repertori: L'actuació se centrarà en obres de Toldrà, material que l'artista està a punt de gravar. Reflexió sobre la Professió Musical Durant l'entrevista, es posa de manifest l'alta demanda d'estudis musicals a Tarragona, tot i que s'aprofita la festivitat per fer una reivindicació política i sectorial: "Hi ha una llei d'ensenyaments artístics que està a mitges... seria bo que l'agilitzessin perquè la música és una part important de l'educació." Teresa Valls també fa autocrítica, assenyalant que el col·lectiu dels músics sovint està poc organitzat a l'hora de reclamar millores als responsables polítics.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
15'
2004-11-22 ESTUDI MERCURI
Context de la polèmica sobre el mercuri L'entrevista aborda l'alarma social generada per la publicació de dades sobre la presència de mercuri en sang en consumidors d'aigua de l'Ebre arran d'un episodi de mortalitat de peixos ocorregut fa tres anys. El doctor Josep Lluís Domingo, catedràtic de toxicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), aclareix que no es tracta d'un estudi científic reglat, sinó d'unes analítiques realitzades de forma personal i voluntària. Resultats de les analítiques El doctor Domingo explica que les dades obtingudes no representen un perill real per a la població: Es van detectar nivells mitjans de 10 micrograms per litre de mercuri en sang. El llindar de toxicitat greu es fixa a partir dels 200 micrograms per litre, és a dir, 20 vegades superior al detectat. Fins i tot per a grups de risc com les dones embarassades, els marges de seguretat eren molt amplis i no s'ha registrat cap increment de malformacions. Gestió de la informació i control El motiu de no fer públiques les dades en el seu moment va ser evitar una alarma social innecessària, ja que l'episodi ja estava controlat i s'havia passat a subministrar aigua de pous. "Vam estar de sort: els pobres peixos van actuar de sentinelles i es van encendre les alarmes." Millores en la seguretat actual Actualment, la situació ha millorat significativament: Freqüència de controls: S'ha passat d'una anàlisi mensual a diverses determinacions diàries. Inversions: Instal·lació de nous filtres al Consorci d'Aigües de Tarragona. Percepció del risc: El doctor reflexiona sobre com la societat sovint percep més perill en episodis puntuals (com les "vaques boges" o el mercuri) que en riscos evidents i quotidians com el tabac o els accidents de trànsit.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
2'
2004-11-22 ENQUESTA RAMBLA ALLARGAR
Anàlisi de l'opinió ciutadana El text recull diverses entrevistes a peu de carrer sobre el projecte urbanístic d'allargar la Rambla Nova de Tarragona fins a l'hospital Joan XXIII. La resposta general dels ciutadans, tant residents com visitants de poblacions properes (Reus, Vila-seca), és molt positiva. Punts clau recollits: Visió de ciutat: Els enquestats consideren que Tarragona està creixent i que aquest projecte li dóna un aire de capital. Es veu com una millora de l'estètica urbana. Oci i passeig: Es valora positivament el fet de tenir un recorregut més llarg per caminar. Alguns usuaris es defineixen com a habituals de la zona i creuen que el canvi serà estupend. Mobilitat i propostes: Ha sorgit una proposta específica sobre la Plaça Imperial Tàrraco. Un ciutadà suggereix: "Que es pugui creuar la plaça Imperial Tàrraco, el que és el parc, amb un semàfor per als vianants per anar directe i no haver de fer tota la volta." Perfils dels interlocutors: Persones de localitats veïnes que visiten la ciutat sovint. Residents habituals de la zona de la Rambla que hi passegen diàriament. Perfils que, tot i no ser originaris de la zona, valoren positivament el projecte de futur.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
21'
Tarragona opta a la Capitalitat Europea de la Cultura 2016
L'entrevista a Albert Ballbé, tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, se centra en dos grans eixos: la situació dels premis literaris i l'anunci de la candidatura de la ciutat per a la Capital Europea de la Cultura 2016. Premis Literaris Ciutat de Tarragona L'actualitat literària ve marcada per una notícia agredolça: el Premi de Narrativa Pin i Soler ha quedat desert per segon any consecutiu. * Qualitat i exigència: D'entre les 17 obres presentades, el jurat ha decidit no atorgar el guardó per falta d'excel·lència i universalitat. * Criteri professional: Ballbé defensa la independència del jurat i recorda que altres premis prestigiosos, com el Prudenci Bertrana, també han quedat deserts enguany. * Incentius: Malgrat la bona dotació econòmica i el suport d'una editorial potent com Grup Planeta, l'ajuntament planteja la necessitat d'estimular més els escriptors i millorar la promoció del certamen. Candidatura a la Capitalitat Europea 2016 Tarragona ha anunciat oficialment la seva voluntat de ser capital europea de la cultura l'any 2016, coincidint amb el torn d'Espanya. * Projecte de ciutat: Es remarca que no és una iniciativa partidista, sinó un consens unànime de totes les forces polítiques i institucions. * Infraestructures: Diversos agents culturals (Àngel Òdena, Jesús Monllaó, Joan Andreu Torres) coincideixen que aquest repte ha de servir d'esperó per dotar la ciutat d'equipaments pendents, com el nou Teatre Tarragona, un auditori a la façana marítima i la recuperació de la Tabacalera (Xarxa 3). * Estratègia: El procés de selecció final es farà quatre anys abans de la data, fet que obliga a treballar ja en un pla cultural estratègic i una comissió supramunicipal. "Tarragona és una ciutat preolímpica des del punt de vista cultural i hem d'assumir compromisos d'inversió per assolir aquest repte."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
19'
Campanya d'Intermón Oxfam per un Comerç amb Justícia
Justícia en l'agricultura: el testimoni d'Eva Farinango L'entrevista se centra en la presentació de la campanya "Comerç amb Justícia" d'Intermón Oxfam, que denuncia les regles injustes del comerç mundial en l'àmbit de l'agricultura. El programa compta amb la presència d'Anna Wittenborg, representant de l'entitat, i d'Eva Farinango, una camperola de la província de Cotopaxi a l'Equador, que aporta el seu testimoni vital sobre les dificultats que viuen les comunitats indígenes. Principals problemàtiques exposades Subsidis i competència deslleial: La Unió Europea i els Estats Units inunden els mercats locals amb productes com la llet en pols subsidiada, impedint que els productors locals com l'Eva puguin vendre la seva llet a un preu digne. Inestabilitat de preus: Els productes bàsics com les patates o les faves es paguen a preus que no cobreixen ni tan sols els costos de producció. Cicle de pobresa: Aquesta situació econòmica impedeix l'accés a l'educació secundària, a centres de salut bàsics i provoca l'emigració de comunitats senceres. L'organització femenina i la reivindicació Eva Farinango forma part d'una organització d'unes 1.020 dones que han pres les regnes de les seves comunitats davant l'absència dels homes. "El que volem és que els nostres productes tinguin un preu adequat... només quan el govern deixi de fer aquestes males polítiques podrem defensar la nostra vida." Com actuar? Intermón Oxfam proposa diverses vies de participació per pressionar els líders mundials davant la pròxima conferència de l'OMC a Hong Kong: 1. Informació: Visitar el web comercioconjusticia.com. 2. Incidència política: Omplir i enviar una postal al president del govern espanyol demanant un compromís real contra la fam en les negociacions internacionals. 3. Sensibilització: Assistir a les xerrades testimonials per posar cara i veu a les xifres de la pobresa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
38'
La realitat del sensellarisme a Tarragona
Introducció i Context de la Casa d'Acollida L'episodi es trasllada a la Casa del Transeünt de Tarragona (Càritas), situada al carrer Peixateries Velles, per visibilitzar la tasca d'acompanyament a persones en situació d'exclusió social. Es destaca que la línia entre la normalització i l'exclusió és molt feble, especialment degut a la precarietat laboral i l'alt cost de l'habitatge. Les Causes de l'Exclusió Social Es discuteixen els diversos factors que porten una persona a viure al carrer: • Factors econòmics: Atur i dificultat per pagar lloguers elevats. • Ruptures familiars: La pèrdua dels vincles afectius i el suport d'amics i parents. • Salut i addiccions: Malalties orgàniques, depressions i malalties cròniques com l'alcoholisme. "L'alcoholisme és una malaltia molt difícil de curar que porta moltes recaigudes; s'ha de ser molt conscient d'això." Estratègies de Recuperació i Motivació El centre ha canviat el seu enfocament de l'assistència immediata cap a processos més llargs: L'Acompanyament Emocional • Es prioritza el treball de l'autoestima i la recerca de la part positiva de cada individu. • Es busca que la persona tingui un espai de temps suficient per "arrelar" i replantejar-se la seva vida, superant els clàssics reglaments de només tres dies d'estada. El Rebuig Social Es denuncia la invisibilitat que pateixen aquestes persones. El lema de la campanya d'enguany, "Tots dos són de pedra, però només un viu al carrer", reflexiona sobre com la societat esquiva els sensesostre com si fossin estàtues, ignorant la seva dignitat humana. Noves Realitats: Joventut i Prevenció S'observa un canvi en el perfil de l'usuari, amb un augment notable de joves d'entre 18 i 25 anys, molts procedents d'institucions tutelars de la Generalitat. Per combatre-ho, la Casa d'Acollida realitza xerrades de prevenció en instituts de la província. Jornada de Portes Obertes Es convida a la ciutat a conèixer les instal·lacions el proper diumenge de 10h a 13h, on es podran veure exposicions d'artistes locals i obres fetes pels mateixos residents, a més de gaudir d'una xocolatada popular preparada per la cuinera del centre, l'Antònia.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
La Rambla de Tarragona en la Literatura i la Història
La Rambla com a Fil Conductor de la Memòria L'episodi explora la Ruta Literària de la Rambla, una iniciativa que combina la història local amb textos d'escriptors que s'han inspirat en aquest passeig emblemàtic de Tarragona. L'entrevista destaca el gran èxit d'aquest tipus d'activitats degut al fort vincle emocional que els ciutadans mantenen amb aquest espai. Origen i Evolució de la Ruta Rutes prèvies: Durant la Tardor Literària, es feien recorreguts centrats en un sol autor. El nou enfocament: Enguany, el projecte ha canviat per centrar-se en un lloc físic —la Rambla— i recollir diversos autors que n'han parlat, des del segle XIX fins a l'actualitat. Fonts documentals: El projecte neix en part gràcies a la recerca per a un CD-ROM del Museu d'Història que analitza el passeig en el seu 150è aniversari. Punts Clau del Recorregut Plaça Imperial Tarracó: Punt de trobada que simbolitza la Rambla del futur. Font del Centenari: Un element amb molta vida pròpia que ha patit diversos trasllats des del 1954. L'eix de les llibreries: Parades en llocs emblemàtics com la Llibreria de la Rambla o la desapareguda Llibreria Guàrdies, que van ser autèntics motors culturals. Cafès i patrimoni perdut: Es recorden espais com el Cafè de Tarragona o la Casa Güell, edificis històrics que van desaparèixer sota la pressió urbanística del passat. El Balcó del Mediterrani: Punt final on la llum i les vistes han generat el volum més gran de producció literària. Curiositats i Polèmiques "La Rambla hauria d'estar inclinada en direcció a mar... i aquí és el contrari." La gran polèmica dels plataners: Encara es recorda la indignació popular per la tala dels arbres l'any 1982. El nom: Antigament era coneguda com l'Esplanada, ja que era un terreny lliure d'edificacions prop de les fortificacions. La Unió: La Rambla va servir per fusionar la part alta amb la part baixa (la marina), creant el carrer de la Unió.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Protesta dels pagesos a la plaça Imperial Tàrraco
Mobilitzacions pel gasoil professional El sector agrari ha protagonitzat una tractorada massiva que ha culminat a la plaça Imperial Tàrraco, a Tarragona. La protesta, convocada per Unió de Pagesos, reclama mesures urgents per pal·liar l'increment de costos de producció. Reivindicacions principals Els agricultors de l'Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès demanen: - Una reducció del preu del gasoil professional. - La rebaixa de l'IVA fins al 7%. - L'exempció d'impostos especials sobre els hidrocarburs. - L'eliminació del recàrrec aplicat per la Generalitat per finançar la sanitat. Context del sector Josep Maria Coll, coordinador territorial d'Unió de Pagesos, ha destacat la situació crítica del col·lectiu: "Avui estem reivindicant un gasoi professional... Això ens repercutiria 19 pessetes a litro." Segons l'organització, el preu del combustible s'ha duplicat significativament en els darrers cinc anys, mentre que els preus de venda dels productes agrícoles continuen disminuint, posant en risc la supervivència de les explotacions.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
3'
Els pagesos es mobilitzen a Tarragona pel preu del gasoil
Protesta del sector agrari a Tarragona Uns 250 vehicles, entre tractors i cotxes particulars, han col·lapsat el centre de Tarragona en una marxa lenta convocada per Unió de Pagesos. La mobilització ha començat a primera hora del matí des de Valls i el Morell, avançant per la N-240 fins a arribar a la plaça Imperial Tàrraco. Principals reivindicacions Els agricultors reclamen mesures urgents per pal·liar l'augment dels costos de producció: * Establiment d'un gasoil professional amb impostos reduïts. * Rebaixa de l'IVA al 7% per al combustible agrícola. * Eliminació d'impostos especials, com el destinat al finançament de la sanitat pública. Context econòmic crític Segons els manifestants, la situació és insostenible a causa de: "El preu del combustible s'ha doblat, ha crescut un 100% en els darrers 5 anys, des de l'any 1999." Aquesta pujada, sumada a la caiguda dels preus en origen dels productes agrícoles, està reduint dràsticament el marge de benefici de les explotacions de l'Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès. Afectacions a la mobilitat La concentració davant la subdelegació del govern ha obligat a la Guàrdia Urbana a desviar el trànsit cap a l'avinguda Marquès de Montoliu. Es preveu que, després de la lectura del manifest i d'unes voltes de protesta a la plaça, la circulació es normalitzi.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Balanç i actes de la Tardor Literària a Tarragona
Panorama General de la Tardor Literària En aquesta conversa, Rosa Comas fa un balanç molt positiu de l'edició actual de la Tardor Literària a Tarragona. Tot i que tradicionalment es pensava que el cicle acabava amb la nit dels premis, el programa s'estén fins al 30 de novembre amb una gran varietat d'activitats que han aconseguit apropar la literatura a nous públics. Iniciatives d'èxit i proximitat Lletres a taula: Una proposta innovadora que uneix escriptors i restauradors. Els autors locals col·laboren amb cuiners per crear menús inspirats en textos literaris, permetent que els lectors comparteixin taula i conversa amb els creadors en un ambient distès. La Pell del Llavi: Una secció dedicada al públic jove que realitza accions poètiques en llocs insòlits com autobusos municipals o l'estació de la RENFE, sorprenent els ciutadans en la seva vida quotidiana. Recitals i Presentacions: S'ha destacat l'emotiu recital de Jordi Daudé i l'èxit de públic en la presentació del llibre d'Olga Xirinacs. La Nit dels Premis Literaris El dissabte 20 de novembre se celebra el plat fort: la Nit dels Premis, amb el lliurament del Premi Pin i Soler de novel·la (dotat amb 21.000€) i el Premi Vidal Alcover de traducció. L'acte, dirigit per Jordi Lara, combinarà tradició i modernitat amb: "Màgia literària amb el Mag Hausson i dansa contemporània a partir dels Goigs de Santa Tecla." Rutes i Jornades de Recerca Ruta Literària per la Rambla: Una passejada guiada que recorre els punts més emblemàtics de la ciutat a través de textos d'escriptors catalans de tots els temps. Jornades sobre el Modernisme Literari: Una activitat acadèmica oberta a tothom per reivindicar l'herència modernista a Tarragona, sovint eclipsada per la de Reus, destacant la influència de figures com Santiago Rusiñol.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
19'
Entrevista a Josep Maria Soler: El malestar a la medicina
La situació del sector mèdic a Catalunya L'entrevista al doctor Josep Maria Soler Poblet, president del Col·legi de Metges de Tarragona, posa de manifest una profunda preocupació pel moment que viu la professió. Coincidint amb el primer congrés de la professió mèdica a Sitges, Soler alerta que el sector es troba en els seus mínims històrics a causa de les mancances professionals i socials. Els reptes del sistema sanitari El doctor subratlla que el model català, tot i ser capdavanter, pateix per la falta d'inversió i l'augment exponencial de la demanda assistencial. Els punts clau de la seva anàlisi inclouen: Infrafinançament: Crítica als traspassos insuficients des de Madrid i la necessitat d'un Pacte d'Estat per la sanitat. Fuga de talent: Els professionals marxen a països com Alemanya o França, on troben millors condicions laborals i retributives. Pressió assistencial: El sistema funciona gràcies a l'esforç del personal, però Soler adverteix que la seva capacitat de resistència té un límit. "Gestionar millor la sanitat ha volgut dir que el sistema ha fet menys inversió i s'ha exigit més del metge." Perspectiva territorial i infraestructures Pel que fa a Tarragona, Soler considera que el territori està "relativament bé" pel que fa a equipaments (Joan XXIII, Santa Tecla, Sant Joan de Reus), tot i que cal la modernització urgent de l'hospital Joan XXIII. Nou conveni amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) Finalment, l'entrevista destaca la signatura d'un conveni històric amb la URV per integrar el Col·legi amb la facultat de medicina. Aquest acord inclou: 1. Creació d'una escola de formació pròpia. 2. Preparació dels exàmens MIR a la mateixa ciutat de Tarragona per evitar desplaçaments als estudiants i les seves famílies.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Mancances econòmiques i reptes del sistema de salut
L'estat del sistema sanitari a Catalunya L'anàlisi destaca que, tot i disposar d'un model de salut que ha estat capdavanter, actualment s'enfronta a mancances estructurals greus derivades d'una visió excessivament economicista. El sistema sobreviu principalment gràcies a l'esforç i la capacitat de resistència dels professionals (metges, infermeres i auxiliars), però s'alerta que aquesta situació té un límit físic i moral. Principals problemes identificats Diferències territorials: Els problemes dels metges varien segons la demarcació (Tarragona, Lleida, Girona o Barcelona). Es defensa una administració de proximitat per oferir un millor servei. Infrainversió crònica: El concepte de "gestionar millor" sovint amaga una reducció de recursos mentre la demanda i la pressió assistencial creixen exponencialment. Dèficit de finançament: Catalunya pateix un infrafinançament derivat de traspassos insuficients des de Madrid i una pressió afegida per la universalitat del servei, que inclou l'atenció a immigrants i pacients d'altres comunitats. Propostes de solució La solució no passa per "tapar forats" o fer pegats puntuals al dèficit actual, ja que això només posposaria el col·lapse. Es proposen mesures estructurals: Pacte d'Estat: Un acord d'estat similar als Pactes de Toledo per blindar la sanitat. Inversió basada en el PIB: Incrementar el percentatge d'inversió fins a equiparar-lo amb la mitjana dels països de l'Europa antiga o centroeuropeus. Actualització tecnològica: Adaptar el pressupost a l'evolució constant de les tècniques de diagnòstic i tractament. "Gestionar millor vol dir que em buidaran la butxaca i que ho he de fer igual o millor però amb menys calés."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Conveni per potenciar l'excavació d'Oxirinc a Egipte
Missió arqueològica catalana a Oxirinc S'ha establert un conveni de col·laboració entre la Universitat de Barcelona i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) per enfortir la investigació a la ciutat egípcia d'Oxirinc. Aquest acord permetrà dotar el projecte de recursos estables durant els propers tres anys. Característiques de l'assentament Oxirinc és un jaciment clau situat al límit del desert, a uns 100 quilòmetres al sud de la capital, el Caire. La seva importància rau en la seva llarga cronologia: Orígens: Segle VIII a.C. Etapes de màxima esplendor: Èpoques hel·lenística, romana i de l'antiguitat tardana. Metodologia: Es tracta d'una excavació interdisciplinària amb eloqüents resultats científics. Objectius i descobriments El projecte, dirigit pel doctor Josep Padró i amb la col·laboració de la doctora Eva Subias, se centra actualment en diversos punts estratègics: Les Necròpolis: S'està treballant en unes tombes de l'antiguitat tardana amb pintures murals dels segles V i VI d.C., i en una zona més antiga on ha aparegut un Osireion amb una estàtua del déu Osiris. Urbanisme: El nou conveni ampliarà l'estudi cap a les zones d'hàbitat de la ciutat antiga. Difusió: Es preveu la publicació exhaustiva de tots els resultats obtinguts fins ara. "Aquesta missió es pot posar a l'altura d'altres missions internacionals de països amb molta més tradició en el camp de l'arqueologia." Amb aquest impuls, la recerca catalana a Egipte es consolida com la iniciativa més rellevant de l'ICAC a l'estranger, competint en qualitat i resultats amb les grans potències arqueològiques mundials.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Dèficit d'atenció i hiperactivitat: Diagnòstic i suport familiar
Entendre el TDAH: Més enllà de la conducta El trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) no és una simple qüestió de mala educació o una actitud passatgera, sinó un trastorn neurobiològic d'origen principalment hereditari (90% dels casos). Afecta entre un 3% i un 7% de la població infantil i adolescent, tot i que persisteix en l'edat adulta. Diagnòstic i intervenció Un dels majors reptes és la detecció precoç. El procés de diagnòstic és complex i sovint tarda massa en la sanitat pública: Via pública: Pot trigar fins a un any, provocant la pèrdua d'un curs escolar. Eines: S'utilitzen estàndards com el DSM-IV i tests específics com l'escala WISC. Tractament multimodal: Per a l'èxit de la teràpia, és imprescindible la coordinació a tres bandes entre família, escola i especialistes mèdics. Impacte en l'entorn i gènere L'afectació varia significativament segons l'individu: Nens: Acostumen a mostrar una mobilitat exagerada i falta d'autocontrol, el que dificulta la seva integració social. Nenes: Sovint interioritzen el trastorn, el que pot derivar en quadres de depressió que emmascaren el TDAH original. Família: La falta de diagnòstic genera un gran sofriment, especialment per l'estigma social de "nen mal educat". "Se neix i se mor hiperactiu. No és una cosa transitòria que se solucioni només amb una pastilleta." L'Associació APIDA Amb l'objectiu de donar suport i visibilitat, neix l'associació APIDA a Tarragona. El seu focus és sensibilitzar la societat i destacar les virtuts dels hiperactius, com la seva gran creativitat i capacitat artística.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
2004-11-18 FUSELLS METROPOL
Teatre de compromís i neutralitat a la Guerra Civil Aquest diumenge, el Teatre Metropol de Tarragona acull l'obra Els fusells de la senyora Carrà, escrita per Bertolt Brecht l'any 1937. L'obra se situa en un poblet proper a Màlaga durant el conflicte bèl·lic espanyol i explora la complexitat de mantenir-se neutral en un entorn polaritzat. Eixos principals de la representació La lluita per la neutralitat: La protagonista, Teresa Carrà, intenta protegir els seus fills i evitar que vagin al front, fugint del conflicte per por a perdre més éssers estimats. Més enllà del pamflet: Tot i que Brecht va escriure la peça amb una intenció pedagògica i de suport a la causa republicana internacionalista, aquesta producció d'Oriol Broggi busca potenciar l'ambigüitat i el raonament crític. Universalitat del conflicte: Malgrat estar molt arrelada al context del 1937, els seus temes són extrapolables a qualsevol guerra actual on es qüestiona l'existència d'un bé i un mal absolut. La força de la interpretació L'obra destaca per una posada en escena simple i sòlida, on tota la força recau en el text i el treball actoral. Segons el seu director, la simplicitat escenogràfica és també una resposta a la precarietat econòmica que pateix el sector teatral actualment. "L'espectador pot veure tota l'estona a l'actor interpretant aquell personatge i lluitant per ell, i això és el que ho fa entretingut." El paper central de la mare Marissa Josa, l'actriu protagonista, descriu el seu personatge com una dona atrapada entre la raó i els sentiments primaris. És una figura precursora d'altres grans personatges femenins de Brecht com Mare Coratge, encarnant la protecció vital i animal dels fills davant l'agressió social de la guerra.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Fira de l'Ocupació a la URV: Pont entre Alumnes i Empreses
La Fira de l'Ocupació a la Universitat Rovira i Virgili Aquesta crònica radiofònica ens apropa al campus de Sescelades, on la Universitat Rovira i Virgili (URV) organitza el seu fòrum d'ocupació. L'esdeveniment serveix com a punt d'unió estratègic entre el món acadèmic i el sector empresarial per facilitar la inserció laboral dels estudiants. Objectius i Estructura de les Jornades El vicerector d'Innovació i Transferència, Xavier Correig, detalla que les jornades no només consisteixen en una fira d'empreses, sinó que s'estructuren en tres blocs fonamentals per a l'orientació professional: Recerca de feina: Eines bàsiques com la redacció de curriculums, preparació d'entrevistes i l'ús de xarxes de contactes personals. Competències professionals: Foment d'habilitats transversals com l'anglès, l'ofimàtica, el treball en equip i la capacitat de fer presentacions convincents. Autoocupació: Impuls de l'emprenedoria i la creació de noves empreses per part dels mateixos alumnes. El Paper de les Empreses Amb una trentena d'expositors, la fira aplega multinacionals i grans empreses del territori. S'ha destacat que aquestes entitats busquen perfils polivalents; per exemple, una empresa química pot necessitar des d'enginyers fins a psicòlegs per a recursos humans o advocats. "No es tracta de fer totxos... els tallers estan impartits per persones del món empresarial que saben quins perfils convenen." Veus dels Protagonistes IDIADA (Pilar Mañé): Destaca la importància de la predisposició i la polivalència dels candidats, valorant positivament la gran afluència d'estudiants. Estudiants: Mostren un gran interès per empreses com Repsol o BASF, especialment aquells que cursen carreres tècniques. Tot i la bona valoració, alguns suggereixen que la fira hauria de tenir una durada superior als dos dies previstos. L'ambient al campus combina l'expectativa professional amb moments de convivència, reflectint la necessitat de mantenir i potenciar aquests espais de trobada anuals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
Obres i retencions a l'A-7 i N-340 a Cala Romana
Situació del Trànsit a l'A-7 i N-340 L'inici de les obres de reparació d'una biga al pont que dona accés a Cala Romana (Tarragona) ha provocat complicacions viàries severes. La situació s'ha tornat crítica des d'ahir, amb retencions que afecten diversos punts estratègics de la xarxa viària de la zona. Detalls sobre l'Afectació Viària Circulació Alternativa: S'ha establert un sistema de pas alternat regulat per semàfors que canvien cada tres minuts aproximadament. Rutes Afectades: Les cues afecten tant els vehicles en direcció a València/Tarragona com els que van cap a Barcelona/Altafulla. Punts Crítics: Es registren retencions significatives a l'alçada de la Torre de la Móra, la Via Augusta i les incorporacions a l'autovia prop de l'Estadi del Gimnàstic de Tarragona. Presència Policial: Dos agents de la Guàrdia Urbana estan sobre el terreny per regular el trànsit i coordinar les maniobres complexes dels vehicles que surten de les pistes de tennis o els barris adjacents. Estat de les Obres i Previsions Les feines se centren a reparar els danys estructurals causats pel xoc d'un camió fa uns dies: Horari de Treball: Per evitar les hores punta d'entrada a escoles, les obres es realitzen de 9:30 h a 17:00 h. Durada: Es preveu que les tasques s'allarguin durant dues setmanes. Transport Públic: S'han detectat dificultats en les maniobres de l'Empresa Municipal de Transports (EMT), fet que podria provocar retards en el servei d'autobusos. "S'ha de tenir paciència; la previsió és que les obres durin aproximadament dues setmanes i les retencions seran habituals." Es recomana als conductors buscar rutes alternatives o preveure un temps de trajecte addicional mentre durin les reparacions.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Guillem de Berguedà: De l'obra trobadoresca a la música actual
Guillem de Berguedà i la seva obra El projecte neix d'una profunda fascinació per la figura de Guillem de Berguedà, un trobador del segle XII originari del Berguedà. L'objectiu principal ha estat apropar la seva obra al gran públic mitjançant un format musical modern, ja que fins ara les edicions existents eren principalment acadèmiques o literals. El personatge i el seu estil Guillem de Berguedà no era un trobador convencional d'amor cortès. La major part de la seva producció se centra en els sirvantesos, un gènere utilitzat per a: Insultar i ridiculitzar enemics. Llençar amenaces de mort. Narrar aventures d'adulteri. Era un cavaller de l'època amb una vida convulsa; l'any 1175 va assassinar a traïció Ramon Folc de Cardona, fet que li va costar el desheretament i la pèrdua del títol de vescomte. El repte de la producció musical La musicalització de l'obra completa (32 cançons) ha estat un projecte de gran envergadura liderat amb la col·laboració de Marcel Casellas. El procés de creació ha seguit un mètode innovador: S'ha encarregat la melodia de cada peça a 32 músics diferents, provinents del rock, la música tradicional i la clàssica. S'ha creat una orquestra de 16 músics per l'espectacle. La formació inclou un quartet de corda, un quartet de rondalla (llaüts i mandolines), una secció de vent amb tenora i una base rítmica moderna. "No volia simplement reproduir el que ell havia fet, sinó apropar el personatge a molta més gent canviant-ne el format."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
27'
Entrevista a Joan Maria Abelló: Seguretat i infraestructures
Balanç de Gestió i Seguretat Ciutadana El subdelegat del Govern a Tarragona, Joan Maria Abelló, fa un balanç positiu dels seus primers sis mesos en el càrrec, destacant la voluntat de col·laboració entre administracions. Desplegament dels Mossos d'Esquadra • El proper dissabte arribarà un centenar de Mossos d'Esquadra per reforçar la seguretat ciutadana. • Aquest moviment no suposa la marxa de la Policia Nacional ni de la Guàrdia Civil, sinó una major coordinació. • Abelló afirma que, segons les dades objectives, hi ha un descens dels índexs de delinqüència respecte a anys anteriors. "L'Estat i els poders públics no renunciaran mai a que la seguretat ciutadana sigui una competència pública." Reptes en Infraestructures al Camp de Tarragona L'entrevista repassa els projectes clau per al desenvolupament del que Abelló anomena la segona àrea metropolitana de Catalunya: Connexions Ferroviàries i Carreteres • L'arribada de l'AVE: Es preveu que l'estació del Camp de Tarragona (la Secuita-Perafort) estigui operativa a finals de 2006. • Variant de la N-340: S'estima que les obres podrien començar durant el segon semestre de 2005. • Autovia Tarragona-Montblanc: Es dóna un impuls al primer tram fins al Morell. Port i Aeroport • L'Aeroport de Reus ha superat les previsions del seu pla director, assolint el milió de passatgers. • Es negocien amb AENA inversions anticipades per fer front al creixement de les companyies de baix cost. Immigració i Processos de Regularització S'aborda el nou reglament d'estrangeria que entrarà en vigor a principis d'any: • L'objectiu principal és fer sortir els treballadors de l'economia submergida. • Els requisits inclouen sis mesos de residència, un contracte de treball i no tenir antecedents penals. • Es preveu una descentralització de les oficines per evitar el col·lapse del sistema.