Tots els episodis

62480 episodis disponibles

episodis

58777-58800 de 62480

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
La celebració del Cap d'Any i el conte d'en Patufet
Introducció i celebració del Cap d'Any L'Andrés i la Sílvia conversen sobre l'arribada del nou any 2005. Comenten la il·lusió de les festes i les recomanacions de seguretat viària per a la nit de Cap d'Any. L'Andrés recorda la seva experiència positiva a la festa del Raurell, destacant-ne: L'ambient familiar i assequible. L'organització conjunta entre l'Ajuntament i els veïns. La intenció de repetir l'experiència aquest any. El conte d'en Patufet La secció principal de l'episodi es dedica a la narració del clàssic conte popular català, en Patufet. La història segueix les aventures d'un nen tan petit que dorm en una clofolla de banyona. Els encàrrecs i la cançó En Patufet insisteix a ser útil a la seva mare i aconsegueix que el deixin anar a fer encàrrecs, sempre cantant la seva famosa cançó per evitar ser trepitjat: "Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret; patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet." Anar a comprar sal: Provoca un gran ensurt al botiguer, el senyor Papet, que es pensa que els productes de la botiga parlen. Portar el dinar al pare: En Patufet s'amaga sota una col per protegir-se de la pluja, moment en què un bou se'l menja sense voler. Rescat i conclusió Els pares troben en Patufet dins la panxa de l'animal gràcies als seus crits. Finalment, alimenten el bou amb molta herba fins que l'animal fa un pet i en Patufet surt disparat sa i estalvi. Comiat del programa El programa tanca amb els millors desitjos per a l'any nou, esmentant tradicions com portar roba interior vermella o posar or dins la copa de cava per atreure la bona sort.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
12'
Cine clàssic de Hitchcock i el conte de la Rateta
Cinema i Literatura Infantil a l'Antiquari L'episodi comença amb una recomanació cultural a l'espai Antiquari de Reus, on es projectarà el clàssic d'Alfred Hitchcock, La soga (1948). Els interlocutors destaquen les innovacions tècniques de la pel·lícula i la seva temàtica agosarada per a l'època. Anàlisi de 'La soga' Tècnica cinematogràfica: Es ressalta que la pel·lícula està filmada intentant simular un pla seqüència continu, on els actors havien d'actuar sense interrupcions durant tota la durada de la bobina. Censura i temàtica: Es comenta com la censura de l'època va intentar ocultar l'homosexualitat dels protagonistes, un element clau en la trama psicològica. Repartiment: S'esmenten actors de renom com James Stewart i Farley Granger. La Rateta que escombrava l'escaleta La segona part del programa es dedica als més petits amb la narració del conte clàssic de la rateta presumida. La història segueix l'estructura tradicional: 1. La rateta troba un dineró i es compra un llacet rosa. 2. Rebuja diversos pretendents (el gall, el ruc, l'ànec, el porc i el gos) per les seves veus estridents. 3. S'enamora de la veu fina del gat, qui acaba intentant menjar-se-la durant el banquet de bodes. "Això és violència domèstica... s'ha d'ensenyar als nens que això no s'ha de fer." Finalment, els locutors reflexionen sobre el final del conte des d'una perspectiva moderna, condemnant l'actitud del gat i advocant pel respecte i la no-violència en les relacions.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
15'
La Caputxeta Vermella: Una versió clàssica i divertida
Resum del programa: Un conte clàssic per als més petits En aquesta edició especial dedicada a la setmana dels nens, l'Andrés presenta una versió radiofònica i dramatitzada del cèlebre conte de la Caputxeta Vermella. Tot i que el programa habitualment se centra en el cinema clàssic, s'aprofita l'avinentesa per portar narracions que també han tingut un gran recorregut en el setè art. La broma de Sants Innocents L'inici de l'episodi està marcat pel to humorístic de l'Andrés, qui aprofita que és el 28 de desembre per fer una petita innocentada a la presentadora abans de començar la narració real del conte. Estructura de la narració El conte segueix la línia argumental tradicional però amb matisos còmics i personatges ben caracteritzats: L'encàrrec de la mare: La Caputxeta rep la missió de portar un pastís de poma i una ampolla a la seva àvia, que viu al mig del bosc. La trobada amb el llop: El llop, un personatge afamat i calculador, fingeix ser el "llop bo" per guanyar-se la confiança de la nena i enganyar-la perquè colli flors mentre ell s'avança per una drecera. L'intent frustrat d'atac: En arribar a la casa, el llop no aconsegueix menjar-se l'àvia, ja que aquesta s'amaga a l'armari. Posteriorment, el llop es disfressa amb la camisola de dormir. El desenllaç còmic: A diferència de les versions més cruentes, aquí el llop és víctima de la seva pròpia malaptesa, relliscant amb el pastís i colpejant-se contra les parets. Cites destacades "Són per menjar-te millor!" Finalment, gràcies a l'ajuda dels caçadors, el llop fuig aterrit per no tornar mai més, permetent que la Caputxeta i la seva àvia visquin tranquil·les.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
15'
La Caputxeta Vermella: Una versió humorística i especial
La Caputxeta Vermella: Entre la tradició i la broma En aquest episodi, l'Andrés ens presenta una adaptació molt particular del conte clàssic de la Caputxeta Vermella. Tot i que el programa sol centrar-se en el cinema clàssic, aprofitant les dates nadalenques i la setmana dedicada als nens, s'ha optat per portar contes que també han tingut la seva versió a la pantalla gran. Una introducció plena d'humor L'inici de la sessió ve marcat per una inocentada per part de l'Andrés (coincidint amb el 28 de desembre), jugant amb efectes de so i confonent la interlocutora abans de començar la narració real de la història. Punts clau de la narració adaptada: L'origen del nom: La protagonista rep el regal d'una caputxeta de la seva àvia per no passar fred, i el veïnat acaba oblidant el seu nom original. El llop còmic: El llop es presenta com un personatge que intenta ser astut però que acaba sent víctima de la seva pròpia malaptesa. Ensumar la nena li provoca un esternut monumental i intenta guanyar-se la seva confiança fent-se passar per un "llop bo". El desenllaç accidentat: A diferència de les versions més crues, aquí el llop fracassa repetidament a causa de les relliscades amb pastís de poma, cops contra la paret i la camisola de l'àvia, que el fan fugir per sempre més perseguit pels caçadors. "No pateixis. Aniré pel caminet del bosc per on van sempre els caçadors i tornaré abans que no es faci fosc." Finalment, l'Andrés i la Sílvia destaquen que aquesta versió és més moderna i diferent de la tradicional, pensada especialment per distreure els més petits amb un toc d'humor.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Els Músics de Bremen: Un conte de superació
Introducció i Context Nadalenc L'episodi comença amb una conversa distesa entre l'Andrés i el seu interlocutor sobre les festes de Nadal. Parlen de la moderació en el menjar i el beure (torrons i cava) i de l'arribada imminent de l'any 2005. La conversa deriva cap al pas del temps i la vellesa, servint d'introducció per al relat del dia. El Conte: Els Músics de Bremen La narració se centra en la història clàssica de quatre animals que, en fer-se grans, són considerats inútils pels seus amos: L'ase: El primer a marxar després de tota una vida carregant pesos. Somia en anar a Bremen per apuntar-se al circ. El gos de caça: Abandonat per haver perdut la velocitat. El gat: Rebutjat per no tenir prou agilitat per caçar ratolins. El gall: El quart membre que s'uneix a la colla en el camí cap a la ciutat. El Conflicte amb els Lladres Durant el trajecte, els animals troben una casa al bosc que resulta ser l'amagatall d'uns lladres. Famolencs, decideixen traçar un pla: Es col·loquen l'un sobre l'altre per crear una ombra gegantina. Comencen a cridar i fer soroll simultàniament. Els lladres, aterroritzats pensant que es tracta d'una bruixa o un monstre, fugen de la casa. Resolució i Reflexió Final "A partir d'aquell dia, ja no van tornar mai més els lladres." Els animals decideixen quedar-se a viure a la casa del bosc, on formen una banda de música i viuen una vellesa tranquil·la i digna. L'episodi acaba amb una breu reflexió sobre el valor del conte i el comiat de l'Andrés fins a la propera sessió.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
El conte de les sabatetes vermelles i el Nadal
Introducció i esperit nadalenc L'episodi comença amb una conversa animada entre l'Andrés i el seu interlocutor sobre les festes de Nadal. Es comenten tradicions com el cant de la Nadala "El 25 de desembre" i la preparació dels torrons en família per a la nit de Nadal. El conte: Les sabatetes vermelles L'eix central del programa és la narració del conte clàssic sobre la Karen, una nena pobra que rep unes sabates vermelles d'un sabater. L'adopció: Després de quedar-se òrfena, una senyora benestant l'adopta i intenta que porti una vida més austera. La vanitat: La Karen, seduïda per unes noves sabates vermelles, les utilitza per anar a l'església, ignorant els advertiments. L'encanteri: En posar-se les sabates, aquestes comencen a ballar soles, impedint que la noia pugui parar. Lliçó de vida i redempció El relat arriba al seu punt àlgid quan la Karen abandona la seva benefactora malalta per anar a ballar a una festa. En veure les conseqüències del seu egoisme, demana perdó: "No hauria d'haver deixat la meva àvia sola quan més em necessitava per anar ballant." Finalment, es desperta del que sembla un malson i decideix dedicar-se a cuidar la seva família, guardant les sabates al fons de l'armari. Comiat del programa L'Andrés i el seu company tanquen l'emissió desitjant Bones Festes a tota l'audiència, tot recordant la importància de passar aquests dies amb la família.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Cine Club a Tarragona i el conte de la Ventafocs
Cine Club de l'Antiquari a Tarragona L'Andrés presenta una proposta cultural per a aquesta nit a les 10 al Cine Club de l'Antiquari, situat al carrer Sant Anna de Tarragona. Es projectarà la pel·lícula bèl·lica Objetivo Birmania (1945), dirigida per Raül Walsh i protagonitzada per Errol Flynn. L'entrada és lliure. El conte de la Ventafocs Amb l'arribada de les vacances escolars, el programa dedica un espai als nens amb la narració del conte clàssic de la Ventafocs (la Cenicienta): La crueltat de la madrastra: La Ventafocs és obligada a fer les feines més dures de la casa mentre les seves germanastres es preparen per al ball del príncep. L'aparició de la fada padrina: Mitjançant la màgia, transforma una carbassa en carrossa i vesteix la noia amb gala, amb la condició de tornar abans de la mitjanit. La pèrdua de la sabata: En fugir del ball, la Ventafocs perd una sabata de cristall, l'única pista que tindrà el príncep per trobar-la. Final feliç: Malgrat els impediments de les germanastres, la sabata només encaixa al peu de la Ventafocs, i el príncep declara el seu amor basat en la seva bondat. Reflexions finals L'episodi clou amb una comparació humorística entre el sort de la loteria i el destí de la protagonista. Es recorda que les festes de Nadal ja són a tocar, amb la brillantor dels llums i els preparatius dels torrons.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
22'
Conrad Setó: Nadales amb swing i antologia amb Miquel Pujador
Projectes actuals de Conrad Setó El músic i compositor Conrad Setó presenta dos treballs discogràfics simultanis que mostren la seva versatilitat. Per una banda, una col·laboració íntima amb el cantautor Miquel Pujador, i per l'altra, una revisió jazzística del cançoner nadalenc català. Entre la veu i els dits: Antologia amb Miquel Pujador Aquest disc és el resultat d'una relació professional de més de vint anys entre ambdós artistes. El projecte es va gestar fa un any després d'un concert al Teatre Magatzem de Tarragona, on la connexió entre la veu i el piano va convèncer els músics de la necessitat de gravar-lo. Concepte: Una antologia que revisa 16 temes de la trajectòria de Pujador en un format despullat de veu i piano. Influències: Inspirat en el minimalisme i la intensitat d'autors francesos com Léo Ferré o Claude Nougaro. Procés: Setó ha assumit la responsabilitat d'arranjar de nou totes les músiques, aportant el seu segell personal però respectant l'essència original. Nadales amb swing: Tradició i modernitat El segon treball, realitzat conjuntament amb Joan Moliner, proposa una lectura instrumental de 12 nadales clàssiques sota una mirada contemporània. Estils: Tot i el títol, el disc viatja pel swing, la bossa nova, el jazz llatí i fins i tot el jazz contemporani. Instrumentació: Un quintet on els músics es desdoblen fins a tocar 13 instruments diferents, incloent instruments de pua (mandolina) i vent (flugel or fiscorn). Objectiu: Reivindicar la qualitat melòdica de les nadales catalanes com a estàndards equiparables als americans, allunyant-les de la "carrincloneria" habitual. "Hem agafat el repte de creure en el nostre material i fer-ho a la nostra manera, de la mateixa manera que els músics de jazz fan amb els estàndards." Properes actuacions Nadales amb swing: Dijous 23 de desembre al Teatre Magatzem de Tarragona i l'1 de gener a Alcover. Gira amb Pujador: Properes actuacions a València, Perpinyà i un possible concert a París amb el piano original de Léo Ferré.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
La història de l'Aneguet Lleig: superació i identitat
Resum del conte de l'Aneguet Lleig L'episodi presenta una adaptació del clàssic conte de Hans Christian Andersen, on un suposat aneguet pateix el rebuig pel seu aspecte físic fins que descobreix la seva verdadera naturalesa. El neixement i el rebuig Tot comença amb una mare ànega que espera que neixin els seus fills. Un dels ous triga més a obrir-se i, quan finalment ho fa, en surt una criatura fosca, gran i diferent de la resta. Els seus germans i la comunitat el consideren lleig i el marginen. L'aneguet decideix marxar per no patir més burles i passa per diverses penúries. Les dificultats de l'hivern El protagonista s'ha d'enfrontar a la solitud i al fred rigorós de l'hivern. Durant aquesta etapa, sent una profunda admiració per uns ocells blancs i majestuosos que veu volar, desitjant ser com ells. La transformació final Amb l'arribada de la primavera, l'aneguet es retroba amb aquestes aus: els cisnes. En acostar-se a l'aigua i veure el seu reflex al mirall de glaç, s'adona de la realitat: "De debò sóc jo? Ets un signe dels més bonics que conec." L'ensenyança final de la història destaca que la bellesa exterior és relativa i que el més important és la bondat interior, ja que, com diuen els interlocutors, els dolents són els qui realment són lletjos de veritat.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Cicle de contes clàssics: Alí Babà i els 40 lladres
Adaptació del conte clàssic per al públic infantil En aquesta sessió, l'Andrés i l'Ana ens introdueixen en un nou cicle dedicat als contes clàssics en català, pensat especialment per a les festes de Nadal i les vacances escolars. L'episodi se centra en la narració d'una versió sintetitzada d'Alí Babà i els 40 lladres. Punts clau de la narració: El descobriment del tresor: L'Alí Babà, un llenyataire que treballa per a en Cassim, descobreix per atzar la cova secreta on una banda de lladres amaga les seves riqueses mitjançant la fórmula màgica: > "Sèsam, obre't!" L'ambició d'en Cassim: En conèixer el secret, l'amo de l'Alí Babà intenta saquejar la cova, però la seva cobdícia fa que oblidi les paraules per sortir-ne i acaba desapareixent. L'enginy de la Mulgiana: La minyona (i futura esposa de l'Alí Babà) es converteix en l'heroïna de la història gràcies a la seva astúcia: Marca totes les portes del poble amb una creu per confondre els lladres. Descoberta l'emboscada de les gerres, utilitza oli bullent per acabar amb la banda. Identifica el capità dels lladres durant el ball final i salva l'Alí Babà. Conclusió i valors L'episodi destaca el final feliç on l'Alí Babà, lluny de ser corromput per la riquesa, decideix compartir el tresor amb els pobres del país. Els col·laboradors emfatitzen la importància d'oferir contingut clàssic adaptat als infants dins del seu espai de ràdio habitual.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
9'
La música de György Ligeti a '2001: l'odissea de l'espai'
L'ús de la música de Ligeti per Stanley Kubrick En aquesta sessió, l'Andrés d'Andrés explica la selecció musical que el director Stanley Kubrick va realitzar de les obres del compositor György Ligeti per a la seva obra mestra 2001: una odissea de l'espai. La música de Ligeti s'utilitza per subratllar els moments més transcendents i misteriosos del film. Fragments clau a la pel·lícula L'expert destaca tres obres fonamentals que s'entrellacen amb la trama: - El Rèquiem: Utilitzat en el pròleg titulat L'alba de l'home, a la cèlebre escena on els primats comencen a interactuar amb el monòlit. - Lux Aeterna: Peça que acompanya la descoberta del monòlit a la Lluna, aportant una atmosfera de misteri i simbolisme. - Atmòsferes: Obra que acompanya el viatge de l'astronauta Bowman a través de les estrelles, en una explosió visual de llum i color. El simbolisme acústic L'Andrés emfatitza que les composicions de Ligeti funcionen com un simbolisme acústic que representa la presència d'una intel·ligència superior i la llavor de la humanitat. "Les seves fantasmals tonalitats donen una gran càrrega de misteri a les escenes sobre el terra de la lluna." Pròxims passos i nou projecte L'episodi serveix també per anunciar que, a partir del proper dilluns, s'iniciarà un nou cicle amb un enfocament més infantil, buscant despertar l'interès dels més petits per la ràdio i la música.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
12'
Slow Color: El Segell Independent de Tarragona
Aproximació a Slow Color L'entrevista presenta el segell discogràfic Slow Color, una iniciativa independent amb seu a Tarragona que funciona sota un model de gestió horitzontal i assembleari, format per un grup d'unes 12 o 13 persones. Filosofia i Gestió del Segell Absència d'ànim de lucre: El projecte es defineix gairebé com una associació on els beneficis es reinverteixen totalment en nous discs. Criteris de selecció: Per editar un grup, el requisit principal és que la música agradi a la majoria de membres i que no hi hagi una oposició radical. Suport tarragoní: La majoria de formacions són locals (Pupille, Zool, Don Simón i Telefunken), tot i que estan oberts a propostes externes si la qualitat és alta. Autogestió total: Els membres s'encarreguen des de la maquetació i el disseny gràfic (a càrrec de Gerard Gil) fins al manteniment de la seva infraestructura web. Economia de l'Edició Independent L'edició d'un disc és un exercici d'equilibris financers. Els entrevistats detallen alguns costos i procediments: Inversió: Els membres del segell aporten el capital de la seva pròpia butxaca. Producció: Editar unes 1.000 còpies pot costar uns 800 euros (sense comptar la gravació, que sol anar a càrrec del grup). Preus al públic: La venda directa a través d'internet permet oferir els CDs a un preu reduït de 5 euros, eliminant intermediaris. Visions de Futur i Propers Projectes "El que volem és treure certs productes que ens agraden i ja està. Si es fa la mitjana, són zero beneficis, però zero pèrdues." El segell prepara l'edició d'un disc de Bif (grup reconegut de Barcelona) que inclourà rareses i cares B. També mantenen una xarxa de col·laboració amb altres segells independents de l'estat com Becore o Anderhill per moure els grups per diferents circuits. Properes cites i contacte Concerts: Destaquen les actuacions de Pupille i Derbiche a finals de gener. Web oficial: slowcolored.com és el centre d'operacions on es pot consultar el catàleg i fer comandes.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
20'
Nou taller d'art i artesania a la Part Alta de Tarragona
Un nou espai creatiu a Tarragona L'Àngeles Rodríguez i la Carme Mayas presenten el seu nou taller situat al carrer Escribanies Velles, un local emblemàtic a la Part Alta de la ciutat que s'inaugura amb la voluntat de ser un espai obert a la creativitat i a la interacció amb el públic. Les disciplines i les artistes L'espai combina dues mirades artístiques complementàries: * Carme Mayas: Pintora especialitzada en l'oli. Presenta l'exposició Encuentros, una col·lecció de caràcter intimista que explora les emocions a través de textures i colors terra. També és coneguda per les seves obres d'estil impressionista sobre racons de Tarragona. * Àngeles Rodríguez: Artesana del vidre. Treballa el gravat i la pintura sobre cristall, buscant la innovació i la creació de peces originals i úniques, allunyades de la producció industrial. Un local amb història L'estudi no és només un lloc de treball, sinó un entorn amb un gran valor patrimonial: * Està situat a uns baixos que conserven murs romans i arcades històriques. * Disposa d'un element singular: un safareig amb aigua corrent que crea una atmosfera放松 (relaxant). * Les responsables han habilitat una bústia de suggeriments i una llibreta d'idees per acollir projectes d'altres artistes. Impuls a l'artesania local Durant l'entrevista es destaca la creació d'un tríptic d'artesans de la Part Alta, que agrupa una vintena d'establiments. Aquesta iniciativa pretén ser el primer pas per a una futura associació d'artesans i comerciants especialitzats, amb l'objectiu de revaloritzar el treball manual davant el consum massiu. "L'obra acabada ja no és teva, és dels demàs."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Música i Cinema: L'Odissea de l'Espai de Kubrick
L'Ús de la Música a 2001: Una Odissea de l'Espai En aquesta conversa s'analitza l'ús revolucionari que el director Stanley Kubrick va fer de la música clàssica en el seu cinema. Es destaca com la tria de peces preexistents va substituir la necessitat d'una banda sonora original convencional, creant una simbiosi comercial i artística sense precedents. Peces Clau Analitzades Richard Strauss: L'obertura del poema simfònic Així parlà Zarathustra s’utilitza per il·lustrar l’alineació de la terra, la lluna i el sol, simbolitzant el misteri del món. György Ligeti: La seva música aporta una visió fantasmal i ultramoderna, ideal per transmetre la sensació de buit i la solitud de l'home a l'espai. Johann Strauss (fill): La decisió més sorprenent de Kubrick va ser incloure el vals El Danubi Blau. La Coreografia dels Astres "Va optar per un vals vienès per embolicar la suprema coreografia dels astres ballant mentre les naus floten." Es descriu una de les el·lipses més famoses de la història del cinema: el moment en què un os llançat a l'aire per un homínid es transforma en l'aeronau Orion. Aquest salt temporal és acompanyat per les notes del vals de Strauss, creant una harmonia visual i sonora que, tot i ser discutida inicialment, ha esdevingut una icona cultural. L'episodi conclou amb l'audició de la versió de l'Orquestra Filharmònica de Berlín, dirigida per Herbert von Karajan.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
38'
Gerard Quintana presenta 'Les claus de sal'
Una nova etapa en solitari El conegut músic Gerard Quintana visita Tarragona per presentar el seu segon treball discogràfic en solitari, titulat Les claus de sal. A diferència de la seva etapa anterior amb Sopa de Cabra o amb l'Alquímia, aquest disc neix d'una voluntat de simplificació i despullament musical. El concepte del disc: Sensibilitat i "membrana" L’artista reflexiona sobre la capacitat de sentir en un món convuls. El títol del disc, Les claus de sal, és una metàfora de les llàgrimes, enteses com el símptoma de sentir plenament. Quintana explica que: • Vivim protegits per una membrana o tel que ens fa impermeables al patiment aliè. • El disc busca dissoldre aquesta membrana per recuperar la connexió amb la realitat i els sentiments. • La producció musical s'allunya del rock contundent per centrar-se en la veu, el piano i la guitarra, buscant l'aire i el silenci. Col·laboracions i poetes En aquesta obra, Quintana ha obert el seu ventall creatiu incorporant paraules d'altres autors i versions d'artistes internacionals: • Poetes: Col·laboren figures com Enric Casasses, Joan Margarit i Jordi Guardans. • Versions: Inclou temes de Lluís Llach, Jaume Sisa, el brasiler Lenine i l'anglo-hindú Susheela Raman. "Canto sense xarxa, salto i sempre caic." Projectes de futur i vida personal Quintana comparteix també la seva faceta més personal, la seva vida a cavall entre Barcelona i Eivissa, i futurs projectes que van més enllà de la música, com la seva primera novel·la, una mena de road movie literària que porta temps preparant.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
9'
Cinema Japonès i la Música de Stanley Kubrick
Cinema clàssic i bandes sonores imponents Aquesta sessió radiofònica ens apropa a dues vessants fascinants de la història del cinema: el gènere kaiju japonès i la perfecció musical de Stanley Kubrick. Sessió a l'Antiquari: Godzilla i el terror nuclear L'Andrés presenta la programació cinematogràfica del vespre, centrada en la temàtica japonesa. El film escollit és Godzilla contra Edora, la burbuja tòxica (1971), una obra on el monstre Edora s'alimenta de residus nuclears, posant en perill la humanitat. Tot i no ser considerada una "obra mestra" pel presentador, destaca pel seu repartiment clàssic dins l'especialitat i els efectes especials de Teruyoshi Nakano. L'obsessió musical de Stanley Kubrick L'espai dedica una anàlisi profunda a la pel·lícula 2001: Una odissea de l'espai. Es destaca com Kubrick va prendre el control total de l'apartat sonor, arribant a descartar partitures originals per buscar una atmosfera única. Fusió de pols oposats: El director va aconseguir unir la música clàssica tradicional amb l'avantguarda i l'experimentació electrònica. Compositors destacats: La banda sonora inclou noms com Richard Strauss, Johann Strauss i l'avantguardista György Ligeti. L'objectiu: Kubrick volia que la música no només acompanyés la imatge, sinó que "transportés l'espectador cap als estels". "Va aconseguir un miracle de fer que s'envolqués el film com si fos un regal de la música amb la visió." L'episodi clou amb l'emissió del cèlebre inici musical, Així parlà Zaratustra de Richard Strauss.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Humor i clown amb Laspi Twister al Teatre Magatzem
Entrevista amb Chus Gutiérrez de la companyia Laspi Twister L'episodi se centra en la presentació de l'obra "A que la suelto", que es representarà al Teatre Magatzem de Tarragona. L'entrevistada explica l'evolució de la companyia, originària de Burgos, i la seva transició del món infantil al teatre per a adults. Característiques de l'espectacle L'obra es defineix com una barreja entre teatre de clown i cabaret, caracteritzada per: Un humor blanc i directe, qualificat de naíf i molt humà. L'absència del tradicional nas de pallasso per buscar una connexió més natural amb el públic adult. Un guió flexible que permet la improvisació i l'adaptació segons l'espai (sigui un cafè-teatre o una sala convencional). Una posada en escena que transita per diferents gèneres, des de la comèdia fins a la narració de contes. La situació del teatre a Burgos Un punt destacat de la conversa és la vitalitat cultural de Burgos, on Chus Gutiérrez destaca: L'existència de l'associació En Clave de Calle, que agrupa unes 20 companyies. El suport institucional que reben, amb la cessió de sales per a assajos i muntatges. La consolidació d'un públic fidel que exigeix programació teatral constant. "És una història de dues dones de teatre a les quals els toca fer una mica de tot per tirar endavant l'espectacle." Nous projectes La companyia també està treballant en un espectacle de carrer basat en El Llac dels Cignes, adaptat sota la seva mirada particular de clown amb un gran component visual i de moviment.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
19'
Chabel Jazz: Reinterpretant Chavela Vargas a la Sala Trono
Presentació de l'obra Chabel Jazz, un espectacle que combina música, teatre, clown i jazz, centrat en la mítica figura de Chavela Vargas. La secció compta amb Paloma Arza, programadora de la Sala Trono, i l'actriu i música Mavi de l'Arla, qui protagonitza aquesta proposta tan personal. Una proposta multidisciplinària L'espectacle no és un concert convencional, sinó una peça teatralitzada on la protagonista desplega múltiples talents: - Interpretació vocal amb pinzellades de jazz. - Ús d'instruments variats com el saxofon i el curiós serrutxo musical (tocat amb arc de violoncel). - Influències del món del clown i una forta presència escènica. La reinterpretació de Chavela Vargas L'obra neix d'una descoberta casual de la música de Chavela Vargas, que es converteix en la musa de l'espectacle. Segons l'artista, es tracta de: "Xabel Jazz: passió, arrabalera, transcendida." L'objectiu és erosionar el dramatisme de l'amor romàntic i el patiment a través de la ironia, buscant una catarsi que alliberi l'espectador de les formes més tràgiques de viure els sentiments. Detalls de la funció i pròximes cites Acompanyament: Mavi estarà acompanyada pel guitarrista valencià Álvar Carpi. Venda d'entrades: Disponibles a l'Horraconet (Plaça de la Font, Tarragona). Pròximament: Es recorda que al gener tornarà l'èxit Dos més dos per obrir la temporada 2005.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
27'
Les 12 Collites del Frare: Vi i Fotografia al Priorat
El Priorat a través de la lent i la paraula L'episodi se centra en la presentació del llibre Les 12 Collites del Frare, una obra que combina la narrativa vinícola de Carles Pastrana amb la fotografia artística de Pep Escoda. El projecte no és una guia de vins convencional, sinó un viatge sensorial i emocional per la comarca del Priorat. Reconeixement i Projecció Internacional • El llibre ha estat guardonat amb el Premi Lux d'Or 2004 de l'Associació de Fotògrafs Professionals d'Espanya per la qualitat de les seves imatges. • Els autors detallen la seva exitosa presentació a Nova York, on van aplegar unes 400 persones, incloent-hi personalitats del món de l'arquitectura i les finances. • L'obra ja està disponible en català i anglès, i s'estudia la traducció a idiomes com el japonès. L'Essència del Vi i la Terra • L'estructura literària: El llibre repassa 13 anyades (malgrat el títol, seguint la tradició de la "dotzena del frare") del vi Clos de l'Obac. • Filosofia de treball: Carles Pastrana destaca que el Priorat exigeix un esforç manual ingent, amb produccions baixes però d'una qualitat excepcional. • La fotografia com a context: Pep Escoda explica que les imatges són en blanc i negre per capturar el contrast i la duresa real de la terra, sense preparatius ni artificis. Mites i Realitats del Mercat "No hi ha vi en el món que valgui més de 40 o 50 euros; a partir d'aquí, el mercat especula." Carles Pastrana reflexiona sobre el col·leccionisme, desmitificant els preus astronòmics i defensant que el valor real resideix en els vins de guarda que evolucionen amb dignitat a l'ampolla. Pròxims Passos L'any 2005 es presenta com un any de gires internacionals per promocionar l'obra a llocs com Japó, Mèxic i diversos països europeus, consolidant el Priorat com un referent cultural global.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Adéu a Machín i sessió de Godzilla a l'Antiquari
Comiat al Documental d'Antonio Machín L'episodi d'avui marca el final de la sèrie documental dedicada al cèlebre cantant Antonio Machín. Els locutors expressen una certa malenconia pel final d'aquest recorregut per la vida de l'artista, tot i que recorden que el seu llegat continua viu a través dels seus discos i la seva música. Homenatge al cementiri L'escena final del reportatge descriu un moment de gran càrrega emocional al cementiri de Sevilla: * Diversos músics que van treballar amb l'artista caminen entre les tombes amb els seus instruments en mà. * L'homenatge es realitza davant d'una làpida de marbre negre amb el perfil de l'artista i un àngel de mida natural. * La coincidència d'una pluja suau durant el rodatge s'interpreta simbòlicament com l'emoció dels propis àngels davant del tribut. "Toda una vida te estaría animando, te estaría cuidando, como cuido mi vida, que la vivo por ti." Propera sessió de cinema: Godzilla Com que és el segon dimecres de mes, l'Antiquari organitza la seva sessió de cinema japonès. En aquesta ocasió es projectarà: * Títol: Godzilla contra Edora (1971). * Director: Yoshimitsu Banno. * Detalls: Tot i no ser considerada una obra mestra de la crítica, destaca per la seva experimentació amb efectes especials i sonors propis de l'època dels monstres japonesos. * Ubicació: Sala d'Arla Antiquari (Carrer Santana, 3) a les 22:00 h. Participants i Crèdits Durant el tancament, es repassen les personalitats que han aportat el seu testimoni al documental, com ara Joaquín Sabina, Antonio Gala, Caco Senante i familiars directes de Machín com les seves netes Marta i Esther Jobert.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
La Coral de la URB i el seu Concert de Nadal
La Coral de la Universitat Rovira i Virgili La directora Montse Ríos explica el funcionament i la història de la Coral de la URB, que ja té 14 anys de trajectòria. El que va començar amb només 6 persones, s'ha convertit en una formació estable d'uns 50 cantaires amb un nivell d'exigència notable. Característiques i Requisits Perfil divers: Està oberta a estudiants, personal d'administració, professors i fins i tot estudiants de grau mig de música externs. Exigència musical: Es requereixen coneixements de solfeig i lectura de partitures, ja que el repertori inclou obres complexes del segle XX i creacions contemporànies. Compromís: Els assajos es realitzen els dilluns a la Facultat de Ciències Jurídiques, un espai amb una acústica excel·lent. El Concert de Nadal i Projectes Futurs El concert presentat es divideix en dues parts diferenciades: Música religiosa: Inclou obres de Mendelssohn i Saint-Saëns, destacant dos Ave Maria. Aquestes peces exigeixen un gran esforç físic i tècnic pel seu estil legato. Música tradicional: Peces clàssiques de Nadal que el grup treballa intensament durant el mes previ. "Els cantants bons i els bons músics sempre tenen la porta oberta [a la coral]" De cara al futur, la formació té previst un viatge a Tolosa (França) al maig de 2005 per enregistrar un disc dedicat al compositor Roparts en col·laboració amb un organista.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
9'
Homenatge a Antonio Machín i Tradicions de Santa Llúcia
Homenatge a la figura d'Antonio Machín Aquest episodi realitza un recorregut emocional per la vida i el llegat del cèlebre cantant Antonio Machín a través del documental Toda una vida. Es destaca la seva autenticitat i la petjada inesborrable que ha deixat en la música popular. Records i anècdotes personals El pianista Botafogo recorda amb emoció els darrers moments de l'artista, especialment quan Machín, ja conscient del seu final, va intentar cantar Alfonsina y el mar i no va poder evitar les llàgrimes. La seva germana expressa el profund amor fraternal que els unia, anteposant el valor de la seva presència física a qualsevol herència material. Pepe Antequera defineix Machín com un artista inimitable i únic, subratllant que, a diferència d'altres cantants, gairebé no ha tingut imitadors a causa de la seva personalitat irrepetible. Reflexions sobre el llegat i la immortalitat L'escriptor Antonio Gala aporta una visió filosòfica sobre la transcendència de l'artista: "Antonio Machín és el millor exemple que un no mor del tot mentre segueix sent recordat." Tradicions i actualitat: Santa Llúcia L'inici de l'episodi se centra en la celebració del 13 de desembre, festivitat de Santa Llúcia: * Es felicita les modistes i s'esmenta la tradició de demanar protecció per a la vista. * Es destaca l'inici de la Fira de Santa Llúcia a la Catedral de Barcelona i les fires de pessebres a Tarragona. * Es comparteix una petita anècdota sobre la mala sort associada al número 13 i les caigudes accidentals al carrer.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Records i homenatge a Antonio Machín a Cuba
Memòria Viva d'un Mite: Antonio Machín L'episodi d'avui ens submergeix en la part més emocional i familiar del llegat del cantant cubà. A través d'un seguiment del documental Machín, tota una vida, els interlocutors ens guien per un viatge de retrobaments entre els descendents d'Espanya i la família que resideix a Cuba. Testimonis de la Família Esther Jovert (neta): Comparteix una visió íntima i humana de l'artista. Defineix el seu avi com un senyor clàssic i elegant. Destaca la profunda connexió de la seva mare amb la figura d'en Machín i com el dolor per la seva pèrdua feia que, durant anys, fos difícil escoltar la seva música a casa: "Una cançó del meu avi, qualsevol, ens feia plorar. Quan ell va morir, a la meva mare se li va acabar una part d'ella." Relació amb Cuba: Es recupera una entrevista històrica on el mateix Machín explica el seu retorn a l'illa l'any 1958. El motiu principal no va ser professional, sinó personal: cuidar la seva mare en els seus darrers dies. L'Homenatge i el Retrobament Chiquitita Machín: La germana de l'artista rep amb gran emoció en Botafogo (el seu antic pianista), qui li lliura una partitura dedicada. El Moment Clau: Durant un banquet de germanor entre familiars de Sevilla i Cuba, la Marta Jovert regala a la seva tia àvia una reproducció real de la placa del carrer Antonio Machín situat a Sevilla. Aquest gest provoca un moment de catarsi emocional i plors de joia que tanquen l'episodi. L'espai finalitza amb la promesa de dedicar-li una cançó el proper dilluns, festivitat de Santa Llúcia.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
26'
Entrevista a La Suite i notícies de l'AMT
Un Munt d'Idees: L'Actualitat Musical de Tarragona L'episodi d'aquesta setmana de la secció de l'Associació de Músics de Tarragona (AMT) comença amb un repàs a les novetats locals més destacades. S'anuncia l'estrena de la pàgina web oficial de BAC Dorment i es felicita a Roger Benet pel seu segon lloc al concurs de joves de Reus. També s'avancen millores en la plataforma web de l'associació per incloure un arxiu d'entrevistes i agendes de concerts. Entrevista amb La Suite: Rock i Autenticitat El cor del programa és l'entrevista al grup La Suite, una formació de la zona del Baix Penedès que presenta el seu nou treball Sin Estereotipos. Identitat i Estil Musical • El grup rebutja les comparacions constants amb bandes com M-Clan, tot i que admeten influències compartides del rock dels anys 70 i els Rolling Stones. • Defensen la seva pròpia signatura musical com un "rock elegant i canalla". • Han comptat amb la col·laboració i producció de Pemi Rovirosa (Lax'n'Busto). El Format del Disc • Han optat per un format Digipack de cartró que recorda l'estètica dels antics vinils, buscant un objecte amb valor de fetiche. • El CD inclou sis cançons que parlen de situacions quotidianes, buscant la identificació emocional de l'oient. "Per jutjar un grup no només serveix un disc, el treball d'una banda engloba la posada en escena i el directe." Propers Concerts i Recomanacions Directe a La Vaqueria El grup convida tothom al seu concert gratuït el 23 de desembre a la sala La Vaqueria (Tarragona). Destaquen que el seu directe és firme i guitarrer, ideal per veure la banda en la seva màxima expressió. També s'anuncia la incorporació de Pemi Rovirosa com a guitarrista per a aquesta temporada. Recomanacions i Agenda • Els membres de la banda recomanen escoltar grups com Els Pets, Whiskyn's, Marc Parrot o clàssics com Jimi Hendrix i The Black Crowes. • La secció tanca amb l'agenda de concerts per al cap de setmana a Tarragona i voltants, incloent-hi actuacions de Hip Hop, Country Rock i música d'autor.