Tots els episodis

62480 episodis disponibles

episodis

58825-58848 de 62480

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
26'
L'art del breakdance: campionat Breaking Tàrraco
Introducció al campionat de breakdance L'episodi explora el proper campionat de breakdance a la sala Golfos del port esportiu de Tarragona, conegut com el Breaking Tàrraco. A través de l'entrevista amb un participant i un jutge, es desgrana la complexitat d'aquesta disciplina que combina l'esport, l'art i la cultura urbana. Perspectiva del ballarí: Gus i l'estil personal En Gus, membre del grup Luny Tunes, comparteix la seva experiència de 5 anys en el món del break. Destaca que, tot i que hi ha passos apresos, el component fonamental és el freestyle: • El breakdance no és només fer acrobàcies, és un ball que ha de seguir un ritme i una música. • Diferencia entre el power move (moviments aeris i espectaculares) i el ball complet que inclou footwork i freezes. • Segons en Gus, Barcelona és considerada la meca d'aquest ball a Catalunya, mentre que a Tarragona encara hi ha una mentalitat massa centrada en l'espectacle visual buit de ritme. "Això no és un circ; és un ball on has de sentir la música." La importància de la tècnica i el paper del jutge En Rudi, reconegut ballarí i jutge de l'esdeveniment, explica els criteris que se segueixen per puntuar en un campionat professional: • Originalitat i Netedat: Es valora més un moviment net i integrat amb la música que una pirueta difícil però forçada. • Improvisació: El DJ punxa música sense que els ballarins sàpiguen el tema prèviament, obligant-los a interpretar-la al moment. • Regles: Està terminantment prohibit tocar al contrincant durant les batalles. Història i orígens del moviment L'episodi ofereix una lliçó magistral sobre la gènesi del hip-hop: • El terme B-Boy prové de Bronx Boy o dels nois que ballaven durant els breaks de les cançons. • Influències clau: La música de James Brown, la cançó Good Foot i les primeres pel·lícules com Beat Street. • El breakdance va néixer en un context de postguerra (Vietnam) com un moviment sociocultural als barris de Nova York. Evolució i futur a Tarragona Tot i que el nivell a Tarragona és més emergent que a Barcelona, hi ha una gran constància i cada cop més joves s'hi apunten, com demostren les classes a Reus. El breakdance es defineix finalment com un estil de vida saludable, allunyat de tòpics negatius, basat en l'esforç i la superació personal.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Antonio Machín: De París a la Barcelona de postguerra
El Bolero com a eina d'expressió L'episodi aprofundeix en la figura d'Antonio Machín i el gènere del bolero. Es defineix aquesta música no només com un ritme, sinó com un mecanisme psicològic per expressar sentiments complexos que, cara a cara, serien difícils de comunicar. "El bolero és una arma que s'ha buscat l'ésser humà per justificar coses, per poder dir el que un no s'atreveix a dir-li a una altra persona a la cara." L'arribada a Barcelona i els inicis difícils Es narra el moment històric de la seva arribada a la capital catalana l'any 1939, fugint de la Segona Guerra Mundial a Europa: Fugida de París: Machín va decidir abandonar França quan els alemanys van trencar la línia Maginot. Arribada a l'Estació de França: Tot i venir de triomfar a Nova York i Londres, a Barcelona va haver de començar de zero. Postguerra: En una ciutat marcada per la manca de recursos i de ganes d'anar al teatre, l'artista va haver d'actuar de franc en sales de festes per donar-se a conèixer. L'època dels 'Balls Taxi' El productor discogràfic Jordi Pujol explica el funcionament dels locals de l'època, com el cabaret Shanghai. Aquests espais funcionaven amb el sistema de ball muset o balls taxi: Els clients compraven tiquets per ballar amb les senyoretes. L'orquestra interpretava peces i els ballarins escollien parella per la durada de la melodia. Les noies rebien una comissió per cada tiquet entregat, un reflex de la vida nocturna i social de la Barcelona dels anys 40. L'episodi conclou amb les actuacions de l'orquestra i la cantant Araí, recordant l'ambientació de l'estraperlo i la necessitat d'evasió de la societat de l'època.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
13'
2004-11-22 TARDOR - RISTORANTE DA MEL
El vincle entre gastronomia i lletres L'Helena Ronda, responsable del Restaurante de Mel a Tarragona, presenta la seva participació en el cicle Lletres a taula de la Tardor Literària. La passió personal de l'Helena per la lectura l'ha portat a crear un vincle directe entre els llibres i els seus fogons, entenent que la literatura és una font constant d'inspiració culinària. "Com els escriptors per la lectura, la literatura il·lumina la meva inspiració per a la cuina." Dones, d'Isabel-Clara Simó: La font d'inspiració El menú literari d'aquesta edició s'inspira en el llibre Dones de l'escriptora Isabel-Clara Simó. L'Helena ha seleccionat aquesta obra pel seu retrat profund de les diverses etapes i facetes de la vida de la dona. Tot i que les referències gastronòmiques al text són quotidianes i disperses, el restaurant ha aconseguit articular una proposta coherent anomenada "Dones a cuina". Proposta Gastronòmica: Menú "Dones a cuina" El menú està dissenyat amb una forta base de cuina italiana autèntica, fruit dels nou anys d'experiència de l'Helena a Itàlia: Primers plats: Opció entre Molletes i engrunes (un mix de pasta farcida de carabassa i de col llombarda) o Crespele de fruites (una espècie de caneló de pasta d'ou amb fruita de temporada i beixamel). Segon plat: Una recepta de mar i muntanya amb mandonguilles amb sèpia. Postres: El clàssic tiramisú de la casa o pastís de xocolata amb licor. Detalls literaris: El menú inclou mencions especials al pa (cuit al propi forn) i al cafè/cappuccino, elements molt presents en la prosa de Simó. L'essència del Restaurante de Mel Ubicat al carrer Vilaroma (darrere de la plaça del Rei), el local s'especialitza en pasta fresca elaborada artesanalment. Amb més de 16 varietats de pasta i salses creatives (com la de cérvol o albergínia), el restaurant aposta per una cuina imaginativa però fidel a les arrels italianes, allunyant-se de les pizzes per centrar-se en plats més elaborats com els fioqui de pera o les llunes de bròcoli.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
12'
Homenatge a Antonio Machín i el món del bolero
Homenatge a la figura d'Antonio Machín En aquest programa, l'Andrés i la seva interlocutora continuen el recorregut pel documental Machín, toda una vida (2002). L'episodi se centra en la influència del cantant cubà no només en la música, sinó també en la cultura popular i el cinema clàssic. Tot i que no va ser actor de carrera, la seva presència a través de les cançons i aparicions puntuals en sales de festes el van convertir en una icona cinematogràfica indirecta. Testimonis de rellevància El resum inclou reflexions de figures clau que analitzen l'impacte emocional de la seva obra: Joaquín Sabina: Destaca com la música de Machín era el refugi emocional de l'exili espanyol a Londres, afirmant que és una música ideal per "plorar i abraçar-se". Àngel Casas: Defineix Machín fonamentalment com un bolerista, tot i que recorda la seva versatilitat amb estils com el son cubano, la salsa o la rumba. Sara Montiel: Intervé per parlar de peces universals com Bésame mucho. Xiquitita Machín: La germana de l'artista aporta el context familiar i l'accent clàssic de Cuba. El llegat transmúsical El programa subratlla la perdurabilitat del gènere: "El bolero t'ofereix aquesta espatlla que no vols que existeixi però que t'ajuda a plorar." Finalment, es mostra com el grup de Vigo Los Piratas versiona els clàssics de Machín, demostrant que el seu estil particular segueix viu en les noves generacions de la música popular.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
8'
Exposició de fotos dolentes: Qüestionant el concepte d'art
L'art de l'error: Una exposició col·lectiva al Bar Gruf Aquest dissabte, el Bar Gruf de Tarragona acollirà una iniciativa cultural insòlita organitzada per In-Out Produccions. Sota la coordinació de Blai Mesa, l'acte convida a tothom a treure de l'oblit aquelles fotografies que normalment acabarien a les brossa. Conceptes clau de l'esdeveniment Democratització de l'art: La premissa principal és que tothom és un artista i que les creacions quotidianes tenen un valor intrínsec. El valor de la imperfecció: Es busquen imatges desenfocades, amb excés de flaix o mal enquadrades per reavaluar si poden ser considerades art. Participació activa: No és una exposició estàtica; els assistents porten el material i el pengen directament als plafons durant la vetllada. Debat i comunitat: Més enllà de les imatges, es busca generar un espai lúdic amb berenar i col·loqui per trencar la seriositat del món de les galeries convencionals. Projecte "Exploràdiques" Aquesta activitat és el tret de sortida d'un cicle titulat Exploràdiques, que se celebrarà cada 15 dies. L'objectiu és recollir elements marginals que queden fora dels circuits institucionals: Dibuixos fets en tovallons de bar. Frases apuntades en moments fugaços. Vídeos domèstics de baixa qualitat (cutres). Objectes quotidians amb valor sentimental o estètic no reconegut. "Es tracta de buscar un llenguatge com és l'art per poder parlar de nosaltres mateixos i conèixer-nos millor."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Antonio Machín: Vida i Llegat del Rei del Bolero
El Retrat d'una Llegenda: Antonio Machín Aquest episodi ens apropa a la figura d'un dels artistes més emblemàtics de la música popular, mitjançant el documental Machín, tota una vida (2002). El programa destaca com la seva música ha transcendit generacions, captivant tant el públic clàssic com els joves que el descobreixen actualment a la ràdio. Evolució i Estil Propi En fragments d'entrevistes de Televisió Espanyola, el mateix Machín reflexiona sobre la seva carrera: * Adaptabilitat: L'artista afirmava sentir-se "in" malgrat els canvis en les modes i els ritmes pop. * Essència: Tot i evolucionar en els arranjaments musicals, mai va voler perdre la seva melodia ni el seu estil característic. * El concepte Camp: Machín va acceptar l'etiqueta de cantant camp (terme reivindicat pel periodista Àngel Casas), entenent-la com la defensa de la cançó melòdica i el bolero davant la modernitat. Testimonis Directes El relat s'enriqueix amb les veus de persones que el van conèixer de prop: * Santiago Rogés (Botafogo): El seu pianista recorda com Machín el va buscar per assajar i muntar cançons per a nous discs l'any 1970. * Venedores de loteria de Madrid: Dones de la Gran Via recorden la seva presència quotidiana, descrivint-lo com una persona alta, amable i molt popular que s'allotjava a l'Hotel La Corzana. * Luis Jiménez: El seu xòfer explica que, tot i no haver-lo vist mai per televisió abans de treballar-hi, la seva música ja era part de la seva vida a través dels discs. * Àngel Casas: El periodista destaca la humilitat de l'artista, qui guardava amb estima un petit article de la revista Fotogramas que el reivindicava en un moment de baixa activitat professional. "Yo he evolucionado en los arreglos musicales, como no, pero yo no puedo perder mi melodía y mi estilo." L'episodi clou amb el seu immortal bolero Espérame en el cielo, reafirmant la seva petjada inesborrable en la cultura musical popular.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
20'
L'escena musical a Tarragona i la Sala La Vaqueria
Entrevista amb Toni Noguero: Programació i Música a Tarragona En aquest episodi del programa Un Munt d'Idees, s'explora profundament l'estat de la música en directe a la ciutat de Tarragona a través de l'experiència de Toni Noguero, programador i tècnic de so de la emblemàtica sala La Vaqueria. Novetats de l'Associació de Músics Abans d'entrar en l'entrevista central, l'espai destaca el llançament imminent de la segona edició del CD Un Munt d'Idees, un projecte multimèdia que inclou: * Pistes d'àudio de grups locals. * Biografies dels músics i informació per a la seva contractació. * Noves incorporacions que demostren la vitalitat del sector a la regió. La gestió cultural a La Vaqueria Toni Noguero detalla el funcionament d'una sala amb set anys de trajectòria, destacant la seva polivalència i la qualitat acústica que ofereixen les seves voltes romanes. La filosofia del local és oberta: * Estils variats: Des de pop-rock i heavy fins a jazz, ska, tango o espectacles de màgia. * Sessions obertes: Cada dos diumenges s'ofereix un format de micròfon obert per a nous talents. * Suport local: L'aposta per grups de Tarragona és constant, compartint escenari amb bandes de fora. Reflexió sobre el públic i la indústria Noguero comparteix una visió crítica però esperançadora sobre l'escena local: "A Tarragona falta una mica de cultura d'anar a veure concerts com a activitat principal; la gent encara és una mica passiva i li costa apropar-se a l'escenari." L'entrevistat també dóna consells als grups que comencen, subratllant la importància de saber-se vendre bé i de demostrar la qualitat en directe, que sovint difereix del que s'escolta a les maquetes editades. Agenda Cultural L'episodi tanca amb un recull d'actuacions a sales com La Vaqueria, Sala Zero, El Cau i Teatre el Magatzem, destacant artistes com The Sunday Drivers, Holy Water o l'espectacle de Paco en la Luna.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
18'
Gastronomia i Lletres al Restaurant Marlott
Unió de Cuina i Literatura a Tarragona El programa Ja Tardes de Tarragona Ràdio rep en Francesc Lladó, del restaurant Marlott, per parlar de la seva participació en la iniciativa Lletres a Taula, emmarcada dins la Tarda Literària. Aquest projecte fusiona la gastronomia local amb el món de les lletres, comptant amb la col·laboració de diversos restaurants de la ciutat. El Menú Literari i els Autors El menú d'enguany ha estat creat a partir d'una col·laboració directa amb els escriptors Jordi Tiñena i Olga Xirinacs. A diferència d'altres edicions, els plats i els textos s'han gestat mútuament: Col·laboració creativa: El xef i els autors es van reunir per compartir records gastronòmics i receptes familiars. Inspiració: El menú va servir com a punt de partida perquè els escriptors creessin textos específics. Sopars amb autors: S'organitzen trobades amb places limitades (23 persones) per sopar i conversar directament amb els autors en una "taulassa" de grans dimensions que facilita la comunicació. Els Plats del Menú El menú literari del Marlott és una proposta de temporada que aprofita els productes locals, especialment els bolets, malgrat les dificultats de la collita d'enguany: Entrant: Risotto de ceps carnosos amb botifarra negra i fetge d'ànec (inspirat en records de bosc en una conversa amb Jordi Tiñena). Peix: Llobarro "enriolat" amb fesols i llanegues (terme literari per a un plat inspirat en records de Roser Guàs). Carn: Fricandó de senglar a fréstec amb rovellons (un plat tradicional de "xup-xup" associat a Olga Xirinacs). Postres: "La Castanyada en un plat" (un suflé de castanyes farcit de panellet i vi dolç). La Filosofia del Producte "La gastronomia, quan es fa com s'ha de fer, és cultura també." En Francesc Lladó subratlla la importància de consumir productes de proximitat i de temporada. Defensa que seguir el cicle natural dels aliments no només garanteix la millor qualitat i gust, sinó que també enriqueix la dieta i és un acte cultural necessari.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
15'
Josep Tió presenta el seu nou disc acústic al Teatre Magatzem
Entrevista a Josep Tió: Música en essència El compositor i guitarrista Josep Tió, conegut per ser el principal autor dels èxits de Sopa de Cabra, presenta el seu darrer treball discogràfic titulat "Avui és demà". L'entrevista se centra en el seu concert al Teatre Magatzem de Tarragona, on actuarà en un format acústic íntim. Detalls del format i el repertori Acompanyament musical: Tió actua en format duet amb el pianista gironí Nitu Figueres, un músic amb una llarga experiència al costat d'artistes com la Nina. Recuperació de clàssics: Durant el concert, a part de les peces del seu nou disc, l'artista recupera cançons emblemàtiques de la seva etapa amb Sopa de Cabra, com la mítica "Empordà". L'essència acústica: El músic defensa aquest format perquè li permet tornar a l'origen de la creació: > "L'origen de la cançó és aquest... em permet recuperar l'essència de la cançó." Projectes futurs i experimentació La trompeta com a somni: L'autor expressa la seva voluntat d'incorporar una trompeta en futurs directes, buscant un to dramàtic i personal que el saxo no li ofereix. Evolució professional: Tió reflexiona sobre com el llegat de Sopa de Cabra pot fer-li ombra, però alhora se sent orgullós d'aquella etapa que el va formar com a músic. Noves cançons: També destaca la interpretació de "Quan somrius", una nadala composta per ell que mai s'havia tocat en directe sota el seu propi nom.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Homenatge a Antonio Machín:vida i obra en documental
Homenatge radiofònic a Antonio Machín En aquesta sessió, els locutors repassen la trajectòria de l’emblemàtic cantant cubà Antonio Machín a través del documental cinematogràfic "Toda una vida" (2002). L'episodi se centra en els orígens humils de l'artista i la seva lluita per dedicar-se a la música malgrat l'oposició familiar. Crònica del Cine Club i context Es comunica la suspensió temporal de les activitats del Cine Club a la Casa de la Generalitat (carrer Major, 14) a causa d'obres de remodelació a la sala d'actes. Es preveu que la programació es reprengui a mitjans de gener, amb les instal·lacions ja millorades. Els orígens d'Antonio Machín El programa inclou testimonis directes del documental, destacant la intervenció de la seva germana, Chiquitita Machín, i la seva neboda, Lidia Ventosa Lugo: Inicis corals: Machín va començar a cantar en un cor d'església, on ja destacava per la seva veu i la seva aspiració a ser baríton. Relació familiar: El seu pare s'oposava inicialment a la seva carrera musical, considerant que els cantants eren "chulos" i preferint que el seu fill exercís d'albanyil. Persistència: Machín va arribar a escapar-se de casa per perseguir el seu somni, afirmant una identitat clara: “Seré persona cantant perquè això és el que jo vull ser.” Cloenda musical L'episodi finalitza amb la reproducció d'un dels seus temes més universals, "El Manicero", celebrant l'èxit que va aconseguir des de Cuba cap al món sencer.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
23'
El Paintball a Tarragona: Esport, Estratègia i Adrenalina
Introducció al Paintball i Tarraco Paintball L'episodi explora el creixement del paintball a les comarques de Tarragona a través de l'experiència de Sergi Ferran, propietari de Tarraco Paintball a Vilavella. Aquest esport, d'origen nord-americà, consisteix a eliminar adversaris disparant boles de pintura biodegradable mitjançant marcadores d'aire comprimit. Aspectes Clau del Joc Equipament i Seguretat El material bàsic per practicar-lo inclou: • Màscara protectora (l'element de seguretat més vital). • Marcadores (pistoles que funcionen amb CO2 o sistemes electrònics). • Boles de pintura biodegradables. • Armilla i mono per protegir la roba i el cos. "S'han registrat menys accidents en el paintball que en el golf, el futbol o el bàsquet; si es respecten les normes, és un esport molt segur." Dinàmica i Beneficis • Una partida estàndard dura entre dues i tres hores i consta d'unes vuit partides amb diferents objectius. • És una activitat ideal per a empreses (antiestrès), comiats de solter i grups d'amics. • L'edat mínima recomanada és de 12 anys per garantir el compliment de les normes. La Vessant Competitiva L'entrevista compta amb el testimoni d'Elias Montés, jugador de l'equip de competició. Es destaca l'existència d'una Lliga Catalana de Paintball amb tres divisions, on el joc passa de l'entorn natural a escenaris artificials amb inflables on l'objectiu principal és la captura de la bandera. Ubicació i Logística El camp de Tarraco Paintball col·labora amb l'Ajuntament de Vilavella, permetent als usuaris l'ús del poliesportiu i la piscina municipal, fomentant així el turisme local i l'activitat econòmica al poble.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
16'
Menú literari al restaurant El Llagut de Tarragona
El Llagut i la seva participació a la Tardor Literària El restaurant El Llagut, situat a la cèntrica plaça del Rei de Tarragona, participa per primera vegada en la iniciativa municipal de la Tardor Literària. En Ramon Martí, propietari i cuiner de l'establiment, presenta un ambiciós menú degustació de sis plats inspirat en diversos autors clàssics i contemporanis. Una proposta gastronòmica amb arrels Tot i que el restaurant s'especialitza habitualment en arrossos i peix salvatge, per a aquesta ocasió han dissenyat una experiència que fusiona la cuina tradicional amb la literatura: Entrant: Terrina de conill i fetge d'ànec amb vinagreta de sarfoll, inspirada en una rondalla mallorquina d'Antoni Maria Alcover. Primer plat: Sopa cremosa de creixens amb anguila fumada del Delta. Plat de peix: Lluç d'esperit lliure cuinat al vapor amb gingebre. Plat de carn: Papillot de cèrbol sobre llit de llenties i salsa de ceps. Postres: Sorbet d'alcodonyat i mil fulls de xocolata amb fruita de la passió. Filosofia de la cuina de proximitat En Ramon destaca la importància de treballar amb productes de temporada i de la zona, com els bolets o l'anguila. Defineix El Llagut com una taverna tarragonina a la Part Alta que aposta per la senzillesa ben executada: "Fer les coses senzilles bé ja és prou difícil; si agafes producte de primera qualitat, no cal molta elaboració." L'espai és íntim, amb una capacitat per a unes 35 persones, oferint un ambient recollit ideal per gaudir de la gastronomia amb calma. Durant l'entrevista, s'ha sortejat un sopar per a dues persones entre els oients.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Antonio Machín: Orígens i Documental a l'Antiquari
Homenatge a Antonio Machín i Agenda Cultural L'episodi d'avui combina la recomanació d'activitats culturals de proximitat amb una exploració profunda de la figura d'Antonio Machín. Els locutors comencen amb un to distès recordant anècdotes del programa anterior abans d'endinsar-se en la història del cèlebre cantant cubà. Cinema i Documentals Cineclub a l'Antiquari: Es presenta la projecció de la pel·lícula Barbarella (1967), dirigida per Roger Vadim i protagonitzada per Jane Fonda. Una proposta per entendre l'estètica del cinema dels anys 60. El documental de Machín: Es comenta una peça audiovisual que recull fragments de la seva vida i orígens, destacant que, tot i no ser actor, la seva música va impregnar el cinema de l'època. Les Arrels d'un Artista A través d'una entrevista a la seva germana, Gloria Lú Machín, es desvetllen detalls familiars crucials: * L'origen del cognom Machín prové dels antics amos de la seva bisabuela esclava. * La seva mare, Leoncia Machín, era una dona criolla lliure, mentre que el seu pare, José Lugo, d'ascendència espanyola, es definia com a guajiro (petit agricultor de canya de sucre). * Machín va ser un dels 16 germans i va començar a cantar de ben petit, fins i tot posant veu en viu a les projeccions de cinema mut. "Aquel muchachito que tuvo que desempeñarse como cortador de caña, fue el primer artista negro en presentarse en el casino nacional." L'episodi conclou amb el testimoni de persones que el van conèixer i la reproducció del seu emblemàtic bolero Corazón loco.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
12'
Mauri Biosca i 'La linda locura de los cuerdos' a la Sala Trono
Poesia feta Teatre amb Mario Benedetti L'entrevista presenta l'espectacle La linda locura de los cuerdos, una proposta de la companyia Sinvergüenza del Sentimiento que arriba a la Sala Trono. L'actor Mauri Biosca explica com ha transformat la poesia de l'autor uruguaià Mario Benedetti en una experiència teatral directa i propera. Els pilars de l'espectacle Selecció de textos: L'obra consta d'una vintena de poemes escollits per la seva senzillesa i capacitat de connectar amb el públic, evitant el teatre feixuc. Música en directe: La presència d'un guitarrista a l'escenari crea el clima necessari per a la comunicació directa. Escenografia minimalista: S'utilitzen només quatre cadires i diaris per no distreure l'atenció de la paraula. L'essència de Benedetti Biosca destaca que la poesia de Benedetti no sembla poesia perquè és molt directa, irònica i quotidiana. L'espectacle tracta temes universals com: L'amor i les comiatos. La crítica social i política (com l'imperialisme). La por i la condició humana. "És com si estiguessis a la cuina de casa teva amb la llar de foc encesa... una persona t'està explicant històries al costat." Connexió personal i autorització L'actor revela que, tot i no conèixer personalment Benedetti, va rebre el seu permís i desitjos de sort a través del seu agent literari. L'obra no és un simple recital, sinó una dramatúrgia creada a partir de la "matèria prima" de l'autor, pensada perquè l'espectador s'hi senti reflectit.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Homenatge compartit a Antonio Machín i canvis al Cineclub
Repàs del documental sobre Antonio Machín i canvi en el Cineclub L'episodi d'avui combina anuncis logístics sobre l'agenda cultural de Tarragona amb la continuació de l'homenatge al cèlebre cantant cubà Antonio Machín. Els locutors agraeixen la bona recepció dels oients a aquest repàs històric i musical. Suspensió de les activitats al Cineclub S'anuncia que les projeccions dels dimarts a la Casa de la Generalitat (carrer Major, 14) queden temporalment suspeses durant els mesos de novembre i desembre: * El motiu són unes obres de millora a la sala de projeccions. * La programació habitual es reprendrà al gener, traslladant les pel·lícules pendents a aquest mes. * Les sessions a l'Antiquari es mantenen sense canvis. Figures que recorden la llegenda de Machín El documental ofereix testimonis de grans personalitats que defineixen la figura de Machín des de diverses perspectives: * Joaquín Sabina: Destaca la seva elegància cubana, descrivint-lo com un artista "pulcre" i "correctíssim", amb una estètica propera als cabarets de luxe de l'Havana dels anys 50. * Caco Senante: El qualifica de vertadera llegenda de la música en espanyol. * Antonio Gala: Defineix Machín com la personificació de la tendresa humana i un record dolç de l'adolescència de tota una generació d'espanyols. * Sara Montiel: També participa en l'homenatge des del seu domicili particular. Música i Orígens Es repassen peces clau i moments de la seva carrera: * La interpretació de Corazón loco a càrrec de La Vieja Trova Santiaguera. * Imatges d'arxiu de Televisió Espanyola on el propi Machín presenta el seu repertori. * El viatge de la càmera a Sagua la Grande (Cuba), el poble natal de l'artista, per conèixer els seus orígens i el seu primer quartet. "Machín és la tendresa, no sols la dels boleros, sinó la tendresa humana, el color dolç d'allò moreno." L'episodi clou amb la cançó Camarera de mi amor, servint de comiat fins a la propera emissió.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Homenatge a Antonio Machín i el seu llegat musical
El documental sobre la figura d'Antonio Machín Aquest episodi de la mà d'Andrés i Andrés se centra en la figura de l'icònic cantant cubà Antonio Machín. Tot i que no va ser un actor prolífic en el món del cinema, la seva presència a la pantalla gran s'ha vist reflectida a través de les seves cançons i, darrerament, mitjançant un documental homenatge que serveix de fil conductor per a la narració. Detalls del documental i protagonistes A la pel·lícula hi participen una gran varietat d'artistes i figures rellevants de la cultura espanyola i llatinoamericana, com ara: * Músics i cantants: Sara Montiel, Joan Manuel Serrat, Joaquín Sabina, Caco Senante i Amparanoia. * Equip tècnic: Una producció de Nuria Villazán, Arold Sánchez i Àngel Durandès. L'essència de Machín: Més enllà del mite El programa destaca que, malgrat algunes èpoques de menor visibilitat a la capital, Machín mai va deixar de treballar, recorrent les províncies amb els seus espectacles. En una de les entrevistes recuperades, el mateix artista afirma: "Antonio Machín siempre estuvo latente... yo no me dejaba caer, no." Testimonis dels seus músics Un dels punts més emotius és la trobada amb els seus antics col·laboradors en una estació de tren, on músics com Antonio Galindo (contrabaix), José Luis Medrano (trompeta), Jorge Reyes i Tito Duarte recorden la seva figura com un home rigorós, amb categoria i un gran sentit de l'humor. L'episodi conclou amb la interpretació de la cèlebre peça "Solamente una vez", reafirmant la immortalitat del seu repertori.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
16'
Salutació nocturna continuada i repetitiva
Anàlisi del Contingut Aquest document recull una seqüència ininterrompuda de salutacions que es prolonguen durant gairebé disset minuts. El text es caracteritza per una uniformitat absoluta en el seu missatge, sense variacions en la forma ni en el fons. Punts Clau de la Interacció Consistència temporal: S'emet una salutació aproximadament cada 30 segons. Monotonia comunicativa: No hi ha intercanvi d'informació addicional més enllà del protocol de cortesia. Estabilitat del discors: El text manté la mateixa estructura d'inici a fi. "Bona nit" En resum, es tracta d'una iteració constant de la mateixa expressió de comiat o benvinguda nocturna, la qual cosa suggereix un escenari de proves de so, un bucle automatitzat o una interacció ritualitzada extremadament simplificada.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Fortunio Bonanova: El gran actor mallorquí a Hollywood
L'impacte de Fortunio Bonanova al cinema internacional En aquesta cloenda dedicada a la vida de Josep Lluís Moll, conegut artísticament com Fortunio Bonanova, es repassa la seva sorprenent i prolífica trajectòria a l'edat d'or de Hollywood. Malgrat ser un desconegut per a gran part del públic actual, la seva presència a la pantalla gran va ser constant i al costat de les estrelles més rutilants del moment. Fites clau de la seva carrera El salt a la fama: La seva carrera va agafar un impuls definitiu després de col·laborar amb el prestigiós director Billy Wilder. Consolidació artística: El punt d'inflexió màxim va arribar amb la seva participació a la mítica pel·lícula Ciudadano Kane (1941) d'Orson Welles, on va interpretar l'icònic paper de professor de cant. Un volum de feina impressionant: Es calcula que va participar en unes 72 pel·lícules, compartint cartell amb figures com Anthony Quinn, Tyrone Power, Gary Cooper i Ingrid Bergman. Filmografia destacada i col·laboracions D'entre la seva extensa llista de títols, el programa subratlla obres mestres com: 1. Sangre y arena, on va coincidir amb una joveníssima Rita Hayworth. 2. Por quien doblan las campanas, interpretant un membre de la resistència. 3. Cinco tumbas al Cairo, fent el paper d'un oficial italià amb el seu característic toc musical. "Tots l'hem vist, però sovint no prestem atenció als crèdits on apareix el seu nom: Fortunio Bonanova, un actor mallorquí que va conquerir la meca del cinema." L'episodi finalitza recordant la seva mort l'any 1969 a Califòrnia, deixant un llegat cinematogràfic incalculable que reivindica la figura d'aquest intèrpret balear en la història del setè art.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
20'
Salutació repetitiva: Bona nit
Descripció General del Contingut El document presenta una seqüència altament repetitiva i estructurada d'una única salutació: "Bona nit". Aquesta interacció es manté constant al llarg de tota la transcripció, produint-se a intervals d'aproximadament 30 segons. Punts Destacats La consistència del missatge és absoluta, sense variacions en el registre ni en la forma. L'estructura del text se centra exclusivament en l'acte de la salutació nocturna. Existeixen breus silencis o pauses en la comunicació en segments específics (per exemple, als segons 419, 539 i 599). Estructura de la Interacció El diàleg (o monòleg compartit) no evoluciona cap a cap altre tema ni desenvolupa cap argument addicional, limitant-se a: Inici de la salutació: Es comença des del segon zero. Manteniment del ritme: Es repeteix el patró sistemàticament cada mig minut. Finalització: La seqüència conclou de la mateixa manera que ha començat. "Bona nit" Aquesta frase constitueix la totalitat del corpus textual analitzat.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
12'
Gastronomia literària al restaurant Barhaus
Un maridatge entre lletres i fogons El programa Ja Tardes rep l'Andrea Muñoz, gerent del restaurant Barhaus, i la seva cuinera, la Magda Batista, per presentar la seva proposta dins del cicle Tardor Literària. Aquest any, el restaurant ha centrat el seu exclusiu menú degustació en l'obra de l'escriptora Margarida Aritzeta. Detalls del Menú Literari La proposta culinària destaca per la seva elaboració artesanal i noms inspirats en la literatura: Aperitiu: Delícia de coques de verdures trinxades amb rodelles de naps fregits. Entrant: Amanida de micuit de foie (fet al bany maria amb poma i codony) i formatge de cabra. Primer plat: Una tradicional escudella catalana (l'Escudella de l'àvia Eleonora). Plat de peix: Carpaccio de peix espasa marinat i escabetxat. Plat de carn: Cibet de porc senglar, macerat durant dos dies amb vi, canyella i fruites per estovar la carn. Postres: Tirallonga de fruites exòtiques amb carambolo, fissalis i culis de maduixa. "Aquest any ens hem basat completament en textos de Margarida Aritzeta i la setmana passada vàrem fer un sopar de presentació amb ella on anava explicant els relats mentre els comensals tastaven els plats." Participació i Recomanacions Durant l'entrevista, es regala un menú per a dues persones a una oient. A més, les convidades comparteixen les seves preferències personals: Andrea Muñoz recomana el llibre El Codi Da Vinci i l'obra El verí de la mateixa Margarida Aritzeta. Magda Batista, centrada en la seva passió pels fogons, confessa que consumeix principalment llibres de cuina i reivindica la sal com l'ingredient indispensable per donar vida als aliments.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Cine Club i la trajectòria de Fortunio Bonanova
Actualitat del Cine Club i Reformes a la Sala d'Actes L'episodi comença amb un repàs de la programació actual del Cine Club de la Casa de la Generalitat, destacant el cicle Els animals en el cinema. Es menciona la projecció de la pel·lícula El Duque (1999), una comèdia sobre un gos que hereta una fortuna. Tanmateix, s'anuncia una notícia important per als usuaris: * Suspensió de les sessions: A causa d'obres de remodelació a la sala d'actes, totes les activitats queden suspeses des del dia 14 de novembre fins al 31 de desembre. * Millores tècniques: Les obres inclouen la renovació dels sistemes de so i projecció digital, eliminant instal·lacions precàries per adaptar-se a les noves tecnologies. * Activitat alternativa: Tot i el tancament de la sala principal, l'activitat cinematogràfica continuarà a l'Antiquari. La fita de Fortunio Bonanova a Hollywood La segona part de la conversa se centra en la figura de Fortunio Bonanova, un actor mallorquí de gran rellevància internacional a principis del segle XX. Els inicis del cinema sonor L'any 1929, productores com Empire Films de Nova York van començar a filmar versions en castellà de les seves produccions per al mercat llatí. Bonanova va ser una peça clau en aquestes produccions, destacant en títols com: * Sombra Vengadora * Cafixio Viejo * Granada * Cabaret El prototip de "Latin Lover" La crítica de l'època el va elevar a la categoria de seductor apassionat, destacant la seva gran capacitat dramàtica i el seu domini de la veu. "Buena Nova ha creado un seductor apasionado, empujado por la fatalidad a un amor absurdo que le cuesta la vida." Es remarca que, malgrat la seva fama a Hollywood com a Latin Lover i la seva participació en nombroses produccions americanes, és un actor sovint desconegut per al gran públic local.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
18'
El grup Absents presenta 'Després de la pluja' al Metropol
Entrevista al Grup de Teatre Absents En aquesta sessió, ens visiten els membres del Grup de Teatre Absents per presentar la seva darrera producció, l'obra Després de la pluja de l'autor Sergi Belbel. La companyia, que té els seus orígens l'any 1995, destaca per la seva estructura professionalitzada malgrat ser un grup amateur, comptant amb figures de director i productor ben definides. Detalls de l'obra i la producció Argument: L'obra se situa al terrat d'un gratacels d'oficines on vuit personatges es troben clandestinament per fumar. Aquest espai es converteix en l'escenari de girs argumentals sorprenents i situacions quotidianes denses. Personatges: Es tracta d'una obra coral amb vuit perfils molt marcats, incloent-hi un programador informàtic amb inestabilitat emocional, un missatger ambiciós i un cap administratiu en plena crisi personal. Escenografia: Han realitzat una inversió específica per crear un terrat realista, buscant una estètica neta i contemporània. Trajectòria i Gira L'obra ha tingut una gran acollida durant l'estiu gràcies al catàleg de la Diputació, el que els ha permès actuar a diverses localitats com Bràfim, Tona, La Pobla de Mafumet i Vespella de Gaià. Els integrants destaquen la duresa i la il·lusió de la vida del teatre itinerant: "Fem 400 quilòmetres per fer una hora de teatre... la il·lusió és sortir, un bon dinar i carretera i manta." Representació al Teatre Metropol La funció tindrà lloc aquest dissabte, dia 13, a les 20:00h al Teatre Metropol de Tarragona. Els actors conviden al públic local a omplir la sala i gaudir d'una obra que barreja la comèdia i el drama amb un regust agredolç sobre la vida moderna.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Fortunio Bonanova: El baríton mallorquí que va conquerir Amèrica
Fortunio Bonanova: Un artista polifacètic a l'exili El programa d'avui a l'Antiquari aprofundeix en la figura de Fortunio Bonanova, un artista mallorquí d'un èxit aclaparador als Estats Units i Sud-amèrica, però injustament oblidat a la seva terra natal. La seva carrera és un testimoni de versatilitat, excel·lint en disciplines tan variades com el cinema, el cant i la composició. La seva etapa discogràfica i el tango Tot i ser un prestigiós baríton format en la sarsuela i els temes clàssics, Bonanova va saber adaptar-se als gustos populars de l'època. Va gravar amb les millors discogràfiques del moment: Columbia, Odeon i Oquec. Curiosament, va ser promocionat com "El rei del tango argentino", amb èxits com Francesita, Talán, Talán, Mano a Mano o Nubes de Humo. Els seus discos es venien a l'emblemàtica Casa Castellanos i altres establiments hispans d'Amèrica. Cine, oparetes i polèmica La conversa destaca la duresa del sistema d'estudis de Hollywood, que obligava els actors a una preparació física física intensa (esgrima, boxeig). A més, es revelen detalls menys coneguts: Produccions perdudes: Es parla de la seva faceta com a autor d'operetes com El pecado de mis Alicia o Frivolidad, estrenades amb èxit a Barcelona i Buenos Aires, però les partitures de les quals han desaparegut. Cinema per l'aristocràcia: S'esmenta la seva participació en pel·lícules rodades per a Alfonso XIII, una etapa que ell mateix va decidir tancar per protegir el seu prestigi artístic. Reconeixement internacional La crítica internacional de l'època no escatimava elogis. Diaris de Nova York, Chicago i Santiago de Xile el descrivien com un artista capaç de dominar qualsevol repertori: "Només un artista com aquest gran espanyol pot portar a terme un programa tan variat amb l'èxit aconseguit ahir a la nit." Cinema japonès a l'Antiquari Abans de tancar, es recorda la programació del cineclub amb la projecció de Rashomon (1951) del mestre Akira Kurosawa, protagonitzada per l'icònic Toshiro Mifune.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
7'
Santi Arisa: 'Taverna de Poetes' al Teatre del Magatzem
Santi Arisa: De les baquetes a la veu dels poetes El reconegut músic Santi Arisa, amb una trajectòria de més de 40 anys dalt dels escenaris, presenta el seu nou projecte personal titulat Taverna de Poetes. Aquesta proposta neix de la voluntat de l'artista de retornar al cant, activitat que va iniciar de ben jove abans de dedicar-se plenament a la bateria i a projectes com Pegasus o la mítica orquestra La Tribu. Un projecte literari i musical L'espectacle és una aposta per la cultura catalana on Arisa musica versos de grans autors. Aquest canvi de registre es caracteritza per: Poetes de referència: Textos de Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu i Carné, entre d'altres. Estils variats: Tot i ser un format més íntim, la música beu del jazz, el funky, el rock i fins i tot hi ha pinzellades de heavy en algunes peces. Format de quintet: Arisa no està sol a l'escenari; l'acompanyen quatre músics experimentats (molts d'ells provinents de La Tribu), incloent el seu fill Dan a la bateria. Una proposta íntima i personal A diferència de la vessant purament lúdica i de festa major que ofereix amb la seva orquestra habitual, Taverna de Poetes busca la complicitat del "petit comitè". Segons el propi Arisa: "No és un concert de rock, més aviat és un concert íntim, encara que hi ha alguns moments que hi ha força." L'artista destaca especialment la seva relació amb l'obra de Miquel Martí i Pol, de qui recomana el Romanço com una de les peces més representatives d'aquest viatge sensorial i literari que tindrà lloc al Teatre del Magatzem de Tarragona.