Tots els episodis

62472 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

59593-59616 de 62472
  • Jaume Cabré i el procés darrere 'Les veus del Pamano' - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    15'

    Jaume Cabré i el procés darrere 'Les veus del Pamano'

    L'origen i la creació de la novel·la L'escriptor Jaume Cabré explica com la gènesi de Les veus del Pamano va sorgir d'una imatge potent: la visió d'una escola abandonada al Pallars Sobirà. Aquesta imatge va quedar gravada en la seva memòria fins que va sentir la necessitat d'explorar la història que s'hi amagava. Cabré destaca que el seu procés creatiu no neix d'una tesi prèvia, sinó de l'aparició de personatges que acaben dictant el rumb de la narració. Un temps literari transparent La novel·la es caracteritza per una estructura temporal complexa que connecta la guerra, la postguerra i el present. L'autor defensa aquesta tècnica amb un argument moral: "La responsabilitat dels actes que cometem és la mateixa al cap de 5 minuts que al cap de 50 anys." Aquesta visió fa que el temps esdevingui transparent i relatiu, centrant l'atenció en la naturalesa humana, les responsabilitats i les conseqüències dels actes humans al llarg de les èpoques. El compromís amb la literatura i el lector L'entrevista aprofundeix en la vessant més personal de l'autor i la seva relació amb la lectura: Literatura com a ofici: L'obra va requerir set anys de treball, fruit d'un procés meticulós i artesanal on la qualitat formal és tan important com la història. El paper del lector: Cabré diferencia el lector professional del lector pur, aquest darrer és qui llegeix per voluntat pròpia i l'opinió del qual valora especialment. Llegir vs. Escriure: Per a l'autor, ambdues activitats són indestriables, tot i que confessa que no podria imaginar-se una vida sense llegir. L'arrelament al territori Finalment, es destaca el vincle de la novel·la amb el Pallars, un territori que entra en l'imaginari col·lectiu a través d'aquest text. Tot i ser una obra de ficció, la documentació històrica i la dimensió dramàtica fan que els habitants de la zona s'hi hagin sentit profundament identificats.

  • Entrevista a Maria José Elíces, candidata al Senat - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    16'

    Entrevista a Maria José Elíces, candidata al Senat

    Entrevista electoral amb Maria José Elíces En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, la regidora socialista a l'Ajuntament de Tarragona i candidata al Senat, Maria José Elíces, analitza l'actualitat política a les portes de la darrera setmana de campanya electoral. Elíces hi concorre sota la marca Entesa Catalana de Progrés, una coalició que uneix el PSC, ERC i ICV-EUiA. L'Entesa i el paper del Senat La candidata defensa la validesa d'aquesta coalició tripartida amb l'objectiu clar d'impulsar una reforma profunda del Senat. Segons Elíces, la cambra alta ha esdevingut una institució "bloquejada" per la majoria del Partit Popular, i proposa: Convertir el Senat en una autèntica Cambra de Representació Territorial. Permetre que els presidents autonòmics hi puguin debatre temes clau, com la gestió de l'aigua. Ser la veu del Govern de la Generalitat a Madrid. Prioritats per a Tarragona Pel que fa a les necessitats del territori, Elíces destaca la urgència de millorar les infraestructures, considerant que moltes han quedat obsoletes. Posa èmfasi en: La posició estratègica de Tarragona en l'Eix Mediterrani i l'Eix de l'Ebre. La millora de les comunicacions per a les mercaderies del Port cap a l'Aragó i Navarra. Una gestió de l'aigua basada en el diàleg entre autonomies per evitar enfrontaments. Expectatives electorals i valoració del CIS La candidata es mostra optimista malgrat les enquestes oficials del CIS, les quals titlla de "propaganda electoral cuinada pel PP". Tot i el pronòstic d'una majoria ajustada per a la dreta, Elíces sosté que: "La tendència és que el PP baixa i el Partit Socialista puja; hi ha molts indecisos que finalment optaran pel canvi." L'objectiu final de la formació és aconseguir que Zapatero sigui el proper president per "canviar el govern del país".

  • 11è Encuentro d'Escriptors a la URV - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    16'

    11è Encuentro d'Escriptors a la URV

    Presentació de l'11a edició de l'Encuentro d'Escriptors El professor José María Fernández, promotor de l'esdeveniment, presenta la nova edició de l'Encuentro d'Escriptors de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que se celebrarà a Tarragona durant la propera setmana. Aquesta cita cultural, plenament consolidada després de 15 anys d'història, proposa un espai de diàleg entre autors de renom i el públic general. Novetats i Primera Jornada: Filòsofs i Pensament Com a principal novetat d'enguany, la jornada inaugural de dilluns estarà protagonitzada per tres perfils que combinen la literatura amb la filosofia: Fernando Savater: Centrarà la seva intervenció en la relació entre educació i literatura, basant-se en la seva obra El valor de educar. Gustavo Bueno: Aportarà un vessant més polític i polèmic analitzant la vigència (o caducitat) dels conceptes de dretes i esquerres. Jon Juaristi: Parlarà sobre els mites dels pobles i la necessitat d'una cultura oberta i moderna. Ponents Destacats de la Setmana Al llarg de la setmana, l'esdeveniment comptarà amb altres figures rellevants del panorama cultural espanyol: Camilo José Cela Conde: Presentarà la seva novel·la més recent i parlarà sobre el pes de la seva herència familiar. Romà Gubern: Expert en la relació entre el cinema i la literatura. Antonio Rabinad: Guionista reconegut per treballs com la pel·lícula Libertarias. Nota: José Antonio Labordeta, inicialment previst, no hi podrà assistir finalment degut a la campanya electoral. Ubicació i Accés al Públic Les activitats tindran lloc principalment a la Facultat de Ciències Jurídiques (Campus Catalunya), escollida per la seva major capacitat d'aforament respecte a la Facultat de Lletres. Recital especial: Dimecres a la tarda es farà un acte de música i poesia a La Boqueria per treure la cultura de l'entorn estrictament universitari. Accés lliure: Les conferències són gratuïtes i obertes a tota la ciutat, sense necessitat d'inscripció prèvia per als oients. Crèdits universitaris: Els estudiants de la URV poden obtenir crèdits de lliure elecció mitjançant la presentació d'un resum de les ponències.

  • Gala de Dansa a Tarragona: Homenatge a Joan Magrinyà - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    13'

    Gala de Dansa a Tarragona: Homenatge a Joan Magrinyà

    La Gran Gala de l'Associació d'Escoles de Dansa L'entrevista presenta la propera macro gala organitzada per l'Associació de Professors de Dansa de les Comarques de Tarragona al Teatre Metropol. La Roser Prats, representant de l'Acadèmia Artis, explica que l'esdeveniment reuneix alumnes de diverses localitats com Montbrió del Camp, Valls, l'Hospitalet de l'Infant i Reus. L'Objectiu de l'Associació L'entitat, amb prop de 20 anys d'història, va néixer per potenciar la dansa i oferir un segell de qualitat educativa i professional. Segons la Roser: "Vèiem que feia falta unió; cadascú anava pel seu compte i la col·laboració és un bé per a tothom." Formació, Gènere i Escenari L'experiència de pujar a l'escenari s'atribueix com una eina didàctica fonamental, superior fins i tot a un examen: Expressió i sentiment: El cos esdevé l'instrument que ha de transmetre emocions per no actuar com un autòmata. Bretxa de gènere: Es reconeix la dificultat d'integrar nens a causa dels estereotips socials, tot i que la dansa és vital per al seu desenvolupament psicomotriu. Diversitat d'estils: La gala defuig els extrems, oferint un equilibri entre el clàssic, el neoclàssic i el contemporani més assequible. Homenatge al mestre Joan Magrinyà La part central del programa és el reconeixement a Joan Magrinyà, considerat el mestre de mestres. Va ser la figura clau que va fer ressorgir la dansa a Catalunya després de la Guerra Civil i va dirigir el ballet del Liceu, innovant amb la fusió de la dansa clàssica i elements tradicionals com la sardana.

  • Actes del Dia de la Dona a Tarragona: Teatre i Reivindicació - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    17'

    Actes del Dia de la Dona a Tarragona: Teatre i Reivindicació

    Resum del programa sobre el Dia Internacional de la Dona Representants de diversos col·lectius de dones de Tarragona han visitat els estudis de Tarragona Ràdio per presentar el programa d'actes amb motiu del 8 de març. Les convidades (Pepita Montero, Alba Montagut, Maria Teresa i Antonieta) han destacat l'esforç associatiu per organitzar unes jornades que barregen cultura, convivència i reivindicació social. Actes principals programats Representació Teatral: Es farà demà a les 18:00 h a la Sala Augusta del Palau de Congressos. Participen diversos col·lectius com Torreforta, Sant Salvador i La Mora amb obres de varietats i teatre (incloent-hi la peça Don Diablo). Concurs de Prosa: Arriba a la seva quarta edició amb una gran participació, superant els 30 treballs presentats. Jornada del 8 de març: Lectura del manifest i aperitiu a l'Ajuntament. Dinar de germanor a la Ciutat Residencial amb la previsió de més de 300 dones. Conferència de cloenda: A càrrec de l'escriptora reconeguda Isabel-Clara Simó, el dimarts 9 de març a l'Ajuntament. Debat sobre la situació de la dona Durant l'entrevista, les participants han compartit reflexions punyents sobre temes d'actualitat: Violència Masclista: S'ha expressat una gran preocupació per la insuficiència de les penes i la protecció de les víctimes. S'ha recordat amb emoció el cas de la Glòria Sanz. Maternitat i Treball: S'ha denunciat la discriminació laboral que pateixen les dones joves per la possibilitat de tenir fills. Corresponsabilitat: S'ha lamentat que no s'aprovin mesures com la baixa obligatòria per paternitat per equilibrar el mercat laboral. "Fins que no facin un escarment fort amb els homes que ho fan, no s'acabarà."

  • Atac amb gasolina contra la seu del PP a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    2'

    Atac amb gasolina contra la seu del PP a Tarragona

    Atemptat contra la seu del Partit Popular a Tarragona Durant la matinada s'ha produ9t un greu incident a la seu del Partit Popular a la ciutat de Tarragona. Uns desconeguts han utilitzat una garrafa de gasolina per calar foc a les instal·lacions de 600 metres quadrats, provocant diversos danys materials. Els fets estan sent investigats actualment per la policia. Declaracions de Jos2 Mar3a Michavila El ministre de Just3cia, asseverant que es tracta d'un atemptat contra els interessos de la formaci3, ha realitzat una condemna rotunda: "Amb la violència no es resol mai res en democràcia i avui tenim una democràcia en què tot es resol amb el diàleg." Els punts clau del seu discurs han estat: - Condemna dels fets qualificats de salvatges. - Reafirmaci3 que aquests actes no interrompran el ritme de la campanya electoral. - Crida a la unitat democràtica a través de les urnes i el Parlament. Suport institucional i pol3tic Arran de l'incident, el president dels populars catalans, Josep Piqu2, ha rebut diverses mostres de solidaritat: - Trucada de Josep Montilla, candidat socialista al Congrés per Barcelona. - Suport de diversos regidors d'altres formacions pol3tiques de l'Ajuntament de Tarragona. L'actualitat informativa continua pendent de l'evoluci3 d'aquestes investigacions mentre es manté l'activitat de campanya a la ciutat.

  • Atemptat a la seu del PP i manifestacions a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    2'

    Atemptat a la seu del PP i manifestacions a Tarragona

    Resum de l'actualitat a Tarragona L'actualitat informativa a Tarragona se centra en dos focus principals: l'acte vandàlic contra la seu del Partit Popular i les mobilitzacions laborals del sector del muntatge. Atemptat contra la seu del Partit Popular Cap a les 6 del matí, la seu del Partit Popular al número 6 del carrer Eivissa ha patit un atac amb material inflamable. Una veïna ha donat l'avís en veure fum una hora més tard. Relat dels fets: Diversos desconeguts han abocat el contingut d'una garrafa de gasolina per sota de la porta, provocant un incendi que ha deixat l'interior de l'edifici (de 600 metres quadrats) amb un aspecte sucarrimat. Reacció política: S'ha organitzat un front comú de rebuig amb la presència de: Josep Piqué, president del PP de Catalunya. José María Michavila, ministre de Justícia. Miquel Àngel López Mallol, secretari general a Tarragona. Precedents: Aquesta és la segona vegada que la seu pateix un atac d'aquestes característiques. Conflicte laboral al sector del muntatge D'altra banda, continua la pressió dels treballadors del sector del muntatge i manteniment: Els manifestants s'han desplaçat des de la seu de la patronal (CEPTA) cap a la Plaça Imperial Tarraco. L'objectiu final és arribar a la Subdelegació del Govern per realitzar diversos parlaments. Aquest sector afecta aproximadament el grup de 7.000 treballadors de tota la demarcació. "Es tracta de fer front comú, de donar una imatge de front comú davant d'aquest atemptat que ha patit avui la seu del Partit Popular."

  • Atac a la seu del PP i mobilitzacions a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    4'

    Atac a la seu del PP i mobilitzacions a Tarragona

    Incendi premeditat a la seu del Partit Popular Cap a les sis de la matinada, uns desconeguts han perpetrat un atac contra la seu del Partit Popular a Tarragona, situada al carrer Eivissa. Els autors han utilitzat una garrafa de gasolina per introduir el combustible per sota de la porta i calar foc a l'establiment. Danys i intervenció policial Tot i l'espectacularitat de la deflagració, l'incident presenta unes característiques particulars: No hi ha hagut flames obertes: L'interior del local, de 600 metres quadrats, ha quedat totalment sucarrimat i ennegrit pel fum, però els mobles no s'han cremat. Bombers: Malgrat que una veïna ha donat l'alerta, no ha calgut l'actuació directa dels Bombers de la Generalitat perquè el foc no s'havia estès. Investigació: Actualment, la Policia Nacional inspecciona el lloc dels fets en cerca de proves. "Hi ha hagut una deflagració que ha deixat sucarrimada tota la seu del Partit Popular aquí a la ciutat de Tarragona." Reaccions polítiques i visites oficials Diversos líders del partit s'han desplaçat o es preveu que s'arribin al lloc dels fets: Lluís Miquel Àngel López Mallol (secretari general a Tarragona) i Àngel Sagardó (subdelegat del govern) ja han visitat l'immoble. S'espera la compareixença al migdia de Josep Piqué (president del PPC), José María Michavila (ministre de Justícia) i Francesc Ricomà (candidat al Congrés). Jornada de mobilitzacions a la ciutat Aquesta notícia coincideix amb un dia de forta activitat als carrers de Tarragona. Estan previstes dues grans concentracions a la Plaça Imperial Tàrraco a les 12 del migdia: Treballadors de manteniment industrial. Estudiants de secundària en protesta contra la política educativa estatal.

  • Triple manifestació i col·lapse del trànsit a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    3'

    Triple manifestació i col·lapse del trànsit a Tarragona

    Crònica de la triple mobilització a la Plaça Imperial Tàrraco La ciutat de Tarragona viu una jornada de mobilitzacions intenses amb la confluència de tres col·lectius davant la subdelegació del govern. Tot i que inicialment es preveien dues marxes, finalment s'han unit tres causes diferents que apleguen unes 500 persones. Col·lectius en lluita Treballadors del manteniment industrial: Reivindiquen millores en la seva situació laboral i es troben en jornada de vaga. Manuel Gallardo, secretari general del metall de la UGT, ha advertit que si no hi ha negociacions, es preveuen noves protestes el 14 de març. Estudiants de secundària: Protesten contra les polítiques educatives del govern. Entre els seus eslògans destaquen: > "No a la selectivitat, el fill del pobre a la universitat." Treballadors d'Altadis (Tabacalera): Presenten una representació més simbòlica però ferma contra el tancament de la fàbrica a Tarragona. Afectacions a la mobilitat La situació ha generat un col·lapse circulatori total a la part frontal de la subdelegació del govern i els voltants de la plaça Imperial Tàrraco. Les principals incidències són: 1. Tall total del trànsit davant de la subdelegació. 2. Afectació severa per als vehicles provinents de l'autopista i la N-420. 3. Fluïdesa relativa des de l'Avinguda Roma cap a la Rambla Nova, tot i que es recomanen desviaments per Pere Martell. Els manifestants mantenen una actitud reivindicativa, amb els estudiants protagonitzant una assentada davant l'edifici oficial.

  • Crisis Humanitàries Oblidades: Cicle de MSF a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    14'

    Crisis Humanitàries Oblidades: Cicle de MSF a Tarragona

    Crisis Humanitàries Fora del Focus Mediàtic La Fundació Caixa Tarragona organitza un cicle de conferències en col·laboració amb l'ONG Metges Sense Fronteres (MSF) per visibilitzar situacions d'emergència que han quedat en l'oblit. Mònica Folk, delegada de MSF a Catalunya, destaca la importància de recuperar aquestes realitats per a l'opinió pública. Principals Crisis i Testimonis Directes El cicle se centra en quatre territoris amb conflictes enquistats que pateixen una manca d'atenció internacional: Somàlia: Un país castigat per més de 12 anys de guerra, desplaçaments i desastres naturals. Colòmbia: L'èmfasi se situa en els més de 3 milions de desplaçats interns, una realitat sovint ignorada a l'estranger. Corea del Nord: Es tractarà la repressió política i l'escassetat crònica d'aliments que empeny la població a fugir cap a la Xina. Txetxènia: Una anàlisi del patiment de la població civil en el context de la guerra contra el terrorisme russa. "Cadascuna d'aquestes víctimes té noms i cognoms i una dignitat per la qual tots som responsables perquè els seus drets humans es respectin." El Paper de Metges Sense Fronteres L'organització, present en 77 països amb gairebé 3.000 professionals, defensa una acció humanitària basada en tres principis fonamentals: Independència: Respecte a poders polítics o econòmics. Imparcialitat: Assistència basada únicament en la necessitat. Neutralitat: No prendre part en les hostilitats. Folk subratlla que el valor d'aquestes xerrades és el testimoni directe dels cooperants que han treballat sobre el terreny, oferint una perspectiva que va més enllà de la política o el periodisme convencional.

  • Vaga del manteniment industrial a l'Avinguda Roma - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    4'

    Vaga del manteniment industrial a l'Avinguda Roma

    Mobilitzacions del sector industrial a Tarragona Aquest dijous, la ciutat de Tarragona viu una jornada marcada per les protestes al carrer, especialment a l'Avinguda Roma. Els treballadors del sector del manteniment i muntatge industrial s'han concentrat davant la seu de la CEPTA (Confederació d'Empresaris de la Província de Tarragona) per reclamar millores en les seves condicions laborals. Punts clau de la jornada: Tall del trànsit: L'avinguda es troba completament col·lapsada en direcció a la sortida de la ciutat a causa de la gran afluència de manifestants. Reivindicacions: El col·lectiu, que aplega un volum significatiu de treballadors a la demarcació, exigeix estabilitat laboral, qualitat en l'ocupació i una equiparació de millores salarials respecte als empleats fixos de les empreses. Suport sindical: La marxa està encapçalada per Comissions Obreres (CCOO) i UGT, amb la participació d'altres sindicats com la CGT. Recorregut: Després de l'aturada davant la patronal, la manifestació té previst continuar cap a la Subdelegació del Govern per realitzar els parlaments oficials. Altres fronts de protesta i incidències: Estudiants: Mobilització dels alumnes de secundària contra la política educativa estatal. Incidents polítics: S'ha informat d'un atac vandàlic amb foc a la seu del Partit Popular a Tarragona durant la matinada. "El que s'està reivindicant és una major estabilitat i qualitat en el sector del manteniment i el muntatge."

  • Lluís Badia: Seny i representació de Tarragona al Senat - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    17'

    Lluís Badia: Seny i representació de Tarragona al Senat

    Entrevista electoral amb Lluís Badia (CiU) L'advocat i expresident del Port de Tarragona, Lluís Badia, analitza la seva candidatura com a número u de Convergència i Unió (CiU) al Senat per a les eleccions del 14 de març. L'entrevista se centra en la necessitat de reformar la Cambra Alta i en l'estratègia política de la federació nacionalista en un context de canvi. Eixos de la campanya: Sentit comú i seny Badia defensa una política basada en el sentit comú i el seny català, contraposant-la a la crispació i la desqualificació personal que, segons ell, practiquen el Partit Popular i Esquerra Republicana. Nova etapa: Són les primeres eleccions de CiU sense el govern de la Generalitat, un repte que afronten reivindicant la gestió històrica de la coalició. Objectiu: Superar els insults i centrar-se en programes i propostes reals que interessin a la ciutadania. Reforma del Senat: Una cambra territorial real El candidat critica que el Senat és "la gran desconeguda" de la democràcia per falta d'interès dels partits majoritaris espanyols. Les seves propostes inclouen: Estructura jurídica: Una proposta concreta per convertir el Senat en una autèntica cambra de representació territorial. Connexió amb el territori: Establir mecanismes perquè els representants de Tarragona hagin de retre comptes davant les entitats socials, econòmiques i sindicals de la província de manera permanent, no només cada quatre anys. Llistes obertes: Recorda que al Senat es voten persones i no només sigles, fet que permet una relació més directa entre l'elector i el representant. Perspectives electorals i enquestes del CIS Davant l'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que preveu un ascens d'ERC i una pèrdua de representació per a CiU a Tarragona, Badia es mostra escèptic: "Espero que el dia 14 tothom voti amb sentit comú i no amb l'estómac. Les enquestes tampoc van encertar a les eleccions al Parlament de Catalunya." L'objectiu final és evitar les majories absolutes a Madrid, que Badia considera perjudicials per als interessos de Catalunya i les comarques tarragonines.

  • Ernest Benach: Balanç i reptes del Parlament de Catalunya - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    18'

    Ernest Benach: Balanç i reptes del Parlament de Catalunya

    Entrevista institucional i personal a Ernest Benach El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, fa un repàs dels seus primers tres mesos en el canvi de rol des de la política de partit a la representació institucional de la cambra catalana. L'entrevista aborda tant la gestió política en un moment de canvi de cicle com l'impacte personal de la seva nova responsabilitat. Els primers mesos de presidència Benach descriu aquest inici de legislatura com un període intens i trepidant, marcat pel traspàs de poders a la Generalitat i la proximitat d'eleccions que han "contaminat" el clima polític. Adaptació al càrrec: Tot i conèixer el funcionament de la Mesa, reconeix que el canvi ha estat més exigent en l'àmbit personal que en el polític. Pèrdua d'innocència: Reflexiona sobre la duresa de la política catalana actual, admetent que ha perdut una certa ingenuïtat en descobrir les relacions de poder i el funcionament de determinats mitjans de comunicació. Vida quotidiana: Destaca la seva voluntat de continuar residint a Reus per mantenir l'equilibri personal i el contacte amb el seu entorn natural. Projectes i prioritats per a la legislatura El president detalla els eixos principals que vol impulsar un cop superat el període electoral: Apropar el Parlament a la ciutadania: Mitjançant l'ús de les noves tecnologies, el Canal Parlament i una major transparència informativa. Reforma reglamentària: Adaptar el reglament de la cambra, que considera antiquat, a les necessitats de la societat actual. Projecció exterior: Enfortir la veu i les relacions del Parlament amb les institucions europees. L'Estatut d'Autonomia: El gran repte legislatiu és la reforma de l'Estatut i la millora del finançament. Reflexió sobre la situació política Respecte a les crisis recents, com la treva d'ETA a Catalunya o la relació amb el govern de l'Estat, Benach fa una crida a la normalitat democràtica: "Catalunya no pot competir amb mà d'obra barata; ha de competir amb recerca, desenvolupament, tecnologia i matèria grisa." Benach es mostra convençut que, un cop passades les eleccions, la situació política es normalitzarà i el "vaixell de Catalunya" agafarà velocitat de creuer centrada en els interessos col·lectius.

  • Entrevista a Mercè Jordà: reptes de la Facultat de Lletres - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    14'

    Entrevista a Mercè Jordà: reptes de la Facultat de Lletres

    Mercè Jordà, nova degana de la Facultat de Lletres de la URV Mercè Jordà, professora d'Història Contemporània, ha estat elegida degana per als propers quatre anys amb un ampli suport. En aquesta conversa, analitza els reptes estructurals i acadèmics que afronta el centre en un moment de transició clau. Eixos principals de la seva gestió Convergència amb l'Espai Europeu d'Ensenyaments Superiors: Jordà destaca que el repte més gran és la plena integració a Europa. Això implica adaptar els títols per fer els estudiants més competitius i vàlids en el mercat laboral continental. Adaptació de noves titulacions: Es mostra optimista respecte a la consolidació del segon cicle de Periodisme i oberta a estudiar solucions per a Comunicació Audiovisual. Trasllat de seu: Un dels punts crítics serà el canvi de l'emblemàtic edifici de la Plaça Imperial Tàrraco cap al nou campus de l'Avinguda Catalunya, previst inicialment per al 2006-2007. Gestió del futur acadèmic "La facultat ha de tenir una sola veu a l'exterior; hem de discutir-ho tot internament per arribar a acords consensuats." Davant la baixada de la natalitat i la diversificació de l'oferta, la degana aposta per: Mantenir i incrementar el nombre d'alumnes explorant noves zones del territori. Potenciar la confiança dels llicenciats en lletres, recordant que estan capacitats per a un ventall molt ampli d'opcions laborals. Millorar les infraestructures, ja que l'edifici actual ha quedat vell i petit per l'augment del professorat i els nous estudis.

  • La Mostra Internacional de Films de Dones i el seu cicle a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    8'

    La Mostra Internacional de Films de Dones i el seu cicle a Tarragona

    Consolidació i evolució del cinema fet per dones L'entrevista amb la Mercè commemora la dotzena edició de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, un certamen ja consolidat que serveix de plataforma per a produccions que sovint queden invisibilitzades en els circuits comercials habituals. Tot i que actualment és més fàcil seleccionar obres per l'augment de la producció, encara existeix una descompensació clara respecte al cinema dirigit per homes. Una perspectiva pròpia, no un gènere abstracte El debat se centra en si existeix un "cinema femení" per definició. Els punts clau són: No hi ha una diferència genèrica abstracta, però sí un punt de vista condicionat per les experiències i funcions socials viscudes com a dones. L'evolució del cinema de dones: de la reivindicació necessària dels inicis a una voluntat actual d'expressió universal i comunicativa. Treballar els continguts des de la subjectivitat per fer visible allò que l'ull no veu: sentiments, desitjos i pors. "Com a directora es tracta de donar forma, de fer visible allò que mai és visible amb els ulls: sentiments, desitjos." El cicle de cinema a Tarragona Gràcies a la iniciativa de Caixa Tarragona, es presenta una selecció de tres pel·lícules emblemàtiques que mostren la diversitat d'estils i temàtiques: "Filmer le désir" (Agnès Varda, Jane Campion, Liliana Cavani, etc.): Un manifest teòric on diverses directores reflexionen sobre la sexualitat i la sensualitat des de la càmera. "La Captiva" (Chantal Akerman): Una adaptació de Proust que explora la gelosia i l'amor possessiu a través d'una narració creativa centrada en els sentiments. "Chaos" (Coline Serreau): Una obra més comercial que tracta temes de racisme i compromís social a través d'una investigació protagonitzada per una dona.

  • Gestió de Parcs i Innovació Tecnològica a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    16'

    Gestió de Parcs i Innovació Tecnològica a Tarragona

    Gestió d'Espais Verds i Aprenentatges dels Estats Units El regidor de serveis públics de l'Ajuntament de Tarragona, Jordi Sendra, detalla la seva participació en el Programa Internacional de Visitants del Departament d'Estat dels EUA. Durant tres setmanes, ha explorat models de gestió municipal, seguretat i manteniment que pretén adaptar a la realitat local. Innovació Tecnològica i Inventari Un dels punts clau és la implementació d'un sistema de digitalització de l'arbrat: Ús de xips i lectura via satèl·lit per conèixer l'historial de cada arbre (podes, fumigacions i plagues). Extrapolació d'aquest model al mobiliari urbà, incloent-hi bancs i jocs infantils, per millorar el manteniment preventiu. Aquesta tecnologia s'inclourà com a clàusula obligatòria en els futurs plecs de bases per a les empreses concessionàries. Seguretat i Civisme: El Model de Nova York Arran d'una reunió amb el cap de Parcs de Nova York, s'ha analitzat la política de tolerància zero instaurada per Rudolf Giuliani: Existència d'una policia específica de jardins integrada en el cos metropolità. L'objectiu és combatre l'incivisme, els grafits i el vandalisme en el mobiliari públic. "Una persona que estigui trencant un banc i no vulgui atendre a raons, pot arribar a ser detinguda i portada a comissaria." Nova Estructura de Manteniment a Tarragona L'Ajuntament planeja reorganitzar el manteniment de la ciutat dividint-la en cinc grans zones administratives per donar uniformitat al servei: Zona Nord: De la Circunvalació fins a Sant Salvador. Zona Ponent: Barris des de Bonavista fins al riu. Nucli Urbà: El centre de la ciutat. Zona del riu i el nou Parc del Pla Parcial 2: Un futur "mega jardí" de 13 hectàrees a Joan XXIII. Zona Llevant: Des dels Músics fins a Ferran. Finalment, s'ha destacat la polèmica sobre el cost del manteniment de la llera del riu Francolí, que l'Ajuntament reclama que sigui assumit per l'Agència Catalana de l'Aigua o la Generalitat, tot i que actualment el segueix executant per evitar-ne la degradació.

  • Voluntariat digital: Gent gran i nens amb discapacitat - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    15'

    Voluntariat digital: Gent gran i nens amb discapacitat

    Cooperació intergeneracional a través de la informàtica L'activitat "Ajuda'm, jo també ho puc fer", impulsada per la Fundació La Caixa, estableix un pont entre la gent gran i els alumnes de l'Escola d'Educació Especial Sant Rafael de Tarragona. Aquest projecte transforma els avis de l'esplai, que prèviament s'han format en noves tecnologies, en voluntaris i mestres informàtics per a infants amb discapacitats psíquiques. Beneficis del projecte Enriquiment personal: Els voluntaris (Salvador Torres, Josep Vargas i José María Martínez) destaquen que aquesta tasca els allunya de la passivitat de la jubilació i els connecta amb la joventut. Trencament de bloquejos: S'han documentat casos d'èxit on el contacte amb l'ordinador i la calidesa dels avis han ajudat a alumnes amb dificultats de comunicació a expressar-se per primera vegada. Alfabetització digital: L'ús de l'ordinador serveix per a molt més que l'entreteniment; és una eina vital per a la comunicació (e-mails amb familiars a l'estranger) i el disseny. Una perspectiva humana sobre la tecnologia L'experiència subratlla que no hi ha barreres d'edat per aprendre: des de voluntaris que superen els 80 anys fins a nens que troben en la informàtica una via d'integració. Com diuen els protagonistes: "Això de professor... no som professors. Però mica a mica vas fent aquesta amistat i el somriure. Es creen vincles entre un nen i una persona gran davant l'ordinador." L'èxit pedagògic ha estat tan notable que fins i tot els professors del centre especial s'han sorprès de l'adaptació i l'entusiasme dels nens quan surten de l'aula convencional per anar a l'esplai.

  • Intervencions en el Patrimoni Arqueològic de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    28'

    Intervencions en el Patrimoni Arqueològic de Tarragona

    Gestió del Patrimoni i Turisme a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona ha decidit destinar una part del seu superàvit municipal del 2003 a la preservació i promoció del patrimoni mundial i el turisme. La tinent d'alcalde, Mària Mercè Martorell, detalla un ambiciós pla d'actuacions que busca millorar l'experiència del visitant i conservar les restes romanes. Projecte de la Plaça del Pallol: El Punt d'Acollida La intervenció més destacada és la transformació de l'entorn de la plaça del Pallol en el gran centre de recepció de turistes: • Torre Cefos: Es convertirà en una oficina d'informació compartida entre turisme i patrimoni. Això permetrà eliminar el poliedre informatiu actual de davant de la muralla. • Volta del Pallol: Després de 7 anys tancada per humitats, es preveu reobrir-la per albergar la maqueta de la Tarragona Romana més gran del món (uns 21-22 m²), un element clau per entendre la configuració del Fòrum Provincial. • Cal Agapitu: Es procedirà al sanejament de l'interior del convent i a la museïtzació del mur romà de 14 metres d'alçària que es conserva en el seu pati interior. Millores a la Muralla i accessibilitat Un dels objectius principals és l'alliberament visual de la Muralla i la millora dels accessos: Actuacions clau: • Trasllat de l'Estàtua de l'Adam: S'ha obtingut el permís per moure la polèmica escultura a la zona dels Quatre Garrofers, recuperant la visió neta del monument. • Dobles accessos: Es crearà una nova guixeta a la zona de Torroja per facilitar l'entrada des del pàrquing d'autobusos. • Accessibilitat universal: Instal·lació de rampes per permetre la visita de persones amb mobilitat reduïda tant a la Muralla com a l'Amfiteatre. Segona fase de l'Amfiteatre El projecte per a l'Amfiteatre inclou millores tècniques i divulgatives finançades entre l'Ajuntament, la Generalitat i els fons FEDER: "Volem que l'Amfiteatre tingui un sistema de drenatge eficaç per evitar l'acumulació d'aigües a les fosses i protegir els seus fonaments." • Museïtzació de les voltes: Instal·lació de maquetes i audiovisuals explicatius. • Connexió amb la façana marítima: Previsió d'un futur accés directe des del passeig marítim quan s'executi el soterrament de la via del tren.

  • La Jove Cambra de Tarragona i el futur de la joventut - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    13'

    La Jove Cambra de Tarragona i el futur de la joventut

    Presentació de la Jove Cambra de Tarragona En aquesta entrevista es presenta la tasca de la Jove Cambra de Tarragona (JCT), una entitat no governamental orientada a joves d'entre 18 i 40 anys. El seu president, Gerard Munguió, acompanyat del vicepresident Òscar Jossa i el senador Joan Iniesta, expliquen que el motor de l'associació és la formació a través de l'acció. L'entitat forma part de la Junior Chamber International (JCI), present a més de 120 països, i treballa en dues línies principals: * Comunitat: Projectes per millorar la ciutat de Tarragona i el país. * Formació individual: Creixement personal i professional dels seus membres (júniors). El Debat Electoral: "Parlem de Joventut" Un dels punts centrals de l'episodi és l'anunci d'una taula rodona electoral organitzada per la JCT. L'objectiu és traslladar les inquietuds dels joves a l'agenda política actual: Data i lloc: Demà a les 19:00 h a la Sala de Graus de la URV (Avinguda Catalunya). Participació: Comptarà amb representants de cinc grups polítics. Propòsit: Crear un fòrum on els joves puguin preguntar directament als polítics sobre les seves propostes en matèria de joventut, sovint oblidades en els programes generals. "Pensem que és important que es pugui parlar de joventut a dintre dels programes dels partits polítics... anem a crear un fòrum on puguem debatre aquestes propostes." Projectes i Estructura de l'Entitat L'any 2004 es planteja com un període de reactivació per a la JCT. Entre les activitats previstes destaquen: 1. El tradicional Sopar de Sant Jordi, on es presentarà un llibre sobre la història de l'entitat. 2. L'organització de l'Assemblea de Mig Any de les Joves Cambres de Catalunya a Tarragona el 19 de juny. 3. Programes temàtics sobre la indústria química i les energies renovables. Finalment, s'aclareix la figura del Senat, un reconeixement honorífic i vitalici per a membres que han destacat en la seva trajectòria dins la organització, i s'especifica que, tot i el nom, no tenen vinculació orgànica amb la Cambra de Comerç.

  • Tasques de la Unitat Tècnica de Salut Pública de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    22'

    Tasques de la Unitat Tècnica de Salut Pública de Tarragona

    Control de Salut Pública a Tarragona Tècniques de la Unitat Tècnica de Salut Pública de l'Ajuntament de Tarragona expliquen les diverses campanyes de control i prevenció que realitzen de forma continuada a la ciutat per garantir la salubritat i el benestar ciutadà. Seguretat Alimentària El control alimentari és un dels pilars de la seva activitat, destacant especialment: Menjadors escolars: Es realitzen inspeccions visuals i recollida de mostres sense avís previ a guarderies, col·legis i instituts per analitzar la qualitat microbiològica. Control de temperatura: És un factor crític; es vigila que la cadena de calor superi els 60-70 graus i que la refrigeració sigui constant en productes freds. Establiments diversos: Campanyes en xarcuteries (formatge fresc), bars, restaurants i establiments de productes congelats. Acreditació del Laboratori L'equip destaca amb orgull l'obtenció de l'acreditació de l'entitat ENAC sota la norma ISO 17.025. Aquest és un segell de qualitat internacional que valida la competència tècnica del laboratori per realitzar analítiques amb validesa legal davant de jutges i institucions internacionals. Control d'Espais Públics i Plagues La unitat també supervisa altres àmbits de risc sanitari: Zones d'oci: Control de sorrals en parcs i escoles, així com inspeccions mensuals a piscines i vestuaris públics per avaluar el sistema de neteja. Protecció animal: Inspecció de botigues d'animals per evitar la venda compulsiva i garantir que no s'exposin mascotes en aparadors, complint la nova llei de protecció animal. Plaga d'estornells: Es proposa un nou sistema ecològic basat en sons d'alerta (estridents i dissuasius) per desplaçar les colònies d'estornells de zones emblemàtiques com la Rambla sense fer-los mal. "L'acreditació laboratori és la prova que estem treballant bé i ens dóna un reconeixement a nivell internacional."

  • Josep Maria Pallàs i el futur de l'ensenyament al Camp de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    19'

    Josep Maria Pallàs i el futur de l'ensenyament al Camp de Tarragona

    Entrevista a Josep Maria Pallàs El nou delegat d'ensenyament de la Generalitat a Tarragona, Josep Maria Pallàs, descriu el panorama educatiu actual com un escenari de potencialitats enormes però sotmès a tensions crítiques. Reptes del Sistema Educatiu Pallàs identifica diversos factors que han portat el sistema a una "situació límit": Inestabilitat legislativa: L'abús de canvis i reformes fetes amb massa presses i poc finançament. Pressió demogràfica: Increment inesperat d'alumnes, amb exemples com els 400 nous nens i nenes a Reus a mig curs. Canvi generacional: Alumnes amb perfils diferents, marcats per la cultura audiovisual i horaris familiars limitats. El paper de la societat i el professorat L'entrevistat reivindica la figura del professor com un professional vocacional que necessita més confiança i recursos. També obre el debat sobre la conciliació: "Potser valdria la pena plantejar-nos que sigui l'horari laboral el que s'adapti a la realitat escolar, perquè la primera escola és la família." Integració i Escola Concertada Un dels punts clau és l'aposta per una escola integradora. Pallàs critica la desigualtat en l'escolarització d'estrangers a Tarragona (1.100 a la pública enfront de 200 a la concertada) i defensa que: Tots els centres que reben fons públics han de ser un reflex de la societat. Els pares tenen dret a triar escola, però les escoles no tenen dret a triar els alumnes. Infraestructures al territori Pel que fa a obres concretes: * Es confirma la prioritat del nou Institut de Bonavista. * Es preveu la necessitat de noves escoles a la zona de l'Hospital Joan XXIII i millores a la zona de Ponent (Pobla de Mafumet/La Floresta). * Sobre l'Escola Oficial d'Idiomes, es mostra prudent i aposta per un debat seriós abans de prendre decisions definitives.

  • Nova Estratègia i Temporada 2004 de Port Aventura - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    17'

    Nova Estratègia i Temporada 2004 de Port Aventura

    Consolidació i nova visió comercial El nou director comercial de Port Aventura, José Blanco, detalla les línies mestres per a la temporada 2004. L'objectiu principal és la transició de ser només un parc temàtic a consolidar-se com una destinació turística integral (Universal Mediterrània), integrant el parc temàtic, el parc aquàtic i els seus hotels. Apostes clau per a la proximitat i el mercat exterior Fidelització local: Es redueix el preu del passi de temporada a 99 euros per a adults i s'amplien els avantatges, com descomptes en restauració i accés a altres parcs com la Warner a Madrid. Expansió internacional: Es pretén créixer en els mercats francès, britànic i alemany mitjançant campanyes específiques de visibilitat. Infraestructures i aliances estratègiques L'entrevista subratlla la importància de les comunicacions per a l'èxit del complex: Vols de baix cost: Implicació directa en les negociacions amb companyies com Ryanair i Hapag-Lloyd per incrementar les freqüències a l'aeroport de Reus. Binomi Oci-Cultura: Voluntat expressa de potenciar la relació amb la ciutat de Tarragona i el seu patrimoni de la humanitat, buscant sinergies entre el turisme d'atraccions i el cultural. Previsions per al 2004 "No som ja només un parc temàtic, estem en fase de posicionar-nos com una autèntica destinació en tota la seva amplitud." Calendari: Obertura del parc el 20 de març, amb continuïtat diària a partir del 27 de març fins al 6 de gener. Creixement: Es preveu un increment moderat i racional d'un 3% en les xifres globals de visitants i pernoctacions.

  • Celebració del Dia d'Andalusia a Tarragona amb la Casa d'Andalucía - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    18'

    Celebració del Dia d'Andalusia a Tarragona amb la Casa d'Andalucía

    Actes Commemoratius del Dia d'Andalusia La Casa d'Andalucía de Tarragona, representada pel seu president Manuel López Pasca i el responsable del cor Maximiliano, presenta un cap de setmana ple d'activitats per celebrar les seves arrels. L'entitat, amb 26 anys d'història, es referma com una institució consolidada i oberta a tota la ciutadania de Tarragona, independentment del seu origen. Programa d'Activitats Destacades Divendres: Inauguració de l'exposició fotogràfica "Semana Santa Andaluza" de Paco Vázquez i projecció d'un audiovisual commemoratiu del 25è aniversari. Dissabte: Lliurament de la insígnia d'or a Roque Muñoz, alcalde de La Canonja, en reconeixement al suport rebut durant la romeria. L'acte inclourà actuacions del quadre de ball i el cor. Diumenge: Jornada central amb una misa rociera a la capella de Sant Nicolau de Bari, el ritual del canvi de vara de la Germana Major (Ana Esquitino), una ofrena floral a Blai Infant al Camp de Mart i un dinar de germanor. Cultura, Cor i Sentiment El cor de l'entitat, format per unes 23 persones de diverses procedències (andalusos, catalans, manchegos), és un dels pilars de la celebració. Maximiliano destaca que la clau de les seves actuacions no és només la tècnica, sinó l'emoció i el sentiment que posen en cada cant: "Les coses, si no les fas amb sentiment, no resulten. Poses tot l'interès del món i és emocionant perquè el que es diu és veritat, t'ho creus mentre ho cantes." Identitat i Futur L'entitat subratlla la importància del relleu generacional. Es destaca una lletra de sevillana que defineix la identitat dels fills d'andalusos a la ciutat: "Tinc l'ànima catalana... però visc a Tarragona i aquí està la meva Andalusia". El calendari festiu continuarà amb la Fira d'Abril, les Creus de Maig i la Romeria fins al mes de juny.

  • Francesc Valls Calçada presenta 'Ni saga dels ningú' - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    13'

    Francesc Valls Calçada presenta 'Ni saga dels ningú'

    L'obra poètica de Francesc Valls Calçada L'autor tarragoní Francesc Valls Calçada visita Tarragona Ràdio per presentar el seu darrer poemari, titulat Ni saga dels ningú. Tot i que es pot percebre un cert aire apocalíptic o existencialista, l'autor aclareix que el llibre busca relativitzar la importància humana dins la història, sempre amb un vessant positiu basat en els petits plaers quotidians. Estructura i contingut del llibre Relativitat humana: El títol fa referència al fet que som un "granet de sorra" en la immensitat de la humanitat i el temps. L'Alfabet de nissaga: Un dels poemes centrals està organitzat com un alfabet que homenatja figures destacades del segle XX (ja traspassades) que representen valors com el pacifisme, la creativitat i l'art. Llenguatge quotidià: Valls defensa l'ús de termes moderns o audiovisuals (com rewind) per connectar la poesia amb la realitat actual dels lectors. Una presentació multidisciplinària L'esdeveniment de presentació no és un acte literari convencional, sinó una aposta per la interdisciplinarietat: Col·laboracions de luxe: El llibre compta amb un pròleg de l'escriptora Olga Xirinacs i serà presentat pel poeta Magí Sunyer. Format audiovisual: S'ha creat una pel·lícula experimental dirigida per Josep Maria Pagès, amb la veu de la periodista Susa Mbutzi, per apropar la poesia a nous públics a través de la imatge i el so. "Tots som nissaga dels ningú, però dins dels ningú, tots som algú."