Tots els episodis

62472 episodis disponibles

episodis

59641-59664 de 62472

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Dijous Gras a la Rambla Nova de Tarragona
Celebració de les tradicions del Dijous Gras El programa connecta amb la unitat mòbil a la Rambla Nova de Tarragona per viure en directe l'ambient del Dijous Gras. L'activitat principal gira entorn de la gastronomia típica d'aquesta festivitat de Carnaval, amb una gran afluència de públic des de primera hora del matí. Les coques de llardons de la Colla La Bóta La Colla La Bóta és l'encarregada de distribuir les tradicionals coques de llardons. Alguns dels detalls més destacats de l'organització són: Disfresses d'impacte: Els membres de la colla van vestits de Caputxetes Vermelles (reaprofitant les disfresses de l'any anterior), cridant l'atenció dels vianants. Preu popular: Les coques es venen a un euro la unitat, un preu simbòlic per mantenir viva la tradició. Volum de vendes: S'han preparat unes 1.500 coques i, a mig matí, ja se n'ha venut pràcticament la meitat. Trajectòria: La colla fa 16 anys que organitza aquest acte a la ciutat. El tast de botifarra d'ou A banda del dolç, la Rambla es prepara per a la segona gran cita culinària del matí: "A partir de les 11 es donarà gratuïtament el tast popular de la botifarra d'ou a tota aquella gent que s'hi vulgui passar." Aquest acte és una gentilesa del Gremi de Cansaladers i Xarcoters de Tarragona, que preparen racions de l'embotit estrella del carnaval acompanyat de pa per a tots els assistents.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Centenari de la Veterinària: Ciència i Seguretat Alimentària
L'Evolució de la Professió Veterenària En el marc del seu centenari, el col·lectiu veterinari busca reivindicar una professió que va molt més enllà de la cura d'animals domèstics. L'evolució ha estat significativa: Orígens: A principis del segle XX, el veterinari estava lligat al cavall i als animals de tir, actuant gairebé com un ferrer. Industrialització: Cap als anys 50 i 60, el focus va passar a la producció intensiva (aus i carn) per garantir aliments a preus assequibles. Actualitat: Avui dia, la figura clau se centra en la seguretat alimentària sota el lema "de l'estable al plat". Cicle de Conferències: "Els Dimarts a Veterinària" Amb l'objectiu d'apropar la ciència al públic general, s'ha organitzat un cicle de xerrades mensuals amb experts. Els temes inclouen: Seguretat en el consum: Com es cria un pollastre, l'ús responsable de vacunes i antibiòtics, i el desmuntatge de mites sobre les hormones. Cultura i Dieta: Des de la dieta mediterrània fins a la gastronomia de l'època romana. Natura i Fauna: Micologia (bolets) i un homenatge especial al Floquet de Neu de la mà dels qui el van cuidar al Zoo de Barcelona. Avanços Científics: La Vacuna contra la Leishmaniosi Un dels punts clau de la celebració és la presentació a Tarragona d'una fita científica d'àmbit estatal: "Aquest any ja es comercialitzarà la vacuna de la leishmaniosi, desenvolupada per investigadors de la Universitat de Saragossa." La leishmaniosi és una zoonosi endèmica de la zona mediterrània transmesa per mosquits. Fins ara, el diagnòstic en gossos sovint implicava el sacrifici, però la nova vacuna i els tractaments precoços canvien radicalment aquest panorama.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
Avenços en la candidatura ProExpo Tarragona 2015
Consolidació de la Candidatura ProExpo Tarragona 2015 L'entrevista amb Sebastià Cabré, president de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), analitza la creació de l'Associació ProExpo Tarragona 2015. Aquest organisme suposa el pas definitiu per estructurar el projecte des d'una vessant institucional i tècnica, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i diversos ajuntaments del territori. Estructura i Estratègia de Treball L'associació ha definit quatre pilars fonamentals que guiaran la feina durant el 2004 i 2005: 1. Estratègia: Definir el model de societat i el fil conductor de l'exposició. 2. Urbanisme: Estudiar els 7 emplaçaments potencials (d'unes 250 hectàrees) entre Tarragona, Reus, Vila-seca i Salou. 3. Comunicació: Fomentar la implicació ciutadana i el sentiment de pertinença, similar al fenomen dels voluntaris de Barcelona '92. 4. Estudi Econòmic: Avaluar la viabilitat d'una inversió estimada en 1.000 milions d'euros. Condicionants i Viabilitat Un factor crític és la decisió sobre l'exposició de Saragossa 2008. Si Saragossa és escollida, Tarragona hauria d'esperar 15 anys segons la normativa internacional. No obstant això, Cabré destaca la resiliència del projecte: "Si pel 2015 no tinguéssim la capacitat pel reglament internacional, la voluntat està en aconseguir-ho i podríem esperar-nos al 2025." Capacitat del Territori Es posa èmfasi en el fet que el Camp de Tarragona té els recursos i la infraestructura necessaris per moure entre 30 i 40 milions de visitants, destacant que la Costa Daurada disposa de més places hoteleres que ciutats com Roma.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
El Carnaval de Tarragona: Arribada del Rei i la Concubina
El tret de sortida als actes del Carnaval L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio se centra en els preparatius per a l'arribada del Rei Carnestoltes i la Concubina a la ciutat. Un dels punts clau de la jornada és la participació del Taller de Dansa Màrmara, dirigit per Maribel Soler, que enguany aposta per una integració més profunda amb la monarquia carnavalesca i les comparses locals. Dansa i coreografies innovadores El taller presentarà dues peces principals basades en el tema Gardènies: Una versió de dansa contemporània per a l'entrada pel Portal del Roser. Una versió moderna per al comiat del rei a l'Ajuntament. La participació de prop de 50 ballarins, incloent-hi alumnes de l'estudi de música que aportaran un component teatral. Ritmes internacionals amb la Banda del Surdo L'entrevista també compta amb Dani Ortiz, membre de la Banda del Surdo, un grup de percussió gironí que acompanyarà la cercavila. "Portem un acompanyament sonor molt potent amb ritmes africans, llatins, flamencs i orientals." La banda destaca per la seva versatilitat i la seva intensa agenda, amb actuacions previstes a Lleida, Saragossa i fins i tot al prestigiós Carnaval de Niça, a França. Noves dinàmiques i properes cites Avançament de calendari: Enguany s'ha avançat l'arribada a dimecres per donar més relleu als actes i permetre que el seguici del rei també presenti la seva pròpia coreografia. Gala de Dansa: Maribel Soler aprofita per anunciar la prestigiosa Gala del Metropol, que tindrà lloc el proper 6 de març amb la participació de professors de dansa de tota la província.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
17'
Matthew Tree: Memòries! d'una Joventut Radical
Introducció a les Memòries! de Matthew Tree L'autor Matthew Tree presenta el seu llibre de caràcter autobiogràfic titulat Memòries!. El signe d'exclamació no és casual; pretén allunyar-se de la idea convencional de les memòries d'una persona gran i subratllar la veracitat absoluta del que s'hi explica. L'obra se centra en un període vital extremadament intens i complicat: dels 15 als 30 anys. Eixos Principals del Llibre La cerca de la veritat: Tree opta per la no-ficció perquè considera que la realitat sovint supera la literatura. Tot i la distància de 15 anys amb els fets, l'autor ha buscat la màxima sinceritat i honestedat, descartant episodis dels quals no tenia un record nítid. Salut mental i aïllament: L'autor parla obertament sobre el fet de patir una malaltia mental durant la seva joventut, descrivint pors irracionals i una forta sensació de sentir-se fora de lloc, sentiments que molts lectors han trobat compartits. L'educació com a "sala d'espera": Una de les tesis més dures del llibre és la visió de l'escola i la universitat. Tree afirma: "Les escoles són bàsicament sales d'espera pels adolescents." Crítica a la Institució Universitària L'autor llança un atac frontal a la universitat, a la qual acusa de ser un viver d'elitismo que crea divisions socials innecessàries. Defensen l'autodidacticisme a ultrança, argumentant que les coses realment importants de la vida les va aprendre a fora de les aules. La Fascinació per Catalunya L'etapa final del llibre descriu l'arribada de Tree a Catalunya. Per a ell, va ser un descobriment personal fascinant i extraordinari. Compara la supervivència de la cultura catalana amb la d'altres nacions com el País de Gal·les, meravellat per la vitalitat d'un país que, històricament, hauria d'haver estat "aixafat". L'Escriptura com a Teràpia Tree reconeix que el llibre té una funció terapèutica. Segueix l'estela d'autors com Henry Miller, convertint la pròpia vida en material literari descarat. L'acollida de la crítica i dels lectors ha estat excel·lent, destacant-ne la fluïdesa i la capacitat de connectar amb experiències generacionals universals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
Projecte Vlàdic: Integració Infantil a Tarragona
Presentació del Projecte Vlàdic El Projecte Vlàdic és una iniciativa d'integració cultural impulsada pel Club Maginet i la Jove Cambra de Tarragona. El seu objectiu principal és facilitar l'arribada i l'arrelament dels nens i nenes nouvinguts d'educació primària que s'instal·len a la ciutat de Tarragona. Objectius i Filosofia del Projecte Coneixement de la ciutat: Es busca que els nens descobreixin les possibilitats, la cultura i els costums locals per fomentar-ne l'estimació. Segons els impulsors: > "Només s'estima allò que es coneix bé." Integració a través del joc: El projecte utilitza eines didàctiques per apropar els infants a la realitat quotidiana de Tarragona. Intercanvi cultural: S'han realitzat trobades prèvies on les famílies han compartit gastronomia i tradicions de països com Rússia, Marroc, Xina o Romania. El Paper del Maginet i el Format Audiovisual La peça central del projecte és la creació d'un vídeo introductori protagonitzat pel personatge popular del Maginet. Aquest personatge actua com un guia màgic que acompanya la canalla en la descoberta de l'entorn. L'ús d'un capgròs i un llenguatge proper permet als infants sentir-se més identificats i atrets pel missatge. Necessitats Actuals i Futures Malgrat l'entusiasme de les famílies i dels mestres, el projecte es troba en una fase on requereix suport econòmic per materialitzar-se. Les necessitats principals inclouen: Finançament: Per a la producció digital del vídeo i la creació de les còpies. Difusió: Presentació en espais com el Fòrum Barcelona 2004 i distribució a les escoles com a material didàctic. Suport Institucional: S'ha presentat a diverses conselleries de l'Ajuntament i al Consell Comarcal, a l'espera d'una resposta definitiva per poder-lo posar en marxa abans de la primavera.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
12'
Carnestoltes a la Residència de la Mercè: Festa i Convivència
El Carnaval a la Gent Gran La Residència de la Mercè de Tarragona es prepara per viure de ple les festes de Carnestoltes. Segons han explicat Anton López (director) i Francesc Cobo (animador), aquesta és una de les tres celebracions més importants de l'any al centre, juntament amb la Mercè i el Nadal. Preparatius i Temàtica Tallers previs: Els avis i àvies participen activament en la creació de les seves pròpies disfresses. Temàtica de l'Oest: Enguany el centre s'ha engalanat com un saloon. El director es disfressarà de xèrif i l'animador de pres. Participació total: No només es disfressen els residents, sinó també el personal (auxiliars, infermeres, recepció), voluntaris i familiars. Activitats i Menú Especial Ball i Obsequis: La celebració comença amb un ball obert a tothom qui vagi disfressat. Trobada Intergeneracional: El dijous és un dia clau amb la visita d'alumnes dels col·legis Sant Pau i L'Estonac, fomentant el diàleg entre infants i gent gran. Dijous Gras: Es prepara un menú tradicional però saludable amb escalivada, xai i crema catalana. La Gran Rua: El divendres és el dia central amb una desfilada de totes les disfresses creades als tallers. Valors de la Festa "El carnaval és la festa de la participació. El respecte és el més important: si una persona no s'ha volgut disfressar mai, es respecta la seva actitud i pot gaudir de la festa com a espectador." L'espai destaca per tenir les portes obertes a la ciutat i per la importància de la música com a eina per evocar records i viure el present amb intensitat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
La Reforma del Mercat Central de Tarragona
Anàlisi del Projecte de Reforma del Mercat Central L'entrevista amb Albert Ribot, president de l'Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona, aclareix l'estat actual del projecte de remodelació després de la signatura del conveni entre l'Ajuntament i l'empresa pública Mercasa. Gestió de la informació i transparència Ribot respon a les queixes d'alguns paradistes que afirmen no estar informats sobre els canvis: Distingeix clarament entre els socis de l'associació, que han rebut circulars, han assistit a assemblees i sopars col·loqui des de 1999, i els venedors no associats. Remarca que l'obligació d'informar els no associats recau directament sobre Espimsa (empresa municipal), no sobre la junta de venedors. Defensa la transparència de l'associació aportant un calendari detallat d'actes informatius realitzats durant els darrers cinc anys. Cronograma i detalls del projecte El projecte entra ara en una fase decisiva amb els següents terminis i objectius: Redacció del projecte: S'estima un període d'entre 4 i 6 mesos per finalitzar el disseny definitiu. Trasllat provisional: L'objectiu és realitzar el trasllat a una carpa provisional el gener de 2005, un cop finalitzada la campanya de Nadal. Estructura comercial: Es preveu una reducció de les parades actuals (de 110 a unes 75-85 unitats de negoci), buscant espais més amplis i una major especialització en el producte fresc. Millores logístiques: El projecte inclou la creació de 1.200 places d'aparcament distribuïdes en quatre plantes subterrànies per potenciar l'activitat comercial de la zona. Impacte en l'entorn i convivència Un dels punts clau és la por a la pèrdua de clients durant les obres: "És importantíssim no abandonar ni descuidar la gent. No ens hem de dividir; el mercat i els marxants hem de continuar com un sol nucli per mantenir el flux comercial." Finalment, es demana que la reforma dels carrers adjacents es realitzi un cop acabada l'obra del mercat per no agreujar la manca d'aparcament durant la construcció.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
Un sou de 600 euros mensuals per comprar a la Via T
Mercedes Rodríguez guanya el premi estrella de la Via T El programa connecta amb Mercedes Rodríguez Segués, una veïna de Tarragona que ha resultat afortunada en el sorteig de la campanya de Nadal del centre comercial obert Via T. L'entrevista compta també amb la participació de Rafael Olivier, president de l'associació de comerciants. Detalls del premi i la guanyadora El guardó consisteix en un sou mensual de 600 euros (l'equivalent a 100.000 pessetes) durant tot l'any 2004. La guanyadora va participar amb només tres butlletes obtingudes per compres realitzades a la Joieria Ramoncita. Mercedes confessa que inicialment no es creia la notícia: "No m'ho creia perquè em pensava que ja s'havia sortejat... pensava que el senyor Olivier em feia una broma." La llibertat de despesa com a reclam A diferència d'altres promocions, el premi no obliga a gastar els diners exclusivament a les botigues associades. Segons l'entrevistada, aquesta llibertat fa que el premi sigui encara més especial, tot i que té clar que vol destinar part del sou a fer regals a la seva família i seguir comprant al centre de la ciutat. Consolidació de la Via T a Tarragona Rafael Olivier destaca que aquesta és la segona edició de la iniciativa i que enguany s'ha recollit un volum real de prop de 40.000 butlletes. L'objectiu de l'associació és: * Fomentar l'associacionisme comercial al centre de Tarragona. * Potenciar el comerç de qualitat i proximitat davant les grans superfícies. * Facilitar l'accés al centre mitjançant avantatges com el pàrquing gratuït per als clients. Actualment, la Via T ja compta amb prop de 100 comerços adherits i preveu noves accions comercials, com la fira de rebaixes a la Rambla.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
6'
Tradicions del Carnaval de Tarragona: La Bota i els Ninots
El vessant tradicional del Carnaval de Tarragona En aquesta conversa amb Pere Estadella, de l'Associació per a la Conservació de Figures Festives de Catalunya, s'explora la part més arrelada i menys coneguda de la festa tarragonina, que s'allunya de la lluentor de les grans rues per centrar-se en els seus actes rituals. Simbolisme i Figures Clau El Ninot i la Ninota: El Ninot representa la disbauxa i tot allò que la societat reprimeix durant l'any. La Ninota va néixer l'any 1992 per donar una figura femenina pròpia a la festa. La Bota: Tota la celebració gravita al voltant de la Bota. Històricament vinculada al gremi de boters, simbolitza el contingut (el vi) que facilita la festa i el descontrol moral propi d'aquests dies. Novetats de l'edició actual Canvi de calendari: Enguany el vestiment de la bota s'avança un dia per evitar l'acumulació d'actes i permetre que la gent gaudeixi millor de cada moment. Estètica participativa: La bota d'aquest any serà de color fúcsia i serà pintada en directe per artistes locals a la Plaça de la Font. La figura del Boter d'Honor Es destaca la tradició d'investir un Boter d'Honor, un reconeixement a persones o entitats que han tingut una trajectòria destacada de col·laboració amb el carnaval, com va ser el cas de la mateixa associació d'Estadella l'any passat. "La bota en si no és res, sinó el contingut de la bota, que era el vi. I el vi provoca aquestes festes i desbloqueja les coses reprimides."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
Nou centre pioner de formació pràctica en riscos laborals
Projecte de prevenció de riscos laborals a Tarragona La mútua MUTOE (actualment integrada en AMAT), en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha posat en marxa un projecte per crear un centre de formació de caràcter humanista i pràctic centrat en la preservació de la salut dels treballadors. Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat històrica de millorar la seguretat en sectors clau com la química i la construcció. Un model de formació innovador L'element diferenciador d'aquest centre és el seu enfocament pràctic, una metodologia gairebé inexistent a Europa: Tallers i simulacres: El centre disposarà de 14 o 15 aules-taller on es recrearan situacions de risc reals. Ubicació estratègica: Es preveu que les instal·lacions s'ubiquin al campus universitari de Sant Pere i Sant Pau. Calendari: L'avantprojecte tècnic s'està elaborant actualment i es preveu que estigui enllestit el mes de setembre. Finançament i suport institucional El projecte compta amb una àmplia base de suport: Institucions: El Ministeri de Treball i l'Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (Bilbao). Agents socials: Compta amb el vistiplau dels sindicats majoritaris (UGT i CCOO). Sector privat: Empreses químiques i elèctriques podrien finançar aules específiques segons les seves necessitats. La reflexió sobre la cultura del risc El president de la mútua subratlla que, tot i disposar de clíniques excel·lents, l'objectiu prioritari és evitar el pas per l'hospital: "Falta cultura de prevenció; de la mateixa manera que s'ensenya seguretat viària a les escoles, la formació en l'entorn laboral s'hauria d'iniciar molt abans." Tot i que s'ha detectat un lleuger descens en la sinistralitat durant el 2003, el centre vol incidir especialment en la construcció, on el risc és inherent a l'activitat diària.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
Neix l'Associació Franco-Catalana de Tarragona
Presentació de la nova entitat a Tarragona L'entrevista presenta oficialment l'Associació Franco-Catalana, una entitat acabada de crear a Tarragona amb l'objectiu de reforçar els lligams culturals i socials entre la comunitat francesa i la població local. La vicepresidenta de l'associació, Beatriz Retell, explica que la iniciativa sorgeix per donar resposta a una comunitat creixent que ja supera els 1.100 inscrits a la ciutat, tot i que s'estima que hi viuen més de 2.000 francesos. Objectius i públic objectiu L'entitat no neix com un espai tancat, sinó amb una clara voluntat d'obertura: Acollida de nous residents: Molts joves francesos arriben a la ciutat per motius laborals (sectors industrials i grans empreses com Carrefour o Decathlon) i necessiten orientació sobre serveis bàsics com metges o advocats francòfons. Perfil divers: S'adreça tant a francesos com a belgues, suïssos o qualsevol persona francòfona, a més de tarragonins interessats en la cultura del país veí. Suport social: L'associació vol evitar l'aïllament, especialment de la gent gran que viu en zones més allunyades. "L'associació està oberta a tothom que li agradi la cultura francesa; no és una entitat tancada només per als francesos que viuen aquí." Activitats i funcionament La vessant cultural i lúdica és el pilar de l'associació, deixant els tràmits burocràtics i legals en mans del consolat: Programació cultural: Es preveuen exposicions de fotografia, mostres de dibuix i activitats relacionades amb el cinema francès i el teatre. Integració local: S'organitzaran esdeveniments tradicionals com calçotades per fomentar el contacte amb la cultura catalana. Quotes i contacte: L'admissió té un cost de 20 euros anuals. Actualment, es reuneixen a l'Hotel d'Entitats de Tarragona els dilluns i dimecres a la tarda.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Humor, reflexió i el valor de riure's de la mort
La rialla com a eina de supervivència En aquesta conversa s'explora la necessitat vital de riure's de les tragèdies i dels problemes que no tenen una solució aparent, com la rutina, la política o la mateixa mort. L'entrevistat defensa que l'humor no és només entreteniment, sinó una forma de reflexió profunda accessible per a tothom. Temes clau de l'espectacle La Mort: Es descriu com un acte natural del qual ens han ensenyat a tenir por. Riure's d'ella és alliberador, fins i tot per a persones en situacions terminals. El Treball: Considerat per l'artista com un "mal invent" i una activitat antinatural que genera malestar. La Política: Crítica a la gestió pública i a la passivitat de la societat davant de crisis com el Prestige o la guerra. El mètode artístic i la connexió amb el públic L'artista rebutja l'etiqueta d'humor intel·ligent per considerar-la pretensiosa, afirmant que la intel·ligència és el mínim exigible en qualsevol escenari. El seu procés es caracteritza per: Improvisació i llibertat: No utilitza textos memoritzats de forma rígida, cosa que crea un diàleg continu i genuí amb l'espectador. Horitzontalitat: L'actuació es fa "mirant als ulls", sense pilar ni superioritat moral. Humilitat: L'èxit de l'escenari no s'ha de traslladar a la vida real. "Quan no tens solució, què més pots fer que riure? Intentar solucionar el problema amb un somriure, per més dur que sigui, el fa més fàcil de superar."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
Fotografiar el Carnaval: Entre l'exhibició i el document
L'Art de capturar la festa L'evolució del Carnaval ha anat estretament lligada al creixement de la seva exposició audiovisual. Des d'unes primeres edicions senzilles a Barcelona i altres ciutats, la festa s'ha convertit en el paradís del fotògraf gràcies a l'esperit exhibicionista dels seus participants. Els protagonistes cerquen activament l'objectiu de la càmera per lluir el treball de tot un any en maquillatge, vestuari i carrosses. Reptes i tècniques fotogràfiques Tot i les facilitats, els professionals s'enfronten a obstacles estètics i tècnics: Contaminació visual: Elements urbans com senyals de trànsit reflectants o cartells comercials que obliguen a fer plans tancats i primers plans. Cerca de la singularitat: La lluita per trobar angles únics, com picats des de balcons o fotografies arran de terra. Dificultats tècniques: L'ús del flaix durant la nit es complica per la presència de confeti, que pot generar taques de llum i malmetre la imatge. Producció audiovisual i arxiu històric L'exposició ha passat de ser merament fotogràfica a esdevenir una mostra audiovisual completa. Actualment, es realitzen produccions de vídeo de gran format amb muntatges multi-càmera i so de qualitat. A més, les imatges seleccionades tenen una funció documental vital: "Aquestes fotografies passen a l'hemeroteca l'any rere l'any, convertint-se en el document històric d'unes festes." Consells per a futurs fotògrafs Per als qui vulguin capturar l'essència de la rua, es recomana: Perdre la por: Cal moure's amb llibertat entre les comparses (amb precaució pels vehicles). Cercar el detall: Apropar-se als rostres i integrar el públic per captar el calor humà. Tenir paciència: No sempre el personatge està a la disposició del fotògraf; cal saber esperar el moment precís de distensió.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
28'
Anàlisi i memòria del 'No a la Guerra' un any després
Balanç del conflicte a l'Iraq i impacte social El programa analitza les conseqüències de la intervenció militar a l'Iraq quan es compleix un any de les manifestacions multitudinàries del 15 de febrer de 2003. A través d'una entrevista amb l'expert Santiago Castellà i un reportatge a peu de carrer, s'examina la pèrdua de credibilitat de les institucions i el gir en la política exterior espanyola. L'efectivitat de les mobilitzacions del 2003 Tot i que les manifestacions no van aconseguir aturar la invasió armada, es consideren un èxit en diversos aspectes: • Van servir per constatar un rebuig majoritari a l'ús arbitrari de la força. • Van catalitzar un sentiment de solidaritat global a favor dels drets humans i la democràcia. • Van fer palesa la desconfiança profunda cap a les autoritats que justificaven la guerra amb motius que s'han demostrat falsos. Crisis de credibilitat i el paper d'Espanya L'expert Santiago Castellà destaca la gravetat d'haver basat una intervenció en proves inexistents d'armes de destrucció massiva: "Si en algun moment veritablement hagués un estat amb capacitat de tenir armes de destrucció massiva, és possible que ja no creguéssim als nostres governants." Sobre la posició del govern de José María Aznar, s'analitza el cost d'oportunitat: • S'ha abandonat l'eix tradicional de relacions amb el món àrab i Amèrica Llatina. • Espanya s'ha alineat amb els Estats Units i la Gran Bretanya, deixant de banda el seu paper històric com a mediador. La veu del carrer a Tarragona El reportatge de Marta Montagut recull la polaritat de l'opinió pública tarragonina: • Crítiques severes: Molts ciutadans encara veuen la guerra com un "robatori" motivat pel petroli i una acció il·legal. • Diferència generacional i ideològica: Mentre uns recorden les marxes com un moment d'orgull democràtic, d'altres es mostren resignats o critiquen la politització de les protestes. • Situació actual: La percepció és que la postguerra està sent més dura i caòtica que el conflicte inicial.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Preparatius i rivalitat sana del Carnaval de Tarragona i Reus
Inici del Carnaval de Tarragona i Reus El programa de Tarragona Ràdio presenta el tret de sortida del Carnaval de Tarragona, que comença aquest cap de setmana amb actes destacats i una agenda plena d'intensitat. L'entrevista reuneix representants de les dues ciutats per analitzar la programació i la històrica rivalitat festiva. La rivalitat entre ciutats: "A Tarragona manxant i a Reus enganxant" Un dels moments més esperats és la visita de les comparses de Reus a Tarragona, un acte marcat per l'humor i el sarcasme conegut com el pica-pica entre ciutats. Dolors Soler (Federació de Reus) avança que la seva temàtica anirà de "banyes i toreros" i promet molta sàtira. Pepita Montero (Comissió de Tarragona) destaca que aquesta competitivitat és beneficiosa, ja que motiva les comparses a esmerçar-se més cada any en els seus disfresses. Gastronomia festiva i germandat A malgrat la rivalitat, el carnaval també és un espai de convivència reflectit en la combinació de productes locals: El Xarró Tarragoní: un caldo gastronòmic que es repartirà diumenge a partir de les 10 del matí per agafar forces. La Begudeta: una barreja de Chartreuse de Tarragona amb Almendrina de Reus. Vermut Miró: la contribució de Reus per a la jornada de diumenge. "Aquesta rivalitat és beneficiosa per a tots... al final ens anem tots a dinar junts i ho passem molt bé." Novetats i dies clau de la celebració S'han destacat diversos canvis i esdeveniments per a la setmana vinent: Canvi de recorregut: La Gran Rua de dissabte (dia 21) canvia d'itinerari. Sortirà del carrer Ramón y Cajal i pujarà cap a la Rambla, buscant ser més amena i fluida. Actes infantils: Divendres 20 se celebra la Rueta Infantil, a més de la Fira de Xauxa per als més petits. Figures festives: Ja s'han presentat el Ninot i la Ninota, elements centrals de l'imaginari del carnaval tarragoní.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
Cicle de música i pintura contemporània al Pretori de Tarragona
Art, Música i Patrimoni: Una Sinergia Cultural El text presenta la consolidació d'un projecte cultural que uneix el patrimoni històric, la pintura contemporània i la música clàssica a la ciutat de Tarragona. Aquesta iniciativa, fruit de la col·laboració entre l'Ajuntament i l'empresa Onda, busca apropar els espais monumentals a la ciutadania mitjançant activitats artístiques que transcendeixen la simple visita turística. Elements Clau del Projecte L'Espai: El Pretori, i concretament la sala del sarcòfag d'Hipòlit, destaca per la seva acústica excepcional i la seva càrrega històrica, servint com a escenari ideal per a actuacions íntimes. L'Exposició: El Premi de Pintura Contemporània Onda La Garriga aporta una selecció d'unes 24 obres escollides d'entre centenars de participants. Aquesta mostra té un caràcter itinerari que recorre les capitals catalanes. El Cicle Musical: Una programació variada que inclou des d'orquestres de cambra fins a joves talents emergents. Programació i Protagonistes L'esdeveniment compta amb la participació de figures i formacions destacades: Orquestra de Cambra de Vila-seca: Sota la direcció d'Evelio Tieles, inaugurarà el cicle amb obres de Corelli, Elgar i Strauss. Jove talent al violoncel: Un concert centrat en la integral de Bach (Suites per a violoncel), destacant l'aposta per intèrprets de gran formació acadèmica i qualitat humana. Col·laboracions: S'esmenten figures com Vigas Luna, Toti Soler i la col·laboració de Marcel Pasqual i Pilar Forcada en la coordinació i el mecenatge. "La conjunció dels dos arts, el pictòric per un costat i el musical per l'altre, en un entorn monumental, crea un trio que combina de manera màgica." La Cultura com a Element Conciliador Es fa una reflexió profunda sobre el paper de la cultura com a eina per a la cohesió social i el benestar personal, capaç d'ajudar la gent a oblidar els problemes quotidians i a conciliar diferents visions del món a través de l'art.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
La URV celebra l'Any de la Música a Tarragona
L'Any de la Música a la URV La Universitat Rovira i Virgili (URV), sota la iniciativa de la vicerectora Joana Saragossa, ha impulsat l'establiment d'anys culturals temàtics. Després de l'èxit de l'any passat dedicat al teatre, aquest curs la universitat aposta per la música, amb l'objectiu de dinamitzar la vida cultural dels estudiants i de la societat tarragonina en general. Una programació diversa i eclèctica La proposta fuig dels circuits més comercials com el rock per centrar-se en gèneres variats que permetin descobrir noves sensibilitats. Els estils inclosos són: * Jazz i música lírica. * Música clàssica (com el Requiem de Fauré). * Folklore català (especialment la jota). * Música reggae. Activitats destacades i territori La programació no es limita al campus, sinó que s'estén per diversos punts de la demarcació per fer la cultura accessible: * Taller de Jota Cantada: Impartit per Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Aquesta activitat vol reivindicar la jota com a gènere viu a les Terres de l'Ebre i oferirà crèdits de lliure elecció als alumnes. * Concerts singulars: Destaca l'ús de l'orgue recuperat a l'església de La Selva del Camp i la gala lírica d'Àngel Òdena a Vila-seca. * Inauguració: El cicle comença avui amb un concert de jazz de Xavier Pié, Quim Soler i John Style a la sala El Magatzem. Compromís social i gratuïtat "Si la gent escoltés més música, no hi haurien guerres ni violència de gènere... val la pena gastar tots els diners del món en cultura." La vicerectora defensa que la universitat té el deure de difondre la cultura per fer una societat més lliure. Totes les activitats són gratuïtes, tot i que per a algunes cal reserva prèvia per limitacions d'aforament.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
20'
Drets i realitat LGTBI a Tarragona amb l'associació H2O
L'activisme discret a les comarques de Tarragona L'entitat H2O, amb cinc anys de trajectòria, treballa des de la proximitat a les comarques tarragonines. A diferència de les grans organitzacions de ciutats com Barcelona o Madrid, l'associació aposta per una tasca més discreta i pedagògica, allunyada del caràcter purament festiu o reivindicatiu de les grans desfilades. Trencant estereotips i prejudicis Un dels punts clau de la conversa és la lluita contra els estereotips: Es critica la visió mediàtica que redueix l'homosexualitat a la lluentor, les drag queens o el transvestisme. S'emfatitza que la condició sexual no defineix ni el nivell intel·lectual, ni el talent artístic, ni el comportament d'una persona. Aquesta imatge distorsionada genera problemes reals en l'àmbit familiar i laboral, especialment en sectors com la construcció on encara hi ha una forta estigmatització. Drets legals i situació política El col·lectiu reclama una legislació real que s'adeqüi a fets que ja existeixen a la societat. S'han destacat mancances en: Drets d'adopció i acollida: Necessitat d'igualtat plena per a parelles del mateix sexe. Àmbit fiscal i civil: Possibilitat de fer declaracions de renda conjuntes i accés a la nacionalitat per a parelles no comunitàries. Protecció davant l'homofòbia: Condemna dels discursos d'odi, fins i tot quan provenen d'institucions com l'Església. "No és una qüestió de si t'interessa o no, és la qüestió de tenir el dret de fer-ho o no fer-ho." La realitat de les dones lesbianes i els joves Es fa una menció especial a la doble discriminació que pateixen les dones (per gènere i per orientació sexual) i a la situació crítica dels adolescents. Molts joves pateixen un conflicte psicològic pel vocabulari despectiu que senten a casa o als mitjans, el que els porta a buscar assessorament a l'associació per gestionar la seva identitat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
Afrontant la violència de gènere: Recursos i prevenció
La violència de gènere a Tarragona L'entrevista amb Dolors Aroca, representant de l'Institut Català de la Dona, posa de manifest la crua realitat de la violència masclista a les comarques de Tarragona. L'any ha començat amb víctimes mortals, fet que demostra que, malgrat la major visibilitat, la problemàtica continua vigent i requereix una acció institucional contundent. Mesures de protecció i denúncies Es destaca l'eficàcia de les noves eines legals i els circuits de seguretat establerts: * Ordres de protecció: S'han concedit 119 ordres a Tarragona amb un resultat positiu, ja que no s'han repetit agressions en aquests casos. * Augment de denúncies: L'increment de casos denunciats s'interpreta com una millora en l'accés a la informació i una major valentia de les dones per trencar el silenci. * Dades estadístiques: L'any 2003 va tancar amb més de 5.000 denúncies a Catalunya i el telèfon d'atenció (900 900 120) va rebre centenars de trucades des de Tarragona. Perfil de les víctimes i detecció L'atenció de l'institut revela que el maltractament no entén de classes socials ni nivells culturals: * Violència psicològica: Sovint és la més difícil de detectar. Moltes dones arriben demanant assessorament per separacions sense ser conscients que pateixen un quadre de maltractament continuat. * Treball integral: L'Institut Català de la Dona ofereix serveis d'atenció psicològica i jurídica per ajudar les dones a recuperar l'autoestima i la força per afrontar el procés judicial. Recursos i coordinació institucional Per a aquelles dones que han de fugir de la llar, existeixen recursos específics: 1. Servei d'atenció d'urgències: Resposta immediata, especialment en nits o caps de setmana. 2. Cases d'acollida: Instal·lacions per a estades temporals sota supervisió professional. "La solució la hem de buscar entre tots: societat civil i institucions hem de treballar de forma coordinada."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
Carrer de les Patxines 14: Teatre, Xafarderia i Humor Local
Humor i Vida de Veïnat al Teatre Metropol El grup de teatre 45 RPM presenta la seva obra Carrer de les Patxines, una comèdia que retrata amb ironia les relacions en una escala de veïns. Sota la direcció i autoria de Vicenç Canyón, l'espectacle torna al Teatre Metropol de Tarragona aquest diumenge a les 19:00 h. Punts Clau de la Conversa Inspiració en la Realitat: L'obra s'emmiralla en clàssics com 13 Rue del Percebe i capta l'essència de la vida quotidiana: xafarderies, una presidenta d'escala ostentosa i una portera que tot ho sap. Un Repartiment Singular: La companyia destaca per estar formada exclusivament per 14 dones, un fet poc habitual en el panorama teatral català. Teatre Amateur de Qualitat: Els convidats defensen el valor del teatre amateur fet amb humilitat i il·lusió, buscant la connexió directa amb el públic a través del riure. Més de 10 Anys de Trajectòria: El grup celebra el seu desè aniversari i ja prepara un nou muntatge sorprenent per al mes de juny. Un Espectacle Complet L'obra no és només interpretació; les actrius també canten a capella i ballen, oferint un contingut dinàmic que ha exhaurit entrades en actuacions prèvies en diverses localitats. "Nosaltres ens divertim fent l'obra; el més important és que la gent s'ho passi bé i rigui fins que li faci mal la panxa."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
8'
Nova oferta quadrimestral del Servei Lingüístic de la URV
Ampliació de l'oferta formativa a la URV El Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili (URV) presenta la seva oferta de cursos per al segon quadrimestre, complementant la programació anual iniciada al setembre. Aquesta nova fornada formadora destaca per ser curta i intensiva, amb una durada d'entre 20 i 40 hores. Eixos principals de la formació L'oferta es mou en tres línies estratègiques per arribar a perfils diversos: Nouvinguts i estudiants d'intercanvi: Cursos d'iniciació al català i l'espanyol (Nivell A bàsic) adaptats a les noves realitats migratòries i d'intercanvi universitari. Cursos oberts a tothom: Formació en habilitats pràctiques com ara parlar en públic, redacció de pàgines web o llenguatge cinematogràfic. Professionals de la llengua: Especialització per a professors i correctors en normativa lingüística i didàctica de llengües. L'èxit de les eines digitals i reptes de futur Hi ha un interès creixent en les competències tecnològiques, tal com apunta el ponent: "Els analfabets del futur seran les persones que no saben manejar i manipular totes les eines electròniques." De cara al futur, el gran repte serà la possible implementació de l'anglès obligatori per a l'obtenció de llicenciatures, fet que obligaria a reestructurar el servei de cara als propers anys. Informació pràctica Matrícula: Finalitza aquest divendres. Inici de cursos: Aquest dissabte. Canals d'informació: Web a www.linguistic.urv.es o a la Facultat de Ciències Jurídiques.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
19'
Alcohol, velocitat i seguretat viària a les carreteres catalanes
La proposta de tolerància zero i el risc de l'alcohol L'entrevista aborda la proposta de la consellera Montserrat Tura sobre la tolerància zero d'alcohol per a determinats col·lectius. S'argumenta que el consum d'alcohol té un efecte immediat en el temps de reacció i l'atenció del conductor, sent sovint el motor d'altres infraccions com l'excés de velocitat. Consens social: Es busca pacificar el trànsit i crear una cultura on el binomi alcohol-conducció estigui totalment separat. Col·lectius afectats: Actualment, la proposta se centra en conductors professionals (mercaderies i viatgers) i conductors novells. Impacte mortal: El 40% de les víctimes mortals en accidents de trànsit han ingerit alcohol anteriorment. Control de la velocitat i infraccions penals L'excés de velocitat es presenta com l'altre gran pilar de la sinistralitat. Es discuteixen casos extrems de vehicles detectats a més de 240 km/h a les comarques de Tarragona. Canvis normatius Es destaca la reforma del Codi Penal per objectivar el risc, facilitant les condemnes per velocitats excessives o taxes altes d'alcoholèmia sense haver de provar el perill concret en cada cas. Identificació de punts negres a Tarragona com l'AP-2, la C-14 (Reus-Salou) o la T-11, on es preveu la instal·lació de radars fixos. Curses il·legals i dades de sinistralitat Es denuncia la problemàtica de les concentracions de motocicletes per a fer curses al Coll de Lilla (N-240). Aquestes conductes poden ser tipificades com a conducció temerària amb desdeny pels altres usuaris. "El primer responsable de la seguretat és el propi conductor; no s'ha de confiar només en la vigilància de l'administració." Finalment, es comparen les dades del 2004 amb les de l'any anterior, mostrant una lleugera millora (9 morts davant els 13 del 2003 en el mateix període), tot i que la xifra es continua considerant inacceptable.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Sopar Benèfic Valltaxi per l'Hospital Mas Sabater
Detalls de l'esdeveniment i participació El projecte Valltaxi és un sopar benèfic organitzat a La Boella amb l'objectiu de recaptar fons per a la Fundació Esclerosi Múltiple i l'hospital de dia Mas Sabater. L'esdeveniment destaca per la seva vessant social i participativa: El preu del menú és de 100 euros per persona (taules de 8 comensals per 960 euros). Està obert tant a empreses com a particulars de totes les comarques de Tarragona. La particularitat és el ball solidari: per un preu simbòlic de 6 euros, els assistents poden ballar amb personatges coneguts del món de l'espectacle, l'esport i la política. Confirmacions i personalitats convidades L'organització ja compta amb una llista rellevant de personalitats que han confirmat la seva assistència, tot i la variabilitat de les seves agendes: Món de l'espectacle: Rosa Andreu, David Bagés i Toni Albà (aquest últim participarà específicament en el ball). Esportistes: El campió de motocross Albert Cabestany i els pilots del París-Dakar Artur Aragonès, Àlex Pérez i Josep Maria Linares. Àmbit polític: L'alcalde de Reus (Lluís Miquel Pérez), el subdelegat del Govern (Àngel Sagardoy) i representants de diversos consells comarcals i delegacions de la Generalitat. "Aquestes persones que participin en aquest sopar tindran l'oportunitat de seure amb un famós i fins i tot de ballar amb ells." Objectius solidaris i creixement del centre Els beneficis es destinaran íntegrament a la millora de les instal·lacions del Mas Sabater, que dona servei a tota la província de Tarragona: Habilitació del primer pis: Actualment és una sala diàfana i es necessiten nous despatxos per atendre els pacients. Manteniment del serveis: L'hospital ha crescut fins a tenir 13 professionals (fisioterapeutes, psicòlegs, logopedes, etc.). Projecte futur: L'ambició final és crear un centre de dia per a les persones amb un grau d'afectació més elevat que necessiten assistència constant.