Tots els episodis

62472 episodis disponibles

episodis

59617-59640 de 62472

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
17'
Millores i futur del servei d'autobusos a Tarragona
Anàlisi del Servei i Futurs Projectes de l'EMT En aquesta conversa amb Antoni Peco, vicepresident de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) de Tarragona, es repassen les qüestions clau que afecten la mobilitat urbana, des de la gestió d'incidències fins a l'expansió de la xarxa. Gestió de la Flota i Seguretat L'entrevista comença aclarint la situació d'un vehicle accidentat, confirmant que serà retirat definitivament de la circulació a causa de la seva antiguitat (prop de 10 anys) i la proximitat de l'arribada de noves unitats. Investigació en curs: Els Mossos d'Esquadra i tècnics d'una ITV especial encara n'estan determinant les causes. Renovació: L'autobús ja hauria complert la seva vida útil, i no resulta rendible reparar-lo per només dos mesos de servei restant. Qualitat del Servei: Puntualitat i Tracte A partir d'un reportatge sobre la Línia 3 (Centre - La Canonja), es discuteixen les percepcions dels usuaris: Puntualitat: Es monitoritza mitjançant GPS i les màquines de bitllets. Els retards solen produir-se al final de trajecte per l'acumulació de parades i el trànsit al centre o a la N-340. Personal: Es destaca l'alta professionalitat i el tracte agradable dels més de 100 conductors de l'empresa. Freqüències: S'ajusten segons la demanda. En horari nocturn o festius, la freqüència disminueix per evitar el malbaratament de recursos públics. Noves Línies i Expansió (2004) L'EMT planteja canvis significatius per adaptar-se al creixement de la ciutat cap a la zona de l'Hospital Joan XXIII: Ampliació immediata: A partir de dilluns, la Línia 10 s'allarga fins al Port Esportiu per donar servei al nou centre de negocis i a la Tresoreria de la Seguretat Social. Intercanviador a Joan XXIII: Es preveu crear quatre línies noves que connectin barris (Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau, Ponent i Llevant) sense haver de passar pel centre neuràlgic. Nova Flota: L'arribada de 20 vehicles nous (10 a l'abril i 10 a finals d'any) permetrà aquestes ampliacions i farà que el 95% de la flota sigui accessible per a persones amb mobilitat reduïda. "L'autobús ha d'anar on va la gent, i per això treballem per oferir el millor servei en els nous focus d'atracció."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
5'
Voluntaris de Tarragona ajuden pel sisme al Marroc
Expedició d'ajuda humanitària al Marroc L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Tarragona ha enviat un equip especialitzat per col·laborar en les tasques de rescat després del devastador terratrèmol al nord del Marroc. L'expedició, formada per quatre persones, es dirigeix a Madrid per volar cap a la zona afectada sota la coordinació de la Direcció General d'Emergències i l'ambaixada marroquina. Composició de l'equip i objectius L'equip tarragoní està preparat per a intervencions d'alta complexitat amb els següents perfils: * Dos guies canins amb gossos especialitzats en recerca de persones. * Un responsable de logística. * Un tècnic de sanitat. L'objectiu principal és actuar en zones rurals i aldees aïllades on l'ajuda encara no ha arribat. Segons explica l'Àlex Sanruiz, membre de l'expedició, aquests nuclis petits tenen construccions precàries d'adob que han patit danys severs. Experiència i coordinació Els voluntaris no són nous en aquestes situacions; ja han participat en catàstrofes anteriors com el sisme d'Algèria o diverses inundacions a Catalunya. "La missió fonamental és anar a buscar gent en vida. Un cop allà, sempre t'involucres per ajudar les famílies a trobar les seves víctimes." Es preveu que l'estada duri entre quatre i set dies, treballant conjuntament amb el grup Bomberos Unidos Sin Fronteras (BUSF), que aporta la maquinària pesada necessària per a les tasques de desenrunament.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
Marató de Donació de Sang al Teatre Metropol de Tarragona
Marató de Donació de Sang a Tarragona L'entrevista amb el Doctor Contreras, responsable del Banc de Sang de l'Hospital Joan XXIII, detalla la primera marató de donació de sang que se celebrarà a la ciutat de Tarragona. L'esdeveniment tindrà lloc al Teatre Metropol amb l'objectiu de convertir la donació en un acte festiu i participatiu, allunyant-lo de l'entorn hospitalari. Característiques de la Jornada Horari: De 10:00 h a 22:00 h, de forma ininterrompuda. Ubicació única: Les extraccions es realitzaran directament a sobre de l'escenari del teatre. Circuit del donant: Inclou qüestionari, entrevista mèdica, extracció (uns 10 minuts) i finalitza amb un refrigeri. Activitats lúdiques: Hi haurà guarderia, jocs infantils, música hip-hop, castells, visites de gegants i la presència de personatges com Oriol Grau i jugadors del Nàstic. La Situació de les Reserves de Sang El doctor destaca que, tot i que el nombre de donants creix anualment a la demarcació, encara no s'ha assolit l'autosuficiència recomanada per l'OMS. "La sanitat no pot esperar que vingui el donant de sang, sinó que la sang ha d'esperar el pacient." Requisits per ser donant: * Tenir entre 18 i 65 anys. * Pesar més de 50 quilos. * Gaudir de bona salut i no estar embarassada. Objectius i Conscienciació La previsió per a aquesta jornada és d'entre 350 i 400 donacions. Aquestes maratons són vitals per captar nous donants i gent jove, trencant la barrera de la por a través de la informació i un ambient positiu.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
31'
Intervencions en el Patrimoni de Tarragona i Turisme
Gestió del Patrimoni i Inversions Municipals L'Ajuntament de Tarragona ha destinat una part del superàvit municipal de 2003 a projectes de rehabilitació i promoció del patrimoni mundial. Maria Mercè Martorell destaca la connexió absoluta entre la conservació arquitectònica i la potència turística de la ciutat. Projectes Clau al Centre Històric L'Eix de la Plaça del Pallol Es pretén transformar aquesta zona en el punt de rebuda del visitant mitjançant: • La creació d'una oficina d'informació compartida a la Torre Cefos. • El trasllat del poliedre de turisme per alliberar la façana de la muralla. • La instal·lació de la maqueta de la Tarragona romana —la més gran del món després de la de Roma— a la Volta del Pallol. Rehabilitació de Cal Agapitu • Intervenció integral per sanejar humitats i recuperar el mur del Fòrum Provincial. • Museïtzació d'espais diàfans per fer visible la muralla romana interior de 14 metres d'alçada. Millores en el Circ i l'Amfiteatre El Circ Romà • Intervencions a la Plaça dels Sedassos i al carrer Trinquet Vell. • A Sedassos es proposa una recuperació reversible d'una porció de les grades per facilitar la comprensió del monument. • Millora de la senyalística utilitzant fons del Premi de les Ciutats Patrimoni de la Humanitat. L'Amfiteatre (Segona Fase) • Adequació d'accessos per a persones amb mobilitat reduïda mitjançant rampes. • Instal·lació de maquetes i audiovisuals en les voltes interiors. • Creació d'un sistema de drenatge per evitar l'acumulació d'aigües a les fosses. • Projecció de futur per connectar el monument amb la façana marítima. Alliberament Visual de la Muralla Es confirma el trasllat de l'estàtua de l'Adam (actualment a la zona de la Muralla) cap a l'accés dels Quatre Garrofers per recuperar la perspectiva històrica del monument. L'obertura de nous accessos des del portal de Torroja permetrà una millor gestió del flux de visites. "Volem que la Volta del Pallol i la seva maqueta siguin el punt on es comenci la visita a la ciutat per fer-la molt més entenedora."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
Nova Mostra de Rebaixes a la Rambla de Tarragona
Una iniciativa pionera per al comerç local Aquest proper diumenge, 29 de febrer, la Rambla Nova de Tarragona acollirà la primera Mostra de Rebaixes, una iniciativa promoguda per la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona (FUB). L'objectiu principal no és només la venda directa, sinó oferir un aparador unificat per a tots els establiments de la ciutat, independentment de la seva ubicació geogràfica. Detalls de l'esdeveniment Ubicació: Tram de la Rambla entre el carrer Unió i el carrer Canyelles. Horari: De les 10:00 h fins a les 20:00 o 21:00 h. Participació: Entre 60 i 70 botigues amb més de 100 taules expositores. Organització: Els comerços s'agruparan per sectors (sabateries, joieries, decoració, etc.) per facilitar la visita al públic. Objectius i futur del projecte "No és la idea de sortir al carrer a vendre... és que tothom que tingui un establiment a Tarragona pugui venir a exposar els seus productes." Josep Maria Castanyer, president de la FUB, destaca que aquesta mostra vol donar visibilitat a botigues de barris com Campoclar, Torrefort o Bona Vista que sovint són desconegudes per al gran públic. A més, s'han posat sobre la taula futures iniciatives: Rastrillo solidari: Una fira de saldos molt econòmics prevista per a l'abril o maig, amb una part de les vendes destinada a ONG. Fira de Tendències: Un avançament de temporada en un espai tancat com el Palau de Congressos. Periodicitat: La intenció és consolidar la mostra de rebaixes dues vegades l'any (hivern i estiu). Balanç de la gestió Castanyer, que porta gairebé quatre anys al capdavant de la federació, ha expressat la seva voluntat de deixar la presidència pròximament per donar pas a gent jove. Malgrat el desgast personal i la creació d'algunes enemistats, valora positivament la unificació del sector comercial i la bona interlocució aconseguida amb l'ajuntament i institucions locals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
5'
L'adolescència permanent i la incapacitat d'estimar
D'una generació marcada per la insatisfacció L'obra ofereix un retrat d'una part de la generació que actualment ronda els quaranta o cinquanta anys, caracteritzada per una mena d'adolescència permanent. El text destaca una sèrie de trets psicològics i socials que defineixen aquests personatges: Individualisme i egoisme: Una marcada incapacitat per a la generositat i el compromís. Frivolitat emocional: La tendència a centrar-se en la conquesta momentània i l'avorriment immediat un cop assolida. Manca de sacrifici: La dificultat de posar les necessitats de la parella per davant de les pròpies. "Són quarantons que s'han quedat en una fase de 14 anys... El patètic és quan als 40 i els 50 segueixen el mateix." Els quatre perfils protagonistes L'obra es vehicula a través de quatre personatges amb caràcters molt ben definits: 1. L'Arri (Ramon Madaula): Un metge que afirma estimar la seva dona però que és incapaç de resistir-se a les dones joves. 2. L'Anne: Una fotògrafa de classe alta que, tot i haver-ho tingut tot fàcil, viu sumida en la insatisfacció i la depressió. 3. El Dan: Un escriptor que manté el rol de conqueridor i heroi romàntic tot i que ja no té l'edat per a aquest paper. 4. L'Alice (stripper): Una noia jove que, malgrat la seva professió aparentment frívola, és l'única realment disposada a estimar. Estil i llenguatge El relat utilitza un humor càustic i feridor que busca que l'espectador se senti retratat. A més, destaca per un llenguatge contundent sobre el sexe que arriba a violentar per la seva cruesa, reflectint la intimitat real i les converses que moltes persones han tingut o escoltat en les seves relacions personals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
La Diversitat Lingüística en la Constitució Europea
Simposi sobre la Diversitat Lingüística i el seu Marc Jurídic L'episodi detalla la celebració d'un simposi especialitzat a Tarragona, organitzat per debatre el paper de les llengües en el context de la nova Constitució Europea. L'objectiu principal és reflexionar sobre com materialitzar el compromís de la Unió Europea de respectar la riquesa de la seva diversitat cultural i lingüística. Punts clau del debat Marc Constitucional: Es discuteix l'article 3.3 del projecte de Constitució, que obliga la Unió a vetllar pel seu patrimoni cultural. Situació del Català: Es destaca el català com a model de referència entre les llengües anomenades minoritàries, tant pel seu nombre d'usuaris com pel suport institucional que rep. Llengües en perill: Es palesa la preocupació per moltes altres llengües europees que es troben en situacions precàries o en risc de desaparèixer. Crítica a l'Estat Espanyol: S'analitza l'incompliment dels compromisos de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries per part del govern espanyol. "És necessari veure com es tradueix el discurs polític d'una Europa unida en la protecció real de la seva diversitat." Els Premis Lingua Pax 2003 Dins el marc del simposi, es lliuraran els prestigiosos Premis Lingua Pax, amb caràcter obert al públic: Tove Skutnabb-Kangas: Guardonada internacional per la seva tasca contra el genocidi lingüístic. Aina Moll: Reconeguda per la seva llarga trajectòria nacional en la política lingüística catalana.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
19'
Noves bases i canvi d'editorial dels Premis Ciutat de Tarragona
L'entrevista amb Joan Cavallé, cap de gestió cultural de l'Ajuntament de Tarragona, detalla els canvis estructurals en els Premis Literaris Ciutat de Tarragona, especialment el Premi Pin i Soler de novel·la. La principal novetat és el pas de l'editorial Proa a Columna Edicions (Grup Planeta), cercant una major projecció internacional. Millores i novetats destacades Increment econòmic: La dotació del Premi Pin i Soler augmenta de 18.000 a 21.000 euros. Traducció i internacionalització: Es garanteix la traducció de l'obra guanyadora al castellà a través de l'editorial Destino, amb possibilitats d'obrir-se a altres llengües com l'italià o el portuguès. Transparència del jurat: Per evitar polèmiques passades, s'ha eliminat el representant de l'editorial del jurat i s'ha prohibit formalment l'obertura de pliques no guanyadores. Sobre el Premi Pin i Soler i la polèmica anterior Cavallé aborda l'incident amb l'obra de Jaume Cabré en l'edició anterior, atribuint-ho a una precipitació de l'editor en publicitar l'obra abans del veredicte. Segons Cavallé: "L'editor sabia que si guanyava, li publicaríem com a Premi Pin i Soler... i va avançar el procés publicitant-lo. Això és imperdonable." Altres premis i terminis El Premi Vidal i Alcubé de traducció també serà editat per Columna per agilitzar-ne la publicació. L'editorial El Mèdul deixarà de publicar el premi d'assaig Rovira i Virgili, i s'està buscant una nova editorial que s'adeqüi a la seva diversitat temàtica. Les bases oficials es faran públiques el 25 de març, amb termini de presentació d'obres fins a finals d'agost.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
17'
Alí Bey: L'enigmàtic català que va conquerir la Meca
Domènec Badia: Un personatge entre el geni i l'astúcia L'entrevista amb l'escriptor Albert Salvador ens apropa a la figura de Domènec Badia, més conegut com Alí Bey. Un personatge històric que, tot i donar nom a carrers de Barcelona, continua sent un gran desconegut per al gran públic. Salvador el descriu com un "sonat" amb una intel·ligència excepcional que va tenir la sort de viure en una època convulsa. Un heroi renaixentista al segle XIX Salvador destaca que Alí Bey no va ser només un viatger, sinó un autèntic home del Renaixement tardà per la seva polifacetisme: Pioner i explorador: Va ser el primer europeu a entrar a la Meca disfressat de musulmà. Científic autodidacta: Expert en matemàtiques, astronomia i geografia; les seves mides van servir per corregir mapes de l'època. Inventor: Va intentar enlairar un globus aerostàtic a Còrdova poc després de l'invent dels germans Montgolfier. Polític i espia: Va dissenyar plans per envair Portugal i va tractar amb figures com Napoleó o Carles IV. "Era una mena de Leonardo da Vinci situat al segle XVIII i XIX, barrejat amb la picardia de personatges com els de Leonardo DiCaprio a 'Catch Me If You Can'." La humanització a través de la novel·la històrica L'autor explica el seu mètode per escriure la trilogia sobre el personatge, on el primer volum es titula "Maleït català". Per a Salvador, la clau no és només narrar els fets, sinó els sentiments que els motiven: Omplir els buits: La història com a ciència és freda; la novel·la hi posa el cor i la passió. Desmitificar l'heroi: Presenta Badia com un home físicament feble però amb un poder de seducció extraordinari. L'ombra de la història: Alí Bey va viure envoltat de gegants com Nelson, Godoy o Napoleó, fet que sovint ha eclipsat la seva pròpia llegenda. L'entrevista conclou amb l'anunci que la trilogia continuarà amb els títols "Maleït musulmà" i "Maleït cristià", seguint l'evolució vital d'aquest fascinant aventurer català.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
L'èxit d'Aerodans: Guanyadors del Carnaval de Tarragona 2004
Triomf Històric de la Comparsa Aerodans La comparsa Aerodans, provinent del barri de Sant Salvador, s'ha alçat com la gran triomfadora del Carnaval de Tarragona 2004. En una fita poc habitual, l'entitat ha aconseguit el doblet en guanyar tant el Primer Premi del Concurs de Comparses com el prestigiós guardó de la Disfressa d'Or. L'Element Clau: L'Originalitat del Piano L'èxit d'enguany ha girat al voltant d'una proposta arriscada i innovadora que trencava amb els cànons habituals del carnaval tarragoní: Disseny trencador: Van substituir les tradicionals plomes i lluentons per una estètica basada en el blanc i negre. La Disfressa: Una estructura de piano que va destacar per la seva vistositat, malgrat les reticències inicials del grup pel seu color sobri. Esforç físic: La representant de la comparsa destaca la duresa de portar una estructura que podria arribar als 30 quilos, especialment sota les inclemències del temps. Un Carnaval Marcat per la Pluja i la Seguretat L'edició del 2004 no ha estat absent de complicacions. Les convidades han recordat la tensió viscuda per la pluja, que va obligar a tapar carrosses amb plàstics, i han enviat un missatge de suport al Col·lectiu de Dones de Sant Salvador per la seva gestió d'un ensurt durant la rua. Reptes de Futur: El Regnat del 2005 Amb només 39 integrants, Aerodans afronta ara el repte de convertir-se en la comparsa del Rei i la Concubina per a l'any vinent. Això implicarà: Necessitat de creixement: Fan una crida per incorporar nova gent i assolir un volum adequat per a la responsabilitat que comporta el guany. Professionalització: Tot i ser un grup de ball consolidat amb sis anys d'experiència, ara assumeixen un protagonisme absolut. "Aquest any vaig dir: o fem el piano o mai. I ho vam fer i hem guanyat."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
6'
Taller de deshabituació tabàquica CEPTA
Nou mètode per deixar de fumar a la CEPTA La Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) posa en marxa el programa Fumar Fin, un mètode amb més de 20 anys d'experiència a Europa i els Estats Units. L'activitat està dissenyada per ser gradual, efectiva i divertida, allunyant-se de mètodes invasius o traumàtics. Metodologia i funcionament El sistema es diferencia per abordar l'addicció des de tres vessants fonamentals: * Addicció física: La dependència a la nicotina. * Addicció psicològica: El ritual associat a l'hàbit. * Addicció postural: Moviments i conductes automàtiques. L'estructura del curs consta de: - 8 sessions setmanals de dues hores cadascuna. - Un objectiu clar: deixar de fumar en les primeres 5 setmanes. - 3 setmanes finals de suport i recursos per evitar recaigudes i consolidar el nou hàbit. Modalitats i públic objectiu El taller s'ofereix en dos formats per adaptar-se a les necessitats de la població: 1. Cursos oberts: Grups de fins a 15 persones de la província. 2. Cursos a mida per a empreses: Traslladar el mètode als centres de treball com a estratègia de salut laboral i prevenció de conflictes derivats de la normativa antitabac. Resultats i viabilitat econòmica "L'aposta pel taller es rendibilitza en només dos o quatre mesos d'estalvi en tabac." Segons els estudis presentats, el mètode té un èxit del 82%, una xifra superior a la majoria de tractaments actuals. Les sessions informatives s'inicien a finals de febrer per arrancar el curs el 3 de març.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
33'
Actualitat de Tarragona: Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal
Anàlisi de la Política Catalana i Crisis de Govern L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, reflexiona sobre la convulsa situació política de l'any 2004 en el conjunt de Catalunya. Segons Nadal, el govern de la Generalitat pateix una falta de cohesió interna que genera inseguretat en la ciutadania, citant com a exemples la gestió del Pla Hidrològic o l'ecotaxa. La Polèmica de l'entrevista de Carod-Rovira Nadal analitza l'entrevista de Josep Lluís Carod-Rovira amb ETA, afirmant que: • No va ser un error puntual, sinó el resultat d'un trajecte polític de mesos o anys. • L'estratègia d'ETA de declarar una treva només a Catalunya busca enfrontar el territori amb la resta d'Espanya. • El prestigi de Catalunya s'ha vist perjudicat internacionalment per aquests fets. "Per fer un país es necessiten generacions; no es pot anar més de pressa del que la gent pot admetre sense que el prestigi caigui." Infraestructures i Desenvolupament Econòmic L'Aeroport de Reus i les Companyies Low Cost Com a president del Consorci del Camp, Nadal destaca la feina per potenciar l'aeroport de Reus. S'estan mantenint contactes amb companyies com Ryanair, Hapag-Lloyd i Air Berlin. • L'objectiu és diversificar l'oferta per no "posar tots els ous a la mateixa cistella". • Es busca equiparar el creixement de l'aeroport de Reus amb el de Girona. Superàvit Municipal i Inversions L'Ajuntament de Tarragona ha tancat l'exercici 2003 amb un superàvit de 5 milions d'euros. Aquests fons es destinaran a prioritats clau: Ensenyament i Guarderies: Per facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar en una ciutat amb població jove. Turisme i Patrimoni: Promocionar Tarragona dins la Costa Daurada, col·laborant amb Salou i Port Aventura. Projectes Urbans i Futur de la Ciutat La Façana Marítima i els Accessos El projecte de remodelació de la façana marítima, dissenyat per Ricardo Bofill, es troba en la seva recta final de tramitació amb el Ministeri de Foment. També s'han anunciat millores en la mobilitat: • Un nou pla de rotondes per millorar els accessos. • L'adjudicació de les obres de la Via Augusta i la continuació de la Rambla cap a la zona de l'hospital Joan XXIII. • Nadal referma el seu suport institucional al Port de Tarragona i a l'arribada de creuers.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
19'
Segon Concurs de Fotografia Lingüística de la URV
Segona Edició del Concurs de Fotografia i Llengua El Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili (URV), en col·laboració amb la Universitat de Lleida, ha llançat la segona edició d'un concurs que uneix la fotografia amb la realitat de la llengua catalana. Jordi Bufarull, responsable del servei, destaca que l'objectiu és obrir nous canals de reflexió més enllà dels debats textuals o teòrics habituals. Reflexions sobre el futur i la immigració A partir de l'experiència de la primera edició (centrada en el futur del català), s'han extret conclusions molt positives: Visió optimista de la immigració: Les imatges mostren els nouvinguts com una oportunitat d'integració i de futur per a la llengua. Superació de tòpics: Es valora la capacitat de la imatge per transmetre modernitat, fins i tot usant elements tradicionals com la barretina. Responsabilitat compartida: El futur de la llengua depèn tant de les actituds individuals com de la protecció política i legal. El català en l'àmbit universitari L'entrevista també aborda el repte d'integrar els estudiants estrangers: S'ha detectat un increment espectacular en la demanda de cursos de català. Es posen de manifest les dificultats del professorat a l'hora de decidir la llengua de la classe quan hi ha alumnes que no entenen el català d'entrada. S'ofereixen recursos com cursos de supervivència en línia i programes d'autoprenentatge per facilitar l'acollida lingüística. "La imatge obre un canal de participació molt més ampli; la fotografia intenta retratar la realitat però, alhora, és molt suggerent." Detalls de la convocatòria actual El tema d'enguany és "El català avui" i el termini de presentació finalitza el 30 d'abril de 2004. El concurs és obert a tothom (no només universitaris) i ofereix premis en metàl·lic i material tecnològic.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
Portes obertes i difusió a la Universitat Rovira i Virgili
Portes obertes i estratègies de captació a la URV L'episodi detalla les iniciatives de la Universitat Rovira i Virgili (URV) per orientar els futurs estudiants i donar a conèixer la seva oferta acadèmica. La Jornada de Portes Obertes és l'eix central, però s'emmarca en un calendari d'activitats que dura tot el curs. Funcionament de la Jornada de Portes Obertes Participació total: Els 11 centres i facultats de la universitat participen simultàniament. Horaris: S'estableixen dos torns (12:00h i 16:00h) perquè els alumnes puguin visitar més d'un centre si tenen dubtes entre diferents carreres. Activitats: Inclouen xerrades dels degans o directors, explicacions sobre el funcionament del centre i visites guiades per les instal·lacions de docència i recerca. Orientació i acompanyament de l'alumne La universitat no només espera els alumnes, sinó que surt a buscar-los: - Visites als instituts: Es fan xerrades informatives directament als centres de secundària per tot el territori. - Presència en fires: Participació activa en l'Espai de l'Estudiant de Valls i el Saló de l'Ensenyament. - Informació continuada: L'objectiu és que l'orientació arribi de forma esglaonada durant el curs, evitant la saturació informativa al final de batxillerat. Àmbit geogràfic i competència La URV té un gran impacte a les comarques de Tarragona, però la seva influència s'extén: "L'11,3% dels alumnes de la comarca del Garraf estudien a la Rovira i Virgili" S'analitza també la competència amb les universitats de Barcelona, destacant que factors com la comunicació i el transport (especialment al Baix Penedès) són determinants a l'hora de triar universitat, més enllà de la qualitat acadèmica.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
4'
Recull d'acomiadaments repetitius: Fins demà!
Resum de la sessió Aquest document recull una sèrie d'acomiadaments constants que es produeixen en intervals regulars de temps. L'estructura del text es basa exclusivament en la repetició de la fórmula de comiat catalana "Fins demà!". Punts clau observats Periodicitat: Les expressions es succeeixen cada 30 segons aproximadament durant la major part del temps. Continuïtat: No hi ha intercanvi d'informació addicional, centrant-se únicament en el comiat. Ritme final: Cap al final de la seqüència, la freqüència dels missatges augmenta dràsticament. "Fins demà!" Aquesta frase resumeix la totalitat de la interacció, indicant una finalització de la jornada o de la comunicació pendent fins al dia següent.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
Campanya contra la investigació militar a les universitats
L'impacte de la despesa militar en la recerca Francesc Sabater, membre de la Fundació per la Pau, exposa la preocupació pel fet que aproximadament el 32% de la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) a l'estat espanyol es destina a finalitats militars. Aquesta xifra situa l'Estat com el segon del món occidental, només per darrere dels Estats Units, en percentatge dedicat a armament, un fet qualificat d'"insultant" davant les mancances socials globals. Objectius de la campanya "Prou Investigació Militar" La iniciativa s'articula al voltant de tres eixos fonamentals i un compromís ètic per part dels científics: Divulgació i debats: Donar a conèixer el pes de la R+D militar i promoure la discussió pública. Exigència de transparència: Denunciar l'ocultisme que envolta aquestes partides, sovint camuflades sota conceptes de ciència i tecnologia en Ministeris no vinculats directament a Defensa. Transferència de recursos: Demanar que els fons destinats a la guerra es traslladin a la recerca civil indispensable. Objecció científica: El compromís formal dels investigadors de no participar en projectes amb finalitats bèl·liques. "Moltes disciplines poden frenar la seva activitat si són conscients que pot tenir finalitats que no li són desitjades, com l'ús de la psicologia per a la tortura." L'èxit a la Universitat Rovira i Virgili (URV) La campanya ha assolit ja més de 2.000 adhesions d'investigadors arreu de l'Estat. En el cas concret de la URV, destaca la implicació de figures com l'arqueòleg Eudald Carbonell. A més, els estatuts de la universitat ja prohibeixen explícitament la recerca orientada a armament convencional o de destrucció massiva, facilitant la col·laboració de l'equip de govern i del rector en la recollida de signatures.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Campanya Sol a Sol: Energia Solar Tèrmica al Baix Gaià
L'aprofitament de l'energia solar L'episodi explora la iniciativa Sol a Sol, centrada a promoure l'ús de l'energia solar al territori, especialment al Baix Gaià i la Secuita. Es distingeixen clarament dues tecnologies fonamentals: Energia solar fotovoltaica: Utilitzada per a la generació d'electricitat. Energia solar tèrmica: Dissenyada per a l'escalfament d'aigua, que és l'eix central d'aquesta campanya específica. Col·laboracions i finançament El projecte compta amb el suport de diverses entitats i institucions que actuen com a motor econòmic i tècnic: GEPEC: Com a entitat impulsora i coordinadora. Obra Social de Caixa Terrassa: Aporta el finançament principal per al projecte pilot i l'assessorament en vies de crèdit. PERCA: L'Associació de Professionals de les Energies Renovables de Catalunya, que ofereix suport tècnic. Ajuntaments: Hi participen municipis com Vespella de Gaià, La Riera de Gaià, Salomó, Altafulla i La Secuita. Viabilitat i Beneficis Un dels punts clau de la discussió és la rendibilitat de la instal·lació. Tot i que sovint hi ha una manca d'informació que frena els usuaris, el resum dels avantatges és clar: Estalvi econòmic: Les instal·lacions poden cobrir entre un 60% i un 80% de la factura d'aigua calenta. Amortització: El cost inicial es recupera en un període d'entre 5 i 10 anys, moment a partir del qual l'energia passa a ser totalment gratuïta. Sostenibilitat: L'ús d'aquesta font d'energia neta contribueix directament a la lluita contra el canvi climàtic i a complir els objectius del Protocol de Kyoto reduint les emissions de CO2. "L'energia solar permet prevenir les emissions de CO2 i ajuda a garantir un desenvolupament sostenible."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
Curs sobre causes i conseqüències de la contaminació marina
Anàlisi de la Contaminació Marina a Tarragona El Centre d'Iniciatives Ecològiques Mediterrània, en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), presenta un curs científic centrat en la problemàtica del medi marí. L'esdeveniment s'emmarca dins de la dotzena trobada de medi ambient i cooperació de Tarragona i busca conscienciar sobre un problema sovint invisible. Causes i Conseqüències de la Contaminació Segons el tècnic Xiqui López, la percepció pública de la contaminació sol centrar-se en grans desastres com el del Prestige, però la realitat és més complexa: El 80% de la contaminació prové d'abocaments no controlats des de terra (rius, indústries i poblacions) i de neteges de vaixells en mar obert. Només el 20% és causat per grans catàstrofes mediàtiques. L'estat del Mar Mediterrani és especialment preocupant per la seva llarga història d'activitat humana i navegació. "El 80% de la contaminació marina procedeix d'abocaments no controlats... com que no es veuen, no se'ls dona tanta importància mediàtica." Metodologia i Ponents El curs destaca per oferir una visió multidisciplinària, comptant amb: Visió científica: Experts del CSIC i de la Universitat de Santiago de Compostela. Organitzacions ecologistes: Membres d'entitats com Océana (antigament a Greenpeace) i el centre Nereo. Administració: Representants del Ministeri per contrastar les polítiques públiques. Informació Pràctica Dates: Del 29 de març a l'1 d'abril, en sessions de matí. Ubicació: Sala d'actes de l'Autoritat Portuària de Tarragona. Crèdits: Els estudiants de la URV poden obtenir dos crèdits de lliure elecció.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
24'
Gala de l'Esport de Tarragona i Actualitat del Vòlei
Presentació de la Gala de l'Esport de Tarragona El tinent d'alcalde d'esports, Raül Font, ha detallat les novetats de la propera gala que tindrà lloc el 5 de març a l'Hotel Imperial Tàrraco. L'objectiu és reconèixer tant els èxits individuals com la tasca de les entitats i dirigents. Categories de premis i distincions L'edició d'enguany presenta una estructura amb 11 categories diferents per incloure tot el teixit esportiu: • Premis principals: Millor esportista (masculí i femení), esportista revelació (joves de menys de 16 anys) i millor equip. • Distincions especials: Millor llegenda esportiva (per a majors de 60 anys), trajectòria professional i el premi Empresa i Esport. • Inclusió i gestió: Es reconeixerà la tasca en l'esport per a persones amb discapacitat i la millor gestió esportiva. Com a novetat, es vol imitar l'estil dels Òscars, anomenant tres finalistes per categoria i mantenint el guanyador en secret fins al moment de la celebració. Suport municipal i subvencions S'ha anunciat l'entrega de subvencions per un valor d'uns 15 milions de pessetes destinades a clubs de base i de barri com: • Club Ciclista Tarragona • Clubs de futbol de Sant Pere i Sant Pau, Bonavista, La Floresta i Torreforta • Club de Tenis Tarragona "L'esport s'està convertint en un fenomen sociocultural del segle XXI que ningú pot obviar." Crònica de la Copa del Rei de Vòlei L'enviat especial a Mallorca, Jordi Sorinyac, ha analitzat l'eliminació del Vòlei Sant Pere i Sant Pau contra el Numància. • L'entrenador, Pepe González, s'ha mostrat crític amb l'actuació arbitral en el tie-break decisiu. • Malgrat la derrota per 3-2, es destaca la gran imatge donada per l'equip tarragoní davant el líder de la Superlliga.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
2004-02-20 CARNAVAL UM MERCAT CENTRAL
Ambient de Carnaval i reivindicació al Mercat Central L'emissora de ràdio es desplaça al Mercat Central de Tarragona per viure el matí de divendres de Carnaval. Tot i el fred intens, l'interior del mercat és ple de vida, guarnit amb guirnaldes i amb els paradistes participant activament en un concurs de disfresses tant individual com col·lectiu. Disfresses amb missatge polític Moltes de les disfresses triades pels venedors tenen un fort component de reivindicació social i política. Els paradistes aprofiten l'altaveu del Carnaval per reclamar el nou mercat i les reformes pendents. Entre les disfresses destaquen: El Zorro: Representant la figura del justicier que reclama millores per al mercat. Toreros: Amb cartells on es llegeix "No ens deixarem clavar l'estocada", en referència a la gestió municipal. Espelma gegant: Un venedor disfressat de siri pasqual per demanar que el projecte del mercat "vegi la llum". Pagatines: Un grup de paradistes que reclamen el mercat nou sota una disfressa d'insecte. Creativitat i tradició comercial Altres paradistes han optat per temàtiques més clàssiques o relacionades amb el seu producte, però sempre amb un toc d'humor per animar la clientela: Pollastres generosos: Una parada de derivats del pollastre on les venedores regalen ous extres segons la compra. Fades i Bruixes: Una col·laboració entre parades veïnes que combina personatges bons i dolents per crear ambient al carreró. "És una espelma enorme per fotre foc al mercat, a veure si se'l fan nou ja." L'ambient festiu es mantindrà durant tot el cap de setmana (divendres i dissabte) i els guanyadors del concurs es donaran a conèixer la setmana vinent. El rei Carnestoltes i la seva concubina continuen la seva ruta festiva per les escoles de la ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
7'
Visita del Rei Carnestoltes al col·legi César August
Crònica del Carnaval a Tarragona: El Rei i la Concubina visiten les escoles En una connexió de la unitat mòbil de Tarragona Ràdio, s'ha seguit el recorregut del Rei Carnestoltes i la reina Concubina per la ciutat, fent una parada destacada al col·legi César August. Malgrat el fred intens i l'amenaça de pluja, la comitiva reial continua el seu periple per diferents centres educatius i espais emblemàtics. L'arribada triomfal a l'escola Els protagonistes de la festa han descrit la seva entrada al centre escolar com si fossin els Beatles, a causa de l'entusiasme i l'efervescència dels nens: Disfresses dalinianes: Els alumnes del César August han celebrat el centenari de Salvador Dalí amb disfresses inspirades en la seva obra, com rellotges tous i motius del seu museu. Resistència al fred: La Concubina i el Rei vesteixen indumentàries molt lleugeres (malles, transparències i detalls de pedreria), fet que els obliga a demanar "carajillos" i cafès per mantenir el caliu. Estètica treballada: El monarca ha destacat les seves 150 rastes, un treball de perruqueria que va requerir 22 hores de preparació. Properes parades de la festa Després de la visita escolar, la ruta del Carnaval continua: Mercat Central: On es passejaran entre les parades per saludar els ciutadans. Rua de Tarragona: Prevista per a l'endemà a partir de les 6 de la tarda. Festa Brossa: La celebració s'allargarà fins a la matinada. "Hem volgut fer un rei diferent, fugint del tòpic de ser sossos; per això portem aquests maquillatges i estils tan espectaculars." El cap d'estudis del centre ha agraït la col·laboració de l'Ajuntament per apropar la cultura del Carnaval a la canalla, destacant la il·lusió dels més petits davant la presència del seguici reial i la banda Alegria.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
Entrevista a Ivan Balaguer: El Violoncel al Pretori de Tarragona
El Cicle d'Arts al Pretori de Tarragona L'espai de Tarragona Ràdio presenta una nova sessió del cicle artístic que combina l'arquitectura del Pretori Romà, la pintura del Premi Onda o la Garriga i la música en directe. Aquest vespre, a les 20:00h, el protagonista serà el violoncel·lista Ivan Balaguer. Trajectòria d'un Músic Precoç Ivan Balaguer, malgrat la seva joventut, compta amb una carrera consolidada que sovint sorprèn pel seu extens currículum: Inicis: Influenciat pel seu pare, flautista de l'Orquestra de València, va començar a estudiar música als sis anys. Estudis Internacionals: Es va formar a Anglaterra, al Royal Northern College de Manchester, sota la tutela d'Eduardo Basalo i, posteriorment, amb la prestigiosa Karin Georgian. Fites: Va entrar a la Jove Orquestra Nacional d'Espanya (JONDE) amb només 17 anys (tot i que legalment l'edat mínima era superior) i actualment forma part de l'Orquestra de València. L'Instrument i el Repertori Durant l'entrevista, es reflexiona sobre la naturalesa del violoncel, un instrument que històricament va estar a l'ombra com a acompanyant però que personatges com Pau Casals o Rostropovich van elevar a la categoria de solista. "Les suites de Bach són monòlegs musicals; requereixen tenir molt clara la polifonia implícita en una sola línia melòdica." Balaguer oferirà un concert exigent amb tres de les Suites per a violoncel de J.S. Bach, una proposta que descriu com un "monòleg" d'una hora que demana una connexió total amb el públic i una gran precisió tècnica a causa de l'acústica de la pedra al Pretori. Properes Activitats La coordinadora musical, Francina Puig, avança que el cicle clourà la setmana vinent amb una proposta que unirà la poesia de Roser Guas amb la música de Benjamin Britten i la Coral Escuercio sota la direcció d'Alan Branch.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
8'
El CV Sant Pere i Sant Pau debuta a la Copa del Rei
Ambient previ al debut copaner a Palma L'expedició del Club Volei Sant Pere i Sant Pau ja es troba a Palma de Mallorca per disputar la fase final de la Copa del Rei. L'equip tarragoní realitza l'última sessió preparatòria al pavelló de Son Moix abans del seu debut aquesta tarda (18:00 h) contra el Numancia Cajaduero, el líder destacat de la competició. Declaracions del president Martín Pilar El president de l'entitat ha mostrat el seu optimisme davant el repte que suposa enfrontar-se al favorit: Moment de forma: L'equip arriba conjuntat després de victòries recents contra rivals de pes com l'Unicaja. Esperit de sorpresa: Se cita l'exemple de l'Elx l'any passat com a prova que en la Copa qualsevol equip pot donar la campanada. Èxit de la temporada: Martín destaca la gran tasca dels entrenadors Blas Ortega i Pepe González, tenint en compte que la plantilla es va confeccionar a última hora. Agenda i detalls tècnics Recepció oficial: A les 12:30 h tindrà lloc l'acte oficial a l'Ajuntament de Palma amb l'alcaldessa Catalina Cirer, on se sortejarà el quadre de les semifinals. Estat de la plantilla: Tots els jugadors tarragonins estan en perfectes condicions i motivats per al duel. Retorn històric: El club torna a una fase final de Copa després de cinc temporades, consolidant un retorn triomfal a la Superlliga. "Esperem que aquesta Copa del Rei sigui un pas més endavant pel vòlei del Sant Pere i Sant Pau i que Tarragona estigui orgullosa."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Millores i inversions en la xarxa elèctrica de Tarragona
Estat i gestió de la xarxa elèctrica a Tarragona L'anàlisi de la infraestructura elèctrica a la província de Tarragona revela una xarxa adaptada a situacions extremes, especialment pel que fa a la climatologia rigorosa de l'hivern i l'alt increment de la demanda durant la temporada turística d'estiu a la Costa Daurada, on el consum pot arribar a multiplicar-se per deu. Estratègies de millora i manteniment La companyia se centra en diversos eixos per garantir la qualitat del servei: Actualització tecnològica: Substitució d'aïlladors de vidre per polimèrics (més resistents a l'ambient marí i les tempestes) i nous parallamps d'última generació. Redundància del sistema: S'està treballant per "doblar" la xarxa, permetent que si un punt de connexió falla, el servei es pugui mantenir a través d'un circuit alternatiu. Protecció de la biodiversitat: Instal·lació de proteccions per a l'avifauna que, a més de protegir els ocells, eviten el contacte entre fils i redueixen els microtalls. Telecomandament: Modernització d'elements mecànics per sistemes gestionats a distància des del centre de control, reduint dràsticament els temps de resposta. Inversions destacades (2003-2004) Amb un pressupost aproximat de 24 milions d'euros per al 2004, les actuacions principals inclouen: Terres de l'Ebre: Renovació de la xarxa subterrània de Tortosa i nova subestació a Xerta. Camp de Tarragona: Ampliació de la capacitat a Cambrils i noves subestacions a Puigpelat (Valls) i a la Selva del Camp. Baix Penedès: Projecte d'una nova subestació al Vendrell per garantir l'estabilitat futura. "L'any 2002 vam tancar amb una interrupció equivalent a 6 hores; l'any 2003 l'hem tancat amb 3,3 hores. La reducció d'incidències ha estat del 40%." Principals causes d'avaries Les interrupcions del servei es deuen majoritàriament a factors externs: * Fenòmens atmosfèrics: Els llamps són responsables d'un 40-45% dels danys. * Accions de tercers: Avaries provocades accidentalment per excavadores o obres de construcció.