Tots els episodis

62472 episodis disponibles

episodis

59737-59760 de 62472

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
32'
Entrevista a Josep Lluís Carod-Rovira: Política i Territori
Balanç de les Primeres Setmanes de Govern El Conseller en Cap, Josep Lluís Carod-Rovira, repassa el canvi de paradigma polític després de 24 anys de governs de Convergència i Unió. Destaca que el nou govern de coalició d'esquerres i catalanista aposta per una forma diferent de fer política, malgrat la manca de tradició de governs compartits a la Generalitat. • El govern es troba en un escenari de canvi ideològic i de protagonistes. • Es reconeix que la renovació de càrrecs és massiva i pot generar una percepció d'ocupació de llocs, però es considera necessària pel relleu democràtic. • Crítica a la regulació dels mitjans públics: > "Volem uns mitjans de comunicació públics tan autònoms o tan independents com sigui possible." Reptes Territorials a Tarragona i l'Ebre Com a resident a Tarragona, Carod-Rovira subratlla la importància de la ciutat com a segona àrea metropolitana de Catalunya. Aborda temes clau per al territori: • Infraestructures: Cal gestionar l'Aeroport de Reus des de Catalunya per convertir-lo en un complement real al de Barcelona, enfocant-lo al potencial turístic i logístic. • Seguretat: Es proposa accelerar el desplegament dels Mossos d'Esquadra al Camp de Tarragona (previst per al 2007) mitjançant noves promocions i la incorporació d'altres cossos. • Conflicte de l'Aigua: El govern es referma en el seu no al Transvasament de l'Ebre, apostant per estudis científics per frenar el projecte davant les institucions europees. Context Polític Estatal i Relacions Institucionals L'entrevista conclou amb una reflexió sobre la crispació política a Madrid i la necessitat de trencar la majoria absoluta del Partit Popular per evitar una involució democràtica. • Defensa la unitat civil del poble de Catalunya, independentment dels orígens. • Compromís de mantenir una relació institucional fluida amb l'Ajuntament de Tarragona, tot i els colors polítics oposats.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
Trasllat preventiu del CAP Tarraco al vell Jaume I
Trasllat preventiu de l'activitat assistencial El doctor Carles Llor, director de l'equip d'atenció primària Tarraco, explica els detalls del trasllat temporal de les consultes a l'antic CAP de Jaume I. Aquesta decisió s'ha pres de manera preventiva per garantir la salut dels professionals i dels pacients mentre es realitza una neteja a fons de l'edifici original. Causes i símptomes detectats L'origen de la problemàtica es remunta a finals d'octubre, quan alguns treballadors van començar a patir quadres de sensibilització vinculats, presumptament, a l'ús d'un insecticida. Els punts clau de la situació sanitària inclouen: Cinc persones afectades, de les quals dues presenten un procés més important. Símptomes detectats: quadres respiratoris, picors i gust metàl·lic. Tot i una neteja parcial al novembre, la persistència de símptomes menors ha motivat el trasllat total. Logística i atenció a l'usuari Malgrat el canvi d'ubicació, l'activitat assistencial es manté a ple rendiment gràcies a l'esforç d'adaptació de les 30 persones de l'equip: Es dóna servei a una població de 16.000 persones, amb una afluència diària d'entre 400 i 500 usuaris. S'han habilitat nou consultes totalment informatitzades al centre receptor. La resposta de la ciutadania ha estat de gran comprensió, mantenint un percentatge de visites molt similar a l'habitual. Previsions de futur L'equip preveu romandre a la seu provisional de Jaume I durant unes cinc setmanes. "Independendentment del resultat de les mostres, el fet que es netegi tot l'edifici és una garantia per després poder tornar a treballar allí." La data prevista per al retorn a la seu del CAP Tarraco és el 23 de febrer, moment en què s'espera que les tasques de neteja integral i les reformes estructurals hagin finalitzat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
22'
Jornades pre-Fòrum a Tarragona: Benestar i Solidaritat
Debat sobre la Universalització del Benestar a Tarragona El doctor Josep Maria Bertran, president del Col·legi de Metges de Tarragona, presenta les jornades de debat que es duran a terme els dies 6 i 7 de febrer a l'Antiga Audiència de Tarragona. Aquestes jornades s'emmarquen com un pròleg del Fòrum Universal de les Cultures 2004 i pretenen ser un espai de reflexió profunda sobre els desequilibris mundials. Objectius i Filosofia de les Jornades L'eix central no és només la caritat, sinó una crida a la intel·ligència egoista de les societats desenvolupades. Bertran argumenta que el benestar d'Occident està en risc si no s'ajuda de manera efectiva el tercer món. Entre els punts clau destaquen: Sacsejar consciències: No volen un acte "tranquil·litzador", sinó un compromís real. Estratègia versus Intenció: Es busca passar de les paraules a plans d'actuació concrets. Ensenyar a pescar: Crítica a la cultura de la subvenció permanent i a l'expoliació de recursos en països pobres. Convidats i Programa Highlight L'esdeveniment compta amb figures de gran relleu internacional i intel·lectual: Miguel Ángel Moratinos: Conferència sobre el reequilibri de recursos mundials. Federico Mayor Zaragoza: Exresponsable de la UNESCO, sobre cultura de pau. Taules rodones: Amb la participació de Joan Majó, Eduard Punset, Victòria Camps (ètica) i Joan Corbella (psiquiatre). "Una civilització no pot dir mai que és intel·ligent si coexisteix amb societats que encara es moren de gana i no tenen ni un antibiòtic per curar els seus fills." La Declaració de Tarragona L'acte culminarà amb la lectura de la Declaració de Tarragona, a càrrec de mossèn Josep Caballol, missioner a Ruanda. Aquesta declaració serà un document estratègic que s'enviarà a organismes nacionals i europeus per demanar canvis estructurals en la gestió de la solidaritat. Activitats Complementàries Paral·lelament, s'organitza una exposició itinerant de Mail Art amb més de 500 obres d'artistes de 30 països, coordinada per César Reglero, que reforça el caràcter solidari i cultural de la iniciativa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
8'
Oferta de formació continuada de la Fundació URV
Projecte de Formació i Obertura a la Societat La Fundació URV presenta una nova oferta formativa amb l'objectiu d'incidir en l'accessibilitat i obrir la universitat al conjunt de la ciutadania, professionals i empreses. Aquesta proposta va més enllà dels estudis reglats, buscant una transversalitat que respongui a les necessitats actuals del territori. Detalls de l'Oferta Formativa Varietat temàtica: S'han programat 35 cursos que van des de la salut i l'enginyeria fins al desenvolupament personal i la gestió d'entitats públiques. Metodologia participativa: Són cursos d'extensió universitària amb grups reduïts (entre 12 i 18 persones) per fomentar la interacció i el treball en laboratoris, fugint del format de classe magistral passiva. Durada i flexibilitat: A diferència dels màsters o postgraus anuals, aquests són de cicle curt (entre 20 i 40 hores), ideals per a persones actives laboralment. Perfil de l'Alumnat i Objectius L'oferta no s'adreça principalment a estudiants acabats de graduar, sinó a professionals i adults amb experiència que busquen una formació continuada. L'estratègia central és la cooperació amb agents externs per millorar el teixit productiu. "Un dels aspectes claus per a la innovació és la millora de les competències i de la formació." Informació Pràctica Consulta i Matrícula: Es pot fer tota la gestió de forma online a través del web oficial de la Fundació URV. Ubicació: Tot i que les classes s'imparteixen majoritàriament a les facultats, també s'utilitzen espais de col·legis professionals i empreses colaboradores. Terminis: El període de matriculació ja està obert i sol tancar una setmana abans de l'inici del curs.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
31'
Quarta reforma de la Llei d'Estrangeria a Espanya
Anàlisi de la Quarta Reforma de la Llei d'Estrangeria En aquesta edició de Prisma, l'advocat Carlos Prieto analitza les implicacions de la nova reforma de la llei d'estrangeria, que va entrar en vigor el 22 de desembre. Segons l'expert, la base del sistema espanyol es manté des de l'any 1987, centrada en la premissa que la immigració ha de respondre exclusivament a les necessitats del mercat laboral espanyol i no a la iniciativa pròpia de l'immigrant. Principals canvis i filosofia de la llei • Iniciativa de l'empresari: L'arribada d'un treballador estranger ha d'estar impulsada per un empresari a Espanya que acrediti la necessitat de cobrir un lloc de treball específic. • Enduriment de la regularització: Es tanquen pràcticament totes les vies per a aquelles persones que arriben per iniciativa pròpia (motu proprio). La nova normativa busca eliminar la divergència entre la lletra de la llei i la realitat pràctica per evitar l'efecte crida. • Excepcions per nacionalitat: S'obre una via preferent per a fills i nets d'espanyols (especialment pensada per a l'Argentina), permetent-los buscar feina directament al país. Punts polèmics: El padró i la sanitat • Una de les mesures més controvertides és la facultat del Ministeri de l'Interior per consultar els padrons municipals. Això genera por entre els immigrants en situació irregular, que podrien deixar d'empadronar-se per evitar sancions o expulsions. • El risc principal és que la pèrdua de l'empadronament comporta la pèrdua de drets fonamentals ja consolidats en la legislació anterior: - Accés a la sanitat universal (tarja sanitària). - Escolarització dels fills. "L'estat és, per definició, egoista; posa una barrera per protegir les necessitats dels qui són a dins, perdent de vista que darrere de cada treballador hi ha una persona amb família i cultura." Gestió administrativa i expulsions • Col·lapse a les subdelegacions: Es denuncien les cues inhumanes (de 7 o 8 hores) a les oficines governamentals per tràmits de renovació o reagrupament, fruit de la manca de personal davant l'allau de sol·licituds. • Realitat de les expulsions: Prieto aclareix que, tot i l'augment estadístic (un 20% més el 2003), la policia sol centrar els esforços d'expulsió en perfils problemàtics o que alteren l'ordre públic, més que en famílies integrades que treballen irregularment.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
21'
Debat sobre l'augment del preu de l'habitatge a Tarragona
Anàlisi del sector immobiliari a Tarragona L'any 2003 es va tancar amb un increment del 18% en el preu de l'habitatge a Tarragona, una dada que reflecteix una tendència alcista sostinguda durant els darrers 20 anys, on els preus s'han multiplicat per cinc. El debat analitza les causes d'aquesta pujada i les possibles solucions des de l'administració i el sector privat. Causes de l'encariment Segons els experts convidats, no es pot parlar estrictament d'una bombolla immobiliària, sinó d'una combinació de factors de mercat: Escassetat de sòl: El preu del terreny ha augmentat un 28% en un sol any a Tarragona. El promotor José Luis García afirma que el sòl és el principal responsable, representant entre el 30% i el 50% del valor final del pis. Tipus d'interès baixos: El preu del diner ha estat en mínims històrics, facilitant l'accés a crèdits hipotecaris de llarga durada (fins a 35 anys). Alta demanda: La forta pressió de la demanda (jovent, immigració i turisme) manté els preus elevats. Socialització i alternatives d'habitatge L'opinió ciutadana recollida als carrers mostra una gran preocupació pel difícil accés dels joves a l'habitatge, qualificant la situació com un "abús". Davant d'això, es plantegen dues línies d'actuació: Lloguer: Lluís Jaques (Generalitat) defensa el lloguer professionalitzat com la solució de futur per al jovent, encara que admet que a Catalunya hi ha una forta cultura de propietat. Habitatge de Protecció Oficial (HPO): Existeix la necessitat que els ajuntaments gestionin sòl específic per a HPO que repercuteixi només el 15-20% del valor de l'obra. "L'habitatge és el primer fons de pensions que té el ciutadà en propietat per a la seva jubilació." Previsions per al 2004 Tot i que es preveu que els preus continuïn pujant per sobre de l'IPC, el sector espera una certa estabilització i un retorn a xifres de construcció més normalitzades, allunyades de l'eufòria dels darrers anys per evitar el col·lapse del sector.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Art-tarragona.org: Creant una ciutat virtual i participativa
La Revolució Artística Digital a Tarragona El projecte art-tarragona.org neix amb la voluntat d'activar la façana artística de la ciutat de Tarragona a través de la xarxa. Aquesta plataforma digital no és només un directori, sinó un espai de creació i debat obert a artistes, crítics i ciutadans. Una Nova Intervenció: El Plànol Navegable En el darrer any i mig, el projecte ha evolucionat amb iniciatives com In Situ, però l'aposta actual se centra en la creació d'un mapa del terme municipal totalment interactiu: Navegació per nivells: L'usuari pot aplicar zooms per apropar-se a carrers i places específiques. Intervencions artístiques: En diversos punts del mapa apareix un logotip vermell (similar a un senyal de trànsit) on s'allotgen les obres. Libertat total: El projecte es basa conceptualment en el mail art, un corrent que propugna l'intercanvi lliure i sense censura d'expressions artístiques. Provocació i Urbanisme Virtual L'artista Àngel Pomerol ha introduït les primeres obres per "trencar el gel" i convidar a la participació, utilitzant elements icònics de la ciutat des d'una vessant irònica i provocativa: Soterrament dels Castellers: Una proposta que trasllada el monument dels castellers de la Rambla Nova als nivells inferiors d'un aparcament subterrani. El Maginet Gegant: La transformació del personatge de Maginet en una estàtua de 30 metres a l'espigó del port, funcionant com un mirador panoràmic. "És imperiós que la gent hi participi, perquè si no, la ciutat es pot convertir en una ciutat fantasma." L'objectiu final és evitar que el projecte quedi en una anècdota i aconseguir una ciutat virtual transformada per la col·lectivitat, aprofitant que el formigó digital és molt més fàcil i barat de moure que el real.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
Balanç del sector automobilístic a Tarragona el 2003
Evolució i Creixement del Mercat a Tarragona L'exercici de l'any 2003 s'ha tancat amb un balanç molt positiu a la demarcació de Tarragona, superant les expectatives inicials. S'ha registrat un creixement de vendes situat entre el 3% i el 5%, assolint la xifra de 20.022 unitats de turismes venudes, en comparació amb les 19.285 de l'any anterior. Tendències de Consum i Productes Estrella El sector ha vist com es consolidaven certes preferències dels compradors que ja s'intuïen en exercicis passats: Vehicles Dièsel: Segueixen sent l'opció preferida i la venda estrella del mercat. Monovolums i Tot Terrenys: Han experimentat un augment significatiu de la demanda. Motocicletes: S'ha destacat un increment de prop de 200 unitats, impulsat en part per plataformes de suport al sector com 'Por la moto'. Equipament Tecnològic: Actualment, fins i tot els utilitaris més petits incorporen de sèrie elements que abans eren exclusius de la gama de luxe, com l'aire condicionat i sistemes avançats de seguretat (airbags, pretensors, etc.). Impacte del Nou Pla Prever 2004 L'entrevista analitza l'entrada en vigor del nou Pla Prever a partir de l'1 de gener de 2004, destacant les següents novetats: Vehicles d'ocasió: Per primer cop s'inclouen vehicles usats amb una antiguitat de fins a 5 anys. Doble deducció: S'estableixen ajuts de 480,81 € o 721,21 €, depenent de si el vehicle lliurat al desguàs és apte o no per a benzina sense plom. Objectius: El pla busca la renovació d'un parc automobilístic encara envellit, prioritzant la seguretat viària i la millora mediambiental. "No és tan important trencar rècords de venda com el fet de mantenir la rendibilitat de les empreses." Perspectives per al 2004 El sector aposta per un optimisme moderat. Tot i que s'espera que el volum de vendes es mantingui estable, el focus de les associacions empresarials es desplaça cap a la garantia de la rendibilitat del negoci per sobre de les xifres absolutes de matriculació.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
28'
Xavier Sabaté i la nova etapa a la Delegació del Govern
Una nova etapa institucional a Tarragona L'entrevista amb Xavier Sabaté se centra en el seu futur nomenament com a delegat del govern de la Generalitat al Camp de Tarragona. Sabaté destaca la complexitat d'aquesta demarcació en comparació amb altres regions i subratlla la voluntat de fer un traspàs de poders modèlic amb el seu antecessor, Cèsar Puig. Filosofia i canvi de rumb polític Sabaté reflexiona sobre el que suposa aquest canvi després de 23 anys de governs d'un mateix signe a Catalunya: • La necessitat de despartiditzar les institucions i evitar el vici de l'apropiació de l'administració. • El compromís de ser el delegat de tots els ciutadans, no només dels que han votat el projecte del tripartit (PSC, ERC i ICV-EUiA). • L'aplicació del programa de govern amb un enfocament de proximitat i territori. "Ens hem vacunat contra el vici de l'apropiació de les institucions precisament perquè l'hem patit molt." Seguretat: La prioritat absoluta El nou delegat identifica la seguretat com el tema que més preocupa la ciutadania i estableix dos eixos d'actuació: Seguretat Ciutadana: L'objectiu clar és completar el desplegament dels Mossos d'Esquadra a Tarragona el 2007, intentant fins i tot avançar efectius abans d'aquesta data si és possible. Seguretat Industrial: Es compromet a gestionar el Pla Director de la Química i la revisió del Pla de Seguretat de les Poblacions del Sector Químic (PLASECTA), buscant el consens amb sindicats, ajuntaments i empreses. Medi Ambient i Indústria Química Sabaté posa un èmfasi especial en la relació entre la indústria, el medi ambient i la salut: • Mapa de les olors: Valora positivament aquesta iniciativa innovadora de la URV, però recorda que el més important són les emissions que no es veuen ni es fan notar però que afecten la salut. • Control de la contaminació: Proposa millorar el manteniment de les estacions de mesura i garantir la transparència absoluta de les dades, fent-les accessibles per canals més enllà d'Internet. • Autonomia municipal: Defensa que els ajuntaments han de tenir veu pròpia en el seu disseny de futur, evitant imposicions des de Barcelona o Madrid. Relacions polítiques i futur del PSC L'entrevista conclou repassant la seva relació amb l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, amb qui preveu una col·laboració institucional correcta malgrat les discrepàncies polítiques. Finalment, confirma que el PSC renovarà les seves llistes amb gent jove i preparada per a les properes eleccions al Congrés.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
17'
La Sala Trono i el teatre de petit format a Tarragona
Consolidació de la Sala Trono Després d'un any de funcionament, els impulsors de la Sala Trono fan un balanç molt positiu de la iniciativa, qualificant-la d'èxit. Es tracta d'un espai de petit format amb una capacitat limitada a 50 persones, dissenyat per mantenir la proximitat i el ritual teatral en condicions òptimes de seguretat i visió. Un buit en l'oferta cultural La sala neix per cobrir una mancança a la ciutat de Tarragona: Ocupa el nínxol de les obres que, per les seves característiques, queden petites en teatres grans com el Metropol. S'especialitza exclusivament en teatre per a adults, deixant l'oferta infantil a altres espais com El Magatzem. L'eslògan del projecte resumeix la seva filosofia: "Les millors coses passen a prop." Col·laboració i filosofia "Off-Off" El projecte ha estat possible gràcies a l'aixopluc de l'associació Anima't, que va proporcionar l'estructura legal i el suport necessari. Els mateixos membres del grup es van encarregar de l'adequació física de la sala de forma totalment artesanal i autogestionada. Els responsables defineixen la seva activitat com Off-Off-Tarragona, emulant la terminologia de Nova York per descriure un teatre alternatiu, underground i de baix pressupost, però que manté els mateixos estàndards de qualitat i professionalitat que les grans produccions comercials. Programació i fidelització La sala ha aconseguit crear una base de públic fidel (aproximadament un 20%) que assisteix quinzenalment. Entre les novetats i característiques de la programació destaquen: Fidelització: La creació de carnets de soci i el detall d'oferir un te de franc als assistents. Diversitat: Programació que inclou clowns (Negro y Flaco), teatre bilingüe, música alternativa i propostes de companyies joves. Packs culturals: Col·laboracions amb restaurants propers per oferir sopar i teatre a preus assequibles. Actualment, el gran repte de Trono Villegas és compaginar la gestió de la sala amb la creació d'una producció pròpia, ja que fins ara s'han centrat principalment en l'exhibició de companyies externes.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Estratègies i previsions 2004 per a la Costa Daurada
Pla d'Actuacions del Patronat de Turisme per al 2004 El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, representat pel Senyor Bono, presenta les línies mestres per a l'exercici actual, destacant una evolució des de la simple promoció ferial cap a un servei integral d'assistència tècnica i formació per als municipis i empreses del sector. Principals eixos d'actuació i promoció Presència en fires: Es preveu la participació en una vintena de certàmens, destacant la fira FITUR a Madrid amb un espai de 425 metres quadrats. Coordinació territorial: Èxit en la col·laboració conjunta entre 11 organismes (patronats municipals i Port Aventura) per actuar sota una estratègia unificada en 5 fires internacionals. Noves fronteres: Per primera vegada es sondejarà el mercat xinès amb una fira a Xangai i s'estrenarà la presència a la fira de congressos EITBM de Barcelona. Previsions turístiques per al 2004 "Ens trobem en un procés d'una certa contenció... el 2004 serà un exercici similar al del 2003." L'escenari econòmic es preveu marcat per la prudència en el consum de lleure i una alta sensibilitat al preu. Tot i la lleugera recuperació del mercat alemany, la competència global obliga a mantenir preus ajustats i estratègies molt focalitzades. L'impacte de les companyies de baix cost El Patronat ha realitzat un estudi rigorós sobre els nous fluxos de passatgers (aproximadament 74.000) que arriben via Hapag-Lloyd Express i Ryanair a l'Aeroport de Reus. Les conclusions trenquen alguns mites: Perfil del visitant: Predomina un públic major de 45 anys amb un comportament més residencial/vacacional que no pas urbà. Destinació: El 37,5% s'allotja a la Costa Daurada, mentre que només un 19% es desplaça cap a Barcelona. Estratègia futura: Es considera vital mantenir aquestes connexions com a via de negoci estratègica, diversificant l'aposta per no dependre d'una sola companyia.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
30'
Participació de l'alcalde Joan Miquel Nadal a Tarragona Ràdio
Participació Ciutadana i Projectes de Ciutat L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, participa en el programa mensual de línia directa amb els ciutadans per respondre a diverses inquietuds sobre la gestió municipal i l'estat de les obres públiques. Obres i Mobilitat • El pàrquing del Jaume I és un dels temes centrals a causa de la complexitat de l'extracció de roca, la qual cosa genera sorolls inevitables per als veïns de la Part Alta. • S'anuncia que el conveni amb Mercasa per a la remodelació del Mercat Central es signarà de manera imminent (finals de gener o principis de febrer). • El projecte de la façana marítima, dissenyat per Ricardo Bofill, es troba en fase de tancament econòmic i tècnic amb Madrid i Renfe, amb previsió de signar el conveni a mitjans de febrer. Relacions Institucionals L'alcalde aborda la polèmica sobre la seva relació amb el nou delegat de la Generalitat, Javier Sabater: "No ens està possibilitat deixar de tindre un grau de col·laboració... les relacions institucionals seran les que tenen que ser." Nadal diferencia clarament entre les desavinences personals o de partit i l'obligació institucional de cooperar pel bé de Tarragona. Neteja i Civisme • Es defensa l'ús de detectius privats per controlar l'incivisme relacionat amb els excrements de gossos i l'abocament de brossa fora d'hores per part de comerços, argumentant que la Guàrdia Urbana s'ha de centrar en la seguretat ciutadana. • Es preparen noves ordenances municipals que prohibiran explícitament estendre roba als balcons per preservar l'estètica urbana, especialment a la Part Alta. Medi Ambient i Espais Públics • L'ajuntament estudiarà noves tècniques acústiques d'alta fidelitat per foragitar els estornells i coloms de la Rambla, basades en crits d'alerta de la mateixa espècie. • Es destaca l'èxit de la zona verda del Francolí com a espai de lleure durant el cap de setmana.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
12'
Primera visita oficial de Pasqual Maragall a Tarragona
Visita de Pasqual Maragall al barri de Bonavista El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha realitzat la seva primera visita oficial a Tarragona, centrant-se en el barri de Bonavista per subratllar el compromís del nou govern amb el sistema educatiu. Durant la jornada, ha recorregut diversos centres per conèixer de primera mà la realitat del sector. Eixos principals de la visita Ensenyament com a prioritat: S'ha destacat la importància de l'educació pública i concertada. Projectes d'infraestructura: El conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, ha anunciat que el projecte del nou Institut de Bonavista està llest i les obres podrien començar en un termini de quatre a sis mesos. Descentralització: Maragall ha proposat el traspàs de competències i recursos educatius cap als ajuntaments. El barri de Bonavista com a model El president ha definit Bonavista com un barri pilot per analitzar la convivència i les relacions entre les dues vies educatives a Catalunya: "Aquest és un barri pilot perquè té pública i té concertada i, per tant, l’haurem de considerar pilot del que són les relacions entre les dues vies de l’ensenyament." Reivindicacions locals La directora del Col·legi Públic de Bonavista, Maruja Ramoncillo, ha aprofitat la visita per demanar: La creació d'una escola bressol pública al barri. Un nou decret de matriculació que garanteixi la igualtat d'oportunitats i eviti la segregació escolar. Major sensibilitat davant la mobilitat de l'alumnat durant el curs escolar.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
15 anys de l'Escola Cantorum a la Catedral
Celebració del 15è aniversari a la Catedral de Tarragona Entrevista a mossèn Miquel Barberà, vicari general i mestre de l'Escola Cantorum, amb motiu del concert extraordinari per commemorar els 15 anys de trajectòria de la formació i de l'Orquestra Amics de la Catedral. El recital tindrà lloc aquesta nit a les 21:00 h. Homenatges i novetats musicals El concert destaca per la seva càrrega emocional, incloent un homenatge a dues figures clau que han traspassat recentment: * Joan Juncà: Mestre i compositor de referència per a l'entitat. * Francesc Durant: Trompista i membre fundador de l'orquestra. Es presentaran peces inèdites i exclusives per a l'ocasió: 1. L'estrena de les tres primeres parts de l'oratori Epifania, de Joan Juncà. 2. L'Himne dels 15 anys, amb música de Juncà i lletra de mossèn Magí. 3. Una peça inacabada del mestre Juncà que s'interpretarà amb veu i orgue. Una formació nombrosa i col·laborativa L'esdeveniment comptarà amb gairebé 140 participants a l'escenari, sumant les diferents seccions: * Escola Cantorum: Cor de grans (uns 100 cantaires), cor de joves (12) i el cor infantil Estels de la Catedral (28). * Orquestra Amics de la Catedral: Formada per 38 músics entre membres habituals i col·laboradors. * Organistes de la Seu: Participació especial de Jordi Vergés i Miquel Castelló. Història i projectes de futur Mossèn Barberà recorda que l'entitat va néixer per la necessitat de donar suport a les celebracions litúrgiques i evitar els problemes acústics de la catedral. Com a projecte futur, destaca la voluntat d'enregistrar un CD recopilatori de música d'autors tarragonins. "Jo deia que el mestre Juncà era el nostre sastre, que ens feia els vestits a mida."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Impacte dels atropellaments en la biodiversitat
L'impacte de les carreteres en la fauna El text exposa la problemàtica dels atropellaments d'animals, un fenomen que sovint només es comptabilitza quan afecta la seguretat de les persones i provoca accidents de trànsit. No obstant això, la gran majoria de les víctimes són animals petits que no deixen rastre en les estadístiques oficials, però que tenen un impacte crític en la biodiversitat. Dades i conscienciació Es presenta una exposició fotogràfica i didàctica titulada "Així viuen, així moren", que busca impactar visualment el conductor per generar consciència. Alguns punts clau destacats són: Xifres alarmants: S'estima que uns 10 milions de vertebrats moren anualment a les carreteres de l'Estat. Espècies més afectades: El rànquing inclou gripaus, serps, ratolins i ocells com el mussol o l'òliba. L'efecte crida: Molts animals s'apropen a la calçada per alimentar-se de gra caigut dels camions o de la carronya d'altres animals, convertint la carretera en un parany mortal. Solucions i infraestructures L'entrevistat subratlla que existeixen mesures per mitigar aquest problema, tot i que encara no s'integren prou en els estudis d'impacte ambiental: Passos de fauna: Construcció de túnels inferiors o ponts superiors per facilitar el creuament segur. Tanques direccionals: Estructures que guien els animals cap als punts de pas segurs. Repel·lents olfactius: Ús d'olors de depredadors (com el llop), tot i que se n'adverteix que la seva eficàcia depèn de si l'animal encara reconeix l'olor com una amenaça real. "Molts dels nous projectes de carreteres encara no tenen en compte del tot aquesta problemàtica en els estudis d'impacte ambiental." El paper del conductor Finalment, es destaca que l'atropellament d'espècies com les serps altera la cadena tròfica i l'equilibri de l'ecosistema. L'exposició ofereix consells pràctics per als conductors que circulen per espais naturals, buscant una convergència entre la seguretat viària i la conservació de la natura.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
23'
2004-01-09 ENTREV. AREGIO
Iniciatives Fiscals a l'Ajuntament de Tarragona L'entrevista comença detallant les noves bonificacions de l'IBI per a famílies nombroses que entren en vigor l'any 2004. Aquesta mesura s'emmarca en la Llei d'Hisendes Locals i permet ajuts significatius basats en criteris socioeconòmics: • Les bonificacions poden arribar fins al 90% de l'impost. • Es calcula segons el número de fills i el valor catastral de l'habitatge (amb un límit de 100.000 euros). • S'estima que un miler de famílies tarragonines se'n podran beneficiar. Altres ajuts i habitatges buits S'esmenten altres polítiques actives com els ajuts per a la instal·lació d'ascensors en finques antigues i les bonificacions en la taxa d'escombraries per a pensionistes amb rendes baixes. Sobre la penalització de pisos buits, Eregio remarca la dificultat tècnica i legal de detectar-los sense vulnerar la privacitat. Anàlisi de l'Actualitat Política Catalana Joan Eregio, com a president de la Intercomarcal de Convergència, valora el nou context polític després de la formació del govern tripartit a la Generalitat: • Considera que el nou executiu és un govern de "gestos més que de fets". • Critica la dependència del PSC respecte a l'estat central. • Sobre el nomenament de Xavier Sabaté com a delegat al Camp de Tarragona, desitja que la seva gestió beneficiï al territori malgrat les diferències polítiques. Estratègia per a les Eleccions Generals de 2004 Amb la vista posada al març, CiU afronta les eleccions des d'un nou rol a l'oposició: "Anirem a Madrid, com sempre hem fet, a defensar els interessos del nostre país sense cap tipus d'hipoteca." Futur Polític i Candidatures Local L'entrevista clou amb la confirmació de la il·lusió d'Eregio per les responsabilitats municipals i el seu futur com a possible candidat a l'alcaldia de Tarragona, supeditat sempre a les decisions del partit i al relleu de l'alcalde Joan Miquel Nadal.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
8'
Campanya de recollida d'arbres de Nadal a Tarragona
Inici de la campanya de recollida d'abets L'Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa la campanya anual de recollida d'arbres de Nadal per oferir una sortida sostenible als abets utilitzats durant les festes. L'objectiu principal és evitar que aquests residus acabin en llocs inadequats i fomentar la consciència ecològica entre la ciutadania. Gestió dels arbres recollits La campanya no només recull els arbres, sinó que se centra en el seu aprofitament segons el seu estat de salut: Replantació: Un equip de tècnics i biòlegs selecciona els exemplars que tenen possibilitats de sobreviure (re-viscular). Aquests es planten directament al Mur Verd de Tarragona. Compostatge: Els arbres que no poden sobreviure per falta d'arrels o per les condicions climàtiques de les llars es traslladen a la planta de Botarell. Allà són triturats per convertir-los en adob orgànic. Punts de recollida i participació L'Ajuntament ha habilitat 16 punts de recollida distribuïts per tot el terme municipal. Estan senyalitzats amb banderoles amb el lema "Fes el pi" i tanques per facilitar-ne la identificació. La campanya té una durada prevista d'uns sis dies a partir del seu inici després de Reis. Es posa un èmfasi especial en la funció pedagògica per a la mainada, ensenyant que el cicle de l'arbre torna a la terra. "L'important és que aquests arbres tornin una altra vegada d'on han sortit, que és la pròpia terra." Tarragona com a referent mediambiental L'Agustí Mallol destaca que la ciutat porta un bagatge de 12 anys en polítiques sostenibles, convertint-se en un model per a altres municipis en matèria de recollida selectiva i gestió de residus industrials i domèstics.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
4'
Traspàs de poders modèlic a la Generalitat a Tarragona
Trobada institucional entre Xavier Sabaté i César Puig L'acte ha formalitzat el relleu a la Delegació del Govern de la Generalitat a Tarragona. La reunió entre el delegat sortint, César Puig, i el seu successor, Xavier Sabaté, ha destacat per un clima de cordialitat i cooperació institucional. Compromís amb la continuïtat i el servei públic Ambdós polítics han subratllat la voluntat de realitzar un traspàs modèlic i tranquil per garantir el millor servei als ciutadans i a les comarques tarragonines. Els punts clau de la trobada han estat: Col·laboració permanent: Sabaté ha expressat la seva intenció de mantenir un contacte fluid amb el seu antecessor. Responsabilitat en temes crítics: S'ha recordat la importància de gestionar correctament qüestions vitals com el Pla PLASECTA (Plànol d'Emergència de l'Exterior del Sector Químic de Tarragona). Disponibilitat total: César Puig, encara en funcions, s'ha posat a la sencera disposició del nou delegat per facilitar la transició, especialment en els temes més delicats. Detalls de la jornada i anècdotes La jornada ha inclòs una visita a les instal·lacions de la delegació, on s'han produït moments de caràcter més distès: "Fer un traspàs el més modèlic possible... els ciutadans no comprendrien que no es facilitessin les coses a la persona que ha de representar el nou govern." S'ha esmentat, en to de broma, la voluntat de Puig de deslligar-se finalment del telèfon mòbil oficial i s'han comentat les característiques del nou despatx de Sabaté, destacant-ne la lluminositat i el bon funcionament de l'aire condicionat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
Carles Llorac, nomenat Home dels Nassos pel Pinzell Brut
Reconeixement a la trajectòria cultural tarragonina El col·lectiu d'artistes Pinzell Brut ha atorgat la distinció honorífica d'Home dels Nassos a Carles Llorac, soci fundador de l'Esbart Santa Tecla. Aquest guardó premia les persones que han tingut el coratge («nassos») d'impulsar la cultura a Tarragona de forma desinteressada. L'Esbart Santa Tecla i la cultura popular Durant l'entrevista, es repassa la importància de l'entitat en la recuperació del folklore català: Fundació i continuïtat: L'esbart té més de 30 anys d'història i destaca pel seu relleu generacional, on famílies senceres s'impliquen en la conservació de les tradicions. Recerca i creació: No només reprodueixen danses, sinó que investiguen balls perduts i creen espectacles de gran format com el Retaule de Santa Tecla o les Contalles de Sant Magí. Impacte social: L'entitat mobilitza unes 150 persones en el Seguici Popular, des de nens de tres anys fins a balladors veterans de bastons o valencians. Detalls del guardó i l'acte Rosa Comí, representant del Pinzell Brut, explica que el premi s'entrega en un ambient desenfadat i artístic: "S'ha de tenir nassos per tirar endavant l'art i tota la cultura a Tarragona sense que sigui la teva feina." L'homenatge oficial tindrà lloc en un sopar obert al públic a l'Hotel Imperial Tàrraco, on es lliurarà un trofeu original que simbolitza l'esperit crític i compromès del col·lectiu.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
21'
Josep Maldonado i el futur de CiU a Madrid
Entrevista a Josep Maldonado: Balanç i Horitzó Polític L'actualitat política a les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre se centra en la figura de Josep Maldonado, qui recentment ha deixat el càrrec de secretari general de l'Esport per afrontar el repte de les eleccions generals de març del 2004. Balanç de la Secretaria General de l'Esport Maldonado qualifica la seva etapa de dos anys al capdavant de l'esport català com a "una passada". Destaca els següents punts: * Gran satisfacció personal: Es defineix com una persona sentimental i nacionalista que ha gaudit servint l'esport del seu país. * Recuperació territorial: Posa en valor haver restablert la presència de l'esport a Tarragona amb representants propis. * Infraestructures clau: Menciona la piscina de Calafell i la pista d'atletisme de Cambrils com a fites importants. El retorn a la política madrilenya Després d'haver estat delegat del Govern durant 16 anys i diputat a Madrid, Maldonado confirma la seva voluntat de tornar a encapçalar la llista de Convergència i Unió (CiU) al Congrés: "Jo em plantejo encapçalar les llistes a Madrid... sóc un animal polític i vull fer política des d'on em deixin." Perspectiva sobre la situació política a Catalunya L'entrevistat es mostra crític amb el nou govern tripartit a la Generalitat, qualificant el pacte de "estrany" i afirmant que CiU hauria de governar per haver estat el partit més votat. Sobre el nomenament del socialista Javier Sabater com a nou delegat a Tarragona, Maldonado expressa: 1. Respecte democràtic: Tot i considerar-ho políticament incorrecte, li desitja sort per benefici de la ciutadania. 2. Relació personal: Destaca la bona entesa que sempre ha mantingut amb Sabater malgrat la rivalitat política. Estratègia per a les eleccions del març Maldonado argumenta que CiU serà la "peça clau" a Madrid. Considera que el votant nacionalista que va optar per Esquerra Republicana es pot sentir traït pel pacte amb els socialistes i tornarà a la Federació Nacionalista. L'objectiu és negociar amb el futur govern espanyol temes de sobirania com el nou Estatut i un millor finançament.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Hàbits saludables i recuperació post-festes
Recuperació d'hàbits després del Nadal L'entrevista amb la dietista Isabel Mejías se centra en com retornar a una alimentació equilibrada després dels excessos nadalencs. La clau no resideix en mètodes miraculosos, sinó en la reincorporació progressiva dels hàbits saludables que s'han perdut durant les celebracions. Els perills de les dietes restrictives Es desconsellen totalment les dietes miraculoses o excessivament restrictives. L'especialista destaca que: * No s'han d'eliminar grups d'aliments com les fècules (patates, arròs o pasta). * L'anomenat efecte rebot és una realitat en pacients que abandonen dietes severes, recuperant sovint més pes del que havien perdut. * Les dietes cetogèniques o dissociades sense base científica poden ser perjudicials per a l'organisme a llarg termini. Recomanacions per a una dieta equilibrada Per depurar l'organisme i mantenir un pes saludable, se suggereixen les següents pautes: * Fruites i verdures: Ingerir verdura dos cops al dia (dinar i sopar) i entre dues i tres peces de fruita. * Coccions saludables: Evitar els fregits i guisats pesants, prioritzant mètodes que no afegeixin greixos innecessaris. * Freqüència d'àpats: Realitzar entre tres i quatre àpats diaris per mantenir el metabolisme actiu. * Lactis: Consumir dues o tres racions diàries per assegurar l'aportació de calci. Mites i realitats sobre l'alimentació L'entrevista aclareix conceptes erronis molt estesos: * La fruita de postres: És totalment fals que la fruita engreixi més si es menja després de dinar. El seu valor calòric és el mateix; menjar-la abans només ajuda a tenir una sensació de sacietat gràcies a la fibra. * Sopar suau: Tot i que el sopar ha de ser més lleuger perquè l'activitat física posterior és menor, mai s'ha de saltar cap àpat amb la intenció d'aprimar-se. * Flexibilitat: Es permet fer un "extra" o capritxo puntual el cap de setmana per evitar la saturació psicològica i l'abandonament de la dieta. "Aprimar-se no vol dir no menjar; hem de fer d'un altre cop una dieta equilibrada, sense excessos i variada."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
6'
Visió i reptes de Francesc Tarrats al Patrimoni Cultural
Renovació i Compromís en la Gestió Cultural Francesc Tarrats assumeix el càrrec de Director General de Patrimoni Cultural amb una clara voluntat de reformular les polítiques vigents. El seu posicionament neix d'una actitud crítica respecte a l'etapa anterior, que defineix com un període d'estancament. Els principals eixos de la seva proposta inclouen: Revisió profunda de la dinàmica i els criteris de funcionament de la direcció general. Recuperació de la il·lusió i de l'orgull professional dins del sector cultural. Col·laboració estreta amb els ens locals per vertebrar les seves inquietuds i necessitats. "L'argument essencial seria el fet de la responsabilitat individual i professional enfront d'un posicionament crític en relació al període precedent." Objectius Estratègics i Operatius Tot i que encara s'ha de fer un diagnòstic precis a partir de l'anàlisi de les estructures internes, Tarrats destaca la importància d'optimitzar els recursos humans i professionals ja existents a l'administració. Equipaments nacionals: Cal donar un suport decidit als museus nacionals per millorar-ne la funcionalitat. Cohesió social i tècnica: El patrimoni ha de ser una eina puntera tant socialment com des de la vessant tècnica. Implicació de la societat civil: Es busca involucrar els ciutadans en la resolució dels reptes futurs, inclosos els pressupostaris. El Projecte per a Tarragona Com a exdirector del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, l'enfocament cap a la ciutat és prioritari, basat en la coherència de gestió: Establir vincles sincers entre l'Ajuntament, la Generalitat i els diversos equipaments històrics. Impulsar el projecte del nou Museu Nacional Arqueològic, deixant el procés encarrilat. Oferir solucions conjuntes per al patrimoni romà, medieval i modern de la ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
Entrevista a Albert Vallvé: Eleccions Generals 2004
El futur polític d'Albert Vallvé i CiU Amb l'inici de l'activitat política després de Reis, l'atenció se centra en les eleccions generals de març del 2004. Albert Vallvé, tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona i president intercomarcal d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), confirma la seva posició com a número dos a la llista de Convergència i Unió (CiU) per la demarcació de Tarragona. Reptes i estratègia electoral Candidatura matindera: Unió ha estat la primera formació a definir els seus candidats mitjançant un procés intern complex però transparent. El lideratge de Duran i Lleida: Vallvé destaca que el repte principal és obtenir el millor resultat possible perquè CiU torni a ser la clau de volta de la governabilitat a Espanya, especialment si el PP perd la majoria absoluta. Nou escenari d'oposició: Després de 23 anys, CiU afronta unes eleccions generals sense el control de la Generalitat, fet que Vallvé veu com un estímul per demostrar el suport real dels catalans davant el nou govern tripartit. Canvis en els càrrecs i gestió local Vallvé anuncia que, per coherència democràtica i per evitar l'acumulació de poders, deixarà el seu escó a la Diputació de Tarragona i la presidència del Patronat de Turisme de la Costa Daurada, essent Raül Font el seu substitut previst. No obstant això, mantindrà la seva tasca a la regidoria de Cultura de Tarragona. "No pot ser que hi hagi una acumulació de càrrecs perquè això ni és democràtic ni és elegant." Projectes culturals per a Tarragona De cara al 2004, Vallvé té objectius clars per a la ciutat: 1. Aclarir compromisos amb el nou Departament de Cultura de la Generalitat per al Teatre de Tarragona i la Tabacalera. 2. Impulsar la candidatura de Tarragona com a Ciutat Europea de la Cultura, aprofitant el llegat del Patrimoni de la Humanitat. 3. Diferenciar-se del Fòrum 2004, al qual desitja èxit però considera una proposta diferent de la riquesa patrimonial tarragonina.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
21'
Entrevista a Francesc Ricomà: Balanç i Eleccions 2004
Entrevista Política amb Francesc Ricomà El diputat del Partit Popular per Tarragona, Francesc Ricomà, analitza la situació política davant les properes eleccions generals del març de 2004. Ricomà mostra la seva total disposició a repetir com a cap de llista per la demarcació, centrant el seu discurs en la coherència del projecte polític del seu partit i la gestió realitzada durant els darrers vuit anys. Balanç de Gestió i Infraestructures Ricomà destaca una "revolució" en les infraestructures de les comarques de Tarragona impulsada pel govern central, mencionant punts clau com: La millora integral de la Nacional 340 i diverses variants (Montblanc, Reus). L'arribada imminent de l'Alta Velocitat (AVE) a Tarragona. El desenvolupament del Pla Director de l'aeroport de Reus. Actuacions en medi ambient, com la regeneració de platges i passejos marítims. Successió d'Aznar i Postura Territorial Sobre el canvi de lideratge de José María Aznar a Mariano Rajoy, el diputat afirma que la garantia del partit és el projecte col·lectiu i no només les individualitats. També defensa fermament el Pla Hidrològic Nacional (PHN) com una solució tècnica per aturar la regressió i salinització del Delta de l'Ebre, negant que hagi de passar factura electoral al PP. Expectatives Electorals L'objectiu per a Tarragona és ambiciós: * Mantenir els dos diputats actuals. * Consolidar-se com a segona o fins i tot primera força en diversos municipis. * Ricomà deixa la porta oberta a pactes amb Convergència i Unió (CiU), tot i que subratlla que el PP és l'única formació que es manté estable en les seves promeses. "El govern ha fet el que ha de fer: que els territoris siguin competitius i que els ciutadans gaudeixin d'unes infraestructures al nivell dels temps."