Tots els episodis

62472 episodis disponibles

episodis

59785-59808 de 62472

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
41'
150 anys de la Rambla de Tarragona: Música i Records
Celebració del 150è Aniversari de la Rambla Nova Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio ret homenatge a la Rambla Nova en el seu 150è aniversari, coincidint amb el Dia Internacional de la Música. El programa combina actuacions en directe amb un recorregut històric pels establiments més emblemàtics de la ciutat. Actuacions Musicals en Directe Amb la col·laboració de l'Estudio de Música, s'ofereixen diverses interpretacions: • Cristina Prats interpreta una peça emotiva del musical Els Miserables. • Joan Manel Brunet ret homenatge a Nino Bravo amb la cançó Un beso y una flor. • Un supercor d'alumnes tanca el bloc musical amb una versió en català del musical Grease. Memòria Històrica dels Establiments A través de diversos reportatges de Josep Sunyer, coneixem l'evolució de la Rambla: • Bar La Jolla: Nati Tomàs explica com era l'ambient turístic dels anys 60 i 70 i recorda anècdotes com un tiroteig històric davant del Govern Civil. • Bar Motoclub: El cambrer Pablo Díaz reflexiona sobre com han canviat els hàbits de consum, passant de licors clàssics com el Calissai a la cervesa actual. • Administració de Loteria núm. 1: Pere Sanz recorda quan els dècims valien tres pessetes i destaca que la Rambla és el centre neuràlgic on tot el que es fa té èxit. "Si es repartissis bufetades a la Rambla, la gent vindria a buscar-les." L'Efecte Dalí Un punt en comú en tots els testimonis és el record de la visita de Salvador Dalí a la ciutat, pujat a un elefant, un esdeveniment que va quedar gravat en la memòria col·lectiva tarragonina.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
2'
Inauguració de les noves dependències de la Rambla Nova
Presentació de les noves oficines municipals El periodista Josep Sunyer, des de la unitat mòbil de Tarragona Ràdio, ens detalla l'obertura de les noves dependències municipals situades al número 59 de la Rambla Nova. Aquestes modernes instal·lacions, distribuïdes en vuit plantes, han estat dissenyades amb una estètica d'última generació que combina cromats, alumini i vidre. Distribució i serveis de l'edifici L'edifici concentrarà diversos serveis claus per a la ciutadania, entre els quals destaquen: Atenció Ciutadana: Situada a l'entrada principal per facilitar el tràmit. Departaments sectorials: Cultura, Joventut, Festes i Urbanisme. Àrea d'Alcaldia: Ubicada a la quarta planta, on també es troben els tinents d'alcalde. Tecnologia: Presència d'una pantalla gegant formada per vuit televisors al vestíbul. Visita institucional i obertura al públic En el moment de la connexió, l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i el president de la Diputació, Joan Aregio, realitzaven la visita oficial per les dependències. Les dades clau a recordar són: Portes obertes: Tindran lloc durant tot aquest cap de setmana per permetre als ciutadans conèixer l'espai. Posada en funcionament: L'edifici començarà a operar plenament després d'aquestes visites prèvies. Inauguració oficial: Està prevista per al proper mes de juliol. "Aquestes instal·lacions seran demà obertes al públic perquè qualsevol ciutadà o ciutadana pugui fer les visites prèvies abans que entrin en funcionament."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Inici de la temporada castellera i 20è Concurs de Tarragona
Arrenca una nova temporada del 'Toc de Castell' El programa degà de la informació castellera a Tarragona Ràdio, dirigit per Jordi Sorinyac, inicia la seva tretzena temporada. L'espai manté el seu horari habitual dels dissabtes de 13:00 a 14:00 h, amb una repetició els diumenges d'11:00 a 12:00 h. Enguany, el programa incorpora a Candela Uller a l'equip i manté la col·laboració de Josep Maria Salvador per a la secció de música de gralles. El 20è Concurs de Castells de Tarragona L'eix vertebrador d'aquesta edició serà el XX Concurs de Castells, una efemèride que el programa celebrarà amb continguts especials: Sèrie de reportatges històrics: Espais de 5 a 6 minuts per repassar les 19 edicions anteriors. Entrevistes a protagonistes: Testimonis d'historiadors, caps de colla, castellers de tronc i afeccionats. Evolució històrica: Es recorda que el primer concurs es va fer el 1932 amb només 7 colles, mentre que actualment n'hi ha prop de 60. Calendari i actuacions de Sant Joan La temporada entra en la seva fase forta amb la festivitat de Sant Joan. Sorinyac destaca diverses cites clau: 35è Aniversari dels Castellers de Barcelona: Aquest diumenge a la Plaça Sant Jaume, on es podrien veure els primers 3 de 9 amb folre de la temporada per part dels locals i dels Minyons de Terrassa. Completes i Sant Joan a Valls: El tradicional duel entre la Colla Vella i la Colla Joves. Diada de Sant Joan a Tarragona: Actuació de les quatre colles de la ciutat a la Plaça de la Font, que serà retransmesa en directe per l'emissora. "Un 3 de 8 és un senyor castell, però sovint el devaluem perquè estem acostumats a veure grans construccions a la televisió." Actualitat i anàlisi El programa també abordarà la polèmica dels rànquings castellers, tot i que Sorinyac es mostra prudent respecte a la seva validesa absoluta, i posarà el focus en el compromís dels castellers, recordant que les colles assagen habitualment entre 3 i 4 cops per setmana.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
El retorn del Chartres: nou envelliment a Tarragona
El Chartres torna a envellir a la ciutat de Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la representant de la marca Marianne Guafler anuncia el llançament d'una edició especial de Chartres que ha estat envellida a la ciutat, recuperant una tradició que s'havia perdut des del tancament de la destil·leria de la plaça dels Infants l'any 1989. Detalls de l'edició especial Producció limitada: S'han editat exactament 4.875 ampolles numerades. Procés d'elaboració: El licor es va elaborar originalment a Voiron (Alps francesos), però es va portar a Tarragona l'any 2003 per envelleix en barriques sota el sostre de l'antiga destil·leria. Llançament: Estarà disponible a partir del mes de setembre, coincidint amb les festes de Santa Tecla. Preu: Es preveu que surti a la venda per un preu inferior als 18 euros. La singularitat del licor i el seu secret Marianne destaca que el Chartres és un producte envoltat de misteri, on la recepta només és coneguda per tres monjos cartoixans. El 2005 se celebrarà el 400 aniversari del pergamí original de 1605. "Tarragona és molt especial per als cartoixants perquè va salvar el licor. És gràcies a Tarragona si encara avui podem trobar Chartres." Noves formes de consum i cultura popular El resum de l'episodi també posa èmfasi en com ha evolucionat el consum d'aquest licor de salut: 1. L'Episcopal: Una barreja suau de Chartres verd i groc. 2. Combinats moderns: Ús en xupitos, amb tònica, suc de taronja o vodka (com el còctel Tip-Top). 3. Festes de Santa Tecla: El Chartres continua sent el protagonista indiscutible de la beguda tradicional de les festes tarragonines.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Festival Internacional d'Òrgan de Tarragona
Presentació del Festival i Joves Talents L'entrevista se centra en la nova edició del Festival Internacional d'Òrgan de Tarragona, destacant la voluntat de promocionar joves valors locals. Un exemple clar és la soprano tarragonina Marta Mateu, deixebla brillant del conservatori que oferirà un concert el 22 de juliol. La seva progressió sota el mestratge de la senyora Xova a València és un dels reclams del cicle. Programació Destacada El festival s'estén de juny a setembre amb un concert mensual aproximadament: * 19 de juny: Concert inaugural de Malcolm Russell a la Capella de la Mare de Déu del Claustre. * 22 de juliol: Actuació de l'organista Can Iorga amb la soprano Marta Mateu. * 17 d'agost: Recital de José Luis González Uriol, catedràtic de Saragossa i expert en música antiga. * 4 de setembre: Concert de música de cambra amb òrgan i violoncel a càrrec de Joan Maria Mas Bonet i Adolfo Gutiérrez Arenas. * 25 i 26 de setembre: Tancament dins les festes de Santa Tecla amb el grup I Gemelli Consort d'Itàlia. La Situació de l'Instrument i l'Artesania Es posa de manifest la precària situació de l'òrgan a Catalunya, recordant que durant la Guerra Civil es van perdre prop de mil instruments barrocs. Jordi Vergés subratlla la complexitat de l'ofici d' organer: "Construir un òrgan és una filigrana terrible; cal saber fusteria, fundició, acústica i és costosíssim." Actualment, la manca de pressupost i de tallers especialitzats (només en queden tres o quatre actius a Catalunya) dificulta la recuperació de la tradició. A més, es lamenta que molts auditoris moderns no incloguin aquest instrument en les seves instal·lacions. Projectes de Futur i Projecció Internacional S'esmenta el projecte de reconstrucció de l'òrgan de la Catedral de Tarragona, que conserva una façana del segle XVI però necessita un material sonor completament nou i de qualitat. Malgrat la falta de recursos, el festival té una gran projecció: el propi Vergés ha enregistrat discs amb discogràfiques de prestigi a Seattle (EUA), on la cultura de l'òrgan està molt més arrelada a les universitats.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
La Prova dels Tres Mesos i la Normalització de la Gralla
La Revolució del So Tradicional a Tarragona L'episodi se centra en la celebració de la Prova dels Tres Mesos, un esdeveniment clau per al món graller tarragoní que serveix com a procurador de qualitat per a la Festa Major de Santa Tecla. A través de la conversa amb Roser Oliver i Miquel González, s'explora el passat, el present i el futur d'aquest instrument tan arrelat. Detalls de l'Esdeveniment Data i lloc: Dissabte a les 20:00 h a la Plaça del Sedassos, Tarragona. Participants: Sis colles locals (Tocaferro, L'Alfàbrega, El Molnàs, Quatre Garrofers, Pelacanyes i Sonat) més la colla convidada, els Grallers de la Corda de Vilanova. Estructura: Cada grup local interpreta tres peces obligatòries: una de concert o ball, una de cercavila i una peça del seguici popular. La Professionalització i l'Ensenyament Els convidats destaquen la transformació de la gralla de ser un instrument autodidacta a formar part dels currículums de les escoles de música i conservatoris. Aquest canvi permet que la gralla sigui considerada un instrument musical de ple dret: "Ara la cosa es normalitza, es comença a impartir la gralla i el solfeig d'una manera indestriable, com ha de ser." Reptes de Futur Tot i els avenços dels darrers deu anys, els experts coincideixen que encara queda camí per recórrer en la normalització acadèmica i en el reconeixement dels instrumentistes tradicionals com a músics amb lletres majúscules. La innovació en la fabricació d'instruments, amb gralles més afinades i temperades, és una altra de les claus del moment actual.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
Seguretat i vigilància a les platges de Tarragona
Dispositiu de Seguretat de la Creu Roja a les Platges En aquesta sessió es detallen les mesures de seguretat i el desplegament de la Creu Roja al litoral tarragoní per a la temporada d'estiu. El dispositiu compta amb 160 socorristes diaris que cobreixen un total de 49 platges en 14 municipis, amb un esforç especial en la prevenció d'incidents. Significat de les Banderes i Normativa És fonamental que els banyistes respectin el codi de colors de les banderes, ja que les condicions poden canviar sobtadament: Bandera Verda: El bany està permès sense riscos especials. Bandera Groga: Es recomana prudència extrema i atenció als canvis. Bandera Vermella: Significa prohibició absoluta del bany. No és una recomanació, sinó una norma basada en la Llei de Costes. "Prohibit vol dir prohibit. La bandera vermella significa prohibició per risc de corrents o altres perills." La Problemàtica de les Meduses S'ha tractat la presència de meduses com a factor per canviar el color de la bandera: Inici d'estiu: Apareixen meduses petites i transparents amb poc poder urticant. Juliol i agost: Arriben exemplars amb tentacles lilosos que són molt més irritants i perillosos. Es recorda que no s'han de tocar mai, ja que poden provocar inflamacions greus en pells sensibles. Infraestructura i Prevenció de la Calor El servei inclou una àmplia infraestructura per garantir l'accessibilitat i el rescat: Cadires amfíbies: 11 unitats per a persones amb mobilitat reduïda. Vigilància: Torres de control, motos aquàtiques i embarcacions tipus Zodiac. Pla de Calor: Un programa preventiu adreçat especialment a la gent gran i col·lectius vulnerables per evitar hipotèmies i cops de calor. Finalment, s'ha destacat la nova capacitat de la Guàrdia Urbana per sancionar aquells que ignorin la bandera vermella, una mesura dissuasòria per protegir tant els banyistes com els propis socorristes.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
Festival de l'Esbart Dansaire al Teatre Metropol
Presentació de la Temporada 2004 de l'Esbart Dansaire L'entrevista a Salvador Fà, director tècnic de l'Esbart Dansaire de Tarragona, desvela els detalls del pròxim festival que tindrà lloc al Teatre Metropol. Aquest esdeveniment es concep com un homenatge als socis i una mostra del treball de creació i recuperació coreogràfica de l'entitat. Novetats i Estrenes del Repertori L'Esbart aposta per la renovació constant per mantenir l'interès del públic. En aquesta edició es presenten fins a tres estrenes destacades: Dansant de Galop: Basada en el galop del Pallars, però adaptada per a l'escenari per guanyar vistositat. Jota Tibisenca: Una reinterpretació de les jotes de les Terres de l'Ebre, amb arranjaments musicals contemporanis. Fent Festa: Una peça de llarga durada (més de 20 minuts) que recrea l'ambient d'una festa major amb diversos gèneres com el vals o el contrapàs. Gestió de l'Espectacle i Vestuari L'entitat destaca per la seva gran capacitat logística i artística: El repertori actual de l'esbart és de prop de 90 danses. Es posa un èmfasi especial en el vestuari, gestionat per un equip propi que crea peces específiques per a cada coreografia. L'estructura del festival busca el ritme i l'agilitat, evitant pauses entre obres per no cansar el públic. "Volem que el públic es quedi amb una miqueta de gana i que no arribi mai a les dues hores d'espectacle." Compromís amb la Ciutat El festival manté el seu caràcter d'entrada gratuïta, una decisió conscient per agrair el suport dels seguidors i socis, malgrat que en altres localitats és habitual cobrar entrada per aquest tipus d'actuacions. El festival clourà amb clàssics com la Suite Marinera o el Ball de Gitanes.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
1'
Sessió de Benvinguda i Agraïments Inicials
Introducció i Benvinguda El contingut d'aquesta sessió se centra exclusivament en l'obertura de l'acte, on es realitza una reiteració d'agraïments cap als assistents i participants. Punts clau de la intervenció Reconeixement continuat: Es posa èmfasi en la gratitud durant els primers minuts de la trobada. Establiment de l'espai: La repetició del missatge d'agraïment indica una fase de recepció o d'espera que l'audiència s'acomodi. "Gràcies." L'estructura de la intervenció és senzilla però formal, marcant el ritme d'inici de l'esdeveniment.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
6'
Cloenda i lectures públiques dels tallers d'escriptura a Tarragona
Lectura Pública a Tarragona Els alumnes dels tallers d'escriptura de la ciutat han organitzat una jornada especial per compartir els fruits del seu treball. Sota el títol Tradicions Eròtiques i Altres Contes, l'acte proposa una immersió en la creativitat literària local a la plaça de Dames i Vells. Estructura i Metodologia dels Tallers El projecte s'ha dividit en tres modalitats diferenciades, adaptades a diversos públics i estils d'aprenentatge: Taller Itinerant: Una proposta basada en l'entorn urbà. Els participants recorren espais reals com la muralla romana o la platja per construir relats històrics o descriptius. Taller Estable: Un taller d'aula centrat en la tècnica literària, com la construcció d'atmosferes de terror o el desenvolupament d'inicis donats. Grup de Joves: Dirigit a nois i noies de 14 a 18 anys a l'Institut Martí i Franquès, amb un enfocament pedagògic similar al taller d'aula. Objectius i Futur del Projecte L'objectiu principal és portar la literatura al carrer i permetre que els nous escriptors experimentin la reacció directa del públic. La responsable destaca que: "La millor manera de veure si uns textos literaris funcionen o no és percebent la reacció que hi ha en el públic." Amb uns 30 participants actius aquest curs, el balanç és extremadament positiu. L'Ajuntament de Tarragona ja preveu donar continuïtat a aquestes iniciatives de formació permanent de cara al proper setembre.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Activitats educatives sobre la Tàrraco romana
L'aprenentatge del món romà en l'edat infantil El Camp d'Aprenentatge de Tarragona ha dissenyat una proposta educativa innovadora per a infants d'entre sis i vuit anys. Malgrat el repte que suposava introduir continguts històrics a edats tan primerenques, l'activitat ha demostrat ser un èxit després d'un any de proves, combinant la narrativa, el joc i l'experimentació directa. L'enigma de la medusa: El conte com a porta d'entrada El punt de partida és el conte L'enigma de la medusa, creat pel dibuixant Lugo Prades. Aquesta eina pedagògica té les següents característiques: Fidelitat històrica: Tot i ser una ficció, reprodueix amb exactitud els set monuments més importants de Tàrraco. Interactivitat: Els nens han de resoldre enigmes, trobar lletres amagades i desxifrar pergamins per formar la paraula "Tàrraco" i desfer un encanteri. Immersió: Els personatges no tenen nom perquè cada infant pugui personalitzar la història. L'aula taller: Viure com un romà L'activitat es trasllada a una aula totalment ambientada que simula una domus i els carrers de la ciutat, on els alumnes poden: Vestir-se segons l'estatus social (senadors, patricis o esclaus). Explorar la vida quotidiana: Visitar botigues de queviures, una botiga de cosmètics romans i una thermopolia (menjar preparat per a les classes baixes). Descobrir costums curiosos: Com l'ús d'urina per rentar-se les dents o l'existència de la comuna (vater) compartida al costat de la cuina. Manipular materials: Tocar productes, muntar un mosaic gegant i interactuar amb una maqueta de la ciutat de gran format. "No és una aula exposició, sinó una aula taller on provoquem que l'alumne toqui i manipuli els productes." Ruta i simulacions a la ciutat La jornada finalitza amb una part pràctica als monuments reals: Visita al Circ, on es realitzen simulacions de curses de quadrigues i vigues. Visita al Museu per veure el mosaic real de la Medusa que apareix al conte. Jocs romans a l'aire lliure al voltant de l'impluvium.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
29'
L'urbanisme i el futur de Tarragona amb Àngel Fernández
Plans d'Expansió i Urbanisme a Tarragona L'entrevista amb Àngel Fernández, tinent d'alcalde d'urbanisme, se centra en el desenvolupament de la ciutat sota el marc del Pla General de 1995. El projecte més destacat és el de Terrescavades, una zona d'eixample que busca pal·liar el dèficit de sòl urbà i habitatge. Projecte de Terrescavades i Polèmica Veïnal • El pla no és improvisat, ja que prové d'una planificació de fa nou anys. • Es preveu la construcció d'unes 1.000 vivendes de protecció oficial. • Els veïns contraris seran indemnitzats o incorporats al pla parcial segons la llei. • Les obres de la primera fase començaran en un any, però la zona baixa podria tardar entre 5 i 6 anys. Infraestructures i Comunicacions Llegada de l'AVE al Camp de Tarragona el 2006: • La ministra de Foment ha confirmat l'arribada del tren d'alta velocitat a l'estació de Perafort. • L'Ajuntament té preparada una reserva d'espai per garantir una connexió ràpida entre el centre de la ciutat i l'estació. "Tarragona ha estat una província oblidada pel Govern central en matèria d'infraestructures, i l'arribada de l'AVE és un acte de justícia." Millores als Barris i Equipaments Socials • Piscines: Obertura de la piscina de Sant Pere i Sant Pau aquest juny i adjudicació de la de Bonavista. • Equipaments: Construcció de llars d'avis i escoles bressol a Sant Salvador, Torreforta i Entrepins. • Via Augusta: Inici de les obres de remodelació a l'octubre per dignificar els accessos a la ciutat amb noves rotondes. • Pàrquing Jaume I: Finalització de les excavacions i compromís de minimitzar les molèsties als veïns i al rectorat de la URV. Revisió del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) Fernández respon a les crítiques de l'oposició afirmant que la revisió es fa amb cura i participació de les associacions de veïns. Es preveu que el text vagi a aprovació inicial després de Santa Tecla i sigui una realitat definitiva l'any 2005.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
29'
Canvi de rumb a l'Arquebisbat de Tarragona
Balanç de l'etapa del Dr. Martínez Sistach Els tertulians analitzen els set anys del Dr. Lluís Martínez Sistach al capdavant de l'arxidiòcesi (1997-2004). Es destaca la seva tasca en la implementació de les resolucions del Concili Provincial Tarraconense i la seva gran proximitat humana. • Accessibilitat: Tots coincideixen que ha estat un pastor proper, assequible i amb les portes sempre obertes. • Visió pastoral: Ha sabut equilibrar el seu rigor com a canonista amb una gran comprensió de la realitat social i cultural. • Trasllat a Barcelona: El seu nomenament com a arquebisbe de Barcelona es veu no tant com un premi, sinó com un repte difícil davant la nova divisió de la diòcesi barcelonina. El perfil del successor: Jaume Pujol Balcells L'anunci de Jaume Pujol Balcells, membre de l' Opus Dei i professor a la Universitat de Navarra, ha generat diverses reaccions: Inquietuds de la comunitat • Manca d'experiència pastoral: S'assenyala amb sorpresa que el nou arquebisbe no hagi estat bisbe prèviament ni tingui experiència directa en parròquies. • Vincle amb el territori: Preocupa el seu desconeixement de la realitat local de Tarragona després d'anys a Navarra. • Pluralitat: Els convidats subratllen la necessitat que el nou arquebisbe respecti la pluralitat de l'Església catalana i no imposi visions conservadores. L'encaix de l'Església Catalana i Roma El debat aborda la reorganització eclesiàstica a Catalunya: "L'Església catalana ha tingut sempre molta veneració per Roma, però no sempre s'ha sentit compresa ni ben tractada." Impacte en la jerarquia • Pèrdua de pes de Tarragona: Es percep una clara degradació de la influència de la seu tarragonina davant la nova configuració de les províncies eclesiàstiques. • Mètodes de nomenament: Tant el vicari general, mossèn Miquel Barberà, com els laics critiquen el secretisme de Roma i el fet de no haver consultat les institucions locals. • Interrogant de futur: L'etapa s'obre amb incertesa però amb una voluntat ferma de col·laboració per part del laïcat i les associacions.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
12'
Balanç de la campanya de la Renda a Tarragona
Valoració positiva i demanda sense precedents L'Agència Tributària de Tarragona, representada pel seu delegat Eduardo Palacio, fa un balanç molt satisfactori de la campanya de la renda actual. La resposta dels contribuents ha estat més ràpida i massiva del que es preveia inicialment, superant totes les expectatives de l'administració. Tot i l'alta demanda, no s'ha arribat al col·lapse gràcies a l'esforç del personal i la col·laboració d'altres institucions com ajuntaments i la Diputació de Tarragona. Dades clau de devolucions i tràmits L'agilització de les devolucions ha estat un dels punts més destacats de la campanya: S'han presentat ja 115.000 declaracions a retornar. Ja s'han retornat 65 milions d'euros, xifra que correspon al 81% de les declaracions presentades fins ara. El ritme de devolucions ha augmentat un 55% respecte a l'any anterior. Es preveu acabar la campanya (1 de juliol) havent retornat prop del 85% de les sol·licituds. L'èxit de l'esborrany i la via telemàtica Aquesta campanya ha estat marcada per la implantació del borrador (esborrany), una novetat que ha tingut una acollida excel·lent: S'han sol·licitat 120.000 esborranys, dels quals ja se n'han confirmat 17.000 com a declaracions definitives. L'ús d'Internet continua a l'alça: Tarragona ja suma 57.000 declaracions online, amb una previsió d'arribar a les 80.000. Suport al contribuent i terminis El delegat recorda que l'objectiu principal és facilitar el compliment de les obligacions tributàries. Atesa l'alta demanda, s'ha ampliat el termini per demanar l'esborrany o les dades fiscals fins al 20 de juny. Aquells que encara no hagin demanat cita prèvia poden intentar trobar els últims forats disponibles trucant als telèfons habilitats. "En mitja hora, un contribuent pot sortir de casa seva i tornar amb la declaració feta, presentada i enviada per Internet des dels nostres centres."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
7'
Anàlisi de Problemes Tècnics i Supervivència en Sistemes
Resum de la Sessió Aquesta sessió s'ha centrat en la identificació d'incidències crítiques que poden comprometre la viabilitat dels projectes. S'ha posat un èmfasi especial en la resolució de conflictes derivats de sistemes externs i la importància d'una gestió eficient del temps. Punts Clau de la Discussió Detecció de Problemes: S'ha subratllat la necessitat d'entendre que certes configuracions poden causar un error fatal que resultaria en la frase: "Si poseu més, es pot entendre que és un problema i no sobreviureu." Integració amb AiNoQ: S'ha confirmat que la part tècnica relacionada amb el sistema AiNoQ ja està correctament gestionada i ordenada (sorted). Gestió del Temps: S'ha esmentat el desplaçament horari com un factor a tenir en compte en les entregues i la coordinació. Conclusions L'equip ha de vigilar la càrrega de dades per evitar el col·lapse del sistema i assegurar-se que els fluxos amb eines de tercers es mantinguin estables.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Selectivitat a Tarragona: Nervis i Ambient al Campus
Crònica de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) El reportatge connecta amb la unitat mòbil de Tarragona Ràdio al Campus de Sant Pere Sescelades, on més de 2.000 estudiants del Camp de Tarragona han iniciat els exàmens de la selectivitat. La jornada ha començat amb la prova de llengua castellana i literatura, i l'ambient oscil·la entre el relleu post-examen i el neguit per les proves següents. L'Experiència dels Estudiants Diversos alumnes han compartit les seves sensacions després del primer contacte amb el tribunal: Preparació i nervis: Molts confessen haver passat les hores prèvies en un estat de constant repàs, tot i les recomanacions de descans per part del professorat. Mètodes de relaxació: Ha destacat el cas d'una alumna que ha recorregut a la valeriana per controlar el "pànic escènic", comparant la pressió de l'examen amb la de sortir a un escenari de teatre. Assignatures temudes: Mentre que el català es percep generalment com a més assequible, matèries com història, química o anglès generen més preocupació pel volum de temari. Debat sobre el sistema: Hi ha opinions dividides sobre la justícia de la prova: > "No crec que ens hauríem de jugar totes les cartes per poder fer una carrera en tres dies." Veu de l'Organització Maria Bargalló, directora de l'escola de pregrau, ha confirmat la normalitat de la jornada: Sense incidències: Els 13 tribunals de la demarcació (Tarragona, Reus i Tortosa) funcionen correctament. Novetats curriculars: Enguany s'ha introduït l'assignatura d'Història de la Música. Seguretat: S'ha posat èmfasi en la custòdia i el secretisme dels exàmens per garantir la igualtat d'oportunitats. El professorat viu aquests dies amb un neguit compartit, intentant facilitar al màxim el tràmit als joves i oferint suport constant durant els descansos.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
12'
Crims i execucions al segle XIX a Tarragona
L'entrevista amb l'autor Manel ens submergeix en la crònica negra de les comarques de Tarragona durant el segle XIX. A través del seu llibre, que recull 14 casos reals, s'analitza la crueltat dels crims de l'època i la contundència de la justícia. Casos destacats Josepa Pasqual: Una dona de Sant Carles de la Ràpita que va assassinar el seu marit, de cognom Matamoros, amb evidents signes de violència sexual i simbòlica. Pere de Valls: Citat en les cançons de Lluís Llach, era un sàdic que gaudia veient l'agonia de les seves víctimes i va ser executat a la forca. El Panxample: Un personatge que va esdevenir una figura mítica de por (com el Papus) i que va acabar afusellat per la mort de militars. Mètodes d'execució i espectacle públic L'autor descriu amb detall com la mort era un esdeveniment social: "Les execucions eren com avui dia el futbol o Gran Hermano; venien milers de persones de tota la comarca." Es distingeixen diversos mètodes segons la condició del reu: 1. La forca: El mètode més antic, sovint seguit de l'esquarterament del cos. 2. El garrot vil: Evolució de la forca, amb categories segons el llinatge (noble o peu). 3. L'afusellament: Reservat principalment per a delictes que involucraven militars o sota el codi militar. Els Mossos d'Esquadra de l'època Curiosament, el llibre destaca l'eficàcia dels Mossos d'Esquadra, comparant-los amb Sherlock Holmes per la seva capacitat d'investigació. S'explica com resolien casos seguint pistes mínimes, com un botó perdut o la procedència d'un misto artesanal, sota el comandament de figures com Vidal Pujadas de Botarell.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
20'
Gestió de Medi Ambient i Sancions a Platges de Tarragona
Resum de l'Entrevista amb Agustí Mallol El regidor de Medi Ambient i Protecció Civil de l'Ajuntament de Tarragona, Agustí Mallol, detalla les noves mesures de seguretat a les platges i la gestió de diverses problemàtiques mediambientals a la ciutat. Sancions per a Banyistes Imprudents L'Ajuntament ha implementat un sistema de multes que van dels 600 als 12.000 euros per a aquells que ignorin les indicacions dels socorristes. Aquesta mesura respon a situacions d'alt risc viscudes l'estiu anterior, on la imprudència d'alguns banyistes va posar en perill la vida del personal de salvament. Procediment: Els socorristes realitzen una tasca preventiva. Si el banyista no corregeix la seva actitud, s'avisa la Guàrdia Urbana, que és l'única amb potestat per identificar i obrir l'expedient sancionador. Base Legal: La mesura s'empara en la llei estatal contra el vandalisme i les incorreccions en l'espai públic. Gestió de Plagues i Neteja de Rieres El regidor expressa la seva preocupació per la proliferació de mosquits al riu Francolí i reclama una actuació conjunta amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Mallol anuncia un planning d'actuació per coordinar les responsabilitats de diverses administracions (Estat, Generalitat i Diputació) en el manteniment de vorals de carreteres i lleres de rius. "El que no pot ser és que tot recaigui sobre l'Ajuntament; les altres administracions han d'estar al costat de les necessitats de la ciutat." Control de la Població de Coloms Es preveu una actuació integral amb l'Autoritat Portuària per reduir la població de coloms en un 60% (uns 5.000 exemplars). La zona del port, en ser un punt de descàrrega de cereals com la mandioca o la fava, és el principal focus d'alimentació d'aquests ocells que després es desplacen a la ciutat. Polèmica per l'Escombra de Platí Mallol defensa el guardó de l'Escombra de Platí rebut a Madrid davant les crítiques de l'oposició (PSC), que acusen l'equip de govern d'haver "comprat" el premi. El regidor referma l'orgull pel treball realitzat i demana a l'oposició una actitud més constructiva i menys partidista de cara a millorar la ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
30'
Balanç de gestió i seguretat química al Camp de Tarragona
Balanç dels primers 6 mesos del Govern Tripartit Javier Sabaté, delegat del Govern al Camp de Tarragona, analitza el primer mig any de gestió del govern presidit per Pasqual Maragall. Destaca que ha estat un període intens i mogut, marcat per dues conteses electorals i la dificultat d'arrencar una nova administració després de 24 anys de govern convergent. Reptes Administratius i Pressupostaris • El govern s'ha trobat amb pressupostos prorrogats i unes arques públiques en situació difícil. • S'està treballant en la unificació de les dependències de la Generalitat a Tarragona en un sol edifici per guanyar funcionalitat i estalviar costos. • Es mantenen converses amb l'Ajuntament de Tarragona per resoldre el futur de l'edifici de la Chartreuse, que actualment genera unes càrregues financeres de 50-60 milions de pessetes anuals sense tenir ús. Projectes i Equipaments en Territori Tarragoní Educació i Justícia • Escola Oficial d'Idiomes (EOI): Es plantegen dues ubicacions possibles: terrenys propers a l'Escola César August o la zona de Sant Pere i Sant Pau (prop de la universitat). • Ciutat Judicial: Es debat entre agrupar els edificis prop del riu o mantenir la ubicació de la Casa dels Mestres per raons econòmiques. • Presó: Es busca un nou emplaçament amb discreció, preveient la remodelació de l'actual sistema penitenciari per a l'horitzó 2006-2010. Acció Social als Barris S'ha posat en marxa un pla de xoc per a la dignificació de barris com Camp Clar i Sant Salvador. En el cas de Camp Clar, es busca un nou local per a la llar de jubilats que substitueixi l'actual, tancat per deficiències higièniques. Seguretat Química i Medi Ambient Revisió del PLASEQTA El Govern ha aprovat definitivament la revisió del Pla de Seguretat Exterior del Sector Químic (PLASEQTA). Sabaté subratlla que s'actuarà amb el màxim rigor: "No arxivarem els accidents en el tràmit de diligències prèvies, sinó que passarem a l'expedient sancionador quan calgui." Gestió d'Accidents Recents • Repsol i Clariant: S'estan investigant les fuites recents. En el cas de Repsol, s'ha demanat un informe extern a l'Institut Químic de Sarrià (IQS). • Simulacres: El 26 de juny es realitzarà una prova de sirenes al polígon nord i s'estrenarà un sistema de trucades massives als veïns per avisar de les emergències. Medi Ambient i Contaminació Sabaté diferencia entre els episodis d'olors (sovint sense risc per a la salut) i la contaminació real de l'aire i l'aigua. També destaca el problema de l'ozó troposfèric a l'estiu, causat principalment pel trànsit i no només per la indústria.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
8'
L'afició del Nàstic celebra el lideratge al bar Petit Tarracó
El Nàstic, líder i a prop de l'ascens Després de la victòria per 1-0 contra el Lanzarote al Nou Estadi, el Gimnàstic de Tarragona s'ha situat com a líder del seu grup en la lligueta d'ascens a la Segona Divisió A. Tot i que el joc no va ser brillant, els seguidors respiren optimisme. L'ambient al bar Petit Tarracó L'equip de Tarragona Ràdio s'ha desplaçat a un dels llocs més emblemàtics per a l'afició: el bar Petit Tarracó. Durant l'hora de l'esmorzar, s'han recollit les impressions dels clients: Tito: Destaca el patiment viscut per la manca de gol (3 gols en 4 partits), però confia en la solvència de la defensa. Camilo: Es mostra molt optimista i afirma que l'equip depèn de si mateix per pujar. Jaume: Adverteix sobre el bon estat de forma del Real Madrid B, que ha marcat 9 gols en dos partits. Josep Maria: Creu que cal ser positius tot i el patiment i prefereix esperar a la darrera jornada a Tarragona per obrir el cava. Les fites del calendari L'afició i els tertulians miren amb atenció els propers compromisos: El proper partit contra l'Ourense (que arriba tocat després d'una desfesta contra el filial blanc). La darrera jornada, que es preveu definitiva per certificar l'ascens. "Està a segona, està a segona... depenem de nosaltres mateixos i això és molt important." L'establiment llueix una pancarta amb el lema "Som-hi Nàstic, a Segona A", il·lustrada amb un gladiador romà, simbolitzant la identitat i la lluita de l'equip i la ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
8'
La selectivitat: funcionament, angoixes i incertesa
L'impacte de la llei d'educació i el context actual Les proves de selectivitat d'aquest any estan marcades per una certa incertesa legislativa. Tot i els dubtes sobre la continuïtat del format, es confirma que els exàmens es mantindran sense canvis immediats per als propers cursos, un fet que genera neguit tant en l'alumnat com en el professorat de secundària. El paper de la universitat i la secundària La prova s'entén com un punt de confluència per garantir un nivell mínim compartit per a tots els estudiants que accedeixen a la universitat. Maria destaca la col·laboració estreta entre ambdues etapes educatives per oferir garanties d'èxit en l'accés. Logística i objectivitat de l'examen El procés està dissenyat per ser el més transparent i equitatiu possible: * Anonimat garantit: S'utilitza un sistema d'etiquetes amb codis de barres perquè els correctors no coneguin la identitat de l'estudiant. * Acompanyament: Els alumnes estan acompanyats pels seus professors (vocals del tribunal) des de l'arribada al centre. * Estructura: Les proves duren entre una hora i una hora i mitja, amb pauses entre matèries. Tipologia de proves i gestió de l'estrès Els exàmens se centren especialment en la comprensió lectora (textos, fórmules o enunciats de problemes) i la maduresa expressiva en l'àmbit de les humanitats. Malgrat el nerviosisme inicial, la majoria d'estudiants coincideixen a dir que: "No era tan difícil com pensàvem." Finalment, es comenta que, tot i els avenços tecnològics i l'entrenament previ mitjançant portals web, mètodes tradicionals com la xuleta encara persisteixen com un element de seguretat psicològica per a alguns alumnes.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
7'
Protesta escolar per les obres a Sant Pere i Sant Pau
Protesta de l'AMPA per l'estat del centre educatiu Els pares, mares i alumnes del centre d'ensenyament de Sant Pere i Sant Pau han protagonitzat un acte de protesta simbòlic per denunciar l'aturada de les obres de millora de l'escola. Durant l'acte, els infants de P2 i P3 han dipositat cartes de queixa en una urna simbòlica per exigir la finalització dels treballs de remodelació. Punts clau de la reivindicació: Aturada de les obres: Els treballs porten un mes i mig aturats sense motiu aparent, tot i el compromís de tenir-los enllestits per al setembre. Falta de seguretat: Es denuncia que el retard i l'estat actual de la construcció posen en perill la seguretat dels alumnes. Deficiències estructurals: L'edifici porta 27 anys sense una remodelació integral, presentant instal·lacions degradades i faltes de pintura. Logística deficitària: Actualment, els nens més petits han de creuar la rambla diàriament per anar al menjador, una situació que s'hauria de solucionar amb la nova estructura. Accions i properes passes: "Tinc dret, senyor Nadal, el meu col·le està fatal" Aquesta ha estat una de les consignes més corejades durant la concentració. La presidenta de l'AMPA, la Rosa Maria, ha confirmat que: S'ha enviat la documentació fotogràfica de l'estat de les obres. Les cartes signades pels alumnes seran entregades oficialment a l'Ajuntament el proper dilluns. L'administració al·lega una falta de pressupost com a causa principal del retard.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
Mostra d'arts escèniques al carrer amb joves de Tarragona
Arts al carrer: una proposta jove i multidisciplinària L'episodi presenta la propera mostra d'espectacles al carrer que tindrà lloc a la plaça de les Cols de Tarragona. Aquesta iniciativa destaca per ser un espai de lliure expressió organitzat de forma conjunta entre l'Ajuntament de Tarragona i diversos col·lectius de joves de la ciutat. Diversitat de disciplines i grups participants A la xerrada hi participen representants de diferents entitats que mostren la riquesa artística de la proposta: * Vís de Benadi: Impulsors inicials de la idea, presentaran una obra de 15-20 minuts sobre la condició humana i animal amb més de 30 participants. * Nobres (Amanda): Porten l'espectacle L'home goma i lluna, llunera, una peça de circ i teatre gestual sense paraules realitzada per joves de 15 i 16 anys. * Primats pel Teatre (Miquel Àngel): Presenten Refugiats TV, una proposta d'acció i interacció directa amb el públic. * Grup Màrmara (Maribel i Raquel): Una aposta per la dansa-fusió basada totalment en la improvisació, on interactuen ballarines, músics, pintors i fotògrafs. Reivindicació de l'espai públic Toni Martí, tècnic de Joventut, subratlla que la mostra neix de la necessitat de trobar escenaris alternatius que no encaixen en els circuits formals o tradicionals. L'objectiu és: 1. Ocupar el carrer: Recuperar la vida social i la relació humana mitjançant les arts. 2. Fomentar la cogestió: Que els mateixos artistes decideixin el format i la direcció de l'esdeveniment. 3. Proximitat extrema: Trencar la barrera entre actor i espectador, permetent que el públic senti la respiració i l'esforç de l'artista a pocs centímetres. "L'important és la part viva, la part dels col·lectius. És una possibilitat de veure una barreja d'ingredients de totes les arts en un temps molt curt." El repte de l'artista de carrer Els convidats debaten sobre la duresa d'actuar a l'espai públic. S'esmenta que el terra és dur per ballar i que els comentaris del públic, al ser tan propers, poden afectar la concentració. Tot i així, consideren que aquesta complicitat i retroalimentació immediata amb la gent és el que fa que l'experiència sigui realment autèntica i enriquidora.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
12'
La Passió de Sant Fructuós a l'Amfiteatre de Tarragona
La Passió de Sant Fructuós: Un viatge al segle III L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Jesús Blanco, actor que interpreta el paper de Sant Fructuós des de fa 15 anys, ens apropa a la representació històrica i teatral que organitza l'Associació Cultural Sant Fructuós. Una recreació històrica única L'obra recrea els darrers dies del bisbe Fructuós i els seus diaques, Auguri i Eulogi, martiritzats a l'arena de l'amfiteatre l'any 259 d.C. Relat històric: Es basa en les Actes del Martiri, el document històric més antic de la península ibèrica sobre un martiri cristià. Impacte emocional: La representació no és una comèdia; requereix una gran immersió dramàtica per transmetre la fe i el patiment d'una persona que s'enfronta a ser cremada viva. Escenari real: Es realitza al mateix lloc on van succeir els fets, l'Amfiteatre Romà de Tarragona, Patrimoni de la Humanitat. Magnitud de l'espectacle L'esdeveniment destaca per la seva gran envergadura tècnica i humana: * Més de 85 actors i una quarantena d'organitzadors. * Participació de l'Orquestra dels Amics de la Catedral i la coral de la Schola Cantorum. * Elements escènics complexos com cavalls, foc real i torres de llum. "És com si obrissis una finestra a la Tàrraco del segle III." Dates i detalls pràctics Enguany, per petició de l'Ajuntament, s'ha ampliat el nombre de funcions per facilitar l'accés a tothom: * Dates: 11, 12, 19 i 26 del mes de juliol (dissabtes). * Horari: A les 22:00 h (obertura de portes a les 21:30 h). * Aforament: Limitat a 800 persones per funció per motius de seguretat i preservació del monument.