Tots els episodis

62472 episodis disponibles

episodis

59689-59712 de 62472

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
19'
Recerca sobre el dolor infantil a Tarragona
Estudi pioner sobre el dolor infantil i adolescent L'entrevista presenta un estudi innovador liderat per la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que analitza la incidència del dolor en menors d'entre 7 i 16 anys. Aquest treball és especialment rellevant perquè cobreix un buit en la recerca estatal, on els estudis sobre població infantil són pràcticament inexistents. Objectius i metodologia de la recerca L'estudi es troba actualment en fase de treball de camp i recollida de dades a la comarca del Tarragonès. Els seus punts clau inclouen: Identificació de factors: Es busca entendre quins elements contribueixen al manteniment del dolor i per què en alguns casos es cronifica. Prevenció i intervenció: L'objectiu final és dissenyar programes de tractament precoç i prevenció de la cronificació. Perspectiva familiar: Es demana la col·laboració de pares i mares per analitzar com els hàbits i maneres d'expressar el dolor es transmeten o imiten dins el nucli familiar. El dolor com a experiència subjectiva L'investigador, Jordi Miró, destaca la dificultat d'avaluar el dolor ja que no existeix un "doloròmetre". L'experiència és totalment subjectiva i depèn del llindar del dolor de cada individu. "El dolor és important per a la supervivència de l'espècie com a senyal d'alarma, però el dolor crònic no té cap sentit ni utilitat i deteriora greument la qualitat de vida." Confidencialitat i importància de la participació Es fa una crida a les famílies de les zones seleccionades (Tarragonès) per respondre els qüestionaris enviats a través dels centres educatius. Es garanteix la confidencialitat absoluta de les dades i s'explica que la participació és vital per obtenir una radiografia real i no sesgada de la societat catalana.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
5'
Balanç de la presència de Tarragona a Fitur i promoció de Tarracó Viva
En aquesta darrera jornada professional a la fira Fitur (Madrid), s'ha realitzat un balanç exhaustiu de la participació de Tarragona. L'entrevista amb Montse Pasqual, gerent del Patronat Municipal de Turisme, destaca la consolidació de la ciutat com una destinació turística de referència. Resultats de les jornades professionals Contactes estratègics: S'han mantingut reunions clau amb companyies de baix cost per potenciar la connectivitat de la zona i amb diversos turoperadors interessats en el producte cultural. Ubicació de l'estand: L'espai de Tarragona ha gaudit d'una visibilitat excel·lent, situat en una zona de gran afluència entre els pavellons 7 i 9. Impacte visual: La imatge de l'Amfiteatre de Tarragona i la presència de membres de la Legio Romana amb vestimentes autèntiques han estat els principals reclams per al públic. L'aposta per Tarracó Viva Un dels pilars d'aquesta edició és la promoció de Tarracó Viva, el festival de reconstrucció històrica que se celebra al maig. "Tarracó Viva és una de les estrelles d'aquest any per nosaltres." S'ha preparat material documental específic i una presentació adreçada a la premsa especialitzada per donar a conèixer la tradició i el rigor històric d'aquest esdeveniment a nivell estatal i internacional. Cloenda i obertura al públic Després de tres dies de feina amb professionals del sector, la fira obre les portes al públic general durant el cap de setmana. L'emissora local clou la seva cobertura especial destacant la immensitat de l'esdeveniment i la varietat de destinacions presentades, des de les locals fins a les més exòtiques de Llatinoamèrica.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
26'
Presentació de Tarracó Viva a FITUR 2004
Promoció de Tarragona a Madrid L'episodi se centra en la presentació oficial de les jornades Tarracó Viva a la fira FITUR de Madrid. Aquesta acció representa la primera gran promoció de l'esdeveniment fora de Catalunya, amb l'objectiu de captar turoperadors i públic estatal. Característiques de Tarracó Viva • No es tracta d'una festa lúdica o de disfresses, sinó de jornades de reconstrucció històrica. • Tot el material utilitzat (roba, armes, eines) està fabricat seguint criteris arqueològics • Les dates per a l'edició d'enguany (la sisena) seran del 18 al 30 de maig. Novetats de la sisena edició • Participació de grups de cavalleria d'Alemanya. • Representació de comèdia romana a càrrec de la Universitat Rovira i Virgili. • Ampliació de la presència internacional amb museus de Portugal, Israel i Itàlia (Pompeia i Roma). • Noves ubicacions com la Cantera del Mèdol per explicar l'ofici de la grimensura (topografia romana). L'estratègia turística de la ciutat Els responsables polítics, Francesc Recomà i Maria Mercè Martell, subratllen la importància de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat: "Per entendre el significat de la romanitat i veure com es vivia en una capital de l'imperi, cal venir a Tarragona." • Es destaca el fet diferencial de tenir monuments autèntics per fer les recreacions. • Es busca consolidar la marca Tarragona davant l'arribada de vols de baix cost a l'aeroport de Reus. Els protagonistes de la reconstrucció L'entrevista inclou membres de l'associació Projecte Fènix vestits com a soldats de la Legio VII Gemina: • L'Ivan (legionari): descriu la lorica segmentata i el pes de 20 kg de l'equipament. • El Ramon (centurió): explica el significat del vitis (bastó de comandament) i la seva armadura de 30 kg. • El Quim (governador): detalla el ritual de col·locar la toga de 6 metres de llana. • El Cèsar (portaestandard): descriu la pell de llop sobre el casc i el vexillum.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
2004-01-30 ALCALDE VALLADOLID
Valladolid: Un destí de referència en el turisme d'interior En el marc de la fira Fitur, el president de la Diputació de Valladolid, Ramiro Ruiz Medrano, presenta una oferta turística basada en la qualitat, la tranquil·litat i la valorització del patrimoni històric i natural. La província aposta per diversificar el seu atractiu més enllà de la coneguda Setmana Santa. Productes turístics singulars La proposta de Valladolid es vertebra al voltant de diversos eixos clau: Enoturisme i patrimoni: El Museu del Vi, ubicat a l'emblemàtic Castell de Peñafiel (conegut com el Navío de Castilla), és un dels principals reclams amb més de 400.000 visitants en tres anys. Arqueologia didàctica: La recent inauguració de la Vil·la Romana d'Almenara-Puras, que inclou un centre d'interpretació per mostrar com era la vida a l'antiguitat. Turisme fluvial: Una de les grans sorpreses és la possibilitat de navegar pel Canal de Castella a la zona de Tierra de Campos, oferint una experiència de pau i natura. Projectes de futur i infraestructures La Diputació continua invertint en nous recursos per al 2005, destacant el futur Museu del Pa i la recuperació del Sender Verd del Vall Esgueva per a activitats a l'aire lliure. "Hem fet una aposta per posar en valor el nostre ric patrimoni arquitectònic i mediambiental mitjançant una forta inversió pública i la col·laboració privada." Crescuda del turisme rural El sector ha viscut una transformació radical, passant de només 3 cases rurals l'any 1997 a 55 establiments el 2003, cosa que reflecteix l'èxit del model i l'excel·lència en el servei al visitant, especialment orientat a mercats emissors com Madrid i Catalunya.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
19'
Hotelers de Tarragona analitzen el turisme a Fitur 2004
El sector hoteler de Tarragona davant la fira Fitur Representants del sector hoteler de la ciutat de Tarragona participen en la fira Fitur 2004 per analitzar l'estat actual del mercat i establir contactes estratègics. En aquesta edició, es destaca una afluència de públic superior a l'any anterior, tot i que les expectatives del sector es mantenen prudents a causa del desequilibri entre l'augment de l'oferta hoteler i l'estancament de la demanda. Estratègies de promoció i nous reptes Els hotelers subratllen la importància de definir un pla estratègic de promoció clar per a la ciutat, basat en els seus elements diferenciadors: Patrimoni de la Humanitat: Es reivindica com l'eix central de la marca Tarragona per competir amb altres destinacions. Tarracoviva: Es valora com una eina excel·lent, però es demana treballar amb operadors turístics amb un any d'antelació per garantir un èxit d'afluència internacional. Noves tecnologies: S'aposta per la creació d'una pàgina web potent i l'ús d'internet com a canal de venda directa. L'impacte de les aerolínies de baix cost Un dels punts clau de la jornada ha estat la preocupació per la pèrdua de vols a l'aeroport de Reus, especialment després de l'anunci de la companyia Hapag-Lloyd de reduir la seva activitat. Les idees principals són: La necessitat de crear paquets turístics atractius per convèncer les aerolínies de la rendibilitat de la zona. La millora de la connectivitat: actualment és més fàcil anar de l'aeroport de Reus a Barcelona que a Tarragona ciutat. L'ús de la CityCard per oferir avantatges exclusius als turistes que arriben mitjançant vols de baix cost. "No podem pretendre que d'un dia per l'altre això sigui un èxit; la promoció turística és una carrera de fons on cal posar unes bases sòlides."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
Estratègies turístiques a Fitur 2004: La Costa Daurada i Toledo
Presència de la Costa Daurada a Fitur L'entrevista comença amb Octavi Bono, gerent del patronat de turisme de la Diputació de Tarragona, qui descriu la magnitud de Fitur 2004 amb més de 10.000 expositors i representació de 170 països. La participació catalana destaca per: Un espai propi de 400 metres quadrats que aglutina 14 patronats municipals i empreses. L'objectiu de presentar productes innovadors davant la premsa, agents de viatges i el públic general. La formalització de convenis de col·laboració entre la Diputació i els patronats municipals de les comarques tarragonines. Mercats emergents i novetats L'estratègia de la Costa Daurada no només se centra en la proximitat, sinó en mercats amb gran potencial: El mercat xinès: S'està construint una xarxa de complicitats institucional i empresarial amb ciutats com Pequín, Xangai i Canton. La Xina preveu moure 100 milions de turistes pel 2010 i Tarragona vol ser-hi present. Turisme de salut (Wellness): Presentació del nou catàleg de balnearis i salut per a tota la demarcació. Tecnologia i nàutica: Noves plataformes informàtiques de comercialització a la xarxa per a les estacions nàutiques de Salou, Cambrils i Mont-roig. "No volem perdre l'oportunitat de ser dels primers en valorar el mercat xinès i d'intentar enllaçar-hi de forma correcta." Toledo: Ciutat Patrimoni i Turisme de Pernoctació En una segona part, el programa entrevista Javier Díaz-Herranz (Toledo Convention Bureau) i Cristina Jordán (Pla d'excel·lència turística de Toledo). L'objectiu principal de Toledo a Fitur és augmentar les pernoctacions, ja que actualment pateixen un excés d'excursionistes de dia provinents de Madrid. L'oferta cultural i nocturna Toledo es promociona com la ciutat de les tres cultures (cristiana, jueva i musulmana) amb els següents reclams: Patrimoni: Única ciutat de la península amb dues mesquites i dues sinagogues conservades. Rutes nocturnes: Creació de visites teatralitzades per descobrir els racons més íntims de la ciutat sota la llum de la nit. Gastronomia: Sopars espectacle que fusionen les tres tradicions històriques i la Ruta del Quixot. Corpus Christi: Recomanat com el moment més singular per visitar la ciutat, declarat d'interès turístic internacional.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
Tarragona Ràdio a FITUR: Turisme i noves aliances
Crònica de la presència tarragonina a FITUR Tarragona Ràdio es desplaça a Madrid per cobrir la Fira Internacional del Turisme (FITUR), la segona fira més important del món en el seu sector. Amb 170 països representats, l'esdeveniment serveix d'aparador per a les comarques de Tarragona i la Costa Daurada. Reunions estratègiques i reptes del sector L'activitat a la fira és intensa, especialment durant les jornades dedicades a professionals: Aeroport de Reus: S'ha mantingut una reunió amb la companyia alemanya Hapag-Lloyd per intentar evitar la suspensió dels vols diaris cap a Colònia i Hannover prevista per a l'abril. Tot i que la suspensió sembla inevitable a curt termini, les converses continuen obertes. Mercat Xinès: Contactes entre el Patronat de Turisme i l'ambaixador de la Xina per atreure turistes d'aquest país cap a la demarcació tarragonina. Presència Institucional: Participació activa de Francesc Recomà (tinent d'alcalde) i Joan Aregio (president de la Diputació), acompanyats de directors hotelers i de càmpings. Promoció de destinacions nacionals El programa també explora opcions de viatge per als tarragonins, destacant la col·laboració amb altres regions: "Asómate a Valladolid és el nostre lema; obrim els braços a tothom qui vulgui conèixer el nostre Museu del Vi i la nostra gastronomia." Valladolid: Dionisio Miguel Recio, president del patronat de turisme de Valladolid, destaca la Setmana Santa (d'interès turístic internacional), la cultura del vi al Castell de Peñafiel i la riquesa gastronòmica de Castella i Lleó.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
Recorregut pel pavelló de Llatinoamèrica a Fitur
Explorant el pavelló 6: L'essència de Llatinoamèrica El reportatge ofereix una immersió sonora i descriptiva pel pavelló número 6 de Fitur, espai reservat exclusivament als països de Llatinoamèrica. Aquest sector destaca per la seva gran vitalitat, oferint una experiència que combina la promoció comercial amb el folklore viu. Mèxic i la cultura prehispànica Actuacions en directe: L'estand de Mèxic és un dels més grans i actius, on un grup de dansaires amb vestits de plomes realitza balls tradicionals acompanyats de timbals. Representació azteca i maia: Entrevistats vestits de guerrers expliquen que la seva missió és mantenir viva la cultura prehispànica i mostrar-la als visitants professionals. Turisme a Quintana Roo: Es destaca l'oferta de Cancún i la Riviera Maya, que va més enllà del sol i platja, incloent-hi zones arqueològiques, parcs ecoturístics i rutes naturals. Diversitat de destinacions i estils El recorregut continua per altres punts clau del continent: Cuba: Els responsables destaquen que el turista espanyol busca cada cop més conèixer el poble cubà i ciutats autèntiques com Santiago de Cuba i l'Havana, fugint dels complexos turístics tancats. República Dominicana: Esmentada pel seu ambient festiu amb bongos i gran afluència de públic. Xile: Ofereix un contrast paisatgístic brutal, des del desert del nord fins a la Patagònia i l'Antàrtida, sent la Patagònia la destinació més sol·licitada actualment. Caràcter professional i activitat firal Durant la jornada, el recinte és ocupat principalment per professionals del sector turístic que realitzen reunions i contactes estratègics per augmentar l'afluència de visitants als seus respectius països. El periodista recorda que Fitur és una de les fires més importants del món, ocupant 10 pavellons a Madrid, amb espais dedicats a Europa, Àfrica i les comunitats autònomes de l'estat espanyol.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
6'
Tarragona brilla a Fitur 2004 amb estand propi
Presència estratègica de Tarragona a Fitur L'emissora municipal connecta en directe amb la Fira Internacional de Turisme (Fitur) de Madrid, on la ciutat de Tarragona disposa d'un espai de promoció propi gestionat pel Patronat Municipal de Turisme. L'estand destaca visualment per una imatge de grans dimensions de l'amfiteatre romà amb el mar de fons, essent el principal pol d'atracció dels visitants. L'experiència de les estudiants de turisme Dues estudiants del centre Betatur, la Cinta i la Lucía, expliquen la seva vivència durant aquests dies de fira: * Estan cursant l'últim any de la diplomatura de Turisme. * Destaquen el ritme intens de la fira i l'interès del públic professional i acadèmic. * Com a anècdota curiosa, relaten com una visitant va preguntar si l'amfiteatre era una construcció nova: "Una senyora m'ha preguntat: 'escolta, nena, això d'aquí és nou?'. No sabia què contestar-li, perquè fa bastants segles que està construït." Gestió professional i mercats emergents L'Alícia, tècnica del Patronat, detalla l'oferta integral que s'ofereix: patrimoni, gastronomia, rutes i oferta hotelera. En l'àmbit comercial: * Es constata la irrupció del mercat rus com a nou actor global de pes. * Es manté l'aposta ferma pel mercat anglès i el nacional. * Es confirma la presència institucional del tinent d'alcalde Francesc Ricomà i de Maria Mercè Martorell per a la presentació de les jornades de Tarracó Viva.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
4'
Crònica de Tarragona Ràdio des de Fitur 2004
Panorama de l'activitat a Fitur 2004 L'emissora municipal connecta en directe des del recinte firal Juan Carlos I de Madrid per traslladar l'ambient de la fira turística més important de l'estat. En aquesta ocasió, els enviats especials Lluís Comas i Ricard Lóz se situen al pavelló 7, un espai de grans dimensions que concentra l'oferta catalana. Actes i presentacions destacades El programa destaca l'alta activitat institucional i promocional que se celebra simultàniament: Estacions Nàutiques de Catalunya: Presentació oficial a l'estand de Catalunya amb la presència d'autoritats com l'alcalde de Cambrils. Presència de la Costa Daurada: Seguiment dels convenis de col·laboració entre el Patronat de Turisme Costa Daurada i els patronats municipals. Promoció municipal: Difusió d'informació de localitats com Sitges, Vilanova i la Geltrú, i Badalona dins l'espai de la Diputació de Barcelona. Fòrum 2004: Espai dedicat a la promoció de l'esdeveniment internacional que tindrà lloc a Barcelona. L'ambient i les anècdotes La crònica subratlla la magnitud de l'esdeveniment, que ocupa 150.000 metres quadrats, i la barreja de professionals del sector amb cares conegudes de la vida pública: "Són detalls o són anècdotes que expliquen la magnitud d'aquest Fitur 2004, la gran quantitat de gent i de famosos que hi passen." S'ha mencionat el pas de personalitats tan diverses com l'exministra Carmen Alborch o la cantant Karina, evidenciant el poder de convocatòria de la fira.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Novetats i itineraris del Carnaval de Tarragona
Reestructuració del calendari festiu El Carnaval de Tarragona presenta canvis significatius en la seva organització temporal per millorar la continuïtat dels actes. La construcció de la bota, símbol indiscutible de la festa, s'avança al dimarts, mentre que el dimecres es reserva per a un nou espectacle i l'entrada del rei i la reina. Aquest canvi evita el solapament amb la Disfressa d'Or, que manté la seva celebració el dijous. Relleu musical i esdeveniments destacats L'edició d'enguany aposta fortament per la música amb actuacions d'àmbit estatal: La Mala Rodríguez: Representant del hip-hop. El Canto del Loco: Un dels grups més populars del panorama actual. Gade Gang: Talent local de Cambrils que actuarà el mateix dia que la Mala Rodríguez. Canvis en l'itinerari de la Rua La Rua de Carnaval modifica el seu recorregut per motius logístics i estratègics: Problemes tècnics: Les màquines tractores patien per pujar els carrers de Podaca i Unió a causa de l'augment de pes de les plataformes decorades. Nova centralitat: Es busca un recorregut per carrers més amplis com Pere Martell i Ramon i Cajal, acabant a la Rambla Nova i Rambla Vella. Respecte als centres hospitalaris: S'estudia el final del recorregut per evitar molèsties per soroll davant de l'hospital i garantir l'accés de les ambulàncies. El singular Concurs de Llançament de Mòbils L'activitat més curiosa de la festa canvia d'ubicació, traslladant-se de la platja del Miracle a l'espai del riu. Aquest concurs té una base simbòlica i comercial: "Molts de nosaltres hi ha dies que n'estem farts del mòbil i realment el llençaríem ben lluny." Rècord a batre: L'any passat es va aconseguir una marca propera als 70 metres, superior a marques internacionals. Sostenibilitat: Tots els aparells recollits es porten a centres de reciclatge per tractar adequadament els residus contaminants com les piles.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
29'
Gestió del Patrimoni Cultural de Tarragona i Catalunya
Gestió del Patrimoni i Col·laboració Institucional Francesc Terrats, nou director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, destaca la importància d'una nova etapa basada en la transversalitat i la col·laboració amb els ens locals. Tot i que no hi ha hagut contactes formals immediats, se subratlla la necessitat d'una coordinació superior per gestionar el patrimoni de Tarragona. Estratègies de Gestió i Consens • L'objectiu principal és millorar la qualitat del patrimoni i la seva relació amb la societat. • Es proposa la creació d'una estructura estable (consorci o patronat) que inclogui: - Administracions amb titularitat directa. - Representants de la societat civil i entitats històriques. • Per a l'usuari, el més rellevant no és la titularitat, sinó un discurs històric coherent i ben relligat que faciliti el turisme cultural i la dinamització local. Projectes Clau i Problemàtiques Pendents El Teatre Romà de Tarragona Qualificat de situació "lamentable i inexplicable", la resolució de l'estat del Teatre Romà és una prioritat absoluta per a aquesta legislatura. El procés judicial d'expropiació està en vies de resolució, i caldrà una revisió dels projectes d'intervenció per a la seva museïtzació i integració en l'urbanisme de la ciutat. "És una vergonya per al patrimoni català i per la Tarragona romana que cal corregir immediatament." El Nou Museu Nacional Arqueològic (MNAT) Es debat l'ubicaió del futur museu. Terrats es mostra contrari a la proposta de la Tabacalera per motius de dinàmica turística i aposta per l'entorn del Parc de la Reconciliació. Segons el director: • Un museu potent actua com a detonador de canvi quantitatiu i qualitatiu. • La centralitat patrimonial és clau per a l'èxit de públic (citant com a exemples el Guggenheim de Bilbao o el museu de Mèrida). Finançament i Valor Social del Patrimoni Es fa una crida a incrementar els pressupostos en cultura, que actualment no arriben a l'1% de la Generalitat, amb el compromís de doblar-los. També s'insisteix en: • Exigir més recursos a l'Estat. • Implicar l'empresariat mitjançant projectes engrescadors. • Deixar de veure el patrimoni com una "nosa" i entendre'l com un actiu econòmic i social.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
12'
Mèrida i Tarragona: Connexions turístiques a Fitur
L'agermanament històric entre Mèrida i Tarragona En el marc de la fira Fitur a Madrid, s'explora la profunda relació entre Mèrida i Tarragona, dues ciutats unides pel seu passat imperial. Ambdues localitats comparteixen una riquesa patrimonial basada en el món romà i col·laboren activament a través de la Fundación Urbium, juntament amb Còrdova, per gestionar reptes comuns com les excavacions i el manteniment monumental. Principals atractius de Mèrida L'oferta turística de la ciutat extremenya va molt més enllà del seu conegut teatre: Patrimoni Monumental: Destaca el Teatro Romano, el Circo, la Casa del Mitreo i el Museo Nacional de Arte Romano. Enginyeria Romana activa: Mèrida conserva infraestructures úniques encara en ús, com el Pont Romà i la presa de Proserpina. Turisme d'Oci i Interior: S'ofereixen camps de golf, gastronomia basada en receptes de l'antiga Roma i entorns naturals com el parc de Cornalbo. Propostes i Recomanacions "Mèrida ofereix un patrimoni cultural i artístic impressionant... és una visita imprescindible per a tots." L'itinerari ideal: La regidora suggereix una estada de dos dies: el primer per al centre monumental i el museu, i el segon per als voltants, com les Termes d'Alange. Millor època per visitar-la: Es recomana evitar l'agost per les altes temperatures i optar per la primavera (abril i maig) o la Setmana Santa, quan les processons passen per l'interior dels monuments. Mercat Català: Malgrat la distància, el turista català és un dels principals motors per a Mèrida, motiu pel qual la ciutat també té presència a la fira de turisme de Barcelona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
2'
Tarragona a la fira Fitur 2004 de Madrid
Presència de Tarragona a Fitur L'emissora municipal es trasllada a la Fira Internacional de Turisme (Fitur) a Madrid per cobrir l'esdeveniment i promocionar l'oferta de la ciutat. L'estant del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona es troba al pavelló 7, en un espai de 36 metres quadrats compartit amb l'oferta de la Costa Daurada. Detalls de l'esdeveniment Ubicació: Recinte firal de Madrid, pavelló 7. Importància: És considerada la segona fira turística més influent d'Europa. Inauguració: Realitzada pels Reis d'Espanya i autoritats governamentals. Calendari: Obert fins diumenge, amb dies reservats a professionals i el cap de setmana al públic general. Continguts de la cobertura radiofònica Tarragona Ràdio planifica una programació especial per apropar el sector turístic als oients: 1. Promoció local: Difusió de l'oferta conjunta de la ciutat i la Diputació de Tarragona. 2. Connexions patrimonials: Entrevista destacada sobre la ciutat de Mèrida, ressaltant el seu vincle històric i el patrimoni romà compartit amb Tarragona. 3. Propostes de viatge: Suggeriments i destinacions per a les vacances de l'any 2004. "Fitur és la segona fira més important d'Europa en el sector del turisme." L'objectiu principal és explicar l'ambient de la fira i analitzar les possibilitats turístiques que ofereix el mercat actual tant per al sector professional com per als viatgers particulars.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
6'
Tarragona presenta la seva oferta turística a Fitur
L'estratègia de Tarragona a la fira Fitur El tinent d'alcalde i responsable del Patronat Municipal de Turisme, Francesc Ricomà, valora positivament la presència de Tarragona a Fitur, subratllant el disseny i la ubicaicó estratègica de l'estand en una zona de gran pas de visitants. L'objectiu és oferir informació detallada i convèncer els viatgers que la ciutat és un destí atractiu durant els 12 mesos de l'any. Punts clau de la promoció Aposta patrimonial: Es posa el focus en el valor històric de la ciutat i en esdeveniments com les properes Jornades Internacionals de Tarracoviva. Col·laboració institucional: Se signa un conveni amb la Diputació de Tarragona i altres patronats de la Costa Daurada per potenciar la promoció internacional conjunta. Complementarietat: Es destaca que Tarragona aporta monumentalitat, història i gastronomia al model clàssic de sol i platja. "La unió fa la força; anar conjuntament amb altres patronats permet fer promocions més profundes i intenses." L'entrevista conclou remarcant la importància d'un turisme seriós i rigorós, allunyat d'elements anecdòtics, per centrar-se en el valor real del patrimoni de la ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
5'
La Costa Daurada a FITUR: Estratègies i Mercats
Inauguració de FITUR i presència de Tarragona En la jornada inaugural de la Fira Internacional de Turisme (FITUR) a Madrid, el president de la Diputació de Tarragona, Joan Aregio, destaca la magnitud de l'esdeveniment i la importància de la marca Costa Daurada. L'objectiu principal és consolidar el mercat nacional i obrir-se a noves oportunitats internacionals en un context d'augment de l'oferta d'allotjament. Accions clau i col·laboracions Conveni de col·laboració: S'ha formalitzat un acord entre la Diputació, diversos patronats municipals i entitats com Port Aventura. Unitat de marca: Els municipis uneixen esforços sota el segell Costa Daurada per guanyar impacte en fires clau com les de Berlín, Londres i Moscou. Diversificació: Es busca compensar l'estancament del turisme exterior mitjançant la coordinació conjunta. "Cada patronat renuncia una mica a allò que li és més propi per anar a buscar aquesta presència comú que ens dona força com a marca." Expansió cap al mercat asiàtic Un dels punts més rellevants de l'agenda és l'acostament al mercat xinès. Seguint l'èxit previ amb el mercat rus, s'ha programat una trobada amb l'ambaixador de la Xina per introduir la destinació en aquest país, aprofitant el camí obert per la Cambra de Comerç i l'oficina comercial de Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
20'
Millores esportives i accessos a la llera del Francolí
Projecte d'adequació esportiva a la llera del Francolí L'Ajuntament de Tarragona ha presentat una proposta a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per instal·lar mobiliari esportiu a la llera del riu Francolí, un espai recentment recuperat per a la ciutadania. La iniciativa, explicada pel tinent d'alcalde d'esports Raül Font, busca transformar aquesta zona en un punt clau per al lleure i l'activitat física. Detalls dels circuits proposats El consistori ha dissenyat dos itineraris diferenciats utilitzant materials integradors com la fusta de pi noruec: Circuit de bicicleta: Inclou rampes, zones de salts i elements de zig-zag per fer la pràctica de la mountain bike més atractiva. Circuit de gimnàstica: Equipat amb estacions per fer estiraments, abdominals, escales i cordes, ideal per a les persones que fan footing. Restriccions de l'Agència Catalana de l'Aigua L'entitat ha de validar el projecte per garantir la seguretat davant de possibles crescudes del riu. Els principals esculls són: - No es poden instal·lar elements que facin de barrera durant una riuada. - Cal evitar mobiliari fix com bancs o casetes que puguin ser arrossegats. - Es proposen peces acoblables i de baix perfil per minimitzar riscos. Accessibilitat i mobilitat urbana Davant l'èxit de públic (unes 4.000 persones per cap de setmana), l'Ajuntament estudia millorar els accessos: - Pont Vell: S'estudia la creació d'una nova regulació semafòrica i passos de vianants prop del Museu Arqueològic. - Gestió del trànsit: S'avalua la construcció d'una rotonda per alleugerir la circulació a la zona de la Independència i Ramon i Cajal. "El riu ha de deixar de ser una barrera per passar a ser un element integrador de ciutat."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
21'
Immigració i Seguretat Técnica: Entrevista amb el Comissari de Tarragona
Seguretat i Immigració: Trencant l'Estigma de la Delinqüència En aquesta edició de l'espai Temps de Prisma, s'entrevista José Antonio Rodríguez Chico, comissari cap provincial del Cos Nacional de Policia a Tarragona. El diàleg se centra a desmuntar el tòpic que vincula directament la immigració amb la delinqüència, defensant una visió basada en la racionalitat i les dades objectives. Tasques del Cos Nacional de Policia El comissari detalla les dues línies principals d'actuació de la policia respecte a la població estrangera: Documentació: Gestió de targetes de residència, treball i certificats de NIE per a ciutadans comunitaris i no comunitaris. Operativa i Investigació: Lluita contra les xarxes de falsificació, immigració clandestina, tràfic de persones i explotació sexual. Anàlisi del Fenomen Delictiu Es discuteix la complexitat de les dades estadístiques. Tot i que hi ha hagut un increment d'actes delictius comesos per estrangers, aquest és proporcional a l'augment de la població immigrant. S'identifiquen punts clau sobre la naturalesa d'aquests delictes: Especialització: Algunes nacionalitats mostren especialització en tipologies delictives concretes (robatoris en naus, caixes fortes o habitatges), sovint utilitzant un modus operandi específic. Víctimes Vulnerables: Molts immigrants en situació irregular són víctimes de delictes comesos pels seus propis compatriotes o per altres xarxes que s'aprofiten de la seva mancança de protecció legal. Màfies i Globalització: Es reconeix l'existència de grups organitzats procedents de zones en conflicte (com l'antiga Iugoslàvia o països de l'Est) amb alta mobilitat geogràfica pel corredor del Mediterrani. El Factor Humà i la Victimització de Menors "És una injustícia generalitzar. Hi ha persones que cometen fets delictius al marge de la raça, la nacionalitat o el país." El comissari posa un èmfasi especial en la tràgica situació dels menors d'edat instrumentalitzats per bandes adultes. Molts d'aquests joves provenen de contextos de guerra o pobresa extrema, el que dificulta la resposta únicament policial i requereix una anàlisi social global.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Pilar Simó presenta 'Blanc i Negre' a Tarragona Ràdio
Presentació de la novel·la 'Blanc i Negre' L'escriptora i professora Pilar Simó visita els estudis de Tarragona Ràdio per parlar de la seva primera novel·la, 'Blanc i Negre', guardonada amb el Premi Dona. L'autora explica com la lectura de la guanyadora anterior, Mercè Foradada, la va inspirar a presentar-se al certamen mentre encara redactava el seu manuscrit. Temàtica i rerefons de l'obra La novel·la és un relat intimista que explora la vida d'una dona de classe benestant durant la postguerra i la dictadura franquista fins a l'actualitat. Els punts clau de la trama inclouen: La lluita contra els clixés socials i les expectatives familiars. La recerca de la llibertat individual i el concepte d'una "habitació pròpia". La maduresa com una etapa de lucidesa i segones oportunitats. L'ús d'un àlbum de fotografies com a fil conductor per revisar el passat. El procés creatiu i la vida pública Simó combina la seva faceta literària amb la docència en un institut, on els seus alumnes i companys han rebut la notícia amb entusiasme. Tot i l'èxit, reconeix que la part de promoció mediàtica li resulta aliena, ja que prefereix la intimitat de l'escriptura. "S'han passat la vida intentant complir unes expectatives que no eren les seves... intenten recuperar-se i sentir la seva pròpia veu." L'obra es presenta oficialment al Palau Robert de Barcelona amb la participació de Magda Oranich i l'actriu Cristina Dilla.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Salvador Dalí: La creació d'una marca i el seu llegat mediàtic
Dalí com a producte: La marca i el personatge L'entrevista analitza la figura de Salvador Dalí no només com a artista, sinó com un geni de la comunicació i de la imatge. El convidat sosté que l'obra més important de Dalí és el personatge que va crear ell mateix, avançant-se a les tècniques de la publicitat moderna. Construcció del mite: Des de ben jove, Dalí va treballar per convertir-se en una figura de l'art mitjançant l'escàndol, la provocació i el seu vincle amb moviments com el surrealisme. L'artista mediàtic: En una època en què el món cultural era restrictiu, Dalí va traspassar barreres fins a ser reconegut per tota la societat, independentment del seu nivell cultural. El cas de Tarragona: Es recorda l'anècdota de l'any 1973, quan Dalí va visitar la ciutat a lloms d'un elefant com una estratègia de promoció de la ciutat, demostrant la seva vessant com a reclam publicitari mundial. L'obra: El collage i el "divertiment" digital El llibre presentat és fruit d'una recerca profunda en biografies clàssiques (com la de Ian Gibson o la Vida Secreta de Dalí) i es presenta com un homenatge que utilitza la provocació daliniana. Metodologia i Tècnica: Manipulació de l'obra: L'autor reconeix obertament que ha copiat i manipulat l'obra de Dalí (utilitzant el concepte de sofrito de sofrito) per crear una obra pròpia. Monotips digitals: S’han utilitzat les noves tecnologies i el suport digital per crear les imatges, que després han estat acabades a mà per l'artista gravador. El títol i el simbolisme: El títol del llibre, 69 parides i dos ous ferrats, juga amb la simbologia eròtica i els elements icònics del Museu de Figueres. "Dalí deia que preferia que li copiessin les coses abans que haver-les de fer ell mateix; sobre aquesta base he creat el collage." L'objectiu final és el divertiment i l'ús de la ironia per engrandir el personatge a través del ridícul conscient i la bogeria controlada que tan bé representava el pintor empordanès.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
7'
L'Eclosió de l'Art i Cultura a Tortosa (1948-1969)
L'Avantguarda en la Perifèria: El Moviment Artístic de Tortosa Aquesta conversa explora la inesperada i vibrant activitat cultural que va sorgir a la ciutat de Tortosa durant la postguerra i les dècades dels 50 i 60. El que podria semblar una ciutat aïllada es va convertir en el centre del moviment plàstic i literari més significatiu de les comarques meridionals de Catalunya. Elements Clau del Moviment Producció Artística: L'exposició recull 48 obres entre pintura i escultura, a més de documentació històrica com fotografies, catàlegs i revistes literàries. Grups i Publicacions: Es destaca la creació del grup Delta 51 i el paper fonamental de revistes com La Suda i, especialment, Gèminis, que va connectar Tortosa amb la resta de l'Estat i Catalunya. Figures Rellevants: Ferran Arasa: Pintor personal i de gran qualitat que va viure exclusivament de la seva producció. Matías Ballester i Francesc González: Intel·lectuals que van obrir el camí als artistes locals. Ciriici-Pellicer: Crític d'art que va donar suport i impuls al moviment. Causes de l'Efervescència Cultural L'origen d'aquest fenomen respon a una combinació de factors singulars: 1. Reacció a la postguerra: La necessitat dels artistes de sortir de la "nit oscura" de la guerra civil. 2. Càstigs polítics i intel·lectualitat: La paradoxa de rebre professors castigats per la seva ideologia a l'Institut de Tortosa, el que va generar un clima de resistència cultural i catalanista amb figures com Mossèn Mañà. 3. Connexió internacional: Artistes becats a París i influències del fauvisme i l'expressionisme. "El que nosaltres reivindiquem és la importància que té la història en general, no només la que es fa als centres, perquè el problema és que en els llibres la perifèria gairebé no apareix mai." L'etapa es tanca l'any 1969, marcat per la repressió directa a intel·lectuals i poetes, posant fi a un dels períodes més honestos i creatius de la història recent de la ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Maite Martín i Belén Maya: Un Flamenc Minimalista i d'Essència
L'Essència del Flamenco de Cámara Maite Martín ens apropa a la seva col·laboració amb la balladora Belén Maya, amb qui ha consolidat la seva pròpia companyia després del seu primer encontre artístic. L'espectacle actual, Flamenco de Cámara, és el resultat d'una sintonia profunda basada en una visió compartida de l'art: la simplicitat per sobre de l'artifici. Una Filosofia contra els Estereotips Martín defineix la seva proposta com un flamenc minimalista que fuig conscientment dels tòpics comercials. Els punts clau d'aquesta filosofia són: Recerca de la veritat: Treballar des del sentiment sincer i l'emoció que "posa la pell de gallina". Simplicitat i intensitat: Segons l'artista, en la simplicitat és on resideix l'energia i la qualitat real. Cura estètica i musical: Es dona la mateixa importància a la part visual, el so i la dansa. "En molts elements es dispersa l'energia... Creiem que en la simplicitat és on hi ha la intensitat." Equilibri entre Tradició i Modernitat Tot i ser una proposta contemporània, l'espectacle manté un respecte absolut pel classicisme. Maite Martín interpreta palos tradicionals i sovint en desús (com el garrotín, la guajira o la vidalita), mentre que Belén Maya fusiona la seva formació contemporània amb l'ús de la bata de cua més clàssica. L'estructura de l'obra inclou: Quatre coreografies amb ball. Espais de guitarra solista a càrrec de José Luis Montón i Juan Ramón Caro. Cants inspirats en referents com La Niña de los Peines o Antonio Chacón.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
20'
Francesc Vallès: Renovació generacional al PSC de Tarragona
Introducció i Perfil del Candidat L'entrevista presenta Francesc Vallès, el nou cap de llista del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) per a la demarcació de Tarragona a les eleccions generals del 14 de març. Amb només 32 anys i una trajectòria com a professor de Dret Constitucional, Vallès assumeix el relleu de Javier Sabaté. Característiques de la Candidatura Vallès defineix la llista socialista com una aposta valenta per la renovació generacional i la preparació acadèmica: - Joventut i preparació: Una mitjana d'edat baixa amb perfils formats professionalment. - Equilibri territorial: S'estableix una mena de vicefàlia per representar tant el Camp de Tarragona com les Terres de l'Ebre (amb Lluïsa Lizàrraga). - Continuïtat: Tot i la renovació, es manté una connexió estreta amb l'experiència dels líders veterans. Eixos de l'Estratègia Política El candidat subratlla que el país es troba en un moment històric de canvi institucional. Els punts clau de la seva proposta inclouen: - Reforma de l'Estat: Debats sobre l'Estatut d'Autonomia, la reforma del Senat i una possible revisió de la Constitució. - Inversions territorials: Reivindicació d'infraestructures com el desdoblament de la N-340 i l'acceleració de l'alta velocitat. - Medi ambient: L'aturada del Pla Hidrològic Nacional (PHN) com a prioritat absoluta per a les Terres de l'Ebre. - Seguretat: Crítica a la gestió del Partit Popular pel que fa al desplegament dels Mossos d'Esquadra. Expectatives Electorals Francesc Vallès es mostra optimista davant les enquestes, amb l'objectiu de consolidar els dos diputats actuals i lluitar pel tercer. Considera que el desgast del PP i de CiU, sumat a la valoració positiva del govern tripartit a la Generalitat, afavoreix les tesis socialistes. Respecte al panorama estatal, dóna suport a l'estratègia de José Luis Rodríguez Zapatero de governar només si el PSOE és la força més votada, apel·lant directament al vot útil de progrés. "Ens juguem moltíssim: tenir una acció retrògrada i antisocial com la del Partit Popular o una política moderna, avançada i progressista."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Reptes i futur de la Confraria de Pescadors de Tarragona
El canvi de presidència i la nova gestió Esteve Ortiz assumeix la presidència de la Confraria de Pescadors amb l'objectiu de revitalitzar una institució clau per al barri del Serrallo. La seva candidatura va sorgir d'una petició directa del sector de l'encerclament, que patiu un fort malestar per la gestió anterior i problemes operatius amb el peix blau. Prioritats de la nova etapa: Reorganització administrativa: Ortiz considera que el nou edifici de la confraria no està ben planificat i cal un canvi estructural per optimitzar-ne el funcionament. Auditoria econòmica: Es proposarà una revisió profunda dels comptes, ja que no se'n fa cap des de fa vuit anys, per conèixer el deute real i la capacitat d'inversió. Compromís social: Es preveu la creació d'un fons social per ajudar mariners i armadors en èpoques de crisi o falta de captures. Situació del sector pesquer Actualment, hi ha un contrast marcat entre els diferents tipus de pesca: 1. Encerclament (Peix Blau): És el sector que més pateix per la falta de captures i problemes de comercialització. 2. Arrossegament: Es manté més estable gràcies a les sudes (vedes) biològiques que permeten la regeneració del mar. 3. Comercialització: Es lamenta la pèrdua de la marca "Peix de Tarragona" i se subratlla la necessitat de diferenciar el producte fresc de proximitat del peix congelat o d'importació. La lluita a Brussel·les i la competència deslleial Ortiz destaca la importància de defensar el sector davant les normatives europees. Denuncia una situació de deslleialtat per part d'altres països comunitaris: "Si la llei s'ha de complir, s'ha de complir per tothom... O tres flares o tots canonges." L'objectiu a nivell europeu és evitar que les noves restriccions sobre les malles i estris de pesca ofeguin els pescadors locals mentre altres flotes, com la italiana, incompleixen les mides mínimes i les normatives vigents.