Tots els episodis

62472 episodis disponibles

episodis

59713-59736 de 62472

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
19'
Programes Au-Pair i el futur alberg juvenil a Tarragona
L'impuls del programa Au-Pair a Tarragona L'entitat Proa d'Unidos ha posat en marxa un programa d'Au-Pair basat en la figura clàssica de l'intercanvi juvenil, però adaptat als temps actuals. L'objectiu principal és doble: permetre que joves estrangers vinguin a Tarragona i que els joves locals puguin marxar a l'estranger per aprendre idiomes i viure experiències formatives. Necessitat de famílies receptores Actualment, el programa compta amb una sobredemanda de candidats (especialment de França, Alemanya, Polònia i Noruega) i es busquen famílies a la ciutat que vulguin acollir-los. Els punts clau de la col·laboració són: * Tasques: Suport en la cura dels nens, acompanyament a l'escola i, sovint, l'ensenyament d'un idioma estranger (anglès, francès o alemany). * Perfil: Joves d'entre 18 i 27-30 anys que busquen un any sabàtic o millorar competències lingüístiques. * Drets i deures: Es signa un acord amb horaris i condicions clares per evitar abusos i garantir la dignitat de totes dues parts. Modalitats d'allotjament i costos Una novetat rellevant és la flexibilitat en l'allotjament: 1. Convivència familiar: El jove viu a la casa, amb manutenció i allotjament inclòs, més uns 150€ mensuals de pocket money (diners de butxaca). 2. Allotjament extern: Si la família no té espai, pot pagar l'allotjament del jove en un pis o alberg (uns 120€) i una dieta per menjar (120€ extra), arribant a un cost total d'uns 350-400€ mensuals. El nou Alberg Juvenil de Tarragona En Lluís destaca la manca històrica d'un alberg a la ciutat, una mancança que se solucionarà aviat gràcies a la col·laboració amb el Gremi de Marejants i l'Ajuntament: * Ubicació: Edifici a la Part Baixa de Tarragona. * Capacitat: Unes 42 places distribuïdes en 15-16 habitacions. * Accessibilitat: L'espai estarà adaptat per a joves amb discapacitat física o psíquica. * Previsió d'obertura: Es preveu que estigui operatiu pel juliol de 2004, facilitant l'estada de motxillers i joves de programes europeus (Erasmus, Leonardo, etc.). "No és un programa oficial de la Unió Europea perquè no està subvencionat directament, però ens regim per una normativa seriosa per garantir la seguretat de tots."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
17'
La parella afortunada: El Carles i la Maite es casen al Palau
Una boda inesperada al Palau de Congressos El Carles i la Maite han vist com les seves vides feien un gir de 180 graus després de guanyar el sorteig de la fira El Teu Dia a Tarragona. El gran premi consisteix en l'organització integral de la seva boda al Palau de Congressos, un fet que ha passat de ser un projecte de futur a una realitat imminent en qüestió de setmanes. Organització a contrarellotge Els preparatius han estat una autèntica gimcana a causa de la rapidesa amb què s'ha hagut de gestionar tot: Patrocinis i col·laboracions: Diversos comerços de Tarragona aporten elements clau com les invitacions, els anells, els vestits, la perruqueria i el viatge de noces. El viatge: Es tracta d'una estada a Egipte que la parella ha decidit ampliar fins a 12 dies. Logística d'última hora: Malgrat faltar només 10 dies, encara tenen pendents detalls com anar a veure la limusina i fer cursets de ball de saló. Una celebració doble i atípica La parella ha decidit combinar la modernitat del premi amb certes tradicions, però sempre sota el seu propi criteri: Cerimònia Religiosa: Es casaran primer a l'església Jesús i Maria per respectar la tradició familiar. Cerimònia Civil: Posteriorment, es traslladaran al Palau de Congressos per a la cerimònia oficial al davant del públic i els convidats. "Som tradicionals, però al nostre estil. Seguim les tradicions sempre i quan ens vagin bé a nosaltres." L'exposició pública i els nervis El que més sobta d'aquest esdeveniment és la manca d'intimitat, ja que la cerimònia serà pràcticament pública. Tot i que la Maite reconeix que li fa vergonya, el Carles confessa que, malgrat ser tímid, està gaudint de l'atenció mediàtica i les entrevistes a la ràdio i televisió. Les famílies i amics estan emocionats, tot i que alguns companys de feina es mostren sorpresos per la seva valentia de casar-se davant de tanta gent.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
La realitat de la celiaquia: diagnòstic i reptes
Comprendre la malaltia celíaca La celiaquia es defineix com una intolerància crònica al gluten, present en cereals com el blat, l'ordi, el sègol i la civada. Tot i que sovint s'associa exclusivament a la infància, afecta persones de totes les edats. Un diagnòstic tardà pot tenir conseqüències greus per a la salut a llarg termini. Símptomes i diagnòstic La detecció no sempre és senzilla, ja que els símptomes poden ser variats i, a vegades, es confonen amb altres patologies. Entre els més comuns trobem: Problemes digestius: Diarrees, vòmits i mal de panxa. Alteracions sistèmiques: Anèmies cròniques, falta de ferro i malnutrició. Altres indicadors: Pèrdues d'embaràs, alteracions en l'estat d'ànim o canvis en l'aspecte del cabell. Actualment, s'estima que la prevalença podria ser d'1 de cada 68 persones, xifra que augmenta a mesura que es milloren les tècniques de cerca activa. L'alimentació com a l'únic tractament La senyora Torralba destaca un punt fonamental sobre el tractament de la malaltia: "L'únic medicament que té el celíac és el seu aliment correcte." Reptes i reivindicacions del col·lectiu El dia a dia d'una persona celíaca presenta obstacles significatius, especialment en l'àmbit social i econòmic: L'etiquetatge: És vital una normativa clara que obligui a declarar el gluten com a al·lergen. S'està treballant en pactes amb fabricants per avançar-se a les normatives europees. El cost econòmic: Els productes específics (substitutius de pa o pasta) tenen un preu molt elevat i es troben principalment en farmàcies o botigues especialitzades. Vida social i joves: L'adolescència és una etapa crítica on les transgressions de la dieta són freqüents per la pressió social (com anar a menjar pizza amb amics).
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
Entrevista a Josep Andreu: Repte d'ERC a Tarragona
Entrevista política amb Josep Andreu (ERC) El cap de llista d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per la demarcació de Tarragona, Josep Andreu, analitza les perspectives del seu partit de cara a les eleccions generals del 14 de març. L'objectiu principal és recuperar la representació al Congrés dels Diputats, una fita que la formació no assoleix en aquesta demarcació des de l'època de la República. Eixos principals de la campanya Les prioritats d'ERC es divideixen en dos grans blocs estratègics: Reforma institucional i financera: Defensa d'un nou Estatut d'Autonomia i un sistema de finançament més just per a Catalunya negociat a Madrid. Infraestructures i territori: Reclamació d'inversions estatals pendents a Tarragona, incloent-hi: El Port de Tarragona i l'Aeroport de Reus. L'autovia Tarragona-Montblanc i el desdoblament de la N-340. El soterrament de les vies a la ciutat de Tarragona. El medi ambient i el món rural Josep Andreu destaca el compromís ferm del partit per aturar el Transvasament de l'Ebre dins del Pla Hidrològic Nacional (PHN), considerant-ho una "batalla fonamental". També subratlla la necessitat de donar suport al sector agrícola davant les crisis de l'avellana i la vinya, portant les reivindicacions fins a Brussel·les. "Ens plantegem molt seriosament recuperar un escó al Congrés de Diputats en representació d'aquestes contrades." Estratègia electoral i pactes Respecte al panorama polític, Andreu assenyala: Fi de la majoria absoluta del PP: Creu que la pèrdua de l'hegemonia del Partit Popular facilitaria el replantejament de projectes com el PHN. Relació amb CiU: Rebutja les crítiques de Convergència sobre el pacte del Tripartit a la Generalitat, recordant que CiU també ha fet pactes locals amb el PSC i estatals amb el PP. L'efecte de la Generalitat: Considera que formar part del govern català reforça la seva posició per defensar els interessos nacionals contra el "centralisme ranci".
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
6'
La Gran Festa de la Calçotada de Valls 2004
Valls es prepara per a la gran Festa de la Calçotada L'entrevista a Rafael Castells detalla els preparatius de la Festa de la Calçotada de Valls, l'esdeveniment que marca el tret de sortida a la temporada calçotaire a l'Alt Camp. S'espera una afluència de més de 30.000 persones procedents de tot Catalunya, el sud de França, Andorra i el País Valencià. Principals actes i novetats Enguany, la festa manté la seva estructura tradicional però incorpora elements innovadors: Novetats: Es presenta el mercat del torró de calçot i una màquina artesanal de salalleria per facilitar el conreu. Concursos: Se celebren els clàssics certàmens de cultivadors de calçots, de salses i el mediàtic concurs de menjar calçots, que ja té llista d'espera. Espais: Els actes es reparteixen per diversos punts neuràlgics com la Plaça del Blat, la Plaça de l'Oli i el Pati, per garantir la mobilitat dels visitants. Impacte econòmic i turístic La calçotada s'ha consolidat com la veritable temporada turística de l'any per a l'Alt Camp, convertint-se en el segon pol d'atracció més gran de la demarcació de Tarragona després del turisme de sol i platja. "És un dia de tipisme gastronòmic amb un fet que ens identifica molt amb aquestes comarques." Previsions de la temporada Tot i algunes irregularitats en la collita per les pluges de tardor, es preveu una temporada normal i bona que s'allargarà fins al mes d'abril, dinamitzant també la Ruta del Cister i les visites als monestirs de la zona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
Nova programació d'hivern de la Sala el Magatzem
Presentació de la temporada d'hivern a Tarragona Javier Plana, responsable de programació, i Alicia González, membre de l'equip de gestió, detallen la nova oferta cultural de la Sala el Magatzem. Després d'una temporada de tardor exitosa que ha servit per consolidar la seva identitat o segell identificatiu, la sala aposta per una oferta variada i assequible. Eixos de la programació Interdisciplinaritat: S'ofereixen espectacles que combinen música, humor i dansa, fugint de propostes excessivament alternatives però mantenint un caràcter diferenciat. Talent local: Es dóna prioritat a artistes de Tarragona per oferir-los un espai escènic de qualitat a la seva ciutat. Accessibilitat: Preus populars que oscil·len entre els 2 i els 10 euros, amb una especial atenció als espectacles familiars. Espectacles destacats Cabaret i Música: Destaca l'espectacle Estranyes Sensacions amb Dani Nel·lo i el jazz de Tarragona Hot Trio. Teatre compromès: La companyia Todavía Teatro presentarà una obra sobre els maltractaments a la dona. Propostes familiars: Espectacles de màgia amb el Mag Gerard i teatre per a totes les edats per desmitificar el concepte exclusivament infantil. "El que ha de guanyar sempre és l'espectador; la coordinació entre les sales de la ciutat és clau per sumar." Finalment, es recorda que aquest any és especialment rellevant ja que es commemora el centenari de la Cooperativa de Tarragona, entitat on s'ubica el teatre.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
1'
Acords de mobilitat i infraestructures a Tarragona
Resum de la sessió sobre infraestructures L'intervenció se centra en la defensa de l'eficàcia dels acords municipals establerts entre l'Ajuntament de Tarragona i el Ministeri de Foment. Es destaca que aquests pactes no van ser decisions aïllades, sinó fruit d'un ampli consens polític. Unitat Política i Consens L'orador recorda que els acords van comptar amb el suport de les principals forces polítiques de l'època: * Partit Popular (PP) * Partit Socialista (PSOE/PSC) * Convergència i Unió (CiU) Problemàtica de la N-340 i l'Autopista El nucli de la discussió tècnica gira al voltant de la gestió de les vies de comunicació terrestres: L'ampliació de l'autopista: Inicialment, Foment va plantejar la impossibilitat tècnica d'ampliar-la, una situació que finalment es va desbloquejar amb la creació d'un nou vial i un pas d'autopista més ample, considerat estrictament necessari per a la zona. El traçat de la N-340: Es detalla el repte d'ubicar la carretera nacional de forma paral·lela al projecte final de l'autopista en tot el seu recorregut, especialment des del sector de la Móra. "Aquests acords van ser aprovats majoritàriament per l'Ajuntament de Tarragona i vam participar-hi àmpliament tots els partits."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
8'
Majo Somekawa i el cartell del Carnaval de Tarragona
Entrevista a la guanyadora del cartell de Carnaval L'emissora Tarragona Ràdio entrevista la Majo Somekawa, una jove dissenyadora gràfica de 22 anys d'origen japonès resident a Creixell (o zones properes de la demarcació), que ha estat la guanyadora del concurs de cartells per al Carnaval de Tarragona. Una proposta allunyada dels estereotips El cartell destaca per presentar una figura femenina, una Ninota, amb una estètica que trenca amb els cànons tradicionals de bellesa: Cos amb corbes: La dissenyadora ha volgut representar una dona potent i real, allunyada de les figures superestilitzades. Força visual: Utilitza traços negres gruixuts que aporten un gran impacte i personalitat a la imatge. Disseny caricaturesc: La intenció era crear una figura divertida, vital i amb una actitud festiva. Simbolisme i color La tria cromàtica no és casual i busca transmetre l'essència de la festa: S'han utilitzat colors vius com el groc i el vermell, descrits com a colors molt mediterranis. Aquests tons simbolitzen l'alegria, l'energia i la llibertat de deixar-se anar durant el carnaval. La combinació de línies fortes i colors potents busca generar una harmonia visual de gran impacte. Trajectòria i fusió cultural Tot i les seves arrels japoneses, la Majo fa 15 anys que viu a Catalunya, fet que es reflecteix en la calidesa i l'energia de la seva obra, més propera a la cultura d'aquí que a la fredor lineal sovint associada al disseny japonès. "Volia allunyar-me dels estereotips... per què no una noia més aviat grassoneta, però amb uns atributs molt exagerats i molta força?"
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
Impacte de la deslocalització industrial a Tarragona
Anàlisi del panorama sociolaboral a principis de 2004 L'entrevista a Joan Vinya, secretari general de CCOO a les comarques de Tarragona, dibuixa un escenari complex marcat per la crisi de les multinacionals a Catalunya. Vinya analitza com els tancaments d'empreses com Samsung o Philips no són casuals, sinó fruit d'una planificació econòmica basada en la deslocalització cap a països amb costos de producció inferiors. La deslocalització i la dependència de les multinacionals El secretari general subratlla que el model industrial actual és altament vulnerable: Reducció de costos: Les empreses ja no competeixen per qualitat o innovació, sinó per abaratiment de la producció. Manca de centres de decisió: Catalunya s'ha especialitzat en la fabricació de components, però les decisions estratègiques es prenen a milers de quilòmetres. Facilitat de trasllat: Segons Vinya, una planta amb mil treballadors pot "desaparèixer un cap de setmana" i reobrir en un altre país el dilluns. El cas crític de Tabacalera a Tarragona Respecte al futur de la fàbrica de tabacs, les perspectives són clarament pessimistes: "Ho veig molt malament perquè la multinacional vol executar una producció amb els mínims costos." Vinya critica que s'hagi trigat tant a modernitzar la planta i considera una "barbaritat" plantejar el trasllat dels treballadors a Logronyo, donada la manca de tradició de mobilitat geogràfica i la incertesa sobre la capacitat real d'aquella planta. Riscos: Sinistralitat i Turisme precari L'entrevista també aborda altres problemes estructurals: Sinistralitat laboral: Espanya manté unes xifres de risc inacceptables dins de la Unió Europea, vinculades a vegades al poc rigor en el compliment de les normatives. Sector Serveis: Tot i ser el motor econòmic, dependre excessivament dels turoperadors internacionals genera una ocupació altament estacional i precària. Relleu al sindicat CCOO Finalment, Joan Vinya confirma que deixarà el càrrec el març de 2004 després de 12 anys al capdavant (el límit establert pels estatuts). Ha manifestat la seva intenció de reincorporar-se a la seva empresa i col·laborar amb el sindicat fora de la primera línia directiva.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Impacte de la retallada de preus en medicaments
Relació Institucional i Nous Escenaris El representant del Col·legi de Farmacèutics descriu una situació d'absoluta normalitat en la transició cap al nou govern de la Generalitat. S'ha mantingut una lleialtat institucional històrica amb el Departament de Sanitat, ara sota la conselleria de Marina Geli, destacant la importància del conveni únic que vincula totes les oficines de farmàcia de Catalunya per a la dispensa de receptes. Crítica a la Gestió de la Retallada de Preus L'entrada en vigor de la normativa que retalla el preu d'unes 2.000 referències de medicaments el passat 1 de gener ha generat un gran malestar pel que es considera una gestió deficient per part del Ministeri de Sanitat: Logística ineficient: Es va obligar a retirar productes el 31 de desembre per reposar-los l'1 de gener amb preus nous. Impacte econòmic: Les farmàcies han d'assumir la immobilització de capital i pèrdues directes, ja que havien comprat l'estoc al preu vell. Risc de desabastiment: La celeritat del canvi, coincidint amb les festes de Nadal, va provocar problemes de transport i saturació en els distribuïdors. "És un país de pandereta; això no es pot fer d'aquesta manera. Hauria estat més fàcil permetre la rotació de l'estoc durant el primer mes." Incoherències en la Política de Medicaments Es denuncia la manca de seriositat en la fixació de preus. Actualment, un mateix producte pot tenir fins a tres preus diferents (autoritzat, de referència i mínim), fet que dificulta la implantació d'una política coherent de genèrics. Anàlisi de la Despesa Farmacèutica L'augment de la despesa no és atribuïble només a un consum irracional, sinó a factors estructurals: Dèficit de finançament: El percentatge del PIB dedicat a sanitat a l'Estat espanyol és inferior al d'altres països europeus com França. Pressió demogràfica: L'increment espectacular de la població al litoral (Baix Penedès, Tarragona) i la incorporació d'immigrants al sistema de salut universal augmenten el nombre de consumidors sense un increment proporcional dels recursos.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
Lluís Badia: Candidatura al Senat i futur del Port de Tarragona
Lluís Badia anuncia el seu pas a la política activa al Senat El fins ara president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Lluís Badia, ha confirmat en aquesta entrevista la seva sortida del càrrec per encapçalar la llista de Convergència i Unió (CiU) al Senat en les properes eleccions generals del 14 de març. Badia deixa una llarga etapa de gestió per centrar-se en la representació territorial a Madrid. Punts clau de l'entrevista Relleu al Port: Badia es mantindrà en el càrrec fins que es publiqui el nom del seu substitut al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Ha destacat que deixa una institució que és un referent a la Mediterrània. Estratègia de Partit: Malgrat que el seu nom sonava per al Congrés, el partit ha decidit situar-lo al Senat. Badia ha subratllat la seva bona entesa amb Josep Maldonado, qui liderarà la llista al Congrés. Reivindicació del Senat: Davant les crítiques sobre la poca utilitat de la cambra alta, Badia promet donar-li un pes institucional i territorial sense precedents: "Jo el que els garanteixo als ciutadans és que tindrem un pes important, que el Senat tindrà una veu... no es preocupin que el Senat a partir d'ara se'n parlarà." Propostes i visió política Fórmules conjuntes: Proposa articular una unitat d'acció entre els diferents representants de Tarragona a Madrid per defensar temes comuns del territori, més enllà de les sigles dels partits. Context Electoral: Badia analitza les eleccions com un "examen de setembre" per al nou govern de la Generalitat (el Tripartit), confiant a recuperar l'electorat nacionalista i socialista desencisat. Mètode de treball: Ha definit el seu estil basat en tres pilars: projectes, pressupostos i terminis, una metodologia que vol exportar de la gestió portuària a la tasca legislativa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
Lluís Balart assumeix el relleu d'ICV a Tarragona
Relleu polític a l'Ajuntament de Tarragona L'entrevista presenta Lluís Balart com el nou regidor i portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) a l'Ajuntament de Tarragona, substituint Dolors Comas, qui se centrarà en la seva tasca com a diputada al Parlament. Balart, llicenciat en Història i president local del partit, assumeix aquest repte amb la voluntat de mantenir la coherència del projecte col·lectiu. Prioritats i línies d'actuació municipal El futur regidor destaca que la seva acció política se centrarà en l'atenció a les persones i la dignificació dels barris de Ponent. Entre els eixos principals figuren: Millora dels serveis socials i atenció a la gent gran. Impuls de les llars d'infants. Recuperació del patrimoni històric més enllà de l'etapa romana. Fermesa en l'oposició davant el model de ciutat de l'equip de govern (CiU i PP), al qual acusa d'improvisació i degradació dels serveis públics. Horitzó electoral i política general Balart també és el cap de llista d'ICV per a les eleccions al Congrés dels Diputats del 14 de març. En aquest àmbit, aposta per una democràcia radical i participativa i expressa la seva preocupació per la retallada de drets civils. "No és bo crear conflictes entre institucions de govern; l'actitud de la majoria municipal envers la Generalitat és equivocada." Pel que fa al territori, referma el seu compromís contra el Pla Hidrològic Nacional (PHN), advocant per polítiques sostenibles i l'optimització dels recursos hídrics propis sense dependre eternament del transvasament de l'Ebre.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
6'
El Graduat en Educació Secundària (GES) per a adults
La transició del Graduat Escolar al GES L'episodi comença explicant l'evolució del sistema educatiu espanyol cap a l'actual Graduat en Educació Secundària (GES). Antigament, el títol mínim s'obtenia en finalitzar l'EGB, però amb la desaparició d'aquesta i del BUP, el GES s'ha convertit en l'estàndard actual. Característiques de la formació d'adults Diferència amb l'ESO: Tot i que la titulació obtinguda és la mateixa, en el món dels adults s'anomena GES per diferenciar-lo de l'escolarització obligatòria (ESO), que respon a una franja d'edat específica. Requisits d'edat: Per accedir-hi cal tenir 18 anys o complir-los durant l'any natural. Inserció per nivells: La formació s'estructura en tres nivells. A l'inici del curs es realitzen proves inicials que permeten als alumnes saltar nivells segons els seus coneixements previs i hàbits lectors, podent obtenir el títol en un sol curs. Estructura i Modalitats El sistema es divideix en tres grans àmbits de coneixement que s'avaluen trimestralment: 1. Comunicació: Català, castellà i anglès. 2. Científic-tecnològic: Matemàtiques i ciències naturals. 3. Social: Ciències socials. "És una titulació imprescindible avui en dia, tant per a la inserció laboral com per accedir a estudis superiors com el Batxillerat o Cicles Formatius." Perfil de l'alumnat i motivacions L'alumnat és molt heterogeni i es divideix principalment en dos grups: * Joves (17-19 anys): Persones que no van assolir els objectius als instituts i busquen una via per accedir a Cicles Formatius de Grau Mitjà. * Adults (35-50+ anys): Sovint moguts per l'autoestima i l'enriquiment personal, més que per una estricta necessitat laboral.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
Nova Borsa Jove de Treball a Tarragona
Presentació de la Borsa Jove de Treball L'Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa una iniciativa específica per combatre l'atur juvenil mitjançant la creació d'una Borsa Jove de Treball, integrada en el Servei Municipal d'Ocupació. Aquest projecte neix de la necessitat de tractar el col·lectiu jove d'una manera diferenciada de la borsa comuna d'adults. Punts clau de la iniciativa Contractació especialitzada: S'ha incorporat un tècnic d'ocupació juvenil amb àmplia experiència per gestionar les dades i facilitar el contacte entre empreses i joves. Diagnosi prèvia: La primera tasca serà realitzar una diagnosi acurada de la situació real a Tarragona, evitant treballar sobre prejudicis. Règim d'edat: S'ha ampliat el límit d'edat fins als 30 anys, adaptant-se a la realitat actual de l'emancipació juvenil. Recursos d'autogestió: Els joves disposen d'una aula d'autogestió amb material informàtic, diaris i telèfon per a la recerca activa de feina. Anàlisi del mercat laboral local L'episodi destaca una disfunció entre l'oferta i la demanda: 1. Existeixen joves amb currículums excel·lents i estudis superiors que no troben sortida a la ciutat. 2. Hi ha una forta demanda d'empreses per a perfils tècnics especialitzats (fressadors, torners) que no es troben al mercat. "Si aconseguim que 10 o 15 joves trobin feina sostenible i de qualitat en un període raonable, ja podem considerar que el projecte és un èxit absolut." Objectius i filosofia Més que xifres ambicioses, el servei busca solucions a problemes com la temporalitat, la precarietat i els salaris baixos. Es defineix com un procés dinàmic on els usuaris poden entrar i sortir segons les seves inquietuds formatives o laborals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
Polítiques socials i Centres Cívics a Tarragona
Visió i reptes de les polítiques socials a Tarragona La regidora de Serveis Socials, Maria Lluïsa Expósito, detalla la trajectòria de l'Ajuntament de Tarragona en la gestió del benestar social. Destaca que la política social no s'ha d'entendre només com una resposta a la indigència, sinó com una eina d'atenció integral per a diversos col·lectius: Gent gran: Atenció especial a la dependència i la solitud. Infància i joventut: Acompanyament en el seu camí de formació i integració. Violència de gènere: Es posa èmfasi en la discreció absoluta i la fermesa per garantir la seguretat de les dones. "Política social sempre ha sigut un departament que probablement de cara al ciutadà no és lluit, però que realment aporta moltíssim a la persona." Infraestructures i projectes per a la gent gran Es mencionen diversos projectes clau per a la legislatura del 2004, enfocats a una piràmide poblacional cada cop més invertida: 1. Obertura de la llar de gent gran a la zona de Parriu Clà, l'Albada i la Floresta. 2. Projecte d'un nou centre de dia entre Torreforta i la Granja. 3. Col·laboracions amb entitats com la Fundació Santa Tecla per ampliar la xarxa de centres de dia. El paper cabdal dels Centres Cívics Els centres cívics (Bonavista, Torreforta, Sant Salvador i de l'Esmorteïdor) han evolucionat de fer petits tallers a ser centres neuràlgics de dinamització. Normalització: Són espais oberts a tota la ciutadania, sense importar el barri de residència o la situació econòmica. Formació i cultura: Ofereixen des de ludoteques (0-3 anys) i biblioteques fins a tallers innovadors com la risoteràpia. Sentit de comunitat: Fomenten que usuaris joves es converteixin en monitors, creant una forta identitat de barri. Teatre Tarragona: Es planteja que el futur teatre pugui suplir la manca d'un centre cívic a la zona centre de la ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
Precarietat laboral i deslocalització a Tarragona
Anàlisi de la situació sociolaboral a Tarragona (2004) L'entrevista amb Mario Rigau, secretari general de l'UGT a Tarragona, analitza la degradació de les condicions de treball i els reptes del nou panorama polític a Catalunya. 1. Augment de la precarietat i pèrdua d'ocupació estable Les dades recents del sindicat revelen una situació crítica a les comarques tarragonines: Pèrdua de 15.000 llocs de treball estables en els darrers quatre anys. Prop del 92% dels nous contractes celebrats a la província són de caràcter precari. La substitució de feina estable per temporalitat respon, segons Rigau, a un marc legislatiu que confon la flexibilitat amb la precarització. 2. El perill de la deslocalització industrial Rigau expressa una gran preocupació pels tancaments d'empreses multinacionals, citant casos com Altadis (antiga Tabacalera), Nissan, Philips o Samsung. "Les empreses utilitzen moltes vegades aquest tipus de mesures fonamentalment com una estratègia especulativa de cara a possibles moviments accionarials." Es critica que empreses que han rebut ajuts públics decideixin tancar els seus centres sense una argumentació lògica ni objectiva, apel·lant a la necessitat d'una política industrial clara per part de la Generalitat. 3. Sinistralitat laboral i prevenció Tot i que s'estima una reducció del 5% en els accidents laborals respecte als anys anteriors (2001-2002), el sindicat ho considera totalment insuficient: La millora es percep com a aleatòria o fortuïta i no fruit d'una nova cultura de prevenció estructural. Es reclama una acció urgent del nou govern per protegir la seguretat en el treball. 4. Relació amb les noves administracions Amb l'arribada del govern tripartit i de Josep Maria Rañé a la Conselleria de Treball, hi ha una expectativa de canvi, tot i la limitació que suposa que la legislació principal sigui d'àmbit estatal.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
20'
Josep Maldonado, cap de llista de CiU per Tarragona
Ratificació de les llistes electorals per al 14 de març El Consell Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya ha ratificat oficialment les candidatures per a les properes eleccions generals. Josep Maldonado repeteix com a cap de llista al Congrés de Diputats per la demarcació de Tarragona, després d'haver deixat recentment la Secretaria General de l'Esport. Maldonado expressa els seus sentiments davant d'aquest nou repte: - Agraïment a la militància de Convergència i d'Unió per la confiança dipositada. - Honor per liderar un projecte que defensa els drets dels tarragonins i catalans a Madrid. - Il·lusió i responsabilitat per afrontar una legislatura que considera clau per al futur de Catalunya. Unitat de la Federació i el lideratge de Duran i Lleida L'entrevistat destaca la fortalesa de la coalició sota el lideratge de Josep Antoni Duran i Lleida, subratllant que la unitat interna és un factor determinant per a l'èxit electoral. "Convergència i Unió fa pinya i és un sol home; la gent del carrer valora i reclama aquesta unitat." Candidatures clau a Tarragona Albert Abelló: Serà el número 2 al Congrés. Maldonado en destaca la seva experiència prèvia com a senador i regidor, a més de la seva bona relació personal i política. Lluís Badia: Expresident de l'Autoritat Portuària, encapçalarà la llista al Senat. Maldonado nega cap rivalitat interna i lloa la figura de Badia com un "animal polític". Objectius i reptes de futur La federació nacionalista encara els comicis amb l'objectiu de mantenir o millorar els resultats de fa quatre anys. Maldonado remarca que CiU es presenta amb les "mans lliures" en no estar actualment al govern del país, fet que els permetrà ser més reivindicatius a Madrid en temes com el nou Estatut o el finançament. Finalment, el candidat reafirma el seu compromís amb la legislatura completa i el seu desig que el nacionalisme català recuperi la presidència de la Generalitat de Catalunya.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Sant Antoni Abat i la tradició dels Tres Toms a Tarragona
Celebració de Sant Antoni Abat a Tarragona L'entrevista amb Joan Oliver, president del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, se centra en la festivitat de Sant Antoni Abat. L'acte central tindrà lloc demà dissabte a l'església de Sant Llorenç, recuperant l'esperit d'una festa que històricament era el motor econòmic i social de la ciutat. Actes previstos per a la diada Missa solemne: A les 11:00 h, oficiada per mossèn Brauli López. Benedicció de coques: Durant l'ofici es beneiran les tradicionals peces de boscana. Benedicció d'animals: A partir de les 11:30 h, oberta principalment a animals de companyia (gossos, gats i altres). Evolució històrica i el vincle amb el camp Oliver rememora com, durant els anys 50 i 60, la pagesia representava el 90% de l'economia local. Amb la mecanització del camp i l'arribada de la petroquímica, els animals de treball van desaparèixer, però el Gremi manté viu el llegat: "Si a Tarragona hi vingués una crisi, encara podríem menjar patates i verdura perquè encara queda horta activa." La festa dels Tres Toms Es destaca que a Tarragona els Tres Toms se celebraran el 28 de març. Aquesta desestacionalització permet: 1. Atreure carruatges originals de tot Catalunya i fins i tot de Perpinyà. 2. Garantir una major col·laboració entre municipis, ja que el calendari de gener i febrer està saturat. 3. L'esdeveniment es defineix com un acte cultural i instructiu per mostrar a les noves generacions com era el treball tradicional amb carros. Altres activitats culturals El proper divendres 23 de gener, a les 20:00 h, el Dr. Francesc Roig Queralt oferirà una conferència a Sant Llorenç sobre la relació entre els arquitectes Gaudí i Jujol, emmarcada en els actes del Gremi.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
Dolors Comas deixa l'Ajuntament de Tarragona
Entrevista de comiat a Dolors Comas La portaveu d'Iniciativa per Catalunya verds - La Plataforma, Dolors Comas, anuncia la seva renúncia a l'acta de regidora a l'Ajuntament de Tarragona després de vuit anys al consistori. En aquesta entrevista, repassa la seva trajectòria i els motius d'aquesta decisió estratègica. Motius de la renúncia La decisió no és estrictament personal, sinó un acord col·lectiu del seu grup polític basat en la nova conjuntura a Catalunya: * Consolidació del Govern d'Esquerres: Amb la formació del nou govern a la Generalitat, la seva tasca com a diputada al Parlament requereix una dedicació total. * Presència al territori: La nova funció parlamentària exigeix més feina de proximitat per canalitzar les necessitats de la societat cap al govern. * Renovació política: Comas defensa el valor de la renovació i considera que vuit anys és un període adequat per donar pas a noves persones. Balanç de vuit anys a l'oposició Tot i haver estat sempre a l'oposició, la regidora destaca la capacitat d'influència del seu grup parlamentari: * Oposició constructiva: Subratlla que ha aconseguit condicionar la política municipal en temes com la transparència financera, el registre de parelles de fet i l'eliminació de barreres arquitectòniques. * Gestió econòmica: Reivindica la denúncia del desgavell econòmic de 1955 com un punt d'inflexió per a la millora de la gestió de l'ajuntament. * > "No sé si a la política he aportat alguna cosa, però la política sí que m'ha aportat alguna cosa a mi." Estil polític i relacions personals Reconeguda per ser una de les veus més dures contra l'alcalde Joan Miquel Nadal, Comas defineix el seu estil com una combinació de duresa en els continguts i suavitat en les formes. Tot i les fortes discrepàncies ideològiques i moments personals difícils en certs plenaris, destaca l'enriquiment personal que ha suposat el contacte directe amb la ciutadania i la resta de regidors. El futur del grup municipal El seu successor serà Lluís Balart, actual president local del partit i historiador de formació. Comas el defineix com una persona amb una gran experiència de base i rigorosa, que mantindrà els valors d'esquerres i ecologistes del grup però amb el seu propi estil personal.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Cicle de les grans èpoques de la música a Tarragona
Presentació del Cicle Musical L'auditori de la Fundació Caixa Tarragona inicia aquest diumenge un cicle titulat Les grans èpoques de la música, coordinat per Imma Grimal. La iniciativa neix amb la voluntat d'apropar la música de cambra a tots els públics, especialment a aquells menys familiaritzats amb el gènere, mitjançant un format divulgatiu i assequible. Les Quatre Etapes i Concerts El cicle s'estructura en quatre actuacions dominicals que recorren moments clau de la història musical: Música Medieval (Segles XII-XIV): Centrat en l'època trobadoresca i l'ideal cavallaresc. Inclou instruments històrics com vielles d'arc, xirimies i organet. Classicisme (Segle XVIII): Representat pel format per excel·lència de la música de cambra, el quartet de corda, amb obres de Mozart, Haydn i Beethoven. Romanticisme (Segle XIX): Dedicat exclusivament a Brahms. Aquest concert destaca per mostrar el procés compositiu de l'autor alternant la lectura de poemes, el cant de lieder i moviments de sonata. Segle XX i Música de l'Escena: Sota el títol Gratacel, ofereix una visió més lleugera i desenfadada amb peces de Bernstein o Gershwin, vinculades al musical, el cinema i el cabaret. Metodologia Divulgativa Una característica fonamental del cicle és el contacte directe entre artistes i espectadors: "S'ha intentat que hi hagi un contacte molt directe entre els artistes i el públic, de cara a fer-ho més assequible i més entenador per a tothom." Els intèrprets realitzen introduccions explicatives abans de cada peça per contextualitzar l'obra, eliminant la "fredor" habitual dels concerts clàssics i fomentant una experiència més propera.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
17'
Pressupost i futur del Consell Comarcal del Tarragonès 2004
Gestió pressupostària i competències El Consell Comarcal del Tarragonès encara l'any 2004 amb un pressupost superior als 9 milions d'euros. Tot i la xifra, el president Carles Sala destaca que més del 80% de l'ingrés és per a actuacions finalistes, és a dir, per a la gestió de competències delegades per la Generalitat o els ens locals. Els eixos principals de despesa són: - Ensenyament: Transport escolar, menjadors i beques. - Serveis Socials: Atenció primària en municipis de menys de 20.000 habitants, amb un augment de la plantilla d'educadors i assistents. - Medi Ambient: Recollida i eliminació de residus en 14 municipis de la comarca. Projectes d'iniciativa pròpia Amb el 20% restant del pressupost, el Consell aposta per serveis de proximitat i modernització digital: - Cultura: Organització dels Premis Tarragonès, espectacles infantils i cinema itinerants per a municipis petits. - Urbanisme: Suport tècnic amb arquitectes per a ajuntaments amb pocs recursos. - Societat de la Informació: El programa SIMUN (Sistema Informàtic Municipal) per oferir webs dinàmiques i tràmits online als pobles. Planificació i relació institucional Sala posa l'accent en la importància de la planificació territorial, especialment en el triangle Renau-Altafulla-Tarragona (10.000 hectàrees) i la necessitat de millorar infraestructures com l'accés a l'estació de la Secuita. "Som l'administració més petita, però intentem fer sentir la veu de 21 pobles i 21 alcaldes." Respecte al nou context polític amb el govern tripartit a la Generalitat, el president es mostra esperançat en què no hi hagi sectarisme i s'avanci cap a una descentralització real que permeti als Consells gestionar més tràmits de proximitat, com les cèdules d'habitabilitat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
28'
El futur Museu Arqueològic a la Tabacalera
Debat sobre la nova ubicació del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona L'equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona ha proposat l'edifici de l'antiga Tabacalera com a seu del futur Museun Arqueològic. Aquesta decisió ha generat un debat intens que barreja la visió patrimonial i arqueològica amb la complexa situació laboral dels treballadors de la fàbrica. Arguments a favor de la Tabacalera Rafael Gabriel, de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, i Maria Mercè Martorell justificquen l'elecció basant-se en: • Proximitat històrica: Una part del solar està construït sobre la mateixa Necròpolis paleocristiana, monument nacional que porta 10 anys tancat al públic. • Capacitat logística: L'edifici ofereix espais suficients per amagatzemar els milers de peces que actualment estan disperses per Catalunya per falta d'espai. • Modernització: Permetria un museu interactiu i dinàmic, seguint els estàndards actuals de museografia. • Reactivació de la Part Baixa: Serviria com a eix vertebrador per dinamitzar econòmicament i turística una zona de la ciutat sovint oblidada en favor de la Part Alta. El conflicte social i polític Malgrat els avantatges patrimonials, el projecte s'enfronta a crítiques: • Situació laboral: El sindicat UGT i el grup municipal socialista demanen no parlar d'usos futurs fins que es resolgui el futur dels treballadors afectats pel tancament. • Model de ciutat: Hi ha propostes alternatives que preferirien mantenir el museu prop de la zona de l'Amfiteatre per no perdre la visibilitat marítima. "Tarragona ha de donar un salt qualitatiu i quantitatiu; no podem més amb la situació actual d'obsolescència dels espais." Gestió i finançament S'ha posat sobre la taula la necessitat d'un consorci entre l'Ajuntament, la Generalitat i el Ministeri. La regidora Martorell defensa que, tot i que el finançament hagi de ser compartit, la gestió hauria de ser municipal per garantir l'eficiència que no han demostrat altres administracions en casos com la Necròpolis o el Teatre Romà.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
5'
Taller logopèdic per a afectats de Parkinson i cuidadors
Millora de la comunicació i la deglució en el Parkinson El contingut descriu un taller especialitzat adreçat a persones amb la malaltia de Parkinson i els seus familiars, organitzat en col·laboració amb l'Associació de Parkinson de les comarques de Tarragona i la Fundació La Caixa. L'objectiu principal no és la teràpia clínica, sinó oferir eines pràctiques per al dia a dia. Estructura del taller L'activitat es divideix en dues fases diferenciades per garantir l'atenció tant al pacient com al seu entorn: Fase 1 (Divendres): Treball directe i exclusiu amb la persona afectada per incidir en les seves dificultats específiques. Fase 2 (Dissabte): Integració de familiars i cuidadors. Se'ls ensenyen les estratègies treballades perquè puguin aplicar-les a casa i se'ls lliura un quadern de treball personalitzat. Impacte de la malaltia en la comunicació Es destaca que el Parkinson és una malaltia neurodegenerativa que afecta el control del moviment i el to muscular. Tot i que la mediació amb dopamina és habitual, no és suficient per resoldre aspectes com: Veu i parla: Pèrdua de volum, manca de força en la veu i dificultats perquè el llenguatge sigui intel·ligible. Disfàgia: Problemes per empassar (deglució) que poden provocar pèrdues de saliva, ofecs o aspiracions greus. Prosòdia: Alteracions en el ritme, l'entonació i les pauses del discurs. Metodologia i participació "No anem a fer rehabilitació ni anem a fer teràpia; anem a reunir persones amb una dificultat comú i se'ls lliuren estratègies i trucs perquè els incorporin a la seva vida quotidiana." Els tallers són reduïts (màxim 15 persones) per permetre una atenció personalitzada. Es subratlla la importància de contactar amb les associacions per rebre aquest suport social i anímic, especialment davant l'augment de casos en persones joves (un 10% dels afectats tenen menys de 40 anys).
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
6'
Conveni entre l'ICAC i l'Acadèmia Americana de Roma
Col·laboració en Arqueologia Clàssica L'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) ha formalitzat un acord estratègic amb l'Acadèmia Americana de Roma, una institució amb una llarga trajectòria des del segle XIX en l'estudi de les humanitats i la cultura clàssica. Objectius del conveni L'aliança busca potenciar diverses vessants del coneixement arqueològic: - Recerca científica: Desenvolupament de projectes conjunts i intercanvi d'investigadors. - Formació: Organització de seminaris i cursos especialitzats. - Divulgació: Celebració de conferències i trobades acadèmiques. Primer projecte: El reestudi de Cosa El doctor Jordi Principal liderarà la primera iniciativa pràctica d'aquest conveni, centrada en la colònia romana de Cosa: 1. Es realitzarà un reestudi de conjunts ceràmics excavats als anys 50. 2. L'objectiu és aplicar la metodologia actual per reinterpretar materials que havien estat analitzats amb tècniques antigues. 3. El treball culminarà amb una publicació monogràfica prevista per a l'any 2005. "L'objectiu és que la institució sigui coneguda a l'estranger amb resultats i treball científic." Projecció internacional de l'ICAC Aquesta col·laboració representa un pas fonamental per a la consolidació de l'ICAC a nivell internacional, obrint la porta a futurs acords amb altres entitats de prestigi com l'acadèmia homònima d'Atenes.