Tots els episodis

62472 episodis disponibles

episodis

59881-59904 de 62472

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
4'
Veus Paral·leles: Diàleg Poètic entre Cultures
Veus Paral·leles: Un projecte de descoberta poètica El projecte Veus Paral·leles, codirigit per Sofía Fonseca, neix amb la voluntat de crear ponts entre la poesia catalana i altres cultures. Després d'una primera edició centrada en poetes de Portugal, aquesta segona entrega explora la connexió amb la poesia basca. Objectius i Criteris de Selecció L'essència d'aquesta iniciativa es fonamenta en donar visibilitat a aquells que sovint queden fora dels circuits comercials: Veus minoritàries: Es busquen autors de llengües minoritzades o sectors socials amb menys projecció. Poetes menys sol·licitats: Tant pel que fa als autors estrangers com als locals, es prioritzen aquells que es prodiguen poc en recitals públics. Diversitat generacional: Una de les premisses clau és que hi hagi representades quatre generacions diferents de poetes de cada cultura. Varietat estilística: Es busca un ventall ampli de registres i temàtiques per oferir una visió panoràmica de la poesia actual. La Posada en Escena L'espectacle no és un recital convencional, sinó que es defineix com un format híbrid: Combina la lectura dels propis autors amb moviments escènics. Compta amb una actriu que exerceix de fil conductor, presentant els poetes mitjançant un guió. Es garanteix la comprensió mútua gràcies a la lectura de les traduccions del basc al català durant l'acte. "L'objectiu és buscar aquelles veus que costa més de sentir, les de les llengües minoritàries." Trajectòria i Difusió El projecte s'emmarca dins de la Setmana de Poesia de Barcelona, però té una vocació itinerant. Gràcies a la col·laboració de l'Associació de Professionals i Estudiosos de la Literatura Catalana i el suport de l'Ajuntament de Tarragona, l'espectacle s'ha traslladat a espais com el Magatzem de Tarragona per arribar a nous públics.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
26'
Tarraco Viva: Reconstrucció i Gastronomia Romana
Introducció a les Jornades de Reconstrucció Històrica L'episodi se centra en el tret de sortida de Tarraco Viva, les jornades de reconstrucció històrica de Tarragona. Es presenten les activitats del primer cap de setmana, destacant el paper de les associacions locals en la divulgació del patrimoni. Les Representacions Funeràries Paleocristianes L'Associació Cultural Sant Fructuós detalla la seva recreació d'un enterrament del segle III a la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona. • El muntatge inclou sis quadres escènics i un preàmbul explicatiu. • Participen prop de 300 persones, incloent una coral i orquestra en directe. • L'objectiu és mostrar la transició cultural i religiosa de la Tàrraco dels segles I al V. "És una oportunitat de veure un conjunt funerari que ha estat tancat al públic durant massa anys." Vida Civil i Militar amb Projecte Fènix Enric Saritjol, de l'associació Projecte Fènix, explica la importància de desmitificar la visió de Roma projectada per Hollywood. • Es destaca la desfilada de legionaris i senadors al Passeig Arqueològic. • L'enfocament no és només militar, sinó també civil i administratiu, explicant la creació de l'Estat i els serveis públics. • Es busca que el ciutadà senti el patrimoni com a propi i no com una cosa exclusiva dels arqueòlegs. Tarracotaula: El Gust de la Història El vessant gastronòmic corre a càrrec de David Soler (Restaurant Barquet), qui presenta les jornades de cuina romana. • S'utilitzen ingredients autèntics com el gàrum (salsa de peix fermentat) i la mel. • Plats destacats: ostres del Delta amb vinagreta, tonyina amb panses i dàtils farcits de fruits secs. • Les jornades fan una tasca de pedagogia del gust per a sabors que avui ens resulten inusuals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
La Poesia d'Horaci i el Teatre Romà a Tarracoviva
La Poesia Llatina i el Teatre a Tarracoviva Aquesta secció del matí de Tarragona Ràdio se centra en el vessant literari i teatral de les jornades de reconstrucció històrica Tarracoviva. L'entrevista posa en relleu el paper fonamental de la cultura clàssica en la comprensió del llegat romà. El Cicle de Poesia d'Horaci Maite Blay explica el cicle dedicat al poeta Horaci, figura clau de la lírica llatina de l'època d'August. Aquest cicle culmina amb un recital poètic del grup Zones Àlata sota el lema Non omnis moriar ("No moriré del tot"). Vigència del poeta: Horaci és l'autor de frases cèlebres com Carpe Diem o Beatus Ille. Objectiu: Apropar el llatí i la lírica d'una manera estètica i entenedora al gran públic. Impacte: El cicle ha comptat amb figures com Luis Alberto de Cuenca i David Castillo, posicionant Tarragona com un centre intel·lectual de referència. "Un governant no necessita només pintors o escultors; si no té bons poetes que parlin de la seva obra, aquesta no perdurarà en el temps." Recerca i Teatre Popular Joan Pasqual, de l'Aula de Teatre de la URV, presenta el llibre "Teatre Popular en Romà", fruit de quatre anys de recerca sobre les farses atel·lanes. Connexió amb el present: La recollida d'aquest treball permet reflexionar sobre el teatre contemporani a través dels clàssics. Estrena: Dins del marc de Tarracoviva, s'estrena un text de Plaut, L'Amfitrió, com a resultat d'aquesta investigació teatral.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
17'
Balanç del primer mes de Francesc Vallès al Congrés
Entrevista a Francesc Vallès: Noves perspectives a Madrid El diputat del PSC per Tarragona, Francesc Vallès, repassa les seves primeres setmanes d'activitat al Congrés dels Diputats. Vallès destaca el canvi de tarannà i la bona sintonia entre els grups parlamentaris després de la investidura de José Luis Rodríguez Zapatero, expressant una gran satisfacció personal per l'etapa que tot just comença. Responsabilitats i Comissions Els diputats socialistes de Tarragona s'han distribuït en àrees estratègiques: Francesc Vallès: Membre de la Comissió Constitucional (clau per a la reforma de la Constitució i el futur Estatut de Catalunya) i portaveu a la Comissió del Tribunal de Comptes. Ernest Benito: Adscrit a la Comissió d'Educació per abordar la reforma de la LOU i l'aturada de la LOCE. Lluïsa Lizarraga: Representant de les Terres de l'Ebre a la Comissió de Medi Ambient, amb el focus posat en l'aturada del transvasament de l'Ebre. Relacions Polítiques i Coordinació Arran de la polèmica pels papers de Salamanca, Vallès reflexiona sobre la necessitat d'ajustar l'engranatge entre els partits que formen el Tripartit a Catalunya (PSC, ERC i ICV) quan actuen a Madrid. Critica les propostes unilaterals i aposta per una negociació bilateral entre la Generalitat i el Govern de l'Estat. Projectes Territorials Prioritaris El diputat es compromet a exercir d'interlocutor directe per desencallar infraestructures vitals per a Tarragona: Nacional 340: Voluntat de repensar i alterar el traçat de la variant de Tarragona per adaptar-la a les necessitats locals. Autovia A-27 (Tarragona-Montblanc): Objectiu prioritari d'impulsar-ne l'execució definitiva aquesta legislatura. Aeroport de Reus: Seguiment de la proposta de cogestió o cessió a la Generalitat. "Tenim una major facilitat per la coordinació i per la interlocució amb l'executiu i els ministeris... i tenim intenció d'utilitzar aquesta capacitat d'influència."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
Memòria del barri pescador de l'Arrabassada
L'oblit d'un passat mariner L'autor presenta una crònica històrica i sentimental sobre la platja de l'Arrabassada de Tarragona, centrant-se especialment en les dècades dels 40 i 50. L'objectiu principal és rescatar del record el que antigament va ser un autèntic barri pescador, una realitat que actualment desconeix la gran majoria de la població jove. Vida quotidiana i valors de la postguerra El text descriu una època marcada per la misèria de la postguerra, però compensada per una solidaritat extrema entre els veïns: Sentit de comunitat: Les famílies compartien el poc que tenien, com el pa o el peix. Entorn físic: La platja estava plena d'estris de pesca, sàrcies esteses al sol i les anomenades botigues (cases de pescadors). Evolució social: Malgrat les mancances econòmiques i la falta d'ajudes oficials, la majoria de descendents d'aquella generació van aconseguir prosperar i formar-se professionalment. Denúncia de la pèrdua de patrimoni L'entrevistat es mostra crític amb la gestió urbanística de la ciutat, destacant que: "L'Ajuntament no ha deixat ni una sola botiga de pescadors dreta." Segons l'autor, a diferència d'altres punts del litoral català o espanyol on s'han conservat i rehabilitat aquestes estructures per a usos turístics o comercials, a l'Arrabassada s'ha esborrat qualsevol rastre arquitectònic del seu passat mariner. El procés de creació del llibre L'obra és el resultat de tres anys de recerca no només personal, sinó col·lectiva. Es basa en: Testimonis orals: Records compartits entre antics veïns i companys de la platja. Arxiu fotogràfic: S'inclouen imatges històriques, algunes del segle XIX, que mostren embarcacions antigues com els caros i paisatges abans de la construcció del preventori de la Sabinosa. Viculació local: La presentació a la Casa Quevede (Part Alta) respon a la connexió històrica natural entre la gent de mar i aquest punt de reunió social tradicional.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
7'
El viatge com a transformació i l'anècdota del Rei de Tonga
La filosofia del viatge transformador El text explora la idea que el viatge és la millor universitat possible. Segons l'entrevistat, un viatge que no provoca una transformació personal no es pot considerar un bon viatge. Es destaca que contactar amb cultures allunyades de l'europea ajuda a entendre millor el món: Entendre l'altre: La mirada cap a cultures diferents és clau per comprendre la situació global actual. Crítica a les religions: S'assenyala que, sovint, les religions actuen com a elements de desunió i conflicte en lloc d'unir les persones. Teràpia contra la depressió: L'autor suggereix que observar com es viu (o sobreviu) en països del tercer món relativitza els problemes de la nostra "tribu depressiva". "El viatge que no transforma no és un bon viatge. El viatge que tu tornes com has marxat, penso que no ha sigut un bon viatge." Valoració del món primitiu i la infantesa Es reivindica el terme primitiu des d'una vessant positiva, referint-se a pobles que encara viuen en harmonia amb l'entorn natural i que no prioritzen el materialisme o el treball d'oficina. A més, es fa un homenatge a la innocència dels nens de tot el món, que han estat els companys constants en els seus viatges per més de 90 països. L'anècdota del missatger del Rei de Tonga L'entrevistat comparteix una història singular sobre la seva estada a Tonga, l'arxipèlag del Pacífic: Va aconseguir una audiència privada amb el Rei de Tonga durant el seu aniversari. El monarca li va demanar que lliurés una carta en mà al Rei Joan Carles I. Després de dos anys i mig de gestions amb la Sarsuela, va aconseguir complir l'encàrrec i va mantenir una trobada de 40 minuts amb el monarca espanyol.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
La recuperació de la Fira dels Vins i la D.O. Tarragona
El sector del vi a Tarragona: reptes i oportunitats La conversa destaca la necessitat urgent de donar una empenta comercial als vins de la D.O. Tarragona. Malgrat la seva evolució positiva en qualitat, màrqueting i presentació, encara pateixen una manca de presència notable en la restauració i el comerç local, a diferència d'altres zones vinícoles on el producte de proximitat n'és el protagonista absolut. Punts clau de l'evolució del vi Del granel a l'ampolla: S'emfatitza la transició històrica des de la venda a granel (garrafes) cap al vi embotellat, que és on resideix el valor afegit i la qualitat que defensa el Consell Regulador. Modernització: L'entrada de noves generacions ha permès crear productes més competitius i diversificats. Trencant tòpics: Es desmitifica la idea que a Tarragona només es fan vins dolços o licors; actualment es produeixen blancs, rosats i negres de gran nivell. "Hem de procurar entre tots que això tingui un canvi important pel bé dels cellers i de tota la zona." Detalls de la Fira dels Vins Després d'un parèntesi de cinc anys per motius tècnics i pressupostaris, la fira torna a la ciutat per apropar el producte als tarragonins amb les següents característiques: Participants: 9 estants de cellers de la D.O., acompanyats de restauració i institucions com l'Incaví. Àmbit geogràfic: Vins provinents del Tarragonès, l'Alt Camp, el Baix Camp i part de la Ribera d'Ebre. Funcionament: Accés mitjançant tiquets assequibles (4 euros per 5 degustacions i copa de regal) amb horaris de matí i tarda durant el cap de setmana.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Organització i detalls de la Gala de Premis de Tarragona
Detalls de la producció de la gala L'esdeveniment s'ha concebut com un collage d'escenes que combinen produccions pròpies amb col·laboracions de diversos artistes. L'objectiu principal ha estat trobar un equilibri entre l'espectacle escènic i el protagonisme real que han de tenir els guanyadors dels premis. Una proposta escènica variada La gala inclou una barreja d'elements artístics que serveixen com a fil conductor: Música original: S'ha creat una banda sonora específica, amb tocs d'estil electrònic i moments de gran solemnitat que recorden les grans fanfàrries cinematogràfiques. Posada en escena: Es descriu com un espectacle "un pel revistat, però elegantet", amb un ús destacat de les pujades i baixades de teló combinades amb jocs de llums. Col·laboració local: Hi participen entitats com Cant Teatre, el taller de dansa Màrmara, l'estudi de música i el grup Salata. El paper del presentador En Joan Pasqual exerceix de mestre de cerimònies amb un rol que va més enllà de la simple lectura: "En moments determinats faig més presentador-presentador, i en altres moments jugo i entro dintre d'algunes de les escenes que es produeixen." El seu personatge es defineix com un director sublim que aporta un toc d'ironia i teatre dins de l'acte formal. Dades logístiques i homenatges L'esdeveniment compta amb una infraestructura humana considerable, amb unes 24 persones a l'escenari i prop de 40 en total si es compta l'equip tècnic. Un dels moments més destacats és el número dedicat als 150 anys de la Rambla, una peça inèdita creada especialment per a l'ocasió que inclou text de Sergi Xirinacs, música de Tomàs Simón i imatges de Javi Gavilán. La durada prevista de la gala és d'uns 70 minuts, buscant agilitat per evitar el cansament del públic.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
Novetats a l'Escola de Música i llars d'infants a Tarragona
Expansió de l'Escola Municipal de Música de Tarragona Amb motiu del seu desè aniversari (curs 2004-2005), l'Ajuntament de Tarragona impulsa una important descentralització i ampliació de l'oferta musical de la ciutat. La tinent d'alcalde d'ensenyament, Carme Duc, destaca que l'objectiu és apropar la formació als ciutadans i millorar la qualitat del servei. L'Aula de Música als Barris Es crearan quatre noves seus situades en col·legis públics (CEIP) per evitar desplaçaments innecessaris al centre: Bonavista, Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau i Camp Clar. S'ofereixen 264 noves places (66 per barri), cosa que pràcticament duplica l'oferta total. Els instruments inicials seran: guitarra, violí, violoncel i saxo, a més de llenguatge musical. Aula de Música Tradicional Una altra gran novetat és la creació d'una secció dedicada als instruments autòctons, amb classes els dissabtes al matí a la seu central: Instruments: Gralla, tarota, percussió tradicional (caixa i timbal), flaviol, tamborí, sac de gemecs, acordió diatònic i mandolina. Disponibilitat de 88 places per al nou curs. "Volem que tots els nens puguin gaudir d'unes classes de música a prop de casa seva." Situació de les llars d'infants municipals L'entrevista també aborda el tancament del període de preinscripció de les escoles bressol municipals: Alta demanda al Serrallo: S'han rebut 50 sol·licituds per a només 13 places (per a nens d'un any). Places vacants: Encara queden algunes places lliures a les llars de Sant Salvador i el Miracle. Sorteig públic: El proper dimarts 25 de maig a les 10:00 h es farà el sorteig de lletres al Saló d'Actes de l'Ajuntament per assignar les places en cas d'empat de punts.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
L'exposició de carruatges més gran d'Espanya a Tarragona
Patrimoni històric sobre rodes a Tarragona Jordi Rovira presenta al Port de Tarragona una fita cultural sense precedents: l'exposició de carros i carruatges més gran de l'estat espanyol. Aquesta col·lecció, fruit de 32 anys de dedicació, reuneix 83 peces (de les quals 65 s'exhibeixen al Refugi 1) que narren l'evolució del transport i la vida quotidiana. Destaquem de l'exposició: Extensió i durada: Tres mesos d'exhibició d'una col·lecció que ocupa més de 2.000 metres quadrats. Artesania i restauració: Totes les peces han estat restaurades personalment per Rovira, prioritzant les tècniques tradicionals i l'aprenentatge de mestres jubilats. Temàtica variada: Des de carruatges de l'alta burgesia fins a eines agrícoles o el carro dels trapaires, oferint una visió completa de les classes socials i els oficis. Una reivindicació cultural L'autor subratlla que la seva tasca ha estat totalment altruista, moguda per un homenatge personal al seu avi. Tanmateix, llança un advertiment sobre el futur del patrimoni: "Això ha de ser un museu, no una exposició; aquesta riquesa que tenim no l'hem de deixar perdre." L'objectiu final és establir una seu permanent a Tarragona per evitar que la col·lecció hagi de marxar de Catalunya per falta de suport institucional o espai adequat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
4'
Diada Anual de l'Associació d'Exalumnes del Sagrat Cor
Celebració de la Diada Anual d'Exalumnes L'entrevista presenta els detalls de la propera Diada Anual organitzada per l'Associació d'Exalumnes del Col·legi del Sagrat Cor de Tarragona. Marcada per la tradició, aquesta jornada serveix de punt de retrobament per a diverses generacions de dones que es van formar al centre. Programa d'Actes i Homenatges La celebració, que tindrà lloc aquest dissabte, segueix una estructura consolidada: 19:00h: Trobada al pati del col·legi per iniciar la jornada. 19:30h: Celebració d'una missa on es canten els himnes tradicionals de l'escola. 20:30h: Assemblea General per informar de les activitats realitzades per la Junta durant l'any. 21:45h: Sopar de germanor a l'Hotel Imperial Tàrraco. Durant el sopar, es farà l'homenatge a les promocions especials: Promoció 1953-54: Celebració dels 50 anys. Promoció 1978-79: Celebració dels 25 anys (aniversari de plata). Novetats i Concurrència Especial Aquest any la festa té dos al·licients afegits que la fan única: Presència de la Germana Victòria: Després de molts anys realitzant tasques a les missions a l'Àfrica, aquesta religiosa tan estimada podrà assistir a la diada. Coincidència de calendari: La festa s'escau exactament el 22 de maig, dia de la fundadora, Santa Joaquima de Vedruna. Inscripcions i Contacte L'organització destaca la dificultat de localitzar totes les antigues alumnes i fa una crida a la participació. Les interessades poden inscriure's fins divendres trucant als telèfons de l'escola o contactant amb la senyora Carme. "És difícil convocar tantes persones perquè a moltes se'ls ha perdut la pista o no tenim les adreces." L'expectativa de participació sol oscil·lar entre les 30 i 60 persones, depenent de la capacitat de convocatòria de les promocions homenatjades.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
7'
2004-05-19 AGENDA CARRERAS
Josep Carreras i el llegat romà de Tarragona El tenor Josep Carreras ha visitat l'Amfiteatre de Tarragona per participar en la gravació de Corona di Pietra, una iniciativa cultural internacional que uneix vuit teatres romans de la Mediterrània. L'artista ha interpretat la cançó Andaluza, del compositor català Enric Granados, per defensar la identitat del país en un escenari de projecció mundial. Detalls del projecte internacional Objectiu: Crear un espectacle que barregi actuacions en directe amb projeccions gravades en recintes històrics. Escenari final: L'espectacle tindrà lloc a l'Arena de Verona el proper 4 d'agost, amb totes les entrades exhaurides. Participació: Tarragona representarà l'Estat espanyol, compartint protagonisme amb altres indrets com Palmira (Síria) o Efes (Turquia). Declaracions destacades Carreras ha expressat la seva satisfacció per formar part d'aquest projecte, destacant l'oportunitat de mostrar la riquesa del patrimoni català: "Vaig pensar que a nivell d'imatge internacional aquest tipus de cançó pot funcionar molt bé, però que al mateix temps permet fer una mica de país cantant una cançó d'un autor català com Granados." Agenda i futur de l'artista L'agenda del tenor inclou una gira internacional per ciutats com Moscou, San Francisco, Chicago i Las Vegas. Altres projectes rellevants a casa nostra inclouen el concert Junts al Festival de Cap Roig, on actuarà al costat de Lluís Llach.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
Viure i Conviure: Convivència entre joves i gent gran
Programa Viure i Conviure a Tarragona L'episodi explora l'èxit del programa Viure i Conviure, una iniciativa impulsada per la Fundació Caixa Catalunya, l'Ajuntament de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquest projecte fomenta la convivència intergeneracional mitjançant l'aparellament d'estudiants universitaris amb persones grans que viuen soles. Una experiència real: Germana i David El programa presenta el cas de la Germana Martínez, de 88 anys, i el David Capitan, un estudiant de Química de 18 anys procedent de la Sènia. Alguns punts clau de la seva relació inclouen: Benefici mutu: El David obté un allotjament econòmic i un espai tranquil per estudiar, mentre que la Germana guanya seguretat i companyia, especialment durant les nits. Suport pràctic: El David s'encarrega d'ajudar amb les tasques pesades, com portar la llet o l'aigua de la compra. Respecte i independència: Tot i que comparteixen estones de conversa on la Germana explica anècdotes, cadascú manté la seva autonomia pel que fa a àpats i horaris. "Aquesta edat et pot passar qualsevol cosa, i quan tanco el pany estic contentíssima perquè sé que hi ha algú més a casa." Funcionament i reptes del programa La Pilar Olivera, responsable del programa, detalla el procés de selecció i els criteris per garantir l'èxit de les parelles: Selecció rigorosa: Es fan entrevistes per trobar afinitats i es realitza un mes de prova supervisat. Normes de convivència: Els estudiants han de complir certs horaris (com arribar a les 22:30h) i mostrar una actitud de convivència real, no només d'estada. Manca de famílies acollidores: Actualment hi ha més demanda per part dels estudiants que oferta de persones grans, sovint a causa de la por o el desconeixement. Diversitat: El perfil de l'estudiant està canviant, amb un increment de doctorands estrangers i de més edat, el que suposa un nou repte per vèncer els prejudicis dels residents locals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
26'
La Transformació dels Museus a Tarragona
La Revolució en la Gestió Museística En la darrera dècada, els museus han viscut una profunda transició cap a la professionalització i l'especialització. Ja no es conceben com a simples contenidors d'objectes, sinó com a centres dinàmics d'aprenentatge. Els representants dels principals museus de Tarragona (Història, Arqueològic, Port i Art Modern) subratllen que la seva funció principal és ara la tasca pedagògica. Canvis en el Perfil del Visitant El públic passiu que només observava vitrines ha desaparegut. Segons els experts: • Els visitants actuals són molt més exigents i participatius. • Hi ha una demanda creixent d'activitats que permetin experiències directes com tocar, manipular o debatre. • El nivell cultural del públic a Tarragona s'equipara al nivell europeu, malgrat que les institucions sovint pateixen una manca de personal. Estratègies de Difusió i Públics Específics Cada institució adapta el seu discurs segons el segment de públic, buscant connectar amb la realitat qüotidiana: Els Reptes de l'Adolescència i la Infància "L'adolescent és el públic que més m'interessa perquè suposa un repte: arriben amb una actitud distant i marxen entusiasmats gràcies al debat." • Nens petits: Són vists com a "absorbents" i immaculats en la seva recepció. • Adolescents: Requereixen un discurs menys rígid, basat en l'experiència i la mirada crítica. • Gent gran: Destaquen per la seva resistència física en les rutes urbanes i el seu gran bagatge cultural. Museografia i Territori Un concepte clau discutit és la idea del museu com a ciutat. A Tarragona, el patrimoni no es limita a un edifici, sinó que s'estén pels carrers. Això converteix els mateixos ciutadans en guies i pedagogs que s'impliquen en la recuperació de la seva història. Innovació en les Activitats S'ha destacat l'èxit de les activitats familiars, on pares i fills comparteixen experiències com excavacions arqueològiques simulades o tallers de pesca. Aquestes iniciatives trenquen el concepte de museu com a "espai sagrat" per convertir-lo en un lloc de socialització i oci cultural.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
37'
Dia Internacional dels Museus a Tarragona
Celebració del Dia Internacional dels Museus Amb motiu del Dia Internacional dels Museus, Tarragona Ràdio ha reunit els directors dels principals centres museístics de la ciutat per debatre sobre l'estat actual de la cultura i els reptes de futur. La conversa se centra en com les institucions han passat de ser contenidors silenciós a ser agents dinamitzadors de la societat. El paper de les noves tecnologies Les tecnologies digitals han transformat tant la recerca com la difusió del patrimoni: • Museu del Port: Presenta una nova aplicació informàtica sobre els mestres d'aixa i la construcció d'embarcacions. • Visites virtuals: Permeten accedir a fons que no sempre estan exposats per falta d'espai o per motius de conservació. • Difusió global: Projectes com "La Joia del Museu" permeten consultar peces excepcionals, com les pintures murals de la domus del carrer Pere Martell, des de qualsevol lloc del món. Patrimoni immaterial i memòria col·lectiva El lema d'enguany se centra en el patrimoni immaterial, que inclou costums, tradicions, música i gastronomia: • Contextualització: El patrimoni immaterial (com la recreació d'un enterrament paleocristià) dóna sentit als objectes materials. • Art contemporani: El Museu d'Art Modern treballa per mantenir viva la memòria col·lectiva i les sensacions darrere de les obres, com el monument als Despullats. Reptes i reivindicacions de futur Els directors coincideixen que el museu no es pot entendre sense el seu territori, però reclamen una visió més ambiciosa: "Ens falta tenir un projecte de ciutat; quan sapiguem on volem anar, la cultura s'inserirà dins els projectes turístics, industrials i econòmics." • Nou Museu Arqueològic: Es reivindica la necessitat d'una nova seu nacional a Tarragona que actuï com a motor qualitatiu i quantitatiu, seguint models d'èxit com el de Mèrida. • Qualitat vs. Quantitat: Es demana valorar els museus pel seu impacte educatiu i la qualitat de l'experiència, i no només pel nombre total de visitants o el rendiment econòmic.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
19'
Novetats de la 6a edició del festival Tarracoviva
Les Jornades de Reconstrucció Històrica de Tarragona L'edició d'aquest any de Tarracoviva es presenta amb una voluntat clara d'ampliar continguts i consolidar la seva internacionalització. El festival no només repeteix activitats clàssiques com els gladiadors o l'ensinistrament militar, sinó que introdueix millores significatives en la gestió i noves temàtiques de recerca. Principals novetats de programació Teatre i Literatura: Es presenta el llibre de les Farses Atalanes i s'estrena la comèdia L'Anfitrió de Plauta a càrrec de l'Aula de Teatre de la URV. Cavalleria: Per primera vegada, s'incorpora un escamot de cavalleria procedent de Bèlgica (Legio de Zena Equitas). Noves temàtiques dels grups locals: El grup Fènix se centra en la Grimensura (agrimensura romana). El grup Taleia recupera la festivitat de la Cereàlia, vinculada a l'agricultura. El grup Nèmesis explora la religió i la superstició, incloent pràctiques màgiques antigues similars al vodú actual. Espais i infraestructures S'incorporen i recuperen espais emblemàtics de la ciutat per a les representacions: 1. Torre de Minerva: Nou escenari a la muralla per a les Farses Atalanes. 2. Antiga Audiència: Escenari per a les actuacions de música del grup Ludi Scaenici. 3. Camp de Mar: Es converteix en l'epicentre amb la instal·lació d'una gran termopòlia (reconstrucció d'una taverna de fusta de 8x4 metres basada en restes del port d'Òstia). Gestió d'entrades i promoció turística Per millorar l'experiència del visitant i evitar l'exhauriment immediat de les invitacions, s'han implementat canvis en l'accés: "Aquest any establim les activitats amb tres franges horàries: matí lliure, tarda gratuïta amb invitació per controlar aforaments i nit amb una entrada simbòlica de 3 euros." L'ús del sistema Servicaixa permet que persones de fora de Tarragona puguin planificar el seu viatge amb antelació. A més, s'han creat packs turístics amb hotels locals per potenciar la marca Tarragona com a referent europeu en la gestió del patrimoni.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
Balanç del primer any de mandat: Iniciativa a Tarragona
Balanç polític i crítiques a l'equip de govern El portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds, Lluís Balart, analitza el primer any de mandat a l'Ajuntament de Tarragona, marcat segons ell per una manca de projecte polític i una forta desorientació de l'equip de govern (CiU i PP). Balart afirma que la ciutat s'ha vist condicionada pel canvi de cicle electoral i que l'equip de govern ha optat per: Fugides endavant amb projectes faraònics. Una paràlisi institucional alarmant per la manca de lideratge davant altres administracions. Un deteriorament progressiu dels barris i una carència absoluta de polítiques d'habitatge social. L'oposició conjunta i l'estratègia d'esquerres L'entrevista destaca la voluntat de mantenir una oposició coordinada entre el PSC, ERC i Iniciativa. Aquesta aliança busca articular un projecte alternatiu de ciutat basat en: Harmonització de polítiques amb el govern de la Generalitat i de l'Estat. Estudi d'equipaments globals per optimitzar els recursos ja existents. Defensa d'un perfil propi per a Iniciativa, centrat en la sensibilitat social i ecologista. Projectes de futur i ordenació territorial Balart prioritza dos eixos fonamentals per a la ciutat de Tarragona: Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona: Proposa la creació d'una autoritat metropolitana amb personalitat jurídica pròpia (similar a l'antiga corporació de Barcelona) per gestionar serveis mancomunats i evitar l'abdicació de responsabilitats que suposa, per exemple, la pèrdua del Mercat del Camp en favor de Reus. Pla de xoc als barris de Ponent: Especialment a Camp Clar, on critica que, després d'un any de promeses, les inversions urbanístiques i socials han estat gairebé inexistents. "L'Ajuntament de Tarragona entra en una paràlisi que és alarmant i no és bona per a la ciutat." L'entrevista clou amb un balanç personal de Balart, que fa tres mesos que és regidor, expressant la seva voluntat de continuar treballant de forma activa des de l'oposició.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
42'
Sorteig del Playoff d'Ascens del Nàstic a Segona A
Detalls del Sorteig de la Lligueta d'Ascens L'episodi d'avui se centra en el resultat del sorteig realitzat a la Reial Federació Espanyola de Futbol, on s'han definit els rivals del Gimnàstic de Tarragona per al playoff d'ascens a la Segona Divisió A. Després de tres anys sense jugar aquesta fase, l'equip dirigit per Jordi Vinyals s'enfrontarà a tres rivals de grups diferents de la Segona Divisió B. Els Rivals Confirmats • Lanzarote: Campió del grup quart. Es descriu com un equip consolidat, amb experiència a la Copa del Rei i un camp de gespa artificial que pot complicar el joc del Nàstic. • Reial Madrid B: Segon classificat del grup segon. És un filial de gran qualitat, ja definit per alguns com un equip galàctic dins la categoria, que porta anys intentant l'ascens. • Ourense: Quart classificat del grup primer. Tot i entrar a última hora, és un club històric que ha anat de menys a més durant la temporada. Calendari de la Lligueta El President del club, Josep Maria Andreu, ha destacat la importància del calendari, especialment el fet d'acabar la competició a casa: Jornada 1 (23 de maig): Lanzarote - Nàstic (El debut més llunyà). Jornada 2 (30 de maig): Nàstic - Reial Madrid B. Jornada 3 (6 de juny): Reial Madrid B - Nàstic. Jornada 4 (13 de juny): Nàstic - Lanzarote. Jornada 5 (20 de juny): Ourense - Nàstic. Jornada 6 (27 de juny): Nàstic - Ourense (Final de lligueta al Nou Estadi). "Acabar el partit a casa és el més important per al que pot representar per tots nosaltres i per complir el gran somni del Nàstic." Logística i Entorn de l'Equip • Venda d'abonaments: Ja s'ha iniciat la venda d'abonaments per als tres partits a casa amb preus assequibles per a socis i no socis, tot i alguns problemes informàtics inicials. • Reaccions del vestidor: Jugadors com Jonathan Torres (natural de Lanzarote) i tècnics com Quico Ramírez han mostrat optimisme, tot i reconèixer la dificultat dels desplaçaments llargs. • Viatges de l'afició: La directiva estudia organitzar un vol xàrter per facilitar el desplaçament de l'afició a les Illes Canàries el proper diumenge.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
II Congrés de l'Associació Catalana de Llevadores a Tarragona
El paper integral de la llevadora en la societat actual L'entrevista presenta el II Congrés de l'Associació Catalana de Llevadores, que se celebrarà a Tarragona els dies 21 i 22 de maig. Amb la participació de Paquita Durán i Elisabet Bru, s'analitza l'evolució d'una professió que va molt més enllà de l'atenció al part, cobrint totes les etapes de la vida sexual i reproductiva de la dona. Àmbits d'actuació i reptes professionals Les convidades destaquen que la llevadora acompanya la dona des de l'adolescència fins a la menopausa, abordant temes crítics com: Educació sanitària i sexual en instituts per prevenir ITS i embarassos no desitjats. Atenció a la immigració, gestionant la diversitat cultural i les barreres idiomàtiques. Prevenció de malalties com el càncer de cèrvix i de mama. Lluita contra la violència de gènere. Situació del col·lectiu i formació Un dels punts clau de la conversa és la feminització de la professió (prop del 98%) i la problemàtica de la de la manca de professionals. Aquest dèficit es deu a un buit formatiu de deu anys en què es van suspendre les especialitats d'infermeria a l'estat espanyol. "Tenim una generació perduda i amb aquesta celebració també celebrarem aquesta generació guanyada que ja fa 10 anys que formem llevadores." El Congrés: Un punt de trobada internacional L'esdeveniment preveu reunir més de 600 congressistes i comptarà amb ponents d'arreu del món (Holanda, Estats Units, Regne Unit). A més, se celebrarà el 10è aniversari de la Unitat Docent de Llevadores de Catalunya, posant l'accent en la humanització del part i el futur de la professió.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Curs gratuït d'actualització de seguretat viària a Tarragona
Actualització del Codi de Circulació Jordi Llorenç, director de l'Autoescola Jordi, presenta una iniciativa pionera a Tarragona: un curset gratuït de quatre hores destinat a conductors amb experiència que vulguin posar-se al dia amb les dades i normatives més recents del Codi de Circulació. Continguts del curs L'objectiu principal és traduir el llenguatge legal a un parlar planer perquè els conductors entenguin i apliquin correctament les noves lleis. El programa es divideix en diverses sessions: Noves normatives i senyalització: Explicació dels aproximadament 35 senyals verticals nous i la reforma aplicada el gener de 2004. Maniobres i seguretat: Ús correcte de les rotondes (fidelitat de carril), distàncies de seguretat en túnels i l'ús de telèfons mòbils. Civisme i valors: Sessions dedicades a la solidaritat, la tolerància en la conducció i el futur sistema de carnet per punts. Vehicles vulnerables: Protecció i normativa específica per a ciclistes. Visió de la seguretat viària "No n'hi ha prou a emparar el motor si és de nit; si portem el telèfon mòbil, l'hem de desconnectar [a les gasolineres]." L'iniciativa neix de la voluntat de l'autoescola de fer una tasca social i educativa, anant més enllà de la simple emissió de permisos de conduir. Es pretén que el conduir es vegi com un acte solidari on es respectin les diferències de tots els usuaris de la via. Informació pràctica Dates: Del 31 de maig al 3 de juny. Inscripcions: Fins al dia 30 de maig, presencialment a l'avinguda Vidal i Barraquer de Tarragona. Limitació: El grup és reduït a 25 persones per garantir la qualitat formativa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
21'
Antonio Carril analitza l'estat de la justícia a Tarragona
Situació Crítica als Centres Penitenciaris El president de l'Audiència de Tarragona, Antonio Carril, aborda la complexa realitat de la presó de la ciutat després de la dimissió del seu director i el nomenament de Maria Jesús Martínez Enfiso. Durant l'entrevista, es tracten punts clau com: Tràfic de drogues: Carril reconeix que la presència de substàncies és una "obvietat" en un entorn tan tancat, tot i que demana prudència a l'hora d'implicar directament els funcionaris. Massificació i infraestructures: Es destaca que el centre de Tarragona està antiquat i pateix un excés de població reclusa, un mal endèmic a tota Catalunya. Alternatives a la presó: L'entrevistat advoca per buscar solucions legislatives que no basin tot el sistema penal en la privació de llibertat. La Violència de Gènere i la Pressió Judicial Un dels temes més preocupants és l'increment de la violència de gènere i la pressió psicològica que comporta per als jutges d'instrucció: Incertesa en les decisions: Carril subratlla la dificultat de preveure quan una amenaça verbal es pot convertir en un crim real. Necessitat de formació: Suggerix que els jutges necessiten millors eines en psicologia i sociologia per afrontar aquests casos. "Front a la voluntat d'una persona de matar a una altra, si no l'encierres a perpetuïtat, és gairebé impossible evitar-ho només amb mesures judicials." Manca de Recursos i la Ciutat Judicial L'actualitat judicial de Tarragona està marcada per la falta de mitjans i la dispersió de les seus: Judicis ràpids: Tot i ser una bona intenció, han generat un agobi constant en els jutjats de guàrdia de Tarragona, Reus i el Vendrell per falta d'inversió en personal. Projecte de la Ciutat Judicial: Carril confia que el nou govern de la Generalitat desencalli la construcció d'un edifici únic per centralitzar els jutjats i evitar que estiguin repartits per tota la ciutat. Noves seccions: Es reclama urgentment la creació d'una nova secció penal a l'Audiència per gestionar l'increment d'assumptes.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
6'
Preparatius del Nàstic pel Gran Partit contra el Lleida
Detalls de l'organització del partit decisiu L'episodi recull l'entrevista amb Javier Monclús, gerent del Gimnàstic de Tarragona, sobre els preparatius per a l'últim partit de la temporada regular contra el Lleida. Aquest enfrontament és clau, ja que una victòria asseguraria la classificació per a la lligueta d'ascens a la Segona Divisió A. Venda d'entrades i previsions d'assistència S'espera un ple absolut a l'estadi, amb un ritme de venda molt positiu: - Horaris d'oficina: Dissabte d'11:00 a 14:00 i diumenge d'11:00 a 14:00 i a partir de les 17:00. - Punts alternatius: Les localitats de Gol es poden adquirir al bar Petit Tarraco. - Previsions: Ja s'han superat les 1.000 entrades venudes i es preveu passar de les 2.000 persones només en venda directa, l'objectiu és omplir el camp. Ambientació i Mosaic Històric El club i les penyes han organitzat una gran festa per animar l'equip: - Es repartiran 13.000 cartolines per realitzar un mosaic grana a tot l'estadi. - Es demana als aficionats que assisteixin amb samarreta vermella. - Hi haurà actuacions musicals (un grup de Tarragona), xarangues i animació amb confeti i globus des d'una hora i mitja abans del partit. Dispositiu de Trànsit i Accessos "Sobretot que vinguin aviat al camp per evitar col·lapses." La Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra han dissenyat un pla especial: - Tancament d'accessos a la zona de l'ITV a les 17:30. - Zones d'aparcament habilitades a la Vall de l'Arrabassada. - Rutes de sortida diferenciades cap a la Via Augusta i la circumval·lació per agilitzar el trànsit post-partit. Presència Institucional i Post-partit La llotja comptarà amb figures rellevants com el secretari general de l'esport, Rafael Niuvó, i delegats de la Generalitat i la Diputació. En cas de victòria, es farà una volta d'honor dels jugadors i s'informarà immediatament sobre la logística dels abonaments per al playoff.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
Celebració dels Tres Toms i Sant Isidre a Tarragona
Els Tres Toms de Tarragona: Una tradició recuperada L'entrevista amb Joan Oliver, president del Gremi de Pagesos, detalla la celebració dels Tres Toms a Tarragona aquest proper diumenge. La festa, que inicialment s'havia de celebrar al març, es va haver d'ajornar per les inclemències meteorològiques. Aquest cop, amb previsions de bon temps, s'espera una gran afluència de públic. Detalls de la desfilada i l'organització El programa d'enguany manté l'essència i la magnitud prevista originalment, amb algunes novetats logístiques destacades: Acompanyament musical: A causa d'un compromís de la banda municipal, la música anirà a càrrec de l'Agrupació Musical Mestral de l'Ametlla de Mar, amb uns 40 components. Participants: Es preveu la presència d'uns 80 carruatges i 250 genets. Destaca la participació de diversos grups de prestigi: Amics del Cavall de Reus (uniformats de vermell). Centre Hípic de les Parades de les Borges (vestit marró). Esquadra Juli Verde de Vinyols. Germans Ribes dels Monjos. Novetat destacada: La sortida excepcional d'un carruatge de l'any 1900 amb botes de 750 litres, propietat de Josep Maria del Mau. Programa d'actuacions i horaris "Tarragona ja, de per si, és com una nòvia atractiva, doncs amb sol encara farà que se reuneixi molta més gent als nostres carrers." L'activitat es dividirà en dues parts principals: 1. Concentració (a partir de les 08:00h): A l'esplanada del pavelló del Serrallo. Oliver recomana assistir-hi per veure el muntatge dels carruatges i l'esmorzar popular. 2. Desfilada (11:45h - 12:15h): Recorregut des de Pere Martell i Ramon i Cajal fins a la Rambla, on s'ubicarà la tribuna de presidència per a l'entrega de records (una columna romana commemorativa). Altres activitats de Sant Isidre A banda dels Tres Toms, el Gremi organitza altres actes tradicionals: Dissabte 15: Ofici religiós, benedicció de cistelles i concurs de paneres de fruits a la façana de Sant Llorenç (11:00h). Dissabte 22: La tradicional Cursa a la Mina, un recorregut cultural i esportiu amb 300 participants que acaba al Francolí. Divendres 21: Concert dels alumnes de l'Escola Municipal de Música a l'església de Sant Llorenç.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
Concert i estrenes de la Banda Unió Musical de Tarragona
Concert especial al Palau Firal i de Congressos La Banda Unió Musical de Tarragona (BUMT) ofereix aquest diumenge un concert destacat dins del cicle organitzat per l'Ajuntament de Tarragona. L'esdeveniment tindrà lloc al Palau Firal i de Congressos, un espai que recentment ha millorat el seu sistema acústic, permetent que la sonoritat arribi amb claredat a totes les files de l'auditori. Novetats i Estrenes Mundials El director, Joan Baptista Messeguer, ha confirmat dues estrenes mundials composades per ell mateix: Dues Danses: Una obra basada en melodies pròpies sobre ritmes i polirritmes de l'estil de la Suite Valenciana. Palau Firal 2004: Una marxa creada específicament per a la inauguració de la nova acústica del Palau. "És un honor per a qualsevol que hagi d'estrenar alguna cosa que mai s'hagi sentit fins ara." Repertori i Projecció Internacional El programa del concert inclourà: Una primera part amb peces que la banda portarà al Palau de la Música Catalana. La interpretació de la Suite Hebraica, l'obra amb la qual competiran al prestigiós Certamen Internacional de Bandes d'Aranda de Duero el proper 6 d'agost. Millora de les infraestructures culturals Els responsables de l'entitat, Joan Boada (president) i Jordi Massip (director de la banda juvenil), coincideixen en el fet que Tarragona ha guanyat un gran actiu amb la millora del Palau. Destaquen que el Teatre Metropol ja s'havia quedat petit per a la seva audiència fidel i que el nou auditori permet acollir més d'un miler de persones amb comoditat. Pròxims compromisos de l'entitat L'agenda de la BUMT continua plena d'activitat més enllà d'aquest cap de setmana: 28 de maig: Concert benèfic per a Mans Unides al Teatre Metropol. Estiu: Participació en el Festival d'Estiu de Tarragona al Camp de Mart. Agost: Concurs internacional a Burgos.