Tots els episodis

62472 episodis disponibles

episodis

59857-59880 de 62472

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
Balanç de Josep Andreu sobre l'inici de legislatura al Congrés
Balanç polític i activitat parlamentària al Congrés L'entrevista amb Josep Andreu, diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per Tarragona, ofereix una reflexió sobre el canvi de tarannà a Madrid després del nomenament de Rodríguez Zapatero. El diputat destaca que, a diferència de la majoria absoluta anterior, l'escenari actual permet un diàleg més fluid i una capacitat d'influència real per al seu grup parlamentari. Adaptació i nova estructura Andreu explica que el seu grup ha hagut de professionalitzar-se ràpidament per afrontar el volum de feina actual: * S'ha creat una estructura de suport amb tècnics i assessors per preparar intervencions i Proposicions No de Llei (PNL). * Relata la seva experiència personal com a debutant al Congrés després d'un breu pas pel Senat. Prioritats Territorials i Nacionals El diputat posa l'accent en diverses qüestions clau per a la demarcació de Tarragona i la política catalana: * Pla Hidrològic Nacional (PHN): La màxima prioritat és la derogació immediata dels articles referents al transvasament de l'Ebre. * Infraestructures: Es reclama l'impuls de projectes encallats com l'aeroport de Reus, el Port de Tarragona, l'autovia Tarragona-Montblanc i l'arribada de l'ample de via europeu. * Llengua i Drets: Es manté l'exigència per l'oficialitat del català a la Unió Europea i la crítica a un pacte antiterrorista que ERC considera que manté lleis regressives de l'etapa anterior. Estratègia Política i Relació amb altres Grups En relació amb el suport a la investidura, Andreu recorda que no és un fet sense precedents si es mira la història de la Segona República Espanyola. Tot i així, adverteix que seran vigilants amb el PSOE: "Dintre del PSOE hi ha diverses ànimes: algunes prop de l'Espanya plural i altres que combreguen absolutament amb el centralisme." Finalment, sobre la competència amb Convergència i Unió (CiU) a Madrid, Andreu demana temps i recorda que el que no es va aconseguir en dècades de govern no es pot resoldre en pocs mesos, tot i que es mostra obert a treballar conjuntament en temes nacionals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
23'
Integració laboral de discapacitats a Tarragona
Investigació sobre la Inserció Laboral L'estudi, realitzat per la Fundació URV amb el suport de la Fundació Caixa Tarragona, analitza la realitat de les persones amb discapacitat física a les comarques de Tarragona. L'objectiu final és la creació d'una guia de recursos laborals per facilitar la seva integració. Conceptes clau de l'estudi • Discapacitat reconeguda: Aquelles persones evaluades oficialment per l'administració amb un grau determinat. • Discapacitat percebuda: Dades extretes d'enquestes on l'individu manifesta dificultats en tasques quotidianes. Realitat i Xifres del Mercat de Treball L'episodi destaca una bretxa significativa entre la llei i la realitat: • A l'octubre de 2003, només el 0,85% dels cotitzants a Tarragona tenien alguna discapacitat. • Tot i que la llei exigeix un 2% a les empreses, la xifra real està molt lluny d'aquest objectiu. • La integració és més alta en persones amb formació superior, mentre que la manca d'estudis és un hàndicap afegit. Barreres i Prejudicis Empresarials L'empresari sovint té un perfil "prototípic" de treballador que exclou col·lectius amb necessitats especials. Marta Llués fa un paral·lelisme interessant: "Li costa molt contractar una persona amb discapacitat. Si ja li ha costat contractar una dona, el hàndicap és el doble." El Treball Protegit i la Futura Guia S'identifica que moltes empreses opten per subcontractar feina a Centres Especials de Treball en lloc d'integrar treballadors directament. La guia de recursos busca omplir la manca d'informació tant per a empresaris com per a treballadors que han patit accidents o malalties sobtades.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
5'
L'espectacle dels Harlem Globetrotters arriba a Tarragona
El retorn dels mags del bàsquet al pavelló del Serralló Tarragona Ràdio entrevista Ferran Martínez, responsable de màrqueting de la gira 2004 dels Harlem Globetrotters, amb motiu de la seva actuació al poliesportiu del Serralló. L'equip arriba després d'un èxit absolut a Galícia i les Illes Balears, consolidant-se com un mite vivent de l'esport i l'entreteniment. Una història de llegenda Amb 78 anys d'història, els Harlem Globetrotters no són només un equip de bàsquet, sinó un símbol cultural dels Estats Units que ha captivat diverses generacions: * Han realitzat 54 voltes al món. * Han visitat 117 països davant de més de 120 milions d'espectadors. * Han actuat en escenaris tan diversos com la selva del Vietnam o l'Olímpic de Badalona. Més enllà de la competició: L'espectacle L'entrevistat destaca que el secret de l'èxit rau en la química amb el públic i la capacitat de fer-lo participar durant les dues hores de show: "El públic participa del show... des que sona l'himne màgic es crea aquesta química que durarà tot l'espectacle." Jugadors d'elit i filosofia de vida Tot i que molts dels seus membres, com l'estrella Chris Bruton (ex-Chicago Bulls), podrien jugar a l'NBA, prefereixen la vida de rodamons. Aquesta elecció els permet: 1. Gaudir del bàsquet sense la pressió de les lligues professionals. 2. Mantenir un contacte directe i humà amb els seguidors. 3. Entrenar sota una disciplina estricta controlada segon a segon pel seu coach de 76 anys, Ted Scarp. Informació pràctica per a Tarragona L'actuació tindrà lloc a les 21:00h. Les taquilles del pavelló del Serralló obriran a les 19:00h i les portes de l'espectacle a les 20:00h per permetre que els assistents s'ubiquin a les zones més properes als jugadors.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Maria Josepa Lóz i els reptes de les eleccions europees
Entrevista a Maria Josepa Lóz sobre el paper de Catalunya a Europa En aquesta conversa de Tarragona Ràdio, la candidata tarragonina Maria Josepa Lóz, representant de Convergència i Unió dins la coalició Galeusca, explica la transcendència de les properes eleccions europees i els eixos principals de la seva proposta política. La importància de la legislació europea Lóz subratlla que, malgrat que la ciutadania encara no n'és prou conscient, Europa té un poder legislatiu real que afecta directament el dia a dia dels ciutadans: Les lleis europees marquen les pautes de vida tant en positiu com en negatiu. Exemples com l'IVA cultural o la regulació del salari mínim professional demostren la transcendència de les decisions preses a Brussel·les. Existeix un objectiu clar d'aconseguir la convergència dels estàndards de benestar amb la resta d'Europa. Benestar Social i Nacionalisme Humà Com a presidenta de l’Associació Catalana de Vídues, Orfes i Pensionistes, la candidata posa el focus en el benestar social: Defensa que el nacionalisme no té sentit si no és per millorar la vida de les persones. Prioritza tractar els ciutadans com a individus i no com a simples xifres estadístiques. "No es fa nacionalisme si no és per al benestar de les persones." Reconeixement de la llengua catalana Un dels punts clau de la candidatura és el reconeixement del català com a llengua oficial a la Unió Europea. Lóz denuncia el greuge comparatiu respecte a altres idiomes amb menys parlants que ja són oficials, com el maltès, i reclama que la democràcia europea inclogui plenament les minories nacionals. Campanya i mobilització a Tarragona Finalment, s'exposa la necessitat de combatre l'abstenció i la falta d'informació. La candidata detalla una agenda intensa d'actes a localitats de la província com el Vendrell, Reus i Cambrils per apropar el projecte europeista a la ciutadania.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
21'
Tarraco Viva: El passat romà al País Basc i cinema actual
Presència de la romanitat al País Basc En aquesta edició de Tarraco Viva, el programa connecta amb el món romà del nord peninsular a través de l'arqueòleg Eliseo Gil. Malgrat que habitualment no s'associa el País Basc amb la cultura clàssica, el jaciment d'Iruña-Veleia destaca com el nucli urbà més important de la zona. Model d'urbanisme: Es tracta d'una romanització de model atlàntic, amb menys densitat de ciutats que a la vall de l'Ebre, però amb una forta integració en les xarxes comercials de l'Imperi. Relació amb Roma: Els bascons van ser aliats primerencs de figures com Pompeu, participant activament en la política de la República. Llegat lingüístic: Es destaca la petjada del llatí en l'euskera actual, visible en nombroses estructures de vocabulari i gramàtica. Reconstrucció Històrica i Vida Quotidiana El grup Cors Gàlica Prima presenta una proposta centrada en el Baix Imperi (S. III dC), una etapa menys explorada que l'època altimperial. Es posa èmfasi en: L'ànim didàctic: Recreació de maniobres militars i escenes de la vida diària com encendre foc o cerimònies religioses. El color de l'antiguitat: Desmitificació del passat gris del cinema; la realitat romana era extremadament colorida i vibrant, especialment en escuts i edificis. "Roma és la primera civilització que es preocupa per donar serveis públics de caràcter universal, com l'aigua i les termes, per a tots els ciutadans." Actualitat Cinematogràfica: Entre la catàstrofe i la reflexió David Serra analitza les estrenes de la setmana, centrant-se en el gènere blockbuster i propostes més personals: El dia de demà: Una pel·lícula d'una gran espectacularitat visual sobre el canvi climàtic que sacrifica la profunditat dels personatges en favor de l'entreteniment. Wilbur se quiere suicidar: Recomanació d'una cinema més íntim i documental per part de la directora d'Italià per a principiants. Pròximes estrenes: S'anuncia l'arribada d'obres esperades com REC 2 i l'estat de la nova entrega de Harry Potter.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
47'
Tarraco Viva: pedagogia romanya, jocs i cultura
Focus en el Festival Tarraco Viva i la Pedagogia L'episodi se centra en el gran festival de reconstrucció històrica Tarraco Viva, destacant especialment les activitats adreçades als escolars. A través d'entrevistes amb responsables del Camp d'Aprenentatge i autoritats municipals, s'explica com la ciutat de Tarragona es transforma per reviure el seu passat romà amb rigor científic i voluntat didàctica. Elaboració Artesanal de Jocs Romans Maria Joan, directora del Camp d'Aprenentatge, detalla el procés de recerca rere els jocs: • Investigació en fonts literàries i iconogràfiques per garantir la fidedignitat. • Fabricació artesanal de materials (com l'ús de pells de ceba per tenyir taves). • Hi participen vora 1.000 alumnes de cinquè de primària, assegurant que tota la població escolar passi per l'experiència. Gestió i Èxit del Festival Maria Mercè Martorell, tinent d'alcalde de Patrimoni, comenta l'evolució del festival: • Creixement internacional: Participació de museus d'Anglaterra, Itàlia, França i Portugal. • Gestió d'aforaments: S'ha implementat un sistema d'entrades i invitacions per evitar massificacions i garantir la qualitat de l'espectacle. • Foment de l'economia local: Col·laboració amb hotelers i restauradors mitjançant els menús de Tarraco a Taula. Literatura i Curs de Llatí Pitu Rovira, del Gremi de Llibreters, presenta les novetats culturals: • Organització d'un curset de llatí bàsic enfocat a interpretar epigrafies i làpides reals de la ciutat. • Conferències sobre el format del llibre a l'antiguitat (libri, llibres enrotllats). "Tarraco Viva fuig del folklore per centrar-se en la reconstrucció històrica rigorosa, convertint-se en un referent exportador a nivell europeu."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
21'
Entrevista al rector Lluís Arola: balanç i futur de la URV
Balanç acadèmic i gestió de conflictes El rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Lluís Arola, repassa l'actualitat de la institució en la recta final del curs acadèmic. Davant les recents protestes estudiantils, Arola manté una postura tranquil·la i destaca dos punts clau de la negociació: Estudis de Comunicació: S'ha confirmat l'autorització del segon cicle de Periodisme per part de la Generalitat, superant les expectatives inicials. Pàrquings als campus: Es manté la decisió de fer pagar per l'estacionament per finançar les instal·lacions docents, tot i les 3.000 signatures en contra. El rector argumenta la manca de recursos públics per a aquestes infraestructures. Mobilitat i Transport Públic al Camp de Tarragona Un dels punts més crítics de l'entrevista és la denúncia de la deficiència en el transport públic interurbà. El rector destaca que el sistema actual: No està pensat per a la realitat del Camp de Tarragona. Presenta trajectes de 12 km que requereixen més d'una hora i mitja en transport públic. Necessita una millor connexió física entre el centre de Tarragona i el Campus Sescelades. "Si hi hagués un bon transport públic a Tarragona i a Reus, no tindríem els problemes d'aparcament que tenim." Infraestructures, Trasllats i Nous Projectes Arola detalla el calendari d'obres i canvis d'ubicació de les facultats: Química i Enologia: El trasllat al campus de Sescelades es completarà aquest estiu per iniciar el nou curs allà. Lletres: Es preveu l'inici d'obres a finals d'any amb l'objectiu de traslladar-se el curs 2006-2007. Escola Oficial d'Idiomes (EOI): El rector ofereix terrenys a Sescelades per solucionar la situació "impresentable" de les instal·lacions actuals. Projecte de la Sabinosa: Estudi conjunt amb la Cambra de Comerç per convertir l'espai en un centre de referència sobre la cultura mediterrània, amb avaluació d'experts europeus al juliol. El Finançament Universitari Per primera vegada, la URV tanca un exercici amb un dèficit de 440.000 euros. Tot i que la xifra no és crítica respecte al pressupost global de 60 milions, Arola alerta d'un greu greuge comparatiu: La URV rep unes 740.000 pessetes per estudiant, mentre que altres universitats catalanes s'apropen al milió i mig. El rector es mostra optimista amb el nou govern de la Generalitat i el compromís del conseller Solà per assolir l'equitat en el finançament de les universitats de fora de Barcelona per al 2005.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
El Nàstic de Tarragona davant el repte decisiu contra el Reial Madrid B
Preparatius pel Playoff d'Ascens L'entrevista amb Àngel Fernández, vicepresident del Club Gimnàstic de Tarragona, aborda la transcendència del pròxim partit de la lligueta d'ascens a la Segona Divisió A. Després d'un empat a Lanzarote, el Nàstic s'enfronta al Reial Madrid B en un duel que es preveu clau per al futur de l'equip. Anàlisi del Rival i Situació del Grup El grup es troba molt obert, especialment després de la sorprenent victòria de l'Orense contra el filial blanc. Fernández destaca que el Reial Madrid B va mostrar limitacions i falta d'efectius en el seu darrer partit. Es considera que la victòria diumenge posaria l'equip en una rampa de llançament cap a l'objectiu final. L'Entorn i la Participació de l'Afició L'ambient a Tarragona recorda el play-off d'ascens de fa tres anys. El suport popular és massiu: S'han venut gairebé 5.000 abonaments i les taquilles mostren un ritme frenètic. L'esport actua com un element de cohesió social per a la ciutat. La directiva demana, per damunt de tot, civisme i un bon comportament per evitar sancions. "El nostre equip necessita d'aquests 10 o 11 mil espectadors que durant 90 minuts estiguin al seu costat." Futur Institucional i Econòmic L'ascens marcarà les decisions de renovació de la plantilla i el cos tècnic. Tot i això, el suport de l'Ajuntament de Tarragona està garantit, independentment de la categoria, gràcies al compromís de l'alcalde Joan Miquel Nadal i l'equip de govern actual.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
Seminari de Medicina Tradicional Xinesa a Tarragona
Seminari de Medicina Tradicional Xinesa L'associació cultural Wui Tai Chi Chuen organitza un seminari pioner sobre la medicina tradicional xinesa (MTX) al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. L'esdeveniment es dividirà en tres jornades clau: el dissabte 29 de maig i els dies 12 i 19 de juny. Detalls del curs i metodologia El seminari estarà dirigit pel prestigiós Doctor Mao Jianbong, llicenciat per la Universitat de Xangai i professor a la Universidad Complutense de Madrid. El curs se centrarà en el mètode Yang Senzitao, que posa l'accent en la prevenció de malalties i el retard de l'envelliment. El programa consta de sis mòduls fonamentals: * Teoria bàsica i hàbits de vida saludables. * Dietètica i fitoteràpia xinesa. * Tuina o massatge xinès. * Feng Shui aplicat a l'habitatge. * Qigong (exercicis respiratòries) i meditació. Una oportunitat única i oberta a tothom Segons el coordinador Juan Luis Mellado, aquest seminari és una oportunitat excepcional pel rigor del ponent i per l'enfocament integral que ofereix. El curs no només va dirigit a professionals de la salut o amants de la cultura oriental, sinó a qualsevol persona que vulgui millorar la seva qualitat de vida en una societat estressada. "És una oportunitat única de portar un professor d'aquest prestigi per poder estudiar amb un adequat rigor." Informació pràctica Les sessions es duran a terme en horari de matí i tarda (de 10:00 h a 14:00 h i de 16:00 h a 20:00 h). Les inscripcions estan obertes fins al divendres previ a l'inici.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
Concert solidari de Mans Unides al Metropol
Solidaritat i música a Tarragona Aquest divendres, el Teatre Metropol de Tarragona acollirà un concert benèfic a càrrec de la Banda Unió Musical de Tarragona. L'acte, organitzat per Mans Unides, té com a objectiu recaptar fons per als seus projectes de desenvolupament i donar visibilitat a la tasca constant que realitza l'entitat a la ciutat. Projectes i xifres de Mans Unides Durant l'entrevista amb Maite Rodríguez, presidenta delegada a Tarragona, s'han destacat punts clau sobre la gestió de l'ONG: Transparència i austeritat: L'entitat funciona gairebé íntegrament amb voluntariat, fet que permet que les despeses de gestió siguin només d'un 5,4%, destinant la resta directament als projectes. Resultats del 2003: S'han recollit 282.000 euros a Tarragona, finançant set projectes en països com el Paraguai, l'Índia, Hondures o Eritrea. Objectius 2004: Entre les prioritats actuals destaquen: Microcrèdits per a dones al Pakistan. Formació en drets humans al Salvador. Suministrament d'una ambulància a Mali. Foment de l'educació i la formació de joves. Filosofia de l'entitat "Nosaltres parlem de solidaritat, no de moines. L'educació és l'única manera de sortir del subdesenvolupament." L'organització subratlla que la seva missió no és purament assistencial, sinó que se centra a oferir eines per a l'autonomia de les comunitats. A més, segueixen un codi d'imatge estrictament respectuós, evitant mostrar la misèria extrema i apostant per fotografies que inspiren desenvolupament i esperança.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
12'
La recerca i representació de les farses atalanes
Investigació del Teatre Popular Romà Joan Pasqual, responsable d'una aula de teatre universitària, explica el projecte de recerca i posada en escena del teatre clàssic llatí, centrat específicament en les farses atalanes. Aquesta iniciativa combina la reflexió acadèmica amb la dramatúrgia pràctica per recuperar un gènere genuïnament romà que havia quedat en l'oblit. Què són les farses atalanes? Les farses atalanes representen el teatre més autèntic de la cultura romana, diferenciant-se d'altres gèneres per diversos motius: Origen popular: Sorgien de les tavernes com a forma de rebel·lia o crítica social. Absència d'influència grega: A diferència de la tragèdia culta, neixen directament de les tradicions itàliques. Caràcter universal: Tracten temes com el sexe, els enganys i les relacions humanes, que han perdurat fins avui. Personatges prototípics: Es basen en cinc figures fixes que s'han mantingut al llarg de la història (el vell Papus, els criats Buko i Mandukus, el doctor Dos Enos i l'estúpid Macus). El repte de la reconstrucció històrica Atès que no s'han conservat textos literaris escrits, l'equip ha hagut de dur a terme una tasca de reinvenció textual i reconstrucció visual: "De no res hem intentat veure en escena un tipus de teatre que fa 3.000 anys que estava dalt dels escenaris." Per a la posada en escena, s'han basat en pintures, gerros i relleus per recrear les màscares i el vestuari, elements indispensables per identificar els personatges en aquestes peces breus, que solien servir d'entremès o tancament de les grans tragèdies. Participació a Tarraco Viva En el marc del festival Tarraco Viva, el grup presenta dues propostes : 1. Una farsa atalana tradicional al Passeig Arqueològic. 2. L'obra L'Anfitrió de Plauto al Camp de Mart. L'elecció de Plauto no és casual, ja que l'autor va ser actor de farses abans de ser dramaturg, servint de pont entre el teatre popular i el culte. Finalment, el projecte ha despertat un gran interès internacional, generant col·laboracions amb universitats de França, Anglaterra i Itàlia, consolidant aquesta recerca com un referent en la reconstrucció històrica del teatre romà.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
L'IES d'Horticultura de Reus: Formació i Futur
Descobrint l'Institut d'Horticultura de Reus En aquesta conversa amb el Jordi Riba (cap d'estudis) i el Francesc Pinyol (coordinador pedagògic), es presenta l'oferta formativa de l'IES d'Horticultura de Reus, un centre públic de referència i únic a la zona del Camp de Tarragona especialitzat en la família agrària i alimentària. Oferta Formativa i Especialitzacions L'institut no només se centra en la jardineria convencional, sinó que ofereix una àmplia gamma de cicles formatius i batxillerat: Cicles de Grau Mitjà: Jardineria, Cultius Intensius i Treballs Forestals i del Medi Natural. Cicles de Grau Superior: Gestió i Organització dels Recursos Naturals i Paisatgístics i Indústria Alimentària. Batxillerat: En tres modalitats diferents. Metodologia i Instal·lacions El centre destaca per una orientació clarament pràctica, on el 30-50% de les hores lectives es dediquen a l'aplicació directa dels coneixements. Per fer-ho possible, l'institut disposa de: Set hectàrees i mitja de terreny propi. 5.000 m² d'hivernacles per a producció ornamental, hortícola i forestal. Laboratoris especialitzats en anàlisi de sòls, aigües, aliments i microbiologia. Convenis amb Forestal Catalana perquè els alumnes facin feines reals de gestió en boscos de la zona. Sortides Professionals i Valors Les oportunitats laborals són diverses i actualment moltes estan lligades al creixement de la consciència mediambiental: Jardineria: Disseny, construcció i manteniment de zones verdes derivades del sector de la construcció. Àmbit Forestal: Gestió de projectes mediambientals, protecció del medi i prevenció d'incendis. Indústria Alimentària: Control de línies de procés i qualitat, amb una gran demanda i poca competència de titulats a la zona. "Cada cop més el món empresarial demana responsabilitat, obligació amb el treball i puntualitat; infonem valors que són imprescindibles." Informació Pràctica L'institut està situat a l'Autovia de Bellisens, km 2 (Reus). El període de preinscripció és vigent durant el mes de maig, sent un requisit indispensable per a la matriculació definitiva al juliol.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
7'
L'èxit teatral de 'Wit' amb Rosa Maria Sardà
Crítica i anàlisi de l'obra Wit L'entrevistat descriu l'obra Wit com una absoluta joia del teatre contemporani. Es tracta d'un text cult, intel·ligent i profundament commovedor que aborda temes existencials amb una sensibilitat única. La producció destaca per la seva sobrietat i l'impacte emocional que genera en l'espectador. L'excel·lència de Rosa Maria Sardà El punt central de l'espectacle és la interpretació de Rosa Maria Sardà. Segons l'interlocutor: "Si Margaret Edson, l'autora de Wit, veiés a Rosa Maria Sardà, es trobaria amb l'actriu somiada per ella." Es destaca que el pes de la funció recau gairebé exclusivament sobre les espatlles de l'actriu, superant fins i tot versions internacionals reconegudes com la d'Emma Thompson. Temàtica i estructura El procés de la malaltia: L'obra narra el calvari d'una professora de literatura terminal, sotmesa a un tractament agressiu de quimioteràpia. Connexió literària: La protagonista és experta en els sonets metafísics de John Donne, autor que serveix de vehicle per reflexionar sobre la mort, el dolor i l'existència de Déu. Dualitat emocional: Tot i la duresa del tema, el text està ple d'enginy i humor, fent que el públic passi del plor al riure i surti amb una sensació d'esperança. Direcció i gira nacional Sota la direcció austera i gens barroca de Lluís Pasqual, l'obra ha tingut un recorregut d'èxit destacable: Orígens: L'estrena i els assajos generals van tenir lloc a Reus. Trajectòria: Després de tres mesos a Barcelona, l'obra visita ciutats com Tarragona, Lleida, Bilbao i les Illes Canàries. Futur: Es preveu una temporada al Teatro María Guerrero de Madrid cap al mes de novembre.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
Integració Laboral de Persones amb Discapacitat a Ecom
El Repte de la Inclusió en el Mercat de Treball L'entrevista a Tarragona Ràdio se centra en la tasca del Servei d'Integració Laboral (SIL) de la Federació Ecom, coincidint amb un estudi de la URV que revela que només un 20% de les persones amb discapacitat és al mercat laboral. Metodologia i Acompanyament Personalitzat El servei no actua com una simple borsa de treball, sinó que realitza un itinerari individualitzat: Atenció a l'Usuari: Es realitzen entrevistes exhaustives per valorar la situació personal, familiar i econòmica. L'objectiu és realitzar un pla de treball que pot incloure formació o reorientació professional. Relació amb l'Empresa: Es fa una tasca de sensibilització i prospecció. Moltes vegades es truca a empreses que ofereixen feines genèriques per proposar-los la inclusió d'un perfil amb discapacitat. Seguiment i Tutelatge: Un cop signat el contracte, el SIL actua com a mediador entre l'empresa i el treballador per resoldre conflictes i assegurar l'adaptació. Dades i Realitat del Sector En 5 anys a Tarragona, han atès 727 persones i han gestionat 582 contractes. La realitat laboral del col·lectiu es defineix per: Temporalitat: Predominen els contractes d'obra i servei, igual que en la resta de la població. Baixa Qualificació: La majoria d'ofertes són per a llocs de peonatge, magatzem o administració bàsica. Falta de Compliment: Es denuncia que la Llei d'Integració Social dels Minusvàlids (LISMI), que obliga a tenir un 2% de plantilla amb discapacitat, no sempre es persegueix ni es compleix. "A l'empresa s'ha d'entrar venent que la persona pot fer la feina; és igual que hagi de complir la llei, el més important és que la persona pugui fer la tasca."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
L'amistat creativa de Català-Roca i Salvador Dalí
Genialitat compartida: Relació i obra de Català-Roca i Dalí Aquesta conversa desgrana els detalls d'una exposició que recull la col·laboració entre el fotògraf Francesc Català-Roca i el pintor Salvador Dalí. La mostra destaca per un muntatge net i estètic que permet que la genialitat d'ambdós autors brilli de manera equilibrada, posant en rellevància el respecte mutu que es tenien. Orígens i evolució d'una relació professional La relació entre ambdós va començar l'any 1952 amb la publicació Revista a Barcelona, on Català-Roca era el fotògraf i Dalí l'encarregat de la capçalera. Aquest vincle va evolucionar ràpidament cap a una amistat personal que va transcendir l'àmbit laboral, tot i que va ser breu. El dilema de Català-Roca: Miró o Dalí? Curiosament, l'exposició inclou només 60 fotografies, que representen la totalitat del treball conjunt. Això es deu al fet que el 1952 el fotògraf també va conèixer Joan Miró i, per qüestions pràctiques i de caràcter, va decidir prioritzar la seva relació amb ell: El fotògraf sentia més afinitat pel caràcter de Miró. Va preferir triar abans que sorgissin conflictes per treballar amb dos grans mestres simultàniament. No hi va haver trencament, sinó un refredament de la relació amb Dalí. Dalí i la seva dimensió mediàtica El text subratlla com Dalí va ser pioner a entendre la importància de ser una estrella mediàtica. A diferència de Miró, on l'obra és la protagonista, en Dalí la figura humana i el personatge són indestriables de la seva producció artística. "En el cas de Dalí, pensem tant en la seva obra com en ell: els seus bigotis, les seves excentricitats." La polèmica visita a Tarragona (1973) Una part important de la mostra es dedica a la visita de Dalí a Tarragona l'any 1973, un esdeveniment envoltat de polèmica per la seva identificació amb el règim franquista i el seu caràcter histriònic. Entre les curiositats destaquen: La seva arribada amb vaixell, emulant l'emperador August. La realització d'una performance al Camp de Mar on va crear un quadre a sis mans juntament amb pintors locals per a la celebració del bi-mil·lenari de la ciutat. L'ús d'elefants de cartró pedra en una gran cercavila popular.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
Entrevista a Carles Ibáñez: Europa dels Pobles
Entrevista electoral a Carles Ibáñez En el marc de les properes eleccions europees del 13 de juny, Tarragona Ràdio entrevista a Carles Ibáñez, número 4 de la llista Europa dels Pobles i militant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Ibáñez, doctor en biologia i natural de Santa Bàrbara, presenta els eixos d'una candidatura que agrupa diverses formacions sobiranistes de l'Estat. Eixos principals de la candidatura La proposta de la coalició es fonamenta en una visió progressista i sobiranista, destacant dos pilars fonamentals: Reconeixement nacional i lingüístic: La defensa de la identitat de Catalunya i l'exigència de l'oficialitat del català a les institucions europees. Ibáñez remarca que és un "moment històric" per incloure el català a la nova Constitució Europea. Territori i sostenibilitat: La gestió dels recursos naturals, amb especial èmfasi en la protecció de l'Ebre i la defensa d'un model agrícola rendible davant la Política Agrària Comunitària (PAC). La importància del vot a Europa L'entrevistat subratlla que les decisions preses a Brussel·les afecten directament el dia a dia dels ciutadans, citant l'èxit de la Plataforma en Defensa de l'Ebre a l'hora de bloquejar el finançament del transvasament: "Hem pogut donar una lliçó: la mobilització popular en un tema d'àmbit europeu ha aconseguit canviar el rumb d'un projecte negatiu per a les Terres de l'Ebre." Finalment, es fa una crida a la participació massiva per legitimar les reivindicacions catalanes i evitar la discriminació respecte a estats més petits, com Malta, que ja gaudeixen de plens drets lingüístics.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
23'
Entrevista a Joan Maria Abelló, subdelegat de l'Estat
Introducció i perfil personal del nou subdelegat L'entrevista comença presentant Joan Maria Abelló com el nou subdelegat del govern central a Tarragona. Amb una llarga trajectòria a l'administració local i el Parlament, Abelló assumeix el càrrec amb il·lusió i responsabilitat, reconeixent que el seu nomenament va ser inesperat per a ell mateix, ja que es trobava en un segon pla polític. La naturalesa del càrrec Abelló reflexiona sobre l'equilibri entre el perfil polític i el tècnic de la seva figura: • Representa el govern de l'Estat al territori (representació política). • Coordina el funcionament dels serveis públics de l'Estat (perfil institucional). "Vull que la subdelegació del govern sigui un lloc molt institucional i de col·laboració amb les altres administracions." Seguretat Ciutadana i Narcotràfic L'entrevista aborda l'índex d'inseguretat a les comarques tarragonines. El subdelegat assenyala que, tot i que les dades han millorat lleugerament respecte al 2002, segueixen sent preocupants, especialment a les zones costaneres. • Inseguretat: Es farà èmfasi en la coordinació de les forces de seguretat fins que arribi el desplegament dels Mossos d'Esquadra. • Narcotràfic: Comenta el recent comís de dues tones d'haixix a l'Ametlla de Mar, explicant que la pressió policial al sud fa que les rutes del tràfic es desplacin cap a la costa de Tarragona. Immigració i Gestió de Serveis Un dels punts crítics són les cues a les portes de la subdelegació. Abelló és realista i admet que la solució no serà immediata: • Calen més mitjans materials i personals per atendre milers de sol·licituds. • L'objectiu és aconseguir una oficina única més eficient. Infraestructures i Territori El subdelegat té sobre la taula diversos projectes clau per al futur de la demarcació: • Façana marítima: Considera que és un projecte vital per lligar la ciutat amb el mar i es compromet a coordinar les tres administracions implicades. • PENTA (Pla d'Emergència Nuclear): Afirma que, més enllà del debat sobre les competències (Generalitat vs. Estat), la seva prioritat és que el pla funcioni correctament amb els simulacres i mitjans adequats. Catalanitat i Proximitat Finalment, Abelló reivindica la catalanitat de la institució. Vol que els ciutadans sentin la subdelegació com un lloc proper i normal, on es gestionen serveis essencials com Hisenda, pensions i la Seguretat Social.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
Galeusca: La coalició nacionalista per a Europa
Galeusca: L'aliança de les nacions sense estat En aquesta entrevista, Daniel Ortiz, número 4 de la candidatura de la coalició Galeusca, explica els objectius de la seva formació per a les properes eleccions al Parlament Europeu del 13 de juny. Aquesta aliança històrica uneix diversos partits nacionalistes de l'estat espanyol amb el propòsit de reivindicar la pluriculturalitat i la força de les nacions sense estat. Principals objectius i eixos programàtics La coalició es fonamenta en tres pilars essencials per transformar les institucions europees: Reconeixement de la identitat: Es defensa el reconeixement de les nacions sense estat i l'oficialitat de llengües com el català, el gallec i el basc. L'Europa dels valors: Es proposa un model social europeu basat en la justícia social, l'accés a l'habitatge, la sanitat pública i la sostenibilitat mediambiental. Una Europa forta al món: L'objectiu és que la Unió Europea parli amb una sola veu i tingui institucions més unides per garantir la seguretat global. Composició de la coalició i estratègia electoral La coalició Galeusca està formada per una unió estratègica de partits que busquen superar el bipartidisme espanyol: Partits membres: Convergència i Unió (CiU), Bloc Nacionalista Galego (BNG), Partit Nacionalista Basc (PNB), Bloc Nacionalista Valencià i el Partit Socialista de Mallorca. Lluita contra l'abstenció: Davant la percepció que Europa és un ens llunyà, Ortiz insisteix que gran part de les normatives que afecten la vida quotidiana (com l'agricultura, l'economia i els drets laborals) es decideixen a Brussel·les. "Europa no la poden fer només els 25 estats membres; les nostres nacions i els nostres ciutadans mereixen estar representats directament." Impacte a Tarragona Ortiz destaca la seva activitat a les comarques de Tarragona, on s'ha reunit amb sindicats i empresaris per recollir inquietuds sobre infraestructures, formació i recerca, amb el compromís de traslladar el teixit productiu local a l'agenda europea.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
20'
Projectes de Cooperació Internacional de la URV Solidària
Compromís Social i Formació Universitària El coordinador de la URV Solidària, Joan Fuster, presenta els nous projectes de cooperació internacional liderats per estudiants de la Universitat Rovira i Virgili. Aquestes iniciatives no només busquen un impacte positiu en les comunitats de destí, sinó que representen un pilar fonamental en la formació humana i social dels futurs professionals. Principals Projectes i Destinacions Actualment, la universitat mobilitza diversos grups d'estudiants en projectes clau: Senegal (Guerlè): Un equip d'estudiants de Medicina realitzarà un cens nutricional infantil i una base epidemiològica per a l'associació GADIS, adaptant les històries clíniques a les necessitats locals. Rondònia (Amazònia brasilera): Estudiants d'enginyeria treballen en la generació d'energia sostenible. El projecte inclou: Instal·lació de panells fotovoltaics en un dispensari sanitari. Implementació d'un sistema de bombeig d'aigua des d'un pou per garantir aigua corrent i filtrada a tribus indígenes com els Cassopar i els Salamai. Valors i Preparació Els estudiants destaquen que aquestes experiències canvien els seus esquemes personals i els ajuden a valorar més els recursos que tenim aquí. El Joan Fuster subratlla la importància de la formació prèvia: "Abans de marxar passen per una sèrie de sessions de formació perquè coneguin el territori i la gent amb qui conviuran; si no saps què vas a fer, pots fer més mal que bé." Mèrits de la joventut: Malgrat l'entorn competitiu de la universitat, aquests joves dediquen el seu temps i esforç a la solidaritat, negociant fins i tot amb els seus professors per poder compaginar els estudis amb les expedicions l'octubre i el setembre.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
5'
Vibrant moment de la poesia basca i diàleg amb la catalana
Relació literària entre terres: Galeuska i la poesia actual El diàleg se centra en la connexió històrica i contemporània entre les literatures basca i catalana. Tot i l'existència d'iniciatives com Galeuska (trobada d'escriptors bascos, gallecs i catalans amb 25 anys de trajectòria), s'admet que encara existeix un desconeixement mutu notable pel que fa al gran públic. L'efervescència de la poesia basca Actualment, la poesia basca viu un moment d'esplendor, deixant enrere una etapa més discreta als anys 90. Les dades reflecteixen aquesta vitalitat: S'han publicat aproximadament 240 obres de poesia en els darrers 15 anys. Existeix un ecosistema de més de 50 poetes actius, amb una trentena de trajectòries consolidades. La preparació d'una antologia recent ha demostrat la dificultat de fer una tria curta davant tanta qualitat. Veu femenina i evolució generacional L'entrevista posa en valor la incorporació de les dones en el panorama poètic basc. Des de les pioneres com Amaya Laza, passant per la generació de l'entrevistada (Itxaro Borda, Amaya Itúrbide), fins a arribar a les noves generacions de dones escriptores (Miren Agur Meabe, Ana Urkiza). L'estil: Entre l'intimisme i la ironia La autora discuteix la percepció de la seva pròpia obra, destacant que: "S'ha demanat sociològicament a les dones una poesia amorosa i tova, però ara som nosaltres les que mirem i parlem." La seva poesia combina l'intimisme amb una cert sentit de l'humor i ironia. L'evolució estilística respon a una trajectòria de més de 25 anys. En les traduccions, sovint se seleccionen poemes amb referències més universals per facilitar la comprensió fora de l'entorn basc.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
Josep Maldonado i el balanç parlamentari a Tarragona
Balanç de l'inici de la legislatura al Congrés El diputat de Convergència i Unió (CiU) per Tarragona, Josep Maldonado, analitza les primeres setmanes del govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Tot i reconèixer un canvi positiu en les formes respecte a l'etapa anterior del PP, Maldonado es mostra escèptic sobre la concreció real d'aquest nou talante. Ombres i preocupacions polítiques Maldonado destaca diversos punts on el govern socialista ja genera dubtes: Falta de definició: Temes com el nou Estatut d'Autonomia o el finançament comencen a patir demores. Els papers de Salamanca: Crítica a Esquerra Republicana per haver acceptat una comissió d'estudi en lloc d'exigir el retorn immediat dels documents. Plurinacionalitat: Denúncia que el PSOE s'hagi alineat amb el PP en propostes que defensen que "tots els espanyols són iguals", obviant la realitat nacional de Catalunya. Prioritats per a les comarques de Tarragona El diputat subratlla que el seu treball se centrarà en el seguiment de les infraestructures i necessitats del territori: L'autovia Tarragona-Montblanc i el desdoblament de la N-340. La millora de la seguretat a l'autopista i la regeneració de les platges del litoral tarragoní. Exigència de traspassos de competències i recursos si l'Estat no inverteix directament. "Ens preocupa que hi hagi bona voluntat i poques realitats. El que busquem no és només educació i una rialla permanent, sinó bons resultats." Proximitat amb el ciutadà Com a novetat, Maldonado anuncia la creació de mecanismes de contacte directe: Oficina parlamentària física: A l'Avinguda Catalunya de Tarragona i al Baix Penedès. Oficina virtual: Una plataforma web per recollir el Pacte per Tarragona, una iniciativa per coordinar tots els partits en macrotemes territorials de consens.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
Setmana Cultural Gastronòmica al Barri del Miracle
Setmana Cultural del Miracle: Cuina i Cohesió Social L'Associació de Veïns del Miracle de Tarragona enceta una setmana cultural dedicada monogràficament a la gastronomia i la cuina. Aquesta iniciativa serveix de carta de presentació per a la nova junta directiva, que aposta per l'associacionisme mitjançant un fil conductor que uneix les persones: el menjar. Programa d'actes i conferències L'esdeveniment combina la part intel·lectual amb la pràctica, amb actes cada dia a les 20:00h al local social: Dilluns: Conferència de David Soler sobre la tradició i la modernitat als fogons. Dimarts: L'enòleg Fernando Zaragoza analitza el món del vi. Dimecres: Un petit fòrum de cultures culinàries amb la participació de veïns d'origen magrebí, xilè i argentí. Dijous: El periodista Fèlix Llovell parlarà sobre els plaers de ser un gourmet. Divendres: Sessió dedicada a l'oli d'oliva com a base de la dieta mediterrània. Dissabte: Cloenda amb un tast popular i una festa per a tot el barri. Urbanisme i futur del barri Més enllà de la cuina, Joan Portal destaca que aquestes trobades serveixen per debatre sobre les inquietuds veïnals, especialment al voltant del projecte de la façana marítima i la prolongació de la Via Augusta. "Qualsevol aconteciment al final s'acaba entorn d'una taula i menjant i parlant de coses." Aquestes obres es consideren claus per a la vertebració definitiva d'aquesta zona de Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
5'
El Nàstic a Lanzarote: Anàlisi de l'empat i tornada cap a Tarragona
El post-partit a Lanzarote Després de l'empat del Gimnàstic de Tarragona contra el Lanzarote en el primer partit del play-off d'ascens a la Segona Divisió A, l'equip realitza una sessió de recuperació a l'illa canària. L'ambient és de satisfacció moderada per un resultat que es considera positiu, tot i que el Nàstic es va avançar inicialment en el marcador. Punts clau de la jornada Entrenament i xerrada tècnica: El tècnic Jordi Vinyals ha aprofitat el matí per fer una xerrada d'anàlisi sobre la gespa de la ciutat esportiva de Lanzarote, centrant-se en els nervis inicials del debut i en els aspectes a millorar. Valoració del rival: El Lanzarote s'ha confirmat com un rival digne (campió del grup IV de Segona B) que considera l'empat contra el Nàstic —l'equip a batre del grup— com un gran resultat. Operació tornada: L'expedició grana i els enviats especials de Tarragona Ràdio tenen previst volar de tornada cap a la península aquest mateix vespre. El futur immediat: El Real Madrid B L'atenció es desplaça ara cap a la segona jornada de la lligueta: Diumenge al Nou Estadi: El Nàstic rebrà el Real Madrid B a les 18:30 h. El rival ferit: El filial blanc arriba després d'una derrota inesperada contra l'Ourense (actual líder del grup). Reforços de Primera: Es preveu que el Real Madrid B recuperi jugadors que han estat en dinàmica del primer equip ara que ha acabat la lliga de Primera Divisió. "Aquest empat avui aquí s'ha de fer bo diumenge que ve a casa davant del Real Madrid."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
17'
10 anys dels Premis Ones Mediterrània a Tarragona
Celebració de la desena edició dels Premis Ones L'entrevista commemora el desè aniversari dels Premis Ones Mediterrània, organitzats pel Centre d'Iniciatives Ecològiques Mare Terra (Mediterrània). El president de l'entitat, Ángel Juárez, reflexiona sobre una dècada de trajectòria dedicada a la promoció de projectes ecològics i solidaris. Una dècada d'esforç i consolidació Trajectòria: Durant aquests deu anys, han passat pels premis personatges i projectes clau en l'àmbit de l'ecologia a nivell estatal i mundial. Impacte: S'han avaluat més de 200 projectes, molts dels quals s'han consolidat com a realitats importants, com el pas de les cigonyes a Tarifa. Patrimoni: S'ha publicat un llibre recopilatori, escrit per Cinta Bellmunt, que recull la història i els èxits d'aquests deu anys. Reptes i futur institucional Juárez destaca la necessitat d'un salt endavant institucional. Tot i el prestigi actual, planteja que l'administració pública hauria de donar un suport més decidit per convertir l'esdeveniment en un referent de ciutat comparable a festivals de cinema d'altres localitats. "Això és una lluita constant... s'ha de mantenir la independència per garantir el valor dels premis davant els intents de politització." Reconeixements de l'edició actual En la gala que es farà aquest divendres al Fortí de la Reina, es lliuraran diversos reconeixements ja anunciats: Joaquín Araujo: Per la seva tasca de difusió i sensibilització ambiental. Enercoop (Electra del Norte): Per l'aplicació de tecnologies netes. ADENEX: Per la defensa del patrimoni natural a Extremadura durant 25 anys. FES (Finançament Ètic i Solidari): Per la promoció d'una banca amb valors. Preflopa (Costa Rica): Reconeixement internacional per la preservació de la biodiversitat. Detalls de la Gala La nit inclourà un sopar popular i obert a tota la ciutadania, amb la presència d'autoritats com l'alcalde de Tarragona i el president de la Diputació. Com a novetat, la gala es televisarà en directe, marcant una nova fita en la seva visibilitat.