Tots els episodis

62471 episodis disponibles

episodis

60025-60048 de 62471

Arxiu Sonor Programes 2004
7 de gen. del 2004
30'
Havaneres des del Balcó: El Llop de Mar i Més
Havaneres i Cançons del Mar Aquest episodi de Habaneras desde el balcón, emès originalment el 31 d'octubre de 2004, ofereix un recorregut musical i poètic pel gènere de l'havanera, explorant la nostàlgia dels mariners i les connexions culturals entre diferents regions. Figures del Mar: El Vell Mariner L'inici de la sessió es centra en la figura del llop de mar, un home de setanta anys que passeja vora la mar recordant els seus temps de glòria a sobre d'un vergantí. Es destaca la melancolia de la vellesa i l'enyorança de la pesca i el vent de tramuntana. Interpretacions i Versions Destacades Durant el programa s'esmenten i es reprodueixen gravacions històriques: • Ramon Carreras i la seva interpretació de El llop de mar (2001). • El Grup Tardor i la seva gravació de l'any 1997. • La clàssica composició La Paloma del mestre basc Sebastián Iradier. L'Havanera en Euskera Un dels punts més interessants és la reflexió sobre l'existència d'havaneres escrites en euskera. El programa presenta l'obra de Xavier Lete, destacant com els ritmes lents d'aquest gènere podien fer «bullir la sang» fins i tot en latituds del nord. "El mar és per mi... i ara que és vell, el vespre no marxa, ja no va a la pesca."
Arxiu Sonor Programes 2004
7 de gen. del 2004
29'
Havaneres des del Balcó: Veus Femenines i Puerto Rico
Havaneres des del Balcó En aquesta edició del programa de Tarragona Ràdio, s'explora la diversitat del gènere de l'havanera, destacant la presència de formacions poc habituals i l'expansió d'aquest ritme per tota l'Amèrica Llatina. Veus Femenines en el Gènere El programa subratlla que, tot i que la majoria de grups d'havaneres estan formats per veus greus (masculines) o mixtes, existeixen excepcions notables: • El grup Las Algas es destaca per ser una de les poques formacions integrades exclusivament per veus femenines. • Interpreten la peça Una mulata en el cafetal de Pere Pastor. L'Havanera a Puerto Rico i Amèrica Es fa un repàs de la importància històrica de l'havanera a la regió del Carib i Sud-amèrica: • Puerto Rico s'identifica com un dels punts clau on el gènere va arrelar amb força, de la mateixa manera que a Guatemala, Mèxic o l'Argentina. • L'escolania coral Guayanávago de Puerto Rico interpreta la cèlebre Habanera Divina. Composicions Peninsulars i Cloenda El programa també viatja a terres andaluses i catalanes: • Es presenta Habaneras de Sevilla, una obra de l'autor granadí Cano amb lletra d'Antonio Burgos, que evoca la connexió rítmica entre Sevilla i l'Havana. • El grup Mariners de Riera tanca l'emissió amb la cançó Lluny dels companys, de Josep Vila. "Puerto Rico fue uno de los diferentes países del centro de Sudamérica donde la habanera va a ser importante en los inicios de este género musical."
Arxiu Sonor Programes 2004
7 de gen. del 2004
30'
Havaneres des del balcó: La Paloma i Los últimos de Filipinas
Introducció al programa d'havaneres L'episodi de Tarragona Ràdio emès el diumenge 17 d'octubre de 2004, sota el títol Havaneres des del balcó, ens submergeix en la història i la música d'aquest gènere tan arrelat a la cultura marinera. La història de La Paloma El programa destaca la figura de María, esposa de Maximiliano de Àustria (emperador de Mèxic). Es narra com l'havanera La Paloma es va convertir en el seu únic consol després de la pèrdua del seu marit. • Es presenta una versió històrica del tenor italià Benjamino Gigli, enregistrada l'any 1937. • La lletra evoca la imatge d'una coloma blanca com a símbol del retorn de l'ànima del mariner. "L'agradava que li cantassin La Paloma. Però quan va perdre la raó... va ser l'única melodia que podia escoltar." Cinema i Havaneres El locutor connecta la música amb el setè art, mencionant la producció cinematogràfica espanyola: • Antonio Román i la seva pel·lícula de 1945, Los últimos de Filipinas. • El tema central interpretat és la cèlebre peça Yo te diré, que ha esdevingut un clàssic del cançoner popular. • S'enumeren actors destacats com Fernando Rey i Tony Leblanc.
Arxiu Sonor Programes 2004
7 de gen. del 2004
31'
Havaneres des del balcó: música marinera i tradició
Un viatge per la tradició de l'havanera Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó ens transporta a l'imaginari mariner a través d'una selecció de peces clàssiques que exploren la nostàlgia, la vida a la mar i els vincles familiars. El programa combina interpretacions en català i castellà, reflectint l'origen d'aquest gènere entre la península i ultramar. Temes principals de l'episodi • L'amor i la vida quotidiana a la taverna: S'explora la figura de la dona en l'entorn portuari i les dinàmiques socials dels pescadors. • El conflicte generacional i l'ofici: La lluita entre la voluntat dels pares i la crida del mar en els fills de pescadors. • L'enyorança d'ultramar: Referències constants a l'Havana com un espai de desig, calor i records dolços. • La cançó com a eina de lluita: La importància de la veu del cantor per representar els oprimits i la realitat social. Peces musicals destacades Lola, la tabernera: Una peça interpretada per Barca de Mitjana que ens situa en l'ambient d'una taverna de tardor. Mare vull ser pescador: Interpretada pel duet La Taverna, narra la història d'un fill que rebutja la vida religiosa per seguir la tradició familiar al mar. Vivir en la Habana: Una versió de Sílvia Pérez Cruz plena d'innocència i sensualitat que evoca la vida a Cuba. Si se calla el cantor: La potent lletra d'Horacio Guarany en la veu de Mercedes Sosa, que reivindica el paper social de l'artista. "Si se calla el cantor, calla la vida, porque la vida misma es todo un canto." L'episodi clou amb una nota emotiva mitjançant La nana de las cebollas, una col·laboració entre la poesia de Miguel Hernández i la veu de Joan Manuel Serrat, simbolitzant la tristesa i l'esperança en temps difícils.
Arxiu Sonor Programes 2004
7 de gen. del 2004
30'
Havaneres des del Balcó: Melodies entre Cuba i el Mar
L'Espectacle de l'Havanera i el seu Llegat L'episodi d'avui d'Havaneres des del Balcó, emès el 3 d'octubre de 2004, ens convida a un viatge musical que connecta les costes de Cuba amb les terres de la península Ibèrica. A través d'una selecció de peces clàssiques i contemporànies, el programa explora els sentiments d'enyorança, amor i la profunda relació dels pobles amb el mar. Cròniques de l'Havana i l'Aragó • El programa s'inicia amb la peça Allá en la Habana, interpretada pel grup Los 6, que narra una història de gelosia i passió entre una mulata i un home blanc, recordant que els assumptes del cor són universals. • Es produeix un salt geogràfic cap al Sobrarbe (Aragó) amb La caracola, una obra de La Ronda de Boltaña. Aquesta peça és especialment emotiva, ja que parla d'un avi pastor que mai va veure el mar però que en guardava el so dins d'una caragola al desmunt, transmetent el misteri del de l'oceà al seu net. "Vivir no nos basta, queremos soñar." Grans Interpretacions i Tradició Basca • S'inclouen interpretacions d'alt nivell acadèmic, com la de l'Orquestra de Cambra de Madrid, dirigida pel cubà Félix Guerrero, acompanyant la veu d'Alba Foraster en la peça Tú. • L'episodi conclou amb una connexió basca a través d'Ortega Monasterio i la seva obra Bitxinxo, interpretada en castellà i basc, que ret homenatge a la ciutat de Donòstia i a la gent del mar d'Euskal Herria. Conceptes Clau L'episodi utilitza l'enyorança com a fil conductor, especialment en peces com Malalts d'amor de Joan Alsina, on el mar és la metàfora definitiva de la proximitat i la distància de l'ésser estimat.
Arxiu Sonor Programes 2004
7 de gen. del 2004
30'
Havaneres del balcó i de la Catalunya Nord
Viatge Musical a través de l'Havanera Aquest episodi realitza un recorregut sonor per la tradició de les havaneres, des de la Catalunya Nord fins a l'Amèrica Llatina, destacant la riquesa cultural i la història d'aquest gènere. Crònica de la Tradició i el Territori • Havanera traginera: El programa s'obre amb el grup Jotxa de Mar interpretant una peça de Lluís Torrent. La lletra evoca la memòria de Sant Llorenç de Cerdans, recordant el passat dels traginers, els boscos de castanyers i la vida a les altures del Canigó. • Documents Històrics: Es fa referència a una carta de 1848 publicada al diari El Faro Industrial de l'Havana, on es descriu com la dansa havanera era ballada amb delit a Madrid, servint de consol davant l'enyorança del país d'origen. Interpretacions Internacionals i Instrumentals • La Paloma: S'ofereix una versió peculiar d'aquest clàssic a càrrec de Flaco Jiménez i The Rocking Tex-Mex Band, una gravació de 1996 que fusiona estils. • Havanera Xilena: Des de Santiago de Xile, el grup Trehuaco presenta Una negrita se enamoró, una peça que narra una tràgica història d'amor i desamor que il·lustra el patiment i la fidelitat. • Sonoritat de la Guitarra: El programa clou amb una interpretació instrumental de Joan Furió, qui executa La rubia de los lunares de Sebastián Iradier, destacant la delicadesa de la guitarra clàssica. "Tot és calm a les altures... perquè s'ha acabat la història de matxos i traginers."
Arxiu Sonor Programes 2004
7 de gen. del 2004
30'
Havaneres des del balcó: Tradició i música marinera
El retorn de les havaneres Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó, emès el setembre de 2004, ens submergeix en la riquesa de la música marinera. El programa destaca per la seva capacitat de transmetre la nostàlgia i el ritme pausat d'aquest gènere tan arrelat a les viles costaneres catalanes. L'essència del gènere • Les cançons ens parlen d'anades i tornades entre Catalunya i Cuba. • Es destaca la importància de la tradició oral en la preservació de les lletres. • L'acompanyament instrumental se centra habitualment en la guitarra i l'acordió. "Arriba l'espai dedicat a l'havanera, un moment per escoltar el mar des de la terra." Temàtiques principals El repertori seleccionat durant l'emissió posa l'accent en: 1. L'amor i la distància: Les cartes d'amor i el record de la terra nadiua. 2. La vida dels pescadors: El dia a dia a les barques i el respecte pel mar. 3. La taberna: Com a espai de socialització on neixen moltes d'aquestes composicions.
Arxiu Sonor Programes 2004
7 de gen. del 2004
30'
Havaneres des del Balcó: Selecció Musical de Mar
Un Viatge Musical per la Tradició Marinera Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó, emès originalment el 12 de setembre de 2004, ofereix una selecció de peces musicals que celebren el mar, la tradició catalana i les connexions amb Cuba. El programa combina estils com la sardana i l'havanera per retre homenatge a la cultura marinera. Peces Destacades i Composicions L'episodi presenta una varietat d'intèrprets i autors que posen veu a la nostàlgia i la vida vora l'aigua: • La Sardana de la Mar: Una composició de Martí Clara i Vila de Sau, interpretada per l'Empornet, que descriu amb detall la riquesa de la fauna marina i la gastronomia costanera. • Versions de La Paloma: Se centra en la interpretació clàssica de Freddy Kim de l'any 1976 i una curiosa versió en alemany. • Havaneres Tradicionals: S'inclouen temes com La Barqueta de Bertomeu i Cartes al Mar de Cuba. Connexions Culturals El programa destaca la importància de la música popular en les festivitats: "Ja tenen la sardana que hem cantat per tots vostès." Es fa una menció especial a la celebració post-diada de Catalunya, convidant els oients a gaudir de la lletra i dels costums locals com el moment del vermut.
Arxiu sonor Programes 2003
30 de nov. del 2003
55'
Efigènia la gata, contes Zen i la tradició Occitana
El mite d'Efigènia i la petita formiga L'episodi comença amb una interacció tendra entre la gata Efigènia i una petita formiga. La gata explica l'origen mitològic del seu nom, remuntant-se a la tragèdia grega del rei Agamemnon i el seu conflicte amb els déus. Els punts clau del mite: • L'absència de vent impedia la sortida dels vaixells cap a la guerra. • El rei va ser obligat a sacrificar la seva filla per aplacar la ira dels déus. • L'aparició del personatge d'Aquil·les com a part de l'engany matrimonial. • El miracle final: Efigènia es converteix en una cèrvola i aconsegueix escapar, permetent que el vent torni a bufar. Contes Zen i el poder de la ment Es presenta una reflexió sobre com els nostres pensaments poden crear realitats o pors infundades. El conte destacat és La subyugació del fantasma: • Un home és turmentat pel fantasma de la seva difunta esposa degut a una promesa trencada. • El fantasma sembla saber-ho tot sobre la seva nova vida. • Un mestre Zen ofereix la solució: una prova basada en el recompte de llavors de soia. "Si no pot contestar, sabràs que el fantasma era només un producte de la teva imaginació." La tradició Occitana i la sopa de pedres En la part final, el programa explora la riquesa de la llengua d'Oc i la seva proximitat amb el català. Es fa una lectura bilingüe de la famosa llegenda de la Sopa de Pedres, protagonitzada per un soldat que torna de la guerra i una vella mesquina. Aquest relat serveix per il·lustrar com l'enginy pot vèncer l'avarícia i com la col·laboració (afegint sal, ceba, pastanaga) acaba creant un autèntic banquet a partir del no-res. Consells per a la higiene i el descans El locutor tanca l'espai amb un to humorístic però pedagògic: • La importància de rentar-se les dents abans d'anar a dormir. • Teories curioses sobre la dinàmica dels colzes i les pessigolles segons la higiene bucal. • Un comiat càlid convidant a l'oient a tancar el dia amb serenor.
Arxiu sonor Programes 2003
30 de nov. del 2003
56'
El silenci i la poesia Haiku a Cana Macana
Introducció al Silenci i el Haiku El programa d'avui convida l'orient a la reflexió mitjançant el silenci com a eina d'introspecció. Es presenta el haiku no només com una estructura poètica d'origen japonès i xinès, sinó com una experiència per connectar amb l'estat d'ànim present. Els interlocutors suggereixen als oients tenir a mà paper i llapis per participar activament. El valor del Haiku En Carlos explica l'essència d'aquesta poesia: • Es composa de 17 síl·labes repartides en tres versos (5-7-5). • El tercer vers sovint trenca amb els anteriors per crear un espai de silenci. • L'objectiu és capturar allò essencial i quotidià de la realitat. "El silenci ens va a explicar sempre alguna cosa de nosaltres mateixos." Seccions Literàries i Contes L'episodi inclou diverses narracions i records literaris: • La història del Tòfol: Un relat sobre la generositat despresa i el sentit comú català davant l'arribada del Nadal. • Haikus en temps de guerra: Lectura de poemes de Miquel Martí i Pol. • La música de la nit: Lectura del conte de Violeta Eston (il·lustrat per Carme Solé Vendrell), que narra com les bestioletes descobreixen que el cargol, considerat dropo, és realment qui crea la melodia nocturna. Celebració i Convidada Especial Es realitza una entrevista a la Montse, propietària d'una botiga de tes de Tarragona (Tea Shop), per celebrar el seu setè aniversari. Es discuteix la importància de la numerologia del número 7 i es convida als oients a una degustació de te al cava.
Arxiu sonor Programes 2003
30 de nov. del 2003
56'
La Mort i les Tradicions de Tots Sants a Cana Macana
L'Imprevist Recontre amb la Mort L'episodi s'obre amb la faula persa del jardiner i el príncep, una paràbola sobre la impossibilitat d'escapar del destí. Aquest tema s'enllaça amb una experiència personal del locutor a la Rambla de Tarragona, on una persona disfressada de mort per Halloween el fa reflexionar sobre la proximitat de la fineitud. Seccions del Programa i Participació • Endevinalles i premis: Es proposa un repte als oients per guanyar espelmes o punts de llibre. L'endevinalla és: "Tinc tall i no menjo mai". • L'Entrevista amb la Mort: En un segment humorístic i surrealista, s'entrevista a la mateixa Mort, que confessa estar cansada de la seva imatge lúgubre i declara la seva passió per la chanson française de l'Édith Piaf. Ritus i Tradicions Gastronòmiques Es connecta amb en Xavier, un forner local, per parlar dels panellets, l'ofrena catalana per excel·lència. Es detallen aspectes clau per a la seva elaboració: • Proporcions de sucre i ametlla (un quilo de cada). • L'ús de patata bullida a la massa. • La importància de coure'ls a 210 graus sense gaire sola per evitar que es tornin durs. L'Odissea i el Món Clàssic Es llegeix un fragment de l'Odissea d'Homer, on Ulisses viatja a l'Hades per consultar l'oracle de Tiresias. Aquest passatge serveix per comparar les ofrenes antigues (llet, mel i llet) amb les actuals. "Jo no sóc altra cosa que una estona que obre la porta a l'eternitat." Crítica Social: El Concurs d'Excavadors de Tombes Es presenta una crònica satírica sobre una iniciativa de l'Ajuntament de Tarragona per combatre la influència de Halloween. Es tracta del "Primer Concurs d'Excavadors de Tombes", on els ciutadans competeixen per guanyar la concessió d'un nínxol gratuït. El segment critica amb ironia el cost elevat de morir-se i la pèrdua de les tradicions autòctones davant l'imperi de Walt Disney.
Arxiu sonor Programes 2003
30 de nov. del 2003
55'
Viatge a Nicaragua: Realitats, Mites i Solidaritat
Nicaragua: Entre la Llegenda i la Realitat Social Aquest episodi ens proposa un viatge profund a Nicaragua, explorant des de la seva mitologia fundacional fins a l'experiència viscuda d'una jove cooperant. El programa s'estructura en dues parts: una primera d'apropament cultural i una segona d'entrevista personal. Creació i Mitologia Nicaragüenca El programa dedica un espai important a la lectura de relats tradicionals extrets del llibre Un güegüence me contó. Es descriu un món primigeni ric en biodiversitat local: • La presència d'arbres com el cedro real o el malinche. • L'existència dels déus creadors: Tamagostad (déu de la llum) i Cipaltonal (deessa de l'aurora). • El mite de com el seu enamorament i un primer bes van donar lloc al naixement del poble nicaragüenc. L'Experiència de la Cooperació amb Setem La part central és l'entrevista a la Núria, una jove de 21 anys que ha passat un mes convivint amb una família a la comunitat de Chahuite Blanco a través de l'ONG Setem. • L'impacte del temps i l'aigua: La Núria descriu el xoc cultural de viure sense rellotges i de tractar l'aigua com un tresor, havent de buscar-la caminant per la muntanya. • Solidaritat i desigualtat: Es reflexiona sobre la ràbia de ser vista com a superior pel sol fet de tenir més recursos, quan en realitat, segons la Núria: "Ells m'han ensenyat moltes coses de mi que jo no sabia... tenen molt més per ensenyar-nos que nosaltres a ells." Reflexions sobre la Pobresa i el Retorn En la part final, la Núria comparteix un escrit personal colpidor sobre la realitat dels assentamientos a Managua. Descriu la contradicció de caminar entre la misèria amb tecnologia europea i la dificultat de reintegrar-se en una societat, la nostra, que sovint malgasta recursos bàsics. L'episodi conclou amb una crida al jovent a conèixer aquestes realitats per trencar el conformisme occidental.
Arxiu sonor Programes 2003
30 de nov. del 2003
56'
El poder de les abraçades i el viatge interior
Introducció a la calidesa humana L'episodi d'avui de Cana Macana se centra en la importància del contacte físic i emocional en una societat sovint freda i racional. Es destaca el fenomen de l'Anna, una dona d'origen indi reconeguda mundialment per la seva capacitat de transmetre pau i amor a través d'abraçades massives. La màgia de l'abraçada Es discuteix com centenars de persones fan cua a Barcelona per rebre uns segons d'afecte. Aquest acte, tot i semblar simple, genera sensacions extraordinàries i una energia desbordant que molts assistents descriuen com a transformadora. • El contacte humà com a necessitat vital. • La comparació amb l'experiència de connectar amb la mare natura. • L'energia i la tranquil·litat que es desprèn d'aquestes trobades. Secció participativa: Endevinalles i històries El programa inclou un espai interactiu amb l'audiència on s'explica la Història del Martell, una reflexió sobre com els nostres prejudicis i paranoies personals poden malmetre les relacions amb els veïns i el nostre entorn. "Agafa el teu martell i ja te'l pots ben confitar, que no el necessito." Guanyadors i felicitat Diversos oients participen per resoldre l'endevinalla de la nit, compartint també petits moments que els han fet feliços durant la setmana: 1. L'Anna, una nena d'onze anys, parla de la seva alegria per rebre uns diners. 2. L'Elisabet comparteix la satisfacció d'haver aprovat un difícil examen de matemàtiques. El viatge com a descobriment individual Amb la incorporació d'en Carlos, s'introdueix el concepte de la traslació. S'argumenta que cada viatge, sigui de milers de quilòmetres o només fins a la cantonada, és un canvi intern i una nova percepció del mapa personal. • Som el resultat dels nostres viatges i experiències. • La importància de la predisposició per sentir i aprofundir. • La fusió entre el que és llunyà i el que és proper dins de cada individu. El conte de la lluna i el ruc Per tancar, es narra la faula d'en Perot i el seu ase, que creu que el seu animal s'ha begut la lluna en veure que el reflex desapareix de la bassa. Una lliçó sobre la tossuderia humana i com sovint busquem solucions a problemes que només existeixen en la nostra imaginació.
Arxiu sonor Programes 2003
30 de nov. del 2003
56'
Literatura infantil, novetats de Calilé i Correllengua
Introducció i Secció de Literatura Infantil El programa comença amb la col·laboració de l'Alba, de la llibreria Calilé, que presenta les propostes per al nou curs. La conversa se centra en la importància de la dinamització de la lectura i el paper de les llibreries especialitzades. Projectes de la Llibreria Calilé L'Alba detalla tres iniciatives clau per a la temporada: • Taller de literatura infantil i juvenil: Una activitat mensual per a adults (mestres, bibliotecaris, escriptors i il·lustradors) per crear itineraris lectors i bibliografies interdisciplinàries. • Premi Protagonista Jove: Un certamen organitzat pel Consell Català del Llibre per a Infants i Joves on el jurat són els mateixos joves d'entre 13 i 16 anys. Hi participen grups que han de llegir i debatre sobre quatre títols seleccionats. • II Certamen de Conte Curt Canamacana-Calilé: S'obre la convocatòria d'aquest concurs que inclou categories infantil, juvenil i d'adults, amb l'objectiu de crear històries dirigides a públic jove. "L'important d'aquest premi no és el resultat de la votació final, sinó tot el debat que s'estableix entre els joves, com un club de lectura." Reivindicació Lingüística: El Correllengua 2003 La segona part de l'episodi compta amb una entrevista al Xema, regidor del Morell, per parlar del Correllengua. Aquest moviment pretén reivindicar l'ús social del català al carrer i entre el jovent. • Actes al Baix Camp: Es detallen les activitats festives al Morell, que inclouen cercaviles, sopars populars i la lectura de manifestos. • Estat de la llengua: Es reflexiona sobre la forta presència del castellà als instituts i la necessitat de fer activitats lúdiques per atraure nous parlants. Contes i Conclusió El programa clou amb la lectura del conte "La destral perduda", un relat popular recollit per Pep Coll, que serveix per parlar de tradicions com la de resar els responsos i els malentesos que poden sorgir de l'oblit.
Arxiu sonor Programes 2003
30 de nov. del 2003
55'
Cana-me-cana: Sisena Temporada i El Llac de Bradbury
Benvinguda a la Nova Temporada L'episodi marca l'inici de la sisena temporada del programa Cana-me-cana a Tarragona Ràdio. El locutor inicia l'espai amb una reflexió poètica sobre el cel de la tarda i la tria musical de Sisa, una tradició que connecta el tancament de l'etapa anterior amb aquesta nova obertura. Novetats i Col·laboracions El programa presenta la seva carta d'intencions per al curs 2003-2004, destacant diverses incorporacions clau: • L'espai de muntanya: A diferència de l'any passat, on es va seguir el Camí de Sant Jaume, enguany el programa se centrarà en excursions i camins poc coneguts de la mà d'un expert en el món sant. • Secció d'en Carlos: El tercer dijous de cada mes, un nou col·laborador portarà reflexions personals sobre cinema, música i vivències. • Interacció amb l'audiència: Es fomenta la participació telefònica a través del número 24 47 67, vinculant-lo a la narrativa del programa. Lectura Literària: "El Llac" Com és tradició en cada inici de curs, es realitza la lectura del conte El Llac de Ray Bradbury. Argument i Simbolisme "No hi ha castells que no siguin destruïts per alguna ona que els torna la seva primitiva forma sense forma." La història narra l'experiència d'un noi de dotze anys en una platja solitària de Michigan durant el mes d'octubre. El relat explora temes profunds com: • La solitud emocional com a espai creatiu per a la infància. • El record de la Tali, una nena que va desaparèixer a l'aigua el maig anterior. • L'amor pur i infantil que transcendeix la pèrdua física. • El simbolisme del castell de sorra a mig construir, que serveix com un crit desesperat i poètic de retrobament.
Arxiu sonor Programes 2003
30 de nov. del 2003
55'
Cana Macana: Contes d'arreu del món i Nit de Sant Joan
Introducció i Context de l'Episodi En aquest programa especial de Cana Macana a Tarragona Ràdio, s'emmarca el tancament de la cinquena temporada coincidint amb la proximitat de la Nit de Sant Joan. L'episodi destaca per la participació d'alumnes de l'Institut Martí Franquès, que aporten una riquesa multicultural a través de relats orals. Seccions Principals de l'Episodi L'Endevinalla i la Participació de l'Audiència Es presenta una endevinalla tradicional rimada per als oients, amb el premi d'un llibre titulat Mi infancia son recuerdos. L'Ingrid, una jove oient, truca per resoldre-la: • L'endevinalla: Pelut es posa damunt blanc pelat... • La solució: La gallina i l'ou. Contes de Gegants i Tradició Es narra el conte de Panxa Grossa, un gegant amb una fam insaciable que s'empassa tot el que troba (vaques, carros, rius) i que finalment s'enfronta a un rei per acabar trobant l'amor amb una geganta de "clatell pelut". El Projecte Multicultural de l'Institut Martí Franquès Diversos nois i noies d'orígens diferents expliquen històries tradicionals de les seves cultures: • Marroc: Les mil i una nits (Esmae i Faima) i la història del profeta Iosef (Buisra i Noah). • Xina: El conte poètic de l'home que es tapa les orelles per robar una campana (Gwen). • Estats Units/Costa Rica: Un relat amb missatge ecologista sobre la conservació de la selva tropical (Andrea). • Ucraïna: La història del Regne Submarí i el canvi de fills entre el rei i el pescador (Margarita i Nàstia). • Folklore Marroquí: La llegenda de l'Aisha Gandisha, una figura mítica usada per fer por als nens. "A l'Alcorà n'hi ha moltes d'aquestes històries de fe i miracles, com la túnica que torna la vista al pare d'en Iosef." Cloenda de Temporada El programa s'acomiada fins a l'octubre, celebrant els cinc anys d'emissió i agraint la col·laboració tècnica i dels contaires habituals.
Arxiu sonor Programes 2003
30 de nov. del 2003
55'
Cana Macana: Poesia, Llegendes Africanes i el Camí de Santiago
Introducció Poètica i Lliterària L'episodi comença amb una reflexió sobre la calor i la lectura del llibre de poesia Driade, de l'autora Maria Lourdes Soler. El presentador destaca la disposició visual de l'obra i recita el poema "Confidències", una peça que evoca natura i paradisos quotidians. Entreteniment i Endevinalles Es presenta la secció de l'endevinalla de la setmana, descrita com una cosa "dolça i amarga que com més s'escurça més s'allarga", convidant als oients a participar a través de Tarragona Ràdio. Tot seguit, s'introdueix el tema musical "Amor Tropical" per ambientar el temps canicular d'estiu. La Llegenda de Maura i el Cel Es narra una història tradicional africana titulada Maura, la muchacha que trabaja demasiado. Aquest relat explica de manera poètica la separació entre el cel i la terra: • El conflicte: La Maura treballava sense descans picant mill amb un mall tan llarg que colpejava el front del cel. • La conseqüència: Cansat dels cops i els xichons, el cel va decidir allunyar-se de la terra. • L'origen dels astres: La Maura, penedida, va llançar una palleta d'or i una de plata al cel, creant el Sol i la Lluna, mentre que les estrelles serien les cicatrius dels cops rebuts pel cel. Certamen Literari i Ruta Jacobea S'anuncien les bases del segon premi literari Mossèn Romà Comamala de narrativa curta a Vilavella, amb un premi dotat amb 1.000 euros. Arribada a Santiago de Compostel·la En Miquel Iglesias clou la sèrie sobre el Camí de Santiago descrivint el tram final: • El pas per Arzúa: Coneguda per la seva indústria formatgera. • L'aeroport de Lavacolla i el Monte del Gozo: Llocs emblemàtics on els pelegrins experimenten una barreja de joia i melancolia per la fi del viatge. • La Catedral: Es detallen elements com el Pòrtic de la Glòria de l'especialista mestre Mateu, el ritual de posar la mà a la columna de l'Arbre de Jessè i el funcionament del Botafumeiro. "El camí és una experiència d'autoconeixement, superació i, sobretot, de compartir." L'episodi finalitza amb la lectura de la poesia Hombre y Paisaje, gravada l'any 1993, que resumeix l'essència espiritual i humana del pelegrinatge.
Arxiu sonor Programes 2003
30 de nov. del 2003
57'
Cana Macana: Contes de la Lluna i Relats del Món
Cana Macana: Un viatge a través de la narrativa popular L'episodi d'avui de Cana Macana a Tarragona Ràdio ens ofereix una experiència coral que connecta la mitologia local amb relats d'arreu del món, posant un èmfasi especial en la funció social de la paraula i la il·lusió. La Bèstia de la Platja i les Nines de Plàstic El programa s'obre amb un relat inquietant i satíric sobre un poble que, cada quatre anys, ha de retre tribut a una bèstia deïfica. Els punts clau d'aquesta narració són: • La incapacitat del poble d'oferir verges reals, substituint-les per nines Barbie. • L'exigència del monstre de carn fresca i la intervenció d'una nena que trenca el ritual. • La sorprenent resolució visual quan l'aparició d'un flaix fotogràfic (una Hasselblad) immobilitza i humanitza el monstre. Endevinalles i Cultura Popular S'introdueix el joc de l'agulla al paller amb una endevinalla sobre una "bestioleta que deixa un tros de coeta a cada pas". Tot i les comparacions divertides amb llangardaixos, la solució acaba sent l'agulla i el fil, un símbol de la tasca de cosir històries que fa el programa. El Tresor de la Lluna Es presenta el conte de Kurt Bauman, una obra que explora l'ambició humana i la bellesa de l'altruisme: • En Borca, un pastor jove, descobreix un llac on la lluna es banya i deixa pedres precioses. • La intervenció d'una guineu platejada que l'ajuda a sobreviure i li dóna consells savis. • El contrast entre l'avarícia del rei, que acaba perdut al barranc, i la humilitat d'en Borca, que usa les pedres per il·luminar la seva llar i cuidar les ovelles. Veus Internacionals de l'Institut Gaudí de Reus La part central del programa destaca per la col·laboració amb alumnes de la TAE (Taller d'Adaptació Escolar) de l'Institut Gaudí, nois i noies nouvinguts que expliquen contes dels seus països d'origen en català: • L'avi i el fantasma (Marroc): Una història sobre la festa del xai (cordell) i la gelosia d'un fantasma en un presseguer. • La Baba Yaga (Rússia): La llegenda de la bruixa poderosa que viu en una casa amb potes de gallina. • Lobisomens i el Negrín (Brasil): Relats sobre la transformació d'homes en llops per lluna plena i el mite protector del Negrín del Pastoreo. • La guineu i l'os (Romania): Un conte etiològic que explica per què els ossos tenen la cua curta a causa de l'engany d'una guineu. "La bressola de l'home la bressolen amb contes... el por de l'home ha inventat tots els contes."
Arxiu sonor Programes 2003
30 de nov. del 2003
56'
Contes, Misteris i Veus del Món a Cana Macana
Resum de l'episodi Aquest episodi del programa Cana Macana de Tarragona Ràdio ofereix un viatge literari i cultural que combina la narració de contes infantils amb un projecte d'integració multicultural. L'espai se centra en la superació de la por i la vergonya, comptant amb la presència de la il·lustradora i escriptora Ivonne, i presenta relats tradicionals de diversos països explicats per joves d'un institut de Reus. Els contes de la Ivonne A la primera part del programa, la Ivonne narra dues històries protagonitzades per ratetes que conviden a la reflexió: • La rateta que va tenir por: Una faula sobre com la imaginació pot crear monstres inexistents (l'ombra pròpia) i com la por és, sovint, una construcció personal. • La rateta vergonyosa: Un relat sobre una rateta amb una veu meravellosa que, per timidesa, no s'atreveix a cantar fins que una emergència la obliga a actuar, descobrint que tothom té alguna cosa especial per oferir. Projecte Multicultural: Veus de l'Institut Gaudí El programa col·labora amb alumnes de l'Institut Gaudí de Reus, joves nouvinguts que comparteixen la riquesa oral de les seves cultures d'origen: • El conte del Marroc (Fàtima): Una història sobre un avi valent, fantasmes en presseguerers i la tradicional festa del cordell. • El conte de Rússia (Elena): La llegenda de la Baba Yaga, l'àvia sàvia i poderosa que viu en una casa amb potes de gallina. Reflexions sobre la natura i la humanitat El tancament del programa inclou la lectura d'un fragment de l'obra Un tramvia a SP, on es reflexiona de manera irònica sobre la moralitat dels animals (com les arnes) en comparació amb algunes actituds humanes egoistes, exemplificades en una expedició de muntanya. "La por i la vergonya són monstres que només viuen en la nostra imaginació; si els guanyem, el món és una miqueta més ric."
Arxiu sonor Programes 2003
30 de nov. del 2003
54'
Cana Macana: Literatura, Endevinalles i el Camí de Santiago
Resum de l'episodi Aquest episodi del programa Cana Macana a Tarragona Ràdio ofereix una combinació de cultura popular, literatura premiada i cròniques de viatge. L'espai s'articula entorn de la participació dels oients mitjançant endevinalles, la lectura de relts per part d'autors locals i un recorregut detallat per les etapes gallegues del Camí de Santiago. Seccions principals Literatura i Premis La Maria Teresa Clanchet presenta el seu conte El senyor Alvinus a la classe de Ciències, relat que va guanyar el primer premi del certamen organitzat pel programa. L'autora explica la seva inspiració: • La figura d'un ratolí albí per explicar les diferències i les malalties als nens. • La seva passió per escriure com una via d'escapament de la rutina diària. El Camí de Sant Jaume: Etapes Gallegues En Miquel condueix la secció sobre el pelegrinatge, centrant-se en l'entrada a Galícia. Els punts clau inclouen: • Villafranca del Bierzo: Destaca l'Església de Santiago, on els pelegrins malalts podien obtenir la indulgència sense arribar a Santiago. • O Cebreiro: La mítica pujada i el Miracle de la Transsubstanciació (el calze i la patena del segle XII). • Logística i senyalització: Es discuteix la figura d'Elías Valiña, l'inventor de les fletxes grogues, tot i que es debat sobre l'impacte estètic d'aquestes en els monuments. Anecdotari del Pelegrí Es comenten detalls curiosos com: • El refugi del Jato, un personatge carismàtic a Villafranca. • El monestir de Samos i les seves restriccions històriques d'allotjament. • La gastronomia a Melide, famosa pel seu polbo a feira a Casa Ezequiel. "Ser de veritat significa estimar la lluna en les seves dues cares: la de deessa i la de bruixa."
Arxiu sonor Programes 2003
30 de nov. del 2003
53'
Cana Macana: Misteris, Contes i Teatre a Tarragona Ràdio
Contingut del Programa i Temàtiques L'episodi d'avui de Cana Macana a Tarragona Ràdio ofereix una combinació única de literatura, misteri i participació ciutadana. El programa destaca per la seva aposta per la cultura local i la creativitat compartida. Concursos i Participació • Es repassa el primer certamen de conte curt, destacant l'obra El desig perdut de sa petita Inés, que tot i ser eliminada per la seva extensió, rep una menció especial per la seva qualitat emocional. • Es presenta una endevinalla complexa relacionada amb una part del cos humà, fomentant la interacció amb els oients. • Es compta amb la presència de la guanyadora del primer concurs, la Pere Cranxet, que comparteix la seva experiència. Narració i Dramatització • S'explica el conte clàssic del follet Saltacatrec (Rumpelstiltskin), una versió dels Germans Grimm sobre la cobdícia i el poder dels noms. • L'Aula de Teatre de la Universitat Rovira i Virgili (URV) realitza una lectura dramatitzada del conte El desig perdut de sa petita Inés, situat en una oficina d'objectes perduts màgica on les fades recullen somnis i necessitats humanes. Música i Reflexió Final • La selecció musical és exclusivament femenina, amb veus com la de Beth Gibbons i Xabela. • L'episodi conclou amb una entrevista als autors del conte central, l'Anabel i el Jordi, sobre el procés de creació literària col·laborativa. "Aquesta oficina d'objectes perduts és especial: sols funcionen els objectes per a aquelles persones que s'ho creguin de debò."
Arxiu sonor Programes 2003
30 de nov. del 2003
54'
Cana Macana: Joves talents, relats marins i el Camí de Santiago
L'episodi d'avui de Cana Macana En aquesta edició especial del programa, ens visiten dos joves escriptors que han estat premiats en un certamen de contes curts. A més, continuem el nostre recorregut històric i geogràfic pel Camí de Santiago. Joves creadors i literatura infantil L'Enric i el Germán, de 7 i gairebé 10 anys respectivament, comparteixen les seves obres i inquietuds: • L'Enric presenta El gran regne de Neptú, una història il·lustrada per ell mateix sobre pirates, sirenes i tresors submarins. • El Germán sorprèn amb un relat d'estil surrealista titulat Sharp i Xtech, on barreja conceptes d'empreses tecnològiques i robòtica. "Vaig decidir canviar les inicials de les empreses per crear els personatges del meu conte." — Germán. Poesia i cultura local Tots dos convidats ofereixen un bonus track llegint poemes originals: • L'Enric recita un poema dedicat als sons i la màgia de la ràdio. • El Germán comparteix una peça sobre les clausures dels monestirs i la realitat social en castellà. Camí de Santiago: De Lleó cap al Bierzo El Miquel ens guia en una nova etapa del pelegrinatge, destacant punts clau de la província de Lleó: • Hospital de Órbigo: Es narra la famosa història del Passo Honroso i el cavaller Suero de Quiñones. • La Maragateria: S'explica la història dels maragatos, tradicionalment treginers, i la seva cultura singular. • La Cruz de Ferro: Una fita espiritual on els pelegrins dipositen pedres portades des de casa com a símbol de penitència. • Ponferrada i el Bierzo: L'arribada a la capital del ferro i la descripció del seu imponent castell templer.
Arxiu sonor Programes 2003
30 de nov. del 2003
57'
Cana Macana: Consells per al Camí i Relats de Fantasia
La Màgia del Relat i la Supervivència L'episodi comença amb una reflexió profunda sobre el poder terapèutic dels contes. S'esmenta com, històricament, la capacitat de compartir històries ha estat un factor determinant per a la supervivència emocional en situacions extremes, com els camps de concentració de la Segona Guerra Mundial. "La il·lusió, els contes i la fantasia formen un trinomi fantàstic que manté viva l'esperança." El Camí de Santiago i Consells Pràctics Es compta amb la presència de Miquel Iglesias per continuar la sèrie sobre el Camino de Santiago. En aquesta ocasió, el focus es posa en la preparació física i logística: • La motxilla: Instruccions detallades sobre com omplir-la correctament per evitar sobrecàrregues. • Salut del caminant: Prevenció de lesions comunes com la tendinitis, les butllofes i les durícies. • Equipament: Consells vàlids tant per al camí llarg com per a senderisme local per Catalunya. Cultura i Tradició: Titelles i Contes L'episodi dedica un espai a l'expressió artística i la literatura local: Fira de Titelles de Lleida Es promociona la 14a Fira de Teatre de Titelles de Lleida (1-4 de maig), destacant-ne el seu caràcter íntim i la varietat de tècniques, des de les més clàssiques fins a les més innovadores. Certamen de Contes Curts Antònia Robert participa llegint la seva obra titulada El guinyol del meu avi, presentada al primer certamen de contes del programa. Entreteniment i Participació Es proposa un repte clàssic de la cultura popular catalana mitjançant una endevinalla de doble resposta sobre el "pengin penjoi" i el "pelut", convidant l'audiència a participar després de la secció musical Alegria.
Arxiu sonor Programes 2003
30 de nov. del 2003
58'
Cana Macana: Protesta Social i el Camí de Sant Jaume
Resistència Cultural i Protesta Contra la Guerra L'episodi s'inicia amb una crònica emotiva des del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), on s'ha organitzat una cadena de lectura ininterrompuda de Les mil i una nits com a acte de protesta contra la Guerra de l'Iraq. Aquesta iniciativa s'inspira en el personatge de Xerresat, utilitzant la paraula com a eina per aturar la violència. Crítica Sociopolítica El programa adopta un to reivindicatiu substituint la seva sintonia habitual per una cançó de crítica social que denuncia precarietat laboral, desnonaments i polítiques que afavoreixen bancs i empresaris en detriment dels ciutadans. Contingut per als Més Petits A la secció infantil, es narra el conte popular rus Natàixa i la Bruixa (Baba Iaga), adaptat per Pere Martí i Bertran. La història destaca per: • L'ús d'objectes màgics (pinta, tovallola) per escapar del perill. • La descripció de la bruixa, que segons la tradició, no sempre vola en escombra sinó en un morter gegant. • Una cançó de La Salseta del Poble Sec basada en el joc de paraules del Pinxo i el Panxo. Crònica del Camí de Sant Jaume En Miquel reprèn el seu viatge històric i geogràfic, centrant-se en l'etapa que transcorre per la província de Lleó: Fites Artístiques i Llegendes • Carrión de los Condes: Descripció del miracle de les donzelles i el seu ric patrimoni medieval. • Sahagún: Explicació de l'art mudèjar i l'alberg situat a l'església de la Trinitat. • Lleó ciutat: Visita a la Catedral, la Basílica de Sant Isidor (la Capella Sixtina del Romànic) i la Casa Botines d'Antoni Gaudí. "La paraula pot tenir més força que les armes a l'hora d'evitar desgràcies col·lectives." Consells per a Pelegrins Es discuteix la duresa de les entrades a les grans ciutats a causa de l'asfalt i els polígons industrials. També es responen dubtes dels oients sobre la preparació de la motxilla, subratllant la importància de portar només l'imprescindible i un bon impermeable.