Tots els episodis

62468 episodis disponibles

episodis

61201-61224 de 62468

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Guia del Recorregut Modernista per Tarragona
Descobrint el Modernisme a Tarragona L'episodi presenta la nova guia titulada Recorregut Modernista per la Ciutat, una iniciativa de l'Ajuntament de Tarragona i la Regidoria de Cultura nascuda arran de la commemoració de l'Any Gaudí. L'objectiu principal és desvetllar un patrimoni que sovint ha quedat eclipsat per la monumentalitat del llegat romà de la ciutat. Un patrimoni singular i genuí A diferència d'altres ciutats, el modernisme a Tarragona no es caracteritza per una exuberància explosiva, però té una rellevància històrica i artística fonamental: Influència europea: Els arquitectes locals viatjaven i assimilaven les tendències que es coïen a Europa, adaptant-les al context local. Presència de grans mestres: Destaca especialment l'empremta de Josep Maria Jujol i de Bernadí Martorell (deixeble de Gaudí). Diversitat funcional: El moviment es reflecteix en l'arquitectura religiosa, industrial, funerària i del lleure. Estructura de la guia La publicació proposa un format de recorregut lliure organitzat per grups temàtics i espais urbans. Els usuaris poden seguir un itinerari personalitzat mitjançant un mapa detallat que inclou: Edificis emblemàtics: El Teatre Metropol, la Casa Ximenis i el Mercat Central. Arquitectura industrial i pública: L'antic Escorxador Municipal (actual seu del rectorat de la URV). Patrimoni religiós: La Capella de Jesús i Maria i l'obra de Jujol a l'Església de Sant Isidre. Patrimoni als afores: La guia inclou masos senyorials com el Mas Mallol o el Mas Sorder. "Tarragona està com dormida, com eclipsada sota el patrimoni romà. El nostre patrimoni modernista existeix, està viu i ara el puguem disfrutar d'una altra manera."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
5'
Noves opinions sobre la reforma de la Rambla de Tarragona
Recull d'impressions al carrer sobre la nova Rambla En aquesta connexió en directe de Tarragona Ràdio, la reportera Marta Montagut es desplaça fins al Balcó del Mediterrani per copsar l'ambient i l'opinió dels ciutadans després de la inauguració del nou tram de la Rambla i el seu aparcament subterrani. Perfils dels entrevistats Visitants i turistes: Un grup de joves d'un poble proper a Manresa que han viatjat a la ciutat per assistir al teatre juvenil greco-llatí. Tot i no conèixer l'estat anterior, valoren positivament l'estètica actual. Veïns de la zona: Persones que habitualment fan el vermut a les terrasses properes. Coincideixen que la reforma era molt necessària, tot i que critiquen que les obres s'hagin allargat massa en el temps. Usuaris del pàrquing: Un veí amb plaça d'aparcament destaca la funcionalitat de la nova instal·lació: "És bastant ampli, és de direcció única, cosa que evita problemes de circulació dins del mateix pàrquing." Punts clau de la reforma La circulació: Es destaca la millora en la mobilitat i la fi dels problemes de trànsit que havien causat les obres durant mesos. L'estètica i els arbres: Hi ha opinions contraposades sobre la vegetació; alguns ciutadans haurien preferit conservar o replantar els arbres originals en lloc dels nous. Retorn a la tradició: Els tarragonins celebren recuperar el costum de "anar a tocar ferro" i passejar sense restriccions per aquest eix central de la ciutat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
VIII Festival Juvenil de Teatre Greco-Llatí a Tarragona
Una aposta per la cultura clàssica i el jovent En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la Joana Saragossa, vicerectora de la Universitat Rovira i Virgili i coordinadora del VIII Festival Juvenil de Teatre Greco-Llatí, explica els detalls d'una nova edició d'aquest certamen que se celebra al Camp de Mart. Tot i un lleuger descens en la participació respecte a l'any anterior, el festival aplega uns 7.000 joves d'entre 14 i 18 anys. Novetats i independència organitzativa Aquesta edició marca una fita important, ja que l'organització s'ha emancipat d'empreses amb ànim de lucre per consolidar-se com una entitat purament educativa i cultural: Independència: La creació de la Societat Catalana de Teatre Greco-Llatí busca mantenir l'essència formativa del cicle. Expansió territorial: El festival ja no es limita a Tarragona, sinó que s'ha estès a l'Hospitalet de Llobregat i, per primer cop, a Girona. Selecció d'autors: Enguany es commemora el 2.500 aniversari del naixement de Sòfocles, motiu pel qual les seves tragèdies s'alternen amb les comèdies de Plaut. Actualitat del món clàssic Saragossa destaca que, malgrat que el grec i el llatí perden pes en els currículums escolars, el teatre clàssic continua sent una eina molt potent per entendre el món d'avui: Conexió generacional: Moltes obres són representades per estudiants d'altres instituts, fet que crea un vincle directe amb el públic jove. Estètiques modernes: Les adaptacions inclouen elements contemporanis, des de punks fins a òperes rock, demostrant que temes com els de l'obra Electra són absolutament vigents. Aptituds acadèmiques: L'entrevistada defensa aferrissadament que l'estudi de les llengües clàssiques ajuda a tenir el "cap ben amoblat" i una ment més estructurada per a la lectura i l'escriptura. "Tot el que sigui fer pensar la gent, ho anem arraconant... i després venen les guerres perquè no pensem." L'espai conclou amb una invitació a gaudir de les representacions diàries (a les 12:00h i a les 16:30h) com una forma de reivindicar l'esperit crític de la joventut.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
5'
El futur del comerç a la Rambla de Tarragona
Reactivació comercial i superació d'obres El comerç de la Rambla de Tarragona afronta una nova etapa amb la finalització de les obres d'aquest últim tram, que han durat gairebé tres anys. Josep Maria Castanyer, president de la Federació d'Unions de Botigues, destaca la paciència i educació dels comerciants que han patit grans pèrdues econòmiques a causa de la manca de trànsit de vianants. Factors clau per a la recuperació Compensacions fiscals: Es confirma que l'ajuntament ha aprovat una exempció o devolució parcial de l'IAE (Impost d'Activitats Econòmiques) per als afectats. Millora de l'accessibilitat: La inauguració del nou pàrquing es veu com una solució vital a un dels grans problemes del centre: la dificultat per aparcar. Comerç urbà vs. Grans superfícies: El sector aposta pel valor de passejar per la ciutat davant el model de centres comercials tancats. Noves amenaces i esperança en el futur El sector comercial tarragoní es defineix com a fajador, havent superat l'arribada de grans competidors en el passat. No obstant això, es mira amb cautela l'arribada imminent d'un nou gegant: "Superarem el Corte Inglés i una vegada hagin superat el Corte Inglés, doncs veurem què és el que ens depara la deessa Fortuna." Amb l'impuls de la Via T i el relleu generacional de gent jove amb noves idees, el centre comercial a cel obert de Tarragona busca consolidar-se com un dels més atractius del Mediterrani.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
20'
Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal sobre la Rambla i el futur de Tarragona
Actualitat Urbanística i Infraestructures a Tarragona En aquesta entrevista realitzada en directe des de la Rambla Nova, l'alcalde Joan Miquel Nadal repassa l'estat de les obres clau a la ciutat i els projectes de futur que han de redefinir la centralitat urbana. La nova Rambla i el sistema d'aparcaments L'alcalde destaca la inauguració del nou pàrquing de la Rambla, un projecte complex que ha permès guanyar espai i competitivitat comercial. Tot i que falten detalls de jardineria i la restauració laboriosa de les escales de la Baixada del Toro, el servei ja és operatiu. Expansió de la Rambla: Es preveu que la Rambla continuï creixent fins a arribar al riu, amb un proper tram des de la Plaça Imperial Tàrraco fins a la Plaça de la Generalitat. Aparcaments intel·ligents: Es menciona la dificultat de les obres al Rectorat i l'ús de tecnologia de "pàrquing intel·ligent" per agilitzar la construcció un cop finalitzada l'excavació. Nova centralitat a Joan XXIII: Nadal prediu que en els pròxims 5 anys, l'entorn de l'hospital, amb l'arribada d'El Corte Inglés i la nova Ciutat Judicial, serà el gran pol de desenvolupament. Gestió Política i Opinió Ciutadana L'entrevista també aborda la relació amb els comerciants i la recepció dels grans projectes per part de la població: Relació amb el comerç: L'alcalde defensa que s'estan complint els compromisos de subvencions i demana una "venda positiva" de la ciutat per part del sector comercial. Projecte de la Façana Marítima: Es mostra decidit a liderar la reforma de la façana marítima, minimitzant les crítiques a elements puntuals com l'ascensor. "Si tenim valor, il·lusió i ganes de treballar, estem en condicions de fer-ho. Jo m'atreveixo a liderar el projecte." Reflexió sobre les enquestes i la política internacional Finalment, Nadal reflexiona sobre la importància d'escoltar el sentiment popular, comparant la gestió de les enquestes de líders com Aznar (en relació a la guerra), Berlusconi o Bush, defensant que cal atendre els canals d'opinió ciutadana per no perdre el nord polític.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
14'
Activitats i reptes del Parkinson a les Comarques Tarragonines
La Commemoració del Dia Mundial del Parkinson a Tarragona Amb motiu del Dia Mundial del Parkinson (11 d'abril), l'Associació Parkinson de les Comarques Tarragonines organitza un cicle d'activitats per sensibilitzar la societat i donar suport als afectats. La programació s'inicia amb una conferència a la Fundació La Caixa sobre la qualitat de vida i les alteracions del son, i s'estendrà durant tot el mes per diverses localitats com Reus, Amposta i Tortosa. Característiques de la Malaltia La malaltia es defineix com un procés neurodegeneratiu que actualment no té cura. Els símptomes principals inclouen: Trastorns físics: Rigidesa, tremolor, lentitud de moviments i problemes en la parla o la marxa. Afectacions cognitives: Falta de memòria, lentitud de pensament i alteracions del son. Diagnòstic complex: Es tracta d'una malaltia clínica sense proves biològiques definitives, el que pot retardar el diagnòstic entre 4 i 6 anys des de l'aparició dels primers símptomes. El Paper de l'Associació i el Suport Integral L'entitat destaca que l'atenció al malalt ha de ser multidisciplinar, implicant des de neuròlegs fins a terapeutes ocupacionals. Atès que el sistema públic no sempre cobreix totes les necessitats, l'associació ofereix: Rehabilitació i Logopèdia: Exercicis dirigits per professionals per mantenir la mobilitat i la comunicació. Tallers de Memòria: Estimulació cognitiva per frenar el deteriorament mental. Suport al Cuidador: Formació i tècniques per a les famílies, que pateixen la malaltia de forma indirecta. Aiguagim: Activitat física adaptada en piscines municipals. "La unió fa la força: crear una xarxa social és vital perquè el malalt no s'encercli en si mateix per por a no ser entès." S'estima que a la demarcació de Tarragona hi ha unes 1.500 persones afectades, de les quals un 10% són menors de 45 anys, trencant el mite que és una patologia exclusiva de la gent gran.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
2 de febr. del 2003
13'
Impacte de les obres de la Rambla Nova en professionals
Resum de la tertúlia En aquesta conversa a peu de carrer a la Rambla Nova de Tarragona, diversos professionals del dret comparteixen la seva experiència personal i laboral després d'un llarg període d'obres per a la construcció del nou aparcament subterrani. El debat se centra en la dicotomia entre les molèsties patides i les expectatives de futur que ofereix la nova infraestructura. Punts clau de la conversa L'impacte de les obres: Els advocats descriuen el període de construcció com un "malson" o "calvari". El soroll constant i les vibracions dificultaven la reflexió i la comunicació amb els clients als despatxos. Problemes logístics: Durant l'estiu, la pols i el soroll van obligar a mantenir les finestres tancades, forçant la instal·lació d'aire condicionat en edificis que històricament no en disposaven. Crítica als acabats: Malgrat la satisfacció per la finalització, s'assenyalen deficiències en l'execució: Lloses de terra trencades abans de l'estrena. Dubtes sobre l'estètica i el manteniment de la nova passarel·la de vidre. Preocupació per l'ampliació de les terrasses comercials en detriment de l'espai per als vianants. Promeses fiscals: Hi ha una certa controvèrsia sobre les ajudes o reduccions d'impostos de l'Ajuntament, que segons els testimonis, semblen haver-se limitat als industrials i no als professionals liberals. "L'home és un animal de costum, però el soroll i les vibracions han estat un patiment real durant gairebé dos anys." Una mirada al futur del projecte Tot i les crítiques puntuals als elements estètics (com l'opacitat visual de la passarel·la cap al mar), els tertulians coincideixen que la Rambla és l'eix vital de Tarragona. Tanmateix, mostren escepticisme davant la possible prolongació fins a l'hospital Joan XXIII, tement que el projecte pugui desnaturalitzar l'essència única i el caliu d'aquest tram històric.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
1h 43min
Retransmissió del Sant Enterrament de Tarragona
La Processó del Divendres Sant a Tarragona Retransmissió conjunta entre Tarragona Ràdio i Més TV de la processó del Sant Enterrament, un esdeveniment que reuneix milers de persones a la Part Alta de la ciutat. L'emissió se centra en el pas de les confraries pel Pla de Palau i la dificultat tècnica de certs girs en carrers estrets. Dinàmica de la Processó i Misteris • La jornada comença amb la recollida de misteris a les 15:30h, on els armats desfilen per diversos carrers per portar els passos des de la Rambla Nova cap a la Part Alta. • Es destaca la transició de la llum del dia a la foscor, que ajuda a crear un ambient de silenci i recolliment audible. • Dificultats tècniques: El gir entre el carrer Escrivenies Velles i el Claustre és el punt més crític, on els portants han de demostrar una coordinació absoluta per no colpejar les parets. Principals Confraries i Passos Descritats • Associació de la Salle: Destaca el seu alt nombre d'associats (3.200) i el pas Vetlleu i Pregueu. • Confraria de Pescadors: Porten el misteri de la Presa de Jesús, un dels més pesants de la ciutat, carregat a les espatlles per 23 portants. • Confraria del Cristo del Buen Amor: Coneguda com la dels andalusos, aporta l'estètica i influència de la setmana santa del sud d'Espanya. • Germandat del Sant Ecce-Homo: Un dels passos històrics que ha sobreviscut a diverses èpoques i que ha viscut una gran revitalització des dels anys 80. Evolució i Tradició "No és una simple manifestació cultural o folclòrica, és la manifestació de fe que es contempla amb recolliment i silenci." • Es discuteix la modernització de les atxes (ciris), que des de 1987 utilitzen un líquid que evita el fum i la cera a terra. • Es recorda l'impacte de la Guerra Civil en el patrimoni religiós tarragoní, on es van perdre moltes obres originals de gran valor escultòric.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
16'
La Processó del Sant Enterrament de Tarragona
La Processó del Sant Enterrament: L'Acte Central de la Setmana Santa La processó del Sant Enterrament, que té lloc cada Divendres Sant, es consolida com l'esdeveniment més multitudinari i emblemàtic de la Setmana Santa tarragonina. Segons Carles Bages, coordinador general de l'organització, la celebració ha viscut un redescobriment tant per part de la població local com de visitants d'arreu de Catalunya i de l'Estat, especialment després de ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional. Organització i Xifres destacades Participació massiva: Es preveu una assistència de prop de 100.000 espectadors. Participants actius: Més de 5.000 persones formen part directa de la desfilada, entre armats, portants de passos, corals i bandes de timbals. Coordinació professional: Un equip de treball planifica cada detall amb mesos d'antelació per evitar la improvisació. L'itinerari d'una jornada intensa La jornada del Divendres Sant comença a les 5:00 del matí i s'allarga fins passada la mitjanit. Els moments clau inclouen: Viacrucis de la matinada (06:00h): Comença a la Catedral amb el Sermó de Passió (conegut com "de la bufetada") i finalitza a la Plaça del Rei. Recollida de passos i Armats (15:45h): Els armats inicien la seva activitat des de l'Església de la Sang cap a la Rambla. Inici de la Processó (19:00h): El recorregut oficial per la Part Alta i el centre de la ciutat. "La Setmana Santa de Tarragona té molts prismes: olors, colors, músiques, sons i ombres... Encara soc capaç d'emocionar-me després de 20 anys." Novetats en el recorregut Enguany es recupera l'itinerari tradicional gràcies a la finalització d'algunes obres. Es confirma la tradicional pujada dels misteris per la baixada de la Pescaderia, un dels moments més esperats i estètics per al públic i els turistes.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
16'
Entrevista a Lluís-Anton Baulenas per 'Amor d'idiota'
Introducció a la novel·la Amor d'idiota L'autor Lluís-Anton Baulenas presenta la seva nova obra, on l'amor, un element ja present en les seves novel·les anteriors com El fil de plata o La felicitat, passa a ser el nucli central de la narració. Baulenas utilitza l'amor com un nexe d'unió entre generacions i un mirall de la vida quotidiana. El concepte de la 'idiotesa' La novel·la es construeix sobre una base d'ironia i humor rebentaire. El protagonista es defineix a ell mateix com un idiota, una etiqueta que utilitza de manera manipuladora i relaxada per: * Qüestionar el món complex que l'envolta. * Permetre's actuar amb una certa inconsciència. * Diferenciar-se d'aquells que ho són però no en tenen consciència. Escenari: La Barcelona postolímpica A diferència d'obres anteriors situades a principis del segle XX, aquesta trama transcorre a la Barcelona de 1993. L'autor descriu el canvi dràstic de l'època: "Es va passar d'una eufòria absoluta en tots els sentits... a una profunda depressió econòmica." L'ambientació serveix per situar una generació en crisi, personatges d'uns 35 anys que pateixen la desorientació pròpia de la postolimpíada i la caiguda del preu de l'habitatge, un referent històric molt concret. Retrat generacional i estil L'entrevistadora destaca que l'obra funciona com un retrat generacional per a aquells que ara ronden els 40 anys, una generació sovint "oblidada" entre la Transició i la Movida. Baulenas admet que, encara que no era el seu propòsit inicial, molts lectors se senten identificats amb aquesta crisi personal i col·lectiva. Finalment, es comenta l'anècdota de la portada del llibre, que mostra una fotografia real de l'autor quan era un infant, reforçant el sentiment de melancolia i el pas del temps que recorre tota la novel·la.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
18'
Nou Panell Públic Assessor de la Indústria Química
Presentació del Panell Públic Assessor L'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) ha impulsat la creació d'un nou organisme anomenat Panell Públic Assessor. Aquesta iniciativa neix amb la voluntat de millorar la transparència, el diàleg i la relació directa entre la indústria i la societat civil del territori. Composició i Funcionament L'òrgan està format per una mostra representativa de la comunitat: 24 membres voluntaris amb perfils diversos: professionals de l'urbanisme, jubilats, ensenyants, ecologistes i mestresses de casa. Representació geogràfica dels municipis amb presència química: Tarragona, Reus, Vila-seca, El Morell, La Pobla de Mafumet, Perafort, Constantí, Flix, Salou i la Canonja. Un sistema de treball basat en el consens i la independència, amb l'objectiu d'aportar noves perspectives a la gestió industrial. Objectius Fonamentals L'eix principal del projecte és trencar amb la política del silenci per evitar el fracàs institucional. Els punts clau són: Comunicació bidireccional: Traslladar les percepcions ciutadanes a les empreses i viceversa. Sostenibilitat i equilibri: Balancejar els interessos privats (benefici econòmic) amb els públics (salut, medi ambient i paisatge). Gestió de percepcions: Abordar les molèsties immediates com olors, sorolls i emissions, a més de temes profunds com el nou Pla Director del Camp de Tarragona. "Les organitzacions que no informin amb prou transparència o que utilitzin la política del silenci i l'anonimat, estan abocades al fracàs." Perspectives de Futur El projecte té una previsió de maduració de 4 o 5 anys, durant els quals s'espera que serveixi com a catalitzador per a una indústria més competitiva i socialment acceptada, harmonitzant-se amb altres sectors clau com el turisme.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
28'
Eudald Carbonell: Somnis de l'evolució i humanització
L'Evolució Integral de la Persona L'episodi presenta el llibre Els somnis de l'evolució, fruit de tres anys de treball entre l'arqueòleg Eudald Carbonell i la periodista Cinta Bellmunt. A diferència d'una biografia convencional, l'obra es descriu com un relat de l'evolució integral, on s'entrellacen la trajectòria científica, el vessant personal i el context històric de l'autor. El Significat del Títol El títol del llibre juga amb el contrast entre la raó i l'onirisme: • L'evolució es defineix com una realitat incontrovertida i materialista, no com un somni. • El somni representa el pensament abstracte necessari per imaginar un món millor i el desig d'humanització. Trajectòria i Pensament de Carbonell L'autor reflexiona sobre com el pas dels anys ha permès que les seves emocions s'integrin amb el seu coneixement científic. Fites i Metodologia • Inicis: Carbonell recorda la seva primera troballa amb identitat real als 13 anys: una moneda romana a les coves de Rialp, que el va servir per validar la seva passió davant el seu entorn. • Quaderns de camp: El llibre utilitza reflexions directes dels seus diaris de treball en expedicions, capturant emocions autèntiques davant paisatges i situacions límit. • Projecte de futur: L'arqueòleg anuncia que el seu futur es troba a Àfrica, on vol dedicar tota la seva energia a la prehistòria del continent. Socialització del Coneixement Un dels pilars de la conversa és la necessitat de socialitzar la ciència per convertir-la en un element de debat quotidià i col·lectiu. "El meu gran objectiu és convertir la ciència en una cosa tan assequible com el futbol." Cap a una Consciència d'Espècie Carbonell defensa que el segle XXI ha d'enfrontar-se al repte de la humanització. Proposa la creació d'una consciència crítica d'espècie basada en: • El compartir coneixement de manera solidària. • La integració de la diversitat i el reequilibri econòmic mundial. • El triomf de la lògica i el racionalisme sobre l'atzar. Simbolisme: El Salacot Finalment, es desvela el secret del seu icònic salacot, que representa un doble homenatge: a Pere Bosch Gimpera, fundador de l'Escola Catalana de Prehistòria, i al general vietnamita Vo Nguyen Giap, símbol de la lluita contra l'imperialisme.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
16'
Homenatges i distincions de l'Ajuntament de Tarragona
Reconeixement a les Trajectòries Ciutadanes L'Ajuntament de Tarragona atorga aquest diumenge les seves distincions anuals a persones i entitats que han destacat pel seu compromís i trajectòria. En aquesta sessió a Tarragona Ràdio, s'entrevisten tres perfils molt diversos però units per l'amor a la ciutat: Els Protagonistes i les Seves Distincions Albert Cabastany (Medalla d'Argent): Jove campió del món de trial. Tot i la seva joventut, rep el reconeixement per la seva projecció internacional. Actualment s'enfronta a una possible sanció federativa per una plantada de pilots en protesta per la participació d'estrangers al Campionat d'Espanya. Carme Casas (Filla Adoptiva): Dona d'una trajectòria marcada per l'exili i la repressió franquista. Nascuda a l'Aragó, va arribar a Tarragona el 1948 després de passar per la presó i l'exili a França. Destaca l'acolliment de les famílies tarragonines que la van protegir malgrat ser considerada un "element perillós" per la policia del règim. Rosa Gairal (Filla Predilecta): Representa el món de l'ensenyament i el compromís amb l'escola pública i progressista. Ha dedicat 24 anys a l'escola del barri de Bona Vista, on destaca l'aprenentatge humà i la integració de les famílies immigrants. Un Compromís Comú: El "No a la Guerra" Un punt de connexió inesperat entre els tres entrevistats és el seu posicionament actiu contra el conflicte bèl·lic actual: "Com no defensem el no a la guerra, ja no sé on arribarem." Tant la Carme com la Rosa porten xapes i adhesius reivindicatius durant l'entrevista. L'Albert Cabastany confirma l'adhesió dels esportistes a manifestos per la pau liderats per figures com el senyor Maldonado.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
21'
Homenatge als nous Fills Predilectes i Adoptius de Tarragona
Reconeixement Institucional de l'Ajuntament de Tarragona L'episodi d'avui a Tarragona Ràdio es dedica a conversar amb les personalitats i entitats que el proper diumenge rebran les distincions honorífiques de la ciutat. Aquests guardons, aprovats per unanimitat municipal, reconeixen tota una vida de dedicació desinteressada a la promoció i millora de Tarragona. Fills Predilectes i Homenatges a Títol Pòstum Carles Babot: Rebrà la distinció de Fill Predilecte a títol pòstum. La seva vídua, Núria Nelo, destaca la passió de Babot per col·leccionar llibres i documents històrics de la ciutat, material que ha estat cedit a l'Ajuntament per al gaudi de tota la ciutadania. Mossèn Salvador Ramon: Historiador i director de l'arxiu diocesà, expressa la seva sorpresa pel reconeixement i reivindica la seva tasca anònima com a capellà i la seva lluita per la conservació de la Part Alta. Fills Adoptius: Estimació per la Ciutat des de Fora Antoni Coll: Director del Diari de Tarragona durant 19 anys. Originari de Barbens (Lleida), destaca l'evolució extraordinària de la ciutat i la seva transformació en Patrimoni de la Humanitat. Mariano Rubio: Pintor i docent vingut de Calataiud fa més de 30 anys. Es declara enamorat de la llum mediterrània de Tarragona, la qual considera un repte pictòric constant. El Sindicat d'Iniciativa i Turisme L'entitat rebrà la Medalla de la Ciutat en categoria d'argent. El seu president, Albert Ballbé, recorda la tasca centenària de l'associació: Promoció Exterior: Quan l'Ajuntament no tenia departament de turisme, el Sindicat ja organitzava trens des de Barcelona i feia propaganda de les platges i monuments. Tasca Editorial: Publicació d'obres clau per a la història local. Actualitat: Avui dia se centren en excursions culturals i exposicions pictòriques per a la descoberta del territori. "A Tarragona hi ha moltíssima gent que ha dedicat la seva vida de manera desinteressada a fer gran la ciutat, i aquests premis en són el millor exemple."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
36'
Remodelació de la Façana Marítima de Tarragona
Presentació del Projecte de la Façana Marítima El programa es realitza des d'una carpa informativa al costat del Balcó del Mediterrani, on s'exposa el projecte de remodelació de la façana marítima de Tarragona. Aquesta iniciativa busca eliminar la barrera de les vies del tren i integrar definitivament la ciutat amb el mar. Punts Clau de la Intervenció Urbanística • Recuperació d'espais: Es preveu la recuperació de 370.000 metres quadrats de terreny públic, destinant la gran majoria a zones verdes i només un 8% a edificació. • Soterrament de les vies: Un dels pilars és el soterrament del sistema ferroviari per connectar barris com el del Port amb la costa. • Habitatge: Es construiran unes 1.800 vivendes, de les quals el 20% seran de protecció oficial, desmentint la idea que sigui un projecte de luxe. Viabilitat i Finançament L'aspecte més destacat pel tinent d'alcalde d'Urbanisme, Àngel Fernández, és la autofinançabilitat del projecte: "Els projectes que s'autofinancen per la pròpia administració són els realitzables. Tenim els instruments per tirar-lo endavant en 4 o 5 anys." • El cost es cobrirà amb les plusvàlues dels terrenys i no mitjançant impostos directes als ciutadans. • S'ha rebut el suport del Ministeri de Foment, condicionat a aquesta viabilitat econòmica. Perspectiva Veïnal i Social Els representants dels barris del Port i del Serrallo expressen la seva il·lusió per la revitalització de zones històricament degradades. Tot i algunes reticències sobre l'alçada de certes torres d'edificis, el consens general és que Tarragona necessita aquest canvi per progressar. Infraestructures Imminents • S'anuncia l'obertura del nou aparcament de la Rambla Nova pel dia 28, amb més de 500 places. • La digitalització de l'exposició estarà disponible a la web de l'Ajuntament per facilitar-ne la consulta ciutadana.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
21'
Projecte de Reforma de la Façana Marítima de Tarragona
Transformació Urbana i Visió Internacional L'arquitecte tarragoní Rogelio Jiménez, membre destacat del taller de Ricardo Bofill, detalla el projecte de remodelació del front marítim de Tarragona. Després d'una extensa carrera internacional treballant en gratacels als Estats Units i grans equipaments a Europa, Jiménez afronta el repte de transformar la seva ciutat natal. Eixos Principals del Projecte El projecte busca eliminar la barrera històrica del ferrocarril i connectar el centre urbà amb el mar mitjançant diversos punts clau: El Balcó del Mediterrani: Es proposa una connexió directa amb la platja i la futura estació a través d'una passarel·la i ascensors vidrats. Tot i ser un element controvertit, es defensa com una fita visual necessària. L'Edifici "La Roca": Una estructura emblemàtica situada al port, prop de la Plaça dels Carros, que busca dotar la ciutat d'una nova silueta arquitectònica que competeixi amb l'entorn industrial. L'Amfiteatre Romà: Es projecta una gran plataforma i una escalinata monumental que servirà com a nou accés des de la platja, recuperant la tradició tarragonina de seure a les escales per mirar el mar. Contrast Tecnològic i Professional Jiménez reflexiona sobre les diferències entre l'arquitectura europea i la nord-americana: "A Europa podem trobar solucions innovadores que permeten fer avançar l'estètica; als Estats Units, el mercat és molt més prudent i estàndard." L'arquitecte subratlla que el coneixement profund de la geografia local i la idiosincràsia de la ciutat han estat vitals per dissenyar una proposta que, tot i ser agosarada, vol integrar la Tarragona de llevant i la de ponent en un projecte unitari.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
28'
Solidaritat i acollida del poble saharaui
Situació actual del conflicte al Sàhara L'episodi aborda la crua realitat del poble saharaui, que porta més de 27 anys en una situació d'estancament polític i humanitari. Malgrat les resolucions de les Nacions Unides, el referèndum d'autodeterminació continua paralitzat, provocant un profund desànim en la població. Crisi humanitària i ajuda internacional • S'ha produït una reducció dràstica de l'ajuda humanitària degut a l'aparició de nous conflictes globals. • Moltes ONGs han diversificat els seus recursos, deixant els campaments de refugiats en una situació de supervivència bāsica. • Recentment, s'han enviat 300 tones d'aliments des de Tarragona per pal·liar la manca d'arròs, oli i sucre. Projectes de cooperació i millora tecnològica L'associació, en col·laboració amb institucions com la Universitat Rovira i Virgili i els bombers, treballa en projectes estructurals: • Sistemes de comunicació: Implementació de xarxes per connectar els diferents pobles i coordinar serveis d'emergència com ambulàncies. • Educació digital: Creació d'una aula d'informàtica específica per a la formació de dones. • Energia: Foment de l'ús de plaques solars per garantir un mínim d'electricitat a les jaimas. Programa de colònies d'estiu: Vacances en Pau El projecte estrella consisteix en l'acollida de nens i nenes saharauis durant els mesos de juliol i agost. "Els nens venen com un premi pel seu esforç escolar; és una oportunitat vital per fugir de les temperatures de 50 graus del desert." Requisits i filosofia de l'acollida • No es busca un model de família tradicional; poden ser parelles, persones solteres o avis. • L'objectiu és oferir revisions mèdiques, una alimentació equilibrada i un entorn de respecte i carinyo. • L'experiència es descriu com a extremadament enriquidora tant per al nen com per a la família acollidora. Com col·laborar L'entitat organitza esdeveniments per recaptar fons, com obres de teatre al Teatre Metropol o parades a fires. També fan una crida a nous socis per sufragar els elevats costos dels bitllets d'avió.
$Accions jurídiques i fractura del dret internacional - episode art$
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
4'
Accions jurídiques i fractura del dret internacional
Accions davant l'agressió armada L'anàlisi se centra en les possibles respostes polítiques i jurídiques davant d'una situació d'agressió armada que es considera altament irregular. Es plantegen diversos escenaris d'actuació en l'àmbit de les institucions internacionals: Consell de Seguretat de l'ONU: Es preveu la presentació d'una protesta formal per part de membres com Rússia, Xina, Síria o el mateix Iraq, possiblement liderada pel secretari general Kofi Annan. No obstant això, qualsevol condemna formal està condemnada al fracàs degut al dret de vet dels Estats Units i Gran Bretanya. Tribunal de Justícia de l'AIA: Es proposa com la via més efectiva per jutjar conflictes entre Estats. Tot i que els Estats Units no en reconeixen la competència plena i solen excloure qüestions relatives a la Carta de les Nacions Unides, una sentència tindria un alt valor moral. La fi del nou ordre internacional L'episodi reflexiona sobre la paràlisi del sistema actual, comparant-lo amb l'època de la Guerra Freda. S'argumenta que el breu període de cooperació internacional iniciat després de la caiguda del mur de Berlín ha finalitzat: S'ha produït una fractura profunda de la legalitat internacional. Alguns autors defineixen aquest nou escenari com un "ordre imperial" o la llei de la selva, on preval el dret del més fort. L'actitud de països com França i Alemanya es veu com un intent necessari de retornar a la legalitat. Preocupació pel dret humanitari "No hi haurà una selecció suficient dels objectius militars tal com per no atacar objectius civils." Finalment, s'adverteix que el tipus d'armament i les tàctiques de bombardeig massiu plantejades fan preveure una vulneració del dret humanitari, amb atacs indiscriminats que afectaran greument la població civil.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
7'
L'humor com a ràfega de llibertat davant el poder
L'Humor com a Eina de Resistència L'episodi explora la funció social de l'humor i la ironia en contextos de crisi social i política. A partir de les reflexions de Javi, es planteja que l'humor no és només entreteniment, sinó una arma essencial per als febles davant el poder opressor que no admet bromes. "L'humor és l'única arma dels dèbils enfront del poder opressor." Temes d'Actualitat i Crítica Social El text repassa diverses qüestions que han marcat l'agenda pública i que han estat recollides mitjançant vinyetes i articles: Crisi ambiental i política: Es mencionen desastres com el Prestige i el Pla Hidrològic Nacional. Conflictes bèl·lics: La crítica a la Guerra de l'Iraq i la figura de George Bush, tractant el conflicte com una "producció de Hollywood" retransmesa en directe. Crítica política local: Ironies sobre figures com Jordi Pujol, Artur Mas i diversos alcaldes de les comarques tarragonines. El Procés de Creació: Matemàtica i Química La col·laboració entre l'Andreu i el Javi es defineix com una suma d'esforços ben estructurada: Selecció Democràtica: Utilitzen un sistema inspirat en els late shows americans, realitzant enquestes a periodistes i gent del carrer per puntuar els acudits. Dues Velocitats: La serenitat del treball anual de l'Andreu es combina amb la reflexió periodística punyent i àcida del Javi. Caricatura Psicològica: La virtut del dibuixant no resideix només en el traç, sinó en la capacitat de captar trets psicològics que sovint diuen més que una editorial sencera.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
6'
Inici de la Guerra de l'Iraq: Reaccions a Tarragona
L'actualitat marcada per l'atac contra l'Iraq El matí a Tarragona està presidit per l'anunci de l'inici de la guerra a l'Iraq. L'ofensiva, liderada per George Bush, va començar a les 3:35 h d'aquesta matinada (hora espanyola) amb bombardejos sobre Bagdad. Les primeres reaccions locals no s'han fet esperar, especialment en l'àmbit universitari i en la distribució de premsa. Crònica des de la Unitat Mòbil Des de la Plaça Imperial Tàraco, s'informa d'un ambient de gran agitació i consternació: Edicions especials de la premsa: El quiosc de la plaça ha rebut les segones edicions dels principals diaris. El Diari de Tarragona destaca una portada amb una sola paraula en majúscules: GUERRA. Altres capçaleres com El País, La Vanguardia i El Periódico (que parla de "guerra il·legal") també han tret edicions d'urgència que els ciutadans estan adquirint amb interès i preocupació. Mobilitzacions estudiantils: Diversos estudiants s'han concentrat de manera espontània davant la Facultat de Lletres. Moltes classes s'han suspès i el col·lectiu universitari està preparant pancartes i adhesius per a les futures protestes. Properes convocatòries de protesta S'han organitzat diversos actes per expressar el rebuig al conflicte: "Interessat no pel tema, sino perquè no hi hagués tema." 12:00 h: Concentracions de silenci a totes les facultats de Tarragona, que podrien derivar en una manifestació cap a la seu del Partit Popular. 20:00 h: Concentració convocada per la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau a l'estàtua dels Despullats. Dissabte, 18:00 h: Manifestació unitària a la ciutat contra la guerra.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
4'
Protestes estudiantils a Tarragona contra la guerra de l'Iraq
Resum de les mobilitzacions universitàries El matí a Tarragona Ràdio ha estat marcat per la cobertura de les primeres accions de protesta contra la guerra de l'Iraq, iniciada la matinada del mateix dia. El focus principal de mobilització s'ha situat a la Universitat Rovira i Virgili (URV), especialment a les facultats de Lletres i Química. Accions a les facultats Suspensió total de les classes: A les facultats de Lletres i Química, l'activitat docent s'ha aturat completament. Molts professors han decidit no assistir com a protesta, mentre que els estudiants han organitzat piquets informatius per buidar les aules que encara restaven actives. Organització constant: Els estudiants acampats a la universitat estan treballant en la preparació de material com pancartes i enganxines, en col·laboració amb la coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau. Reunions institucionals: Els portaveus dels alumnes s'han reunit amb el degà de la Facultat de Lletres, Enric Olivé, per coordinar els detalls de les protestes. Convocatòries i mobilitzacions Concentració a la Plaça Imperial Tàrraco: Prevista per a les 12:00 h, amb la presència d'estudiants universitaris, de secundària, personal d'administració i l'equip rectoral. Manifestació: Es preveu que la concentració derivi en una marxa fins a la seu del Partit Popular al carrer Eivissa. Accions prèvies: Durant la matinada, a les 4:00 h, ja s'ha realitzat una manifestació espontània amb una vetlla d'espelmes davant la seu del PP sota vigilància policial. "Les aules estan buides... hem pogut veure escrit a la pissarra amb guix la convocatòria per les 12 del migdia."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Protestes a Tarragona per l'inici de la guerra a l'Iraq
Comença la guerra: Reacció immediata a Tarragona Arran dels primers bombardejos dels Estats Units a l'Iraq, la ciutat de Tarragona ha despertat amb una onada de frustració i mobilitzacions. El focus principal de la protesta es troba a la Universitat Rovira i Virgili (URV), on els estudiants i el professorat han pres la iniciativa per mostrar el seu rebuig al conflicte bélic. La Universitat com a motor de la protesta Des de dilluns, un grup d'estudiants manté una acampada simbòlica als jardins de la Facultat de Lletres. La matinada de l'atac, la situació s'ha viscut amb una gran intensitat: Concentració espontània: Al voltant de les 4:00 AM, en confirmar-se la notícia del bombardeig, els acampats han realitzat una marxa silenciosa amb espelmes fins a la seu del Partit Popular. Suspensió de classes: Molts professors de la Facultat de Lletres han decidit suspendre les classes des de primera hora com a mesura de protesta. Aturada general universitària: Està prevista una suspensió total d'activitat acadèmica a partir de les 12:00h per facilitar l'assistència a les concentracions. Agenda de mobilitzacions La plataforma Tarragona Patrimoni de la Pau i el col·lectiu estudiantil han coordinat diversos actes: Avui a les 12:00h: Concentració a la Plaça Imperial Tàrraco, davant la Facultat de Lletres, amb una posterior manifestació cap a la seu del PP. Avui a les 20:00h: Concentració convocada per la plataforma a l'Estàtua dels Despullats (Rambla Nova). Dissabte 22 de març: Manifestació multitudinària a les 18:00h des de l'Estàtua dels Despullats. "Avui no és un bon dia per a la humanitat, ni per a aquells que defensem els drets humans i la legalitat vigent." Estratègies i sentiments de la ciutadania Amadeu López, portaveu de la plataforma, destaca que la ràbia i la impotència s'han de canalitzar a través de la veu al carrer. A més de les manifestacions, es promou una campanya de boicot als productes americans com a mesura de pressió econòmica. També s'està valorant una possible acció de protesta el proper dilluns amb motiu de la visita del ministre Francisco Álvarez-Cascos a la ciutat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
7'
Protesta estudiantil a Tarragona contra la guerra de l'Iraq
Crònica de la manifestació estudiantil El 20 de març de 2003, els carrers de Tarragona han estat l'escenari d'una important mobilització contra l'inici del conflicte bèl·lic a l'Iraq. La concentració, que s'ha originat a les 12 del migdia, ha aplegat unes 3.000 persones, principalment estudiants de secundària i universitaris de la Universitat Rovira i Virgili. Concentració davant la seu del Partit Popular La marxa ha finalitzat al carrer Eivissa, davant la seu del Partit Popular, on encara romanen prop d'un miler de joves. Els punts clau de la situació actual són: Presència policial: L'edifici es troba fortament custodiat per sis furgonetes de la Policia Nacional per evitar incidents. Consignes i pancartes: Les protestes es dirigeixen especialment contra la postura del president del govern espanyol, José María Aznar. Ambient: Es descriu un entorn reivindicatiu però alhora festiu, sense que s'hagin produït altercats greus, més enllà d'algunes pintades en persianes comercials. Pròximes convocatòries Aquesta acció és només el primer acte d'una jornada de rebuig. La plataforma Tarragona Patrimoni de la Pau ha convocat una nova concentració a les 8 del vespre a l'estàtua dels Despullats. "El 20 de març del 2003 serà el dia en el que va començar la guerra contra l'Iraq." L'emissora Tarragona Ràdio tanca la seva edició especial del matí destacant la immediata resposta de la societat civil davant l'atac iniciat a la matinada.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
3'
Protesta estudiantil a Tarragona contra la guerra de l'Iraq
Crònica de la manifestació estudiantil a Tarragona L'inici del conflicte bèl·lic a l'Iraq ha desencadenat una resposta immediata i multitudinària a la ciutat de Tarragona. Centenars d'estudiants de secundària i de la comunitat universitària s'han mobilitzat en una marxa ràpida i enèrgica que ha recorregut els carrers principals del centre urbà. Recorregut i punts clau de la marxa Inici: La concentració ha començat a les 12:00 hores a la Plaça Imperial Tarracó, davant de les facultats de Lletres i Química. Trajecte: Els manifestants han baixat pel carrer Pere Martell fins a arribar a la cruïlla del carrer Jaume I i el carrer Eivissa. Finalització: La capçalera ha culminat el seu trajecte davant la seu del Partit Popular. Tensió i vigilància policial La manifestació, tot i tenir un caire festiu i juvenil, ha estat marcada per una forta presència policial. La seu del Partit Popular a Tarragona es troba protegida per quatre furgonetes de la Policia Nacional per evitar incidents durant les protestes. "Guerra no, guerra no" Aquest ha estat el crit de guerra predominant durant tota la marxa, acompanyat de xiulets i assegudes col·lectives a l'asfalt. Segons les primeres estimacions, unes 2.000 persones han participat en aquest acte de rebuig. Context de la mobilització Es tracta del primer acte de protesta formal a la ciutat, el qual s'ha considerat improvisat i, segons fonts policials, administrativament "il·legal" per la manca de preavís. Aquesta jornada de ràbia estudiantil és el preludi d'altres convocatòries previstes per al vespre a l'Estàtua dels Despullats.