Tots els episodis

62468 episodis disponibles

episodis

61249-61272 de 62468

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
21'
Projectes i futur del Port de Tarragona amb Lluís Badia
Entrevista a Lluís Badia: Present i futur del Port de Tarragona El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Lluís Badia, analitza els reptes estratègics del recinte portuari en un context d'expansió i complexitat geopolítica. L'entrevista se centra en tres eixos: els esdeveniments internacionals, les infraestructures clau i la integració amb la ciutat. Esdeveniments i Cooperació Internacional Congrés de Tràfic Marítim i Gestió Portuària: Tarragona acollirà del 24 al 29 de març aquesta trobada bianual per debatre la futura Llei de Ports i les directives europees. Es preveu la participació de més de 500 persones i la presència del ministre Francisco Álvarez-Cascos. Lobby de ports mitjans: El 2 d'abril es formalitzarà a Tarragona un acord entre 8 ports del Mediterrani (Espanya, França i Itàlia) per defensar interessos comuns davant la Comissió Europea, diferenciant-se dels grans hubs com Barcelona o Gènova. Internacionalització: Badia destaca la presència del port en mercats com el Japó, l'Argentina i fires logístiques mundials per consolidar el seu pes en el comerç global. Infraestructures i Logística Terminal de Contenidors: S'anuncia l'adjudicació de la nova terminal privada amb una inversió de 20 milions d'euros. Es preveu que estigui operativa el primer trimestre de l'any vinent, augmentant la competitivitat per als sectors químic i industrial. Ferrocarril i Alta Velocitat: S'emfatitza la necessitat de millorar les connexions ferroviàries de mercaderies, sent el port de Tarragona un dels principals clients de Carga Renfe. Impacte de la crisi de l'Iraq: Badia expressa preocupació per l'augment del preu del petroli ja que: "Si la matèria prima puja un 25%, el producte final també puja, i això complica molt la situació dels mercats." Relació Port-Ciutat i Façana Marítima Barri del Serrallo: L'obertura de la nova Llotja de Pescadors (prevista per finals d'abril) permetrà recuperar 400 metres de front marítim, multiplicant per deu l'espai visual de cara al mar per als ciutadans. Projecte de Ricardo Bofill: Es valora positivament la proposta de remodelació de la façana marítima com una iniciativa engrescadora, tot i que s'insisteix en la necessitat de concretar terminis i el finançament mitjançant la col·laboració públic-privada.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
17'
Primer Congrés de Confraries de Setmana Santa de Catalunya
Inauguració d'una fita cultural i religiosa L'entrevista a Tarragona Ràdio celebra l'inici del primer congrés de confraries de Setmana Santa de Catalunya, sota el lema "Coneguem-nos". Aquest esdeveniment neix amb la voluntat de trencar l'aïllament tradicional entre les diferents entitats del país i posar en valor el seu ric patrimoni. Orígens i objectius del congrés La idea va sorgir de la participació en congressos d'àmbit estatal, on es va detectar la necessitat de crear un espai propi a Catalunya. Alguns punts clau de la seva organització inclouen: Recerca exhaustiva: S'han localitzat unes 200 confraries arreu del territori català, des de petites agrupacions de poble fins a grans congregacions centenàries. Suport institucional: Destaca l'ajuda de l'ajuntament de Tarragona i el paper de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa. Intercanvi d'experiències: El congrés facilita conèixer tradicions, imagineria i mètodes de gestió que, fins ara, eren desconeguts fins i tot entre ciutats veïnes com Tarragona i Reus. Evolució i obertura de les confraries Durant la conversa, es reflexiona sobre el caràcter històricament tancat de les confraries i com s'està superant: "Molts problemes que teníem a Reus també els tenien a Tarragona... és a la primera trobada on els recels desapareixen." La incorporació de la dona: Es recorda com, a partir dels anys 70, l'obertura de les confraries a la participació femenina va ser vital per al seu ressorgiment. Reconeixement eclesiàstic: L'Església ha passat a valorar aquestes entitats no només com a folklore, sinó com a part activa del dret canònic i de la religiositat popular. El repte del futur: Professionalització i màrqueting Els ponents comparen la situació catalana amb la de Castella o Andalusia, assenyalant que la imagineria catalana no té res a envejar, però que cal millorar en suport econòmic i promoció turística per posicionar la Setmana Santa com un actiu cultural de primer ordre durant tot l'any.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
42'
Sessió Nocturna: Salutacions i Benvinguda Directa
Introducció a la Sessió Aquesta sessió es caracteritza per una comunicació directa i reiterada, centrada principalment en l'establiment d'un contacte inicial amb l'audiència mitjançant la salutació formal de bona nit. Anàlisi del Contingut • Es produeix una repetició rítmica de la salutació durant tota la durada de l'enregistrament. • L'objectiu sembla ser la creació d'un espai de benvinguda constant i l'ús de la paraula com a eina de cohesió. "Bona nit" Estructura de l'Episodi L'episodi no presenta variacions temàtiques externes, mantenint un focus absolut en la recepció dels oients. Aquesta mono-temàtica facilita un ambient de relaxació i cortesia sostinguda. • Consistència lingüística: Ús exclusiu del català. • Continuïtat: Manteniment del to durant més de 2500 segons.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Lluís Homar: El teatre com a mirall de la veritat
En aquesta conversa, l'actor Lluís Homar presenta el seu espectacle Et diré sempre la veritat, un monòleg que fuig de l'antologia biogràfica per convertir-se en un exercici de meta-teatre. Homar utilitza la seva pròpia experiència de 26 anys als escenaris per explorar la dualitat entre la persona i el personatge, reivindicant que la veritat escènica resideix en la credibilitat més que en la realitat objectiva. Els eixos de l'espectacle Més enllà del currículum: L'obra no busca ser un recull d'anècdotes, sinó una peça teatral construïda amb codis de cabaret i un sentit de l'humor irònic i fi. La reflexió vital: Homar confessa que el teatre ha estat la seva manera de descobrir el món i créixer personalment. El joc escènic: L'actor apareix com un personatge inventat que dialoga amb les seves interpretacions passades, des del Manelic fins al Misantrop. "La veritat en l'escenari té més a veure amb la credibilitat que no pas amb la realitat. O sigui, allò que som capaços de fer creure." Evolució del teatre a Catalunya L'entrevista també aborda el canvi del panorama teatral català des de la fi de la dictadura. Homar destaca la transició d'una època de precarietat i entusiasme a una actualitat amb infraestructures consolidades, com el Teatre Lliure o el Teatre Nacional. L'actor fa una crida a mantenir l'actitud creativa i el compromís per evitar que la comoditat dels mitjans apagui l'essència viva del teatre.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
II Congrés d'Hostaleria de la Costa Daurada
Actualitat i Seguretat en l'Hostaleria L'episodi comença amb una notícia d'última hora sobre un tràgic incendi en un habitatge del barri de Sant Salvador, a l'Avinguda dels Pins número 13, que s'ha cobrat la vida d'una persona. Malgrat aquesta obertura, el gruix del programa se centra en la celebració del II Congrés d'Hostaleria de la Costa Daurada que tindrà lloc a Salou. Seguretat Alimentària i Col·laboració Professional Un dels pilars d'aquest congrés és la col·laboració entre l'Associació de Cuiners Costa Daurada i el Col·legi de Veterinaris de Tarragona. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: Unificació de llenguatge: Millorar la comunicació entre els inspectors (veterinaris) i els professionals de la cuina per evitar malentesos. Salut Pública: L'objectiu compartit és garantir que el client consumeixi productes amb total seguretat. Guia de Bones Pràctiques Sanitàries: Es presentarà un document marc elaborat pel Departament de Sanitat durant dos anys per ajudar les empreses a complir amb la legislació vigent i els sistemes d'anàlisi de perills. Innovació i Formació: El Projecte Apicius El congrés també posa el focus en el futur del sector mitjançant la tecnologia i l'educació: Projecte Apicius: Una iniciativa europea per crear una diplomatura de cuina homogeneïtzada a nivell europeu, apostant per l'autoaprenentatge i la formació a distància. Noves Tecnologies: S'abordarà la implementació de tècniques modernes com la cuina al buit, la digitalització mitjançant portals de serveis i l'ús d'internet en la gestió diària. "Volem que el treballador ho faci bé per consciència, perquè està format, i que l'administració vigili els interessos del consumidor de forma relaxada, parlant de tu a tu."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Entrevista a les comparses guanyadores del Carnaval de Tarragona
Èxit i celebració al Carnaval de Tarragona Després d'uns dies de gresca intensa, el programa repassa els resultats del concurs de comparses de Tarragona, destacant el gran nivell artístic i la dedicació dels participants. La jornada d'avui, Dimecres de Cendra, marca oficialment el final de la festa, tot i que els guanyadors ja miren cap al futur. Les comparses triomfadores Enguany, el jurat ha atorgat els màxims honors a dues agrupacions que han destacat per la seva espectacularitat i elegància: Disc 45: Guanyadora del primer premi (Rei del Carnaval), dotat amb 2.100 euros. Van captivar el públic amb una caracterització inspirada en el drac de Gaudí. Som-hi-Serem: Guanyadora del segon premi (Ninota d'Or), dotat amb 1.500 euros. Aquesta comparsa, nascuda de l'experiència de l'Associació de Veïns Torrenova, ha triomfat amb una proposta de plomes i lluentons que buscava la màxima brillantor. El sacrifici darrere de la festa En Quico Pérez (Som-hi-Serem) i l'Enric Parés (Disc 45) han compartit el gran esforç professional i personal que hi ha darrere de cada desfilada: Preparació constant: Els treballs comencen molts mesos abans, de vegades just després de Santa Tecla. Enguany han hagut de construir de zero una nova carroza a partir d'un autobús desballestat. Dedicació absoluta: Els membres de les comparses sovint reserven els seus dies de vacances per poder complir amb l'agenda d'actes oficials. Procés democràtic: Per a la tria dels personatges principals, com la futura Reina, es prioritza la votació entre els membres i la disponibilitat de temps per representar la ciutat. "Volem que l'any que ve sigui l'any més sonat de la història dels Carnavals de Tarragona." Mirada al 2004 Lluny de descansar durant la Quaresma, les colles ja planegen les millores per a l'edició del 2004. Tot i el cansament acumulat de la nit de celebració, l'esperit de superació es manté intacte per oferir un espectacle que torni a "reventar" Tarragona.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
Folclore i mites en la literatura catalana actual
El llegat del folclore en la creació literària Les jornades celebrades a la Universitat Rovira i Virgili exploren com el folclore, les llegendes i l'imaginari popular serveixen de base i inspiració per als escriptors catalans contemporanis. El contingut destaca que aquests referents no són només relats del passat, sinó elements vius que es transformen en novel·les per entusiasmar el lector actual. Sessions destacades de les jornades Pep Coll i els mites dels Pirineus: Va obrir el cicle parlant dels minairons (o menairons), uns fullets treballadors de la tradició pirinenca. Coll està adaptant aquestes històries per a una sèrie de dibuixos animats produïda per una televisió galesa. Anselm Turmeda: Es destaca el potencial cinematogràfic de la vida d'aquest personatge mallorquí convers a l'islam, les aventures del qual a Tunis podrien ser un "filó per a Hollywood". Caterina Albert (Víctor Català): Es presenta una reinterpretació del seu conte Puà de Rampí com una versió crua i simbòlica de la Caputxeta Vermella, allunyada de la innocència infantil i centrada en la duresa del món rural. Proverbis i parèmies: Maria Conca i Joaquim Mallafré analitzen el poder sintètic dels refranys i la seva universalitat en diferents llengües com l'anglès, el castellà i el català. Perspectives de futur i divulgació L'objectiu de les jornades és apropar aquest passat desconegut al gran públic i als estudiants per mitjà de: Rutes de llegendes: Itineraris lúdics pel País Valencià (Joan Borja) que expliquen l'origen de noms de coves i muntanyes. L'auge de la novel·la històrica: Un gènere que aprofita les llegendes com a punt de partida per a noves trames. "Hollywood es podria fer d'or si descobrís el filó de les aventures d'Anselm Turmeda."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
3'
El dol pel Rei Carnestoltes a la Rambla Nova
El comiat del Rei Carnestoltes a Tarragona L'ambient a la Rambla Nova de Tarragona es tenyeix de dol amb el seguici de la Colla La Bota, que reparteix esqueles per anunciar la mort del Rei Carnestoltes. Els membres de la colla, vestits rigorosament de negre, expressen la seva tristesa entre plors i música fúnebre. Detalls del seguici i les esqueles El grup va acompanyat d'una banda musical de ministrils que toca marxes fúnebres. Les esqueles repartides contenen frases al·legòriques sobre la vida i la mort com: "Avui en flors, demà en cucs, fins que és mort no es sap qui l'estima." "Mengeu i bebeu, que a la mort ja hi arribereu." El recorregut s'inicia a la Rambla i es dirigeix cap al Mercat Central. Actes de la tarda Es recorda a la ciutadania els horaris per a l'últim adeu: Obertura de la Casa Mortuòria: A les 17:00h al vestíbul del Teatre Metropol. Vetlla: Presència del Ninot i la Ninota del Carnaval. Obsequis: Repartiment tradicional de pa, vi i sucre als assistents.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
18'
Actes del Dia de la Dona i oci alternatiu a Tarragona
Celebració del Dia Internacional de la Dona a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona, a través de l'àrea d'igualtat i polítiques socials dirigida per la tinent d'alcalde Carme Ferrer, presenta un programa d'actes per al 8 de març amb tres objectius principals: la reivindicació, la cohesió lúdica i la promoció cultural. Programa d'activitats destacades Teatre: Representació a càrrec de col·lectius de dones al Teatre Metropol (dijous 6). Cinefòrum: Projecció del film de Pedro Almodóvar "Qué he hecho yo para merecer esto" per debatre les ambivalències del món femení (divendres 7). Cultura: Lliurament dels premis del 3er Concurs de Prosa "Relats de Dona", que ha assolit un rècord de participació amb 36 obres. Institucional: Lectura del manifest a la Plaça de la Font i un posterior dinar de germanor per a més de 300 dones. Radiografia de la dona a Tarragona Ferrer destaca la feina del CIAT (Servei d'Informació i Assessorament a la Dona), que l'any 2002 va atendre 145 casos nous. El perfil majoritari és el de dones d'entre 31 i 40 anys, sovint mestresses de casa amb estudis primaris, tot i que augmenta el nombre de dones universitàries que, malgrat la formació, troben barreres per accedir a càrrecs directius. "Encara avui en dia no hi ha les mateixes oportunitats de l'home i la dona a la vida pública i privada." Projecte "Èxit": Oci alternatiu per a joves Paral·lelament, s'engega la campanya Èxit, seqüela de "Trenca la nit", enfocada a joves d'entre 14 i 18 anys. L'objectiu és oferir activitats els dissabtes a la nit que no estiguin vinculades al consum d'alcohol o drogues. Activitats: Tallers de música, karaoke, ràdio, jocs de rol i perruqueria. Ubicació: Repartit per centres cívics com els de Torreforta, Bonavista i Sant Salvador.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
21'
La Canonja recupera autonomia i competències municipals
La Canonja recupera la seva autonomia administrativa Després de 40 anys de l'annexió forçosa al municipi de Tarragona l'any 1963, la Canonja ha aconseguit el traspàs de totes les competències que li atorga la llei com a Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). Aquesta fita històrica s'ha materialitzat després d'una negociació llarga però dialogant amb l'Ajuntament de Tarragona. Punts clau de l'acord Traspàs progressiu: S'ha establert un calendari de dos anys per assumir totes les competències de manera esglaonada i evitar el col·lapse de l'estructura administrativa local. Gestió de proximitat: Els ciutadans podran realitzar tràmits quotidians, com sol·licitar permisos d'obres o gestionar serveis socials, directament al poble. Competències assumides: S'inclouen àrees com ensenyament, cultura, joventut i serveis socials, mantenint només algunes limitacions legals de dependència respecte a Tarragona, com la ratificació del Pla General d'Urbanisme o la capacitat d'endeutament. Context històric i identitari El sentiment de pertinença de la Canonja es remunta al segle XIV. L'annexió de 1963 és recordada com un acte no desitjat, motivat per interessos especulatius vinculats a la naixent indústria química. "La Canonja és un poble a tots els efectes i necessitàvem tenir a les nostres mans el que els altres pobles tenen." Mirant cap al futur L'alcalde Roc Muñoz i representants de la societat civil, com el Centre d'Estudis Canongins, coincideixen que aquest no és el final del camí, sinó un punt de partida cap a la plena municipalitat. L'objectiu futur és aconseguir la independència total com a municipi i tenir representació directa als consells comarcals i la Diputació. El creixement actual del poble, que ja ronda els 5.000 habitants, referma aquesta voluntat de gestió pròpia i creixement integrat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
19'
Actualitat econòmica i reptes empresarials a Tarragona
Inseguretat i ocupació: Les preocupacions ciutadanes El president de la CEPTA, Sebastià Cabré, analitza els resultats d'unes enquestes recents que mostren una divergència entre la percepció social i la realitat empresarial. La inseguretat s'ha consolidat com el problema principal per als ciutadans, basada principalment en el boca-orella. Respecte al mercat laboral, es detecta una paradoxa: * El ciutadà percep l'atur com un problema greu. * L'empresari pateix un atur friccional, amb dificultats reals per trobar treballadors qualificats. "No hi ha treballadors per a moltes de les nostres empreses... es contradieix la sensació del carrer amb el nostre problema de no trobar personal." Estratègia política i missions internacionals Davant les pròximes eleccions, la patronal prepara un decàleg de necessitats per exigir compromisos concrets als partits polítics. D'altra banda, es valora molt positivament la recent missió comercial al Japó, destacant la col·laboració conjunta entre el Port de Tarragona, la Cambra de Comerç i la Diputació. Gestió dels polígons industrials i relleu cameral Un dels anuncis més destacats és la creació d'una oficina de gestió unificada per als polígons industrials, amb un pressupost inicial compartit entre CEPTA i la Cambra per solucionar deficiències històriques en: * Connectivitat (fibra òptica i ADSL). * Accessos i infraestructures bàsiques. * Seguretat i manteniment del paviment. Finalment, Cabré lamenta la dimissió de Jaume Ferrer al capdavant de la Cambra de Comerç per motius de salut i dona suport a Javier Artal com el seu successor natural per mantenir la independència de la institució.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
1h
Traspàs de competències a l'EMD de la Canonja
Sessió Plenària Històrica: Cap a l'Autogovern de la Canonja Aquest plenari extraordinari celebrat a l'Ajuntament de Tarragona marca un punt d'inflexió legal i social en la relació entre Tarragona i la Canonja. L'objectiu central és l'aprovació del traspàs de competències més ampli permès per la llei, buscant reparar el que s'ha descrit com una injustícia històrica derivada de l'annexió forçosa de l'any 1963. Marc Competencial i Delgacions El secretari general ha detallat el conjunt de matèries que passen a estar sota la gestió directa de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD): • Governació i Seguretat: Gestió del padró d'habitants, autoritzacions de domini públic i direcció de la Guàrdia Urbana en el seu àmbit territorial. • Urbanisme i Llicències: Plena potestat en la redacció i gestió de plans parcials i llicències d'obres, amb caràcter vinculant quan no afectin el conjunt del terme municipal. • Serveis Socials i Educació: Plena competència en benestar social, joventut i ensenyament. • Hisenda Local: Gestió de tributs, liquidacions i recaptació executiva en coordinació amb Tarragona. Acords Econòmics i de Gestió Per garantir la viabilitat d'aquest nou estatus, s'han establert compromisos financers significatius: • Una aportació anual màxima de 240.405 euros per a la despesa corrent de les noves competències. • Una inversió de 600.000 euros (repartits entre 2004 i 2008) per a la construcció de la nova Casa Consistorial i equipaments informàtics. • La creació d'una comissió mixta per supervisar la transferència de personal i la implantació dels serveis en un termini màxim de dos anys. Intervencions dels Grups Polítics El consens ha estat absolut, amb el suport unànime de totes les forces (CiU, PSC, PP, ERC, ICV). Les idees clau han estat: "Avui fem un acte de justícia que els nostres conciutadans es mereixen." • Esquerra Republicana: Ha definit l'acord com un Estatut d'Autonomia i ha recordat la lluita antifranquista del poble. • Grup Socialista: Ha subratllat la racionalitat d'apropar l'administració al ciutadà. • PP i CiU: Han posat l'accent en el futur, la convivència i la preservació de la identitat canongina malgrat els 40 anys d'annexió.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
48'
Línia Directa amb Joan Miquel Nadal: L'alcalde respon
Intervenció Ciutadana i Gestió Municipal L'episodi se centra en una sessió de línia directa a Tarragona Ràdio, on l'alcalde Joan Miquel Nadal respon a les inquietuds i queixes dels ciutadans sobre el manteniment de la ciutat, obres de millora i projectes de futur. Infraestructures i Espais Públics • Marquesines i Mobilitat: L'alcalde confirma la substitució de les marquesines d'autobús i la instal·lació de plataformes a les voreres per facilitar l'accés als vehicles i millorar la velocitat de creuer del transport públic. • Pàrquings i Rambla: S'anuncien les dates d'inauguració dels nous aparcaments subterranis a la Rambla Nova, Joan XXIII i Lluís Companys, destacant uns dies de gratuïtat total per als usuaris. • Manteniment de Voreres: Es discuteixen els problemes de qualitat en la col·locació de lloses a la Rambla, atribuïts a la rapidesa dels nous materials de construcció que generen despreniments prematurs. Polèmiques i Urbanisme • L'enderroc de la Sofrera: Es detalla que el retard en l'enderroc es deu a la presència d'amiant (uralita), que requereix un tractament especialitzat i segur segons la normativa de riscos laborals. • Enllumenat i Seguretat: S'aborda la il·luminació deficient a la Plaça de la Font, on l'alcalde admet que el disseny ornamental actual deixa espais de foscor i busca solucions per intensificar-la sense trencar l'estètica. • Accessibilitat: Un ciutadà critica la presència d'obstacles (com ara pals antics) en voreres noves que impedeixen el pas de cadires de rodes, fet que l'alcalde es compromet a revisar. Política Territorial "Avui se signarà un acord històric pel qual es traslladaran totes les competències legals a l'Ajuntament de La Canonja." L'alcalde reflexiona sobre la descentralització de La Canonja, explicant el context històric de la seva annexió el 1965 i el seu retorn com a entitat amb autonomia pròpia. Finalment, es confirma el consens sobre el traçat de l'AVE i la seva futura integració al Camp de Tarragona.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
25'
Josep Maria Fonalleras: Llarga vista i l'art de la mirada
Conversa sobre l'obra i l'edició literària L'entrevista amb l'escriptor Josep Maria Fonalleras se centra en la presentació del seu nou llibre Llarga vista, explorant des dels detalls de l'edició física fins a la profunditat de la seva narrativa. L'estètica del llibre com a objecte La conversa s'inicia destacant la importància de la portada, una obra hiperrealista de Santiago Roca del Pec. Fonalleras defensa que el llibre s'ha d'entendre com un tot, on l'objecte físic ha de reflectir l'esperit de l'obra. Utiliza una metàfora vinícola per descriure el contingut: • La portada mostra una botiga de vins de Londres. • El llibre, com una bodega, conté vins novells (relats nous) i reserves (textos revisats). • L'autor reivindica el seu dret a intervenir en el disseny per garantir la unitat del projecte. La naturalesa de Llarga vista Fonalleras defuig del terme "recull", ja que hi ha hagut un treball exhaustiu de poliment i cirurgia estètica en els textos. El llibre comprèn: • Obres dels anys 90 com Bochenski i companyia. • Relats dispersos procedents de catàlegs d'art, ràdio i premsa. • Textos inèdits recents. "La veu narrativa acaba sent la mateixa; hi ha una unitat d'estil i de visió al llarg de vint anys de narrativa." Univers emocional i estilístic Els personatges de Fonalleras es caracteritzen per una certa fredor o distanciament, vivint situacions ineluctables. L'autor explora conceptes com: • La tristor i la ironia: Una visió desencantada però sovint matisada per l'humor com a distanciament. • L'aferrament a la quotidianitat: Davant el buit existencial, els protagonistes s'agafen a detalls banals (com una tassa de te) per obtenir seguretat. • La mirada de llarga vista: Una tècnica que combina el mirar enrere amb l'enfocament intens (gairebé de microscopi) cap a la realitat. El paper del crític i del lector Finalment, es reflexiona sobre el feedback literari. Fonalleras valora el diàleg amb els crítics —especialment a través de les noves tecnologies com el correu electrònic— però considera que el retorn emocional del lector és el moment més interessant del procés d'escriptura. Desmitifica la idea que la gent no llegeix, defensant la vigència de les llibreries.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Cultura i edicions populars a la Setmana del Llibre
La diversitat editorial a la Setmana del Llibre en Català En la conversa mantinguda a la Setmana del Llibre en Català a Tarragona, es destaca la gran oferta editorial present, amb més de 7.000 títols diferents. S'emfatitza que aquest espai és ideal per descobrir llibres que sovint queden ocults a les llibreries convencionals a causa de la pressió de les novetats. Edicions el Mèdol i la cultura popular El representant d'Edicions el Mèdol, Joan López, detalla la línia editorial de la casa, molt centrada en la cultura popular catalana. Un dels projectes més destacats és la recuperació de l'obra de Joan Amades: Recuperació històrica: Rediten obres dels anys 30 incorporant pròlegs d'especialistes contemporanis per contextualitzar-les. Símbols catalans: Han iniciat una col·lecció de quatre títols sobre icones nacionals: L'Escudella, El Porró, La Barretina i El Diner. Tradició festiva: Menció especial als llibres sobre el Carnaval a Barcelona i Tarragona. La presentació de l'obra "El Porró" L'editor explica l'estratègia per guanyar visibilitat mediàtica des de Tarragona, organitzant presentacions singulars a Barcelona, com la que tindrà lloc a la Casa Amatller. Aquesta presentació comptarà amb: El pròleg i participació de Pere Tàpies. Un tast de xocolates Amatller maridat amb vi del Priorat (de la Cooperativa de Falset) servit, com no pot ser d'una altra manera, amb porró. "És el llibre que et troba a tu... has de venir a passejar i estar obert a la descoberta." De cara a Sant Jordi L'editorial preveu una producció intensa amb la sortida de 13-14 títols nous per a la Diada, mantenint el ritme d'edicions que busquen omplir buits en el mercat del llibre en català.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
3'
Avenços en el cas de la mort de Glòria Sanz
Desenvolupament de la jornada informativa Després del tràgic descobriment del cadàver de la doctora Glòria Sanz al Port de l'Ordal (Vallirana), l'actualitat informativa se centra en els actes de suport a la víctima i en el procés judicial contra el principal sospitós, Fernando Adelantado. Crida a la mobilització i suport familiar La jornada d'avui està marcada per diversos actes de condemna i solidaritat: Compareixença de la família: Els portaveus familiars han convocat els mitjans a les 11:00 h per transmetre la seva postura i agrair el suport rebut. Concentracions de protesta: L'Institut Català de la Dona ha organitzat una concentració avui a les 19:00 h a la Plaça de la Font de Tarragona, davant de l'Ajuntament. Aquesta acció se suma a la mobilització general realitzada a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona. Situació judicial del sospitós Pel que fa a la situació del detingut, s'han produït canvis en el calendari judicial previst originalment: L'arribada: El sospitós va aterrar ahir a l'aeroport del Prat i va guiar la policia fins al lloc on es trobava el cos abans de ser traslladat a la comissaria de Tarragona. Ajornament de la declaració: Tot i que s'esperava la seva compareixença per a aquest matí davant del Jutjat d'Instrucció número 2, finalment Fernando Adelantado passarà a disposició judicial demà al matí. Motius del retard: Segons fonts de la subdelegació del govern, la demora es deu a tràmits burocràtics i documentació pendent que encara ha de ser confirmada. "S'ens ha informat que l'ajornament és degut al fet que encara s'estan realitzant diversos tràmits i falta documentació per arribar." L'expectació mediàtica al Palau de Justícia de Tarragona és màxima, on la jutgessa Susana Montesinos i el fiscal en cap Josep Maria Parra seran els encarregats de prendre-li declaració en les pròximes hores.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
34'
La situació del llibre en català: Reptes i mercat
La Setmana del Llibre en Català a Tarragona L'episodi se centra en una tertúlia amb referents del sector editorial i llibreter de Tarragona, com Pitu Rovira, Alfred Arola i Jordi Ferrer. Es discuteix la importància de la descentralització d'esdeveniments culturals i l'ús de reclams mediàtics per atreure el gran públic. El concepte de l'Star-system i referents literaris Es debat la manca d'un star-system clar en la literatura catalana actual, a diferència de generacions passades com les de Mercè Rodoreda o Salvador Espriu. Els participants reflexionen sobre: • La necessitat de tenir referents clars en el panorama literari. • El paper de les campanyes de publicitat en la creació de best-sellers. • La importància de les traduccions simultànies al català i el castellà per no perdre mercat. Diversitat de gèneres i hàbits de lectura Es trenca el mite que el llibre és només narrativa. El sector destaca l'èxit de: • Llibres de cuina, que han estat un fenomen de vendes. • Guies d'excursions i llibres d'autoajuda com a porta d'entrada per a nous lectors. • L'esforç de les escoles per fomentar l'hàbit de la lectura malgrat la competència de les pantalles. Crítica als mitjans de comunicació i autoestima cultural S'exposa una crítica directa a les televisions públiques, especialment a TV3, per la manca de programes dedicats exclusivament als llibres en horaris de màxima audiència. "Ens falta reivindicar els propis autors; la cultura catalana no està tan morta com sembla, potser no se sap vendre tan bé." El llibre com a objecte i futur comercial Finalment, es reivindica el caràcter romàntic del llibre paper, el respecte que encara genera com a objecte físic i l'optimisme moderat respecte a les vendes actuals, tot i la necessitat d'una major autoestima col·lectiva.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
6'
El futur del Taller d'Escriptura de Tarragona
Consolidació d'un projecte literari a Tarragona En el marc de la Setmana del Llibre en Català, la Lourdes Malgrat explica l'evolució del Taller d'Escriptura de Tarragona, que va néixer fa un any com una experiència esporàdica i que ja s'ha consolidat com un espai de referència a la ciutat. Projecte públic i creixement El taller compta amb el suport i la subvenció de l'Ajuntament de Tarragona, fet que en garanteix la continuïtat. L'objectiu és transformar-lo en un projecte públic que vagi més enllà dels cursos actuals, incorporant noves àrees temàtiques i la col·laboració d'altres escriptors. Es preveuen novetats importants de cara a la propera festivitat de Sant Jordi. Activitats a la Setmana del Llibre Durant aquests dies, el taller organitza dues activitats principals en una carpa a la ciutat: 1. Sessions obertes: Tallers per a persones sense experiència prèvia que es vulguin iniciar en l'escriptura de relats. 2. Lectures públiques: Sota el títol de Lectures eròtiques, els alumnes compartiran textos creats durant el curs. "Hi ha coses que un les du a dins i només necessita que algú li digui: va, posa-les sobre el paper." Participació de referents L'acte central inclourà la presència de l'escriptor Magí Sunyer, qui compartirà la seva experiència personal sobre com construeix les seves novel·les i relats, oferint una visió professional als assistents.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
51'
Setmana del Llibre en Català a Tarragona
Presentació i Context Literari L'episodi es transmet en directe des de l'embalat de la plaça Verdaguer a Tarragona, amb motiu de la Setmana del Llibre en Català. La conductora destaca que aquest esdeveniment no és només per a novetats (com Sant Jordi), sinó una gran sala amb més de 7.000 exemplars de fons editorial. Actualitat i Notícies Abans d'entrar de ple en la tertúlia literària, es repassen les notícies del dia (28 de febrer de 2003): • Dimissió del responsable del GIF pel fracàs del TGV Lleida-Madrid. • Compareixença d'Aznar i Blair sobre la situació a l'Iraq. • Clausura del diari Egunkaria per presumpta vinculació amb ETA. • Resultats esportius de l'Espanyol i la NBA. Tertúlia: L'Estat de la Literatura Catalana Amb la participació de Pitu Rovira (Gremi de Llibreters), Jordi Ferrer (Cossetània Edicions) i Alfred Arola (Arola Editors), es debat sobre la salut del sector: Referents i Star-System Es discuteix la falta de nous referents clars després de la desaparició de figures com Mercè Rodoreda o Salvador Espriu. "Ens falta reivindicar una mica els propis autors; de vegades venem més Saramago que una novel·la de Jesús Moncada que és extraordinària." Hàbits de Lectura i Mercat • Els tertulians coincideixen que es llegeix més que mai, gràcies a l'escolarització total, tot i que els nivells europeus encara queden lluny. • Es destaca el fenomen dels llibres de cuina, viatges i autoajuda com a porta d'entrada per a nous lectors. • Crítica a la manca de programes literaris potents a TV3 i les televisions públiques, en comparació amb el model francès. El Futur del Llibre Es tanca la conversa amb una visió optimista però realista sobre la coexistència del llibre com a objecte romàntic i la industrialització del sector, animant la ciutadania a visitar la fira fins al 9 de març.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
La Setmana del Llibre en Català: Poesia i descobertes a Tarragona
La Poesia a la Setmana del Llibre en Català L'espai radiofònic connecta en directe des de la Setmana del Llibre en Català a la Plaça Verdaguer de Tarragona per destacar el paper de la poesia. Tot i ser sovint considerada el "germà pobre" de la literatura pel que fa a vendes, se'n subratlla la seva condició d'article de prestigi i la seva capacitat de generar una connexió espiritual amb el lector. Lectura Poètica del 6 de març El poeta Joan González Soto presenta la lectura poètica que tindrà lloc el proper 6 de març a les 20:00h. L'acte es planteja fugint del concepte clàssic de rapsode, centrant-se en la lectura de l'obra pròpia per part dels mateixos autors: Poetes participants: Tomàs Camacho Molina, Joan González Soto, Cinta Molet Grau (amb el poemari Parola de dona), Just Maria Pena i Sebastià Poi Alegret. Format de l'acte: Serà una sessió àgil d'uns 50 minuts on cada autor explicarà la seva visió de la poesia i llegirà versos propis durant un màxim de 10 minuts. La vivència del poema González Soto reflexiona sobre la naturalesa de l'obra poètica i afirma una idea clau: "El poema veritable no és el que ha escrit el poeta, sinó el que el lector viu." Segons l'autor, un poema bo està viu i en constant transformació, ja que pot transmetre sensacions diferents segons qui el llegeixi, si es fa en veu alta o en silenci, o depenent del moment vital de qui l'escolta. Passejada i troballes literàries El programa també copsa l'ambient a la fira, on els lectors busquen llibres que sovint estan "amagats" a les llibreries convencionals. S'esmenten diversos gèneres i autors presents: Temàtiques: Història de Catalunya, fons local de Tarragona, autoajuda, cuina i literatura infantil. Autors destacats: S'identifiquen obres d'Olga Xirinacs, Màrius Carol i la traducció al català de Carlos Ruiz Zafón (L'ombra del vent). Curiositats: La presència de traduccions de clàssics com els contes d'Edgar Allan Poe i materials multimèdia de personatges populars com les Tres Bessones o Tintín.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
12'
La literatura infantil a la Setmana del Llibre de Tarragona
Dinamització lectora i activitats infantils a Tarragona En el marc de la Setmana del Llibre en Català, s'han organitzat diverses activitats a Tarragona enfocades al foment de la lectura entre els més joves. Tot i la coincidència amb les festes de Carnaval, que ha reduït la presència de nens en l'obertura, la programació s'estén durant tota la setmana vinent amb propostes innovadores. Novetats en la dinamització lectora A diferència d'edicions anteriors, enguany s'ha apostat per un canvi de model: * S'ha passat de la simple presentació comercial d'editorials a un enfocament de foment de la lectura en general. * S'han contractat equips de conta-contes i dinamitzadors que realitzen tallers adaptats per cicles (inicial, mitjà i superior). * L'objectiu és transmetre el plaer de llegir i despertar la curiositat per les històries, més enllà d'un títol concret. Activitats destacades del programa "No és només una narració sola, sinó que es treballen contes i fragments de novel·la per transmetre el plaer de la lectura." Tallers escolars: Sessions diàries a les 10h i a les 11h amb la participació de diversos col·legis de la ciutat. Inclusió: El dilluns a la tarda es realitzarà un taller específic adaptat per a adults amb discapacitat psíquica, en col·laboració amb l'ACELL. Formació per a famílies: Divendres es durà a terme un taller adreçat a pares i mestres sobre com explicar contes a casa i perdre la vergonya a l'hora de fer veus o teatralitzar. Cap de setmana de cloenda: El dissabte 8 i el diumenge 9 hi haurà sessions obertes a tot el públic familiar amb narradores com la Sílvia Palazón i la Imma Pujol. Reflexió sobre el sector editorial infantil Les llibreteres Gertri Atzerà i Alba Vallonrat destaquen la importància de donar valor a la literatura infantil, ja que és la base dels futurs lectors adults. Remarquen que, tot i que es publica molt, és vital la feina del llibreter com a prescriptor per triar la qualitat davant la gran rotació i les publicacions efímeres.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Celebració i tradició: El Dia d'Andalusia a Tarragona
Commemoració del Dia d'Andalusia a Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Manuel López Pasca, president de la Casa d'Andalusia de Tarragona, explica el significat històric i les activitats programades per celebrar el Dia d'Andalusia. L'origen de la festivitat es remunta al 28 de febrer de 1980, una data marcada per la reivindicació popular per obtenir un estatut d'autonomia ple. "No és cap sant ni cap patró; és la reivindicació popular d'un poble que va decidir que ja n'hi havia prou de quedar-se enrere." Activitats destacades del programa La celebració inclou una gran varietat d'actes culturals i socials: Inauguració de la seu renovada: Després de mesos d'obres, la casa s'ha modernitzat per oferir millors serveis. Conferència de Josep Fèlix Ballesteros: Centrada en els andalusos de segona generació. Lliurament de la Insígnia d'Or: Enguany s'atorga a Esteban Ortiz pel seu suport a l'entitat en un acte al centre cívic de Torreforta. Missa Rociera i canvi de vara: Una celebració religiosa amb cants tradicionals (sevillanes i rumbes) on es traspassa la responsabilitat de la romeria. Ofrena a Blas Infante: Acte institucional amb autoritats i diverses entitats andaluses de la província. Projectes i comunitat La Casa d'Andalusia també celebra el seu 25è aniversari aquest any, destacant el pes demogràfic de la comunitat a la ciutat, amb prop de 17.000 persones nascudes a Andalusia (un 13-14% de la població). López Pasca subratlla el sentiment de doble identitat: andalús de naixement i català de cor.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
Carnaval intergeneracional a la residència de la Mercè
Celebració del Carnaval Intergeneracional Aquest matí s'ha viscut una jornada festiva i emotiva a la residència de la Mercè amb la celebració d'un festival de Carnaval intergeneracional. L'acte ha unit els residents del centre amb els alumnes del Col·legi Sant Pau, creant un espai de convivència i alegria a través de la música i les disfresses. Actuacions i Participants La Coral del Col·legi Sant Pau: Els alumnes han ofert un concert amb cançons a dues i tres veus, sota una direcció musical molt treballada segons els responsables del centre. Disfresses i ambient: Els nens anaven vestits de bruixots, hippies, espies i altres personatges, mentre que els avis han gaudit de l'espectacle en un saló d'actes completament ple. Interacció directa: Un cop finalitzat el concert, els nens han repartit petons i han entregat els barrets que ells mateixos havien confeccionat als avis. Declaracions destacades Els responsables pedagògics i el director de la residència han subratllat la importància d'obrir la institució a la ciutat. "Volem compartir amb tota la ciutat els actes del nostre Carnaval i traslladar aquests nens per fer aquesta tasca de relacions intergeneracionals." Per la seva banda, els avis han expressat la seva felicitat per la visita, demanant fins i tot que activitats així es facin cada setmana: Els avis: Coincideixen que és una iniciativa "molt bona" que dona vida al centre. Els voluntaris: Destaquen la importància d'ajudar els residents amb poca autonomia a participar en aquests esdeveniments tan enriquidors. Properes activitats de Carnaval La residència no s'atura aquí i té programats diversos actes per a la resta de la setmana: 1. Rua de Carnaval: Demà a la tarda amb treballadors, familiars i voluntaris. 2. Sardinada: El proper dimarts per celebrar l'enterrament de la sardina amb altres entitats de la ciutat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Tortell Poltrona: L'essència universal del circ i el compromís social
L'Ofici de Pallasso i la seva Evolució Tortell Poltrona reflexiona sobre la figura del pallasso, comparant-la amb el bon vi que millora amb l'edat i l'experiència. Tot i el pas del temps, l'humor que funciona amb els infants manté una base universal, fonamentada en el sentit comú i les lleis físiques. Els fonaments de la comicitat Universalitat: El riure es basa en conceptes que tothom entén, com l'equilibri i la gravetat. Simplicitat: Mentre que l'humor polític és local i passatger, les situacions quotidianes i físiques connecten amb totes les generacions. Realitat vs. Pantalles: Existeix una necessitat de viure experiències en directe per sobre de la informació mediatitzada. "L'equilibri i la gravetat ens ajuden a aquesta comicitat universal que l'entén tothom." Compromís amb Pallassos Sense Fronteres L'entrevista aborda la tasca humanitària que realitza l'entitat. Poltrona subratlla la importància de donar veu i alegria als col·lectius més vulnerables, especialment els infants en zones de conflicte. Responsabilitat social: Els nens i les dones són les principals víctimes en camps de refugiats. Presidència i relleu: Menciona el relleu a la presidència de l'ONG, ara en mans de Pepe Viyuela. Pau i política: Crítica la justificació de les guerres i advoca per la resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la consciència còsmica. El Circ Contemporani i la Companyia El circ modern sobreviu gràcies a la seva capacitat d'oferir un espectacle total (música, teatre, acrobàcies) amb un missatge clar. La seva companyia actual està formada per 52 persones de diverses procedències, funcionant com una comunitat rica en diversitat. Finalment, l'artista recorda amb estima els seus orígens a Tarragona, on va veure el seu primer circ durant la infantesa, tancant així un cercle emocional en tornar-hi amb la seva pròpia producció.