Tots els episodis

62468 episodis disponibles

episodis

61225-61248 de 62468

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
4'
Manifestació estudiantil a Tarragona contra la guerra de l'Iraq
Protesta massiva davant la seu del Partit Popular L'actualitat de Tarragona està marcada per la primera acció de protesta ciutadana contra l'inici de la guerra de l'Iraq. Una columna d'unes 3.000 persones, majoritàriament joves estudiants de secundària i universitat, s'han concentrat davant la seu del Partit Popular al carrer Eivissa per mostrar el seu rebuig al conflicte bèl·lic. Cronologia i recorregut de la marxa Inici: La mobilització ha començat passades les 12:00 h a la Plaça Imperial Tàrraco, concretament a les facultats de Lletres i Química. Transcurs: Els manifestants han recorregut el carrer Pere Martell fins a arribar a la seu política. Situació actual: Una part de la marxa torna cap al centre pel carrer Jaume I, mentre que el gruix principal roman protestant davant la seu del PP. Reivindicacions i suport polític Els crits de "No a la guerra" han estat els protagonistes, acompanyats de pancartes contra la gestió del govern de José María Aznar i la política de George Bush. S'han observat lemes com: "No més sang per petroli" A la manifestació també hi han assistit representants polítics d'ERC, PSC i ICV-EUiA, donant suport al moviment pacifista liderat pels estudiants. Mesures de seguretat L'edifici del Partit Popular es troba sota una forta vigilància policial amb sis furgonetes de la Policia Nacional custodiant l'entrada per evitar qualsevol tipus d'incident durant la protesta, que s'està desenvolupant de manera intensa però sense altercats greus.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
25'
Protestes a Tarragona contra la guerra de l'Iraq
Resum de l'Actualitat a Tarragona L'edició del matí de Tarragona Ràdio se centra en l'esclat del conflicte bèl·lic a l'Iraq i la immediata resposta ciutadana que s'ha generat a la ciutat, especialment per part del col·lectiu jove i universitari. Mobilitzacions Estudiantils i Institucionals • La jornada ha estat marcada per una concentració massiva a la plaça Imperial Tàrraco que ha aplegat més de milers de persones. • Els protagonistes han estat estudiants de secundària de diversos instituts i membres de la comunitat universitària de la Universitat Rovira i Virgili (URV). • S'ha produït una aturada de les classes a les 11:00 h com a mostra de rebuig a la intervenció militar. • Des del rectorat, el rector Lluís Arola ha expressat que la guerra és una acció que posa en intredit el dret internacional. Impacte en la Ciutat i Trànsit • La manifestació ha provocat un caos circulatori destacable, amb el tall de les principals artèries de Tarragona, com la Rambla Nova, la de Prat de la Riba i l'avinguda Andorra. • Els manifestants s'han desplaçat fins a la subdelegació del govern espanyol, on s'ha llegit un manifest. • S'ha reforçat la seguretat amb presència de la Policia Nacional davant l'edifici governamental. Accions de Protesta "José María Aznar no és apte per a exercir la presidència del govern. S'ha desautoritzat." Els manifestants han utilitzat cassoles, timbals i pancartes amb lemes com No a la guerra imperialista per fer sentir la seva veu contra el govern espanyol i l'atac dels Estats Units.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
23'
Futur i Reptes de la Universitat Rovira i Virgili: Estatuts, Campus i Noves Titulacions
Situació Política i Compromís Social L'episodi comença amb una expressió de profunda indignació davant la situació internacional i la possible intervenció militar. La universitat, com a institució, manté un posicionament actiu: • S'han realitzat concentracions i protestes promogudes per sindicats i estudiants. • Es preveu un manteniment del simbolisme de rebuig (banderes a mitja asta i concentracions diàries). Reforma dels Estatuts i Gestió Universitària Un dels temes centrals és l'elaboració dels nous estatuts de la URV, un procés complex marcat pel marc de la Llei Orgànica d'Universitats (LOU): • S'han presentat unes 400 esmenes, moltes de caràcter tècnic i de redacció. • L'objectiu és assolir un projecte consensuat que modernitzi la institució. • Eixos de la reforma: - Una organització focalitzada en l'estudiant. - Creació de figures com els responsables d'ensenyament i consells assessors amb participació de la societat civil. - Estructures transversals com l'Escola de Pregrau i l'Escola de Doctorat per potenciar competències transversals (com l'anglès) i la interdisciplinaritat. Infraestructures i el Campus de Sescelades Es detallen els avenços significatius en la modernització física de la universitat a Tarragona: • Biblioteca del Campus: Un edifici emblemàtic amb plaques solars i tecnologia sense cables, que serà de les més grans del sud de Catalunya. • Facultats de Química i Enologia: En fase avançada de construcció amb previsió de trasllat proper. • Projecte del Parc Científic i Tecnològic: Considerat vital per a la transferència de coneixement a la indústria química i de les TIC. "La universitat ha de ser el motor que permeti passar a una economia basada en la innovació i el desenvolupament." Polèmica amb l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) El rector expressa la seva frustració pel bloqueig de la nova seu de l'EOI. Tot i que la URV ha ofert terrenys al Campus de Sescelades, la falta de decisió de la Generalitat i el canvi de propostes polítiques generen indignació: • Considera una falta de planificació no ubicar l'EOI on es concentra la població estudiantil. • Reclama transports públics eficients en lloc de posar l'excusa de la distància. Oferta Acadèmica i Competència Privada De cara al curs 2003-2004, la URV amplia la seva oferta amb tres titulacions clau: 1. Enginyeria Tècnica en Telecomunicacions (Telemàtica). 2. Enginyeria Tècnica Mecànica (molt vinculada al sector químic). 3. Psicopedagogia. Respecte a l'arribada de la Universitat Ramon Llull a Tarragona, el rector es mostra tranquil, considerant-ho una "competència compatible" donada la diferència de preus, instal·lacions i volum de places del sistema públic.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
El dret internacional davant la intervenció a l'Iraq
Anàlisi jurídica del conflicte i el paper de l'ONU L'episodi aborda la greu situació del dret internacional davant la imminents intervenció militar a l'Iraq liderada pels Estats Units. S'analitza com l'incompliment de les normes internacionals, lluny de debilitar-les, a vegades les reafirma "en negatiu", tot i que l'actual arraconament de les Nacions Unides posa en risc la seva eficàcia com a garant de la pau. La polèmica resolució 1441 i l'ús de la força El debat se centra en la interpretació de la legalitat internacional: Interpretació extensiva: Es critica que alguns estats utilitzin termes ambigus com "greus conseqüències" per justificar l'ús de la força armada sense una autorització explícita. Necessitat de consens: Els juristes defensen que caldria una nova resolució del Consell de Seguretat que constatés formalment l'incompliment del desarmament abans d'actuar. L'Article 2.4 de la Carta de l'ONU: Estableix la prohibició general de l'ús de la força, amb només dues excepcions: Legítima defensa (que requereix una agressió prèvia, immediata i proporcionada, condicions que no es donen en aquest cas). Acció col·lectiva autoritzada pel Consell de Seguretat. Estats Units com a "estat delinqüent" "Si els Estats Units decideixen tirar cap endavant una actuació armada contra l'Iraq, estaran incomplint l'ordre internacional; en aquest sentit, serà un estat delinqüent." S'esmenta el precedent de 1982, quan el Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia va condemnar els EUA per les seves activitats a Nicaragua. Tot i que els EUA sovint ignoren aquestes condemnes gràcies al seu dret de vet, aquestes sentències mantenen un fort valor com a referent moral i jurídic. El futur post-guerra i la reconstrucció Es plantegen diversos escenaris per a l'endemà del conflicte: Responsabilitat penal: Tot i que els EUA no accepten la jurisdicció del Tribunal Penal Internacional, les tropes d'altres països (com Espanya o el Regne Unit) sí que podrien ser jutjades per crims de guerra. Govern i recursos: Hi ha el risc que el país quedi sota un govern militar per controlar el petroli. L'alternativa desitjable seria un govern internacional independent sota la tutela de l'ONU. L'oblit internacional: Es mostra preocupació per si es repeteix el cas de l'Afganistan, on la manca de mitjans i el posterior desinterès de l'opinió pública agreugen la crisi humanitària.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Acampada estudiantil a Tarragona contra la guerra de l'Iraq
Crònica de l'acampada a la Universitat Rovira i Virgili L'actualitat informativa a Tarragona està marcada per la imminència de la guerra a l'Iraq, un fet que ha traslladat la protesta als carrers. Un grup d'estudiants ha iniciat una acampada reivindicativa als jardins de la Facultat de Lletres i de Química, situats prop de la plaça Imperial Tarracó. Els motius de la protesta Els estudiants expressen el seu rebuig total al conflicte bèl·lic i critiquen durament el discurs del president dels Estats Units, George Bush. En Lluís, un dels portaveus, estableix una dura comparativa: "El que ha fet ara mateix el senyor George Bush és exactament el mateix que va fer ETA amb Miguel Ángel Blanco: posar condicions impossibles de complir perquè el volien matar." Els manifestants denuncien diversos punts clau: - El cinisme polític en parlar de democràcia mentre es financen tiranies. - Els interessos econòmics ocults darrere el control dels pous de petroli. - Les conseqüències humanitàries catastròfiques, com l'ús d'urani empobrit. Activitats i participació L'acampada no és només un acte de presència, sinó un fòrum d'activisme cultural que durarà tota la setmana: 1. Recitals de poesia per la pau organitzats pel grup Catarsis. 2. Projeccions de cinema bèl·lic i social amb clàssics com Senderos de Gloria. 3. Conferències sobre la situació a Palestina i Argentina. 4. Obres de teatre i debats per trencar la monotonia i despertar la consciència social. Els estudiants conviden a tota la ciutat a sumar-se a aquestes iniciatives per mostrar un missatge clar: "Aturem la guerra".
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
18'
Nou centre 0-3 anys per a paràlisi cerebral
Nou projecte de l'Associació de Paràlisi Cerebral de Tarragona L'Associació de Paràlisi Cerebral de Tarragona, representada pel seu president, Jaume Marí, i la directora de l'escola, Núria Boira, presenta el seu nou projecte pioner: un centre d'atenció específica per a infants de 0 a 3 anys. Aquesta iniciativa busca omplir un buit assistencial crític a Catalunya i Espanya. 25 anys de trajectòria i creixement L'entitat celebra el seu 25è aniversari consolidant un complex assistencial que ha evolucionat radicalment des dels seus inicis: Escola La Muntanyeta: Atén 40 nens a partir dels 3 anys. Centre Ocupacional Gresol: Servei per a adults a partir dels 18 anys. Residència: Inaugurada fa pocs mesos, amb capacitat per a 24 residents. Projecte 0-3 anys: Previst per obrir les portes al setembre, centrat en l'estimulació precoç. La importància de l'atenció primerenca Els experts subratllen que l'etapa deis 0 als 3 anys és vital per al desenvolupament futur de l'infant. Actualment, moltes famílies es troben desorientades i amb una assistència insuficient que es limita a sessions puntuals de fisioteràpia. "Arribaran als tres anys al nostre col·legi amb moltes possibilitats perdudes si no actuem abans." Drets, integració i suport social L'entrevista emfatitza un canvi de paradigma: passar de la beneficència al reconeixement dels drets ciutadans. L'objectiu és que les persones amb paràlisi cerebral no es quedin recloses a casa, sinó que participin de la societat. El president destaca la bona entesa amb l'administració local i la voluntat que aquest centre esdevingui un model pilot exportable a altres territoris.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
33'
Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal
Situació Internacional i Crisi a l'Iraq L'alcalde de Tarragona reflexiona sobre l'ultimàtum dels Estats Units a Saddam Hussein i el paper de la diplomàcia internacional. Nadal subratlla el fracàs institucional de l'ONU i la profunda divisió d'Europa davant el conflicte. • Encara manté l'esperança que la Lliga Àrab eviti la guerra a l'últim moment. • Destaca la paradoxa econòmica on l'amenaça bèl·lica provoca una pujada de les borses mundials. Projecte de la Façana Marítima Un dels punts centrals és la proposta de l'arquitecte Ricardo Bofill per remodelar la façana marítima de la ciutat. L'alcalde defensa amb contundència la viabilitat d'aquest projecte. Característiques Clau del Projecte • És una obra autofinançable que no depèn de les subvencions directes de l'Estat o la Generalitat. • Es preveu l'ús de crèdits de tresoreria per cobrir el finançament inicial fins a la revalorització del terreny. • L'alcalde demana als partits polítics que posin l'interès de la ciutat per davant del rèdit electoral i evitin el "no pel no". "És una oportunitat de canvi de segle... no ens perdonarien que no ho arrenquéssim." Gestió Municipal i Eleccions Nadal repassa les obres pendents i la feina feta durant el mandat, a dos mesos dels comicis municipals del 25 de maig. • Aparcaments: Els pàrquings de la Rambla Nova, Joan XXIII i President Companys s'inauguraran abans de les eleccions. • Infraestructures: El tercer pont del Francolí i la zona verda del riu estan pràcticament enllestits. • Llistes electorals: Defensa la continuïtat del seu equip a Convergència i Unió davant les crítiques pel desgast del poder. Remarca que el seu successor es troba dins l'actual llista. Polèmica Política Local L'alcalde respon directament a les acusacions del candidat socialista sobre la possible retirada de la gratuïtat de l'autobús per a la gent gran, qualificant-les de mentides greus i manipulació cap a un sector sensible. • Critica l'estratègia de l'oposició basada en la "pancarta" i l'acusació fàcil. • Reitera el seu compromís de dur a terme accions per defensar el seu honor i el de la seva família.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
6'
Cicle de conferències per al benestar de la gent gran
Millora de l'autonomia i la qualitat de vida en la jubilació L'etapa de la jubilació comporta canvis significatius en els àmbits familiar, social i físic. Aquest cicle de conferències a Tarragona neix amb l'objectiu d'oferir eines pràctiques perquè les persones grans puguin gestionar aquesta nova etapa amb independència i salut. Eixos temàtics de les conferències El programa d'enguany es vertebra en quatre pilars fonamentals dissenyats per professionals especialitzats: Exercici físic i equilibri: Es tracta com una eina d'autonomia per prevenir caigudes i millorar la independència. Alimentació saludable: Guia per triar aliments adequats per combatre patologies com l'hipertensió, el colesterol o el sobrepès. Salut cognitiva i memòria: Centrat en les llacunes de memòria i els oblits quotidians, oferint tècniques per millorar el rendiment mental. Testament vital: Una aproximació pràctica al document de voluntats anticipades i els seus límits legals. Metodologia: De la teoria a la pràctica Les sessions no es limiten a xerrades magistrals, sinó que s'estructuren com a conferències-tallers. Segons el ponent: "Hi ha una primera part on es fa l'exposició del tema i després el que procurem és que la gent hi participi, posant en pràctica el que s'ha explicat." L'èxit de l'edició anterior ha permès expandir el projecte a 20 municipis de Catalunya, arribant a centres i llars municipals de barris perifèrics per facilitar l'accés a tota la població.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
7'
Anàlisi i protestes contra el conflicte bèlic
Debat sobre la immidència d'una acció militar El contingut recull una conversa centrada en la preocupació per un atac militar imminent. Es preveu que qualsevol acció bèl·lica es podria produir durant el matí, amb un seguiment dels esdeveniments de forma immediata des de punts clau. Perspectives i pessimisme polític L'interlocutor es mostra pessimista davant la situació geopolítica actual per diversos motius: La persistència de líders com Bush, Blair i Aznar (identificat com Ednard al text) en mantenir l'estratègia d'agressió. La falta de resposta efectiva davant les veus contràries de la població anònima, de personalitats destacades i d'institucions com el Govern de França o el Papa. El creixent protagonisme de l'Estat espanyol en el conflicte. La resposta social i les mobilitzacions Tot i el context negatiu, existeix un factor esperançador centrat en la capacitat de la societat civil per aturar el conflicte: "Si aturar la guerra és possible, jo penso que hem de posar tota la carn a la graella en aquests moments." Es fa una crida a la participació en les noves accions de protesta i convocatòries previstes a la ciutat de Tarragona per als pròxims dies, coordinades per entitats com la plataforma Tarragona Patrimoni de la Pau.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
19'
Preinscripció escolar i novetats en ensenyament a Tarragona
Inici de la preinscripció escolar Avui marca el començament del període de preinscripció per a infantil, primària i ESO a Tarragona. La regidora d'Ensenyament, Maria Lluïsa Expósito, destaca un creixement significatiu en la demanda de places de P3, amb un augment d'uns 200 nens i nenes (un total de 1.305 places ofertades). Aquesta tendència trenca amb la tònica de pèrdua de matriculació d'anys anteriors. Per fer front a aquest increment, s'han previst tres noves línies de P3: * Una línia confirmada al col·legi PACS. * Dues línies addicionals que es distribuiran segons les inscripcions i el repartiment de la delegació. Mapificació escolar i creixement de la ciutat L'estudi de mobilitat i demografia de l'Ajuntament revela dades claus sobre la distribució dels nous alumnes: * Zones de creixement: Tot i que el creixement és generalitzat, la zona de Llevant és la que més augmenta proporcionalment, la qual cosa fa preveure la necessitat d'una nova escola de primària per al 2008. * Immigració: Representa prop del 4,4% de la població escolar, amb una presència majoritària de col·lectius procedents del Marroc i Colòmbia. * Integració: S'aposta per una distribució equitativa per evitar la formació de guetos i fomentar la convivència des de la infància. Situació de les escoles bressol (llars d'infants) La regidora expressa un contrast entre els diferents projectes d'infraestructures: * Èxits: La llar d'infants del Serrallo s'inaugurarà a l'abril i la del Miracle també avança segons el previst. Al curs 2003-2004 s'esperen places noves al PACS i a la Vall de l'Arrabassada. * Endarreriments: Expósito manifesta el seu malestar per l'aturada de les obres a Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador a causa d'incumpliments de l'empresa constructora i licitacions desertes, tot i que espera desencallar-ho aquesta mateixa setmana. Futur de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) Respecte a l'ampliació de l'EOI, l'Ajuntament continua amb la tramitació per a la cessió de terrenys a Sant Pere Sescelades, però veu amb bons ulls la nova proposta d'ampliar l'edifici actual de la Rambla Nova (edifici dels Caputxins) amb dues plantes més. "El que interessa a la ciutat és que l'Escola Oficial d'Idiomes es faci, sigui on sigui, i que comenci en tota plenitud el més aviat millor."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
25'
Projecte de Façana Marítima de Tarragona amb Ricardo Bofill
Presentació del Màster Plan de la Façana Marítima L'episodi recull la inauguració de la carpa informativa a la Rambla de Tarragona, on l'arquitecte Ricardo Bofill i l'alcalde Joan Miquel Nadal detallen la transformació urbana de la ciutat. El projecte busca eliminar la barrera històrica del ferrocarril i obrir Tarragona totalment al mar. Eixos Principals del Projecte • L'enterrament de les vies del tren: Aquest és el pas fonamental que permet guanyar 350.000 metres quadrats d'espai públic i permeabilitzar la ciutat. • Obertura de la trama urbana: Cada carrer de la part baixa es connectarà directament amb el front marítim, permetent que el mar sigui visible des de punts interiors com el carrer Apodaca. • La Passarel·la del Balcó: Un element de vidre transparent que connectarà el Balcó del Mediterrani amb l'estació a través d'uns ascensors, salvant un desnivell de 32 metres sense danyar el mur arqueològic romà. Urbanisme i Edificació • El Saló Urbà: Es crearà una gran esplanada verda amb pins per generar un espai comunitari protegit, ideal per a l'oci i la restauració. • Arquitectura Singular: Destaca l'edifici denominat La Roca, situat al fons de la Plaça dels Carros, que servirà com a ròtula visual i funcional prop dels antics silos. • Habitatge Social i Variat: Bofill destaca que no volen crear un "gueto de rics", sinó habitatges de mida diversa (uns 50 m²) per a joves i gent gran, mantenint una alçada moderada de planta baixa més quatre pisos. Connexió Històrica i Patrimonial "L'arquitectura ha de ser una cosa que duri; no podem fer a Tarragona una arquitectura lligada a la moda." L'alcalde ressalta especialment la intervenció a l'entorn de l'Amfiteatre Romà, que recuperarà la seva visibilitat clàssica des del mar, lligant-lo amb una gran escalinata que connectarà el passeig amb el monument històric.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
2'
Inauguració de la carpa del projecte de la façana marítima
Presentació del projecte de la façana marítima de Tarragona S'està ultimant la instal·lació d'una gran carpa expositiva de 40 metres de llarg per 10 d'ample que servirà per mostrar a la ciutadania l'avantprojecte de la nova façana marítima. L'espai, situat a prop del Balcó del Mediterrani, obrirà les seves portes oficialment demà al migdia i l'accés serà gratuït. Estructura de l'exposició La carpa està dividida en dues seccions principals per facilitar la comprensió del projecte: * Sector general: Ubicat a l'entrada, ofereix una visió global amb plànols de tota la zona costanera. * Sector de detalls: Una segona part on la informació esdevé molt més precisa i detallada. * Experiència immersiva: El terra de la carpa reprodueix un plànol a gran escala de la part baixa de la ciutat, permetent als visitants "passejar" literalment sobre la futura reforma. Autoria i autoritats L'avantprojecte ha estat dissenyat pel prestigiós despatx d'arquitectes de Ricardo Bofill. S'espera la presència de diverses autoritats per a la visita institucional: "S'està esperant que arribi el conseller d'Obres Públiques, Felip Puig... també hi està previst l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal." L'expectació és màxima per conèixer les valoracions oficials sobre aquesta transformació urbanística que ja té el paviment i els plafons informatius gairebé enllestits.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
24'
La música àrab a Tarragona: El projecte de Rabà
Introducció a la música àrab a Tarragona L'episodi explora l'obertura d'una nova botiga especialitzada en música àrab a la part alta de Tarragona, a càrrec de Rabà, un emprenedor d'origen algerià. La botiga, que va obrir les portes el 18 de gener, s'ha convertit en un punt de referència no només per a la comunitat musulmana, sinó especialment per al públic local català. Diversitat de gèneres i públics Contràriament al que es podria pensar, la clientela principal de l'establiment és espanyola, fet que demostra un interès creixent per la cultura musical d'altres països. Rabà destaca dos grans corrents que conviuen a la seva botiga: • Música Clàssica: Representada per figures icòniques com l'egípcia Om Keltum. És un gènere més complex, apreciat per un públic que busca profunditat artística. • Música Rai: Un gènere modern, d'origen algerià, que se centra principalment en temes d'amor i desamor. És el gènere preferit per la joventut i per la comunitat magrebina. La Dansa del Ventre i el Folclore Un dels motors de la botiga és la demanda de música per a la dansa del ventre. Rabà explica que moltes alumnes d'acadèmies de Tarragona i Barcelona hi acudeixen per buscar material específic: • Disposa de cintes i vídeos especialitzats per a la pràctica d'aquest ball. • Es diferencia la dansa del ventre (originària d’Egipte) del folclore propi d'Algèria o el Marroc. Identitat Bereber i Modernitat Rabà es defineix com a bereber (amazic) i explica les diferències lingüístiques i culturals d'aquesta etnia, destacant que la seva música és molt més ràpida i festiva. Finalment, es comenta l'auge del rap i el hip-hop àrab, un fenomen en constant creixement on cada setmana apareixen nous artistes, especialment a Algèria. "Rai et canta només per amor... Els joves d'ara no escolten el clàssic, només el modern perquè parla de les dones i els problemes personals."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
17'
Expedició Everest 2003: El repte de Tarragona al cim del món
L'objectiu: La tercera és la vençuda L'expedició a l'Everest organitzada pel Centre Excursionista de Tarragona per a l'any 2003 representa el tercer intent del grup per assolir el cim més alt del món. Després de les experiències dels anys 1997 i 2000, on es van quedar a pocs metres de la glòria, l'equip es mostra totalment convençut de l'èxit gràcies a una preparació exhaustiva de dos anys. Aclimatació i logística a l'Himàlaia El procés per sobreviure a la manca d'oxigen i les pressions extremes és delicat i progressiu: Aclimatació prèvia: Pujada a cims com l'Island Peak (6.200 m) abans d'arribar al camp base. Estratègia de camps: Es muntaran quatre camps d'altura, situant l'últim al Coll del Sud, a uns 7.800 metres. Efectes físics: Al camp base l'oxigen ja es redueix al 50%, provocant debilitat i pèrdua de massa muscular. Tecnologia i educació: Un projecte compartit L'expedició destaca pel seu fort component tecnològic i social, buscant implicar tota la ciutat de Tarragona: Ús d'ordinadors portàtils i telèfons per satèl·lit per a la difusió en temps real. Projecte educatiu: Connexions via webcam amb sis escoles de Tarragona i unitats didàctiques per a alumnes de tot Catalunya a través del seu web oficial. Cincuantenari: L'ascens coincideix amb el 50è aniversari de la primera conquesta de l'Everest, comparant els materials actuals amb els d'aquella època. El factor humà: Convivència i seguretat Mes enllà de la fita esportiva, els protagonistes subratllen la importància de la psicologia de grup: "La prioritat número u és tornar a casa, tothom sa i estalvi." La relació amb els xerpes és fonamental; aquests professionals ajuden en el transport de material i oxigen, tot i que l'esforç físic a aquestes altures els provoca un envelliment prematur. L'equip insisteix que, malgrat el somni del cim, la seguretat prima sobre qualsevol ambició personal.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
21è aniversari de l'Esbart Dansaire de Tarragona
Celebració i Tradició a l'Esbart Dansaire L'entitat tarragonina celebra el seu 21è aniversari amb un ventall d'activitats que culminen en un gran festival al Teatre Metropol. El president de l'associació, Carles Teperó, destaca la vitalitat d'una entitat que aplega unes 170 famílies i que es dedica a la preservació de la cultura popular. Eixos Principals de l'Entitat Recerca i Documentació: Es realitza un treball intens d'investigació sobre danses típiques catalanes i el seu vestuari original. Salvador Fà: Considerat l'ànima de l'Esbart, amb més de 50 anys d'experiència en la direcció de danses. Vessant Social: A més del ball, l'entitat participa activament en el Carnaval i organitza activitats com cinema, campionats de jocs de taula i dinars de germanor. El Festival al Teatre Metropol El proper diumenge 16 de març se celebrarà l'acte central amb les següents característiques: Participació de més de 100 balladors, des de nens de 4 anys fins als més veterans. Interpretació de 17 danses tradicionals, incloent l'Indot, el ball francès i l'Entrellissada. Relleu de la Pubilla: Acte institucional on la Carme substituirà la Laura com a representant de l'entitat. "L'Esbart no és només dansa; és un punt d'unió per a moltes famílies on es recuperen tradicions que, d'una altra manera, es perdrien completament." Calendari d'Actes Destacats 16 de març: Festival d'aniversari al Teatre Metropol. 22 de març: Tarda de cinema al local per als socis. 23 de març: Missa d'aniversari, exposició fotogràfica i dinar de germanor.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
6'
La nova pista de gel pionera a Tarragona
Inauguració d'un espai lúdic innovador Tarragona estrena la seva primera pista de gel de dimensions considerables al Refugi número 1 del Moll de Costa. La iniciativa sorgeix de la voluntat de la Regidoria de Relacions Ciutadanes d'oferir una alternativa esportiva i d'oci inèdita a la ciutat, que tradicionalment no ha tingut cultura de patinatge. Característiques i ubicació Dimensions: 1.000 metres quadrats de gel (50m x 20m). Capacitat: Fins a 600 persones de forma simultània. Instal·lacions: Inclou un parc infantil i servei de bar-restaurant. Emplaçament: Un lloc tancat i cedit per l'Autoritat Portuària per garantir condicions climàtiques òptimes. L'oferta nocturna: La "Disco-Gel" Una de les grans novetats és la transformació de la pista els divendres i dissabtes a la nit (fins a les 02:00 h): * Es converteix en una discoteca sobre gel amb música a alt volum. * Pretén ser una alternativa saludable a l'oci nocturn convencional del Port Esportiu. "Volem donar aquesta alternativa durant dos mesos, que la gent que baixi per allà es pugui apropar una estoneta a patinar i a passar-ho bé." Informació pràctica i tarifes Calendari: Des de demà fins al 17 de maig. Preus: 3 € l'entrada i 4,5 € el lloguer de patins (7,5 € total). Grups i escolars tenen preus reduïts. Horaris: Matins reservats a escoles i grups; tardes i caps de setmana per al públic general.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
44'
Entrevista a l'Oriol Grau al Col·legi Mare Nostrum de Tarragona
Una trobada pedagògica a l'aula L'actor, director i humorista Oriol Grau visita l'aula de cinquè de primària del Col·legi Mare Nostrum de Tarragona per ser entrevistat pels propis alumnes. La sessió s'estructura com una experiència comunicativa on els nens i nenes exerceixen de periodistes, explorant la trajectòria professional i personal de l'artista tarragoní. Trajectòria en el teatre i la televisió L'Oriol repassa les seves facetes més conegudes, destacant especialment: • La seva participació històrica al Ball de Dames i Vells de Tarragona. • La direcció de la cèlebre sèrie de TV3 Plats Bruts, explicant els seus orígens en una trobada casual amb Joel Joan i Jordi Sànchez. • La seva col·laboració amb Andreu Buenafuente en programes com La Cosa Nostra i Una Altra Cosa. El fenomen del personatge Palomino Un dels punts centrals ha estat la creació de Palomino. L'Oriol revela que el personatge va néixer per casualitat imitant un cantant real de bars anomenat Bernardo. També confessa que l'anonimat de la disfressa li permet gestionar millor la fama: "Em vaig decidir que sortiria disfressat... per mantenir un cert anonimat, perquè a la seva edat ja no em coneixen amb la cara." Vocació i consells per al futur L'artista subratlla el valor de l'esforç i la formació, contraposant-ho a la fama ràpida de programes com Operación Triunfo. Per a ell, el teatre és una feina d'equip que requereix disciplina: • Destaca la importància de conèixer el propi cos i la veu. • Admet que, tot i la seva faceta humorística, els seus inicis van ser en el teatre dramàtic. • Reivindica el seu amor per Tarragona, la seva llum i la proximitat del mar com a elements fonamentals per a la seva qualitat de vida.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
50 anys de les Cases Baixes de Torreforta
Homenatge al cor de Torreforta Aquest diumenge se celebra el 50è aniversari de la creació de les cases baixes del barri de Torreforta, a Tarragona. El programa connecta amb la unitat mòbil per recollir el testimoni de veïns que han viscut en aquests habitatges des del primer dia. Història i autogestió dels veïns La gènesi d'aquest barri està marcada per la iniciativa social i l'esforç comunitari: Els habitatges van ser impulsats pel cardenal Arceo Xotorena l'any 1953 per acollir gent que vivia rellogada o en condicions precàries al centre de Tarragona. Davant la falta de pressupost, els mateixos veïns van haver de construir el clavegaram durant els seus dies de festa. Treballar en les obres donava preferència a l'hora d'escollir habitatge sobre el plànol. Vida social i pertinença El barri es descriu com una gran família amb una activitat cultural frenètica que encara perdura: La parròquia i la Sala Clavé han estat el centre d'activitats com teatre, guarderia i col·legi. Els testimonis, com la Maria Rosa i el José, destaquen que, malgrat tenir oportunitats per marxar, han triat quedar-se pel fort vincle emocional. "Torreforta és una part del cor dels veïns; ni per un àtic estupendo marxarien d'aquí." Un futur actiu Josep Albert, president de les entitats, recorda que Torreforta va ser el primer barri de Tarragona nascut de la venda de parcel·les i que avui dia manté una vida social molt rica amb centres cívics, grups de ball i entitats esportives.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
La història dels monuments i l'espai urbà a Tarragona
Memòria i oblit en el paisatge urbà L'espai públic de Tarragona és ple d'elements que, tot i néixer amb una voluntat d'homenatge, sovint acaben convertint-se en simples objectes decoratius que passen desapercebuts per a la ciutadania. Aquest llibre és fruit d'un treball de formiga de deu anys que busca recuperar la "petita història" darrere de cada peça. Metodologia i abast del treball Recerca inèdita: Davant la manca de bibliografia sobre el patrimoni contemporani (segles XIX i XX), els autors han inventariat la ciutat carrer per carrer. Criteris de selecció: S'han centrat en monuments i làpides situats a la via pública, descartant aquells vinculats directament a façanes d'edificis per evitar un inventari incomplet. Patrimoni més enllà del romà: Es vol posar en valor el llegat dels darrers dos segles, sovint eclipsat per la monumentalitat de l'època romana. Polèmiques i significat polític Els monuments no són elements neutres; responen a conjuntures polítiques i socials determinades: Personatges incòmodes: S'esmenta el cas de Lluís Companys, que encara no té un monument propi a la ciutat per la seva càrrega política. Homenatges col·lectius: Figures com Salvador Allende han estat impulsades per associacions i col·lectius específics. Conflictes estètics i d'ubicació: Des de la controvèrsia històrica pels nuls del monument als Herois de 1811 (els "Despullats") fins a les consultes ciutadanes per l'emplaçament del Monument Casteller. "No estem fent la gran lloança de les peces que tenim, sinó la petita història ciutadana que s'aplega al voltant d'aquestes peces." La fugacitat de la memòria visual Els autors reflexionen sobre com perdem la capacitat de contemplar el nostre entorn a causa de les presses quotidianes. Aquesta manca d'atenció fa que, en pocs anys, oblidem fins i tot els canvis d'ubicació de monuments recents o el mateix significat de les escultures de l'escola basca o contemporànies que decoren les nostres places.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
4'
Entrevista a Elliott Murphy: Concert al Teatre Metropol de Tarragona
Entrevista a Elliott Murphy: Un mite del rock a Tarragona El prestigiós cantant de rock Elliott Murphy actua aquesta nit al Teatre Metropol de Tarragona. En una entrevista telefònica en directe mentre es trasllada a la ciutat, l'artista ha compartit les seves impressions sobre el públic català i la seva trajectòria professional. Connexió amb Catalunya i estil personal Públic càlid: Murphy destaca que li encanta actuar a Catalunya per la calidesa dels seus seguidors. L'ànima d'un expatriat: Resident a París des de fa dotze anys, confessa que se sent més "a casa" quan és fora del seu país d'origen. Identitat pròpia: Tot i que sovint se'l compara amb llegendes com Bob Dylan o Lou Reed, ell afirma haver guanyat una personalitat única després de més de vint àlbums publicats. Visió del Rock i el concert d'aquesta nit El músic es defineix com un dels últims trobadors romàntics del rock and roll. Sobre el futur de l'estil, afirma: "No crec que el rock and roll mori mai; gairebé tota la música moderna prové d'ell." Per al concert al Teatre Metropol, Murphy ha promès un espectacle complet que inclourà: 1. Cançons del seu primer disc, Aquashow, per celebrar el seu 30è aniversari. 2. Avenços del seu nou àlbum, que es publicarà el mes de setembre. 3. Temes representatius de tota la seva extensa discografia.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
15'
Movidec: La 1a Fira del Moble i la Decoració a Tarragona
Movidec: Innovació i tendències en el sector del moble El Sergi Albarracín, director de Movidec, presenta la primera edició de la Fira del Moble i la Decoració de Catalunya, que se celebra aquest cap de setmana a Tarragona. L'esdeveniment neix amb la voluntat de ser un referent especialitzat per a professionals i públic general, superant les expectatives inicials de participació amb més de 44 expositors. Noves tendències i materials L'evolució de la tecnologia ha permès que els materials hagin avançat de forma espectacular: - Es destaca la millora en la qualitat de les melamines i els xapats, que sovint es confonen amb la fusta massissa. - Les tendències actuals aposten per l'estil industrial a les cuines, amb un ús intensiu de l'acer inoxidable i l'alumini. - Hi ha una oferta diversificada que inclou des de mobiliari de jardí d'alta gamma fins a dissenys exclusius per a banys, com la col·lecció de Walt Disney. La figura de l'interiorista L'entrevista posa èmfasi en la importància de professionalitzar la decoració de la llar. L'organització compta amb la col·laboració de l'Escola d'Art de la Diputació de Reus per desmitificar la professió: - L'interiorista no és només un luxe per a pressupostos alts; pot ajudar a estalviar diners optimitzant espais petits. - La seva tasca és fonamental per a la planificació tècnica (punts de llum, distribució) i no només estètica. "L'interiorista no és només escollir el color de la paret, és també saber on posem els punts de llum i com aprofitem realment l'espai." Compromís mediambiental i activitats La fira no és només un espai comercial, sinó que inclou una vessant didàctica i ètica: - Control de la fusta: Seguint les advertències de Greenpeace, es demana als expositors certificats de garantia per evitar fustes procedents de la tala il·legal o el contraban. - Exposicions culturals: Es podran veure miniatures de les 25 cadires més famoses de la història (procedents de Berlín) i obres d'artistes locals. - Innovació tecnològica: Es presenta un sistema pioner d'il·luminació per fibra òptica, que destaca per la seva eficiència energètica i seguretat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
17'
L'ús del català a la Universitat Rovira i Virgili
Estat actual de la llengua a la URV L'entrevista analitza els resultats d'una enquesta sobre els usos lingüístics a la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb la participació de la vicerectora Joana Saragossa i el responsable del Servei Lingüístic, Jordi de Bufarull. Les dades revelen que el català es manté com la llengua majoritària en la docència. Dades clau de l'estudi Ús acadèmic: El 65% de les classes s'imparteixen en català, una xifra que es considera positiva i estable malgrat l'augment de la mobilitat internacional. Oralitat vs. Escriptura: Tot i que l'oralitat és dominant (65%), la presència del català baixa lleugerament en l'ús de la pissarra o presentacions (61%) i en els materials de suport com apunts i exercicis (55%). Estabilitat decennal: Malgrat els canvis metodològics en les enquestes (passant de preguntar al professorat a preguntar directament als alumnes), els resultats són molt similars als de fa deu anys. "El fet que ens mantinguem en aquests percentatges suposa una bona notícia, perquè vol dir que no hi ha hagut un retrocés tal com podíem esperar molts." Context social i reptes Es contrasta la situació universitària amb la social a la província de Tarragona, on s'ha detectat una certa reculada de la llengua habitual (del 70% al 65%) a causa de canvis demogràfics. També s'esmenta la dificultat de penetració del català en àmbits com el judicial. Iniciatives de foment: El Voluntariat Lingüístic El Servei Lingüístic de la URV impulsa diverses accions per facilitar l'acollida dels estudiants nouvinguts: Voluntariat lingüístic: Estudiants que acompanyen persones de fora per practicar la llengua en entorns lúdics (calçotades, visites culturals). Activitats culturals: Concursos de fotografia (Futur del Català) i campanyes de dinamització obertes a tota la societat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
27'
Projectes urbanístics i remodelació de la façana marítima de Tarragona
Gestió Urbanística de Tarragona i la Façana Marítima L'entrevista amb Àngel Fernández, tinent d'alcalde d'urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona, repassa els projectes estratègics que definiran el futur de la ciutat, amb un enfocament especial en la transformació del litoral i la millora de les infraestructures urbanes. La Façana Marítima de Ricardo Bofill El projecte estrella és la remodelació de la façana marítima, dissenyada per l'arquitecte Ricardo Bofill. Es presentarà oficialment a finals de març amb una carpa informativa a la Rambla. • Consens i modernitat: Malgrat les crítiques de l'oposició, el govern municipal defensa un projecte "revolucionari i sostenible" que preveu les necessitats dels propers 150 anys. • Soterrament de les vies: L'actuació permetrà alliberar 350.000 metres quadrats de terreny públic, amb només un 10% d'edificabilitat. "Estem creant a Tarragona un segon Niça; un projecte cosmopolita que recupera el territori per als ciutadans." Remodelació de la Platja Llarga S'ha tancat un acord amb el Ministeri de Medi Ambient per a una intervenció "tova" de 3 km de llargada. • Inversió: El cost total, d'aproximadament un milió d'euros, serà assumit íntegrament pel Ministeri. • Infraestructures: Inclou la creació de tres grans àrees d'aparcament (Cala Romana, zona central i part nord) i la protecció del sistema de dunes. Pàrquings i Obres de Proximitat Fernández confirma el calendari d'inauguració de diversos aparcaments soterranis durant la recta final de la legislatura: • Rambla Nova: Obertura imminent a finals de març. • Avinguda Catalunya: S'espera restablir el trànsit a l'abril/maig després de les molèsties als veïns. • Piscines i places: Inici de les obres de la piscina coberta de Sant Pere i Sant Pau i remodelació de la Plaça dels Carros per fer-la més amable. Via Augusta i Accessos L'obertura del pas soterrani de la cruïlla del cementiri (N-340) permetrà desencallar la remodelació de la Via Augusta. Les obres del primer tram s'adjudicaran a l'abril, integrant l'entrada de la ciutat amb noves unitats d'actuació residencial.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
19'
Manteniment i millora dels serveis públics a Tarragona
Gestió del dia a dia de la Brigada Municipal L'entrevista amb Jordi Sendra, regidor de serveis públics de l'Ajuntament de Tarragona, destaca la importància de les "petites coses" que afecten directament la qualitat de vida del ciutadà. Tot i que no gestionen grans projectes urbanístics, la seva àrea és vital per al manteniment urbà. Renovació de jocs infantils S'està duent a terme una renovació integral per adaptar els espais de joc a la normativa de la Unió Europea: * Inversió de prop de 60 milions de pessetes aquest any. * Prioritat en la seguretat i el material antivandalisme. * Intervencions destacades a la Plaça Imperial, el Parc de la Ciutat i projectes futurs al Fortí de Sant Jordi. * S'apliquen tècniques de "microcirurgia" per trobar espais de joc en zones consolidades com la Rambla. Gestió de zones verdes i jardineria La brigada s'encarrega directament d'espais emblemàtics i gestiona contractes externs per a zones d'extensió: * Ressembrat i floració de la Rambla: Es preveu replantar gespa i, per primer cop, afegir-hi flors als parterres durant el mes de març. * Contractes de manteniment: Adjudicació imminent d'un contracte de 100 milions de pessetes per a la zona de Sant Pere i Sant Pau fins a la circumval·lació. * Campanya de poda: Operació de gran abast per milers d'arbres de la ciutat durant els propers dos anys. Millores en la via pública i accessibilitat El regidor subratlla el compromís amb la seguretat viària i la mobilitat reduïda: * Repintat general de la senyalització horitzontal (passos de zebra) a tota la ciutat. * Rebaix de voreres: Es reconeix la necessitat d'un esforç extraordinari per eliminar barreres arquitectòniques en barris ja consolidats. "El que per a nosaltres podria semblar una tonteria, per a un minusvàlid és un impediment absolut." L'activitat de la brigada depèn estretament de la climatologia, especialment per a les tasques de pintura i pavimentació que s'han vist endarrerides per les pluges de febrer.