Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

601-624 de 2569
  • VII Trobada de Dones Emprenedores a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    15'

    VII Trobada de Dones Emprenedores a Tarragona

    La Trobada de Dones Emprenedores: Un punt d'inflexió El programa presenta la VII edició de la Trobada de Dones Emprenedores, un esdeveniment que s'ha consolidat a Tarragona després de gairebé una dècada de trajectòria. Les representants de l'Associació d'Empresàries, Laura Roger i Tere Ruana, expliquen l'evolució de l'entitat i els reptes que volen abordar en aquesta jornada. L'ambició femenina com a motor de canvi El tema central d'enguany és l'ambició femenina, un concepte històricament considerat tabú o associat a connotacions negatives per a les dones. Es comptarà amb la participació de Núria Chinchilla, experta de l'IESE i autora del bestseller L'ambició femenina. Se subratlla que l'ambició és el motor necessari per al canvi en el món empresarial i social. Canvis en les institucions i relació amb l'ICD La trobada serà presidida per Marta Selva, presidenta de l'Institut Català de la Dona (ICD). Les convidades destaquen un canvi en la gestió de l'institut: Es nota una major receptivitat i un diàleg més obert amb tota mena de grups professionals. L'objetiu és conèixer les noves directrius del Govern per fomentar l'emprenedoria femenina. Conciliació i visibilitat Es debat sobre la dificultat de conciliar la vida laboral amb la personal, una càrrega que encara recau majoritàriament sobre les dones. "L'ambició femenina és el principal motor del canvi necessari." Finalment, es destaca l'obertura de la trobada als homes, que cada vegada hi participen més, amb l'esperança que en el futur no calgui diferenciar per gènere en aquest tipus d'actes.

  • Control d'estornells a Tarragona amb sistemes acústics - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    6'

    Control d'estornells a Tarragona amb sistemes acústics

    Nou mètode de control aviari a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona ha contractat l'empresa Iacosti per implementar un sistema pioner i innocu per gestionar la població d'estornells a la ciutat. El mètode es basa en l'ús de sons auditius que imiten el xiscle de l'estornell espantat barrejat amb crits d'aus rapinyaires. Funcionament i aplicació Ubicació inicial: La prova pilot comença a la Plaça Imperial Tàrraco. Horari: Les emissions es realitzen un cop al dia, coincidint amb la posta de sol (entre les 17:30h i les 18:00h), que és quan els ocells tornen als arbres per dormir. Durada: El so s'emet de forma interrompuda durant uns 10 minuts. Infraestructura: S'han instal·lat dos emissors amb nou altaveus cadascun. Objectius del projecte L'objectiu principal no és només espantar les aus, sinó que aquestes identifiquin la zona com un lloc perillós i incòmode, provocant que marxin a zones allunyades del nucli urbà. Els principals beneficis buscats són: Salut Pública: Reduir els excrements de les aus, que són focus de bacteris, paràsits i causen insalubritat. Manteniment urbà: Evitar la degradació del mobiliari urbà i les molèsties als vehicles privats. Benestar ciutadà: Disminuir el soroll constant i molest que generen aquestes colònies d'aus. "No s'ha d'oblidar que els excrements són un focus d'insalubritat i un tema de salut pública, més enllà de les molèsties al mobiliari." Fase experimental Aquesta iniciativa es troba en una fase d'estudi per analitzar el comportament de la població local d'estornells, ja que tenen una gran capacitat d'adaptació. Si els resultats són positius i s'aconsegueix que les aus marxin lluny de la ciutat sense causar molèsties excessives als veïns, el sistema s'ampliarà a tota Tarragona.

  • Veïns de Sant Salvador desconvoquen talls de carretera - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    4'

    Veïns de Sant Salvador desconvoquen talls de carretera

    Títol del conflicte: La lluita pel CAP 24 hores Els veïns dels barris de Sant Salvador i Sant Ramon a Tarragona han decidit desconvocar les mobilitzacions i els talls previstos a la carretera nacional després d'aconseguir un compromís institucional directe. El motiu principal de la seva protesta és l'exigència de l'obertura del Centre d'Atenció Primària (CAP) durant les 24 hores del dia. Punts clau de la negociació: Compromís de la Generalitat: La consellera de Salut, Marina Geli, s'ha compromès a reunir-se amb els representants veïnals el proper divendres dia 17. Raons de la protesta: L'aïllament geogràfic del barri respecte al centre de Tarragona. L'elevat percentatge de gent gran que queda desprotegida a partir de les 22:00 h, quan finalitza el servei d'autobusos. L'incompliment d'una resolució del Parlament de Catalunya de l'any 2001 que aprovava la urgència del servei per unanimitat. "No demanem luxes, només demanem metges perquè se'ns atengui al barri, ja que estem molt lluny de tot arreu." Pròxims passos i esperances: L'Alfons Ruiz, president de l'associació de veïns, destaca que han volgut mostrar bona voluntat anant a la reunió sense pressió directa de talls de carretera, tot i que no descarten tornar-hi. Després de la trobada amb la consellera, es convocarà una assemblea informativa per decidir si es reprenen les mobilitzacions o si s'arriba a un acord satisfactori.

  • 2004-12-07 UM INTERMON-OXFAM - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    19'

    2004-12-07 UM INTERMON-OXFAM

    El Comerç Just com a alternativa solidària L'episodi ens trasllada al carrer Sant Francesc de Tarragona per conèixer de prop la botiga d'Oxfam Intermón. Aquest espai no és només un punt de venda, sinó un projecte basat en el comerç just, un moviment que busca garantir condicions laborals dignes per als productors del Tercer Món. Principis del Comerç Just Segons expliquen la Caterina i l'equip de la botiga, els productes se seleccionen seguint criteris ètics estrictes: Rebuig a l'explotació infantil i garantia de salaris dignes per a les famílies. Igualtat de gènere, assegurant el mateix salari per a homes i dones. Respecte pel medi ambient, amb una producció que no malmet l'entorn natural ni social dels països d'origen. Varietat de productes i logística La botiga ofereix una gran diversitat d'articles que van des de l'alimentació fins a l'artesania: Alimentació: Cafès de varietats aràbiga i robusta, tes d'Sri Lanka, xocolata belga amb cacau solidari, melmelades de mango i papaia, i cereals energètics. Artesania i Tèxtil: Capses de fusta de l'Índia, cistells de Bangladesh, roba feta a mà per cooperatives de dones (TG Mujeres) i bijuteria de plata. Productes culturals: Contes de les Tres Bessones i agendes en català. "No és només el compromís perquè la botiga funcioni, sinó el compromís amb les persones del Tercer Món." Funcionament i activitats solidàries L'establiment funciona gràcies a un gran equip de voluntaris que fan torns de dilluns a dissabte. Durant la campanya de Nadal, destaquen les paneres solidàries personalitzades i els vales regal per fomentar un consum responsable. A més, s'anuncia un concert de gospel solidari el proper dia 11 a l'església dels Caputxins de Tarragona, amb l'objectiu de recaptar fons per a un projecte agrícola a Guatemala.

  • Exposició d'art del Centre Penitenciari de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    9'

    Exposició d'art del Centre Penitenciari de Tarragona

    L'Art com a Eina de Reinserció Entrevista amb Maria Jesús Martínez Enciso, directora del Centre Penitenciari de Tarragona, amb motiu de la tercera mostra d'art realitzada pels interns. L'exposició, titulada "Els quatre elements", s'ubica al pati del rei Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona i busca donar visibilitat a la tasca creativa que es realitza dins la presó. Formació i Vida Diària al Centre La directora detalla com s'estructura la jornada dels interns per mantenir-los ocupats i fomentar la seva rehabilitació: Educació no formal: Inclou tallers d'arts plàstiques, serigrafia i enquadernació amb l'objectiu de descobrir valors personals i fomentar la convivència. Educació formal: Des de l'alfabetització fins a estudis universitaris a distància. Formació ocupacional: Cursos trimestrals de pintura o fusteria que atorguen un certificat professional vàlid per a la inserció laboral externa. Treball productiu: Tallers remunerats gestionats pel CIRE (Centre d'Iniciatives per a la Reinserció), on es realitzen tasques per a empreses externes. L'Impacte de l'Exposició "És molt important que tota la xarxa social conegui realment el que és un centre penitenciari, ja que el 90% de les notícies mai són positives." L'exposició no només serveix per mostrar una cara desconeguda de la presó, sinó que actua com un potent element de motivació per als interns, tot i que molts no poden sortir a veure el resultat de la seva obra a causa de les seves condemnes. L'èxit de la mostra es deu en gran part a la tasca de la monitora Olga i al talent dels alumnes del taller de ceràmica.

  • Formació i tallers artístics en centres penitenciaris - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    5'

    Formació i tallers artístics en centres penitenciaris

    L'Educació i Formació al Centre Penitenciari El sistema educatiu dins de la presó es divideix principalment en dues vessants que busquen la reinserció i l'ocupació del temps dels interns: Educació Formal: Inclou l'escola amb tots els nivells d'alfabetització, estudis universitaris a distància i la formació ocupacional (tallers de fusteria o pintura de 3 mesos amb certificat professional). Educació No Formal: On s'emmarquen els tallers d'arts plàstiques, ceràmica, serigrafia i enquadernació. Objectius dels Tallers d'Arts Plàstiques L'activitat creativa no és només una qüestió artística, sinó que persegueix fites integrals: 1. Formació tècnica en disciplines creatives. 2. Potenciació d'hàbits de treball individual i autodisciplina. 3. Foment de la convivència i el treball en equip. 4. Descobriment de valors personals i noves inquietuds. Treball Productiu i l'empresa CIRE A part de la formació, existeixen els tallers productius gestionats pel CIRE (empresa pública de la Generalitat). En aquests espais: * Uns 50-60 interns realitzen tasques de manipulació (com esponges o paelles) per a empreses externes. * Els interns reben una remuneració econòmica pel seu treball, seguint torns de matí i tarda. L'Art com a Pont amb l'Exterior L'exposició de les obres fora del centre és una eina de motivació cabdal. Tot i que la qualitat artística és molt alta i d'estil contemporani, molts autors no poden assistir a les seves pròpies inauguracions per la seva situació penal. "El fet de poder treure-ho fora i que la gent del carrer gaudeixi de la producció artística els motiva moltíssim."

  • 2004-12-02 UM P.CONGRESSOS - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    5'

    2004-12-02 UM P.CONGRESSOS

    Presentació escolar al Palau Firal i de Congressos L'acte ha aplegat a més de 1.400 nens i nenes de prop de cinquanta escoles de Tarragona per celebrar els 150 anys de la Rambla Nova. La jornada s'ha iniciat amb una gran rebuda per part de grups d'animació, amb xirafes i percussions africanes, seguida d'una representació teatral dirigida per Joan Pasqual. Detalls del llibre: "La petita història de la Rambla" La publicació és una iniciativa del Museu d'Història de la Ciutat i compta amb la col·laboració de: * Pilarín Bayés: responsable de les il·lustracions. * Tecla Martorell: autora del text. L'autora explica que el relat es basa en les memòries de la gent gran i reflecteix l'evolució de la ciutat, especialment el contrast abans i després de la Guerra Civil. Segons Martorell: "És un relat costumista on la gent de Tarragona s'identificarà, no només els petits, sinó també la gent gran." Dinàmiques de l'acte i cloenda Protagonista: El conte està guiat per la Diana, un personatge que recorre la Rambla amb diferents generacions, mostrant diversos ritmes vitals. Regals: Tots els assistents rebran un exemplar del llibre i un globus commemoratiu. Final d'acte: Està prevista una enlairada de globus des de la terrassa del Palau amb els desitjos dels escolars.

  • Cisura de la història de la Rambla de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    5'

    Cisura de la història de la Rambla de Tarragona

    Celebració dels 150 anys de la Rambla Nova L'acte de cloenda celebrat al Palau de Fires i de Congressos de Tarragona ha reunit uns 1.400 alumnes de diversos centres educatius per commemorar el 150è aniversari de la Rambla Nova i presentar el llibre 'La petita història de la Rambla de Tarragona'. Activitats Destacades Durant la jornada, els infants han gaudit de diverses propostes lúdiques i culturals: Animació Infantil: Grups d'animació com 'les girafes' han rebut els nens a primera hora del matí. Teatre Pedagògic: L'Aula de Teatre de la URV, amb Joan Pasqual al capdavant, ha explicat la història de la ciutat a través d'una representació. Projeccions: S'ha projectat una pel·lícula sobre la trajectòria històrica de la Rambla. L'Enlairament dels Desitjos El moment culminant de la celebració ha estat l'enlairament de globus. Representants de cada escola han pujat a l'escenari acompanyats de les autoritats municipals, incloent-hi l'alcalde Joan Miquel Nadal i la regidora de Patrimoni Maria Mercè Martorell. "Cada globus porta un desig escollit per cada classe perquè s'enlairin i es facin realitat." L'acte ha finalitzat amb una imatge festiva dels globus omplint el cel amb els missatges i bons propòsits dels escolars tarragonins.

  • La travessa de l'Avanera: Protecció del Guarà Català - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    8'

    La travessa de l'Avanera: Protecció del Guarà Català

    El Guarà Català a la plaça de la Font L'episodi se centra en l'arribada a Tarragona de l'Avanera, una femella de Guarà català (ruc autòcton), acompanyada per Toni Valentí. Aquesta acció forma part d'una iniciativa per tot Catalunya que va començar a Ull decona i té com a destí final el Monestir de Montserrat el proper 12 de desembre. Sensibilització i conservació de la raça L'objectiu principal d'aquest trajecte a peu és donar a conèixer la situació crítica d'aquesta raça autòctona: Actualment només hi ha uns 100 exemplars registrats. Per considerar que la raça està fora de perill d'extinció, caldria arribar als 1.000 exemplars. Es destaca que el ruc català és un animal gros, resistent i noble, que històricament va moure l'economia del país. Detalls de l'etapa a Tarragona Durant l'estada a la capital tarragonina, s'han viscut moments significatius: L'Agustí Mallol, regidor de Medi Ambient, ha rebut l'animal col·locant-li una bandera de la ciutat amb el lema "Tarragona capital". Toni Valentí explica que l'Avanera (de 5 anys i actualment embarassada) només transporta càrrega lleugera, com ara tendes i aliment comprimit (civada i avena). La recepció en llocs com Cambrils ha estat molt emotiva, amb centenars de nens participant en la benvinguda. "Abans els rucs eren els que movien l'economia de Catalunya i ara, com que no els necessitem, els deixem perdre."

  • Protesta al balcó de l'Ajuntament de Tarragona contra el portaavions JFK - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    14'

    Protesta al balcó de l'Ajuntament de Tarragona contra el portaavions JFK

    La plataforma Tarragona Patrimoni de la Pau ocupa el balcó municipal Des de la tarda d'ahir, tres membres de la plataforma Tarragona Patrimoni de la Pau es troben instal·lat de manera permanent al balcó central de l'Ajuntament de Tarragona. L'acció té com a objectiu protestar contra la presència del portaavions nord-americà JFK a les aigües del port i denunciar el que consideren una "invasió" de milers de marines. Detalls de l'acció de protesta Permanència: Els activistes tenen la intenció de quedar-se al balcó fins dissabte, coincidint amb la marxa del vaixell de guerra. Condicions: Malgrat les fortes pluges de la nit anterior, els manifestants han resistit gràcies al fet que se'ls ha permès l'accés a la sala de la rotonda del Palau Municipal per dormir. Logística: Reben suport de companys des de la plaça de la Font mitjançant una corda per pujar aliments i roba. Relació amb les autoritats i seguretat "No ens enfrontarem més que amb el nostre cos i amb les nostres idees." Els activistes, representats per Toni Álvarez, han explicat que la seva actitud és totalment pacífica. Tot i haver estat identificats per la Guàrdia Urbana, de moment no hi ha hagut cap intent de desallotjament violent, encara que l'accés a l'escala reial de l'ajuntament ha estat tallat pels agents per evitar que s'hi sumin més manifestants. Suport popular i objectius polítics La plataforma busca forçar un debat polític i retreure a l'equip de govern (Convergència i PP) el seu suport a aquestes visites militars. Paral·lelament, a la plaça de la Font s'ha instal·lat una taula informativa per recollir signatures de suport entre la ciutadania, amb una resposta positiva per part de molts vianants que recorden els desastres de la guerra.

  • 2004-12-02 PREMI ALCALÀ PATRIMONI TGN - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    18'

    2004-12-02 PREMI ALCALÀ PATRIMONI TGN

    Acte de lliurament del Premi d'Alcalá de Henares L'acte institucional celebra la concessió del Premi Ciutat d'Alcalá, Ciutat Patrimoni Mundial 2004, a la ciutat de Tarragona. El jurat ha decidit per unanimitat atorgar aquest reconeixement en virtut de l'exemplar esforç de la ciutat catalana en la recuperació i integració del seu llegat històric. Mèrits de la ciutat de Tarragona Durant la presentació, s'han destacat tres vessants fonamentals que han fet Tarragona mereixedora del guardó: Valoració científica: La base intel·lectual i arqueològica que sustenta qualsevol intervenció posterior. Conservació i musealització: La transformació de restes que estaven en desús o degradades (amfiteatre, fòrum, circ) en espais vius i visitables integrats en la trama urbana. Activitat social i econòmica: El foment de l'ocupació a través d'escoles taller i empreses d'arqueologia, així com el desenvolupament d'un turisme harmònic amb esdeveniments com Tarraco Viva. Reflexions sobre el Patrimoni de la Humanitat Les autoritats presents han subratllat que ser part de la llista de la UNESCO no és només un honor, sinó també: Una distinció pel treball ben fet i l'excel·lència. Un model i referència per a altres ciutats que vulguin emular aquests èxits. Un compromís intergeneracional per lliurar als descendents un patrimoni més ric del rebut. "Ningú és més que un altre si no fa més que un altre." L'acte ha conclòs amb la intervenció de representants de la Comunitat de Madrid i l'Universitat d'Alcalá, refermant la col·laboració institucional per a la conservació del patrimoni i anunciant futures línies d'ajut com el 1% cultural.

  • El Grup Escènic Atenea presenta Adolfo Marsillach al Metropol - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    9'

    El Grup Escènic Atenea presenta Adolfo Marsillach al Metropol

    El retorn d'un clàssic de la comèdia El Grup Escènic Atenea torna als escenaris aquest diumenge al Teatre Metropol de Tarragona amb l'obra "Feliç Aniversari", del prestigiós autor Adolfo Marsillach. Els convidats, Josep Emma i Encarnita Núñez, destaquen la rellevància d'aquest text que, tot i ser un referent de l'alta comèdia, feia temps que no es representava en el circuit comercial. Claus de l'obra i la representació Temàtica central: L'obra explora la història d'una mentida i convida a la reflexió sobre les relacions humanes a través del somriure. Personatges: Rosa Bosch interpreta el paper protagonista, una dona que repassa la seva vida des de la infantesa fins a la maduresa. Estil: Es defineix com una comèdia intel·ligent, enginyosa i, en paraules de l'autor, fins i tot "balsàmica" per a l'espectador. Trajectòria de l'Atenea i futurs projectes El grup, amb una llarga tradició a la ciutat, continua apostant pel relleu generacional i la formació d'actors que sovint fan el salt a l'àmbit professional a Madrid o Barcelona. Durant l'entrevista es mencionen els propers compromisos de la companyia: Gener: Estrena de "Susana quiere ser decente" a la Canonja i posteriorment a Tarragona. Final de temporada: Representació de l'obra clàssica "L'avar" de Molière, en la versió de Josep Maria de Sagarra. "Les mentides poden ser enginyoses, divertides i fins i tot balsàmiques; s'han salvat més matrimonis dient mentides que confessant veritats." L'entrevista conclou amb el sorteig d'invitacions per a la funció de diumenge a les 18:30h, tot i la competència amb els esdeveniments del cap de setmana llarg.

  • Guardons i tradicions del Gremi de Pagesos de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    13'

    Guardons i tradicions del Gremi de Pagesos de Tarragona

    Presentació de l'acte de lliurament de guardons El president del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, Joan Oliver, presenta la 21a edició de l'entrega de premis que tindrà lloc al Saló d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona. L'entitat, amb més de 650 anys d'història, continua sent un pilar en la preservació de la cultura agrària i les tradicions locals, com la festa dels Tres Toms. Guardonats amb el Regmajor i la Medalla de Sant Llorenç En aquesta edició, els reconeixements destaquen tant entitats com persones clau per al sector: Cooperativa Agrària de la Canonja: Per la seva tasca en la producció d'oli i la seva proximitat a la ciutat. Escola d'Horticultura Mas Bover: Reconeguda per la seva excel·lència en la formació de futurs empresaris agrícoles i els seus intercanvis internacionals. Festa del Batre de Cabra del Camp: Un premi a la conservació de les tradicions rurals centenàries. Joan Sales i Bernabé Soler: Guardonats amb la Medalla de Sant Llorenç pel seu compromís personal i la seva col·laboració constant amb el Gremi. "És una festa d'estímul molt jove perquè té els seus efectes de tirar endavant." Reconeixements especials i futur de l'entitat L'acte clourà amb un moment excepcional: l'entrega del diploma de serveis distingits a Lluís Amenós Cassany, antic president i tresorer de l'entitat, per la seva dedicació a la ciutat i al món dels bonsais. Finalment, Oliver repassa el calendari de l'entitat, que inclou des de la benedicció d'animals per Sant Antoni fins a la preparació de la Setmana Santa i el possible retorn dels Tres Toms a l'abril, sempre buscant l'estímul de les generacions més joves dins del sector primari.

  • Francisco Zapater: Nou Síndic de Greuges de la URV - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    17'

    Francisco Zapater: Nou Síndic de Greuges de la URV

    Francisco Zapater assumeix el càrrec de Síndic de Greuges a la URV L'advocat Francisco Zapater ha estat nomenat com el tercer Síndic de Greuges de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Amb una trajectòria de més de 24 anys com a jurista a Tarragona, Zapater afronta aquest mandat de cinc anys amb el repte de consolidar una institució encara jove. Objectius principals del mandat El nou síndic ha definit tres eixos d'actuació fonamentals per a la seva etapa a la universitat: Protecció de drets: Vetllar per les llibertats de tota la comunitat universitària (alumnes, professors i personal d'administració). Cultura de la mediació: Utilitzar el diàleg i el sentit comú per desactivar conflictes interpersonals abans que s'agreugin. Consolidació institucional: Donar prestigi a la figura del síndic, seguint el llegat dels seus predecessors, Isabel Baixeres i Matías Vives. La importància de la mediació en una societat judicialitzada Zapater reflexiona sobre l'augment desproporcionat de la litigiositat a la societat actual. Destaca que, mentre la població ha crescut lleugerament, el nombre de jutjats s'ha multiplicat exponencialment a causa d'una societat que es reconeix com a subjecte de drets però sovint oblida les seves obligacions. "Les guerres se sap com comencen, però no com acaben. El jutjat no sempre és la solució, sovint encrespa més les passions." Característiques del càrrec L'entrevista subratlla dos aspectes clau per a l'exercici de les seves funcions: Independència: La importància de ser un professional extern a la universitat per garantir l'objectivitat i evitar vincles familiars o personals que puguin condicionar les decisions. Experiència prèvia: L'ús del seu bagatge en dret penal i matrimonial per gestionar situacions complexes amb una visió desapassionada i objectiva. Finalment, es destaca que la figura del síndic, d'herència britànica (ombudsman), s'ha adaptat amb èxit al nostre sistema com una eina essencial per pal·liar la crispació social i oferir solucions més humanes i ràpides que la via judicial tradicional.

  • Alcalá d'Henares premia el patrimoni de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    7'

    Alcalá d'Henares premia el patrimoni de Tarragona

    Reconeixement a la conservació arqueològica L'Ajuntament d'Alcalá d'Henares lliura aquesta tarda el prestigiós guardó de la ciutat a l'Ajuntament de Tarragona. Aquest premi, que arriba a la seva sisena edició, reconeix la tasca excel·lent en la recuperació, conservació i integració del patrimoni arqueològic en la vida urbana moderna. Aspectes clau del guardó Caràcter simbòlic: És un premi sense dotació econòmica que busca donar prestigi a les entitats que protegeixen el llegat històric. Precedents il·lustres: En l'edició anterior, el premi va ser concedit als investigadors d'Atapuerca. Motius del jurat: S'ha valorat especialment la capacitat de Tarragona per fer coexistir el progrés i la qualitat de vida dels veïns amb un patrimoni mil·lenari. L'atractiu cultural d'Alcalá d'Henares Durant l'entrevista, l'alcalde Bartolomé González ha destacat el creixement turístic de la seva ciutat, que ha passat de 50.000 a prop d'un milió de visitants anuals, gràcies a espais com: La Plaça de Cervantes i el seu corral de comèdies del 1601. La casa natal de Miguel de Cervantes. L'històric Paraninf de la Universitat, on s'entrega el Premi Cervantes. "Tarragona ha aconseguit una conservació perfecta d'un patrimoni que ha de conviure amb el progrés i els serveis per als veïns." Finalment, s'ha subratllat la bona relació entre els serveis d'arqueologia de les dues ciutats, que col·laboren estretament en projectes relacionats amb el passat romà, com el jaciment de Complutum.

  • Tarragona rep el Premi Ciutat d'Alcalá de Patrimoni - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    4'

    Tarragona rep el Premi Ciutat d'Alcalá de Patrimoni

    Reconeixement a la preservació del patrimoni de Tarragona L'Ajuntament d'Alcalá de Henares ha atorgat el prestigiós Premi Ciutat d'Alcalá de Patrimoni Mundial a la ciutat de Tarragona. Aquest guardó, de caràcter simbòlic i sense dotació econòmica, reconeix la tasca excel·lent de l'ajuntament tarragoní en la integració i conservació del seu ric llegat arqueològic amb la vida moderna i el progrés. Motius del guardó El jurat ha destacat diversos aspectes fonamentals de la gestió a Tarragona: * La minuciositat i la preocupació constant per la conservació perfecta. * La capacitat de fer conviure el patrimoni històric amb les necessitats actuals dels ciutadans. * L'èxit en el manteniment d'una alta qualitat de vida dels veïns sense comprometre la riquesa arqueològica. L'evolució d'Alcalá de Henares L'alcalde d'Alcalá explica com la ciutat ha passat de ser una gran desconeguda a convertir-se en un destí de turisme cultural d'excel·lència. Des que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat, ha experimentat un creixement exponencial de visitants, passant de 50.000 a prop d'un milió de turistes anuals, gràcies a la seva proximitat amb l'aeroport de Barajas i Madrid. Víncles i espais emblemàtics L'entrevista també subratlla la col·laboració entre ambdues ciutats: * Existeix una excel·lent relació entre els serveis arqueològics de Tarragona i els de la ciutat romana de Complutum (Alcalá). * Alcalá ofereix espais únics com la Casa de Cervantes, el corral de comèdies més antic i la Catedral Magistral. "Tarragona ha aconseguit fer conviure la seva riquesa patrimonial amb veïns que volen els millors serveis i la millor qualitat de vida."

  • Vaga i protesta dels professors interins a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    5'

    Vaga i protesta dels professors interins a Tarragona

    Vaga massiva del professorat interí El sindicat USTEC ha convocat una jornada de vaga que ha tingut un seguiment especialment alt a les comarques de Tarragona. Els manifestants s'han concentrat davant la seu dels Serveis Territorials d'Ensenyament al carrer Sant Francesc, provocant talls de trànsit. Principals reclamacions L'eix central de la protesta és la lluita contra la precarietat laboral i la demanda de solucions definitives per al col·lectiu: Estabilitat laboral: Es demana un acord que garanteixi el lloc de treball a partir dels 2 o 3 anys de servei. Crítica a les oposicions: Denuncien que les convocatòries massives d'oposicions lliures poden enviar a l'atur professionals amb molts anys d'experiència. Accés diferenciat: Reclamen un sistema d'accés a la funció pública que tingui en compte el temps treballat. "Els anys de professió ja són l'oposició." Impacte en els centres educatius Segons el representant sindical Josep Maria Cartanyà, el seguiment a Tarragona se situa entre el 60% i el 70%. Tot i l'èxit de la convocatòria, la majoria de les escoles han romàs obertes, ja que el professorat interí representa aproximadament el 20% de les plantilles totals. Finalment, el programa també esmenta el Dia Mundial contra la Sida, destacant la tasca de la Creu Roja a la província, on s'atenen més de 1.200 persones mitjançant programes de prevenció.

  • 2004-12-01 PASTRANA 16 LLIBRE EEUU FRARE - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    6'

    2004-12-01 PASTRANA 16 LLIBRE EEUU FRARE

    Un viatge literari i visual pel Priorat L'obra Les dotze collites del frara es presenta com una peça única que combina la narrativa de Carles Pastrana amb la potència visual del fotògraf Pep Escoda. Aquest projecte és el resultat d'un treball intens de tot un any seguint el cicle vital del vi al celler Clos de l'Obac. Punts clau de l'obra: El títol i el contingut: Seguint l'expressió de la dotzena de frare, el llibre recull en realitat tretze històries que abasten des de l'any 1989 fins al 2001. Simbiosi artística: S'ha destacat la gran connexió entre el text literari i la interpretació visual, un treball d'edició i disseny a càrrec d'Art i Píxel. La mirada fotogràfica: Pep Escoda, guardonat amb el Premi Nacional de Fotografia per aquest treball, ha capturat el Priorat sota totes les condicions climàtiques (boira, pluja, sol), oferint una perspectiva nova fins i tot per a aquells que hi viuen. La projecció internacional "Vivir en el Priorat és acceptar els fantasmes del passat" El llibre no només ha estat un èxit local —amb la primera edició exhaurida abans d'arribar a les llibreries— sinó que es presenta a Nova York, a l'Hispanic Institute. Això referma la posició del Priorat com una de les regions vinícoles amb més futur i reconeixement al mercat americà i mundial per al proper quart de segle.

  • 2004-12-01 PASTRANA 16 LLIBRE EEUU FRARE - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    10'

    2004-12-01 PASTRANA 16 LLIBRE EEUU FRARE

    El llibre i el seu significat Carles Pastrana i Pep Escoda presenten el llibre Les 12 collites del Ferrer, una obra que, malgrat el seu títol, recull tretze històries que abasten el període des de 1989 fins al 2001. Aquest títol juga amb l'expressió popular de la "dotzena de frare", que fa referència a un conjunt de tretze elements. Simbiosi entre text i imatge L'obra destaca per una col·laboració profunda entre la vessant literària i la visual: Interpretació visual: El fotògraf Pep Escoda ha realitzat una lectura poètica dels textos de Pastrana, captant l'essència del Clos de l'Obac. Poesia de l'espai: El llibre fuig dels clixés meteorològics, mostrant el Priorat amb boira, pluja o sol, centrant-se en el component humà i paisatgístic. Reconeixement: La qualitat del treball fotogràfic ha estat avalada per un Premi Nacional de Fotografia. El Priorat: Passat, present i futur Els autors reflexionen sobre els 25 anys d'evolució de la comarca, des dels inicis colze a colze amb René Barbier fins a la consolidació internacional actual. "Viure al Priorat és acceptar els fantasmes del passat." Segons Pastrana, el Priorat es perfila com una de les regions vinícoles més importants del món per als propers 25 anys, juntament amb Jumilla i Toro. Gran part d'aquest èxit es deu a la fortalesa i profunditat de la seva gent i a una identitat pròpia que manté la comarca sense semàfors però amb una visió clara de futur. Projecció Internacional L'èxit del llibre és immediat: Edició exhaurida: La primera edició s'ha esgotat abans de la distribució total, obligant a una segona impressió. Presentació a Nova York: L'obra es presentarà a l'Hispany Institute de Nova York, comptant amb un pròleg del professor d'Harvard James S. Amelang. Suport multimèdia: L'estudi Art i Pixel ha creat un documental i un lloc web per acompanyar la difusió de l'obra a Europa i Amèrica.

  • Cursa de motos clàssiques al Complex Educatiu de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    9'

    Cursa de motos clàssiques al Complex Educatiu de Tarragona

    Retorn de les curses urbanes de motos a Tarragona Aquest cap de setmana, Tarragona es converteix en l'epicentre del motociclisme vintage amb una cursa de motos clàssiques (250cc a 500cc) que tindrà lloc al Complex Educatiu (Antiga Laboral). L'esdeveniment no només és una competició, sinó un homenatge a Josep Maria Busquets, reconegut pilot tarragoní de l'època. Detalls de l'esdeveniment i el circuit Circuit urbà: Es recupera el traçat utilitzat entre els anys 60 i 74, on havien corregut llegendes com Ángel Nieto. Complexitat: En ser un circuit urbà, compta amb el repte de les voreres, fanals i arbres, tot i que adaptat per a la màxima seguretat. Participants: Pilots internacionals procedents d'Irlanda, Regne Unit i Bèlgica, a més de pilots nacionals. Calendari de la competició Divendres: Recepció oficial a l'Ajuntament i recorregut turístic per la ciutat. Dissabte: Entrenaments des de les 10:00h i la primera cursa a les 14:00h. Diumenge: Segona mànega de curses i entrega final de premis. "Són motos que fan més de 200 km/h; hem d'intentar que la seguretat sigui la màxima en aquest circuit urbà." L'organització, a càrrec del Motoclub Tarragona i amb el suport de l'Ajuntament i el Patronat de Turisme, preveu que aquesta prova s'integri en el calendari internacional de curses clàssiques en futures edicions.

  • Debat dels pressupostos municipals de Tarragona 2005 - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    13'

    Debat dels pressupostos municipals de Tarragona 2005

    Anàlisi dels Pressupostos Municipals 2005 L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal (referenciat com a Régio), detalla les línies mestres dels pressupostos per a l'any vinent, amb una xifra global que assoleix els 193 milions d'euros comptant empreses municipals i organismes autònoms. Eixos Principals de la Proposta Atenció a les persones: Es destaca un increment del 16% en serveis socials i un esforç notable en l'aportació al transport públic, que arriba als 5,85 milions d'euros. Inversions Estratègiques: El focus se centra en l'expansió de la zona de l'Hospital Joan XXIII (Pla Parcial 2) amb gairebé 29 milions d'euros, i la tercera fase de la Rambla Nova. Contenció Fiscal: L'equip de govern reafirma la seva línia de mantenir la pressió fiscal per sota de l'IPC, apostant pel dinamisme econòmic de la ciutat en lloc d'augmentar impostos directes com l'IBI. Debat Polític i Execució L'alcalde respon a les crítiques de l'oposició sobre el caràcter continuista del pressupost, defensant que la coherència política és necessària per a la ciutat. Sobre la baixa execució d'inversions de l'any anterior, aclareix: "El procés de les inversions s'ha d'analitzar en una legislatura de quatre anys; des que es decideix un projecte fins que es licita, es perd molt de temps." Capitalitat de Tarragona Finalment, es comenta la moció conjunta de tots els grups per defensar la capitalitat tarragonina. L'alcalde llança una dura crítica a la gestió territorial de la Generalitat de Catalunya, acusant-la d'obrir conflictes territorials innecessaris.

  • 2004-12-01 ENQUESTA RUC CATALÀ - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    1'

    2004-12-01 ENQUESTA RUC CATALÀ

    El Ruc Català com a Símbol Nacional El contingut explora la percepció popular sobre el ruc català, un emblema que ha esdevingut una icona de la identitat del país. A través de diverses entrevistes de carrer, s'analitza com la població identifica aquest animal no només com una raça autòctona, sinó com un manifest polític i cultural. Punts Clau de la Identitat Ubicació habitual: La majoria d'enquestats coincideixen que el lloc més comú on es veu aquest símbol és a la part posterior dels cotxes en forma d'adhesiu. Significat polític: Es descriu com un signe que simbolitza el catalanisme i el suport a la cultura i identitat de Catalunya. Localització geogràfica: Es fa referència a orígens concrets com el ruc de Banyoles o el guarà de Berga. Comparativa simbòlica Una de les explicacions més directes recollides en el text defineix el ruc per contrast amb altres símbols estatals: "És com el toro d'Espanya, però amb un ruc per Catalunya." Aquesta comparació subratlla la funció de l'emblema com una eina d'autoidentificació davant d'altres iconografies, servint per marcar una diferència clara de pertinença cultural i política.

  • Prevenció i atenció integral de la SIDA a la Creu Roja - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    12'

    Prevenció i atenció integral de la SIDA a la Creu Roja

    Abordatge integral de la SIDA i les drogodependències En motiu del Dia Mundial de la lluita contra la SIDA, Cristina Sánchez, coordinadora de la Creu Roja, detalla la tasca que realitza l'entitat durant tot l'any. L'enfocament de l'organització no es limita a la prevenció, sinó que ofereix un suport biopsicosocial per garantir la dignitat i la inserció dels afectats. Programes d'Atenció Directa L'entitat gestiona recursos clau per a persones en situació de vulnerabilitat: * Casa d'Acollida: Un espai de deu places per a persones amb exclusió social que busquen la inserció sociolaboral. * Ajuda a domicili: Suport emocional i educatiu tant per als malalts com per a les seves famílies en el seu entorn quotidià. Prevenció i Reducció de Danys La prevenció segueix sent el pilar fonamental per frenar l'augment de casos, especialment per via de transmissió sexual: * Joves i adolescents: Xerrades i tallers de sexe segur a instituts i altres centres. * Unitat Mòbil de Reducció de Danys: Servei d'intercanvi de xeringues i repartiment de preservatius en zones de risc (com Constantí), servint com a primer contacte sanitari per a usuaris de drogues. L'estigma i els nous perfils Actualment, s'observa un augment preocupant de la incidència en dones. Segons Sánchez, el risc de contagi femení en relacions heterosexuals és entre dues i quatre vegades superior al de l'home. A més, es denuncia que encara existeix un fort estigma social: "De portes en fora tots som molt tolerants, però de portes en dins, un empresari sovint prefereix contractar una persona amb altres discapacitats abans que un malalt de SIDA." El programa conclou posant en valor el paper dels voluntaris, que aporten una sensibilitat humana essencial que complementa la tasca dels professionals.

  • L'exposició Pessebres d'arreu del món a la Diputació - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    22'

    L'exposició Pessebres d'arreu del món a la Diputació

    Pessebres d'arreu del món: Una col·lecció global a Tarragona El Palau de la Diputació acull la mostra Pessebres d'arreu del món, una selecció provinent del Museu de Ceràmica Popular de l'Ametlla de Mar. Aquesta col·lecció, iniciada per Martí Castro l'any 1946, compta amb més de 600 conjunts de 65 països diferents, destacant per la seva diversitat cultural i etnològica. Peces destacades i materials singulars Durant el recorregut, s'exposen peces que reflecteixen la interpretació lliure de la Nativitat segons cada cultura: Polònia: Un pessebre inspirat en la catedral de Cracòvia, de gairebé un metre d'alçada i elaborat amb plata de paper de galetes multicolor. Àfrica: Figures tallades en fustes nobles com l'èban, on el bou i la mula sovint se substitueixen per camells o elefants. Estats Units: Un pessebre de tela estampada farcit de cotó, dissenyat per ser desmuntat i guardat fàcilment, descrit com el pessebre de l'era industrial. Portugal i Mallorca: Figures de fang com els barristes i els siurells, que mantenen tradicions mediterrànies ancestrals. Amèrica del Sud: Des de la sobrietat de les cultures precolombines a Bolívia fins a l'explosió festiva i colorida dels pessebres peruans. La importància del llegat cultural L'entrevista subratlla que el pessebre és un punt de trobada entre cultures. Com afirma l'Emili Tourner: "El patrimoni material dels pobles és tan important com la lletra escrita... saber d'on procedim ens dona seguretat per viure i progressar." L'exposició no només mostra l'artesania, sinó també la sensibilitat humana davant el misteri de la vida, utilitzant materials que van des de la plata i el vidre fins al pa, la llana o la palla.