Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

649-672 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
19'
2004-11-26 U M ESCHER
Explorant el món impossible de M.C. Escher L'exposició organitzada per la Fundació La Caixa a Tarragona ofereix una oportunitat única per endinsar-se en l'univers de M.C. Escher. Amb 78 peces provinents de l'Israel Museum de Jerusalem, moltes de les quals rarament s'exposen a causa de la fragilitat del paper, la mostra tanca un circuit d'èxit per Catalunya. Un artista entre la ciència i la geometria Escher es definia a si mateix com un autor més proper als científics que als seus col·legues artistes. La seva obra fascina matemàtics, físics i informàtics per la seva capacitat de representar conceptes complexos: Relativitat i bucles infinits: Figures que no comencen ni acaben mai. Geometria no euclidiana: Transformacions de formes bidimensionals a tridimensionals. Metamorfosi: Processos on un objecte es converteix en un altre (com granotes que passen a ser ocells) sense que es percebi la transició. Influències i etapes clau El comissari Javier Antí destaca que l'estil més reconegut d'Escher neix de la seva estada a l'Alhambra de Granada. Allà quedà captivat per les combinacions geomètriques de la ceràmica islàmica, dedicant 16 anys a estudiar com aplicar aquesta màgia a la seva pròpia fantasia. "Si sabéssiu el que he vist en l'obscuritat de la nit, a vegades gairebé m'he tornat boig per l'aflicció que em produeix no poder reproduir el que veig." Obres destacades de l'exposició Mans dibuixant-se: La icònica imatge d'una mà que sembla cobrar vida per crear-ne una altra en un cercle infinit. Dia i Nit: Un joc visual on camps llaurats es transformen en gavines sobre fons contrastats. Pujant i baixant: Representació d'una escala impossible on monjos pugen i baixen sense fi en el mateix espai. Metamorfosis: Una peça excepcional de més de tres metres que requereix condicions de llum molt tènues per la seva conservació. Llegat i modernitat L’obra d’Escher es considera precursora de l'art digital i del disseny per ordinador. Malgrat treballar exclusivament amb llapis, tinta i tècniques artesanes, va aconseguir anticipar efectes que avui dia són comuns en el cinema i la informàtica, mantenint una capacitat intacta per sorprendre espectadors de totes les edats.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
M.C. Escher a Tarragona: El deliri de la visió
L'exposició d'Escher a Tarragona L'exposició presenta 78 peces originals procedents de l'Israel Museum de Jerusalem. Es tracta d'una mostra excepcional, ja que les obres estan realitzades sobre paper, un material extremadament fràgil que dificulta el seu trasllat i la seva exhibició freqüent. Després de recórrer altres ciutats, la mostra arriba a Tarragona per tancar el seu circuit a l'estat espanyol. L'artista dels científics Una de les paradoxes més fascinants de M.C. Escher és la seva relació amb el món acadèmic: Se sentia molt més proper als científics que als seus col·legues artistes. Matemàtics i físics (inclosos alguns Premis Nobel) el consideren el gran dibuixant dels descobriments enigmàtics del segle XX. La seva obra és capaç de visualitzar conceptes complexos com: La relativitat i la geometria no euclidiana. El bucle infinit i figures impossibles. La metamorfosi de formes bidimensionals a tridimensionals. "És com si de cop veus una reproducció de la relativitat, un bucle infinit o una figura que ni comença ni s'acaba." Trajectòria i influència de l'Alhambra L'evolució d'Escher va estar marcada per la seva naturalesa nòmada, condicionada en part pel seu origen jueu i l'auge de l'antisemitisme als anys 30. Un moment clau en la seva carrera va ser la visita a l'Alhambra de Granada: Va quedar enlluernat per les combinacions geomètriques de la ceràmica islàmica. Va dedicar prop de 16 anys a estudiar aquests patrons, que es van convertir en la base del seu estil més reconegut. L'evolució artística El recorregut de la seva obra passa per diferents etapes: Natura i detall: Dibuixos minuciosos d'insectes i flors. Cos humà i paisatge: Exploració de la figura i l'entorn urbà. El deliri de la visió: L'etapa final on la geometria i les formes es transformen de manera insòlita i impossible, creant una visió que "s'emborratxa a si mateixa".
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
Dia contra la Violència de Gènere i Cultura a Tarragona
Compromís contra la violència de gènere i agenda cultural L'episodi d'avui se centra principalment en la commemoració del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. S'han realitzat diversos actes a la ciutat, destacant una concentració de cinc minuts de silenci a la Plaça de la Font, amb la participació de regidors i ciutadania. Lluita contra la violència de gènere Dades preocupants: Es recorda que en els darrers set anys han mort 400 dones a l'estat espanyol, amb 17 víctimes a Catalunya en el que va d'any. Actes institucionals: Malgrat una certa descoordinació entre la Generalitat i l'Ajuntament, ambdues institucions han convocat mobilitzacions. Cinefòrum: Aquesta tarda es projectarà el film Te doy mis ojos d'Icíar Bollaín a la Fundació La Caixa, seguit d'un debat. "Sortir al carrer i dir que estem en contra de la violència de gènere és sumar i no restar." Memòria històrica i teatre Cinema històric: El Teatre Metropol projectarà imatges inèdites del Nodo sobre el centenari de la Rambla Nova, recuperades pel tècnic Miguel Ángel Navarro. Teatre iraquià: Arriba l'obra L'incendi de la Violeta de la companyia Tortusa, una peça que reflexiona sobre els conflictes bèl·lics de l'Iraq. Acció social: Es menciona un proper informe de Càritas sobre la situació de la gent gran als barris de Ponent.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
Jornades i mostra del modernisme literari a Tarragona
El modernisme literari pren el pati de Jaume I En el marc de la tardor literària, s'ha inaugurat una mostra dedicada al modernisme literari al pati de Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona. L'acte, organitzat pel Gremi de Llibreters, combina l'exposició i venda de llibres amb plafons informatius i un cicle de conferències. Continguts de la mostra La fira s'estructura en diversos àmbits per oferir una visió integral del moviment: Autors clàssics: Es destaquen figures com Santiago Rusiñol, Víctor Català, Joaquim Ruyra i Puig i Ferreter. Edicions especials: Es fa èmfasi en la qualitat de les obres completes de Puig i Ferreter publicades per Arola Editors. Àmbits artístics: Panells informatius exploren la pintura, l'escultura i l'arquitectura modernista a la ciutat, destacant la figura de Francesc Carbó (conegut com a Quiquet). Seccions complementàries: També hi ha espais per als col·laboradors de la Setmana del Llibre, els Premis Ciutat de Tarragona i la commemoració dels 150 anys de la Rambla. Un espai emblemàtic L'elecció del lloc no és casual, ja que el propi pati de Jaume I és considerat un dels monuments modernistes de la ciutat. Segons Rosa Marugat, del Gremi de Llibreters: "Convé recordar la figura del modernisme, com va afectar la ciutat i les restes que en queden: l'arquitectura i el llegat que ens va deixar a Tarragona." La mostra romandrà oberta avui i demà, oferint una oportunitat única per adquirir llibres i aprofundir en la història artística local.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Quarta edició de la Fira de l'Oli a Tarragona
Presentació de la Quarta Festa de l'Oli La ciutat de Tarragona celebra aquest cap de setmana la quarta edició de la Festa de l'Oli a la plaça Corsini. L'esdeveniment, organitzat per l'ajuntament a través d'Espimsa, compta amb la col·laboració de la D.O.P. Siurana i la Unió Agrària. L'objectiu principal és promoure l'oli d'oliva verge extra de les comarques tarragonines i exercir la capitalitat de la ciutat donant suport als productors locals. Activitats i Productors La fira reuneix una vintena d'expositors, principalment cooperatives de zones com el Priorat, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès. Entre els punts destacats trobem: * Degustacions gratuïtes: Els visitants podran tastar l'oli nou (recent premsat) amb llesques de pa a cada parada. * Esmorzar popular: Dissabte al matí s'oferirà un esmorzar amb pa amb tomàquet, embotit i vi de la D.O. Tarragona. Els tiquets es donen gratuïtament als clients del Mercat Central o es poden comprar per 2 euros. * Sortejos: Les compres a les parades donen dret a participar en un sorteig de lots de fins a 50 litres d'oli. Sinergies amb el Mercat Central L'elecció de la plaça Corsini i els horaris de la fira estan pensats per crear un vincle directe amb el Mercat Central, considerat per Raül Font com la > "catedral de l'alimentació fresca". Es busca potenciar el comerç de proximitat i facilitar l'accés als compradors mitjançant l'aparcament soterrani i serveis de transport a domicili que ofereixen algunes cooperatives. Qualitat i Tradició Es destaca l'altíssima qualitat de l'oli obtingut de l'oliva arbequina, que ha estat premiat internacionalment. Durant l'entrevista es posa en relleu que, tot i el caràcter industrial de Tarragona, la ciutat manté una forta connexió amb el sector agrari a través de trulls i pagesos que mantenen viva la tradició del camp.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
L'oli d'oliva DOP Siurana i la seva fira a Tarragona
L'Oli d'Oliva Verge Extra DOP Siurana El text destaca la qualitat excepcional de l'oli obtingut a partir de l'oliva arbequina a les comarques de Tarragona. Aquest producte, sota la Denominació d'Origen Protegida (DOP) Siurana, ha estat reconegut repetidament pel Ministeri d'Agricultura com un dels millors olis de l'Estat en les darreres edicions dels seus premis. El paper de les Cooperatives Agrupa agricultors que uneixen esforços per al premsatge i la comercialització. Provinents de comarques com el Priorat, el Baix Camp, el Tarragonès, l'Alt Camp i el Baix Penedès. Exemples d'èxit: les cooperatives de la Selva del Camp i de Vimbodí. Tarragona com a capital i promotora Tot i la industrialització i el pes del turisme, Tarragona manté la seva vinculació agrícola: - La ciutat exerceix la seva capitalitat per ajudar a difondre el producte dels pobles veïns. - Encara es mantenen trulls actius, com el de la cooperativa de la Canonja i un de privat a la Boella. - L'activitat agrícola és, per a molts, una activitat secundària de cap de setmana que manté viu el territori. La Fira de l'Oli: Objectius i Sinàrgies L'esdeveniment està dissenyat per generar un impacte real en el teixit econòmic local: "La festa pretén ser un element de promoció per donar a conèixer un producte d'excel·lent qualitat que potser la gent encara no té prou en compte." Dates estratègiques: Se celebra divendres i dissabte per coincidir amb l'obertura del Mercat Central i potenciar sinàrgies. Benefici mutu: La promoció dels productors de l'entorn reverteix en la ciutat, ja que aquests agricultors també consumeixen serveis a la capital. Salut i Sabor: Es posa en relleu el valor organolèptic i dietètic de l'oli en la dieta mediterrània.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
20'
Memòria cinematogràfica i 150 anys de la Rambla
Celebració del 150è aniversari de la Rambla de Tarragona L'episodi se centra en els actes commemoratius de la Rambla de Tarragona, destacant una activitat especial al Teatre Metropol on es recuperarà l'experiència del cinema d'època. L'any 1954 ja es va celebrar el centenari amb la presència del ministre d'Obres Públiques, el Conde de Vallellano, i l'arribada d'un tren històric. L'Experiència del Cinema i el NO-DO El NO-DO com a finestra al món: En una època sense televisió, el noticiari obligatori era l'única via dels ciutadans per veure imatges internacionals i propaganda del règim. Llenguatge d'època: Es comenten expressions curioses com els vehículos de tracción de sangre per referir-se als carros llançats per animals. Sessió al Metropol: Es recrearà una sessió clàssica que inclourà: Projecció íntegra del NO-DO on apareix Tarragona. El cartell de "descans" i la prohibició (sovint ignorada) de menjar pipes. Projecció de la pel·lícula La gran familia (1962). Tarragona com a plató cinematogràfic La tria de La gran familia no és casual, ja que conté escenes emblemàtiques rodades a la ciutat: * La Ciutat Residencial i el seu menjador. * El Balcó del Mediterrani, on transcorre una de les escenes més recordades amb el personatge del padrí (Pepe Isbert). * Imatges d'edificis desapareguts com l'antiga Casa Güell o l'hotel Tarraco en construcció. Crida a la conservació del patrimoni fotogràfic "No les tireu; hi ha un hospital per a les fotografies: el Museu d'Història." Miguel Ángel Navarro, tècnic del Museu d'Història, fa una crida als tarragonins per portar fotografies antigues de la ciutat (comunions al Balcó, passejades per la Rambla) per ser digitalitzades. L'objectiu és crear un centre d'imatge històrica per evitar que els records familiars acabin perduts en caixes de cartró.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
Rehabilitació d'habitatges i nou decret de lloguer just
Millora de l'habitatge públic i noves polítiques socials L'entrevista a Jordi Navarro, delegat territorial de l'empresa pública Adigsa, desgrana les accions imminents per rehabilitar el parc d'habitatges socials a Camp Clar i Constantí, a més d'analitzar les noves directrius del Govern català en matèria d'habitatge. Una auditoria revela promeses incomplertes L'actual direcció d'una empresa pública ha realitzat una auditoria interna sobre el període 1997-2004, extraient conclusions preocupants: S'ha detectat que no s'havia executat ni el 50% de les obres promeses als veïns. Moltes d'aquestes actuacions estaven pactades per escrit però mancaven de pressupost i finançament real. El deute estimat per completar les obres pendents puja a 208 milions d'euros. Actuacions a Camp Clar i la "Plaça Camarón" S'ha aprovat una inversió d'un milió d'euros per a la millora de façanes, patis interiors i neteja de 1.300 habitatges. Una part destacada és la rehabilitació de la plaça de Sant Magí i Santa Tecla: "Culturalment està més arrelat el nom de Plaça Camarón... s'hi instal·larà un bust de l'artista per petició popular de la comunitat." L'estrena del Lloguer Just El Govern català aprovarà un decret pioner per garantir que l'accés a l'habitatge sigui sostenible econòmicament. Els punts clau del lloguer just són: Límit del 30%: Cap llogater d'habitatge públic hauria de destinar més del 30% de la seva nòmina al lloguer. Subvencions directes: Si el lloguer supera aquest llindar, la Generalitat es farà càrrec de la diferència. Xarxa d'intermediació: Es busca incentivar que els propietaris de pisos buits els posin al mercat social a través de l'administració, garantint-los el cobrament i el manteniment del patrimoni. Preu concertat: Es crea una nova categoria entre la protecció oficial i el mercat lliure per oferir preus més assequibles mitjançant subvencions a promotors privats.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
Teatre Iraquià al Metropol: L'incendi de la Violeta
Una finestra a la realitat de l'Iraq a través de l'art L'entrevista presenta la companyia de teatre iraquiana de Haider Munadhar Hussein, que arriba a Tarragona per representar l'obra L'incendi de la Violeta al Teatre Metropol. Aquest espectacle, estrenat prèviament a Tortosa dins del Festival Internacional de Teatre Entre Cultures, busca transmetre la realitat del poble iraquià més enllà de les imatges bèl·liques que difonen els mitjans de comunicació. Una narrativa visual i simbòlica El director explica que l'obra utilitza el teatre de la imatge per sobre del diàleg, facilitant la comprensió a aquells que no parlen àrab. Els elements escenogràfics són claus: Una tela de 400 metres quadrats que simbolitza les fosses comunes i el passat de mort sota el règim de Saddam Hussein. Els actors treballen sota aquesta tela i lluiten per sortir a la vida, formant finalment un gran vaixell. El simbolisme del vaixell representa el camí cap a la pau i la democràcia. Més enllà de la guerra Haider destaca que la premsa internacional només mostra la cara negativa i la mort a l'Iraq. Malgrat el conflicte, reivindica que hi ha una vida quotidiana: "No graven la part positiva de l'Iraq... els nens van a l'escola, els estudiants a la universitat i els funcionaris a la feina." L'autor subratlla el contrast entre la dictadura anterior, on només hi havia quatre diaris, i l'actualitat amb més de 50 publicacions, veient aquest pluralisme com un senyal d'esperança. El camí cap a la democràcia L'entrevista conclou reflexionant sobre les properes eleccions de gener. Tot i reconèixer que la democràcia és una pràctica nova per a un poble que no l'ha viscuda en mil anys, el director creu que és un primer pas necessari, tot i els possibles errors inicials, per construir una constitució i una llei que governin el país de manera justa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
Situació de la Gent Gran a Tarragona: Estudi de Càritas
La Realitat de l'Envelliment a Tarragona L'estudi realitzat per Càritas posa de manifest una situació de sobreenvelliment a la ciutat de Tarragona, especialment en persones majors de 75 anys. La recerca ha permès identificar una clara distinció entre aquells que gaudeixen d'una bona jubilació i aquells que es troben en risc social. Problemàtiques Detectades als Barris de Ponent L'anàlisi realitzada a Bonavista i Campclar ha revelat diversos factors crítics que afecten la qualitat de vida d'aquest col·lectiu: Risc Social: Definit per la combinació de precarietat econòmica, problemes de salut i manca de relacions socials. Sobrecàrrega Familiar: La cura de les persones dependents recau gairebé exclusivament en les famílies davant la manca de recursos públics suficients. Aïllament: Un 15% de la població gran viu sola, sovint amb barreres arquitectòniques que dificulten el seu dia a dia. Perfil Vulnerable: Majoritàriament dones amb un baix nivell educatiu i poc coneixement dels serveis socials disponibles. "El problema no és que la família vulgui desfer-se de l'avi, sinó que necessiten suport com centres de dia per poder conciliar la vida laboral i la cura." Necessitats i Projectes de Futur Teresa Jordà destaca la urgència d'invertir en infraestructures com centres de dia i hospitals de dia a la zona de Ponent per alleujar les llargues llistes d'espera en places públiques. Com a resposta immediata, Càritas està impulsant un programa d'acompanyament de voluntariat per combatre la solitud emocional dels avis.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Futur de l'enologia i nous vins al Mas dels Frares
Reptes i Adaptació del Sector Vinícola Fernando Zamora destaca la importància de l'adaptació del sector als nous mercats globals. Durant la conferència de Pau Roca (Secretari de la Federació Espanyola del Vi), s'ha subratllat que la qualitat no és l'únic factor d'èxit, sinó que cal un pla estratègic per millorar l'exportació i la competitivitat. "L'espècie que no sàpiga adaptar-se a un entorn canviant s'extingeix, mentre que la que sí que en sap és la que prospera." El valor del producte: Preu vs. Qualitat Es discuteix la percepció del consumidor sobre els vins de preus elevats: * La qualitat intrínseca no sempre justifica els preus desorbitats (80€ vs 12€). * El preu sovint depèn de l'oferta i la demanda, de les puntuacions dels formadors d'opinió i de la vellesa del vi. * No necessàriament el vi més car és el millor; sovint vins joves de 3€ a 12€ ofereixen una millor experiència. Presentació dels Vins del Mas dels Frares (Collita 2004) El celler experimental de la Facultat d'Enologia ha presentat la seva nova gamma de vins elaborats per estudiants: * Blanc jove 2004: Copatge de chardonnay, macabeu, xarel·lo, malvasia i pinot noir. * Escumosos: Destaquen el tradicional Blanc de blancs i la novetat d'un escumós aromàtic estil Asti (Itàlia). * Vins Dolços: Elaboracions tipus Oporto i misteles envellides en roure americà. * Reserva del Rector: Vi de màxima qualitat que només s'elabora en anyades excepcionals i ret homenatge als rectors històrics de la universitat. Èxit Lògic i Formació Universitària La facultat de la URV presenta unes dades d'ocupabilitat excel·lents: * Un 92% d'inserció laboral entre els graduats consultats. * Només un 2,4% d'atur, xifra molt inferior a l'atur tècnic habitual. * El centre és un referent estatal que atrau un 20% d'estudiants de fora de Catalunya gràcies al seu prestigi acadèmic.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
Nou sistema de gestió i localització de flotes de la FEAT
Acord per a la modernització del transport a Tarragona La Federació Empresarial d'Autotransport de Tarragona (FEAT) ha formalitzat un contracte estratègic amb Movistar i diverses signatures tecnològiques (MicroSat i MapaTel) per implementar un sistema avançat de gestió de flotes. Aquesta iniciativa permet als transportistes associats accedir a tecnologia de punta sense haver d'assumir individualment els costos d'un servidor central, gràcies a la infraestructura gestionada per la pròpia federació. Beneficis i funcionalitats de la tecnologia El sistema es basa en la localització en temps real i ofereix diverses aplicacions pràctiques: Control del vehicle: Mitjançant sensors GPS o per cel·la de telefonia mòbil, les empreses poden visualitzar la posició exacta de la càrrega a través d'Internet. Optimització de recursos: Permet la millora de les rutes i la reducció de temps d'espera, fet especialment rellevant davant l'augment del preu dels carburants. Seguretat i servei al client: Facilitat per informar sobre l'hora d'arribada, gestió d'incidències de trànsit i prevenció de robatoris. Context del sector i preocupacions Durant l'entrevista, Manel Civil, president de la FEAT, també ha abordat la situació crítica del sector: Preu del gasoil: El sector pateix per la dificultat de repercutir l'augment de costos en els serveis discrecionals, on els contractes solen ser anuals. Mobilitzacions: Tot i que no són partidaris de tallar carreteres, no descarten accions si la situació no es compensa des de l'administració. "Cada dia hem d'avançar amb la nova tecnologia per optimitzar recursos i donar un millor servei al client final."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
10'
Campanya de recollida del Banc d'Aliments a Tarragona
Solidaritat a les Comarques de Tarragona El director del Banc d'Aliments de Tarragona, Pedro Ormazábal, presenta la nova campanya de recollida d'aliments que tindrà lloc aquest cap de setmana. L'objectiu és recollir productes bàsics per ajudar les persones més necessitades de la província a través d'entitats benèfiques. Detalls de la campanya L'acció es durà a terme a grans superfícies comercials en els següents horaris i llocs: - Divendres i dissabte: Supermercat Eroski. - Dissabte: Carrefour Tarragona i Carrefour Reus. - Horari: De 10:00 h a 22:00 h. Aliments més necessaris L'entitat fa una crida a la ciutadania per donar productes que no solen rebre com a excedents, especialment: - Oli - Sucre - Llegums "Nuestra labor es diaria porque la gente tiene que comer todos los días. Estos alimentos quedan en la zona para atender a las instituciones de la comarca." El paper del voluntariat La campanya és possible gràcies a l'esforç de persones jubilades que dediquen el seu temps lliure de forma altruista. S'espera assolir una fita de 8.000 quilos (8 tones), xifra que permetria cobrir les necessitats d'aproximadament un mes, tenint en compte que el banc distribueix prop de 15.000 quilos mensuals entre menjadors socials, parròquies i associacions.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
Organització i detalls de la 13a Mitja Marató de Tarragona
Preparatius per a la Mitja Marató de Tarragona Rosa Vallonrat, gerent del Patronat Municipal d'Esports, explica els detalls de la tretzena edició de la Mitja Marató de Tarragona, una prova consolidada amb un límit de 1.500 participants. La filosofia de l'esdeveniment se centra en mimar el corredor i oferir una infraestructura de qualitat. Aspectes clau de l'organització Voluntariat: Més de 300 persones col·laboren de forma desinteressada en l'organització. Serveis al corredor: S'ofereixen facilitats com massatges, podologia, servei de dutxes (a l'Escola del Miracle i el pavelló del Serrallo amb bus llançadora) i avituallaments. Inscripcions: Enguany s'han exhaurit les places, arribant al límit previst per garantir un bon servei. Repercussió urbana i itinerari L'itinerari és majoritàriament urbà i costaner, fet que implica talls de circulació en carrers principals com la Rambla Vella, Rambla Nova o el Passeig Marítim. S'ha informat els veïns sobre l'afectació, que sol durar uns 30-35 minuts per tram. "Sense el voluntariat no es podria fer, sense els patrocinadors no es podria fer... els voluntaris són indispensables." Certamen fotogràfic i participació Paral·lelament a la cursa, se celebra el 4t Certamen Fotogràfic, obert tant a professionals com a amateurs. Es busquen imatges de qualsevol moment del muntatge o la cursa. Hi ha premis econòmics importants: 600 per a la millor trilogia i 150 per a fotografies individuals. L'objectiu és crear un recull històric de la prova.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
23'
Conferència CiU a Tarragona i política nacional
Conferència Nacional de Convergència i Unió a Tarragona L'episodi se centra en la celebració de la Conferència Nacional de CiU a Tarragona, un esdeveniment clau per consolidar la federació entre Convergència i Unió. Joaquim Nin, president de la Intercomarcal de CDC a Tarragona, explica que l'elecció de la ciutat no és casual, sinó que respon a una estratègia de descentralització i a la importància de l'alcaldia de Joan Miquel Nadal. Objectius i Organització Interna • L'objectiu principal és establir el marc definitiu de relacions entre els dos partits per evitar confrontacions i fomentar el consens. • Es defineix una nova estructura de lideratge: - Jordi Pujol: President fundador i d'honor. - Artur Mas: President de la Federació, visualitzant la renovació. - Josep Antoni Duran i Lleida: Secretari General. "El lema és tornar a guanyar, tornar a governar. La causa nacional i el servei a les persones és el que ens mou." Balanç Polític i Situació a Catalunya Nin reflexiona sobre el primer any de CiU a l'oposició després de les eleccions al Parlament. Critica la gestió del Govern Tripartit, especialment en temes de finançament i la influència de Madrid sobre les decisions catalanes. L'estatut d'autonomia i el finançament bilateral es presenten com a eixos centrals del futur polític. Actualitat Local: Terrescavades i l'Alcaldia Cas Terrescavades Es tracta la polèmica urbanística de Terrescavades. Nin reconeix que algunes coses "no es van fer bé" i que ja s'han pagat preus polítics amb la sortida de regidors, però demana no erosionar l'autoestima de la ciutat per un cas concret. Relleu a l'Alcaldia Sobre la possible successió de Joan Miquel Nadal per Joan Aregio, Nin manté una postura prudent: • S'aposta per una transició pactada i ordenada. • Es respecten els temps que marquin els mateixos protagonistes. • L'objectiu és mantenir la fortalesa del projecte polític a Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Campanya d'esmorzars saludables a Tarragona
L'Èxit de la Campanya d'Esmorzars Saludables L'episodi destaca el creixement de la iniciativa promoguda pel Col·legi de Farmacèutics, que ha passat d'arribar a 5.163 infants el 2003 a 7.250 alumnes de 5è i 6è de primària a les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre en la seva segona edició. Pilars de l'esmorzar equilibrat L'objectiu principal és incidir en el rendiment escolar i el desenvolupament físic mitjançant tres grups d'aliments clau: Llet i derivats: Fonamentals pel cicle del calci i el creixement. Cereals: Es prioritza el consum de pa (com el tradicional pa amb oli i tomàquet) per sobre d'altres opcions. Fruita fresca: Aporta vitals vitamines per al metabolisme infantil. Greixos saludables: Es destaca l'oli d'oliva com la font d'energia principal. El paper crucial de les famílies Es subratlla que la tasca dels 136 farmacèutics voluntaris que visiten 166 escoles no és suficient sense el suport a la llar: "Si a casa no continuen l'ensenyament, és tirar per terra tota la labor que puguem fer a les escoles." Serveis addicionals El Col·legi ofereix recursos a través de la seva web per a les AMPAs, incloent xerrades sobre temes específics com: 1. Alimentació per a infants esportistes. 2. Prevenció de trastorns com l'anorèxia i la bulímia. 3. Estratègies per crear l'hàbit d'esmorzar en infants que no tenen gana de matí.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
8'
La 13a Setmana Psicològica a la URV
Projecte i objectius de la Setmana Psicològica L'Àngel Forner, coordinador del comitè organitzador, detalla les activitats de la 13a Setmana Psicològica celebrada a la facultat de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquestes jornades busquen apropar els estudiants al món laboral i oferir perspectives que no sempre s'abasten a les aules convencionals. Anàlisi del trauma i l'actualitat Es destaca la sessió sobre l'11M: Una anàlisi psicosocial i clínica del trauma viscut a Madrid, amb la participació d'experts en victimologia i violència. Ramon Llull: S'ha realitzat una conferència sobre la psicopatologia de l'escriptor, concloent que la seva obra podria ser una forma de sublimació d'un estat psicòtic. Psicologia aplicada i tallers Les jornades inclouen una vessant pràctica molt potent a través de tallers simultanis: * Selecció de personal: Casos pràctics liderats per professionals, com la psicòloga de Port Aventura. * Psicologia de l'esport: La presència de José Mari Bakero (exjugador del FC Barcelona) per parlar de lideratge i treball en equip des de l'experiència d'elit. * Teràpia i comunicació: L'ús de l'humor com a eina terapèutica. "L'objectiu és apropar l'estudiant a aquesta ciència, conèixer camps de treball i sortir de les temàtiques clàssiques de classe." Cloenda cultural L'esdeveniment finalitza amb una proposta de teatre social que aborda la societat de consum des d'una vessant irònica i psicològica.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
15'
L'11è Congrés del PPC: Centrisme i prioritats catalanes
L'11è Congrés del Partit Popular de Catalunya a Sitges L'entrevista amb Francesc Enric Ricomà, diputat al Congrés i primer tinent d'alcalde de Tarragona, detalla els objectius del proper congrés del partit i la línia política que volen seguir. L'objectiu principal és la reelecció de Josep Piqué i la definició d'una oferta de futur basada en el centrisme i la proximitat als problemes reals de la ciutadania. Principals eixos de la ponència política La ponència titulada "Els ciutadans de Catalunya, la nostra prioritat", redactada per Ricomà, se centra en diversos punts clau: Recuperar el pragmatisme: El partit vol allunyar-se de debats que consideren "estèrils" (com l'Estatut o el finançament) per centrar-se en l'atur, la seguretat, la immigració i el terrorisme. Espai de centre moderat: Davant la radicalització que perceben en el tripartit i en Convergència i Unió, el PPC vol ocupar un espai de catalanisme plural i integrador. Autonomia del discurs català: Ricomà defensa que el discurs a Catalunya l'han de fer els catalans, respectant la seva idiosincràsia i valors històrics, dins del marc d'Espanya. La reforma de l'Estatut El Partit Popular no es tanca a la reforma, però estableix tres pilars irrenunciables: Consens ampli: Ha de tenir el mateix suport que l'estatut actual, incloent-hi els dos grans partits estatals. Igualtat de drets: No pot generar diferències de deures o beneficis entre ciutadans espanyols. Perdurabilitat: No pot ser un mecanisme de joc electoral que es modifiqui a cada legislatura. "El centrisme és aquella ideologia que fa que institucions, mercats i governs estiguin sempre al servei de les persones." El paper de Tarragona La demarcació de Tarragona té un pes rellevant en el partit, sent la segona que més compromissaris aporta. Ricomà destaca la continuïtat de Rafel Luna com a secretari general i la celebració del congrés provincial el 18 de desembre, que servirà per culminar la reestructuració interna de cara al 2005.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
19'
Premi a la Normalització Lingüística pels Cinemes Gavarres
Reconeixement a l'esforç pel català al cinema En aquesta edició, el Premi a la Normalització Lingüística en l'àmbit socioeconòmic de Tarragona ha estat atorgat als Cinemes Òscar Les Gavarres. El guardó, lliurat pel Centre de Normalització Lingüística (CNL), reconeix la tasca proactiva d'aquesta empresa per oferir cinema en llengua catalana en un sector complex i dominat per les grans distribuïdores. Punts clau de la col·laboració Compromís empresarial: L'empresa no només aposta per la cartellera en català, sinó que l'utilitza de forma natural en la seva gestió interna i amb proveïdors. Dificultats del sector: S'ha assenyalat que el cinema és un sector estratègic però difícil, on la dependència de les multinacionals i els costos de doblatge limiten l'oferta disponible. Resposta del públic: Actualment, la demanda se centra sobretot en el públic infantil. S'ha fet una crida a la ciutadania per triar l'opció en català quan estigui disponible per fomentar que l'oferta creixi. "Som el cine del món mundial que més pel·lícules fan en català, però ens agradaria que tothom fes una miqueta més d'esforç." El paper del Centre de Normalització Lingüística La conversa també ha destacat altres iniciatives vigents a la ciutat de Tarragona: Parelles Lingüístiques: Un programa d'èxit que ja va per la seva tercera edició i que fomenta la conversa oral entre alumnes i voluntaris en entorns quotidians. Voluntariat: Participació activa de ciutadans per ajudar els aprenents a practicar la llengua fora de les aules. Cursos de català: El centre manté prop d'un miler d'alumnes, amb una demanda que continua creixent any rere any.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Santa Cecília i les activitats de l'Estudi de Música
Celebració de Santa Cecília a Tarragona Amb motiu de la festivitat de Santa Cecília, patrona dels músics, el programa connecta amb Teresa Valls, de l'Estudi de Música de Tarragona, per detallar les activitats programades per al proper diumenge dia 28 de novembre. Sessions Informatives i Jornada de Portes Obertes L'escola ha organitzat una jornada especial per apropar la seva tasca a les famílies i futurs estudiants: Sessions informatives: Es realitzaran durant tot el diumenge als espais de la Cooperativa Obrera, l'Emmagatzem i la pròpia sala d'actes. Contingut: Els professors informaran sobre les diferents disciplines, des de les aules de sensibilització i iniciació per a nens fins als diversos instruments. Horaris: Sessions programades a les 10:00h, a les 12:00h i durant la tarda. El Concert de Cloenda Com a tancament de la jornada, s'oferirà un esdeveniment obert a tota la ciutadania: Concert de cant i piano: Protagonitzat per l'exalumna Júlia Arnó, a les 19:00h. Repertori: L'actuació se centrarà en obres de Toldrà, material que l'artista està a punt de gravar. Reflexió sobre la Professió Musical Durant l'entrevista, es posa de manifest l'alta demanda d'estudis musicals a Tarragona, tot i que s'aprofita la festivitat per fer una reivindicació política i sectorial: "Hi ha una llei d'ensenyaments artístics que està a mitges... seria bo que l'agilitzessin perquè la música és una part important de l'educació." Teresa Valls també fa autocrítica, assenyalant que el col·lectiu dels músics sovint està poc organitzat a l'hora de reclamar millores als responsables polítics.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
15'
2004-11-22 ESTUDI MERCURI
Context de la polèmica sobre el mercuri L'entrevista aborda l'alarma social generada per la publicació de dades sobre la presència de mercuri en sang en consumidors d'aigua de l'Ebre arran d'un episodi de mortalitat de peixos ocorregut fa tres anys. El doctor Josep Lluís Domingo, catedràtic de toxicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), aclareix que no es tracta d'un estudi científic reglat, sinó d'unes analítiques realitzades de forma personal i voluntària. Resultats de les analítiques El doctor Domingo explica que les dades obtingudes no representen un perill real per a la població: Es van detectar nivells mitjans de 10 micrograms per litre de mercuri en sang. El llindar de toxicitat greu es fixa a partir dels 200 micrograms per litre, és a dir, 20 vegades superior al detectat. Fins i tot per a grups de risc com les dones embarassades, els marges de seguretat eren molt amplis i no s'ha registrat cap increment de malformacions. Gestió de la informació i control El motiu de no fer públiques les dades en el seu moment va ser evitar una alarma social innecessària, ja que l'episodi ja estava controlat i s'havia passat a subministrar aigua de pous. "Vam estar de sort: els pobres peixos van actuar de sentinelles i es van encendre les alarmes." Millores en la seguretat actual Actualment, la situació ha millorat significativament: Freqüència de controls: S'ha passat d'una anàlisi mensual a diverses determinacions diàries. Inversions: Instal·lació de nous filtres al Consorci d'Aigües de Tarragona. Percepció del risc: El doctor reflexiona sobre com la societat sovint percep més perill en episodis puntuals (com les "vaques boges" o el mercuri) que en riscos evidents i quotidians com el tabac o els accidents de trànsit.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
2'
2004-11-22 ENQUESTA RAMBLA ALLARGAR
Anàlisi de l'opinió ciutadana El text recull diverses entrevistes a peu de carrer sobre el projecte urbanístic d'allargar la Rambla Nova de Tarragona fins a l'hospital Joan XXIII. La resposta general dels ciutadans, tant residents com visitants de poblacions properes (Reus, Vila-seca), és molt positiva. Punts clau recollits: Visió de ciutat: Els enquestats consideren que Tarragona està creixent i que aquest projecte li dóna un aire de capital. Es veu com una millora de l'estètica urbana. Oci i passeig: Es valora positivament el fet de tenir un recorregut més llarg per caminar. Alguns usuaris es defineixen com a habituals de la zona i creuen que el canvi serà estupend. Mobilitat i propostes: Ha sorgit una proposta específica sobre la Plaça Imperial Tàrraco. Un ciutadà suggereix: "Que es pugui creuar la plaça Imperial Tàrraco, el que és el parc, amb un semàfor per als vianants per anar directe i no haver de fer tota la volta." Perfils dels interlocutors: Persones de localitats veïnes que visiten la ciutat sovint. Residents habituals de la zona de la Rambla que hi passegen diàriament. Perfils que, tot i no ser originaris de la zona, valoren positivament el projecte de futur.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
21'
Tarragona opta a la Capitalitat Europea de la Cultura 2016
L'entrevista a Albert Ballbé, tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, se centra en dos grans eixos: la situació dels premis literaris i l'anunci de la candidatura de la ciutat per a la Capital Europea de la Cultura 2016. Premis Literaris Ciutat de Tarragona L'actualitat literària ve marcada per una notícia agredolça: el Premi de Narrativa Pin i Soler ha quedat desert per segon any consecutiu. * Qualitat i exigència: D'entre les 17 obres presentades, el jurat ha decidit no atorgar el guardó per falta d'excel·lència i universalitat. * Criteri professional: Ballbé defensa la independència del jurat i recorda que altres premis prestigiosos, com el Prudenci Bertrana, també han quedat deserts enguany. * Incentius: Malgrat la bona dotació econòmica i el suport d'una editorial potent com Grup Planeta, l'ajuntament planteja la necessitat d'estimular més els escriptors i millorar la promoció del certamen. Candidatura a la Capitalitat Europea 2016 Tarragona ha anunciat oficialment la seva voluntat de ser capital europea de la cultura l'any 2016, coincidint amb el torn d'Espanya. * Projecte de ciutat: Es remarca que no és una iniciativa partidista, sinó un consens unànime de totes les forces polítiques i institucions. * Infraestructures: Diversos agents culturals (Àngel Òdena, Jesús Monllaó, Joan Andreu Torres) coincideixen que aquest repte ha de servir d'esperó per dotar la ciutat d'equipaments pendents, com el nou Teatre Tarragona, un auditori a la façana marítima i la recuperació de la Tabacalera (Xarxa 3). * Estratègia: El procés de selecció final es farà quatre anys abans de la data, fet que obliga a treballar ja en un pla cultural estratègic i una comissió supramunicipal. "Tarragona és una ciutat preolímpica des del punt de vista cultural i hem d'assumir compromisos d'inversió per assolir aquest repte."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
19'
Campanya d'Intermón Oxfam per un Comerç amb Justícia
Justícia en l'agricultura: el testimoni d'Eva Farinango L'entrevista se centra en la presentació de la campanya "Comerç amb Justícia" d'Intermón Oxfam, que denuncia les regles injustes del comerç mundial en l'àmbit de l'agricultura. El programa compta amb la presència d'Anna Wittenborg, representant de l'entitat, i d'Eva Farinango, una camperola de la província de Cotopaxi a l'Equador, que aporta el seu testimoni vital sobre les dificultats que viuen les comunitats indígenes. Principals problemàtiques exposades Subsidis i competència deslleial: La Unió Europea i els Estats Units inunden els mercats locals amb productes com la llet en pols subsidiada, impedint que els productors locals com l'Eva puguin vendre la seva llet a un preu digne. Inestabilitat de preus: Els productes bàsics com les patates o les faves es paguen a preus que no cobreixen ni tan sols els costos de producció. Cicle de pobresa: Aquesta situació econòmica impedeix l'accés a l'educació secundària, a centres de salut bàsics i provoca l'emigració de comunitats senceres. L'organització femenina i la reivindicació Eva Farinango forma part d'una organització d'unes 1.020 dones que han pres les regnes de les seves comunitats davant l'absència dels homes. "El que volem és que els nostres productes tinguin un preu adequat... només quan el govern deixi de fer aquestes males polítiques podrem defensar la nostra vida." Com actuar? Intermón Oxfam proposa diverses vies de participació per pressionar els líders mundials davant la pròxima conferència de l'OMC a Hong Kong: 1. Informació: Visitar el web comercioconjusticia.com. 2. Incidència política: Omplir i enviar una postal al president del govern espanyol demanant un compromís real contra la fam en les negociacions internacionals. 3. Sensibilització: Assistir a les xerrades testimonials per posar cara i veu a les xifres de la pobresa.