Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

697-720 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
17'
Dansa i Tradició: L'Esbart Santa Tecla i la Principal del Llobregat
La Dansa Catalana com a Protagonista de Sant Magí L'entrevista a Tarragona Ràdio reuneix en Jaume Aguas, director de l'Esbart Santa Tecla, i en Lluís Calduch, director de l'Esbart Ciutat Comtal, per parlar de l'espectacle de dansa que tindrà lloc a la Plaça de la Font. Aquesta actuació, acompanyada per la cobla La Principal del Llobregat, és un dels plats forts de la programació de la festa major. Detalls de l'Espectacle i Repertori El programa d'aquesta nit destaca per la seva varietat i per la inclusió de peces coreografiades pel mateix Lluís Calduch i en Jaume Aguas. Alguns dels punts clau del repertori són: "Viatge": Una peça amb música del grup Trullars. "El Voler de Tortosí": Un projecte inspirat en les danses de l'Ebre. "Del Montsant a Prades": Un projecte estrenat fa dos anys que avui s'estrena en la seva versió per a cobla. Jota de Castelló i altres balls populars del Pallars i Paúls. Reflexions sobre la Festa i els Espais Els convidats fan un balanç molt positiu de l'actuació realitzada a l'Amfiteatre Romà, destacant que, malgrat ser un dilluns a la nit, es va omplir amb prop de mil persones. Tot i això, assenyalen la necessitat de millorar les condicions tècniques i d'accés d'aquest espai històric: "S'hauria d'aconseguir que l'Amfiteatre Romà sigui un espai estable per fer-hi coses; la Conselleria de Patrimoni i Festes s'haurien de posar d'acord." La Identitat de la Festa Major Durant la conversa, es qüestiona el concepte de "festa petita" aplicat a Sant Magí. Els directors defensen que és la festa major d'estiu i que s'hauria de considerar amb la mateixa magnitud que Santa Tecla per evitar retallades pressupostàries que puguin afectar la qualitat dels actes culturals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
La Festa i Llegendes de Sant Magí a Tarragona
La Celebració de Sant Magí Aquest text recull la tradició i el folklore al voltant de la figura de Sant Magí, celebrat especialment a la ciutat de Tarragona. La lletra descriu l'ambient festiu i la devoció popular que envolta aquesta festivitat costumista. Els Miracles i la Llegenda La narrativa se centra en la capacitat miraculosa del sant per a la curació i els fets sobrenaturals durant la seva persecució: * Curacions: Es destaca que el sant cura "tots els mals" i fins i tot influències demoníaques. * L'episodi dels soldats: S'esmenta el seu empresonament pel governador i el miracle de les cadenes i les portes obertes a mitjanit. * L'aigua i les fonts: Un element central és la creació de les fonts miraculoses que brollen per la seva voluntat. Elements Simbòlics i Populars La cançó també integra la cultura popular a través de diversos referents: 1. L'aigua medicinal: Es descriu l'aigua de Sant Magí amb un gust especial i propietats medicinals que perduren malgrat guerres i mals governs. 2. El refranyer: Es fa referència a la pluja típica de les dates del sant i a la gastronomia de la diada. "I perquè se'l creguen tres fonts fa brollar." L'obra acaba amb una visió de la festa com un moment de joia col·lectiva on la gent es diverteix amb intensitat, superant fins i tot els efectes del vi.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
Concert de José Luis González al Festival d'Orgue
Festival Internacional d'Orgue a la Catedral de Tarragona El prestigiós organista José Luis González Uriol, catedràtic d'Orgue del Conservatori Superior de Saragossa, oferirà un concert especial al claustre de la catedral de Tarragona. L'esdeveniment s'emmarca dins el Festival Internacional d'Orgue i destaca per la rellevància històrica de l'instrument i l'excel·lència del seu intèrpret. Un repertori eclèctic i històric El programa del concert ha estat dissenyat per recórrer la música antiga europea, posant èmfasi en: - Autors hispànics i portuguesos: Obres de Antonio de Cabezón, Tener Carrera i Carlos Seixas. - Mestres europeus: Peces de Johann Pachelbel, Giovanni Pescetti i Johann Sebastian Bach. - Peces populars i colossals: El concert clourà amb la Batalla de Marengo, una peça d'autor anònim. La singularitat de l'orgue del claustre Jordi Vergés, director del festival, destaca que l'orgue del claustre és una peça excepcional per diversos motius: - És un dels pocs que es va salvar de la destrucció massiva d'orgues a Catalunya. - Ofereix una sonoritat íntima, galant i preciosista, ideal per a la distància curta. - > "Cada orgue és una petita orquestra... té una instrumentació específica que el fa únic en el seu gènere." L'experiència del directe Tot i que el públic no pot veure físicament l'organista durant l'execució, l'acústica del claustre i la vivesa del so original proporcionen una experiència sensorial inigualable per als amants de la música antiga.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Alexandre Aixendri i la Nova Imatge de Sant Magí
La creació de la nova imatge de Sant Magí L'artista Alexandre Aixendri explica el procés de creació d'una nova obra dedicada a Sant Magí, actualment ubicada a l'ermita de la Brufaganya. El projecte, que va néixer d'un encàrrec per a la Festa de la Rosa, ha cristal·litzat en una peça de grans dimensions realitzada sobre tela per facilitar-ne el transport. Detalls del procés artístic Material i format: L'obra fa dos metres d'alçada per un metre i mig d'amplada. S'ha utilitzat roba cosida per ser una peça pràctica de posar i treure segons les necessitats litúrgiques. Col·laboracions: Aixendri destaca la col·laboració desinteressada de Jordi Herèdia en la confecció i aportació del material. Estil i iconografia: Es tracta d'una representació del sant en una "posi honesta i quotidiana", basada en una estampa tradicional que es reparteix durant la festivitat. Els reptes de l'artista i el futur de l'ermita L'autor subratlla que el més complex ha estat capturar la mirada viva del sant. Així mateix, durant la conversa es posa de manifest l'estat actual de l'ermita de la Brufaganya: "L'ermita està una mica velleta... estan restaurant tot el sostre nou perquè hi havia moltes goteres." Finalment, l'artista reflexiona sobre la seva inspiració, que sovint arriba durant la nit o en el recolliment de la tardor, i confessa que la música clàssica (especialment la d'òrgan) és la seva companya indispensable mentre treballa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
2'
Sorteig de les semifinals de la Copa Catalunya
El Nàstic a l'espera de rival per a les semifinals L'emissió radiofònica ens trasllada a l'Auditori de Caixa Tarragona, on s'està duent a terme el sorteig per determinar l'enfrontament del Club Gimnàstic de Tarragona a les semifinals de la Copa Catalunya. L'expectació és màxima per saber si el rival serà el FC Barcelona o el RCD Espanyol. Detalls de l'esdeveniment i autoritats Retard en l'inici: L'acte ha començat amb uns 25 minuts de demora a causa de l'arribada tardana de la representació del FC Barcelona. Representació institucional: S'ha confirmat la presència de figures clau del món de l'esport: Nàstic: El president Josep Maria Andreu i el tècnic Lluís César. Espanyol: Representat per l'exporter Tomi Nkono. Federació: El president Jaume Roure i el delegat Germà Pallicer. Caixa Tarragona: Rafael Jané ha iniciat els parlaments protocol·laris. "Ara comencen els parlaments... d'aquí uns instants suposem que coneixerem ja qui serà el rival del Nàstic." Pròximes passes El partit de semifinals es disputarà el proper divendres a la tarda. La ràdio manté la connexió oberta amb l'unitat mòbil per confirmar el resultat del sorteig tan bon punt finalitzin els parlaments de la taula presidencial.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
La Romàntica de l'Alfàbrega al Convit de Sant Magí
La Romàntica de l'Alfàbrega obre les festes de Sant Magí En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, es presenta el grup valencià La Romàntica Alternativa del Saladar, encarregat de realitzar el passacarrers del convit per iniciar la Festa Major Petita de Tarragona. El portaveu del grup, Pep Bas, explica l'essència de la seva formació i el seu paper en l'anunci de les festes. Els punts clau de la formació Estil i origen: El grup és una xicoteta banda de poble de la comarca de La Marina, que recupera els sons tradicionals dels inicis del segle XX. Vincle social: Reivindiquen el paper de la banda en tots els actes vitals (bodes, batejos, festes) i la seva connexió amb la cultura compartida entre el País Valencià i Catalunya. Preservació: El seu nom, Saladar, fa referència a una zona amenaçada per la invasió turística i el formigó, que el grup vol reivindicar mitjançant la seva música. L'acte del Convit a Tarragona L'acte consisteix en una cercavila pels carrers de la Part Alta on el grup recita versos i convida la ciutadania a participar en la festa. Durant el recorregut, s'entregaran els tradicionals pomells de flors a quatre entitats rellevants: 1. Ball de Gitanes 2. Ball de Cercolets 3. Comissaria de Sant Magí 4. Colla Jove de Xiquets de Tarragona "Dones i xiquetes eixiu al balcó, perquè les trompetes ja fan el pregó. Això és el convit, un convit que convida a vindre a la festa."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
La Tradició de la Baixada de l'Aigua de Sant Magí
L'Expedició de l'Aigua: Tradició i Germandat Vicenç Gabriel, president dels Portants de l'Aigua de Sant Magí, detalla els preparatius i el recorregut de la tradicional baixada de l'aigua des de la Brufeganya fins a Tarragona. Aquesta festivitat, que uneix fe, història i cultura popular, mobilitza uns 10 carros i aproximadament 50 persones en un trajecte de 60 quilòmetres. El Recorregut i la Logística L'expedició segueix un itinerari fixat que dura diversos dies, creuant municipis on els portants reben mostres de suport i carinyo: Inici: Sant Magí de la Brufeganya (terme de Pontils), on se celebra una missa emotiva a les fonts. Parades clau: Santa Perpètua de Gaià, el Pont d'Armentera, Santes Creus i Bràfim, on passen la nit. Arribada a la ciutat: Dimecres a la tarda, entrant per la Rambla Nova cap al Portal del Carro. Significat i Simbolisme de l'Aigua L'entrevistat destaca que l'aigua de Sant Magí és un element simbòlic i gratuït per als ciutadans. No es comercialitza el líquid, sinó que es demana una donació per l'ampolla o el càntir per ajudar la Confraria. "L'aigua no es ven. La baixem per a tots els tarragonins, fidels i devots." Devoció i Creences Populars Gabriel comparteix el sentiment de fraternitat entre els portants i la forta devoció que desperta el sant. S'esmenten anècdotes sobre les propietats presumptament miraculoses de l'aigua, citant casos on malalts o persones en situacions crítiques han trobat consol o millores inexplicables, fet que reforça el vincle emocional de Tarragona amb aquesta tradició. Novetats i Cultura Aquest any, l'arribada coincideix amb el 150è aniversari de la Rambla de Tarragona, per la qual cosa la benedicció es farà davant del Teatre Metropol. A més, s'ha reeditat el llibre de Mossèn Antoni Panadès sobre la història de Sant Magí, que inclou detalls sobre l'antiga administració de les fonts.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
10'
2004-08-16 OPERA KÍEV TGN
Espectacle de Ballet al Camp de Mart El mànager de l'Òpera Nacional de Kiev, Lluís Acosta, presenta el concert i espectacle de ballet que tindrà lloc al Camp de Mart de Tarragona. La funció destaca per la interpretació de peces clàssiques de Tchaikovsky, especialment el cèlebre vals del Llac dels Cignes. Dades clau de la companyia Origen: Teatre d'Òpera i Ballet Taras Shevchenko de Kiev (Ucraïna). Plantilla: Una institució de gran envergadura amb 1.500 artistes, incloent-hi 140 ballarins. Excel·lència: Els ballarins que formen part de la gira són els millors de la plantilla, molts d'ells guardonats en concursos internacionals. Formació: Tot i la seva joventut (mitjana de 24 anys), compten amb una àmplia experiència, ja que comencen la seva preparació als 8 o 10 anys. El repertori i els protagonistes L'espectacle es divideix en dues parts principals: 1. El Llac dels Cignes (Suite): Protagonitzat per la primera ballarina Anna Doros (Odette/Odile) i Maxime Chepic (Príncep Siegfried). 2. Xerehzade: Amb les actuacions destacades de Tatiana Borovic i Maxim Motkov, ballarins condecorats per l'estat ucraïnès. La duresa de la professió Acosta destaca el gran sacrifici que implica la dansa clàssica a nivell professional: "Un dia normal de treball d'un ballarí és com un dia d'un esportista: entrenar, entrenar i entrenar." Règim de treball: Jornades de 8 hores diàries, incloent-hi classes d'escalfament i assajos abans de cada funció. Carrera curta: L'etapa de màxim rendiment finalitza prop dels 35-38 anys, moment en què molts passen a ser pedagogs o mestres de ballet. Valoració de l'escenari Malgrat ser un escenari d'estiu que pot tenir certes limitacions tècniques en comparació amb un teatre tancat pel que fa als decorats, el Teatre Auditori del Camp de Mart es considera un espai excel·lent i ben equipat per acollir una companyia de talla mundial.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
18'
Les Contalles de Sant Magí a l'Amfiteatre
Descripció de l'Espectacle i la seva Producció En aquesta entrevista, la Rosa i en Jaume (qui interpreta el paper protagonista) expliquen els detalls de les Contalles de Sant Magí, una representació de dansa i música que narra la vida i miracles del sant. L'espectacle és fruit d'un llarg procés d'investigació i assajos que va començar l'any anterior, amb un muntatge complex que arriba a moure més de 50 persones a l'escenari. Estructura de l'Obra en Quadres L'obra s'estructura en diversos quadres escènics que relaten moments clau: Quadre 1: Arribada de Sant Magí a la Brufeganya i el comiat dels seus germans. Quadre 2: El miracle de la curació de la filla de l'emperador Maximià. Quadre 3: L'empresonament i l'alliberament miraculós pel Portal del Carro. Quadre 4: L'oració a la cova i el Miracle de l'Aigua, element central de la identitat tarragonina. Quadre 5: El martiri i la glorificació final del sant. Aspectes Tècnics i Logístics L'escenari escollit és l'Amfiteatre de Tarragona, un espai de gran bellesa però amb reptes logístics considerables per la manca d'infraestructura convencional. "El marc de l'amfiteatre és impressionant per a un espectacle com aquest; realment posa la pell de gallina." L'elenc està format per: - 25 dansaires de l'Esbart. - Un cor d'unes 10 persones. - Una cobla de 13 músics. - 3 sacs de gemecs per als enllaços musicals. Finalment, els convidats fan una crida a la participació dels tarragonins, recordant que l'entrada és lliure i gratuïta per tal de consolidar aquest gran muntatge festiu.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Actualitat Castellera: Sant Magí i la situació de les colles
Panorama Castellera davant la Diada de Sant Magí L'actualitat castellera s'intensifica amb l'arribada de la Diada de Sant Magí el proper dijous 19 d'agost. En Jordi Sorignac, del programa Toc de Castells, analitza l'estat de forma de les colles de Tarragona i les darreres actuacions destacades al territori. Situació de les colles tarragonines L'anàlisi mostra dues realitats diferenciades per a les colles de la ciutat: Colla Jove i Xiquets de Tarragona: Arriben amb optimisme i el repte de completar una actuació amb tres castells de vuit. Les sensacions són molt positives, especialment després dels darrers assajos i actuacions. Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Es troben en una situació més complexa. Tot i que els del Serrallo van carregar el 3 de 7, les caigudes i la falta de camises als assajos generen incertesa sobre si podran portar castells de set a la plaça. Crònica del cap de setmana L'activitat ha estat frenètica en diversos punts de la geografia: Cosa del Bou (Sant Roc): La Colla Jove Xiquets de Tarragona va demostrar un gran estat de forma descarregant el primer 3 de 8 de la temporada, a més del quart 4 de 8 i el 2 de 7. La Bisbal del Penedès: Una diada d'alt nivell amb quatre castells de nou. Els Castellers de Vilafranca van dominar amb el 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre, mentre que la Vella de Valls va recuperar bones sensacions. Xiquets de Reus: Van carregar el 4 de 8, però una caiguda lenta i aparatosa de la canalla va impedir completar l'actuació. Polèmica amb el Concurs de Castells Es confirma la llista definitiva de les 18 colles per al Concurs de Castells de Tarragona. La notícia destacada és l'absència dels Bordegassos de Vilanova per una falta de coordinació amb el patronat respecte als terminis de resposta, sent substituïts pels Marrecs de Salt. "Els castells són com el futbol: el dia que guanyes tot va molt bé, però el dia que perds tot són crítiques."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
21'
Presentació de Sant Magí 2004 i Santa Tecla a Tarragona
Detalls de la Festa Major de Sant Magí 2004 L'entrevista amb Carles Sala, regidor de Joventut i Festes de l'Ajuntament de Tarragona, desgrana la programació de Sant Magí, coneguda com la festa major petita. Enguany es presenta com una celebració continuista i tradicional, marcada per l'absència d'un macroconcert a causa de motius econòmics i la falta de gires d'artistes adequats per omplir la plaça de braus. Actes destacats i novetats Protagonisme de l'aigua: Es manté la tradició de la Baixada de l'Aigua des de la Brufaganya, un acte que transcendeix l'àmbit local i uneix diversos municipis. Consolidació d'actes populars: La Revetlla Remullada a la plaça del Rei i la Sindriada es confirmen com a esdeveniments intergeneracionals d'èxit. Aniversari especial: Per celebrar els 150 anys de la Rambla Nova, l'arribada dels portants i la benedicció de l'aigua es traslladaran excepcionalment davant del Teatre Metropol. Cultura i espectacles: Destaca l'actuació de l'Òpera de Kíev i els concerts de rock de Kabul Babà i Ràbia Acústica. "Sant Magí és una festa d'estar per casa, en un sentit íntim i de ciutat, on la imaginació supleix l'austeritat pressupostària." Avançament de les Festes de Santa Tecla El regidor també ha aprofitat per donar les primeres pinzellades de la Festa Major de Santa Tecla, que comptarà amb una agenda molt atapeïda el diumenge 19 de setembre: Una jornada excepcional (19 de setembre) Diada Castellera Especial: Amb motiu del 25è aniversari de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, hi participaran colles convidades com els Minyons de Terrassa i la Joves de Valls. Arribada del nou Arquebisbe: El seguici popular sortirà de forma extraordinària per rebre el doctor Jaume Pujol. Ajustos horaris: La Santa Tecla Petita endarrerirà el seu inici a les 19:30h per no coincidir amb els actes de recepció de l'arquebisbe. Finalment, Sala ha reivindicat la necessitat d'una millor dotació pressupostària per a l'àrea de festes per mantenir el nivell d'excel·lència que els ciutadans valoren positivament en les enquestes de satisfacció.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Inauguració de la Residència Nostrellar als Pallaresos
Inauguració del projecte Nostrellar L'Associació Popular de la Gent Gran de Tarragona inaugurarà el proper 15 de setembre oficialment la residència Nostrellar, situada als Pallaresos. Aquest projecte és pioner a Catalunya i a Espanya pel seu model de propietat horitzontal, on els mateixos socis de l'associació han comprat les habitacions com si fossin un bloc de pisos. Capacitat i funcionament del centre Capacitat: El centre disposa de 126 habitacions (96 dobles i 30 individuals) amb un total de 222 llits. Ocupació inicial: A partir de l'1 d'octubre començaran a viure-hi 43 propietaris. Cessió d'ús: El 70% de les places restants es cediran en ús a altres jubilats mitjançant un cànon per als propietaris que no les ocupen immediatament. Costos i gestió sense ànim de lucre La residència s'autogestiona pels mateixos jubilats a preu de cost, ja que l'associació no té ànim de lucre: Habitació doble: El preu per a persones autònomes serà inferior als 900 euros mensuals. Habitació individual: El cost se situarà al voltant dels 960 euros. "Mimarem moltíssim la dignitat de les persones... hem fet una residència per nosaltres mateixos i ens l'autogestionem." Equipaments i serveis L'edifici consta de 6.300 metres quadrats construïts i una hectàrea total de terreny, oferint serveis de qualitat: Zones comunes: 1.500 m² que inclouen biblioteca, gimnàs de rehabilitació, sales de jocs i manualitats. Exteriors: Més de 5.000 m² de jardins, accessos amplis i aparcament. Tecnologia: Sistemes moderns de comunicació interna i megafonia.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
2004-08-15 CÀMPING TAMARIT PARK
Èxit internacional i gestió de l'ocupació El senyor Joan Deixeus, president del càmping Tamarit Park, destaca el posicionament d'elit de les seves instal·lacions, reconegudes per l'Automòbil Club d'Holanda com un dels sis millors càmpings d'Europa. Malgrat els rumors de crisi al sector turístic, Deixeus aclareix que el seu càmping manté xifres excel·lents: Ocupació completa en bungalows durant l'agost. Un 80% d'ocupació global incloent parcel·les. Millora de la recaudació respecte a l'any anterior, indicant un client amb major capacitat econòmica. "No es pot parlar de crisi del turisme, es pot parlar de crisi d'emplaçaments turístics." Competència i model de negoci L'entrevista analitza la competència de països emergents com Croàcia o destins a la costa atlàntica francesa. Deixeus defensa que el model de sol i platja no està esgotat, però sí saturat per una herència del turisme de masses que cal corregir mitjançant la qualitat i la inversió en infraestructures. Mercats emergents i promoció conjunta Es proposa una estratègia de promoció sota la marca Costa Daurada per atraure nous mercats: Països de l'Est: Especialment Polònia, amb un creixent flux de visitants amb alt poder adquisitiu. Col·laboració publicoprivada: Treballar amb la Direcció General de Turisme i hotelers per fer campanyes col·lectives. Desestacionalització: Aprofitar el clima favorable per allargar la temporada més enllà de l'estiu. Reptes infraestructurals i administratius El president de Tamarit Park es mostra crític amb les deficiències de l'entorn: Mobilitat: Les cues quilomètriques a les carreteres de Tarragona són un impediment greu per al creixement. Burocràcia: Crida a la Generalitat a flexibilitzar la normativa per permetre més bungalows (actualment limitats al 33%) per no perdre competitivitat davant el model de València. Transport públic: Necessitat de millorar la connexió entre els càmpings i Tarragona capital per fomentar el turisme cultural.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
8'
L'ONCE dedica el seu cupó a la Festa de Sant Magí
Sant Magí protagonitza el cupó de l'ONCE En l'edició de divendres, l'organització ONCE ha dedicat la imatge del seu cupó a les Festes de Sant Magí de Tarragona. L'emissió especial mostra elements tradicionals com el carro dels portants de l'aigua. Els punts clau de la connexió a peu de carrer inclouen: Vendes a l'alça: Segons el venedor de la Plaça de la Mitja Lluna, la imatge de la festa ha animat considerablement les vendes. Héctor del Valle: El venedor, anomenat Francesc Javier, ha revelat la seva faceta com a cantant i músic professional, interpretant en directe algunes de les cançons més famoses de les campanyes publicitàries de l'ONCE. Premis extraordinaris: S'ha destacat que el premi d'aquest divendres puja a 6 milions d'euros, amb un sorteig especial proper de 14 milions per al dia 14. "L'únic que es veu és Festa de Sant Magí, Tarragona, 19 d'agost, i el carro dels portants de l'aigua." Un venedor amb talent artístic La interacció amb el personal de venda ha permès conèixer que el Francesc ja ha repartit premis importants anteriorment a la ciutat, inclosos premis de 350 milions de pessetes. A més, s'ha promocionat l'oferta actual on, per la compra de tres cupons del sorteig extraordinari, es regala un CD amb les cançons de l'estiu 2004.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
25 anys del Misteri de la Selva i el llibre de Camil Ferreter
Celebració del 25è aniversari del Misteri de la Selva Aquesta conversa a Tarragona Ràdio commemora el quart de segle de representacions del Misteri de la Selva i la publicació del llibre "Pas a pas de representació de l'assumpció de Madona Santa Maria", escrit per Camil Ferreter. L'obra no només recull la història d'aquesta tradició, sinó que és un homenatge a l'esforç col·lectiu del poble. Aspectes destacats del llibre i la investigació El llibre ha requerit uns tres o quatre mesos de treball intens de documentació i memòria. Es plantegen hipòtesis sobre l'origen de la representació a la Selva del Camp, vinculant-la a la inauguració de dos retaules marians al segle XIV. S'explica per què el text original es troba a l'Arxiu de Tarragona: el cardenal Vidal i Barraquer el va fer traslladar per protegir-lo. Característiques de l'obra medieval Qualitat literària: A diferència d'altres obres populars anònimes, el Misteri de la Selva presenta una voluntat d'autor clara amb un vocabulari ric i reminiscències trobadoresques. Registres lingüístics: El text conserva el català del segle XIV, que destaca per la seva frescor i expressivitat. Elements de contrast: Existeix un contrast marcat entre la solemnitat dels cants religiosos i la "diablada", on els dimonis usen un llenguatge col·loquial i humorístic. "Batets-me aquest enemic que no val un peu de cabrit" La representació en directe Les funcions tenen lloc a la Parròquia de Sant Andreu de la Selva del Camp, amb la participació d'una vuitantena d'actors. Es tracta d'una experiència immersiva que ocupa tot l'espai del temple, fusionant música monòdica, gregorià i teatre medieval.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Bonavista ja ho té tot a punt per a les seves festes
Inici imminent de les festes de Bonavista Ramon López, president de l'Associació de Veïns de Bonavista, explica que el barri ja ha enllestit gairebé tots els preparatius per donar el tret de sortida a la seva festa major. Tot i que encara queden els darrers detalls en l'escenari i la il·luminació, la il·lusió és màxima per gaudir d'uns dies de convivència. Un programa amb essència de barri El programa d'actes destaca pel seu colorit i participació local: Participació infantil: La portada del llibre de festes és fruit d'un concurs de dibuix realitzat a les escoles del barri. Teixit comercial: Una gran quantitat de comerços de Bonavista i poblacions veïnes com la Canonja col·laboren activament en el patrocini de la festa. Atractiu turístic: El famós mercat dels diumenges i la tradició del tapeo fan que molts estrangers i visitants de fora es desplacin fins al barri. Actes més destacats El calendari de festes està pensat per a totes les edats, combinant tradició i oci: Vendre: Homenatge a Joséito Chacón amb futbol, cercavila a les 20h, pregó a càrrec del senyor Nadal i la coronació de les reines a les 22h. Dissabte: Marató Popular infantil de bon matí, jocs, fira de varietats i revetlla. Diumenge: Guerra de l'escuma i l'aigua (on fins i tot els adults s'impliquen), actes religiosos, futbol i correfoc amb focs artificials. "Bonavista és un barri obert a tothom i tothom qui vulgui venir a la festa hi està convidat per passar-ho bé cívicament." Seguretat i civisme Durant l'entrevista es fa referència a un incident recent: un incendi presumptament provocat al "muro verd" entre Bonavista i Campclar. López fa una crida al civisme i al respecte per la natura, demanant que no es facin malbé els pins que tant costen de replantar, especialment per la seva funció protectora davant el polígon químic.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
8'
Descoberta excepcional d'una cabana neandertal a Capellades
La Revolució de l'Abric Romaní L'arqueòleg Eudald Carbonell detalla la troballa d'un negatiu de fusta de 3,5 metres a l'Abric Romaní de Capellades. Aquesta peça és el primer element de construcció d'una cabana neandertal localitzat al jaciment després de 22 anys d'excavacions. Punts clau de la descoberta: Complexitat social: La troballa d'estructures de cabanes confirma que els neandertals eren caçadors-recol·lectors amb una organització domèstica complexa. Domini del foc: El foc no era només una font de calor, sinó un element cultural i de transmissió d'informació, comparable al paper que té la televisió avui dia. Intel·ligència compartida: Carbonell defensa que el grau d'humanització no depèn de la tecnologia (com el mòbil actual), sinó de la complexitat de les relacions socials. Una feina de persistència "El treball de dia a dia és el més important. Vam estar pràcticament 15 anys sense trobar res." L'expert subratlla que la ciència és una tasca silenciosa que, de tant en tant, ofereix grans titulars que permeten compartir el coneixement amb la societat a través d'exposicions com les d'Atapuerca a Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
Situació i reptes del sector d'apartaments turístics
Anàlisi del sector turístic a la Costa Daurada En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Josep Gracet, president de l'Associació d'Apartaments Turístics de la Costa Daurada, analitza l'estat actual de la temporada i desmenteix l'existència d'una crisi estructural. Segons Gracet, ens trobem davant una temporada difícil però amb un sector que continua treballant i invertint. Punts clau de l'entrevista Ocupació i gestió: Tot i que els hotels tenen més agilitat per llançar ofertes d'última hora, els apartaments mantenen una bona ocupació a ple agost. Lluita contra l'al·legalitat: Un dels problemes principals és la competència de lloguers que no estan legalitzats i que no ofereixen garanties de qualitat ni serveis baiscs (neteja, roba de llit). Model de Sol i Platja: Gracet defensa amb contundència aquest model com la base de la seva activitat, tot i que reconeix la necessitat de millorar-lo amb valor afegit. "Turisme de sol i platja és la nostra base i a la que mai podrem renunciar." Crítica a la gestió política L'entrevistat es mostra molt crític amb algunes propostes del govern de la Generalitat: L'Ecotaxa: Rebutja la implementació d'un gravamen similar a l'antic model balear, considerant que podria generar un impacte negatiu en la imatge de la destinació. Finançament municipal: Reclama que els municipis turístics rebin més recursos directes en lloc d'imposar noves taxes als visitants, ja que aquests municipis aporten una gran part de la riquesa del país. Infraestructures: Denuncia el col·lapse constant de l'AP-7 i la falta d'inversions en vies de comunicació, un factor clau per a la competitivitat turística. El sector s'ha compromès a no donar dades d'ocupació definitives fins al mes d'octubre, basant-se en l'Observatori de la Fundació de la URV per garantir el rigor estadístic.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
23'
Brahim: del Sàhara a Tarragona pel somni de ser pilot
Trajectòria Vital i Acollida a Catalunya L'episodi narra la història excepcional d'en Brahim, un jove saharaui que va arribar a Tarragona a través del programa de colònies d'estiu i que, a diferència de la majoria de nens, s'ha quedat a residir a la ciutat per estudiar i llaurar-se un futur. L'Adaptació i el Sistema Educatiu • En Brahim es descriu com un noi totalment integrat que parla català amb fluïdesa i estudia segon d'ESO. • La Claustra, de la comissió de colònies, explica que el cas d'en Brahim és excepcional, ja que el programa de l'Associació d'Amics del Poble Saharaui està danyat pel retorn dels infants als campaments; la seva estada permanent ha estat possible gràcies a un acord entre la família biològica i l'adoptiva. • Es destaca el gran esforç acadèmic que realitza el jove per compensar el retard del sistema educatiu dels campaments de refugiats respecte al de Catalunya. Cultura Saharaui i Situació Política L'entrevista aprofundeix en la realitat dels campaments de Tindouf (Argèlia) i la identitat d'un poble que porta més de 25 anys a l'exili. Valors i Identitat • En Brahim i la Claustra defineixen el poble saharaui com extremadament acollidor, on el poc que es té es comparteix sempre amb el convidat. • Es parla del Front Polisario no només com un exèrcit o grup polític, sinó com un moviment d'alliberament nacional que engloba tota la població en la seva lluita per l'autodeterminació. Somnis de Futur: L'Aviació "Cada nit al Sàhara mirava les estrelles i veia passar els avions; el meu somni és ser pilot." En Brahim mostra una habilitat innata per la tecnologia i té clar que vol formar-se com a pilot d'aviació o metge per, en un futur, poder ajudar la seva família i el seu poble. Un Futur d'Esperança i Lluita L'episodi conclou amb una reflexió sobre el cansament del poble saharaui davant la paràlisi internacional i la falta d'un referèndum, mentre en Brahim aprofita l'oportunitat vital que se li ha brindat a Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
2004-08-12 ORTIZ
Situació crítica de la pesca a Tarragona L'entrevista amb Esteve Ortiz, president de la Confraria de Pescadors de Tarragona, revela una situació alarmant per al sector pesquer local, especialment pel que fa a la captura del peix blau. Les dades indiquen una davallada dràstica en les captures de sardina, arribant a una reducció del 75% durant els mesos d'estiu a la llotja tarragonina. Causes de la crisi i sobreexplotació El sector atribueix aquesta falta de peix a diversos factors: Sobreexplotació: L'arribada d'embarcacions més modernes i potents provinents d'Andalusia que operen des deports com Vinaròs. Canvi Climàtic i Contaminació: Es preveu un estudi biològic pel setembre conjuntament amb el Ministeri i la Generalitat per determinar les causes exactes. Competència Deslleial: Mancança de vedes uniformes a tota la costa catalana, fet que permet que flotes de Barcelona o Vilanova pesquin en zones on el sector de Tarragona està fent aturades biològiques. Impacte econòmic i costos d'explotació La situació de "ruïna total" s'agreuja per l'increment dels costos operatius: Carburant: L'augment del preu del gasoil és descrit com una "apunyalada al cor" del sector, ja que els pescadors no poden repercutir aquest cost en el preu final de subhasta. Greuge comparatiu en subvencions: Ortiz denuncia que Catalunya rep menys ajuts de la UE (fons IFOP) i de l'Estat en comparació amb Andalusia o la Comunitat Valenciana, on les subvencions per vedes i modernització de flota són molt superiors. Futur i mobilitzacions El malestar és profund entre les 500 famílies que depenen de la mar. Ortiz no descarta noves mobilitzacions abans de final d'any si l'administració no intervé. "No pot ser que alguns estiguem parant per respectar la mar i que els altres segueixin pescant; això és il·lògic totalment." Es reclama un major control sobre la venda de peix negre (que no passa per llotja) i una protecció més clara de la marca de qualitat del peix de la costa de Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
18'
Reedició de 'La capella de Sant Magí' d'Antoni Prenafeta
Presentació d'una joia bibliogràfica i històrica El professor de la URV, Josep Maria Sabater i Bosch, presenta la reedició del llibre La capella de Sant Magí, una obra original de 1928 escrita per Antoni Prenafeta i Soler. Aquest document és considerat una font primordial per entendre no només la història de l'edifici, sinó també la gènesi de la devoció maginiana a Tarragona. Antoni Prenafeta: el capellà historiador L'autor original va ser administrador de la capella entre 1918 i 1923. Sabater destaca el valor del seu treball de recerca en un context on la documentació ja començava a escassejar: El llibre recull dades sobre la construcció de la capella, els exvots, els ermitans i els administradors anteriors. Prenafeta va tenir un final tràgic durant la Guerra Civil, sent tancat en un vaixell-presó i posteriorment executat. La majoria dels exemplars originals de 1928 es van perdre o destruir durant el conflicte bèl·lic, convertint aquesta reedició en un acte de preservació de la identitat. La reedició i el contingut actualitzat La nova publicació no és només una reproducció, sinó una edició crítica que inclou: Un text facsímil de l'obra original de 1928. Una introducció completa i notes a peu de pàgina per esclarir detalls històrics. Una addenda que actualitza la història fins als anys 2003-2004, detallant les darreres obres i restauracions. "Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat." Història i llegenda del Portal del Carro Durant la conversa, es repassen les arrels de la devoció a Sant Magí, lligades a la muralla romana i al Portal del Carro. Es destaca el moment clau del segle XVIII (1777), quan l'arcabisbe Juan Lario es va curar d'una malaltia, fet que va revitalitzar la fe popular i va portar a l'ampliació de la petita capella original fins a l'estructura actual. Finalment, es comenta la vigència de les tradicions, com la de portar aigua de la Brufeganya o la presentació d'exvots (objectes oferts en agraïment per favors rebuts), que encara avui dia formen part del teixit social i religiós dels tarragonins.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Programació de la Festa Major de Ferran
Detalls de la Festivitat a Ferran L'entrevista amb Jordi Virgili, president de l'Associació de Veïns de Ferran, desgrana la programació d'una festa que destaca per la seva hospitalitat i tradició popular. Malgrat ser un nucli de només 75 habitants fixos, la localitat arriba a acollir fins a 900 persones durant els dies de celebració. Actes Principals i Gastronomia Sardinada Popular: L'acte estrella de divendres on es cuinen uns 250 quilos de sardines. És un esdeveniment marcadament familiar on el 90% dels assistents són convidats pels socis. Nit de Concerts: Després del sopar, la nit continua amb una cantada d'havaneres a càrrec del grup Cavall Bernat i una xaranga nocturna. Ball de Festa Major: Dissabte a la nit se celebra el ball amb el grup Aquarium. Virgili destaca que, a diferència d'altres pobles, a Ferran l'entrada és totalment gratuïta per mantenir el caràcter popular. Activitats per a totes les edats Infància: El dissabte a la tarda es dedica als nens amb animació infantil, xanques, globus i una gran xocolatada. Gent Gran: El diumenge, coincidint amb la Mare de Déu d'Agost, se celebra l'ofici religiós i un vermut amb homenatge a la tercera edat, on els nens de l'esplai fan una actuació especial. Sardanes: Com a novetat d'enguany, diumenge a la tarda hi haurà una ballada amb la cobla Ciutat de Reus. "A Ferran sempre hem tingut la política de fer festa major popular... el que no fem mai és fer pagar entrada." La celebració es presenta com una oportunitat per gaudir d'un entorn tranquil i bonic, presidit per la seva plaça amb el castell.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
46è Concurs de Castells i Escultures de Sorra
Tradició a la Platja de la Rabassada L'entitat veterana Club Maginet organitza la 46a edició del concurs de castells de sorra a Tarragona. Aquesta competició, que antigament tenia un abast estatal sota el patrocini de Coca-Cola, es manté viva gràcies a l'esforç de l'entitat local i la fidelitat dels participants. Detalls de la competició Categories: Està dividit en dues seccions; la Categoria A (fins a 11 anys) i la Categoria B (a partir de 12 anys, sense límit d'edat). Horaris: Els participants de la categoria B comencen a les 11:00h i els de la categoria A a les 12:00h. Les inscripcions es fan una hora abans a la mateixa platja. Premis: Enguany destaca un primer premi excepcional: una bicicleta, a més dels tradicionals trofeus i obsequis per a tots els nens. Aspectes Tècnics i Valoració El jurat, que compta amb membres del Col·legi d'Aparelladors, no només valora l'estètica o les figures planes (com balenes o sirenes), sinó especialment: L'alçada: Es premia el relleu i la dificultat de mantenir estructures verticals. La tècnica: L'ús de la sorra ben mullada i el control del grau d'humitat per evitar que les torres s'enrunin. L'originalitat: Des de motius egipcis fins a les clàssiques torres medievals. "És molt difícil; el veure-ho és molt bonic, però tu t'hi poses i no surt, cal molta tècnica." Recomanacions per als participants Es recorda als concursants la importància de portar gorra per protegir-se del sol i, si és possible, un esbós o disseny previ per aprofitar millor el temps d'execució.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Trasllat de la Facultat de Química al nou campus de Sescelades
Detalls del trasllat de la Facultat de Química de la URV L'entrevista amb Josep Manel Ricard, degà de la facultat, detalla el complex procés de trasllat des de la plaça Imperial Tàrraco cap a les noves instal·lacions al campus de Sescelades. Aquest canvi representa una fita històrica per a la institució després de molts anys al centre de la ciutat. Fases i logística del trasllat El procés de trasllat és gradual i es divideix en tres grans blocs: * Laboratoris de docència: Trasllat de material de vidre i productes químics en gran quantitat. * Laboratoris de recerca: Instrumental complex que requereix un desmuntatge i muntatge especialitzat per part d'empreses tècniques. * Despatxos i arxius: Material personal, llibres i apunts que els professors han empaquetat durant el juliol. Característiques del nou edifici Les noves instal·lacions suposen una millora substancial en diversos àmbits: 1. Infraestructura: Un immoble modern de 16.000 metres quadrats que albergarà les facultats de Química i Enologia. 2. Capacitat: Disposa de 20 aules més amples i 51 laboratoris d'última generació. 3. Seguretat: Sistemes i protocols més moderns que minimitzen el risc d'incidents. "Pensem que podrem donar un servei molt millor a l'alumnat i les infraestructures de recerca també seran molt millors." Reptes i futur de la ubicació actual El degà també ha expressat les seves preocupacions i incògnites: * Transport i aparcament: El trasllat al nou campus implica una pèrdua de centralitat. S'ha demanat a l'empresa de transport municipal un reforç de línies i s'està treballant en solucions d'aparcament a preus tous per a la comunitat universitària. * Llegat de l'edifici antic: Tot i que la facultat de Lletres hi romandrà un any més, el futur de l'edifici a la plaça Imperial Tàrraco encara no és oficial, tot i que s'espera que l'Ajuntament li doni un ús adequat per a la ciutat. La inauguració oficial de la nova seu està prevista per al pròxim 30 de setembre.