Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

721-744 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
18'
L'aposta de Cabassés per l'oli d'oliva ecològic
L'oli ecològic de la Cooperativa de Cabassés L'episodi se centra en una entrevista a Francesc Prats, president de la cooperativa de Cabassés al Priorat, per parlar de la nova producció d'oli verge extra ecològic sota la marca Baronia de Cabassés. Aquesta iniciativa és fruit d'un llarg procés de reconversió de les finques per garantir l'absència de residus químics. Conceptes clau de la producció ecològica El senyor Prats detalla què diferencia un producte ecològic d'un de convencional: - Certificació i control: El procés està avalat pel Consell Català de la Producció Agrícola Ecològica (CCPAE). - Infraestructura dual: La cooperativa ha hagut de duplicar les línies de producció per evitar qualsevol mescla entre el fruit ecològic i el convencional. - Qualitat sensorial: Tot i ser ecològic, l'esforç se centra a mantenir la categoria d'extra verge, buscant un equilibri perfecte de sabors i aromes. - Sostenibilitat: Es posa èmfasi en el benefici per a la salut del consumidor i del pagès (que no manipula tòxics), així com en la millora de la fertilitat de la terra. Mercat, preu i cultura de l'oli Es debat la percepció del consumidor respecte al preu i la qualitat: - La diferència de preu és d'aproximadament un euro per litre, una xifra que Prats considera "ridícula" si es valora el benefici ambiental i la salut. - Es critica la competència d'Itàlia, que històricament ha aprofitat avantatges en les subvencions europees per comprar oli a granel a l'Estat espanyol i revendre'l com a propi. - Es destaca el paper de les agrobotigues com a motor de dinamització del territori i l'èxit creixent d'aquestes, arribant a duplicar les vendes en alguns casos. "L'oli ecològic és una actitud davant de la vida; el consumidor sap que contribueix directament a la millora del medi ambient."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
Anàlisi i reptes del turisme a la Costa Daurada
El sector hoteler davant la davallada del turisme En una conversa amb Sabadell Pellicer, president de l'Associació Hotelera de Salou-Cambrils-La Pineda, s'analitza la situació actual del sector a la Costa Daurada. Davant les declaracions oficials que parlen d'un model de sol i platja esgotat, Pellicer prefereix parlar d'una davallada constant d'un 4% en els darrers tres anys més que no pas d'una crisi profunda, tot esperant els resultats del balanç final de temporada. Factors que afecten la competitivitat El sector s'enfronta a diversos reptes que condicionen la seva rendibilitat i atractiu: Intrusisme i habitatge turístic: Existeix una gran quantitat d'allotjament no reglat (segones residències que es lloguen sense control) que suposa una competència directa per al sector hoteler, el qual només representa el 40% de la capacitat total. Infraestructures obsoletes: Es denuncia la precarietat dels accessos, amb cues quilomètriques a l'autopista AP-7 i manca d'aparcament, fets que projecten una imatge "nefasta" de la destinació. Nous hàbits de consum: L'auge dels vols de baix cost ha canviat el perfil de l'usuari, que ara busca més llibertat per configurar el seu viatge, fugint dels paquets tancats tradicionals. La necessitat de repensar el model L'entrevista subratlla que el problema no és el recurs del sol i la platja, sinó la necessitat d'actualitzar l'entorn i la promoció: "El que està obsolet són certes infraestructures o serveis. No pot ser que els turistes passin tres quarts d'hora fent cua a l'autopista i en arribar no tinguin on aparcar." Inversió en promoció: Es reclama un major esforç econòmic per part de la Generalitat de Catalunya, recordant que el sector privat inverteix actualment entre 3 i 4 vegades més que l'administració pública. Diversificació de l'oferta: Cal aprofitar la costa com a aparador per promocionar els actius culturals i d'interior de tota la província de Tarragona, renovant les excursions i el valor afegit que es dóna al client repetitiu. Competència internacional: Mercats com Turquia, Tunísia o Croàcia ofereixen preus molt competitius, el que obliga la Costa Daurada a millorar la seva relació qualitat-preu i l'experiència global del visitant.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Celebració de les Festes de Sant Roc i el Centenari dels Gegants
Les Festes de Sant Roc s'engalanen pel seu 160è Aniversari L'entitat organitzadora de les festes de Sant Roc, que se celebren als carrers Cos del Bou i la baixada de la Peixateria de Tarragona, commemoren enguany el seu 160è aniversari. Aquesta edició és especialment rellevante pel centenari dels seus gegants, uns personatges molt estimats que originalment van ser els antics de la ciutat. Els Gegants i el Patrimoni Festiu Centenari dels Gegants: Tot i complir 100 anys amb el barri, les figures tenen realment 180 anys d'història. Actes previs: S'ha realitzat una paella gegantina i una exposició commemorativa, malgrat els inconvenients causats per un esboranc al paviment del carrer. Reconeixements: Es retrà homenatge a antics presidents, portants del canó i veïns que han mantingut viva la tradició. Protocols i Tradicions: La Figura de la Pubilla L'entrevista compta amb la presència de la Maria José García, la pubilla sortint, qui explica el significat d'aquest títol: "Ser pubilla significa veure les festes des d'una altra perspectiva i representar el barri en tots els seus actes." El relleu es farà el dia 13 amb el tradicional intercanvi de bandes i una cercavila amb tots els elements festius. Tot i la manca de relleu generacional en alguns barris, Sant Roc manté una salut excel·lent gràcies a la implicació de joves i grans. Actes Destacats del Programa L'Aigua de Sant Roc: La cercavila per anar a buscar l'aigua és un dels esdeveniments més multitudinaris. Gastronomia: Concurs d'allioli fet a mà (sense minipimer), degustació de musclos i repartiment de la coca de Sant Roc. Cultura Popular: Actuació castellera amb la Colla Jove Xiquets de Tarragona, que té la seva seu al barri. Innovacions: Aquest any s'ha afegit un campionat de parxís i conferències històriques.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Grup SIFU obre delegació a Tarragona per a la inserció laboral
Expansió del Grup SIFU a Tarragona El Grup SIFU, organització especialitzada en la inserció laboral de persones amb discapacitat, ha anunciat l'obertura d'una nova oficina a Tarragona el pròxim mes de setembre. Aquesta iniciativa preveu la inserció d'unes 50 persones en els vinents dos anys i ja compta amb l'interès de quatre empreses de la zona. Història i model de negoci Fundat l'any 1993, originalment sota el nom de Serveis Integrals de Finques Urbanes. L'empresa va començar oferint serveis de neteja, jardineria i consergeria a comunitats de propietaris. Actualment, s'ha expandit al sector empresarial general amb certificacions de qualitat ISO. Funciona com un Centre Especial de Treball (CET), on més del 90% de la plantilla té algun tipus de discapacitat. El compromís amb la inserció laboral L'entitat posa l'èmfasi en la professionalització i la rendibilitat del col·lectiu: * Capacitació i formació: Es realitza un estudi per trobar la feina adequada per a cada perfil. * Gestió integral: SIFU s'encarrega de tot el servei (material, uniformes, supervisió), actuant com a proveïdor i no com una ETT. * Crida a la sensibilització: Tot i que la llei obliga a les empreses de més de 50 treballadors a reservar un 2% per a persones amb discapacitat, encara hi ha moltes que prefereixen pagar sancions. "Tota persona amb discapacitat pot treballar, però no tothom pot fer la mateixa feina. Cal buscar per a cada persona la tasca que pot realitzar a través d'un estudi de capacitació." Ubicació i contacte a Tarragona La nova delegació estarà situada al carrer Caputxins (en un centre de negocis). S'ha habilitat el telèfon 902 15 33 25 tant per a empresaris interessats com per a persones amb discapacitat que busquin feina.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
18'
Situació del preu del carburant i impostos a Tarragona
Anàlisi de la crisi dels carburants i la seva repercussió L'episodi aborda l'increment històric del preu del petroli Brent, que ha superat els 41 dòlars per barril, i com aquesta situació global afecta directament els consumidors i professionals de Tarragona. Els experts analitzen els factors geopolítics i l'estructura impositiva que defineixen el preu final a les estacions de servei. Causes de l'augment de preus Diversos factors internacionals han creat una situació d'incertesa als mercats: * Inestabilitat a l'Iraq: La suspensió de l'extracció de cru al sud del país ha generat inseguretat en el subministrament. * Crisi de la petroliera Yukos: Els problemes judicials i polítics d'aquesta companyia a Rússia han estat un detonant clau per a l'encariment recent. * Demanda de països emergents: El fort consum provinent de la Xina i l'Índia manté l'oferta sota una pressió constant. Els impostos: el desglòs del preu Un dels punts més crítics de la tertúlia és la revelació que més de la meitat del que paga el consumidor són tributs. En un litre de gasoil (calculat sobre 0,794 €): 1. Impost d'hidrocarburs: Marcat per la normativa europea (0,269 €/l). 2. Cèntim sanitari: Un impost autonòmic que a Catalunya s'aplica al tram màxim. 3. IVA: S'aplica sobre el producte i sobre els altres impostos. "D'un litre de producte, el 54% va a impostos. És una càrrega molt forta on la gasolinera no té marge de maniobra." Impacte en el sector del transport Xavier Torres, representant dels transportistes, destaca que el combustible representa entre un 22% i un 25% dels costos d'explotació d'un tràiler. Aquesta situació provoca: * Fuga de repostatge: Molts transportistes opten per omplir els dipòsits fora de Catalunya (Aragó o Castelló) per evitar el cèntim sanitari més elevat. * Pèrdua de competitivitat: Tot i que s'estudien mesures per pal·liar l'impacte, el sector es troba en un moment d'impàs esperant acords amb el govern. Infraestructures i mobilitat Finalment, es debat sobre la necessitat del tercer carril a l'AP-7 i l'eliminació dels peatges troncals per millorar la fluïdesa del trànsit, especialment després de les retencions massives viscudes durant l'agost.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
Simultànies d'escacs amb Alexei Xirov a Tarragona
Resum de l’esdeveniment Tarragona Ràdio entrevista Josep Robert Té, president del Club d'Escacs de la Ciutat, per parlar de les partides simultànies que el gran mestre Alexei Xirov oferirà aquesta tarda a la Plaça de la Font. Detalls de l'esdeveniment Horari: De 18:00 a 22:00 hores. Participació: Xirov s'enfrontarà a 40 jugadors simultàniament, una xifra superior a l'habitual (20-25) com a gest cap a la ciutat. Ubicació: La cèntrica Plaça de la Font de Tarragona. Perfil d'Alexei Xirov Josep Robert destaca la figura de Xirov com un dels millors jugadors del món: * És subcampió del món i actualment ocupa el novè lloc del rànquing mundial. * Tot i haver nascut a Riga, està nacionalitzat espanyol des del 1996 i és el número 1 de la selecció estatal. * Té la seva residència fiscal i social a Tarragona des de fa vuit anys, on fa vida normal com qualsevol altre ciutadà. Caràcter i compromís social L'entrevista subratlla la proximitat del jugador, allunyant-lo del tòpic de jugador distant: "Ell està al nivell dels humans, no està pel damunt com altres jugadors d'escacs." També es recorda la seva faceta solidària, com quan va realitzar unes simultànies benèfiques gratuïtes per recaptar fons per a l'operació de dos nens als Estats Units.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
18'
Atenció a les drogodependències al CAS Tarragona
El paper del Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) L'Isabel Sabater, directora del Centre d'Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) de Tarragona, explica la tasca d'aquest centre multidisciplinar que depèn de l'Ajuntament de Tarragona i l'Institut Municipal de Serveis Socials. El centre ofereix un enfocament global per tractar les addiccions des de vessants orgànics, psicològics, socials i educatius. L'augment del consum de cocaïna S'ha detectat un increment significatiu (al voltant d'un 15%) en els tractaments, especialment relacionats amb la cocaïna. Segons Sabater, aquesta substància ha perdut el seu caràcter "elitista" per acostar-se als espais d'oci de la gent jove. Risc percebut: Existeix la falsa creença que la cocaïna és menys perillosa que l'heroïna. Conseqüències: Pot provocar dependència greu, problemes cardíacs i trastorns psicòtics. El procés d'atenció i tractament El centre treballa amb un ventall molt ampli de programes adaptats a cada individu: Valoració inicial: Es realitza una primera visita llarga per analitzar la demanda i la situació de l'usuari. Multimodalitat: S'ofereixen teràpies individuals, familiars i de grup. Reducció del dany: Programes per a usuaris que no poden deixar el consum però volen millorar la seva higiene o salut (com la venipunció controlada). Reinserció: Projectes d'inserció sociolaboral i educatius. Consciència i prevenció Sabater destaca que la línia entre el consum esporàdic i la dependència es creua quan se perd la llibertat d'ús. "Una persona té una drogodependència quan ha perdut la llibertat d'ús, quan ja no pot controlar." Finalment, l'experta diferencia entre informació (que ja existeix de sobres) i formació, recalcant que el repte de la prevenció és dotar els joves d'eines per decidir i ser conscients dels riscos reals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
10'
Nit de boleros amb Canya Ambril a la Torre Minerva
La màgia del bolero a Tarragona Aquesta nit, la Torre Minerva de Tarragona es convertirà en l'escenari d'una proposta musical única dins del cicle Nit a Minerva, organitzat pel Museu d'Història. La formació Canya Ambril, liderada per la solista Marta Alonso, oferirà un espectacle que va més enllà del concert convencional. Una fusió d'estils i disciplines El grup es caracteritza per la seva capacitat de portar el bolero a nous terrenys sense perdre'n la identitat tradicional: Fusió musical: Els membres provenen de gèneres tan diversos com la música clàssica, el jazz i el flamenc. Essència i innovació: Tot i mantenir l'estructura rítmica del bolero, incorporen matisos de bossa nova i altres influències modernes. Espectacle integral: A l'actuació d'aquesta nit, la música s'entrellaçarà amb imatges visuals de l'artista Jordi Llor (Gallos) i textos sobre Santiago de Cuba. El ressorgir del gènere Segons explica Marta Alonso, el bolero viu una segona joventut: "Abans semblava una cosa de vells, però ara hi ha molta gent jove que fa boleros i a la gent li interessa; s'ha tornat una cosa contemporània." Detalls de l'actuació Lloc: Torre Minerva (Muralles de Tarragona). Hora: 22:00 h. Repertori: Temes del seu disc gravat entre Cuba i Catalunya, a més de clàssics populars com Piensa en mí o Veinte años.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
Projectes i teatre al Centre de Paràlisi Cerebral La Muntanyeta
L'obra de teatre 'Esperança' al Fòrum de les Cultures El proper 18 d'agost, el grup de teatre del centre ocupacional Gressol, de l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral (La Muntanyeta) de Tarragona, presentarà l'obra "Esperança" al Fòrum de les Cultures de Barcelona. Els punts clau de la representació són: Participants: Un equip format per 11 usuaris i 11 monitors que porten dos mesos de preparació intensiva. Argument: L'obra, escrita pel professional Manuel Magí, és una denúncia d'un món malalt per les guerres i els interessos econòmics, però amb un missatge final de positivisme i canvi. Impacte: Per als nois i noies, actuar en un escenari internacional representa una motivació increïble i una oportunitat per mostrar les seves habilitats fora del centre. Innovació i Teràpies al Centre La Muntanyeta Jaume Marí, president de l'entitat, destaca diversos projectes pioners que milloren la qualitat de vida dels usuaris: Retolí Facial: Una tecnologia que permet governar l'ordinador mitjançant el moviment del cap, obrint la porta a les noves tecnologies per a persones amb mobilitat reduïda. Jardí Terapèutic: Un projecte innovador basat en experiències de Noruega que proposa fer les assistències físiques i psíquiques a l'aire lliure, aprofitant la climatologia local com a agent motivador. Hipoteràpia al centre: S'ha aconseguit que els cavalls es desplacin al centre dos cops per setmana. Aquesta teràpia és vital pel seu component psicològic, ja que permet als nois estar, físicament i emocionalment, per sobre de la seva alçada habitual en cadira de rodes. "Estar sobre el cavall és una situació psicològica d'estar per uns moments per sobre dels altres; els canvia completament la cara." Futur i Ampliació de les Instal·lacions L'entitat treballa en l'ampliació de la seva capacitat per reduir les llistes d'espera: Escola: Construcció d'una nova aula per al curs que comença al setembre. Residència: Projecte de la segona i tercera fase amb un pressupost d'un milió d'euros. L'objectiu és passar de les 22 places actuals a unes 48 o 60, depenent de l'aplicació de la nova normativa legal.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
Sopars amb Història a l'Amfiteatre de Tarragona
Experiència Gastronòmica i Cultural a Tarragona L'Hotel Océ Imperial Tarraco, sota la direcció de Catalina Pinedo, reprèn aquest mes d'agost l'exitosa iniciativa dels Sopars amb Història. Aquesta activitat es realitza en col·laboració amb el Museu d'Història de la Ciutat i ofereix una vetllada única a l'aire lliure en un marc incomparable: l'Amfiteatre romà. Desenvolupament de la Vetllada L'experiència està dissenyada per a un grup selecte d'unes 100 persones per garantir-ne la intimitat i la qualitat del servei. El programa inclou: Visita guiada: Una hora de recorregut històric per l'Amfiteatre amb guies professionals. Sopar gastronòmic: Consta d'un bufet d'entrants frescos i un segon plat servit a taula, incloent postres, cafè i cava. Actuació musical: Com a novetat d'enguany, la nit clou amb 20 minuts de música clàssica en viu (piano, flauta o arpa). "És un lloc que és un escenari extraordinari poder sopar a l'amfiteatre. Jo crec que és únic." Informació Pràctica i Reserves Calendari: Tots els divendres d'agost. Preus: 48 € per a adults i 21 € per al menú infantil. Reserves: Cal trucar al 977 23 30 40. Es recomana fer-ho amb antelació, tot i que s'accepten inscripcions fins al divendres al matí si queden places. Anàlisi del Sector Turístic Durant l'entrevista, Pinedo també reflexiona sobre la davallada de l'ocupació turística a Tarragona i a Catalunya. Destaca la necessitat de reinventar l'oferta apostant per la cultura i el turisme de congressos per fer front a la competència de mercats emergents amb preus més agressius.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Objecció de consciència i pacifisme a l'Israel actual
L'objecció de consciència a Israel: Un acte de resistència pacífica En aquesta conversa amb Gilad Busí, jove israelià resident a Catalunya, s'analitza la visita de tres joves objectors de consciència que han decidit no enllistar-se a l'exèrcit d'Israel. Aquesta acció no respon a un sentiment anti-estat, sinó a una ferma negativa a participar en el que anomenen un exèrcit d'ocupació als territoris de Cisjordània i Gaza. Els riscos de l'objecció L'acte de desobediència comporta conseqüències severes per als joves israelians: * Penes de presó: Poden ser tancats inicialment entre 14 i 28 dies, però les condemnes poden arribar fins als 3 anys. * Estigma social: Sovint se'ls acusa de donar "llum verd" al terrorisme, tot i que ells defensen la seva postura com un acte de responsabilitat i patriotisme cap al seu país. * Diferències de gènere: Tant homes com dones estan obligats al servei militar, però les dones tenen més facilitats per accedir a serveis civils alternatius. Diversitat d'opinions i identitats Gilad destaca que la societat israeliana és complexa i heterogènia. Existeixen diversos moviments pacifistes que inclouen: 1. Objectors totals: Com els tres joves que visiten Tarragona i Barcelona. 2. Objectors selectius: Militars i pilots que es neguen a actuar específicament als territoris ocupats o a participar en assassinats selectius. 3. Diversitat religiosa: Ciutadans israelians que són musulmans o cristians i que pateixen un tracte menys favorable. "És important no confondre els termes: no és el mateix ser jueu, ser israelià o ser partidari del govern d'Israel." La percepció externa i el perill de la simplificació Finalment, es reflexiona sobre com la informació arriba a Europa. S'alerta sobre el risc de caure en l'antisemitisme per la confusió entre la religió jueva i les polítiques governamentals. L'entrevistat insisteix que molts jueus a tot el món, i fins i tot dins d'Israel, són crítics o totalment contraris a les polítiques d'oprimir el poble palestí.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
37'
Tancament del Festival d'Estiu Tarragona 2004 amb Antonio Canales
Balanç del Festival d'Estiu i l'espectacle 'Carmen Carmela' L'episodi d'avui marca el final del cicle dedicat al Festival d'Estiu Tarragona (FET) 2004. Durant la conversa entre la presentadora i Jordi Giramé, director del festival, es fa un repàs de la intensitat de les quatre setmanes de programació, destacant la gran acollida del públic tarragoní. L'espectacle de cloenda: Carmen Carmela El plat fort de la setmana és l'espectacle Carmen Carmela, que es representarà divendres al Teatre Auditori del Camp de Mart. Aquest muntatge destaca per: • La coreografia d'Antonio Canales i la direcció del veterà Miguel Narros. • L'actuació protagonista de Lola Greco i Diego Llori. • Una aposta pel flamenc pur barrejat amb elements de dansa clàssica i contemporània. • Una banda sonora innovadora on l'òpera de Bizet és interpretada per quatre guitarres flamenques i un cor gravat. "Carmen Carmela és la forma d'enaltir la llibertat i la decisió pròpia que la dona ha de tenir." Entrevista amb Antonio Canales L'artista sevillà explica la seva visió del mite de Carmen, adaptant-lo a una realitat més propera i passional. Destaca la importància de treballar amb un equip de Premis Nacionals (música, il·luminació, vestuari) per aconseguir un producte que "toqui la llaga" de l'espectador. Canales es defineix com un artista avantguardista i confessa sentir-se molt identificat amb el públic català pel seu caràcter obert a propostes que surten dels cànons. Participació dels oients i valoració final Diversos oients participen en directe per aconseguir entrades, oferint el seu feedback sobre altres cicles del FET: • Contacontes: Un cicle molt consolidat amb un públic fidel que demana espais més grans. • Havaneres i Boleros: Molt ben valorat, tot i que alguns espectadors el van trobar curt i demanen més durada per a futures edicions. • Carmina Burana: Considerat impactant, malgrat algunes crítiques puntuals a l'ús de simbologia nacionalista. Finalment, Jordi Giramé conclou que el model de festival funciona, tot i que per a properes edicions es planteja incorporar més teatre lleuger i comèdia, mantenint sempre el vincle amb les arrels romanes de la ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Pla d'Habitatge i Polèmica Urbanística a Tarragona
Projecte d'Habitatge Públic i Social La consellera de Benestar Social de Tarragona, Maria Lluís Expósito, detalla el pla quadrianal (2004-2007) del servei municipal d'habitatge, que preveu la creació de 500 habitatges oficials. Els punts clau d'aquest pla inclouen: Habitatges a Joan XXIII: Construcció de 60 pisos de lloguer destinats a joves de fins a 35 anys. Les obres començaran al setembre amb un termini d'execució de 18 mesos. Distribució territorial: S'executen projectes a Campclar, Torreforta, Sant Salvador, Bonavista i la Part Alta. Objectiu social: Facilitar l'emancipació juvenil amb habitatges d'uns 50 metres quadrats mentre els llogaters estalvien per a una futura compra. Infraestructures i Aparcaments El pla també contempla la gestió de cotxeres i aparcaments municipals fins al 2007: Finalització i entrega de projectes a La Floresta i el Serrallo. Noves adjudicacions a la zona de Torreforta-La Granja (carrer Tenerife) amb un temps d'obra estimat d'un any. Defensa de Terres Cavades i Gestió Urbanística Com a exregidora d'Urbanisme, Expósito aborda la polèmica sobre el sector de Terres Cavades i el regidor Àngel Fernández: Reivindica la legitimitat del projecte, afirmant que ella mateixa va signar la modificació del Pla General el 2002. Defensa la honorabilitat del procés davant les crítiques de l'oposició sobre possibles conflictes d'interès familiar. "Em sento responsable, orgullosament responsable, d'aquesta ampliació de la nostra ciutat... Estem parlant d'una qüestió totalment legal."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
10'
El dia a dia i les funcions al Parc de Bombers de Tarragona
Rutina i Gestió del Temps al Parc En Víctor, bomber del Parc de Tarragona, explica que la vida en el cos combina moments de calma amb puntes de màxima activitat. Durant les guàrdies de 24 hores, les tasques principals inclouen: Revisió exhaustiva del material i els vehicles a primera hora del matí. Preparació dels àpats i activitat física (esport) a la tarda. Descans programat durant la nit per estar preparats davant qualsevol emergència sobrevinguda. Tipologia de Servei i Vocació L'entrevista destaca que la feina de bomber és altament agraïda però també emocionalment dura, especialment en els accidents de trànsit. Els professionals del parc s'enfronten a tota mena de situacions: Emergències vitals: Incendis de vivenda i excarceracions en accidents de carretera. Serveis quotidians: Olles al foc, rescat d'animals (gats, i fins i tot rates) o incidents menors. "És una feina que crec que la faria sense que t'ho diguessin... que a sobre sigui la teva feina, és perfecte." Dotació i Vehicles Específics El parc de Tarragona és un dels que té més volum d'actuacions de Catalunya, disposant d'una flota especialitzada per a cada escenari: Bomba Urbana Polivalent: Per a incendis i desempresonar persones. Autoescala: Dissenyada per a salvaments en alçada. Vehicles 4x4: Específics per a focs forestals de difícil accés. Furgó de Risc Químic: Vital per a la zona industrial de Tarragona. Finalment, es subratlla la tasca social amb les visites escolars els divendres, on s'ensenya el parc als nens per fomentar la professió des de la infància.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
21'
Recuperació de trinxeres i memòria històrica a la Fatarella
Recuperació de la Memòria Històrica a la Terra Alta L'episodi aborda un projecte capdavanter impulsat pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE). Es tracta de la rehabilitació d'una trinxera i refugis de la Guerra Civil al municipi de la Fatarella, una iniciativa que destaca pel suport de les administracions públiques per sobre d'altres zones de l'Estat. Detalls del projecte arqueològic David Tormo, director de projectes del COMEBE, explica que la intervenció no busca només la troballa d'objectes, sinó la preservació del patrimoni. Durant els treballs s'han inventariat prop de 150 espais històrics. Característiques de la trinxera: Té 50 metres lineals i dos refugis que servien per protegir les tropes dels bombardeigs. Troballes significatives: Restes de brases, llaunes de conserva i avellanes, que demostren com vivien i s'alimentaven els soldats sobre el terreny. Degradació natural: En no estar fetes de formigó, l'erosió de 65 anys ha reduït la profunditat de les trinxeres originalment d'un metre i mig a només 60 centímetres. La importància de la història oral i el deute amb el passat L'alcalde de la Fatarella, Josep Sunyer, posa l'èmfasi en el sentiment i el valor humà de la recuperació: "Si oblidem és quan pot tornar a passar. Hem de recordar els capítols negres precisament perquè no tornin a passar." Deute històric: S'admet que la feina arriba amb retard, ja que molts testimonis directes han mort, però es referma el compromís de recollir les restes humanes disperses pel territori per donar-los un lloc digne al Memorial de les Camposines. Turisme i futur: Més enllà del record, es busca que aquests espais esdevinguin un actiu per al món rural i la Terra Alta. Properes fites La inauguració oficial d'aquestes rutes i la nova senyalització està prevista per al 16 de novembre, coincidint amb l'aniversari de la finalització de la Batalla de l'Ebre.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
27'
El Camí de Santiago: Reclusos i Nens amb Discapacitat
Una Experiència de Transformació Humana L'episodi d'avui explora una iniciativa pionera del Centre Penitenciari de Tarragona: un pelegrinatge al Camí de Santiago compartit entre sis interns de segon grau, tres nens amb discapacitat psíquica, voluntaris i professionals del centre. Aquesta experiència no ha estat només un repte físic, sinó un viatge interior profund per a tots els participants. El Poder del Vincle i l'Amor Incondicional El cor d'aquesta vivència ha estat la relació creada entre els interns i els nens. Segons els testimonis, els infants han actuat com un catalitzador emocional: • Han aportat valors com la paciència, la dolçor i la innocència. • Han ajudat els interns a connectar amb una part d'ells mateixos que no coneixien. • Han eliminat les barreres de l'etiqueta de "pres", creant una atmosfera d'acceptació absoluta. Impacte en la Reinserció i el Futur Els interns, José i Juan Ramón, descriuen la setmana de camí com un espai de llibertat real, on han pogut reflexionar sobre el seu passat i plantejar-se un futur millor. "Ells van ser l'aigua i nosaltres la barca. Ens van potenciar tot el que teníem de positiu." Un Projecte amb Continuïtat José Francisco, criminòleg i un dels impulsors, destaca que aquest és només el principi d'un projecte més ampli: • Es preveu un proper viatge a Roma. • L'objectiu final és completar un cicle de quatre viatges que treballin la cohesió familiar i les arrels personals. • Es destaca la col·laboració de les institucions judicials i els voluntaris que han fet possible aquesta sortida excepcional.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
17'
Màrio Rigau analitza l'atur i la innovació a Tarragona
Situació del Mercat Laboral i l'Atur a l'Agost Màrio Rigau, secretari general de l'UGT, analitza la paradoxa de l'increment de l'atur durant el mes d'agost a la Costa Daurada, malgrat l'alta activitat del sector turístic. Segons Rigau, aquest fenomen es deu a diversos factors: * Estratègies empresarials: Algunes empreses rescindeixen contractes abans de l'estiu per evitar costos durant períodes de baixa activitat en sectors no turístics. * Marc legal: Es critica l'herència de les reformes laborals del Partit Popular que faciliten la precarietat. * Debilitat estructural: El mercat laboral és extremadament feble i qualsevol variació del teixit productiu té un impacte directe en les xifres d'ocupació. Reforma del Model Turístic i Competitivitat L'entrevistat es mostra molt crític amb la gestió institucional del turisme, acusant els patronats de tenir una actitud "comodona". * Es destaca la pèrdua de competitivitat davant destins com Turquia, especialment en mercats com el rus. * Rigau aposta per una major innovació i la millora de la professionalitat per diferenciar-se de països amb mà d'obra més barata. * > "Hem de parlar seriosament de quin tipus de perfil volem per al nostre sector turístic." Aposta per la Recerca i Desenvolupament (R+D) Inspirat per la seva recent visita a Corea del Sud, Rigau proposa un canvi de mentalitat per al Camp de Tarragona: * Projecte Telefònica: L'UGT proposa atreure un centre d'investigació de Telefònica a Tarragona, col·laborant amb la Universitat Rovira i Virgili i la Cambra de Comerç. * Inversió en futur: Es compara la situació local amb les empreses coreanes (com LG o Samsung), que tenen com a objectiu destinar fins al 60% dels seus recursos a R+D el 2010. * Es lamenta la manca d'implicació del Consorci del Camp, que Rigau descriu com a inactiu o "dormint la siesta".
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
Reparació de l'esboranc a la Baixada de la Peixateria
Gestió de l'esboranc i tancament de carrerons a Tarragona El regidor de serveis públics de l'Ajuntament de Tarragona, Jordi Sendra, ha explicat les mesures preses arran de l'aparició d'un esboranc de grans dimensions a la Baixada de la Peixateria i les novetats sobre el control d'incivisme a la Part Alta. Reparació urgent a la Baixada de la Peixateria L'incident es va iniciar com un petit esbombament de l'asfalt que va acabar cedint del tot per l'antiguitat del sistema de clavegueram. Causa de l'enfonsament: El col·lapse d'un tram de clavegram antic de dòveda a causa del pas continuat de vehicles pesants. Abast de l'obra: S'ha decidit no només tapar el forat, sinó higienitzar i renovar un tram sencer de la canonada per connectar-la amb el clavegueram nou de PVC existent. Previsió d'obertura: El carrer roman tallat per seguretat. S'espera que les obres finalitzin demà al vespre, tot i que no es descarta que el tall s'allargui durant el cap de setmana si no es garanteix la seguretat total. Tancament de carrerons contra l'incivisme Com a mesura per combatre el botelló i les activitats degradants al centre històric, s'ha procedit al tancament físic de certs espais: Carreró de la Rosa: Avui mateix s'està instal·lant la reixa de seguretat, un cop finalitzades les obres de rehabilitació d'una façana interior que havien endarrerit l'actuació. Carreró de la Palma: Ja es troba tancat des de fa mesos amb portes als dos extrems. Gestió d'accessos: Els veïns i comerciants autoritzats disposaran d'una clau personal sota signatura de responsabilitat. També tindran còpies la Guàrdia Urbana, la Brigada Municipal i l'Ajuntament per a casos d'emergència. "Ens semblava lamentable que aquests dos carrerons s'haguessin convertit en un lloc per anar a orinar o per activitats dubtoses."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
20'
Intercanvi de salutacions nocturnes
Anàlisi de la salutació continuada El contingut d'aquest document presenta una estructura altament repetitiva basada en la salutació formal "Bona nit". Aquesta expressió es reitera en intervals regulars de 30 segons, creant una seqüència monòtona que s'allarga durant aproximadament 20 minuts. Punts clau de la interacció: Constant temporal: Es manté una periodicitat exacta entre cada intervenció. Uniformitat lingüística: No hi ha variació en el registre ni en el vocabulari utilitzat. Manca de context addicional: El diàleg (o monòleg) es limita exclusivament a la cortesia bàsica. "Bona nit" En resum, es tracta d'una seqüència d'àudio o transcripció on predomina la funció fàtica del llenguatge, assegurant simplement que el canal de comunicació roman obert sense transmetre cap informació nova més enllà del desig de passar una bona nit.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Tarragona brilla a l'espectacle mundial a l'Arena de Verona
Participació històrica de Tarragona al festival d'òpera de Verona Una delegació oficial de l'Ajuntament de Tarragona, encapçalada per l'alcalde i la tinent d'alcalde de Patrimoni, Maria Mercè Martorell, s'ha desplaçat a la localitat italiana de Verona. L'objectiu és l'estrena mundial de l'espectacle Corona di Pietra, una producció única que combina música en directe i tecnologia multimèdia. L'espectacle: Corona di Pietra L'esdeveniment té lloc a l'emblemàtica Arena de Verona davant de 15.000 espectadors i presenta una proposta innovadora: Recital en directe: Una actuació de l'il·lustre tenor Plácido Domingo. Viatge multimèdia: Projeccions enregistrades a vuit dels teatres romans més importants de la Mediterrània. Presència tarragonina: Tarragona és l'única representant de l'Estat espanyol. S'emetrà una gravació de Josep Carreras a l'amfiteatre de Tarragona, acompanyada d'imatges dels monuments romans de la ciutat. Gestió patrimonial i projecció internacional L'emissió de l'espectacle ha estat adquirida per la discogràfica Sony i serà retransmesa per la RAI a nivell mundial. La tinent d'alcalde destaca la importància d'aquesta difusió internacional per al patrimoni tarragoní, comparant-la amb la repercussió que va tenir el concert dels Tres Tenors a les Termes de Caracal·la. "És una difusió pel nostre patrimoni realment espectacular; ens hem d'assegurar que se'ns conegui a tot el món." Aprenentatges i el futur de l'Amfiteatre L'alcalde de la ciutat subratlla la voluntat d'aprendre del model de l'Arena de Verona, que des de 1913 combina música i arqueologia. S'ha plantejat un increment progressiu de l'activitat cultural a l'amfiteatre de Tarragona, buscant la màxima qualitat artística tot i les diferències en l'estat de conservació respecte al recinte italià.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
Consells de seguretat i salut a la platja amb Creu Roja
Seguretat i primers auxilis a la platja En aquesta conversa a la platja de la Rebessada a Tarragona, en Joan Cucurull, cap del servei de platges de la Creu Roja, detalla les principals actuacions i recomanacions per als banyistes durant la temporada d'estiu. Tractament de picades habituals L'augment de la temperatura de l'aigua ha provocat l'arribada de bancs de meduses i peixos aranya: Meduses: Es manifesten com una sensació de "xarxa enganxada" que provoca vermellor i coïssor. Es tracten amb amoníac o pomades antihistamíniques. Peix aranya: S'amaga sota la sorra i pica quan es trepitja. El tractament clau és l'aplicació de calor professional a la zona, ja que la calor inocula (desactiva) el seu verí. Protecció solar i prevenció de cremades Es fa una crida especial a la prudència, especialment per als turistes estrangers que sovint ignoren els perills de l'exposició solar prolongada: Hores crítiques: Cal evitar prendre el sol directament entre les 13:00 i les 16:00 hores. Factors de protecció: S'insisteix en l'ús de cremes amb factors alts (30, 40 o més) i l'ús de samarretes en pells molt clares. El tall de digestió i accessibilitat En Joan explica clarament què és un tall de digestió: "Es tracta d'un canvi brusc de temperatura on el cos reacciona bombejant la sang cap a les extremitats per contrarestar el fred, deixant l'estómac buit de sang mentre es fa la digestió." D'altra banda, es destaca la millora en l'accessibilitat gràcies a les cadires amfíbies: Disponibles a les platges del Miracle, Rebassada, la Mora i Llarga. Permeten el bany a persones amb minusvalia amb l'ajuda de flotadors laterals i l'assistència dels voluntaris de la Creu Roja.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
18'
Estudi sobre trastorns alimentaris en adolescents
Estudi sobre la salut nutricional i psicosocial a Tarragona L'entrevista presenta els resultats d'una tesi doctoral realitzada per la doctora Susana Pérez, qui ha analitzat durant quatre anys una mostra de 3.000 adolescents del Camp de Tarragona. L'estudi destaca per la seva transversalitat, incloent tant zones urbanes com rurals, i per posar el focus en els estats previs a les malalties ja diagnosticades. Principals conclusions de la recerca Trastorns inespecífics: Tot i que la prevalença d'anorèxia (0,53%) i bulímia (0,66%) és baixa, s'ha detectat que un 4% de les noies pateixen trastorns de la conducta alimentària (TCA) inespecífics. Perfil de risc: Aquestes joves sovint presenten un lleuger sobrepès o obesitat, fet que camufla el problema davant la família ja que no hi ha una pèrdua de pes alarmant inicialment. Restricció vs. Purga: En etapes inicials, no solen aparèixer conductes purgatives (vòmits), sinó una restricció progressiva d'aliments clau com la carn, els ous o els cereals. Impacte en la salut: S'ha observat que el 86% de les joves en risc tenen una ingesta inadequada de calci, cosa que pot comprometre la mineralització òssia definitiva (que clou als 24 anys) i derivar en osteoporosi precoç. Factors influents i prevenció L'estudi subratlla que la insatisfacció corporal neix de la comparació amb els estereotips televisius i la pressió sociocultural, que afecta per igual a ciutats i pobles petits. "Si es detecta a temps, podríem evitar l'evolució a formes tan severes i tan difícils de curar." Per prevenir l'evolució de la malaltia, la doctora recomana: 1. Fomentar una educació en valors a les escoles per reduir la susceptibilitat a les influències externes. 2. Mantenir una comunicació clara i directa dins de la família. 3. Demanar ajuda professional davant qualsevol canvi sospitós en els hàbits alimentaris.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
32'
2004-08-17 25 ANYS JOVE RECONEIXEMENT
Homenatge als 25 Anys de Trajectòria L'acte institucional celebra el primer quart de segle de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, destacant la seva evolució des de la fundació fins a convertir-se en una entitat de referència. La presidenta, Anna Guàs, obre l'esdeveniment agraint la tasca de tots els membres que han "tirat del carro" en moments d'adversitat. Valors i Identitat de la Colla • La colla es defineix pel seu esperit integrador, rejovenidor i per una constant voluntat de renovació. • Es destaca el caràcter altruista de l'activitat castellera, descrita com un "acte de resistència" davant l'individualisme de la societat actual. • S'ha recordat especialment els pioners i figures com l'Estabet, el primer cap de colla, i altres companys que ja no hi són. Fites Històriques i Socials Durant el parlament de David Folk, es repassen els èxits més rellevants: • Socials: Creació de la revista L'Esperidió, la primera web castellera, l'adhesió a la normalització lingüística i la recepció de la Creu de Sant Jordi el 1994. • Castellers: Des de les primeres actuacions sense camisa fins a la mítica Tripleta Màgica del 1994 (3de9f, 4de9f i 5de8). També es recorda el primer Pilar de 7 amb folre descarregat a la Plaça de la Font. Reconeixement als Dirigents Es realitza un lliurament d'obsequis a tots els presidents i caps de colla que han passat per l'entitat, personalitzats en figures com Manel Santromà, Pau Ricomà i Jordi Olivan. "Ser president de la Colla Jove permet que molts companys s'adrecin a tu per problemes castellers i fins i tot extracastellers; ser útil és el més gratificant." Cloenda Institucional L'acte finalitza amb la presentació del logotip del 25è aniversari, obra de Javier Pallarès, sota el lema "Jove a Tarragona, 25 anys amunt", i les paraules de l'alcalde de la ciutat, qui insta la colla a mantenir el seu compromís amb la ciutat i la cultura popular catalana.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
38'
15 anys de Joan Miquel Nadal a l'alcaldia de Tarragona
Balanç de 15 anys de mandat Joan Miquel Nadal reflexiona sobre la seva trajectòria com a alcalde de Tarragona, destacant el canvi substancial que ha experimentat la ciutat. Segons ell, s'ha passat d'una Tarragona de capellans, monges i militars a una ciutat moderna, industrial i universitària. • Transformació de la ciutat: Nadal subratlla la consolidació de Tarragona com a capital regional i pol d'atracció europeu en l'àmbit industrial i turístic. • Aprenentatge personal: Defineix aquests anys com els més importants de la seva vida, on ha après més de la crítica i la relació amb els ciutadans que en la seva prèvia professió liberal com a advocat. Actualitat Política i Successió L'alcalde aborda els rumors sobre la seva successió i les tensions dins de la federació de Convergència i Unió (CiU). Candidatura per al 2007 • Nadal reafirma la seva confiança en Joan Aregio com el seu candidat preferit. • Respecta l'ambició d'altres membres com Albert Vallvé (Unió Democràtica), considerant que la pluralitat de candidats enriqueix la coalició. Relació amb els socis de govern "Pel futur de la teva ciutat has de pactar amb el Dimoni." Amb aquesta cita referenciada de l'arquebisbe Torrella, Nadal minimitza les crisis d'estiu i aposta pel diàleg constant per resoldre les diferències amb Unió. Temes de Ciutat i Polèmica El cas Terres Cavades • Diferencia clarament entre la legalitat, l'ètica i l'estètica. • No opinarà sobre l'actuació del regidor Àngel Fernández fins que els informes tècnics i jurídics determinin si el procediment ha estat legal. Conflicte amb la Guàrdia Urbana • Nadal acusa el sindicat Assemi de portar el cos a l'absurd. • Critica durament l'ús de les baixes mèdiques com a mesura de pressió durant actes importants com els focs artificials. Visió Nacional i Europa • Constitució Europea: Expressa una certa desesperança pel tracte que rep Catalunya dins del projecte europeu, tot i considerar la constitució com un fet necessari. • Tripartit i Generalitat: Es mostra crític amb els primers mesos del govern de Pasqual Maragall, considerant que encara no han aportat solucions tangibles a temes clau com el turisme o la immigració.